L'objectiu d'aquesta investigació és conèixer l'orientació pedagògica del professor universitari i els elements que incideixen en el desenvolupament professional de la seva carrera com a docent.L'estructura del present estudi inclou quatre grans blocs diferenciats. El primer bloc consta d'introducció i una justificació, s'estableixen els objectius generals i específics i el pla de treball a seguir. El segon bloc revisa, analitza i resumeix la principal literatura relacionada amb l'objecte d'estudi.- En el primer capítol, "Context de la docència universitària", es descriuen les principals característiques de l'entorn sociocultural, polític i acadèmic del treball del professor universitari.La inclinació que pren la recerca en docència universitària parteix de la perspectiva que aquesta ha de procurar aprenentatges significatius en els estudiants. Això s'aconsegueix quan aquests canvien i desenvolupen concepcions pròpies sobre la matèria. Però els estudis que han relacionat la docència de qualitat amb els resultats d'aprenentatge dels estudiants s'han dedicat principalment a analitzar les estratègies de la pràctica educativa dels professors i pocs s'han centrat a estudiar les concepcions o teories implícites dels docents respecte de per què porten a terme dites estratègies i no d'altres. A la segona part del capítol intentem analitzar els principals enfocaments d'ensenyament i aprenentatge i les concepcions docents dels professors universitaris.- En el segon capítol "Desenvolupament professional del professor universitari" defineix desenvolupament docent i presenta els factors que influeixen en el mateix. Ens serveix per explicar el desenvolupament professional del docent i el significat de les etapes i transicions en el desenvolupament docent. Tanmateix pretén aprofundir en els factors afavoridors i els limitadors del desenvolupament del professor universitari com a docent. Aquesta qüestió, poc resolta a l'ensenyament universitari, no deixa de ser transcendental i essencial per conèixer on cal incidir a l'hora de dissenyar i desenvolupar programes de formació.- Esbrinar quin és el model de desenvolupament docent més adient a les característiques del nostre professorat en els diferents moments de la seva trajectòria professional passa per estudiar les principals teories del desenvolupament docent. Així, el tercer capítol ofereix una àmplia perspectiva de les "Teories sobre el desenvolupament professional del professor universitari": teories sobre l'edat i el cicle vital de les persones adultes, teories del desenvolupament cognitiu, moral i del jo, teories sobre l'aprenentatge dels adults i dels professors, teories del desenvolupament de la carrera docent i teories del desenvolupament pedagògic. - El quart capítol del marc teòric "Models i programes de formació i desenvolupament professional del professor universitari" exposa els principals enfocaments sobre el desenvolupament professional que ens ajudaran a especificar quina formació inicial i contínua ha de ser la més adient per perfeccionar la docència del professorat en funció de les etapes de la carrera docent, fent un especial èmfasi a l'etapa d'iniciació a la docència.El tercer bloc conté l'estudi empíric de la recerca. El primer capítol, "Disseny i instrumentalització de l'estudi de camp", concreta el disseny de l'estudi de camp, la instrumentalització (qüestionari, entrevista i anàlisi de documents) i la mostra (professors de la UAB i la UPC) i les seves principals característiques. El següent capítol, "Desenvolupament de l'estudi de camp", explica el procés de construcció i validació dels instruments. El darrer capítol d'aquest bloc, titulat "Resultats", presenta el conjunt de dades obtingudes després del tractament de la informació.En el darrer bloc d'aquesta investigació, es formulen unes conclusions generals i específiques que sintetitzen aquells aspectes més importants explorats a través de la recerca. Tanmateix s'apunten unes propostes d'intervenció, es mostren les limitacions de l'estudi i es fan uns suggeriments respecte de futures línies d'investigació que es puguin obrir arran de la mateixa. / El objetivo de esta investigación es conocer la orientación pedagógica del profesor universitario y los elementos que inciden en el desarrollo profesional de su carrera como docente.La estructura del presente estudio incluye cuatro grandes bloques diferenciados. El primer bloque consta de una introducción y una justificación, se establecen los objetivos generales y específicos y el plan de trabajo a seguir.El segundo bloque revisa, analiza y resume la principal literatura relacionada con el objeto de estudio.- En el primer capítulo, "Contexto de la docencia universitaria", se describen las principales características del entorno sociocultural, político y académico del trabajo del profesor universitario. La inclinación que toma la investigación en docencia universitaria parte de la perspectiva que ésta ha de procurar aprendizajes significativos en los estudiantes. Esto se consigue cuando los estudiantes cambian y desarrollan concepciones propias sobre la materia. Pero los estudios que han relacionado la docencia de calidad con los resultados de aprendizaje de los estudiantes se han dedicado principalmente a analizar las estrategias de la práctica educativa de los profesores y pocos se han centrado en el estudio de las concepciones o teorías implícitas de los docentes respecto de porqué llevan a cabo dichas estrategias y no otras. La segunda parte del capítulo analiza las principales concepciones docentes de los profesores universitarios.- El segundo capítulo "Desarrollo profesional del profesor universitario" define el concepto de desarrollo docente y presenta los factores que influyen en el mismo. Nos sirve para explicar el desarrollo profesional del docente y el significado de las etapas y transiciones en el desarrollo docente. Al mismo tiempo pretende profundizar en los elementos favorecedores y limitadores de su desarrollo. Esta cuestión, poco discutida en la educación superior, no deja de ser trascendental y esencial para conocer donde incidir a la hora de diseñar y desarrollar programas de formación.- Averiguar qué modelo de desarrollo docente es el más adecuado en función de las necesidades y preocupaciones del profesorado en los diferentes momentos de su trayectoria profesional pasa por estudiar las principales teorías del desarrollo docente. El tercer capítulo ofrece una amplia perspectiva de las "Teorías sobre el desarrollo profesional del profesor universitario": teorías sobre la edad y el ciclo vital de las personas adultas, teorías del desarrollo cognitivo, moral y del yo, teorías sobre el aprendizaje de los adultos y de los profesores, teorías del desarrollo de la carrera docente y teorías del desarrollo pedagógico. - El cuarto capítulo del marco teórico "Modelos y programas de formación y desarrollo profesional del profesor universitario" expone los principales enfoques sobre el desarrollo profesional que nos ayudarán a especificar qué formación inicial y permanente ha de ser la más adecuada para perfeccionar la docencia del profesorado en función de las etapas del desarrollo de la carrera docente, haciendo especial hincapié en la etapa de iniciación a la docencia.El tercer bloque presenta el estudio empírico de la investigación. En el primer capítulo, "Diseño e instrumentalización del estudio de campo" se concreta el diseño, la instrumentalización (cuestionario, entrevista y análisis de documentos) y la muestra (profesores de la UAB y la UPC) y sus principales características. El siguiente capítulo sobre el "Desarrollo del estudio de campo" explica el proceso de construcción y validación de los instrumentos. El último capítulo de este bloque, "Resultados", presenta el conjunto de datos conseguidos después del tratamiento de la información.En el último bloque de la investigación, se formulan conclusiones generales y específicas, se apuntan propuestas de intervención, se muestran las limitaciones del estudio y se realizan unas sugerencias sobre futuras líneas de investigación. / The objective of this research is twofold: to know how university teachers approach their teaching and to know what kind of factors influence such approach and the professional development of their teaching career.The study is structured in four different parts: The first part contains an introduction and a justification of the subject matter, then the general and specific objectives are established and finally we set the work plan we are going to follow.The second part reviews the main literature related with the subject of the research.- In the first chapter, "Context of the university teaching", we describe the main characteristics of the sociocultural, political and academic context in which university teachers work.Present research on university teaching reveals the assumption that teaching has to procure students meaningful and deep learning. This can be achieved when they change and develop their own conceptions about the subject. But the studies that have related quality teaching to the learning outcomes have mainly looked at the teachers' teaching strategies and only a few have focused on conceptions or implicit teaching theories about why teachers develop such strategies. In the second part of this chapter we analyse the main teaching and learning approaches and the teaching conceptions of university professors.- In the second chapter, "Professional development of university teachers" we explore how teachers develop and we present the elements that influence its professional development. It helps us explain the stages and transitions in the teaching development. It also goes in depth with the factors that foster and limit the professional development of the professor as a teacher. We believe this is an essential question to look at in order to know where we should insist when we design and develop teacher development programs.- In order to know what professional development approach is more convenient to the different characteristics of our teachers in the different stages of their professional careers we must consider the main teacher developmental theories. The third chapter offers a wide perspective of the "Teachers' developmental theories": theories about the age and vital cycles of adult people; cognitive, moral and ego developmental theories; theories about how adult learners and professors learn; career stage theories, and pedagogical developmental theories.- The fourth chapter of the theoretical framework "University teachers' professional development models and programmes", exposes the present approaches about professional development which will help us specify what initial and continuous training is the most appropriate to improve teachers teaching in the different stages of their careers.The third part of the research contains the empirical study. As its name indicates, its first chapter, "Design and instruments of the field of study", explains the design of the study, the instruments we have used (questionnaire, interviews and document analysis) and the sample of the research (professors of two Catalan universities: Universitat Autònoma de Barcelona and Universitat Politècnica de Catalunya). The following chapter, "Development of the field of study", explains the process of construction and validation of the instruments. The last chapter of this block "Results" presents the data we have obtained after the statistical treatment. The last part of this research formulates some general and some specific conclusions that synthesize the most important aspects explored throughout the research. We also point out some intervention proposals, we show the study limitations and formulate some suggestions regarding future topics of research to be explore.

La hipòxia és un factor clau per al desenvolupament tumoral, i correlaciona amb l'estat del tumor, amb una menor supervivència dels pacients i amb la resistència al tractament anti-tumoral convencional com és la quimioteràpia o la radioteràpia.La majoria d'estudis es centren en l'estudi de la hipòxia a llarg termini, i en HIF-1, factor de transcripció clau per a la resposta cel.lular a aquest estrés.En aquest treball, i mitjançant una aproximació per electroforesi bidimensional de proteïnes lligada a especrometria de masses s'han estudiat els canvis proteics produits després d'una hipòxia de 30 minuts, i s'han analitzat aquestes proteïnes com a possibles dianes per a la teràpia anti-tumoral. / Hypoxia is a key factor for tumor development, and it correlates with tumor stage, diminished survival and with resistance to conventional anti-tumor treatment, as chemotherapy or radiotherapy.Most of studies focus on long-term hypoxia and HIF-1, key transcription factor for the cell response to the stress.Through a 2D-gel electrophoresis aproach, linked to mass spectrometry, we have studied protein changes after a 30 min hypoxia, and these proteins have been analyzed as putative targets for anti-tumor therapy.

Estudio prospectivo con cerdos domésticos a los cuales se les practica Cirugía Endoscópica Nasosinusal (CENS) radical o funcional durante su crecimiento.Entre el 30.11.2001 y el 15.02.2002 se practicó CENS radical o funcional a los lados izquierdos de 18 cerdos sanos entre 10.80 Kg. y 47.50 Kg. con una media de 28.28 Kg., que corresponden a cerdos ente 6 y 13 semanas de edad. 2 cerdos fueron éxitus. Los 16 cerdos restantes fueron dividido en dos grupos de 8 cerdos. 1. CENS funcional: infundibulotomía + vaciamiento receso frontal + conservación mucoperiostio. 2. CENS radical: vaciamiento etmoidal completo + resección cornete dorsal + vaciamiento receso frontal + resección mucoperiostio. Hasta los 6 meses de vida crecieron en condiciones controladas y fueron sacrificados con una peso medio de 140 Kg. Se realizaron Tomografías Computarizadas de todas las cabezas. Se tomaron medidas numéricas de distancias, áreas y volúmenes. Se realizó el análisis estadístico.Los resultados fueron: Análisis descriptivo: La p obtenida entre la media de material obtenido por cirugía funcional y al media de material obtenido por cirugía radical es altamente significativo. Se establecieron los parámetros de normalidad para cada área, volumen o grosor. Análisis comparativo: Análisis según cirugía. No se encontró ninguna diferencia estadísticamente significativa para ninguna de las áreas, volúmenes o grosores estudiados. Análisis según lado. La CENS sólo causa alteraciones en la pared ósea nasal a nivel del margen anterior óseo del cornete nasal dorsal de la pared ósea nasal y en la pared ósea nasal a nivel medio de la inserción del cornete dorsal. La CENS funcional causa un importante engrosamiento de la pared ósea nasal a nivel del margen anterior y a nivel medio óseo del cornete nasal dorsal. La CENS radical también puede ser causa de un engrosamiento estadísticamente significativo de la pared ósea nasal a nivel del margen anterior y a nivel medio óseo del cornete nasal dorsal. Conclusión: los únicos valores que se alteran, tanto con la CENS funcional como radical, son el grosor de la pared ósea nasal a nivel del margen anterior óseo del cornete nasal dorsal y a nivel medio. Estos resultados en realidad tienen poca significación clínica, por lo que se dude que la ni la CENS radical ni la funcional producen alteraciones centrofaciales ni sinusales, por lo que no deben predisponer a afectaciones que tengan una expresión clínica como sinusitis.Nuestros resultados obtenidos contrastan con los dos trabajos previos sobre el mismo tema en cerdos: a) el de Mair y cols. "Sinus and facial growth alter pediatric endoscopic sinus surgery". Arch. otolaryngol. Head Nec. Surg.. 1995; 121: 547-552. b) el de Carpenter y cols. "Facial Skeletal Growth alter endoscopic sinus surgery in the piglet model". American Journal of Rhinology Nº 3 1997; 11:211-217.A pesar de que nuestro estudio es el primer estudio en animales publicado en el que se diferencia Cirugía radical de funcional y los animales se estudian durante un tiempo suficiente como para que hallan alcanzado un desarrollo sinusal completo, se precisarían estudios con una muestra mucho mayor (quizás multicéntricos). Hay que tener presente que trabajar con animales tiene unos límites. / Prospective study with 16 pigs operated on endoscopic sinus surgery (ESS) radical or functional between 2001.11.30 - 2002.02.15. The weigh was 10.80 kg - 47.50 kg, corresponding to 6 - 13 weeks of age. They were killed with a middle weigh of 140 Kg. We did CT (scanner) to the heads of the pigs. Conclusion: EES functional and radical only changed the thickness of nasal lateral wall level anterior and middle of the bony edge of the dorsal nasal concha. We compared our results with the works of Mair et al. and Carpenter et al. We showed the limits of our study.

Que es el turisme?, Que entenem per política turística?, Que son les polítiques turístiques?, ... Es necessària una organització turística?, Com cal organitzar el turisme?, La Unió Europea ha de jugar algun paper en el sector turístic?, ... Totes aquestes qüestions es plantegen sovint entre els mateixos professionals del sector turístic, existint diferències substancial entre els mateixos professionals, ja que no hi ha una sola resposta en cap dels casos, depenent del lloc on es trobi el professional i dels diferents interessos turístics que cadascun defensi.Justament, l'objecte d'aquesta Tesi Doctoral és el d'analitzar les diferents interrelacionsexistents entre les actuacions que la Comunitat ha portat a terme dins dels diferents àmbits d'actuació, davant de les nombroses afectacions que pot generar el sector turístic, des de la creació de les Comunitats Europees fins a l'aprovació,entrada en vigor i posterior desenvolupament del Tractat de la Unió Europea(apartat t de l'article 3), i les possibilitats que planteja per al sector turístic i el seu futur l'aplicació i desenvolupament del principi de subsidiarietat, com a part d'un procés que possibiliti una convergència turística real de les diferents "polítiques turístiques" de la Unió Europea.

En aquest treball, es pretén analitzar les possibilitats que té l'introducció deplataformes de força simples (plataforma rígida de 1,5*3,0 m sobre quatrecèl.lules càrrega al pas de verres sense aturar ni condicionar) en granja deproducció de garrins per a l'estimació de pes viu, valoració de la condiciócorporal (gruix de dorsal sobre pes viu) i de la locomotricitat (anàlisi de lamarxa).A partir d'una meta-anàlisi i l'estudi de les dades observades en granja (pes viuestàtic, gruix de greix dorsal, ingesta), es conclou que la plataforma de força hade considerar-se com a eina de diagnòstic de l'alimentació de verres i no com aeina predictiva de la producció (increment de pes de la garrinada durantl'alletament) o reproducció (interval desalletament-detecció de zel o bé cubriciófecundant).L'estimació de pes viu mitjançant la plataforma de força es veu condicionadaper l'aparició de valors "outliers" que podrien ser exclosos mitjançant una dobleplataforma. Un cop realitzat un correcte retall del senyal rellevant al pas de lesverres sobre la plataforma, es pot estimar amb suficient precisió el pes viu ( 1,1% RMSE).Analitzant el senyal sumat al pas de la verra sobre la plataforma de força i per adiferents bandes de freqüència (entorn, per sota i per sobre de la freqüèncianatural de la plataforma, 15 Hz), es valora mitjançant xarxes neuronals siexisteix informació per a quantificar el gruix de greix dorsal o si més nodiscriminar entre verres magres i grasses. A partir de la metodologia usada, noes pot concloure l'existència d'informació per a la quantificació del greix dorsal,encara que es pot arribar a discriminar, per a freqüències per sobre de lanatural (20-30 Hz), les verres més magres (gruix de greix dorsal per sota de 19mm) de la resta.Del tratament del senyal de les cèl·lules de càrrega per separat on es recolza laplataforma, es valora la posició del centre de gravetat de l'animal i s'intrepeta latrajectòria en cada moment. De les variables extretes de la comparació entretrajectòria i posició del centre de gravetat, es pot arribar a agrupar ("clustering")les verres segons la qualitat de la marxa. / En este trabajo, se pretende analizar las posibilidades que tiene la introducciónde plataformas de fuerza simples (plataforma rígida de 1,5*3,0 m sobre cuatrocélulas de carga al paso de cerdas sin detener no condicionar) en granja deproducción de lechones para la estimación de peso vivo, valoración de lacondición corporal (grasa dorsal sobre peso vivo) y de la locomotricidad(análisis de la marcha).A partir de un meta-análisis y el estudio de datos observados en granja (pesovivo estático, espesor de grasa dorsal, ingesta), se concluye que la plataformade fuerza tiene que ser considerada como un instrumento de diagnóstico de laalimentación de las cerdas y no como un instrumento predictivo de laproducción (incremento de peso de la camada durante la lactación) o de lareproducción (intervalo destete-detección de celo o bien cubrición fecundante).La estimación de peso vivo mediante la plataforma de fuerza está condicionadapor la aparición de valores "outliers" que podrían ser excluidos mediante dobleplataforma. Una vez realizado un correcto recorte de la señal relevante al pasode las cerdas sobre la plataforma, se puede estimar con suficiente precisión elpeso vivo (1,1 % RMSE).Analizando la señal sumada al paso de la cerda sobre la plataforma de fuerza ypara diferentes bandas de frecuencia (entorno, por debajo y por encima de lafrecuencia natural de la plataforma, 15 Hz), se valora mediante redesneuronales la existencia de información para cuantificar el grosor de grasadorsal o en todo caso poder discriminar entre cerdas magras y grasas. A partirde la metodología usada, no se puede concluir que exista información para lacuantificación de la grasa dorsal, sin embargo se puede llegar a discriminar,para frecuencias por encima de la natural (20-30 Hz), las cerdas más magras(espesor de grasa dorsal por debajo de 19 mm) del resto.Del tratamiento de la señal de las células de carga por separado, se valora laposición del centro de gravedad del animal y se interpreta su trayectoria encada momento. De las variables extraídas de la comparación entre trayectoria yposición del centro de gravedad, se pueden llegar agrupar ("clustering) lascerdas según la calidad de la marcha. / Simple force platforms (rigid platform 1,5*3,0 m length on four load cells) areconsidered in farm to estimate life weight and to value body condition (backfaton life weight) and locomotion (gait analysis) of productive sows.By means of meta-analysis and observation in farm (static life weight, backfat,daily intake), force platform has to be considered as a diagnostic tool of sowfeeding rather than a predictive one for production (litter weight gain duringlactation) or reproduction (weaning-breeding interval)."Outliers" in life weight estimation by means of sow passing on force platformcould be excluded by doubling platform. Life weight is rightly estimated (1,1%RMSE) since a correct extraction of the valuable part of the signal.Otherwise, sow backfat is pretended to be estimated and discriminated byanalyzing signal at diferent frequency band of platform vibration ( close to,below to and above to the platform natural frequency, 15 Hz). For that purpose,artifitial neural networks are used. No significant results have been observedabout backfat estimation, but discrimination could be done on lean sows(backfat under 19 mm) respect to others using frequency band above naturalone (20-30 Hz).Finally, treating load cell signal separetaly, sow center of gravity position couldbe estimated and its trajectory interpreted each time. Thus, comparing centerof gravity position and trajectory, variables could be extracted to evaluatingsow gait on the platform. Four clusters on gait quality have been obtained.

Reconstrucció de les condicions climàtiques i de conreu en el passata partir de l'anàlisi isotòpica de restes arqueobotàniquesL'aparició i progressiu desenvolupament de l'agricultura durant els darrers 10.000 anys ha alterat radicalmentl'estructura social i poblacional dels grups humans, així com la seva relació amb l'entorn. De fet, l'adopció del'agricultura pot constituir el primer exemple en el temps d'interacció recíproca entre el medi ambient i la humanitat.Per tant, la reconstrucció de les condicions ambientals (d'origen climàtic o degudes a l'acció humana) que vancaracteritzar aquest procés és de gran interès per tractar de conèixer-ne les causes, així com per entendre els efectes a llarg termini que ha tingut l'economia agrícola en el medi. L'objectiu general de la tesi és desenvolupar noves eines destinades a reconstrucció de les condicions climàtiques i de conreu durant l'origen i dispersió de l'agricultura a la prehistòria. La metodologia que es proposa està basada en l'estudi de les restes vegetals (fustes i llavors carbonitzades) que són recuperades rutinàriament en excavacions arqueològiques, posant especial èmfasi en l'ús dels isòtops estables com a indicadors paleoambientals. El treball es pot dividir en dos grans blocs. El primer pretén configurar l'entorn climàtic en el que va evolucionar l'agricultura, en tant que el segon se centra en la caracterització de les condicions específiques de creixement de les espècies conreades.El primer bloc té com a objectiu la posada a punt d'una metodologia que permeti quantificar els canvis d'aridesa en el passat, a partir de l'anàlisi isotòpica de carbons d'espècies forestals. Això requereix una calibració prèvia amb material actual, així com una valoració de l'efecte de la carbonització sobre la signatura isotòpica de la fusta. Al primer capítol, es va caracteritzar la signatura climàtica present a la composició isotòpica de carboni (d13C) de la fusta en condicions mediterrànies, fent servir Pinus halepensis Mill. i Quercus ilex L. Com a espècies de referència, trobant que en totes dues espècies aquesta es podia relacionar sobretot amb la precipitació. Al segon capítol, es va estudiar la relació entre el clima i la composició isotòpica d'oxigen (d18O) per P. halepensis, així com les diferències en la signatura isotòpica (d13C i d18O) present als dos components fonamentals de la fusta: cel×lulosa i lignina. Es va trobar que la component climàtica de la d13C és igualment present a cel×lulosa i lignina, en tant que per la d18º l'extracció de cel×lulosa és necessària per tal d'obtenir informació climàtica, fet que impedeix la seva aplicació en material arqueològic. Finalment, al tercer capítol es va poder demostrar com la carbonització, tot i alterar significativament la d13C de la fusta, no n'elimina la component climàtica original, que pot recuperar-se mitjançant una senzilla correcció, que fa servir el contingut de carboni com a variable de referència. Amb aquesta metodologia es reconstrueixen els canvis d'aridesa que han tingut lloc a les valls del Cinca i del Segre (Depressió de l'Ebre)durant els darrers 10.000 anys, trobant una major disponibilitat hídrica al llarg dels darrers mil×lenis que no pas en el present.El segon bloc aborda la descripció de diferents vessants de les condicions de conreu a l'agricultura prehistòrica, combinant l'anàlisi de la d13C amb mesures morfomètriques en llavors d'espècies conreades, fonamentalment cereals. El capítol quart constitueix una revisió crítica de les dades existent sobre isòtops estables en restes arqueobotàniques, proposant noves aproximacions per tal de maximitzar la informació que se'n pot derivar. Es mostra com la combinació d'anàlisis en espècies conreades i forestals, així com la comparació entre diferents conreus, pot ajudar a detectar canvis en la disponibilitat hídrica dels conreus, fruit de l'acció humana.El cinquè capítol desenvolupa una nova metodologia que permet estimar el pes del gra dels cereals conreats en el passat, a partir de les seves dimensions, tot considerant l'efecte de la carbonització. Això permet, per primer cop, establir una lligam directe entre les dades obtingudes a partir de restes arqueobotàniques i els estudis agronòmics. Finalment, el capítol sisè combina dades obtingudes a partir dels mètodes descrits en els tres capítols anteriors per resoldre les possibles causes dels canvis observats en la mida del gra als jaciments les valls del Cinca i del Segre durant els darrers 4.000 anys. / Reconstrucción de las condiciones climáticas y de cultivo en el pasado a partir del análisis isotópico de restos arqueobotánicosLa aparición y progresivo desarrollo de la agricultura durante los últimos 10.000 años ha alterado radicalmente la estructura social y poblacional de los grupos humanos, así como su relación con el entorno. De hecho, la adopción de la agricultura puede que constituya el primer ejemplo en el tiempo de interacción recíproca entre el medio ambiente y la humanidad. De ahí que reconstruir las condiciones ambientales (de origen climático o debidas a la acción humana) que caracterizaron este proceso sea de gran interés para tratar de conocer sus posibles causas, así como para entender los efectos a largo plazo que ha tenido la economía agrícola en el medio. El objetivo general de esta tesis es el desarrollo de nuevas herramientas destinadas a reconstruir las condiciones climáticas y de cultivo durante el origen y dispersión de la agricultura en la prehistoria. La metodología propuesta se basa en el estudio de los restos vegetales (maderas y semillas carbonizadas) que son recuperados rutinariamente en excavaciones arqueológicas, poniendo especial énfasis en el empleo de los isótopos estables como indicadores paleoambientales.El trabajo se puede dividir en dos grandes bloques. El primero pretende configurar el entorno climático en el que evolucionó la agricultura, mientras que el segundo se centra en caracterizar las condiciones específicas decrecimiento de las especies cultivadas.El primer bloque tiene como objeto la puesta a punto de una metodología que permita cuantificar los cambios de aridez en el pasado, partiendo del análisis isotópico de carbones de especies forestales. Esto requiere una calibración previa con material actual, así como una valoración del efecto de la carbonización en la señal isotópica de la madera.En el primer capítulo, se caracterizó la señal climática presente en la composición isotópica de carbono (d13C) de la madera en condiciones mediterráneas, empleando Pinus halepensis Mill. y Quercus ilex L. como especies de referencia, encontrando que en ambas especies ésta se podía relacionar fundamentalmente con la precipitación. En el segundo capítulo, se estudió la relación entre el clima y la composición isotópica de oxígeno (d18O) para P.halepensis, así como las diferencias en la señal isotópica (d13C y d18O) presente en los dos componentes principales de la madera: celulosa y lignina. Se encontró que la señal climática de la d13C es igualmente presente en celulosa y lignina, mientras que para la d18O la extracción de celulosa es necesaria para obtener una información climática, lo que impide su aplicación en material carbonizado. Finalmente, en un tercer capítulo se demostró cómo la carbonización, si bien afecta significativamente la d13C de la madera, no elimina la señal climática original, que puede recuperarse mediante una simple corrección, incluyendo el contenido de carbono como variable de referencia.Mediante este metodología se reconstruyen los cambios de aridez ocurridos en los valles del Cinca y del Segre (Depresión del Ebro) durante los últimos 4.000 años, observando una mayor disponibilidad hídrica en los últimos milenios en relación con el presente.El segundo bloque se centra en describir diferentes aspectos de las condiciones de cultivo en la agriculturaprehistórica, combinando el análisis de la d13C con medidas morfométricas en semillas de especies cultivadas,fundamentalmente cereales. El capítulo cuarto constituye una revisión crítica de la información isotópica existente sobre restos arqueobotánicos, proponiendo nuevos enfoques destinados a maximizar la información extraíble a partir de estos datos. Se muestra cómo la combinación de análisis en especies cultivadas y forestales, así como la comparación entre cultivos, puede ayudar a detectar cambios en la disponibilidad hídrica de los cultivos debidos a la acción humana. El capítulo quinto desarrolla una nueva metodología que permite estimar el peso del grano en los cereales cultivados en el pasado, a partir de sus dimensiones, y considerando el efecto de la carbonización. Esto permite, por primera vez, una comparación directa entre los datos obtenidos a partir de restos arqueobotánicos y la bibliografía agronómica. Finalmente, el capítulo sexto combina datos obtenidos mediante los métodos descritos en los tres capítulos anteriores para resolver las posibles causas de los cambios en el tamaño del grano observados en los valles del Cinca y del Segre durante los últimos 4.000 años. / Reconstruction of climatic and crop conditions in the past based on the isotope signature of archaeobotanical remainsThe onset and progressive development of agriculture during the last 10,000 years has modified radically thesocial and demographic structure of human groups, as well as their interaction with the environment. In fact, the adoption of agriculture is probably the first example of reciprocal interaction between the environment and the humanity. Thus, reconstructing the environmental conditions (either climatic or anthropogenic) that characterised this process is of great interest in order to know their potential causes, as well as to understand the long-term effects of agriculture economy on the environment. The general objective of this Thesis is the development of new tools addressed to the reconstruction of climatic and crop conditions during the origins and spread of agriculture in Prehistory. The proposed methodology is based on the study of plant remains (wood charcoal and charred seeds) routinely recovered during archaeological excavations, with special emphasis on the use of stable isotopes as palaeoenvironmental indicators. The work can be divided into two main blocks. The first attempts to get a picture of the climatic context in which evolved agriculture, while the second one is centred on the specific growing conditionsof cultivated crops.The objective of the first bock is to obtain a methodology allowing the quantification of aridity changes in thepast from the stable isotope analysis of wood charcoal from forest species. This requires a previous calibration with modern material, as well as the assessment of the effect of carbonisation on the stable isotope signature of wood.The first chapter characterises the climatic signature in carbon isotope composition (d13C) of wood in Mediterranean conditions, using Pinus halepensis Mill. and Quercus ilex L. as reference species, finding that in both species d13C is mostly related to precipitation. The second chapter studies the relationship between climate and oxygen isotope composition (d18O) for P. Halepensis, as well as the differences in the isotopic signature (d13C and d18O) in the two major components of wood: cellulose and lignin. We found that the climatic signal of d13C is equally present in cellulose and lignin, whereas for d18O cellulose extraction is necessary to obtain a climatic signal, which prevents its application in carbonised material. Finally, the third chapter shows how carbonisation, although affecting significantly the d13C of wood, does not remove the original climatic signal, which can be recovered by means of a simple correction, taking carbon concentration as a reference variable. Using this methodology, we reconstructed aridity changes in the Cinca and Segre valleys (Ebro Depression) during the last 4,000 years, finding greater water availability in the last millennia than in present.The second block describes different aspects of crop conditions in prehistoric agriculture, combining d13Canalyses with morphometrical variables of cultivated species, mostly cereals. Chapter four constitutes a critical review of the isotopic data available for archaeobotanical remains, proposing new approaches in order to maximise the information retrieved from these data. It shows how the combined analysis of crop and forest species, as well as the comparison among different crops, may help to detect human-driven changes in crop water availability. Chapter five develops a new methodology to estimate grain weight in cereals cultivated in the past, from charred grain dimensions, and considering the effect of carbonisation. This allows, for the first time, a direct comparison between archaeobotanical data and current agronomic studies. Finally, Chapter six combines data obtained using the methods described in the three former chapters to study the potential causes of the observed grain weight changes in Cinca and Segre valleys during the last 4,000 years.

Esta tesis Doctoral aborda el origen, la evolución y las posibilidades de operativizar el concepto de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, y más especificamente en la construcción de edificios.El estudio se basa en los documentos propulsores del Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas, de los cuales se adopta el concepto de Sostenibilidad para establecer un grupo de principios que se vinculen con los agentes involucrados en los procesos de construcción.La cantidad de aspectos a tratar en el espacio que media entre los campos conceptual y pragmático del tema en cuestión, sugirió la conveniencia de organizar la investigación y la redacción de la tesis en cinco partes articuladas, compuestas por trece capítulos.En la primera de esas cinco partes (capítulos I, II y III) se establecen los propósitos del estudio y la orientación metodológica; asimismo se exponen el origen, la evolución y el debate persistente del Desarrollo Sostenible.La segunda parte (capítulos IV y V) contiene los instrumentos técnicos de apoyo que pueden coadyuvar a la operativización de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Se describe la implicación Termodinámica de la energía y los materiales con el medio ambiente, los métodos y técnicas adaptables al caso en cuestión, y la producción y consumo de bienes.Estas dos primeras partes proporcionan información básica para proponer la transición de las actividades de construcción a una fase socialmente más responsable denominada Construcción Sostenible, la cual se desarrolla en la tercera parte (capítulos VI, VII, VIII y IX). En esta porción medular de la tesis se establecen las premisas fundamentales para propender a una modalidad de construcción a través de la adecuación de las fases de planificación, diseño, construcción y desincorporación de los edificios.La cuarta parte (capítulos X, XI y XII) se orienta hacia la medición de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Para llevar a cabo ese ejercicio de mensuración se seleccionó una región real, donde se identificó un grupo de indicadores de Sostenibilidad en el Sector de la construcción local, y se aplicó un procedimiento híbrido (método convencional-diseñador concientizado) para seleccionar Sosteniblemente los principales materiales para construcción de un edificio.En la quinta parte (capítulo XIII) se acopian resultados, conclusiones y comentarios propositivos para la incorporación de los principios de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, al tiempo que se propone una sinergia de acciones que pueden llevar a cabo los Sectores Universitario, Gobierno, de la Construcción y público interesado en el tema.EXECUTIVE / In recent decades, the relationship between humankind and the environment has grown stronger. Indeed, over time the concern and active participation of citizens in ecological and environmental issues is becoming more frequent worldwise, and more recently the link from those issues to social and economic issues is leading to a new paradigm called sustainability.Accordingly, through this doctoral thesis the origin, evolution, and feasibility to operativize sustainability in the construction sector is studied.The meaning of sustainability is different among the earth´s nations; nevertheless, there are some important common themes such as a concern for the environment and its resource limits and sink limits, and a concern for both inter and intrageneration equity. Thus, those common aspects had brought about that most sustainability definitions appeal to the goodwill so sufficient resources for future generations be left, in order for they having a quality of life similar to ours.In this academic work the criteria from the main United Nations documents about sustainability has been adopted. A benchmark may thus be established by setting out the sustainability principles in order to approach them to the construction sector, dealing with new buildings specifically.To approach sustainability principles for the construction sector, conceptualization and pragmatic (quite different) aspects must to be addressed in order to join them in a common task, taking into account the number of theoretical and empirical themes to deal with. The research and the thesis writing were organized on five linked parts, which make up thirteen chapters.The first part (chapters I, II, and III) is the core of the thesis, because the methodology and the bottom line are set out in those chapters, and also because the origin, evolution, and the sustainable development debate are exposed.The second part (chapters IV and V) relates to the technical items for sustainability such as Thermodynamics, the entropy law and the environment; and then these concepts and their relationship with energy and matter. It is to be stressed that these last items are the main raw materials for the construction sector.This second part also contains tools and techniques to support sustainability, e.g. life-cycle assessment, multtiatribute decision analysis, the environmental impact assessment, sustainability indicators, ISO 14 000 standards, and life-cycle costs for building materials.The previous parts provide enough knowledge and information for conducting a proposal to a more socially responsible construction sector through, the so called, sustainable construction. That is the core subject of the thesis, for which in the third part (chapters VI, VII, VIII and IX) the fundamental premises for sustainable construction are established, those premises stress the adverse environmental impacts from buildings to be tackled by sustainability principles related to resources conservation, minimizing waste through re-use and recycling materials, construction quality, nature protection, and indoor air quality.The approach of sustainability to the construction sector is proposed from the planning, design, construction, maintenance, and deconstruction building phases. Selection of building materials, life-cycle of materials, and major environmental impacts as a result of buildings are highlighted in that third part.The sustainable aspiration requires a benchmark in order to set out the measures to be taken in approaching sustainability. To support that process, the fourth part (chapters X, XI and XII) is orientated to support sustainability, even though that concept is not something that can be gauged in most cases, and whenever possible not necessarily would it be in a quantitative way.To carry out such assessment, a real region and building case study were chosen. Then, a set of sustainabilty indicators was developed and the building materials selection in the

El present treball d'investigació, ha enfocat alguns dels problemes que en aquests díes ha preo-cupat tant a autoritats del Estat de Puebla com a profesionals de distintes disciplines relacionades amb les transformacions del territori. Entre els problemes es troba la magnitut del procés de crei-xement en la Zona Metropolitana de la Ciutat de Puebla (ZMCP), que avui día es troba en una en-creuada y s'ha de decidir quin ha de ser el seu desenvolupament futur, si ho volem, sostenible i racional. Per això, des de la perspectiva de la ciutat sostenible, s'ha intentat analitzar i comparar dues àrees metropolitanes: una situada a Espanya, el Vallés i l'altra, situada a Mèxic, Puebla. En aquest sentit, es destaquen elements importants que replantejen la construcció mateixa de la ciutat. Per la primera s'ha destacat, sobretot, la forma d'edificació, en la mateixa línia de la seva expansió física, en la racionalizatció dels recursos, en els usos i aprofitament del sòl urbanitzat, en la transformació de dels fems sòlids i líquids, en definitiva, l'ordenació del territori i les seves virtuts. Per la segona, tenir en compte l'evolució de la Zona Metropolitana del Vallés i aplicar alguns criteris de sosteni-bilitat per a la seva ordenació territorial per mitjà d'un model matemàtic.D'aquesta manera, es planteja la reestructuració de l'àrea metropolitana actual per un nou model de ciutat que es distingueixi amb una proposta de ciutat sostenible, igual que una sortida a la crisi de les actuals conurbacions. En conseqüència, tenir en compte las virtuts, així com le seves possi-bilitats de aplicabilitat; a més, que respongui a les necesitats dels seus habitants, del entorn físic i natural inmediat: armonitzar entre home-naturalesa, espai-societat, territori-medi ambient, i ciutat sostenible-ordenació territorial.Amb la base en el model d'urbanització actual del Vallés, on el municipi té competència urbanís-tica, permet d'alguna manera incidir en la presa de decisions per la modificació dels usos del sòl. A més, per la influència que prén de les polítiques urbanes de Barcelona, i del reordenament del te-rritori per a un bon ús del sòl. Aquestes experiències enriqueixen els criteris de sostenibilitat i do-nen major influència en la ordenació del territori, exemple que desitjo destacar per a el cas de Pue-bla.De totes maneres, s'ha plantejat modelitzar una part de la problemàtica que actualment està afec-tant la Zona Metropolitana de Puebla. Concretament amb relació a les vicisituts de la vivenda; ja que com a element important en la reestructuració del territori, urgeix una resolució per a benefici dels habitants de la regió. / The present investigation work, has approached some of the problems that have worried the authorities of the State of Puebla and professionals of different disciplines related with the actual transformations of the territory so much. Among the problems there is the magnitude of the process of growth in the Metropolitan Area of the City of Puebla (ZMCP) that nowadays is in a crossroad and should decide which must be its future development if we want it, sustainable and rational. For it, from the perspective of the sustainable city, the intent has been made to analyse and to com-pare two metropolitan areas: one located in Spain, the Vallés and the other one, located in Mexico, Puebla. In this sense, the important elements that restate the same construction of the city stand out. The first one has stood out, mainly for the construction form, in the same line of their physical ex-pansion, in the rationalization of the resources, in the use of the urbanized floor, in the transforma-tion of the solid and liquid waste, in definitive, the territorial planning and its virtues. For the sec-ond, one has to take into account the evolution of the Metropolitan Area of the Vallés and to apply some sustainability approaches for its territorial planning by means of a mathematical model. One also thinks about the restructuring of the current metropolitan area for a new city model that is distinguished with a proposal of sustainable, the same city that has been successful to the crisis of the current conurbations. In consequence, to take into account these virtues, as well as their possi-bilities of applicability; that also responds to the necessities of their inhabitants, of the immediate physical and natural environment: to harmonize among man-nature, space-society, territory-half ambient, and sustainable-planning of the territory of the city . Based on the pattern of the current urbanization of the Vallés, where the municipality is of urban competition, it somehow allows to impact in the taking of decisions for the modification of the uses of the floor. It also receives influence from the urban politicians from Barcelona, for the re-ordination of the territory for a good use of the floor. These experiences enrich the sustainability approaches and give a wider influence in the planning of the territory, example that I want to high-light for the case of Puebla. It has been thought however about making a model of a part of the problem that is affecting the Metropolitan Area of Puebla at the moment. Especially in relationship to the vicissitudes of the housing; since it is an important element in the restructuring of the territory, merit to be solved for the inhabitants' and for the region benefit.

El tema central de la tesi es l'estudi del model de Kerala en relació al paradigma del desenvolupament humà i des d'una perspectiva interdisciplinària. El model redistributiu de Kerala presenta un elevat desenvolupament social a la vegada que, especialment en els últims anys, són creixents les dificultats que el model presenta en termes sostenibilitat donat el trade-off entre creixement i distribució que el mateix presenta. En aquest treball s'estudia la vinculació del model de Kerala amb la naturalesa de l'Estat keralita i amb els trets de la seva societat. Per això el repte teòric que aquí es planteja és el paper de l'Estat en la seva relació amb el procés d'acumulació de capital en el marc d'un país subdesenvolupat com es l'Índia -i en particular de Kerala-, i com l'Estat ha estat influenciat pels diferents interessos econòmics i "no econòmics" presents a la societat. En l'estudi de l'Estat capitalista en els països subdesenvolupats cal incloure nous factors que defineixen la realitat d'aquella societat i que influeixen en la dinàmica i el funcionament de l'Estat, nous factors que no deixen de ser resultat de la coexistència d'elements arrelats en la societat tradicional i de noves institucions fruit de la modernització lligada a la penetració capitalista. La interrelació entre els beneficis econòmics i socials distribuïts per l'Estat -capaç de desenvolupar un grau d'autonomia respecte els interessos de les classes dominants- i l'elevada fragmentació de la societat i del poder fruit de l'organització i articulació de diferents grups socials, és el factor que aquesta tesi apunta com a explicatiu del model de desenvolupament. El cas de Kerala ens mostra l'especificitat d'un model on els vincles Estat-societat han quedat configurats per l'acció col.lectiva organitzada i el paper redistributiu de l'Estat en el marc d'una realitat social concreta -explicada tant per les estructures productives com per les de dominació- que s'ha anat transformant. El model de Kerala ha significat un canvi fonamental en l'esfera de la distribució encara que ha deixat inalterable la de producció, motiu pel qual la sostenibilitat de l'estatratègia comença a posar-se en qüestionament i es planteja el paper de l'Estat en la seva funció de creixement econòmic. El model de Kerala planteja importants qüestions en base a la consecució d'un major nivell de desenvolupament humà del països pobres d'acord amb les pròpies especificitats del món en desenvolupament. La tesi queda organitzada en dues grans parts. A la primera s'exposa el context global indi en que queda emmarcada la tesi analitzant principalment l'estratègia de desenvolupament indi arrel de la independència amb objectius modernitzadors i limitada pels diferents interessos econòmics i condicionants polítics, els trets de l'economia agrícola emfatitzant els impediments al desenvolupament de la reforma agrària, la política econòmica desenvolupada pels diferents governs, la naturalesa de l'Estat indi com a Estat capitalista perifèric i la persistència de la identitat de casta en la societat índia com a element de dominació i de divisió de classe. A la segona part passa a analitzar-se el model de Kerala on després d'una breu introducció sobre les característiques geogràfiques, culturals i polítiques de l'estat, s'estudia la caracterització del model de Kerala basat en un elevat desenvolupament humà i en l'estancament econòmic. Seguidament s'analitzaran els diferents factors que han conduït a l'únic i particular model de desenvolupament que ha seguit Kerala, centrant-nos en l'organització dels diferents grups socials -a nivell de casta i de classe- i l'articulació de les seves demandes així com en el paper que ha jugat l'Estat en l'aplicació de mesures redistributives i igualitàries. A mode de conclusió es fa un repàs dels diferents capítols, exposant-se les principals conclusions a que s'ha arribat al llarg de la investigació.

El treball de recerca realitzat centra l'anàlisi en el desenvolupament inicial de la parla, entesa com el suport de naturalesa acústica i articulatòria que es troba a la base del llenguatge i la comunicació orals. El treball se situa plenamente en l'àmbit dels estudis sobre pre-llenguatge, els quals constitueixen actualment un volum no gens menyspreable de recerca en l'àmbit més ampli dels estudis sobre desenvolupament del llenguatge. Es tracta de treballs que més enllà de descripcions minucioses des del punt de vista de la fonètica acústica, plantegen d'una manera rigorosa les possibles connexions entre aquestes emissions vocals del pre-llenguatge i les característiques formals dels primers mots. En aquest sentit, el nivell de coneixement actual sobre el tema permet avançar des d'una consideració del balboteig com un "exercici" sense relació amb el llenguatge, amb un marcat carácter exploratori inespecífic, fins a una perspectiva més amplia, en una línia continuïsta, segons la qual aquest comportament vocal dels infants al llarg del primer any de vida, regular en la seva aparició i evolución i considerat com a manifestación relacionada amb un desenvolupament psicomotriu normal, difícilmente es pot excloure de funcionalitat, si més no en relació al desenvolupament de l'expressió vocal/verbal, és a dir, la parla. Per estudiar la relació entre les produccions del balboteig i les característiques formals dels primers mots hem enregistrat i analitzat les emissions de tres infants des dels 3 mesos fins al punt en el qual assoleixen un primer vocabulario d'aproximadament 50 paraules (entre els 18 i els 24 mesos). Aquest estudi longitudinal de tres subjectes ens ha permès identificar les fites en el desenvolupament pre-lingüístic, descriure'n les etapes i analitzar la relació entre les característiques formals d'aquestes emissions sense significación i la fonologia dels primers mots. Al mateix temps s'han pogut valorar les diferències individuals inicials i analitzar la seva significación als 4 anys, en base a l'nàlisi del nivell de desenvolupament fonológic i articulatori assolit. / Taking as a point of departure the continuity perspective on phonological acquisition, this study analyses speech data from three children covering the period from early vocalizations (3 months) to a comulative vocabulary of 50 words (age range from 18 to 24 months). The results are based on auditory analysis of the recorded material.The speech production (words and non-words) is analysed in terms of speech movements, in order to describe the whole process and to identify successive stages of predominantly used types of vocalizations. The study finds support for the existence of a gooing stage, a vocalic and marginal babbling stage, a canonical babbling stage and a variegated babbling stage, which occurs concurrently with the early words. The transition from one stage to another is gradual and it shows considerable overlap. Individual variation is found in relation to the age of onset and duration of the various stages. Canonical babbling, syllabic in nature, appears to be an important milestone preceding the production of first words. Variegated babbling is considered as a strategy in relation to phonological acquisition. Individual differences concerning the rate of early lexical acquisition and the formal characteristics (type of consonantal segments and phonotactic structure) of the first words can be related to the predominant phonetic and syllabic features of the late babbling vocalizations.The study also discusses the role of imitation and the intervention of other strategies of phonological and lexical acquisition (unit segmentation, repetitions, sound/structure preferences and homonymy avoidance). Differences in the use of these strategies and in the frequency and quality of the variegated babbling utterances, enables the characterization of different learning styles in early phonological acquisition. Finally, a model is proposed which emphasizes the possible interaction between variegated babbling and first words in relation to the progress towards the acquisition of new words with a more advanced phonological level.