La Tesis se enmarca en la dinámica, extensión y transformación de las periferias urbanas en las Áreas Metropolitanas, especialmente referidas al modelo europeo. Estas transformaciones demográficas, socioeconómicas y de usos del suelo, en las que intervienen los diferentes agentes transformadores, presentan potencialmente dinámicas diferenciales dentro de estos mismos marcos periféricos. De la misma forma, las características de estos marcos territoriales de carácter supralocal, así como la composición de su población, caracterizada por la diversidad, conforman mapas mentales, sentimientos de pertenencia y percepciones de las transformaciones territoriales diferentes a las establecidas por los estudios de percepción de la ciudad.El territorio estudiado es la Comarca del Baix Llobregat, comarca metropolitana que se encuentra en el ámbito de influencia de la ciudad de Barcelona. El análisis de un sector de esta comarca, formado por 8 municipios, el Sector Central, aporta conclusiones de detalle. El periodo analizado es el que va entre 1975-1990, años que engloban la etapa de crisis económica y de estabilidad migratoria, y los primeros años de recuperación económica. La sectorización de la comarca en diferentes funciones económicas y estructuras demográficas, por efecto del proceso económico anterior, presentaba potencialmente, en esta etapa cronológica, un comportamiento diferencial de sus sectores territoriales, así como una diferenciación en los modelos de mapas mentales y en la percepción del territorio.Así, los resultados sitúan a los municipios de menor tamaño demográfico, con más zonas de segunda residencia y con más suelo calificado como no urbanizable, como los más dinámicos en su crecimiento demográfico, en su actividad constructora y en su proceso de terciarización de base. Asimismo, presentan los mayores incrementos de participación económica. Esta dinámica diferencial quita validez al factor distancia como factor de localización determinante en esta comarca, y rompe de forma global el modelo de crecimiento establecido en la década de 1960.Esta dinámica ha supuesto también importantes transformaciones en los usos del suelo. Por un lado se consolida la división económica del territorio, establecida anteriormente, con la extensión de las zonas industriales que ocupan los suelos de secano y regadío; con el crecimiento de los núcleos urbanos y de las urbanizaciones, que ocupan suelo de secano y bosque, conformando los ejes de crecimiento del continuo urbano metropolitano; y con la continua reducción del suelo agrícola que marca una tendencia a la marginalidad al ser ocupado por la industria, por el suelo urbano y por las redes viarias. Este proceso se ve reforzado por el incremento de las infraestructuras viarias y de servicios, y por los Planes Generales de Ordenación Municipal que consolidan a este territorio como área al servicio de la expansión metropolitana.Los mapas mentales y la percepción de este territorio aportan una sectorización de la comarca como espacio vivido diferente a la conformada por la dinámica económica. Entre otras aportaciones, los municipios se presentan como los elementos de legibilidad más importantes de estos territorios periféricos. Este hecho se da dentro de una ausencia de elementos y factores potentes que estructuren y de identidad a este territorio supralocal. La unidad de territorio percibido es el "sector", definido por una agrupación de municipios (no suele coincidir consus términos municipales) con centro en el municipio de residencia, desde el que se manifiesta un sentimiento de diferenciación del "centro", al que se asocien principalmente valores topofóbicos, y se potencia la identidad "periférica" con valores topofílicos. De forma global, la comarca se percibe como un territorio dividido en diferentes sectores territoriales por diversos factores y elementos. Este hecho se correlaciona con la falta de identidad de la comarca, para lo cual se aportan algunas soluciones, y con un desconocimiento de la globalidad de su territorio.Se apuntan además diferencias significativas con los estudios de percepción urbana y se establecen importantes correlaciones entre percepción, nivel económico, nivel de estudios y tamaño del municipio de residencia. Las transformaciones son poco percibidas, considerando a la industria y a los usuarios como los principales agentes transformadores. La mayor percepción de las transformaciones se asocia al tiempo de residencia y a la perspectiva histórica, hecho que lo relaciona con la edad de los residentes. Este hecho, entre otros, sitúa al territorio como un soporte relacional, en función de las necesidades de los habitantes, y vivido de forma poco crítica.Finalmente, el estudio de percepción del territorio comarcal nos aporta el constructo cognitivo colectivo sobre el Baix Llobregat, que agrupado en los tres bloques de conocimientos a) Hechos, conceptos y sistemas de conceptos. b) Procedimientos. c) Valores, actitudes y normas nos sirve para establecer una didáctica fundamentada en los conocimientos previos y orientada hacia un aprendizaje significativo. / This work deals with the dynamic of extension and transformation of the urban peripheries in metropolitan areas referring especially to the European pattern, as well as with the studies of territorial perception of supralocal settings.The territory studied is "El Baix Llobregat", an area within the Metropolitan Area of Barcelona. The period under analysis is between 1975 and 1990. These years comprise the time of economic crisis and migratory stability, as well as the first years of economic recuperation.According to the results, the municipalities of smaller demographic size, with more second residence areas and more green belt areas, are the most dynamic in their demographic expansion, in the building-up activity and in the growth of tertiary sectors, having the greatest rise in economic participation. This distinctive dynamic breaks down the pattern of growth established in the 60s.The transformation of the rural, industrial and urban ground as a synthesis of the economic activity has consolidated the economic division of this peripheral territory established in a preceding phase. The territory keeps on with its function in the service of the metropolitan decentralization, which on the other hand generates a process of territorial homogenization.The demographic and economic configuration left by the preceding economic dynamic seemed bound to give distinctive behaviours in the different sectors in the chronologic stage under study. Likewise the regional setting appeared to offer few legibility and identity elements to its inhabitants.The perception of this supralocal territory and of its transformation brings important differences regarding the urban studies in what concerns the elements of legibility and of cohesion, the topophilic and topophobic factors of identity, and the feelings of belonging. Some correlations are established among these factors and the economic level, the cultural level and the size of the town of residence among other variables. Finally the relation between perception and territorial reality is directly correlated with the time of residence and with the historical perspective of the transformations.

El sistema educatiu actual s'orienta vers la formació integral de l'alumne i l'educació per a la vida. Això implica atendre de manera equilibrada tant el desenvolupament cognitiu, tradicionalment l'aspecte predominant, com el desenvolupament emocional. Aquest últim ha esdevingut un terreny oblidat, bé per la poca rellevància donada fins ara a aquesta dimensió emocional, bé per la mateixa manca de formació del professorat.Segons Goleman (1995), les persones i la societat han posat en evidència les conseqüències d'aquest analfabetisme emocional (estrès, ansietat, depressió, violència, entre d'altres). L'educació emocional pretén oferir una resposta educativa a aquestes mancances, a part de repercutir directament en la millora de les relacions interpersonals, el clima de classe, la disciplina, el rendiment acadèmic, etc. Així doncs, es potencia la prevenció per evitar la reacció.Entenem per educació emocional un procés educatiu, continu i permanent, que pretén desenvolupar el coneixement sobre les pròpies emocions i les dels altres amb l'objecte de capacitar l'individu per a què adopti comportaments que tinguin present els principis de prevenció i desenvolupament humà (Bisquerra, 2000).La línia de recerca d'aquesta tesi doctoral presentarà l'educació emocional com a objecte d'estudi, mitjançant l'aplicació d'un model d'investigació consistent en el disseny, implantació i avaluació de programes basats en un marc teòric. El pla de treball estarà organitzat en dues parts fonamentals:La primera, suposarà tota la reflexió teòrica de l'anàlisi bibliogràfica i conceptual al voltant de tres temes d'estudi bàsics en la tesi: la funció i la conceptualització de l'educació emocional davant els reptes que ens presenta la realitat de la societat actual; la justificació del tractament de l'educació emocional a la primària i a la secundària obligatòria, des de les finalitats i els principis que orienten aquestes etapes educatives i les característiques dels seus plantejaments curriculars; i la formació del professorat com l'element clau i necessari per fer efectiva qualsevol estratègia en educació emocional.La segona part comprendrà la part empírica amb el disseny, la planificació, la posada en pràctica i l'avaluació del programa d'educació emocional dins l'acció tutorial del Col·legi La Salle Bonanova. A més a més, com que aplicarem un model avaluatiu col·laboratiu orientat al desenvolupament i la millora, també oferirem unes propostes optimitzadores del programa i la formació del professorat des d'una perspectiva crítica, com aportacions principals d'aquest treball.En aquesta recerca, l'anàlisi de la informació no té un caràcter terminal, sinó que constitueix el punt de partida per al plantejament de les propostes d'optimització, en dues direccions principals: respecte al contingut del programa, per adaptar-lo a la realitat de la primària i la secundària obligatòria, tot afavorint la institucionalització del canvi i per donar una resposta més congruent amb el model global de l'educació emocional; i pel que fa a la formació del professorat, per facilitar l'aplicació de l'educació emocional des d'un enfocament més crític, coherent amb l'esmentada proposta d'optimització del contingut.Per acabar, obrirem un capítol de reflexions finals i prospectiva que recollirà els elements més destacables i rellevants de la recerca realitzada, així com algunes derivacions i suggeriments per a la pràctica i possibles línies d'investigació futures. / The current educational framework is oriented both towards an integral system of instruction as well as towards providing students with an education in life-skills. Such an approach requires a balanced focus between the traditionally predominant area of development, cognitive development, and a less traditional area of development, emotional development. The area of emotional development constitutes previously overlooked terrain, perhaps due to the scant attention paid to date to the emotional dimension in general or perhaps due to the more specific fact that in the past it has not been an area of focus in training educators.According to Goleman (1995), the current state of the individual and society reveals the consequences of what we may refer to as emotional illiteracy in the form of such factors as stress, anxiety, depression, violence, and so on. The motivation behind the movement known as emotional education is to provide an educational response to these current and troubling issues at the societal level as well as to provide solutions for improving interpersonal relationships, classroom climate, disciplinary issues, academic results, and so on in the field of education. In other words, the focus is on empowering society and the individual to emphasize preventative measures and to avoid purely reactive responses.The concept of emotional education is understood to be a continuous and permanent educational process aimed at developing knowledge both of an individual's internal emotions as well as of external emotions, that is, those of other individuals, in order to enable each individual to adopt behaviors that reflect the principles of prevention and human development (Bisquerra, 2000).The research in this doctoral thesis is based on a theoretical framework which presents the concept of emotional education as a central theme consistent with a design, implementation and series of programs of evaluation. The thesis is organized in two sections.The first section consists of a review of the literature and includes theoretical and conceptual analyses of the following three basic topics of study:1. The conceptualization and role of emotional education as the field confronts the challenges presented by the reality of present day society.2. The justification of the systematic application of emotional education in primary and secondary schools as viewed through the objectives and principles that these educational levels are aimed towards and the characteristics of the curriculum design inherent to these educational levels.3. The training of educators as a vitally necessary element in the process of fomenting the basic principles of emotional education as an effective solution to improving the educational system.The second section is empirical in nature and is comprised of the design, implantation, implementation and evaluation of an emotional education program already in place at the "Collegi La Salle Bonanova" in Barcelona, Spain. In addition, and due to the fact that a collaborative system of evaluation, aimed at both development and improvement, is employed, a primary contribution of this doctoral thesis consists in providing recommendations on how to optimize proposals on emotional education programs and how such programs can best be used in training educators. The analysis provided herein is not conceived of as conclusive in nature, but rather as a point of departure for establishing a foundation for the optimization of proposals in two principal areas:(1) Proposals regarding program contents, the aim of which is to adapt said contents to the reality present in nationally mandated as obligatory primary and secondary school levels with the purpose of propounding the institutionalization of change and with the objective of providing a response more congruent in nature with today's global model of emotional education.(2) Proposals regarding the training of educators in order to facilitate the systematic application of the principles of emotional education from a more critical perspective and coherent with the proposal described herein for optimizing program content.The final chapter contains a summary of the thesis, conclusions and proposals for areas of future research.

Les comunicacions i infraestructures sempre han estat claus per explicar el desenvolupament econòmic. Durant la segona meitat del segle XIX, l’administració espanyola a Filipines va iniciar una tasca d’inversió en infraestructures per desenvolupar un model productiu basat en la producció per a l’exportació. Per portar-lo a terme, va ampliar el port de Manila dotant-lo d’una estructura que permetés l’accés de bucs de gran tonatge i d’altra banda, el va connectar amb el ferrocarril, en una línia que vertebrava Luzón i donava sortida als productes de les explotacions de plantació. L’administració nord-americana va continuar l’expansió d’aquestes línies, i va modernitzar la xarxa de carreteres i de tramvies urbans, en una política continuista d’inversió en infraestructures sobre els traçats originals projectats inicialment per l’administració espanyola. / Communications and infrastructures have always been the key to explain the economic growth. Late in the XIX century, the Spanish administration in the Philippines began a task of investing in infrastructures to develop a production model based on “produce to export”. To carry it out, expanded the port of Manila, giving it a structure that allow access of large tonnage ships, on the other hand, was connected with the railway, with a line crossing Luzon, and a way out for the production of the plantation sites. The U.S. administration continued the expansion of this line, and expanded also the road network and the urban tramways, with a continuous policy based on investment in infrastructures on the routes started and initially projected by the Spanish government.

La tesi ha estat l'intent de posar en ordre tots els esdeveniments musicals succeïts a la ciutat de València des de l'arribada de les primeres melodies considerades jazzístiques [començament dels anys trenta] i la seua influència a les orquestrines de l'època fins la consecució i assoliment de les primeres formacions del gènere compostes per músics locals -o que hi eren treballant a València- i tota vegada passat un any de l'obertura del que ha estat considerat com el club de Jazz més estable a la ciutat: Perdido Club de Jazz [a la fi del 1981]. Treballant per dècades [des de l'any 1927 fins la fi del 1981] i sota criteris metodològics obtinguts en cadascuna de les èpoques tractades, s'han concatenat referències socio-culturals determinants per al desenvolupament de la ciutat [treball d'hemeroteca] amb aportacions personals fetes per músics [o familiars seus] i personatges relacionats amb el reduït món jazzístic local a més de contextualitzar tota aqueixa informació amb l'arribada del Jazz no sols a Barcelona i a Madrid sinó també al continent europeu. A la tesi es concreta la fundació del Hot Club de València i la tasca desenvolupada pels seus membres [abans i després de la Contesa Civil] passant per l'afegiment de dates i dades [músics] dels primers concerts de Jazz realitzats a diversos indrets de la ciutat així com de la posada en marxa d'estructures adients per tal de refermar el nou gènere entre una minvada part dels nostres músics [partitures, fonografia, eines de treball, primers centres d'ensenyament jazzístic, etc.]. Nombrosos personatges apareguts a la tesi [desconeguts en gran nombre] han estat exclosos de l'ideari musical valencià tot i aparèixer com a portadors/difusors del nou estil i malgrat no veure reconeguda en vida la seua tasca. Al carés historiogràfic del treball s'afegeixen apartats musicals d'allò més específics. / Fontelles Rodríguez, VL. (2010). Jazz a la ciutat de València: orígens i desenvolupament fins a les acaballes del 1981 [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/7325 / Palancia

O conflito presente desde sempre nas relações humanas é, geralmente, confundido com violência ou agressão. Contrário a este sentido, o presente estudo se propõe a analisar o caráter positivado do conflito, de modo a considerá-lo um ato que venha a educar os indivíduos, gerar neles a capacidade de construir, edificar ações, atitudes e pensamentos de positividade. Participar ativamente das questões que ocorrem na sociedade de maneira ética, clara, crítica e reflexiva. Assim, o compreende como o cerne da vida democrática e o ato educativo como seu desenvolvimento. Para tal, analisa três pilares pedagógicos acerca do humano: autonomia, liberdade e alteridade. Em consequência, vê que o indivíduo, na conquista destes pilares, assume o processo consciente e dialógico que os precede sobre as questões que o envolvem num determinado estado conflitivo, a partir de um processo pedagógico progressista. Trata-se de uma pesquisa bibliográfica e qualitativa, de cunho fenomenológico-hermenêutico que busca analisar, interpretar e compreender os textos decodificados em si mesmos. A investigação se pauta em uma consciência crítica e reflexiva sobre as ações e atitudes do ser na atual sociedade, com ênfase na sociedade brasileira. Não se trata de um estudo de constatações empíricas, ele percorre o mundo das palavras e nelas se forma e apresenta verificações específicas e reflexivas ao objeto de estudo. O estudo avalia o Brasil, enquanto um país de conflitos velados esboçando um quadro histórico, político, pedagógico e educacional do país. Constata que a Pedagogia do Conflito possibilita ao indivíduo o valor de perceber os movimentos que ocorrem na sociedade, de maneira a inserir-se neles conscientemente por meio de um constante diálogo; autônomo, liberto e altero para consigo e para com o outro. Constata que o Brasil apresenta um sistema social gerido por uma hierarquia que conduz, dita regras e afirmações desde suas bases de formação. / The present conflict since always in human relations is, usually, confused with violence or aggression. Contrary to this sense, the present article intends to analyze the positive character of the conflict, in order to consider it an act which will come to educate individuals, create on them the capacity to construct, build actions, attitudes and positive thoughts. Actively participate of those questions that occur in society in an ethical manner, clear, critical and reflective. Thus, it includes as core of the democratic life, the educative act as its development. For this end, analyzes three pedagogical pillars about the human: autonomy, freedom and alterity. In consequence, sees that the individual, on the achievement of these pillars, assumes the conscious process e dialogical that precede about the questions that surround him in a certain conflictive state, starting from a progressive biological process. It is a bibliographic and qualitative research, phenomenalogic-hermeneutic imprint that searches to analyze, interpret and comprehend the texts decode in it. The investigation is guided in a critic and reflexive conscious about the actions and attitudes of being in the present society, with emphasis in the Brazilian society. This study is not about empirical findings, it travels the world of words an in it, takes form and presents specific and reflexive verifications to the object of study. The study assesses Brazil, as a country of veiled conflicts drafting an historical, political, pedagogical and educational frame of the country. It notes that the Pedagogic of Conflict enables the individual the value of realize the movements that occur on the society, in order to insert into them consciously by a path of a frequent dialogue; autonomous, free, change to him and to the other. It notes that Brazil presents a social system managed by a hierarchy that leads, said rules and statements from their basis of formation.

Avui en dia ningú posa en dubte que l’activitat turística ha de ser una pràctica sostenible que contribueixi al desenvolupament econòmic, l’equitat social, la revalorització cultural i la preservació de l’entorn. Tanmateix, aconseguir un turisme sostenible no és fàcil, sobretot tenint en compte que la imprecisió del concepte dificulta la seva aplicació. La marca de “turisme sostenible” ha passat a adjectivar moltes pràctiques turístiques que difícilment compleixen els principis del desenvolupament sostenible, o bé que ho fan de manera parcial per una de les seves dimensions (normalment l’ambiental). Cal doncs, aclarir el concepte i dotar-lo d’instruments que permetin transformar la idea teòrica en valor pràctic, és a dir, en una sèrie de paràmetres identificables i quantificables. Amb aquest pas el turisme sostenible ha de deixar de ser una estratègia general, amb moltes possibles interpretacions i actuacions, i convertir-se una realitat assolible i adaptada a les circumstàncies específiques de cada lloc. És necessari desenvolupar metodologies d’identificació i quantificació d’impactes del turisme per a facilitar la incorporació de la sostenibilitat en els processos de decisió i gestió. Responent a aquesta necessitat, la tesi aprofundeix en la relació entre la sostenibilitat i el turisme a través de l'elaboració d'una metodologia per estudiar la sostenibilitat turística a escala local. La proposta dóna resposta a una de les principals dificultats en l'aplicació real de la sostenibilitat en el sector: la manca de límits de sostenibilitat turística. I ho fa a través del desenvolupament d’una metodologia basada en indicadors que s'aborda a dos nivells complementaris: el primer amb l'aplicació d'un sistema de 26 indicadors de sostenibilitat social, econòmica i ambiental en diversos casos d'estudi de Catalunya, i el segon amb la construcció d'un Índex de Sostenibilitat Turística (ISOST) elaborat a partir de l'anàlisi empíric realitzat i amb vocació d'ús general. La valoració conjunta d’aquestes dues eines és bàsica per a la correcta interpretació de la sostenibilitat turística municipal i per al disseny d’estratègies de millora. El Sistema d’Indicadors es calcula per 20 municipis representatius de les diferents realitats turístiques i territorials de Catalunya. Precisament l’aplicació del Sistema d’Indicadors en casos d’estudi ha suposat una diferència qualitativa respecte altres propostes, en tant que ha permès garantir-ne la seva mesurabilitat i funcionalitat en l’estudi dels impactes del turisme. També ha permès un tractament analític valuós i profund de la informació indicador a indicador, i la identificació d’aquelles variables clau en la sostenibilitat turística que posteriorment s’agreguen per a crear l’índex ISOST, que en facilita una interpretació global per cada municipi. El càlcul de l’ISOST per la mostra representativa de casos, que s’han tractat dins un marc d’anàlisi comú per a poder distingir patrons generals i factors contextuals propis de cada cas, ha permès establir a la vegada llindars de sostenibilitat turística extrapolables a partir dels quals definir el grau de sostenibilitat turística de qualsevol municipi turístic. La definició de llindars suposa la traducció de la sostenibilitat turística a valors quantificables a través d’una fórmula definida, de manera que l’ISOST esdevé una eina útil en els processos de decisió, planificació i gestió turística municipal. / Achieving sustainable tourism is not easy, mainly because the vagueness of the concept makes its application difficult. It is therefore necessary to clarify the concept and develop the tools to turn the theoretical idea into practical value, which means identifiable and measurable parameters. Methods for identification and quantification of tourism impacts are necessary to incorporate sustainability into decision-making processes and management. Due to this need, the thesis explores the relationship between sustainability and tourism through the development of a methodology for studying sustainable tourism at the municipal level. The proposal responds to one of the most important difficulties in the current implementation of sustainability in the tourism sector: the lack of limits of sustainable tourism. According to this aim, a methodology is developed in two complementary levels: first by the application of a system of 26 social, economic and environmental indicators on several Catalan municipalities; and secondly by the construction of an Index of Sustainable Tourism (ISOST) drawn from the empirical evidences. The System of Indicators is calculated for 20 municipalities, which are representative of different realities and regional tourism in Catalonia. Indeed this application on case studies is a qualitative difference with respect to other proposals, as it ensures measurability and functionality of the tool in the study of tourism impacts. It has also allowed a thorough analytical treatment of information (indicator to indicator), and identify those key aspects in tourist sustainability which are subsequently added to create the index (ISOST). Calculating the ISOST in a representative sample of cases, dealing within a common analytical framework to distinguish general patterns and contextual factors, has allowed to establish tourist sustainability thresholds and define a method for calculating the degree of sustainability of any tourist municipality. The definition of these thresholds is the translation of tourist sustainability into quantifiable values defined by a formula, so that ISOST becomes a useful tool in the decision processes, planning and management of tourism.

El objeto de este trabajo es el arte público de Lima y su relación con los procesos de "hacer ciudad" durante el periodo 1919-1930. En este trabajo la autora identifica el gobierno de Augusto B. Leguía (1919 - 1930) como un momento clave dentro de la historia republicana en que se dio un proyecto racional, armónico y funcional para el desarrollo de la ciudad de Lima Metropolitana. Una primera parte de antecedentes se remontan a la demolición de las murallas de Lima, abarcando las propuestas de modernización de la ciudad hasta el inicio de 1919. La propuesta de la "Patria Nueva", el discurso político y económico del gobierno del Oncenio, es el sustento clave de la concepción de un proyecto urbano y de producción artística-escultórica y paisajística, concentrada, mayormente, en el estilo Neo-Peruano. La autora incluye un registro pormenorizado de todos los monumentos en espacios públicos de la época, analizando tendencias, estilos, y contextos en la ciudad y su entorno, así como una tipología de parques, plazas, alamedas, avenidas y demás espacios públicos. La pertinencia de la investigación va mas allá de cubrir vacíos en la investigación del tema y exponer logros y contradicciones del proyecto urbanístico y de ornato, planteando interrogantes acerca del futuro urbano de Lima. / The subject of this dissertation is Lima's public art and its relationship with the processes of "city making", during the period 1919-1930. In this dissertation, the author identifies the government of Augusto B. Leguía (1919 - 1930), called also the Oncenio, as a key moment in the republican history of Peru, when there was a rational, harmonious and functional proposal of development of the city of Lima. Starting in 1866, when the city walls were demolished, the author analyzes successive modernizing urban proposals up to 1919. The political and economic ideas that support the scheme of the "Patria Nueva" are the basis of an urban design and production of artistic and sculptural landscape, concentrated mostly in the style called "Neo-Peruvian". The author includes a detailed record of spaces and monuments, parks, plazas, malls, streets, built in the Oncenio in public spaces, analyzing trends, styles, and contexts in the city and its surroundings. The relevance of the research goes beyond the covering historic research gaps, in its search of the achievements and contradictions of this project, in order to raise questions about the urban future of Lima.

Nicaragua és un país on la generació d'electricitat a partir de biomassa és una alternativa interessant per a reduir el consum de combustibles derivats del petroli. En els últims anys, entre un 70 i 81% de l'electricitat s'ha generat a partir de derivats de petroli (Fuel Oil o Gasoli). Amb la pujada dels preus del petroli el país ha de dedicar gran part dels seus recursos econòmics per a la importació d'aquests combustibles. Per a trobar una sortida a l'enorme dependència energètica, cal investigar una font d'energia que sigui renovable i que tingui efectes positius des del punt de vista econòmic, social i ambiental. La utilització dels residus agrícoles, forestals i la biomassa que es pot obtenir de plantacions forestals energètiques és una alternativa interessant. No obstant això, la planificació de localitzacions i les grandàries òptimes de les plantes generadores requereixen un procés complex comparat amb generadores que utilitzen combustibles fòssils. Per tant l'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar un model espacial per a estimar la disponibilitat potencial de biomassa a Nicaragua.La metodologia ha consistit de dues fases, primer a una escala nacional s'ha fet una zonificació agroecológica i s'han seleccionat ubicacions favorables per a les plantes generadores. En la segona fase, les àrees seleccionades són objecte d'un estudi més detallat i mitjançant un procés d'optimització entre la demanda i el subministrament de biomassa es determina la grandària de les plantes. Addicionalment es prenen en compte aspectes ecològics i socioeconòmics.En ambdues fases, el procés parteix de la recopilació de dades per a conformar una base de dades cartogràfica desenvolupada en un SIG. S'efectua una zonificació agroecológica i s'estimen els rendiments potencials amb el mètode ZAE (Kassam, 1977), posteriorment es calculen els rendiments limitats per aigua a través del mètode CROPWAT i els resultats són confrontats amb dades de terreny i dades d'experts per a estimar el rendiment agronómicamente assolible. L'optimització econòmica i energètica es fa sobre la base del balanç d'oferta i demanda i els costos de producció i transport de la biomassa.Els resultats obtinguts ens indiquen que a Nicaragua hi ha suficient biomassa per a ser utilitzada amb fins energètics. D'acord a la zonificació agroecológica, el 47% del territori té un potencial forestal, i el model espacial desenvolupat estima en 62 milions de Mg de biomassa en aquesta àrea. A això li podem agregar 644 mil Mg de residus amb valor energètic que prové de cultius agrícoles. Si s'utilitzéssin solament els residus agrícoles, es generarien 64 MW a l'any. Les zones amb major potencial per a produir biomassa amb finalitats energètiques són la part nord oriental del país (entri Bilwi i el triangle miner), el centre (entri Waslala i Siuna) i la regió centre oriental (Muelle de los Bueyes). Per la seva ubicació i condicions contrastants es van seleccionar tres llocs per a realitzar els estudis de cas: Wasakin, Sébaco i Tipitapa.L'anàlisi detallada dels llocs seleccionats ens indica que a Tipitapa hi ha potencial per a generar electricitat en una planta de 37 MW, considerant la biomassa disponible en un radi de 25 km d'acord a l'optimització econòmica i energètica. L'altre lloc, Sébaco, on es concentren gran quantitat de residus com pellofa d'arròs i clofolla de cafè té un potencial de 35 MW. Finalment, Wasakin, considerant només l'àrea concesionada per a una empresa forestal i utilitzant únicament els residus forestals generats es va estimar un potencial de 1.37 MW que provenen de les activitats de tallada i processament de la fusta en una àrea de 9 mil ha. Malgrat això, hi ha limitacions de tipus tècnic i econòmic per a construir-hi una central de producció de biomassa.La combinació del mètode ZAE i el model CROPWAT, aplicats per mitjà d'un SIG proporciona resultats molt aproximats al terreny i permeten modelizar diferents escenaris per al suport en la presa de decisions. / Nicaragua es un país en donde la generación de electricidad a partir de biomasa ha probado ser una alternativa interesante para reducir el consumo de combustibles derivados del petróleo. Pero en los últimos años, entre un 70 a 81% de la electricidad se ha venido generando con derivados de petróleo (Fuel Oil o Gasoil). Con la subida de los precios del petróleo el país tiene que dedicar gran parte de sus recursos económicos para la importación de estos combustibles. Para encontrar una salida a la enorme dependencia energética, es necesario investigar una fuente de energía que sea renovable y que tenga efectos positivos desde el punto de vista económico, social y ambiental. La utilización de los residuos agrícolas, forestales y la biomasa que se puede obtener de plantaciones forestales energéticas es una alternativa interesante. La planificación de localizaciones y los tamaños óptimos de las plantas generadoras requieren un proceso complejo comparado con generadoras que utilizan combustibles fósiles. Por lo tanto el objetivo de este estudio es desarrollar un modelo espacial para estimar la disponibilidad potencial de biomasa en Nicaragua.La metodología ha consistido de dos fases. primero, a escala nacional se ha realizado una zonificación agroecológica y se han seleccionado ubicaciones favorables para las plantas generadoras. En la segunda fase, las áreas seleccionadas han sido objeto de un estudio más detallado y mediante un proceso de optimización entre la demanda y el suministro de biomasa se ha determinado el tamaño de las plantas. Adicionalmente se han tomado en cuenta aspectos ecológicos y socioeconómicos.En ambas fases, el proceso parte de la recopilación de datos para conformar una base de datos cartográfica desarrollada en un SIG, se efectúa una zonificación agroecológica y se estiman los rendimientos potenciales con el método ZAE (Kassam, 1977). Posteriormente se calculan los rendimientos limitados por agua a través del método CROPWAT y los resultados son confrontados con datos de terreno y datos de expertos para estimar el rendimiento agronómicamente alcanzable. La optimización económica y energética se hace en base al balance de oferta y demanda y los costos de producción y transporte de la biomasa.Los resultados obtenidos nos indican que en Nicaragua hay suficiente biomasa para ser utilizada con fines energéticos. De acuerdo a la zonificación agroecológica, el 47% del territorio tiene un potencial forestal y el modelo espacial desarrollado estima en 62 millones de Mg de biomasa en esta área. A esto le podemos agregar 644 mil Mg de residuos con valor energético que proviene de cultivos agrícolas. Si se utilizaran solamente los residuos agrícolas, se generarían 64 MW al año. Las zonas con mayor potencial para producir biomasa con fines energéticos son la parte norte oriental del país (entre Bilwi y el triángulo minero), el centro (entre Waslala y Siuna) y la región centro oriental (Muelle de los Bueyes). Por su ubicación, y condiciones contrastantes se han seleccionado tres sitios para realizar los estudios de caso: Wasakin, Sébaco y Tipitapa.El análisis detallado de los sitios seleccionados nos indica que en Tipitapa hay potencial para generar electricidad en una planta de 37 MW, tomando en cuenta la biomasa disponible en un radio de 25 km de acuerdo a la optimización económica y energética. El otro sitio, Sébaco, donde se concentran gran cantidad de residuos como cascarilla de arroz y cascabillo de café tiene un potencial de 35 MW. Por último, Wasakin, considerando solamente el área concesionada para una empresa forestal y utilizando únicamente los residuos forestales generados se ha estimado un potencial de 1.37 MW que provienen de las actividades de corte y procesamiento de la madera en una área de 9 mil ha. Sin embargo, hay limitaciones técnicas y económicas para poder construir en este sitio una planta de generación a partir de biomasa.La combinación del método ZAE y el modelo CROPWAT, aplicado por medio de un SIG brinda resultados muy aproximados al terreno y permiten modelizar distintos escenarios para el apoyo en la toma de decisiones. / Nicaragua is a country where the electricity generation from biomass has proven to be an interesting alternative to reduce the consumption of derived fuels of the petroleum. Nevertheless, in the last years, between a 70 to 81% of the electricity came from petroleum products (Fuel Oil or Gasoil). With increasing fuel prices the country has to dedicate great part of its economic resources for the import of these fuels. In order to look for a solution from this enormous energy dependence, it is necessary to find another energy source that can be renewable and with positive effects from the economic, social and environmental points of view. The use of the agricultural, forest residues and the biomass that can be obtained of forest energy plantations is an interesting alternative. However, the planning of localizations and the good sizes of the generating plants require a complex process compared with those using fossil fuels. Therefore the objective of this study is to develop a spacial model to estimate the potential biomass production for energy in Nicaragua.The methodology consisted of two phases. First, at a national scale an agroecological zonning was made, and favorable locations were selected for the generating plants. In the second phase, the selected areas were object of a detailed study and by means of a process of optimization between the demand and the supply of biomass the size of the plants was determined. Additionally, the ecological and socioeconomic aspects were taken into account.In both phases, the process takes input data to conform a cartographic database developed in a SIG. An agro ecologic zoning is made and the potential yields with the method AEZ (Kassam, 1977) are obtained. Later on the water-limited yields are calculated through the CROPWAT method and the results are confronted with land data and experts' data to estimate the attainable agronomical.yield. The economic and energetic optimization is made based on the balance between offer and demand and the production costs and transport of the biomass.The obtained results indicate us that in Nicaragua there is enough biomass to be used for energetic purposes. According to the agro ecologic zoning, 47% of the territory has a forest potential and the model developed assessed 62 millions of Mg of biomass in this area. Moreover we can add it 644 thousand Mg of residues with energy value that comes from agricultural cultivations. If only the agricultural residues were used, 64 MW a year would be generated. The areas with more potential to produce biomass with energetic value are the oriental north part of the country (between Bilwi and the mining triangle), the center (between Waslala y Siuna) and the eastern center region (Muelle de los Bueyes). According to their location and contrasting conditions three places were selected to carry out the case studies: Wasakin, Sébaco and Tipitapa.The detailed analysis of the selected places indicates that in Tipitapa there is potential to generate electricity in a power plant of 37 MW, taking into account the available biomass in a radius of 25 km according to the economic and energetic optimization. The second place, Sébaco, where great quantity of residues like husk of rice and coffee parchment are produced, has a potential of 35 MW. Finally, Wasakin, considering only the area under concession for a forest company and using the generated forest residues had only a potential of 1.37 MW that came from the activities and processing of the wood in an area of 9000 ha. Nevertheless, there are technical and economic limitations for building and implementing an energy central in this site.The combination of the AEZ method and the CROPWAT frame, applied by means of a GIS offers very approximate results to the field data and allow modeling of different scenarios for decision support.

La diferenciació dels precursors neuronals en cèl·lules especialitzades implica una restricció de la seva capacitat proliferativa i la sortida definitiva del cicle cel·lular. Entre les proteïnes HLH activadores de la diferenciació hi ha les proteïnes E (E47, E12, HEB, E2-2), les quals s’expressen a la majoria de teixits. Al nostre laboratori es va descriure que la proteïna E47 forma heterodímers amb la proteïna HLH específica de teixit NeuroD, i activa l’expressió del receptor del BDNF (TrkB) i l’inhibidor de cicle p21CIP en resposta a la senyal diferenciadora d’àcid retinoic (RA). La correcta expressió del receptor TrkB juga un paper clau en el desenvolupament del sistema nerviós en vertebrats i la seva alteració s’ha relacionat amb diferents malalties humanes importants. En aquest treball s’ha demostrat que la quinasa MLK2 interacciona amb la bHLH E47 en cèl·lules de neuroblastoma SHSY-5Y. Es proposa que la MLK2 controla l’activitat del factor bHLH E47 a través de la seva fosforilació, la qual redueix l’activació del promotor de trkB. A més, la inhibició de la MLK2 augmenta l’expressió de l’mRNA de trkB in vivo explicant perquè aquesta inhibició no només prevé l’activació dels processos de mort cel·lular sinó que també ajuda a les vies de supervivència. D’altra banda, estudis molt recents revelen la importància dels processos de localització d’mRNAs als axons i a les dendrites i la seva traducció localitzada. Conèixer com es regula la localització dels mRNAs i la seva traducció localitzada a nivell molecular ajuda a entendre aspectes fonamentals de la plasticitat i la diferenciació neuronal. Durant el transport dels mRNAs, la seva traducció està reprimida i aquesta s’activa a llocs concrets com a resposta a senyals sinàptics, i en conseqüència, s’activa la plasticitat neuronal. Prèviament, al nostre laboratori, es va demostrar que la proteïna KIS pot estimular la traducció localitzada d’mRNAs, afavorir el creixement neurític i la supervivència neuronal. En aquest treball demostrem que la KIS interacciona amb proteïnes i mRNAs implicats en activitat sinàptica, els quals són transportats a través de partícules mRNP. La nostra hipòtesi és que quan el grànul transportat per KIF3A arriba al seu destí, diversos estímuls sinàptics possiblement indueixin l’activació de la quinasa Src, la qual fosforila la KIS, activant la traducció dels mRNAs transportats. / La diferenciación de precursores neuronales en células especializadas implica la restricción de su capacidad proliferativa y la salida definitiva del ciclo celular. Entre las proteínas HLH activadoras de la diferenciación están las proteínas E (E47, E12, HEB, E2-2) las cuales se expresan en la mayoría de los tejidos. En nuestro laboratorio se describió que la proteína E47 forma heterodímeros con la proteína HLH especifica de tejido, NeuroD, y activa la expresión del receptor de BDNF (TrkB) y el inhibidor de ciclo p21CIP en respuesta a la señal diferenciadora del ácido retinoico (RA). La correcta expresión del receptor TrkB juega un papel clave en el desarrollo del sistema nervioso en vertebrados y su alteración se ha relacionado con diferentes enfermedades humanas importantes. En este trabajo se ha demostrado que la quinasa MLK2 interacciona con la bHLH E47 en células de neuroblastoma SHSY-5Y. Se propone que MLK2 controla la actividad del factor bHLH E47 a través de su fosforilación, la cual reduce la activación del promotor de trkB. Además la inhibición de MLK2 aumenta la expresión del mRNA de trkB in vivo explicando por qué esta inhibición no sólo previene la activación de los procesos de muerte celular sino que también ayuda a las vías de supervivencia. Por otro lado, estudios muy recientes revelan la importancia de los procesos de localización de mRNAs en axones y dendritas y de su traducción localizada. Conocer cómo se regula la localización de los mRNAs y su traducción localizada a nivel molecular ayuda a entender aspectos fundamentales de la plasticidad y la diferenciación neuronal. Durante el transporte de los mRNAs su traducción está reprimida y ésta se activa en lugares concretos en respuesta a señales sinápticas resultando en la activación de la plasticidad neuronal. Previamente, en nuestro laboratorio, se demostró que la proteína KIS puede estimular la traducción localizada de mRNAs, favorecer el crecimiento neurítico y la supervivencia neuronal. En este trabajo demostramos que KIS interacciona con proteínas y mRNAs implicados en actividad sináptica, los cuales son transportados a través de partículas mRNPs. Nuestra hipótesis es que cuando el gránulo transportado por KIF3A llega a su destino, varios estímulos sinápticos posiblemente induzcan la activación de la quinasa Src la cual fosforila KIS, activando la traducción de los mRNAs transportados. / The differentiation of neuronal precursors in specialized cells induces an increase of a restriction of their proliferative capacity and a complete exit of the cell cycle. Among the HLH protein activators of differentiation the E protein family (E47, E12, HEB, E2-2) is expressed in most of the tissues. In our laboratory it has been described that in response to the differentiating signal of retinoic acid (RA), E47 heterodimerizes with the HLH protein tissue specific NeuroD which activates the expression of the receptor BDNF (TrkB) and the cell cycle p21CIP inhibitor. TrkB expression plays a key role in the nervous system development in vertebrates, and its alteration has been related with different types of important human diseases. In the present work we identified the kinase MLK2 as an E47-interaction protein in SHSY-5Y human neuroblastoma cells. We propose MLK2 as a controller of the BDNF receptor TrkB through the phosphorylation of bHLH transcription factor E47 which reduces the activation of trkB promoter. Furthermore, MLK2 inhibition increases trkB mRNA expression in vivo. These results could explain the reason why the inhibition of MLKs avoid the activation of cell death program and also increase the cell survival pathway being a key component of their neuroprotector potential. In the other hand, recent studies some recent work reveal the importance of mRNA localization in axons and dendrites and its local translation. Unraveling how mRNA localization and its translation are regulated at molecular level will help to understand basic processes of neuronal differentiation and plasticity. Translation is inhibited during mRNA transport, and is activated in specific synapses in response to synapse signals resulting from activation of neuronal plasticity. Previous work from our laboratory demonstrated that protein kinase KIS can stimulate the local translation of mRNAs, increase the neuritic outgrowth and the neural survival. In the present work we demonstrate that KIS can interact with transported granular proteins and mRNAs importants for the synaptic activity. Our hypothesis is that when the granule reaches his fate through KIF3A, some synaptic stimuli induce the activation of the kinase Src, which phosphorylates KIS, therefore activating the transported transcript.

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social.Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional.Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar.Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars.Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents.Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar. / The study "The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia" has been carried out within a European study entitled "Children's beliefs and feelings about their own and other national groups in Europe". The idea that to understand something we have to understand the process through which it has been produced it was assumed in the origin of the study. That is, we have to grasp its developmental construction. To study the developmental processes related to the construction of identity, it is not enough to consider them in their social social context, but it is necessary consider their social constructionThree main objectives have oriented our study. First, to ascertain if categorisation process, identification, knowledge, image evaluation and affect are also elements implied in the construction of nacional identity from childhood to adolescence.Second, to assess the developmental process of these elements from 6 to 15 years old in order to contribute to explain if development of social knowledge is related to inclusion and decentration cognitive processes, or in concentric circles from the inner, where the experience with the social object is in the majority at home and in everyday contexts, to the outer, where compromise, wide exchanges and a formal education about social life exist, or children's knowledge of the most immediate and direct is reorganised and acquires new meanings from the integration of more general and abstract elements.Third, knowing that Catalan language has been assumed from several sociological discourse as one of principal characteristics, maybe the most important, that configures the Catalan identity, the influence of the language or languages spoken in the family context in the process of the construction of national identity has been studied, due to the fact that 50% of families have Catalan as a mother tongue.An individual interview was designed with the following structure, eight parts that were grouped into four sections: subjective identification and national identification; knowledge of the countries; stereotypes, evaluation and feelings; and social background.The sample of the present study consisted of 495 children aged 6, 9, 12 and 15 years old. Similar numbers of boys and girls were present in each age group, The sample was broken down by the languages that the children spoke in their family environment. Three linguistic home situation categories were used: Castilian, children who speak only Castilian (Spanish) at home; Catalan, children who speak only Catalan at home; and bilingual, children who speak both languages at home.As first conclusion of this study it can been suggested that children belong to several social groups, and their participation in all them develops their social identity. This social identity is not just singular, on the contrary, it is multiple in nature and the salience of a particular identity depends on context. This idea can explain results showed in chapter six, where 6 years old children used national categories to describe themselves. The context of the subjective identification task created by the rest of the cards presented to the child was clearly national (the majority of the cards had a national category). Children younger than 10-11 years old can use national categories to describe themselves if the national dimension is salient in the context of the interview. So, it can be said that the use of national categories is neither a consequence of the cognitive processes of inclusion-decentration nor concentric circles (concrete/abstract).Also, results reported in chapter show how even youger children, choose the card to describe themselves depending on the social family context where they are growing up. And how they are able to choose a card in the coomparative national identificaton task (i.e. Catalan vs. Spanish), with all the complexity implied.So, the idea of a process of a parallel construction of the world, of simultaneously integrated knowledge, beliefs and feelings of the concrete or closer environment, and of the abstract or far away world, can better explain our data. Children learn and think about everyday life, about the characteristics of our environment, the information circulating in our social context, and the importance or otherwise of the different levels of knowledge, depending on the context. Children integrate the information that is circulating in their environment and they construct a world that does not necessarily coincide with the adult world, but which helps the children to communicate and to understand the situations in which they are immersed. Children of younger ages are able to use nacional categories in the same way adolescents.As second main point it can be concluded that national identity in Catalonia is constructed around the nucleus of the language that children speak at home. Through all the study a consistent result can be seen, Castilian speaking children identify themselves as belonging to both national groups, that is Spanish and Catalan, and Catalan speakers identify themselves as only belonging to the Catalan group and how evatuate and feel about the own group and the other. Results reported in chapter 8 show that the language spoken at home seems not to be an impotant vehicle of transmission of the structure of similarities as the socio-political context, on the contrary the affect structure is transmited by the family environment.To know the contents and meanings of these national categories used by the children and how these rneanings and contents change with age needs more research m the future.