En les darreres dècades, l'impacte incontrolat de les activitats industrials sobre el medi ambient ha comportat l'aparició de preocupacions greus en relació amb el medi ambient. Encara que les empreses tenen moltes opcions per reduir l'impacte ambiental de les seves activitats mitjançant el disseny de productes i les tecnologies, la seva iniciativa sovint es veu sufocada pel fet que la introducció de productes ecològics al mercat tendeix a ser complicada, lenta i molt exigent. L'objectiu d'aquesta recerca és explicar els problemes de difusió de les ecotecnologies (green technologies) des de l'òptica del domini tecnològic. Segons aquesta literatura, "el canvi tecnològic pot caracteritzar-se realment com un procés evolutiu i sociocultural de variació, selecció i retenció" (Anderson i Tushman, 1990) mitjançant el qual sorgeix, finalment, una tecnologia dominant. Aquest procés de selecció pren forma a partir de les dinàmiques socials, polítiques i organitzatives que actuen tant a escala industrial com empresarial. Les ecotecnologies esdevenen innovacions disruptives per als sectors en què s'implementen; la seva acceptació definitiva està subordinada a la interacció constant de les capacitats de l'empresa, la bona voluntat dels directius, les normes de la institució i les dinàmiques competitives. Aquest estudi explora aquest estat d'ebullició en la difusió de les tecnologies netes (environmental technologies) amb l'anàlisi del temps d'eclosió necessari perquè un producte nou incorpori aquest tipus de tecnologies i la identificació d'un model sistemàtic en la interacció entre les forces evolutives. La part empírica consisteix en una anàlisi quantitativa de dades d'arxiu d'indústries caracteritzades per un gran impacte ambiental (automòbil, electrodomèstics, il·luminació). Amb l'objectiu d'estudiar l'eclosió de les tecnologies netes, s'han recollit i processat dades sobre les vendes i s'han ajustat amb la funció logística general. Els resultats demostren que existeix un model de difusió en forma de S, encara que el temps d'eclosió no es pot generalitzar. Per tal d'examinar el model temporal de la interacció entre les forces evolutives, s'han utilitzat tècniques d'anàlisi de supervivència i regressió per mínims quadrats generalitzats (GLS). A part d'això, els resultats suggereixen que el disseny de productes que incorporen tecnologies netes ha d'equilibrar sempre l'acompliment de l'atribut principal i del disruptiu. A més, és important per a l'eclosió de les ecotecnologies que hi hagi una regulació que hi doni suport, tot i que la seva efectivitat depèn del tipus d'eines reguladores. Finalment, el compromís dels alts directius també és un factor impulsor destacat a l'hora d'adoptar tecnologies netes, tot i que fins ara s'ha subestimat. / En las últimas décadas, el impacto incontrolado de las actividades industriales sobre el medioambiente ha comportado la aparición de fuertes preocupaciones en relación con el medio ambiente. Aunque las empresas tienen muchas opciones para reducir el impacte ambiental de sus actividades a través del diseño de productos y tecnologías, las suyas iniciativas se ven frecuentemente sofocadas por el hecho que la introducción de productos ecológicos al mercado suele ser complicada, lenta y muy exigente. El objetivo de esta investigación es explicar los problemas de difusión de las eco-tecnologías (green technologies) desde la perspectiva del dominio tecnológico. Según esta literatura, "el cambio tecnológico se puede caracterizar realmente como un proceso evolutivo y sociocultural de variación, selección y retención (Anderson y Tushman, 1990), a través del cual finalmente surge una tecnología dominante. Este proceso de selección prende forma a partir de las dinámicas sociales, políticas y organizativas que operan tanto a nivel industrial que empresarial. Siendo las eco-tecnologías innovaciones disruptivas para los sectores en que se implementan, la suya aceptación definitiva está subordinada a la interacción constante entre las capacidades de la empresa, la voluntad de los directivos, las normas institucionales y las dinámicas competitivas. Este estudio explora este estado de ebullición en la difusión de las tecnologías ecológicas (environmental technologies) por medio de un análisis de las etapas necesarias para el arranque de un nuevo producto que incorpora este tipo de tecnologías, y por medio de la identificación de un modelo sistemático en la interacción entre las fuerzas evolutivas. La parte empírica consiste en una análisis cuantitativa de los datos de archivo de industrias caracterizadas por un gran impacte medioambiental (automóvil, electrodomésticos, iluminación). Con el objetivo de estudiar el arranque de las tecnologías ecológicas, se han recogido y procesado datos sobre las ventas y se han ajustado con la función logística generalizada. Los resultados demuestran la existencia de un modelo de difusión en forma de S, aunque que el tiempo de arranque no se puede generalizar. Para examinar el modelo temporal de la interacción entre las fuerzas evolutivas, se han utilizado técnicas de análisis de sobrevivencia y regresión por mínimos cuadrados generalizados. Los resultados sugieren que el diseño de productos que incorporan tecnologías ecológicas debería siempre equilibrar el rendimiento del atributo tradicional y del atributo disruptivo. Además, es importante para el arranque de las eco-tecnologías que haya una regulación que dé suporte, aunque su efectividad depende del tipo de herramientas reguladores. Finalmente, el compromiso de los altos directivos también es un factor impulsor destacado a la hora de adoptar tecnologías ecológicas, aunque hasta hora su importancia se ha subestimado. / In the last decades the uncontrolled impact of industrial activities on the natural environment has created critical ecological concerns. Although companies have many options to reduce the environmental impact of their activities through product design and technologies, their initiative is often stifled from the evidence that market entrances of green products tend to be difficult, slow and highly requiring. The aim of this research is to explain the diffusion problems of green technologies through the lens of technological dominance. According to this literature "technological change can be fruitfully characterized as a socio-cultural evolutionary process of variation, selection and retention" (Anderson and Tushman, 1990) through which a dominant technology finally emerges. This process of selection is shaped by social, political, and organizational dynamics acting both at industry and firm level. Being green technologies disruptive innovations in each industry in which they are implemented, their full acceptance is subordinated to the repeated interaction of firm capabilities, managerial willingness, institutional rules and competitive dynamics. The present study investigates this era of ferment in the diffusion of environmental technologies through the analysis of the time to takeoff needed by a new product incorporating environmental technologies, and through the identification of systematic patterns in the interaction among evolutionary forces. The empirical part consists of a quantitative analysis of archival data in industries characterized by a high environmental impact (automobile, appliances, lighting). In order to investigate the take-off of environmental technologies data on sales have been collected, plotted, and fitted with the generalized logistic function. The results provide evidence of a S-shaped pattern of diffusion, although no generalization is possible on the time to takeoff. In order to examine the temporal pattern of interaction among evolutionary forces, survival analysis techniques and GLS regression have been used. Among the rest, the results suggest that the design of products incorporating environmental technologies should always balance the performance of the disruptive attribute and the mainstream attribute. Additionally, supporting regulation is important for accelerating the takeoff of environmental technologies, although its effectiveness depends on the type of regulatory tools. Finally top management commitment emerges as an underestimated central driver of the adoption of environmental technologies.

L'objectiu principal de la tesi consisteix a analitzar i interpretar el sentit últim d'una comprensió socioeducativa del Desenvolupament Comunitari.La recerca dedica la primera part (marc teòric) a desenvolupar una disquisició al voltant de la comprensió del fet educatiu, al voltant dels processos i referents del Desenvolupament Comunitari i al voltant de les praxis d'educació en l'àmbit comunitari. La discussió desenvolupada en aquesta primera part porta a concloure que un model de Desenvolupament Comunitari de gènesi socioeducativa esdevé un model sostenible i de resposta eficaç enfront dels reptes i complexitats socials actuals. Així mateix, es planteja la idoneïtat dels Projectes Educatius de Ciutat com a praxi que s'adequa al model teòric proposat.La segona part de la tesi (treball de camp) presenta i situa els Projectes Educatius de Ciutat a Catalunya. Seguidament, es delimita què s'entén per un model socioeducatiu de Desenvolupament Comunitari mitjançant una proposta de categorització de variables i atributs. A continuació, i basant-se en aquesta proposta, es dissenyen, s'elaboren i s'apliquen una sèrie d'instruments per tal de recollir dades que permetin analitzar i interpretar el model d'acció sociocomunitària i socioeducativa subjacent a una mostra de tres Projectes Educatius de Ciutat seleccionats. En la tercera part (conclusions finals), es conclou que els Projectes Educatius de Ciutat responen al model de Desenvolupament Comunitari socioeducatiu des d'una perspectiva teòrica mentre que en la seva praxi encara en resten allunyats. Així mateix, en aquestes conclusions finals es fa una proposta de línies de treball. / La investigación dedica una primera parte (marco teórico) a realizar una disquisición sobre la comprensión del hecho educativo, los procesos y referentes del Desarrollo Comunitario, y las praxis de educación en el ámbito comunitario.En la segunda parte de la tesis (trabajo de campo), se presentan los Proyectos Educativos de Ciudad en Cataluña. A continuación, se delimita qué se entiende por modelo socioeducativo de Desarrollo Comunitario a partir de una propuesta de categorización de variables y atributos. Seguidamente, y según esta propuesta, se diseña, elabora y aplica una serie de instrumentos con el fin de recoger datos que permitan analizar e interpretar el modelo de acción sociocomunitaria y socioeducativa que subyace en una muestra integrada por tres Proyectos Educativos de Ciudad previamente seleccionados. En la tercera parte (conclusiones finales) se llega a la conclusión de que los Proyectos Educativos de Ciudad se ubican en un modelo de Desarrollo Comunitario socioeducativo desde una perspectiva teórica pero no en su práctica. En estas conclusiones se formula también una propuesta de líneas de trabajo.EnglishThe main objective of this thesis consists in analyzing and interpreting what is the meaning of a socioeducational Community Development comprehension. The first part of this research (theoretical framework) focuses on the key concepts for the subsequent comprehension of the subject matter. Specifically, it approaches the understanding of education, the processes and references of Community Development, and the praxis of education in the community context. The second part of this research (field work) starts with an introduction to City Educational Projects in Catalonia. After that, we explain what we understand as a socioeducationally-based Community Development model. To do so, we propose a set of categorised variables and attributes. Furthermore, we design and implement a series of instruments based on the variables proposed. These allow us to collect data in order to analyze and to interpret the sociocommunity and socioeducational action model that underlies in a sample of three City Educational Projects we selected previously. In the third part of the research (final conclusions), we conclude that, while City Educational Projects match the socioeducational model from the theoretical perspective, it is not the same from the practical point of view. In addition to that, we establish a proposal of working lines.

L'entorn econòmic de l'Índia ha canviat significativament a partir de la seva independència de Gran Bretanya l'any 1947. Després de més de tres dècades de creixement econòmic mediocre, els 80 va marcar el començament d'una nova etapa d'altes taxes de creixement econòmic a partir de noves polítiques econòmiques més orientades a una més competitiva economia de mercat. Tot i la millora en taxes de creixement, aquest model de creixement es basava en gran mesura en un gran protagonisme per part de la despesa pública, el que va precipitar la crisi financera de 1991. Com a resultat d'aquesta crisi i l'assistència proporcionada pel FMI, es van introduir reformes desreguladores i liberalitzadores. La dècada dels 90 va ser acompanyada de taxes de creixement encara més altes que la dècada anterior. En la dècada més recent, els 2000, l'obertura estable de l'economia Índia ha permès taxes de creixement més altes que en les dècades anteriors. Desafortunadament, aquest gran creixement econòmic ha anat acompanyat amb un augment important dels nivells de desigualtat d'ingrés durant aquest mateix període, tant a nivell nacional com entre els estats que formen part de l'Índia. Aquesta tesi es concentra en l'estudi de la relació entre creixement econòmic i desigualtat de l'ingrés, tant a nivell nacional com entre els estats. Aquest projecte de recerca també inclou cobertura exhaustiva respecte a l'evolució d'altres variables macroeconòmiques als dos nivells: nacional i inter-estatal. / El entorno económico de la India ha cambiado significativamente a partir de su independencia de Gran Bretaña en el año 1947. Después de más de tres décadas de crecimiento económico mediocre, los 80 marcó el comienzo de una nueva etapa de altas tasas de crecimiento económico a partir de nuevas políticas económicas más orientadas a una más competitiva economía de mercado. A pesar de la mejora en tasas de crecimiento, dicho modelo de crecimiento se basaba en gran medida en un gran protagonismo por parte del gasto público, lo que precipitó la crisis financiera de 1991. Como resultado de dicha crisis, y la asistencia proporcionada por el FMI se introdujeron reformas desreguladoras y liberalizadoras. La década de los 90 fue acompañada de tasas de crecimiento aún más altas que la década anterior. En la década más reciente, los 2000, la apertura estable de la economía India ha permitido tasas de crecimiento más altas que en las décadas anteriores. Desafortunadamente, este gran crecimiento económico ha ido acompañado con un aumento importante de los niveles de desigualdad de ingreso durante este mismo periodo, tanto a nivel nacional como entre los estados que forman parte de la India. Esta tesis se concentra en el estudio de la relación entre crecimiento económico y desigualdad del ingreso, tanto a nivel nacional como entre los estados. Dicho proyecto de investigación también incluye cobertura exhaustiva con respecto a la evolución de otras variables macroeconómicas a los dos niveles: nacional e inter-estatal. / India’s economic climate has experienced significant change since its independence from Great Britain in 1947. After more than three decades of mediocre economic growth, the 1980s ushered in a new era of accelerated growth rates by way of promoting a more efficient pro-business model. Despite the improvement in growth rates, the 1980s were fueled by over zealous public spending, precipitating the well-known financial crisis in 1991. As a result of the crisis, and the IMF supplied aid contingent on the introduction of gradual deregulatory reforms of the Indian economy, the 1990s brought about even greater economic growth rates than the previous decade. Into the 2000s, India’s continued and steady opening has afforded even further acceleration in growth rates. Despite these positive developments in the Indian economy, the unfortunate truth is that income inequality has likewise been increasing over this same period, most notably across the states. This dissertation endeavors to apply the established macroeconomic field dedicated to the study of income inequality’s effect on economic growth to the case of India, both at the national level and even more critically at the state level. Our research also includes exhaustive coverage regarding the evolution of other relevant macroeconomic variables across states, as well as nationally.

L'objectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada.Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relació de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV.El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local d'actors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions.En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de l'estació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de l'estació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local.Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques d'eficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat. / The central goal of this thesis is to study the processes that allow to achieve a long-term local development of medium-sized towns from the implantation of a great infrastructure like High Speed Train (HST). Is started from the hypothesis that the urban local development from the HST depends on objective factors and on subjective factors (of subjects), some factors that take a particular form in the development of medium-sized towns. The thesis is divided into a theoretical part and a second applied part. Several authors have concluded that the traditional relationship between transport infrastructures and territory departs of some deterministic paradigms, such a cause-effect relation. For this motive, they have criticized the studies of socioeconomic effects of transport infrastructures, as well as the concept of "effect". These criticisms are made as well to the relation between HST and medium-sized towns. Many authors conclude that economic development is not an automatic fact and that consequences of HST can not be predicted in half and long term.Local development from the HST, then, would be related to three main elements. First, we need to understand that city and territory are complex phenomenons and, for this, it is necessary to approach them from the theory of complex systems. Second, the great infrastructure has to become an endogenous resource (interconnection with the local network of actors and territorialisation in the milieu of the city) to contribute to development. Third, dynamics of governance between actors is fundamental. It can be divided into internal management of local network (local project) and multilevel management of administrations.With regard to theoretical referents, a methodology is constructed to estimate the degree of local development that has entailed HST in three medium-sized towns of European Mediterranean arch, Lleida, Avingnon and Novara, placed respectively in Spain, France and Italy. The methodology proposes the study of technical aspects of the city like those of transport (Territorial position of the city in HST system, Characteristics of HST station), urban planning (Municipal urban planning model, Urban planning model at scale of station) and economy (Different economic projects of the city related to HST). It also proposes the study of external organizational aspects (Supra-local agents and their projects, Degree of conflictivity and cooperation between local and supra-local agents) and internal (Capacity of creation of a local project from HST, Agents that participate in local project and their dynamics, Territorial area of projects). Finally it is made an evaluation of process and results on local development.As a conclusion it is demonstrated that process of local development from great transport infrastructures depends, basically, on the capacity of governance. It depends, on one side, on the capacity of local agents to elaborate a development project and to lead some strategies and, on the other side, on the capacity of territorial agents (state, region, local) to create alliances and cooperation to planning the transport infrastructure. Finally, some recommendations are presented to the cities that want to plan the arrival of the HST and want to produce development with characteristics of efficiency, sustainability, productivity and equity.

Given the complexity of education today, becoming a teacher is not an easy task. In this context, professional development plays an essential role in order to maintain and improve both personal and professional skills (Friedman and Philips, 2001). It also represents an opportunity to react at educational dilemmas which frequently appear in the early years of teaching. In Catalunya, since the 2006 -2007 course, the Department of Education applies the induction program called Comencem Bé, addressed to substitute teachers during their first school year. Its objective is to help novice teachers to develop their profession. The theoretical framework states the concept and models of professional development, focusing on mentoring and induction programmes which enrich the teaching strategies of beginning teachers. Then, the practical framework consists of a research project about the teachers’ experience while mentoring at schools in Catalunya, which gives the approach of all the people involved in the programme / Davant la complexitat del context educatiu actual el repte d'iniciar-se en la professió docent no és fàcil. En aquest context, el desenvolupament professional esdevé un component essencial per mantenir i millorar les habilitats personals i professionals (Friedman i Philips, 2001) i una oportunitat per donar resposta als dilemes que s'accentuen en els primers anys d’exercici docent. A Catalunya, des del curs 2006-2007 s'aplica el programa d'inserció professional Comencem Bé, que té com objectiu ajudar el docent novell a desenvolupar la seva professió. En el marc teòric es concreta el concepte i models de desenvolupament professional centrant-se en el mentoring i els programes d'inducció a la docència. En el marc pràctic es presenta una investigació sobre el procés de tutoria del primer any d'experiència docent en centres de Catalunya, que aporta la percepció dels quatre agents que participen al programa: interins, tutors, inspecció educativa i equips directius

L'hexaclorobenzè (HCB) és un compost organoclorat àmpliament distribuït per tot el planeta, altament lipofílic que s'acumula als sistemes biològics. Els nounats s'exposen a aquests compostos organoclorats (OCs) a través de la placenta i de la lactància materna. Tot i que l'HCB és un dels OCs més comuns, la seva transferència a través de la placenta de la mare al fetus durant la gestació i a través de l'alletament matern està poc documentada. El coneixement sobre els seus possibles efectes sobre la salut infantil és també bastant limitat. A Flix, un poble de la Ribera d'Ebre, es van detectar nivells molt elevats d'HCB a l'atmosfera degut a la seva proximitat a una empresa electroquímica. Els objectius del present treball són els d'avaluar l'exposició a OCs a través de la placenta i de la lactància materna i els seus efectes sobre la salut infantil durant el primer any de vida en el conjunt de nounats d'aquesta població. / Hexachlorobenzene (HCB) is an organochlorine compound widely spread in the environment, highly lipophyilic which accumulates in all biological systems. Newborns are exposed to organochlorine compounds (OCs) through placenta and via breastfeeding. Although HCB is one of the most common OCs, its transference from the mother to the child through placenta and via breastfeeding is poorly documented. The knowledgement of the possible adverse effects on infant's health is also limited. In Flix, a small village in the Ribera d'Ebre area, high levels of HCB were detected in the atmosphere of the village due to the vicinity of an electrochemical factory. The objectives of the present study are to evaluate OCS exposition through placenta and breastfeeding and its effects on infant's health during the first year of life.

The inner ear, the sensory organ responsible for hearing and balance, contains specialized sensory and non-sensory epithelia arranged in a highly complex threedimensional structure. To achieve this complexity, a tight coordination between morphogenesis and cell fate specification is essential during otic development. Tisúes surrounding the otic primordium, and more particularly the adjacent segmented hindbrain, have been implicated in specifying structures along the anteroposterior and dorsoventral axes of the inner ear. In this work we have first characterized the generation and axial specification of the otic neurogenic domain, and second, we have investigated the effects of the mutation of kreisler/MafB -a gene transiently expressed in the rhombomeres 5 and 6 of the developing hindbrain- in early otic patterning and cell specification. We show that kr/kr embryos display an expansion of the otic neurogenic domain, due to defects in otic patterning. Although many reports have pointed to the role of FGF3 in otic regionalization, we provide evidence that FGF3 is not sufficient to govern this process. Neither Krox20 nor Fgf3 null mutant embryos, in which Fgf3 is either downregulated or absent in r5 and r6, present ectopic otic neuroblasts in the otic primordium. However, Fgf3-/-Fgf10-/- double mutants show a phenotype very similar to kr/kr embryos: they present ectopic neuroblasts along the AP and DV otic axes. Finally, and remarkably, partial rescue of the kr/kr phenotype is obtained when Fgf3 or Fgf10 are ectopically expressed in the hindbrain of kr/kr embryos. These results highlight a compensatory mechanism between FGFs, and the importance of hindbrain-derived signals in instructing otic patterning and the establishment of the neurogenic domain.

La tesi planteja cóm la comunicació en general, i en particular la institucional, vinculada a organismes oficials com el Real Patronato sobre Discapacidad, influeix decisivament sobre la intervenció i el canvi social del fenomen de la discapacitat.El treball es centra en l'anàlisi de la cultura organitzcional i l'estil comunicacional de l'esmentada institució des d'una perspectiva transversal, es a dir, des de la coherència i la corresponsabilitat generada entorn a la seua comunicació interna i externa. Aquest anàlisi ha portat a concloure, a més a més, que la veritable protagonista del fenomen de la discapacitat és tota la societat i no sols un dels seus actors per damunt dels altres. Aquesta visió és la que ens ha portat a trobar una via d'equilibri sobre els conflictes plantejats en discapacitat, a través d'una bona aplicació de l'experiència històrica i la revalorització de les relacions mútues. En aquest procés contribueix positivament l'adquisició d'una mirada comunicacional pròpia que siga corresponsable i coherent amb la finalitat de la institució i que abaste una major eficàcia cultural i una millor comprensió de la diversitat humana.

La realización de la Tesis Doctoral pone de manifiesto la importancia del desarrollo sostenible en las empresas en el siglo XXI a partir de la gestión eficaz de los grupos de interés. Al mismo tiempo, la investigación indica la necesidad de encontrar a partir del conocimiento científico herramientas de gestión para enfrentar a esta nueva realidad. En el desarrollo de nuestra investigación tratamos de realizar un profundo estudio de la sostenibilidad en las empresas a partir de Teoría de de los Grupos de Interés y en relación a la teoría de la decisión en la incertidumbre a partir de la Teoría de los Subconjuntos Borrosos. En seguida planteamos los principales desafíos a las que se enfrentan las empresas en la búsqueda de la sostenibilidad y una vez identificados estos desafíos, buscamos hallar las soluciones para planteamientos a partir de las aplicaciones de modelos de la lógica borrosa. Como resultado, realizamos diversas aportaciones con publicaciones de artículos en revistas científicas y congresos internacionales. Estos resultados confirman la eficacia y utilidad de los modelos de lógica borrosa aplicados en la gestión de la sostenibilidad en las empresas. El trabajo de investigación presenta una aportación científica relevante por asentar las bases teóricas a las futuras investigaciones relacionadas con la sostenibilidad en las empresas a partir de la Teoría de los Grupos de Interés y Teoría de la Incertidumbre. Además, el estudio de la sostenibilidad apoyados en la aplicación de la lógica borrosa aporta nuevos modelos de gestión que puedan ayudar a los empresarios en la toma de decisiones mediante el uso de metodologías basadas en el tratamiento de la incertidumbre. Por tanto, se considera que la investigación realizada representa una importante innovación así como una herramienta útil al conocimiento científico por avanzar en el estudio de la sostenibilidad a partir de la Teoría de los Grupos de Interés y Teoría de la Incertidumbre. Queda también puesto de manifiesto que las dos teorías aplicadas a la realidad de las empresas aportan nuevos modelos de gestión al tratamiento de la incertidumbre y de la sostenibilidad empresarial. / The realization of the doctoral thesis highlights the importance of sustainable business development in the XXI century from the effective management of stakeholders. At the same time, research indicates the need for management tools from scientific knowledge to face this new reality. In developing our research we try to conduct a thorough study of sustainability in business from the Stakeholders Theory and in relation to the theory of decision in uncertainty from the Theory of Fuzzy Subsets. Then pose the biggest challenges facing companies in the quest for sustainability and once identified these challenges, we seek to find solutions to approaches from the applications of fuzzy logic models. As a result, we made various contributions to publications of articles in scientific journals and international conferences. These results confirm the effectiveness and usefulness of the models of fuzzy logic applied in the management of sustainability in business. The research presents a significant scientific contribution by laying the theoretical groundwork for future research related to sustainability in business from the Stakeholders Theory and the Theory of Uncertainty. The study of sustainability supported the application of fuzzy logic brings new management models that may help entrepreneurs in decision-making through the use of methodologies based on the treatment of uncertainty. Therefore, it is considered that the investigation represents an important innovation as well as a useful tool for advancing scientific knowledge in the study of sustainability from the Stakeholders Theory and the Theory of Uncertainty. It is also shown that the two theories applied to the reality of companies bring new management models to the treatment of uncertainty and corporate sustainability.

La tesis tiene como objetivo general argumentar, la relevancia, para las empresas privadas, del mercado de la Base de la Pirámide (BdP en adelante) en la economía mundial. Aunque será desarrollado posteriormente, por el término BdP se entiende el segmento de la población configurado por los mercados de rentas más bajas del mundo (con ingresos anuales inferiores a $3.000). Queda configurado aproximadamente por unos 4.000 millones de personas. En cuanto a las hipótesis de trabajo, se destacan las siguientes: - La tesis argumenta que el mercado de la BdP es una opción estratégica importante y novedosa para las empresas privadas que adopten nuevos modelos de negocio adecuados a la realidad local. - La tesis argumenta el papel relevante que adquieren las empresas privadas en la imbricación de los países de la BdP en el comercio mundial originando, de esta manera, un círculo virtuoso compuesto por la apertura comercial, el desarrollo económico y la reducción de la pobreza. Por tanto, las condiciones económicas globales futuras condicionarán las hipótesis realizadas en torno a la BdP. ¿Es posible que el mercado de la BdP se imbrique, a través de la entrada de las empresas privadas que adopten nuevos modelos de negocio, en el comercio mundial de forma notoria y sostenible? Para responder a la pregunta planteada, la citada investigación se estructura en siete partes fundamentales que se corresponden con los capítulos de la tesis: - Capítulo A: Introducción, en el que se introduce la actual crisis económica global, el concepto de la BdP y su contexto internacional. - Capítulo B: Revisión de la literatura, en el que se narra la teoría sobre la fortuna en la BdP y sus críticas. - Capítulo C: Países de la BdP y países emergentes: indicadores económicos y sociales, deuda y comercio de alimentos, donde se destaca, a través de la comparación y del análisis de algunos indicadores económicos y sociales, el potencial de los países de la BdP para implicarse cada vez más en el comercio mundial. - Capítulo D: Los mercados de alimentos y agua en la BdP, donde se destaca que existen 1.000 millones de personas desnutridas en el mundo actualmente, 40.000 niños mueren diariamente por hambre y 900 millones de personas en el mundo carecen de agua potable. - Capítulo E: Círculo virtuoso, donde se estudia la existencia de un círculo virtuoso, activado por la inversión extranjera directa derivada de la entrada de la iniciativa privada en el mercado de la BdP. En concreto, en dicho capítulo se analiza la relación entre la apertura comercial de los países de la BdP, el desarrollo económico y la reducción de la pobreza. - Capítulo F: Ejemplos de empresas en la BdP, el cual trata 15 ejemplos de empresas que interactúan con el mercado de la BdP, tanto multinacionales como empresas más locales. - Capítulo G: Diferentes modelos de negocio con distintos resultados en el mercado de la BdP: Hindustan Unilever Limited y Nike, Inc. El objetivo del análisis es detallar los modelos de negocio que adoptaron las citadas empresas, resaltando los aspectos diferenciales de los mismos, tales como las características de sus proyectos, sus productos, el sistema de distribución y sus estrategias de marketing y alianzas estratégicas. / THESIS SUMMARY: “THE SIGNIFICANCE OF THE MARKET IN THE BASE OF THE PYRAMID IN THE WORLD ECONOMY. PRIVATE COMPANIES AND NEW BUSINESS MODELS” TEXT: The thesis aims to argue the relevance to private companies of the market for the Base of the Pyramid (BoP from now on) in the global economy. Although it will be further developed, by BoP it is meant the population segment configured by the lowest-incomes (with annual incomes below $ 3,000). It is set up of approximately 4,000 million people. The working hypotheses that can be highlighted are the following: - The thesis argues that the BoP market is a strategically new and important option for private companies to adopt new business models adapted to their local reality. - It argues the important role that acquires private companies in the development of the BoP countries in world trade. It will originate a virtuous circle composed of trade liberalization economic development and reduction of poverty. Is it possible that the BoP market pushes forward, through the entrance of private companies that may adopt new business models in global trade in a visible and sustainable way? In order to answer the question, the research must be divided in 7 main parts which also correspond to the chapters of the thesis: - Chapter A: Introduction, which introduces the current global economic crisis, the concept of BoP and its international context. - Chapter B: Literature review, which relates the theory of fortune in the BoP and its critics. - Chapter C: BoP countries and emerging countries: economic and social indicators, debt and trade of foods, which highlights, through comparison and analysis of economic and social indicators, the potential of countries in the BoP to become increasingly involved in global trade. - Chapter D: Food and water markets in the BoP, where it is detailed that there are more than 1.000 million people malnourished at present, 40.000 children die every day because of hunger and 900 million people do not have drinkable water. - Chapter E: The virtuous circle, where we study a standing virtuous circle, triggered by foreign direct investment arising from the the entrance of private sector in the BoP market. • - Chapter F: Some examples of BoP companies, it deals with 15 examples of companies that interact with the BoP markets, both multinational and local ones. - Chapter G: Different business models with different results in the BoP market: Hindustan Unilever Limited and Nike, Inc.