[ES] La cultura constituye la base social, representa la identidad y soporta los procesos de formación y transformación de las sociedades; bajo el enfoque clásico se encarga de identificar, proteger, conservar, rehabilitar y difundir, de manera sostenible, las tradiciones e historias; sin embargo, en los últimos años, el vínculo entre la cultura, la economía y el desarrollo territorial ha comenzado a ser explorado más profundamente, destacando cómo las prácticas culturales promueven nuevas capacidades y oportunidades y fomentan procesos de innovación. Dentro del amplio sector cultural, en años recientes ha crecido el interés por comprender mejor los eventos culturales, como fenómenos cargados de múltiples significados y enfoques; uno de los aspectos de interés es la innovación, tanto en lo que se refiere a sus contenidos como en la gestión y su articulación con otros sectores para el desarrollo territorial. Esta investigación se centra en un área poco estudiada de la innovación en el ámbito cultural, porque busca aportar a la construcción de un marco de análisis de la innovación en el Patrimonio Cultural Inmaterial, a partir del análisis de estos procesos en las organizaciones culturales y de su relación con el contexto. Para ello, se definió como objetivo el de analizar los procesos de innovación en las organizaciones culturales que trabajan por la salvaguardia y protección del patrimonio cultural inmaterial, en especial el referido a los Carnavales. Para ello, se ha utilizado un marco de análisis que da soporte al proceso de investigación. Los resultados obtenidos permiten identificar los tipos, espacios y motivaciones de la innovación en las organizaciones de patrimonio cultural. Con esta, se pretende promover una nueva mirada sobre la innovación en la gestión cultural bajo un enfoque sistémico, entendiendo que se basa en una cultura viva, que evoluciona y se adapta al contexto que representa su identidad. Los resultados sientan las bases para futuras investigaciones centradas en la cultura como herramienta para la cohesión social y el fomento del desarrollo territorial. / [CA] La cultura constituïx la base social, representa la identitat i suporta els processos de formació i transformació de les societats; sota l'enfocament clàssic s'encarrega d'identificar, protegir, conservar, rehabilitar i difondre, de manera sostenible, les tradicions i històries; no obstant això, en els últims anys, el vincle entre la cultura, l'economia i el desenrotllament territorial ha començat a ser explorat més profundament, destacant com les pràctiques culturals promouen noves capacitats i oportunitats i fomenten processos d'innovació. Dins de l'ampli sector cultural, en anys recents ha crescut l'interés per comprendre millor els esdeveniments culturals, com a fenòmens carregats de múltiples significats i enfocaments; un dels aspectes d'interés és la innovació, tant pel que fa als seus continguts com en la gestió i la seua articulació amb altres sectors per al desenrotllament territorial. Esta investigació se centra en una àrea poc estudiada de la innovació en l'àmbit cultural, perquè busca aportar a la construcció d'un marc d'anàlisi de la innovació en el Patrimoni Cultural Immaterial, a partir de l'anàlisi d'estos processos en les organitzacions culturals i de la seua relació amb el context. Per a això, es va definir com a objectiu el d'analitzar els processos d'innovació en les organitzacions culturals que treballen per la salvaguarda i protecció del patrimoni cultural immaterial, especialment el referit als Carnestoltes. Per a això, s'ha utilitzat un marc d'anàlisi que dona suport al procés d'investigació. Els resultats obtinguts permeten identificar els tipus, espais i motivacions de la innovació en les organitzacions de patrimoni cultural. Amb esta, es pretén promoure una nova mirada sobre la innovació en la gestió cultural sota un enfocament sistèmic, entenent que es basa en una cultura viva, que evoluciona i s'adapta al context que representa la seua identitat. Els resultats establixen les bases per a futures investigacions centrades en la cultura com a ferramenta per a la cohesió social i el foment del desenrotllament territorial / [EN] Culture represents the social basis, denotes identity and supports the processes of creation and transformation of societies. In the classical approach, culture is responsible for identifying, protecting, preserving, rehabilitating and disseminating traditions and histories in a sustainable way; however, in recent years, the link between culture, economy and territorial development has begun to be explored more deeply, highlighting how cultural practices promote new capacities and opportunities to encourage innovation processes. Within the broad cultural sector, there has been a growing interest in recent years to better understand cultural events as phenomena loaded with multiple meanings and approaches; one of the aspects of interest is innovation, both in terms of content and management, and its articulation with other sectors for territorial development. This research focuses on a little-studied area of innovation in the cultural sector, because it aims to contribute to the construction of a framework for the analysis of innovation in intangible cultural heritage, based on the analysis of these processes in cultural organizations and their relationship with the context. The objective was set to be the analysis of innovation processes in cultural organizations that work for the safeguarding and protection of intangible cultural heritage, particularly in relation to carnivals. An analytical framework has been used to support the research process. The results obtained allow us to identify the types, spaces, and motivations for innovation in cultural heritage organizations. With this research, the aim is to promote a new perspective on innovation in cultural management within a systemic approach, understanding that it is based on a living culture that evolves and adapts to the context representing its identity. The findings lay the groundwork for future research focused on culture as a tool for social cohesion and the promotion of territorial development. / Rodríguez Gutiérrez, ID. (2024). La innovación en la gestión del patrimonio cultural inmaterial: Los carnavales de Barranquilla y del Atlántico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/212909

[ES] Los avances tecnológicos de los últimos años han permitido la aparición de nuevas fuentes de datos y con ello, el almacenamiento de grandes cantidades de datos o `Big Data' se ha cobrado cada vez mayor importancia. Cada vez más y más estudios científicos utilizan estas fuentes de `Big Data' para tratar de mejorar el entendimiento en diversos campos científicos. En la economía del turismo ya se han utilizado muchas de estas fuentes para predecir el comportamiento de variables reales. En turismo, la utilidad de estas nuevas fuentes de datos reside en que pueden ayudar a entender el comportamiento de los turistas, desde sus patrones espaciotemporales hasta qué atracciones y actividades son las más populares en el destino, y por tanto, pueden ayudar en la toma de decisiones de los agentes económicos. Por tanto, esta tesis intenta entender mejor cuáles son las fuentes de Big Data que resultan más útiles a la hora de lidiar con variables turísticas y además proponer mejoras metodológicas para que dichas fuentes se puedan aplicar al campo del turismo rural, y más concretamente, a la predicción de turistas. En esta tesis se presentan varios avances en este aspecto: Primero, una clasificación de fuentes de datos que genera todo turista durante su proceso turístico y que componen su huella digital. Después, respecto a esta clasificación, se escoge Google Trends como la fuente más adecuada para ayudar a predecir la demanda turística, pero se encuentran problemas de precisión, que son demostrados y ejemplificados. Más adelante, se demuestra cómo se genera este error de precisión a través del proceso de muestreo de GT y se proponen soluciones para aliviar este error, a saber, obteniendo más extracciones y utilizando su media. Finalmente, este método se pone a prueba para la predicción de pernoctaciones mensuales en alojamientos de turismo rural en España. En resumen, la contribución que esta tesis pretende hacer es aportar una mayor comprensión de las fuentes de Big Data y ayudar a generar buenas prácticas en el uso de las mismas para que se puedan aplicar a la predicción de variables reales en el turismo rural, de forma que agilice y mejore la toma de decisiones de los agentes económicos. / [CA] Els avanços tecnològics dels últims anys han permés l'aparició de noves fonts de dades i amb això, l'emmagatzematge de grans quantitats de dades o `Big Data' s'ha cobrat cada vegada major importància. Cada vegada més i més estudis científics utilitzen aquestes fonts de `Big Data' per a tractar de millorar l'enteniment en diversos camps científics. En l'economia del turisme ja s'han utilitzat moltes d'aquestes fonts per a predir el comportament de variables reals. En turisme, la utilitat d'aquestes noves fonts de dades resideix en què poden ajudar a entendre el comportament dels turistes, des dels seus patrons espaciotemporals fins a quines atraccions i activitats són les més populars en el destí, i per tant, poden ajudar en la presa de decisions dels agents econòmics. Per tant, aquesta tesi intenta entendre millor quines són les fonts de Big Data que resulten més útils a l'hora de bregar amb variables turístiques i a més proposar millores metodològiques perquè aquestes fonts es puguen aplicar al camp del turisme rural, i més concretament, a la predicció de turistes. En aquesta tesi es presenten diversos avanços en aquest aspecte: Primer, una classificació de fonts de dades que genera tot turista durant el seu procés turístic i que componen la seua empremta digital. Després, respecte a aquesta classificació, es tria Google Trends com la font més adequada per a ajudar a predir la demanda turística, però es troben problemes de precisió, que són demostrats i exemplificats. Més endavant, es demostra com es genera aquest error de precisió a través del procés de mostreig de GT i es proposen solucions per a alleujar aquest error, a saber, obtenint més extraccions i utilitzant la seua mitjana. Finalment, aquest mètode es posa a prova per a la predicció de pernoctacions mensuals en allotjaments de turisme rural a Espanya. En resum, la contribució que aquesta tesi pretén fer, és aportar una major comprensió de les fonts de Big Data i ajudar a generar bones pràctiques en l'ús de les mateixes perquè es puguen aplicar a la predicció de variables reals en el turisme rural, de manera que agilitze i millore la presa de decisions dels agents econòmics. / [EN] Technological advances in recent years have enabled the emergence of new data sources and with it, the storage of large amounts of data or 'Big Data' has become increasingly important. More and more scientific studies are using these Big Data sources to try to improve understanding in various scientific fields. In tourism economics, many of these sources have already been used to predict the behavior of real variables. In tourism, the usefulness of these new data sources lies in the fact that they can help to understand the behavior of tourists, from their spatial-temporal patterns to which attractions and activities are the most popular in the destination, and therefore, they can help in the decision making of economic agents. Therefore, this thesis tries to better understand which Big Data sources are the most useful when dealing with tourism variables and also to propose methodological improvements so that these sources can be applied to the field of rural tourism, and more specifically, to the prediction of tourists. In this thesis several advances in this aspect are presented: First, a classification of data sources that every tourist generates during his tourist process and that compose his Digital Footprint. Then, with respect to this classification, Google Trends is chosen as the most appropriate source to help predict tourist demand, but accuracy problems are found, which are demonstrated and exemplified. Further on, it is demonstrated how this accuracy error is generated through the GT sampling process and solutions are proposed to alleviate this error, namely by obtaining more extractions and using their mean. Finally, this method is tested for the prediction of monthly overnight stays in rural tourism accommodations in Spain. In summary, the contribution that this thesis aims to make is to provide a better understanding of Big Data sources and help to generate good practices in the use of them so that they can be applied to the prediction of real variables in rural tourism, in a way that streamlines and improves the decision making of economic agents. / Cebrián Cerdá, E. (2024). Big Data Sources Applied to Rural Tourism [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206090

[ES] El contexto mundial actual de competitividad global hace que las empresas deban invertir muchos de sus recursos en ofrecer productos y servicios de calidad a precios competitivos. Desde hace muchos años el cliente demanda un producto de alta calidad y puede escoger entre muchas empresas de dónde obtenerlo, lo que hace que estas deban articular los mecanismos necesarios para ofrecer el nivel de calidad requerido en sus productos/servicios invirtiendo la menor cantidad de recursos posible. En este sentido, muchas empresas llevan años aplicando técnicas o herramientas de gestión de calidad, como por ejemplo Kaizen, control estadístico de calidad o diseño de experimentos por nombrar algunas, que les ayuden a alcanzar dicho nivel de calidad. Así, es ampliamente aceptada la existencia de una correlación entre la aplicación de técnicas de Gestión de Calidad Total (TQM) y la mejora del rendimiento empresarial que dará lugar a mayores beneficios. Sin embargo, a pesar de que se pueden encontrar numerosos trabajos científicos que relacionan la aplicación de TQM y el rendimiento empresarial, entendido éste como una parte concreta de la organización tal como producción o innovación, la cuantificación del efecto de TQM sobre el rendimiento empresarial global, utilizando un enfoque estratégico y equilibrado a través de un Cuadro de Mando Integral (CMI), es un tema de investigación actual no abordado hasta el momento y que se pretende desarrollar en esta Tesis Doctoral. Con este enfoque, las empresas obtendrán información adicional relevante para la toma de decisiones, respecto a cuáles son las técnicas y elementos de TQM que más impactan en su rendimiento organizacional estratégico y equilibrado, por lo que deberían ser priorizadas. Además, la aplicación de técnicas TQM genera directamente una serie de mejoras a nivel táctico-operativo en las organizaciones, por lo que las relaciones entre las técnicas TQM, el rendimiento empresarial estratégico medido y gestionado mediante un CMI y las mejoras empresariales mencionadas, son estudiadas y analizadas en profundidad en la presente Tesis Doctoral. A tal fin, en primer lugar se efectúa un estado del arte donde se analizan publicaciones científicas relevantes para demostrar la existencia de un hueco investigador. A continuación, se diseña una propuesta metodológica de seis fases para cuantificar el impacto de los elementos de TQM sobre el rendimiento organizacional, en el contexto de un CMI y en PYMES, siendo dichas fases: Fase 1. Definición de los elementos estructurales. Fase 2. Establecimiento del equipo de trabajo. Fase 3. Selección de los elementos. Fase 4. Determinación de la técnica MCDA. Fase 5. Aplicación de la técnica MCDA. Fase 6. Análisis de resultados. Entonces, las fases de la propuesta son aplicadas a una PYME del sector del petróleo en Ecuador y se presentan los resultados obtenidos en dicha aplicación. Finalmente, se establecen una serie de conclusiones generales y se enuncian unas líneas futuras de investigación. / [CA] El context mundial actual de competitivitat global fa que les empreses hagin d'invertir molts dels seus recursos a oferir productes i serveis d'alta qualitat a preus competitius. Des de fa molts anys el client demana un producte d'alta qualitat i pot escollir entre moltes empreses d'on obtenir-lo, el que fa que aquestes hagin de articular els mecanismes necessaris per oferir el nivell de qualitat requerida en els seus productes / serveis invertint el mínim de recursos possible. En aquest sentit, moltes empreses porten anys aplicant tècniques o eines de gestió de qualitat, com ara Kaizen, control estadístic de qualitat o disseny d'experiments per nomenar algunes, que els ajudin a aconseguir aquest nivell de qualitat. Així, és àmpliament acceptada l'existència d'una correlació entre l'aplicació de tècniques de gestió de qualitat total (TQM) i el rendiment empresarial entès aquest com la millora dels productes / serveis de l'organització que donarà lloc a majors beneficis. No obstant això, tot i que es poden trobar nombrosos treballs científics que relacionen l'aplicació de TQM i el rendiment empresarial, entès aquest com una part concreta de l'organització tal com producció o innovació, la quantificació de l'efecte de TQM sobre el rendiment empresarial, utilitzant un enfocament estratègic i equilibrat a través d'un quadre de comandament integral (CMI), és un tema d'investigació actual i que es pretén desenvolupar en aquesta tesi doctoral. Amb aquest enfocament innovador, les empreses obtindran informació addicional rellevant per a la presa de decisions, respecte a quines són les tècniques i elements de TQM que més impacten en el seu rendiment organitzacional estratègic i equilibrat, de manera que haurien de ser prioritzades. A més, l'aplicació de tècniques TQM genera directament una sèrie de millores a nivell tàctic-operatiu a les organitzacions, de manera que les relacions entre les tècniques TQM, el rendiment empresarial estratègic mesurat mitjançant un CMI i les millores empresarials esmentades, són estudiades i analitzades en profunditat en la present tesi doctoral. Amb aquesta finalitat, en primer lloc es fa un estat de l'art on s'analitzen publicacions científiques rellevants per demostrar l'existència d'un buit investigador. A continuació, es dissenya una proposta metodològica de sis fases per quantificar l'impacte dels elements de TQM sobre el rendiment organitzacional, en el context d'un CMI, en PIMEs, sent aquestes fases: Fase 1. Definició dels elements estructurals. Fase 2. Establiment de l'equip de treball. Fase 3. Selecció dels elements. Fase 4. Determinació de la tècnica MCDA. Fase 5. Aplicació de la tècnica MCDA. Fase 6. Anàlisi de resultats. A continuació, les fases de la proposta són aplicades a una PIME d'al sector de l'petroli a l'Equador i es presenten els resultats obtinguts en aquesta aplicació. Finalment, s'estableixen una sèrie de conclusions generals i s'enuncien unes línies futures de recerca. / [EN] The current worldwide competitive context makes that organization are struggling to be and become competitive. Since many years ago, customers demand high-quality products and he/she might choose from many different suppliers, which makes those enterprises must articulate the necessary mechanisms to offer such a quality level. In this sense, many organizations apply techniques of quality management, e.g., Kaizen, quality statistical control or design of experiments to mention some, to help them out reaching the required quality level. Then, it is widely accepted the existence of correlation between the application of Total Quality Management (TQM) techniques and organizational performance, understanding the latter as the improvement of the products/services that leads to higher benefits. However, even though it is possible to find many scientific works that relate the application of TQM and organizational performance improvement, relating this to a specific part of the organization such as production or innovation, the quantification of the effect of TQM on performance measurement, using a Balanced Scorecard (BSC) and, therefore, at the strategic and balanced level, is a current research topic, which is intended to be developed within this PhD Thesis. With this innovative approach, organizations would obtain additional relevant information for their decision-making processes about which the most relevant TQM techniques and tools are and should, therefore, be prioritized and improved. Besides, the application of TQM techniques directly generates some specific improvements at the tactic-operative level in organizations, and then the relationships among the TQM techniques, the organizational performance measured through a BSC, and the mentioned organizational improvements are studied and analyzed in this research. Then, a state of the art if firstly developed, analyzing relevant scientific publications, to identify the research gap. The next task is to design a six-phases methodological proposal to quantify the impact of TQM elements over organizational performance in SMEs within a BSC context, being the phases: Phase 1. Definition of the structural elements. Phase 2. Establishment of the work team. Phase 3. Selection of the elements. Phase 4. Determination of the MCDA technique. Phase 5. Application of the MCDA technique. Phase 6. Analysis of results. Then, these six phases are applied to a SME of the petroleum sector in Ecuador and the main results achieved are presented. Finally, the main conclusions are stated as well as some future research possibilities. / Andrade Arteaga, CA. (2022). Desarrollo de una propuesta metodológica para medir el impacto que tiene la aplicación de prácticas de Total Quality Management sobre el rendimiento organizacional en Pymes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181511

[ES] La creación de conocimiento no solo es el núcleo del crecimiento económico, sino también la base del bienestar social. La cocreación de conocimiento hoy en día depende de una amplia colaboración entre diversos sectores de la sociedad, especialmente en los esfuerzos colaborativos entre universidades e industrias. Investigar la dinámica de la cocreación de conocimiento y su impacto es esencial, especialmente en un contexto donde las empresas están se han convertido en actores clave de la innovación. Este nivel de participación en I+D presenta varios beneficios, pero también plantea dudas sobre el impacto científico y la calidad de la investigación impulsada por empresas. El objetivo principal de esta tesis doctoral es abordar tres preguntas de investigación. Primero, investigar la influencia del crecimiento económico en los resultados de la cocreación de conocimiento científico de las empresas y su impacto científico. Segundo, examinar el papel de diferentes tipos de canales de transferencia de conocimiento, los canales formales, informales y cocreativos, en la relación entre crecimiento económico y su impacto científico. Tercero, explorar el aumento de las motivaciones centradas en el equipo para colaborar con la industria de los cocreadores en el contexto de las prácticas de gestión universitaria y la cultura de evaluación (lo que denominamos gerencialismo de la academia). El contexto del estudio es la cocreación de conocimiento en España. Durante el período de estudio, de 2000 a 2016, varias condiciones institucionales y socioeconómicas han cambiado la dinámica de la cocreación entre universidades e industria. El análisis empírico utiliza tres fuentes de datos. Primero, datos cualitativos de entrevistas semiestructuradas con investigadores universitarios e industriales. Segundo, un conjunto de datos de publicaciones de 15,500 empresas españolas que abarcan desde 2000 hasta 2016. Tercero, una encuesta realizada a los 3,338 autores correspondientes de estas publicaciones. En general, esta tesis explora cómo los aspectos de la cocreación universidad-industria y su impacto responden a los cambios en las condiciones institucionales y socioeconómicas. Primero, se proporciona evidencia empírica para confirmar una teoría del ciclo, que postula que el crecimiento económico mantiene una relación curvilínea con la cocreación de conocimiento científico de las empresas con las universidades y con su impacto científico. Segundo, muestra un efecto negativo de los canales informales sobre el impacto científico de la ciencia colaborativa, y un efecto moderador positivo de los canales informales y cocreativos en la relación entre el crecimiento económico y el impacto científico. Tercero, ilustra el impacto del gerencialismo académico en la evolución de motivaciones individuales hacia motivaciones centradas en el equipo para colaborar con la industria entre los cocreadores universitarios. Estos hallazgos sugieren que la creación de conocimiento y el impacto científico de las empresas españolas son vulnerables a las fluctuaciones económicas, lo que resulta en cierta inestabilidad para cocrear conocimiento científico de alta calidad. Por otro lado, esta tesis destaca la importancia del papel de los programas de colaboración impulsados por el gobierno en el avance de la ciencia empresarial. Al confirmar un efecto positivo de los canales cocreativos, muestra que los proyectos conjuntos financiados con fondos públicos apoyan la ciencia colaborativa y potencian los efectos del crecimiento económico en el impacto científico. Finalmente, al explorar las motivaciones en el contexto del gerencialismo académico, la tesis reflexiona sobre los riesgos de un control y una performatividad excesivos en ciertas condiciones laborales dentro de las universidades, que influyen en las motivaciones de los académicos para colaborar con las industrias. / [CA] La creació de coneixement no només és el nucli del creixement econòmic, sinó també la base del benestar social. La cocreació de coneixement avui dia depèn d'una àmplia col·laboració entre diversos sectors de la societat, amb un èmfasi predominant en els esforços col·laboratius entre universitats i indústries. Investigar la dinàmica de la cocreació de coneixement i el seu impacte és essencial, especialment en un context on les corporacions estan progressivament convertint-se en actors clau en el panorama de la innovació, i la seva implicació planteja dubtes sobre l'impacte científic i la qualitat de la investigació impulsada per empreses. Aquest nivell de participació en R+D presenta diversos beneficis, però també planteja dubtes sobre l'impacte científic i la qualitat de la investigació impulsada per empreses. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és abordar tres conjunts de preguntes d'investigació. Primer, investigar la influència del creixement econòmic en els resultats de la cocreació de coneixement científic de les empreses i el seu impacte científic. Segon, examinar el paper de diferents tipus de canals de transferència de coneixement en la relació entre creixement econòmic i impacte científic. Es prova el paper dels canals formals, informals i cocreatius en particular. Tercer, explorar l'augment de les motivacions centrades en l'equip per col·laborar amb la indústria dels cocreadors en el context de les pràctiques de gestió universitària i la cultura d'avaluació (el que anomenem managerialisme de l'acadèmia). El context de l'estudi és la cocreació de coneixement a Espanya. Durant el període d'estudi, del 2000 al 2016, diverses condicions institucionals i socioeconòmiques han canviat la dinàmica de la cocreació entre universitats i indústria. L'anàlisi empíric es basa en tres fonts principals de dades. Primer, dades qualitatives d'entrevistes semiestructurades amb investigadors universitaris i industrials. Segon, un conjunt de dades de publicacions de 15.500 empreses espanyoles que abasten des del 2000 fins al 2016. Tercer, una enquesta realitzada als 3.338 autors corresponents d'aquestes publicacions. En general, aquesta tesi compleix el seu objectiu d'explorar com els aspectes de la cocreació universitat-indústria i el seu impacte en la ciència empresarial responen als canvis en les condicions institucionals i socioeconòmiques. Primer, aquesta tesi proporciona evidència empírica per confirmar una teoria del cicle universitat-indústria, que postula que el creixement econòmic manté una relació curvilínia amb la cocreació de coneixement científic de les empreses amb les universitats i el seu impacte científic. Segon, mostra un efecte negatiu dels canals informals sobre l'impacte científic de la ciència col·laborativa, i un efecte moderador positiu dels canals informals i cocreatius en la relació entre creixement econòmic i impacte científic. Tercer, il·lustra l'impacte del managerialisme acadèmic en l'evolució de motivacions autocentrades cap a motivacions centrades en l'equip per col·laborar. Aquests resultats suggereixen que la creació de coneixement i l'impacte científic de les empreses espanyoles són vulnerables a les fluctuacions econòmiques, resultant en una capacitat inestable per cocrear coneixement científic d'alta qualitat. D'altra banda, aquesta tesi destaca la importància del paper dels programes de col·laboració impulsats pel govern en l'avenç de la ciència empresarial. En confirmar un efecte positiu dels canals cocreatius, mostra que els projectes conjunts finançats amb fons públics donen suport a la ciència col·laborativa i potencien els efectes del creixement econòmic en l'impacte científic. Finalment, en explorar les motivacions en el context del managerialisme acadèmic, la tesi reflexiona sobre els riscos d'un control i una performativitat excessius en certes condicions laborals dins les universitats, que influeixen en les motivacions dels acadèmics per col·laborar amb les indústries. / [EN] Knowledge creation is not only the core of economic growth, but also the basis of social welfare. Knowledge co-creation nowadays relies on extensive collaboration across diverse sectors of society, with a predominant emphasis on collaborative endeavours between universities and industries. Investigating the dynamics of knowledge co-creation and its impact is essential, particularly within a context where corporations are progressively becoming pivotal players in the innovation landscape and its involvement raises doubts regarding business scientific impact and its quality. This level of involvement in R&D present several benefits, but also raises doubts regarding the scientific impact and quality of business-driven research. The primary objective of this doctoral thesis is to address three sets of research questions. First, to investigate the influence economic growth on firms' scientific knowledge co-creation outputs and its scientific impact. Second, to examine the role of different types of knowledge transfer channels in the relationship of economic growth and scientific impact. The role of formal channels, informal channels, and cocreative channels in particular, is tested. Third, to explore the rise of team-centred motivations to collaborate with industry of co-creators in the context of university management practices, and assessment culture (what we denominate as managerialism of academia). The context of the study is Spanish co-creation of knowledge. Over the period of study from 2000 to 2016, several institutional and socio-economic conditions have changed the dynamics of co-creation between universities and industry. The empirical analysis relies on three main data sources. First, qualitative data from semi-structured interviews with university and industry researchers. Second, a dataset of publications from 15,500 Spanish firms spanning 2000 to 2016. Third, a survey conducted to the 3,338 corresponding authors of these publications. In general, this thesis fulfils its objective of exploring how aspects of university-industry co-creation and its impact on business science respond to changes in institutional and socio-economic conditions. First, this thesis provides empirical evidence to confirm a university-industry cycle theory, positing that economic growth maintains a curvilinear relationship with firms' co-creation of scientific knowledge with universities and its scientific impact. Second, it shows a negative effect of informal channels on the scientific impact of collaborative science, and a positive moderating effect of informal and cocreative channels on the relationship between economic growth and scientific impact. Third, it illustrates the impact of academic managerialism on the evolution of self-centred towards team-centred motivations to collaborate with industry among university co-creators. These findings suggest that knowledge creation and the scientific impact of Spanish firms are vulnerable to economic fluctuations, resulting in an unstable capacity to co-create high-quality scientific knowledge. On the other hand, this thesis highlights the importance of the role of government-driven collaboration programmes in advancing business science. By confirming a positive effect of co-creative channels, it shows that informal channels and joint projects financed by public funds support collaborative science and boost the effects of economic growth on scientific impact. Finally, when exploring the motivations within the context of academic managerialism, the thesis reflects on the risks of excessive control and performativity in certain working conditions within universities, which influence academics' motivations to collaborate with industries. The conclusions of this thesis offer valuable insights for policymakers and practitioners aiming to optimize strategies for promoting innovation and scientific impact of collaborative research. / This thesis received funding from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, through Project CSO2016-79045-C2-2-R of the Spanish National R&D&I Plan. The Spanish Ministry of Economy and Competitiveness funded a pre-doctoral contract, BES-2017-082285, to develop the thesis within the framework of the same project / Gómez Aguayo, AM. (2024). Dynamics of University-Industry Knowledge Co-creation: Coping with Economic Swings and Academic Managerialism [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213303

[ES] Las plantas son plataformas versátiles para la síntesis de compuestos valiosos para el ser humano a través de la ingeniería metabólica y la biología sintética. Estas "biofactorías" pueden producir sustancias de alto valor para fines industriales, médicos y agrícolas, incluyendo feromonas sexuales de insectos, que ofrecen una alternativa sostenible a los pesticidas en la protección de cultivos. Sin embargo, estas feromonas se producen típicamente mediante síntesis química, una estrategia no muy ecológica, lo cual subraya la necesidad de métodos de producción más sostenibles. Las rutas biosintéticas de las feromonas sexuales de polillas están actualmente bien descritas, y se han identificado muchos de los genes responsables de su síntesis. Nuestro grupo desarrolló recientemente plantas transgénicas estables de Nicotiana benthamiana, denominadas 'SexyPlant', que producen y emiten feromonas volátiles biológicamente activas como Z11-16OH, Z11-16OAc y Z11-16Ald. Esto se logró integrando rutas biosintéticas de varias especies de polillas en N. benthamiana, utilizando genes tanto de polillas como de plantas y aprovechando el metabolismo endógeno de ácidos grasos de la planta. Sin embargo, este enfoque provocó problemas de toxicidad debido a la acumulación de compuestos y a las interrupciones en la ruta metabólica de ácidos grasos de la planta. En el primer capítulo, abordamos estos problemas de toxicidad en 'SexyPlant' explorando acetiltransferasas alternativas para mejorar la eficiencia de conversión de Z11-16OH a Z11-16OAc. También investigamos la activación de esta ruta biosintética utilizando reguladores transcripcionales basados en CRISPR combinados con promotores sintéticos, creando líneas transgénicas estables ('GuidedPathway' y 'NonGuidedPathway') con dos configuraciones génicas diferentes que acumulan biomasa y no producen ni emiten feromonas sexuales de polilla hasta ser específicamente activadas por elementos genéticos ortogonales apropiados. Aunque el rendimiento de producción es menor que en las plantas 'SexyPlant' constitutivas, en este capítulo demostramos el potencial para activar la ruta biosintética y exploramos los cuellos de botella en el sistema. El segundo capítulo se centra en la producción heteróloga de monoterpenoides irregulares, una familia de compuestos que incluyen feromonas sexuales de la superfamilia Coccoidea (por ejemplo, los insectos escama). A pesar de que la ruta biosintética de estas moléculas es desconocida, expresamos genes derivados de plantas con actividades similares. Introdujimos genes que codifican para la sintasa de crisantenil difosfato (CPPS) de Tanacetum cinerariifolium y la sintasa de lavandulil difosfato (LPPS) de Lavandula x intermedia en tabaco y N. benthamiana para lograr una expresión transitoria y estable, resultando en líneas transgénicas. Caracterizamos la producción y emisión de estos compuestos volátiles en diferentes tejidos y etapas de desarrollo foliar, identificando las hojas juveniles como el tejido más productivo. Además, buscamos producir feromonas sexuales de Coccoidea coexpresando LiLPPS con LiAAT4, logrando la producción de acetato de lavandulil, un componente de la mezcla de feromonas de la cochinilla Dysmicoccus grassii, la feromona de agregación de Frankliniella occidentalis, y un larvicida conocido para mosquitos. Estos 'biodispensadores' emitieron hasta 0,63 mg de acetato de lavandulil por día, sugiriendo que se necesitarían entre 200 y 500 plantas por hectárea para igualar la eficacia de los dispositivos comerciales de liberación de feromonas. En resumen, esta tesis ofrece diferentes estrategias para abordar la producción de feromonas sexuales de insectos y compuestos volátiles asociados en biofábricas de plantas, explorando las limitaciones de esta biosíntesis. / [CA] Plants are versatile platforms for synthesizing valuable compounds through metabolic engineering and synthetic biology. These "biofactories" can produce high-value substances for industrial, medical, and agricultural purposes, including insect sex pheromones, which offer a sustainable alternative to pesticides in crop protection. However, these pheromones are typically produced via chemical synthesis, which is not environmentally friendly, highlighting the need for more sustainable production methods. The biosynthetic pathways of moth sex pheromones are currently well-described, with many of the genes responsible for their synthesis identified. Our group recently developed stable transgenic Nicotiana benthamiana plants, termed 'SexyPlant,' that produce and emit volatile, biologically active pheromones like Z11-16OH, Z11-16OAc, and Z11-16Ald. This was achieved by integrating biosynthetic pathways from multiple moth species into N. benthamiana, using genes from both moths and plants while leveraging the plant's endogenous fatty acid metabolism. However, this approach led to toxicity issues due to compound accumulation and disruptions in the plant's fatty acid metabolic pathway. In the first chapter, we address these toxicity issues in 'SexyPlant' by exploring alternative acetyltransferases to enhance the conversion efficiency of Z11-16OH to Z11-16OAc. We also investigate the activation of this biosynthetic pathway using CRISPR-based transcriptional regulators combined with synthetic promoters, creating stable transgenic lines ('GuidedPathway' and 'NonGuidedPathway'), with two different gene configurations that accumulate biomass and do not produce or emit moth sex pheromones until specifically activated by appropriate orthogonal genetic elements. Although the production yield is lower than in constitutive 'SexyPlant' plants, in this chapter, we demonstrate the potential for activating the biosynthetic pathway and explore the bottlenecks in the system. The second chapter focuses on the heterologous production of irregular monoterpenoids, a family of compounds that include sex pheromones of the Coccoidea superfamily (e.g., scale insects). Despite the biosynthetic pathway for these molecules being unknown, we expressed plant-derived genes with similar activities. We introduced genes encoding chrysanthemyl diphosphate synthase (CPPS) from Tanacetum cinerariifolium and lavandulyl diphosphate synthase (LPPS) from Lavandula x intermedia into tobacco and N. benthamiana to achieve transient and stable expression, resulting in transgenic lines. We characterized the production and emission of these volatile compounds in different tissues and leaf development stages, identifying juvenile leaves as the most productive. Additionally, we aimed to produce Coccoidea sex pheromones by co-expressing LiLPPS with LiAAT4, achieving production of lavandulyl acetate, a component of the mealybug Dysmicoccus grassii pheromone blend, the aggregation pheromone of Frankliniella occidentalis, and a known mosquito larvicide. These 'biodispensers' emitted up to 0.63 mg of lavandulyl acetate per day, suggesting that 200-500 plants per hectare would be needed to match the efficacy of commercial pheromone release devices. In summary, this thesis provides different strategies for addressing the production of insect sex pheromones and associated volatile compounds in plant biofactories, exploring the limitations of this biosynthesis. / [EN] Les plantes són plataformes versàtils per a la síntesi de compostos valuosos per a l'ésser humà a través de l'enginyeria metabòlica i la biologia sintètica. Estes "biofactories" poden produir substàncies d'alt valor per a fins industrials, mèdics i agrícoles, incloent feromones sexuals d'insectes, que ofereixen una alternativa sostenible als pesticides en la protecció de cultius. No obstant això, estes feromones es produïxen típicament mitjançant síntesi química, una estratègia no molt ecològica, la qual cosa subratlla la necessitat de mètodes de producció més sostenibles. Les rutes biosintètiques de les feromones sexuals de les arnes estan actualment ben descrites, i s'han identificat molts dels gens responsables de la seua síntesi. El nostre grup va desenvolupar recentment plantes transgèniques estables de Nicotiana benthamiana, denominades 'SexyPlant', que produïxen i emeten feromones volàtils biològicament actives com Z11-16OH, Z11-16OAc i Z11-16Ald. Açò es va aconseguir integrant rutes biosintètiques de diverses espècies d'arnes en N. benthamiana, utilitzant gens tant d'arnes com de plantes i aprofitant el metabolisme endogen d'àcids grassos de la planta. No obstant això, este enfocament va provocar problemes de toxicitat degut a l'acumulació de compostos i a les interrupcions en la ruta metabòlica d'àcids grassos de la planta. En el primer capítol, abordem estos problemes de toxicitat en 'SexyPlant' explorant acetiltransferases alternatives per a millorar l'eficiència de conversió de Z11-16OH a Z11-16OAc. També investiguem l'activació d'esta ruta biosintètica utilitzant reguladors transcripcionals basats en CRISPR combinats amb promotors sintètics, creant línies transgèniques estables ('GuidedPathway' i 'NonGuidedPathway') amb dos configuracions gèniques diferents que acumulen biomassa i no produïxen ni emeten feromones sexuals d'arna fins a ser específicament activades per elements genètics ortogonals apropiats. Encara que el rendiment de producció és menor que en les plantes 'SexyPlant' constitutives, en este capítol demostrem el potencial per a activar la ruta biosintètica i explorem els colls de botella en el sistema. El segon capítol se centra en la producció heteròloga de monoterpenoides irregulars, una família de compostos que inclou feromones sexuals de la superfamília Coccoidea (per exemple, els insectes escama). Malgrat que la ruta biosintètica d'estes molècules és desconeguda, expressem gens derivats de plantes amb activitats similars. Introduïm gens que codifiquen per a la sintasa de crisantenil difosfat (CPPS) de Tanacetum cinerariifolium i la sintasa de lavandulil difosfat (LPPS) de Lavandula x intermedia en tabac i N. benthamiana per a aconseguir una expressió transitòria i estable, resultant en línies transgèniques. Caracteritzem la producció i emissió d'estos compostos volàtils en diferents teixits i etapes de desenvolupament foliar, identificant les fulles juvenils com el teixit més productiu. A més, busquem produir feromones sexuals de Coccoidea coexpressant LiLPPS amb LiAAT4, aconseguint la producció d'acetat de lavandulil, un component de la mescla de feromones de la cotxinilla Dysmicoccus grassii, la feromona d'agregació de Frankliniella occidentalis, i un larvicida conegut per a mosquits. Estos 'biodispensadors' emeteren fins a 0,63 mg d'acetat de lavandulil per dia, suggerint que es necessitarien entre 200 i 500 plantes per hectàrea per a igualar l'eficàcia dels dispositius comercials de lliurament de feromones. En resum, esta tesi oferix diferents estratègies per a abordar la producció de feromones sexuals d'insectes i compostos volàtils associats en biofàbriques de plantes, explorant les limitacions d'esta biosíntesi. / Mateos Fernández, R. (2024). Bioproduction of Insect Sex Pheromones and Related Volatile Compounds in Plants [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211184

[ES] La arquitectura vernácula conforma una de las categorías de bienes culturales más abundante y diversa del ámbito patrimonial. Esta situación conlleva que sea la más accesible a todos los ciudadanos, y con ello, la que más amenazada se encuentra. La despoblación corresponde con el fenómeno demográfico de mayor expansión en el territorio español, puesto que abarca más de la mitad de la geografía del país. Atendiendo a ambos contextos, la mayoría de la arquitectura vernácula se ubica en territorios despoblados. La despoblación y la arquitectura vernácula, las dos principales temáticas de la presente investigación, han sido ampliamente estudiadas con respecto a sus riesgos y sus valores. Sin embargo, la combinación de ambos temas no se ha estudiado al mismo nivel de profundidad ni se han desarrollado conjuntamente los riesgos, amenazas y factores de resiliencia de la arquitectura vernácula asociados al fenómeno de la despoblación. Ante esta situación, el objetivo de la tesis consiste en abordar la bibliografía escrita que aúne en sí ambos temas, para obtener los factores de vulnerabilidad asociados a la despoblación que amenazan la arquitectura vernácula, de esta forma, analizar cuantitativamente a gran escala el nivel de riesgo que suponen estos factores de vulnerabilidad al que está sometida la arquitectura vernácula de los territorios despoblados. De igual modo, se pretende comprobar cualitativamente a pequeña escala la situación de conservación actual de varios municipios afectados por la despoblación y establecer conclusiones acerca del riesgo que supone cada factor de vulnerabilidad. Ambos análisis se proponen como metodologías de evaluación que permiten obtener datos sobre la situación actual de la arquitectura vernácula y cuyos resultados permiten establecer estrategias de actuación específicas que favorezcan la prevención y la planificación de una correcta conservación para abordar los diversos factores de vulnerabilidad según su nivel de riesgo. / [CA] L'arquitectura vernacla conforma una de les categories de béns culturals més abundant i diversa de l'àmbit patrimonial. Esta situació comporta que siga la més accessible a tots els ciutadans, i amb això, la que més amenaçada es troba. La despoblació correspon amb el fenomen demogràfic de major expansió en el territori espanyol, ja que abasta més de la mitat de la geografia del país. Atenent tots dos contextos la majoria de l'arquitectura vernacla se situa en territoris despoblats. La despoblació i l'arquitectura vernacla, les dos principals temàtiques de la present investigació, han sigut àmpliament estudiades respecte als seus riscos i els seus valors. No obstant això, la combinació de tots dos temes no s'ha estudiat al mateix nivell de profunditat ni s'han desenvolupat conjuntament els riscos, amenaces i factors de resiliència de l'arquitectura vernacla associats al fenomen de la despoblació. Davant esta situació, l'objectiu de la tesi consistix a abordar la bibliografia escrita que conjumine en sí tots dos temes, per a obtindre els factors de vulnerabilitat associats a la despoblació que amenacen l'arquitectura vernacla, i d'esta manera, analitzar quantitativament a gran escala el nivell de risc que suposen estos factors de vulnerabilitat al qual està sotmesa l'arquitectura vernacla dels territoris despoblats. De la mateixa manera, es pretén comprovar qualitativament a petita escala la situació de conservació actual de diversos municipis afectats per la despoblació i establir conclusions sobre el risc que suposa cada factor de vulnerabilitat. Totes dues anàlisis es proposen com a metodologies d'avaluació que permeten obtindre dades sobre la situació actual de l'arquitectura vernacla, els resultats de la qual permeten establir estratègies d'actuació especifiques que afavorisquen la prevenció i la planificació d'una correcta conservació per a abordar els diversos factors de vulnerabilitat segons el seu nivell de risc. / [EN] Vernacular architecture is one of the most abundant and diverse categories of cultural heritage. This situation means that is widely accessible to all citizens, and therefore the most threatened. Depopulation is the demographic phenomenon of largest extension in the Spanish territory, since it covers more than half of the country's geography. Considering both contexts, the majority of vernacular architecture is located in depopulated territories. Depopulation and vernacular architecture, this research's main themes, have been extensively studied in terms of their risks and their values. However, the combination of both themes has not been studied in-depth, nor have the risks, threats and resilience factors of vernacular architecture associated with depopulation been developed together. In view of this situation, the aim of the thesis is to explore the literature on both subjects in order to obtain the vulnerability factors that threaten vernacular architecture associated with depopulation. Thus, to analyze quantitatively the risk level of these vulnerability factors to which the vernacular architecture of depopulated territories is subjected on a large scale. Furthermore, to qualitatively verify the current state of conservation of several municipalities affected by depopulation on a small scale and to draw conclusions about the risk posed by each vulnerability factor. Both analyses are proposed as evaluation methodologies that allow to obtain data on the current situation of vernacular architecture, which results enable the establishment of specific action strategies to address the various vulnerability factors according to their risk level, promoting the prevention and planning of a correct conservation. / Tortajada Montalva, E. (2024). Estudio de las amenazas, riesgos y factores de resiliencia de la arquitectura vernácula en los territorios despoblados de España para su puesta en valor y recuperación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/209812

[ES] La investigación realizada como parte de este doctorado industrial en COMET Ingeniería y la Universitat Politècnica de València aborda el problema crítico de las cargas vibroacústicas durante la fase de despegue de los lanzadores espaciales. Estas son una amenaza para la integridad de la carga de pago. El enfoque es mejorar el comportamiento vibroacústico de los vehículos de lanzamiento mediante el desarrollo de tecnologías de mitigación y una metodología de predicción numérica. Se han identificado dos fases: predecir la generación y propagación del ruido aeroacústico y diseñar sistemas de mitigación del ruido. El objetivo en la predicción aeroacústica es doble: abordar la predicción imprecisa de la carga acústica durante el lanzamiento y comprender los mecanismos que modifican el campo acústico. Las condiciones hostiles de este entorno limitan la medición del ruido emitido por un vehículo de lanzamiento. Por tanto, hemos propuesto un método numérico basado en las mismas ecuaciones para resolver la generación y propagación del ruido con CFD. La primera estrategia que proponemos es un modelo de URANS, que ofrece factibilidad computacional con la capacidad de calcular campos de flujo promediados en conjunto mientras retiene el término transitorio. La segunda estrategia es una LES, que proporciona mayor precisión en un código diseñado para una eficiente computación con GPU. El estudio simula el entorno acústico durante el lanzamiento de un cohete VEGA con ambas estrategias. Los modelos CFD se han validado utilizando datos de lanzamientos reales, demostrando su eficacia en predecir ondas de choque, flujo turbulento y propagación del campo acústico. El estudio también explora el impacto de los deflectores en las cargas acústicas, enfatizando la importancia de la elección y forma del deflector. Además del campo cercano del chorro del cohete, se estudia el campo de presión en la cofia como novedad en este trabajo. Para la mitigación del ruido, la investigación se centra en metamateriales acústicos basados en resonadores de Helmholtz. Esta solución puede proporcionar una absorción casi perfecta dentro de la gama de sub-longitudes de onda y es totalmente sintonizable. El enfoque propuesto se basa en dos etapas para reducir el campo acústico que ingresa a la cofia. En primer lugar, se reduce el ruido en el camino de propagación en la plataforma, lo que disminuye el ruido de banda ancha hacia la cofia. En segundo lugar, se aumenta la TL de la carcasa de la cofia, lo que reduce el SPL que ingresa, y se maximiza la absorción interna para atenuar la reverberación. Se han realizado tres diseños de metamateriales: RTA para la plataforma de lanzamiento, SRA para el carenado y CHAR para aplicaciones multifuncionales en el carenado. Campañas experimentales validan la eficacia de estos metamateriales en la reducción del ruido, con logros destacados en coeficientes de absorción y pérdida de transmisión. La combinación de RTA y SRA en el lanzador VEGA resulta en una reducción del OASPL de 7.8 dB. Además, el CHAR ha sido diseñado para incorporar resonadores de Helmholtz en la estructura compuesta tipo sándwich de la cofia, con el objetivo de mejorar tanto las propiedades estructurales como la absorción de energía acústica al tiempo que proporciona un material ligero. Se exploran dos tipos de núcleos, siendo el diseño hexagonal el más eficiente en términos de masa y rendimiento estructural. Los hallazgos presentan una técnica innovadora de dos etapas para disminuir las cargas acústicas que llegan al carenado durante el despegue, reduciendo el riesgo de fallas técnicas. La solución propuesta supera a los materiales existentes de reducción de ruido, ofreciendo opciones de diseño personalizables adaptadas a entornos acústicos específicos. Además, los metamateriales exhiben una capacidad única para una absorción casi perfecta en frecuencias específicas, mostrando su potencial para aplicaciones prácticas en la industria aeroespacial. / [CA] La investigació realitzada com a part d'este doctorat industrial en *COMET Enginyeria i la Universitat Politècnica de València aborda el problema crític de les càrregues *vibroacústicas durant la fase d'enlairament dels llançadors espacials. Estes són una amenaça per a la integritat de la càrrega de pagament. L'enfocament és millorar el comportament *vibroacústico dels vehicles de llançament mitjançant el desenvolupament de tecnologies de mitigació i una metodologia de predicció numèrica. S'han identificat dos fases: predir la generació i propagació del soroll *aeroacústico i dissenyar sistemes de mitigació del soroll. L'objectiu en la predicció *aeroacústica és doble: abordar la predicció imprecisa de la càrrega acústica durant el llançament i comprendre els mecanismes que modifiquen el camp acústic. Les condicions hostils d'este entorn limiten el mesurament del soroll emés per un vehicle de llançament. Per tant, hem proposat un mètode numèric basat en les mateixes equacions per a resoldre la generació i propagació del soroll amb *CFD. La primera estratègia que proposem és un model de *URANS, que oferix factibilitat computacional amb la capacitat de calcular camps de flux fets una mitjana d'en conjunt mentres reté el terme transitori. La segona estratègia és una ELS, que proporciona major precisió en un codi dissenyat per a una eficient computació amb *GPU. L'estudi simula l'entorn acústic durant el llançament d'un coet VEGA amb totes dues estratègies. Els models *CFD s'han validat utilitzant dades de llançaments reals, demostrant la seua eficàcia a predir ones de xoc, flux turbulent i propagació del camp acústic. L'estudi també explora l'impacte dels deflectors en les càrregues acústiques, emfatitzant la importància de l'elecció i forma del deflector. A més del camp pròxim del doll del coet, s'estudia el camp de pressió en la còfia com a novetat en este treball. Per a la mitigació del soroll, la investigació se centra en *metamateriales acústics basats en ressonadors de *Helmholtz. Esta solució pot proporcionar una absorció quasi perfecta dins de la gamma de *sub-longituds d'ona i és totalment sintonitzable. L'enfocament proposat es basa en dos etapes per a reduir el camp acústic que ingressa a la còfia. En primer lloc, es reduïx el soroll en el camí de propagació en la plataforma, la qual cosa disminuïx el soroll de banda ampla cap a la còfia. En segon lloc, s'augmenta la *TL de la carcassa de la còfia, la qual cosa reduïx el *SPL que ingressa, i es maximitza l'absorció interna per a atenuar la reverberació. S'han realitzat tres dissenys de *metamateriales: *RTA per a la plataforma de llançament, *SRA per al carenat i *CHAR per a aplicacions multifuncionals en el carenat. Campanyes experimentals validen l'eficàcia d'estos *metamateriales en la reducció del soroll, amb assoliments destacats en coeficients d'absorció i pèrdua de transmissió. La combinació de *RTA i *SRA en el llançador VEGA resulta en una reducció del *OASPL de 7.8 dB. A més, el *CHAR ha sigut dissenyat per a incorporar ressonadors de *Helmholtz en l'estructura composta tipus sàndwitx de la còfia, amb l'objectiu de millorar tant les propietats estructurals com l'absorció d'energia acústica al mateix temps que proporciona un material lleuger. S'exploren dos tipus de nuclis, sent el disseny hexagonal el més eficient en termes de massa i rendiment estructural. Les troballes presenten una tècnica innovadora de dos etapes per a disminuir les càrregues acústiques que arriben al carenat durant l'enlairament, reduint el risc de falles tècniques. La solució proposada supera als materials existents de reducció de soroll, oferint opcions de disseny personalitzables adaptades a entorns acústics específics. A més, els *metamateriales exhibixen una capacitat única per a una absorció quasi perfecta en freqüències específiques, mostrant el seu potencial per a aplicacions pràctiques en la indústria aeroespacial. / [EN] The research carried out as part of this industrial doctorate at COMET Ingeniería and the Universitat Politècnica de València addresses the critical problem of vibro-acoustic loads during the liftoff phase of space launchers. These are a threat to the integrity of the payload. The approach is to improve the vibroacoustic behaviour of launch vehicles by developing mitigation technologies and a numerical prediction methodology. Two phases have been identified: predicting the generation and propagation of aeroacoustic noise and designing noise mitigation systems. The objective in aeroacoustic prediction is twofold: to address the inaccurate prediction of the acoustic load during launch and to understand the mechanisms that modify the acoustic field. The hostile conditions of this environment limit the measurement of the noise emitted by a launch vehicle. Therefore, we have proposed a numerical method based on the same equations to solve the noise generation and propagation with CFD. The first strategy we propose is a URANS model, which offers computational feasibility with the ability to compute ensemble-averaged flow fields while retaining the transient term. The second strategy is an LES, which provides higher accuracy in a code designed for efficient GPU computing. The study simulates the acoustic environment during the launch of a VEGA rocket with both strategies. The CFD models have been validated using data from real launches, demonstrating their effectiveness in predicting shock waves, turbulent flow and acoustic field propagation. The study also explores the impact of baffles on acoustic loads, emphasising the importance of baffle choice and shape. In addition to the near-field of the rocket jet, the pressure field in the cowling is studied as a novelty in this work. For noise mitigation, the research focuses on acoustic metamaterials based on Helmholtz resonators. This solution can provide near-perfect absorption within the sub-wavelength range and is fully tunable. The proposed approach is based on two steps to reduce the acoustic field entering the coping. First, the noise in the propagation path on the platform is reduced, which decreases the broadband noise towards the coping. Secondly, the TL of the coping shell is increased, which reduces the incoming SPL, and internal absorption is maximised to attenuate reverberation. Three metamaterial designs have been realised: RTA for the launch pad, SRA for the fairing and CHAR for multifunctional applications in the fairing. Experimental campaigns validate the effectiveness of these metamaterials in noise reduction, with outstanding achievements in absorption coefficients and transmission loss. The combination of RTA and SRA in the VEGA launcher results in an OASPL reduction of 7.8 dB. In addition, CHAR has been designed to incorporate Helmholtz resonators into the sandwich composite structure of the shell, with the aim of improving both structural properties and acoustic energy absorption while providing a lightweight material. Two types of cores are explored, with the hexagonal design being the most efficient in terms of mass and structural performance. The findings present an innovative two-stage technique to decrease the acoustic loads reaching the fairing during take-off, reducing the risk of technical failure. The proposed solution outperforms existing noise reduction materials, offering customisable design options tailored to specific acoustic environments. In addition, the metamaterials exhibit a unique capability for near-perfect absorption at specific frequencies, showing their potential for practical applications in the aerospace industry. / Escartí Guillem, MS. (2024). Aeroacoustic Improvements during Lift-off of Launch Vehicles [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204805

[ES] En los últimos años, se ha vuelto a considerar a la industria como un factor clave del impulso de la economía nacional y de la competitividad de los territorios. Esta apuesta por la reindustrialización supone un reto también de índole territorial que la investigación urbanística y las administraciones deben poder asumir y saber afrontar. Esto nos obliga a mirar hacia el espacio en el que se han desarrollado tradicionalmente las actividades económicas: los polígonos industriales. Unos lugares que han ido evolucionando a lo largo del tiempo hacia nuevas Áreas de Actividad Económica (AAE), en las que no sólo se desarrollan procesos productivos y una creciente actividad logística, sino que también han ido albergando actividades terciarias y empresariales. Sin embargo, la insuficiente planificación territorial de estas áreas ha configurado un tejido urbano escasamente planificado, con asentamientos que no siguen unos criterios mínimos de ordenación y equilibrio territorial. La gran cantidad de suelo industrial, su estado de obsolescencia y abandono en muchos casos no hacen más que poner de manifiesto la necesidad de modelos de transformación ágiles y ambiciosos. La evolución de la actividad económica y sus retos actuales requieren desde la Urbanística una reflexión profunda, considerando nuevos compromisos ambientales y desde perspectivas más amplias, de escala metropolitana. Esta investigación plantea la necesidad de abordar un estudio sobre la situación actual del suelo destinado a actividades económicas, asumiendo que es parte importante de la complejidad de una ciudad y de su territorio. Analizar la situación actual de las AAE del Área Metropolitana de Valencia nos va a permitir detectar y reconocer cuestiones que pueden llegar a ser determinantes para comprender su propia especificidad y potencialidades. Y también nos va a permitir comprender aspectos generales sobre los temas tratados, con el objetivo de avanzar en la búsqueda de visiones renovadas desde la disciplina urbanística para acometer la regeneración de estas áreas. / [CA] En els últims anys, s'ha tornat a considerar a la indústria com un factor clau de l'impuls de l'economia nacional i de la competitivitat dels territoris. Esta aposta per la reindustrialització suposa un repte també d'índole territorial que la investigació urbanística i les administracions han de poder assumir i saber afrontar. Això ens obliga a mirar cap a l'espai en el qual s'han desenvolupat tradicionalment les activitats econòmiques: els polígons industrials. Uns llocs que han anat evolucionant al llarg del temps cap a noves Àrees d'Activitat Econòmica (AAE), en les quals no sols es desenvolupen processos productius i una creixent activitat logística, sinó que també han anat albergant activitats terciàries i empresarials. No obstant això, la insuficient planificació territorial d'estes àrees ha configurat un teixit urbà escassament planificat, amb assentaments que no seguixen uns criteris mínims d'ordenació i equilibri territorial. La gran quantitat de sòl industrial, el seu estat d'obsolescència i el seu abandó en molts casos no fan més que posar de manifest la necessitat de models de transformació àgils i ambiciosos. L'evolució de l'activitat econòmica i els seus reptes actuals requerixen des de la Urbanística una reflexió profunda, considerant nous compromisos ambientals i des de perspectives més àmplies, d'escala metropolitana. Esta investigació planteja la necessitat d'abordar un estudi sobre la situació actual del sòl destinat a activitats econòmiques, assumint que és part important de la complexitat d'una ciutat i del seu territori. Analitzar la situació actual de les AAE de l'Àrea Metropolitana de València ens permetrà detectar i reconéixer qüestions que poden arribar a ser determinants per a comprendre la seua pròpia especificitat i potencialitats. I també ens permetrà comprendre aspectes generals sobre els temes tractats, amb l'objectiu d'avançar en la cerca de visions renovades des de la disciplina urbanística per a afrontarla regeneració d'estes àrees. / [EN] In recent years, industry has once again been considered a key factor in driving the national economy and territorial competitiveness. This commitment to reindustrialisation is also a territorial challenge that urban planning and public administrations must be able to take on and be able to deal with. This forces us to look at the spaces where economic activities have traditionally taken place: industrial estates. Areas that have evolved over time into new Areas of Economic Activity (AEA), in which not only productive processes and growing logistical activity take place, but also tertiary and business activities. However, the insufficient territorial planning of these areas has led to a poorly planned urban fabric, with settlements that do not meet the minimum standards of territorial balance and planning. The large quantity of industrial land, and in many cases, its state of obsolescence and abandonment clearly demonstrate the need for transformation models that are agile and ambitious. The evolution of economic activity and its current challenges require an in-depth reflection from the urban planning discipline, considering new environmental commitments and broader perspectives from a metropolitan scale. This research proposes the need to undertake a study on the current state of land allocated for economic activities, on the assumption that it plays an important role in the complexity of a city and its territory. Analysing the current state of AEA in the Metropolitan Area of Valencia will allow us to detect and recognise issues that may be decisive in understanding their own specificity and potential. And it will also allow us to understand general aspects of the issues dealt with, with the aim of advancing the search for renewed visions of urban planning to undertake the regeneration of these areas. / Gascón Hernández, AM. (2024). Las áreas de actividad económica ante los nuevos retos territoriales. Revisión y cambio en las estrategias de intervención [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205223

[ES] Esta investigación aborda las repercusiones del COVID-19 en la comunidad inmigrante china en España, en un contexto de creciente globalización y desafíos socioeconómicos. Se propone la creación de una pieza audiovisual, en formato de ensayo documental integrado en una videoinstalación, como parte integral de este estudio. A medida que el proceso de globalización continúa profundizándose, el número y la movilidad de inmigrantes también ha aumentado y el avance del virus ha provocado una pandemia que ha resultado difícil de controlar, propagándose por todo el mundo, sin haber podido predecir con exactitud su duración, ni su evolución, afectando a diversas áreas de la población, incluidos los migrantes, de formas diversas y complejas. Esta propuesta de investigación plantea la realización de una creación audiovisual que se ha nutrido de la información y los estudios recopilados, incluyendo una serie de entrevistas sobre la inmigración china. / [CA] Aquesta investigació aborda les repercussions de la COVID-19 en la comunitat im migrant xinesa a Espanya, en un context de creixent globalització i reptes socioeco nòmics. Es proposa la creació d'una peça audiovisual, en format d'assaig documental integrat en una videoinstal·lació, com a part integral d'aquest estudi. A mesura que el procés de globalització continua aprofundint-se, el nombre i la mobilitat d'immigrants també han augmentat i l'avanç del virus ha provocat una pandèmia que ha resultat difícil de controlar, propagant-se per tot el món, sense haver pogut predir amb exactitud la seva durada, ni la seva evolució, afectant a diverses àrees de la població, inclosos els immigrants, de formes diverses i complexes. Aquesta proposta de recerca planteja la realització d'una creació audiovisual que s'ha nodrit de la informació i els estudis recopilats, incloent una sèrie d'entrevistes sobre la immigració xinesa. / [EN] This research addresses the repercussions of COVID-19 on the Chinese immigrant community in Spain, in a context of increasing globalization and socioeconomic challenges. The creation of an audiovisual piece, in the format of a documentary essay integrated into a video installation, is proposed as an integral part of this study. As the process of globalization continues to deepen, the number and mobility of immigrants have also increased and the advance of the virus has caused a pandemic that has proved difficult to control, spreading around the world, without being able to accurately predict its duration, nor its evolution, affecting various areas of the population, including migrants, in diverse and complex ways. This research proposal proposes the realization of an audiovisual creation that has been nourished by the information and studies collected, including a series of interviews on Chinese immigration. / Song, Y. (2024). Soy Chin@, no soy un virus: creación audiovisual de carácter documental sobre el impacto del COVID-19 en la inmigración China en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206037

[ES] Esta tesis se centra en un análisis interdisciplinario de la gestión cultural en España, abordando su evolución histórica, el proceso de profesionalización y su adaptación a la era digital postpandemia. La investigación se divide en dos partes esenciales: la primera implica una revisión bibliográfica exhaustiva para establecer una base sólida, explorando tendencias, avances y lagunas en el campo. Dentro de este marco teórico, se destaca la persistente falta de conocimiento en el ámbito laboral y social sobre los gestores culturales, atribuida a la juventud del campo y a la carencia de un referente claro. La diversidad de perfiles profesionales y la amplitud del ámbito cultural también contribuyen a la confusión conceptual. A pesar de los esfuerzos de asociaciones y teóricos para esclarecer la profesión, la profesionalización de la gestión cultural sigue siendo un proceso desafiante e inacabado. La segunda parte de la investigación se enfoca en un análisis práctico que incorpora métodos cuantitativos y cualitativos a lo largo de tres fases distintas. Durante estas etapas, se desarrollaron instrumentos para la recopilación de datos, se seleccionó una muestra representativa y se analizaron los resultados para respaldar las hipótesis de investigación. La primera fase examina la oferta de programas universitarios, la segunda, a través de entrevistas semiestructuradas, profundiza en los desafíos de la gestión cultural. Finalmente, en la fase cuantitativa, se utiliza un cuestionario para obtener una visión completa y cuantificada del perfil del gestor cultural contemporáneo. Las conclusiones subrayan la necesidad de fortalecer la formación, elevar el reconocimiento y establecer una definición precisa de la figura del profesional de la gestión cultural. Estas acciones son fundamentales para impulsar su profesionalización en un entorno cultural que experimenta una evolución constante. / [CA] Aquesta tesi se centra en una anàlisi interdisciplinària de la gestió cultural a Espanya, abordant la seua evolució històrica, el procés de professionalització i la seua adaptació a l'era digital postpandèmia. La investigació es divideix en dues parts essencials: la primera implica una revisió bibliogràfica exhaustiva per a establir una base sòlida, explorant tendències, avanços i llacunes en el camp. Dins d'aquest marc teòric, es destaca la persistent falta de coneixement en l'àmbit laboral i social sobre els gestors culturals, atribuïda a la joventut del camp i a la manca d'un referent clar. La diversitat de perfils professionals i l'amplitud de l'àmbit cultural també contribueixen a la confusió conceptual. Malgrat els esforços d'associacions i teòrics per a esclarir la professió, la professionalització de la gestió cultural continua sent un procés desafiador i inacabat. La segona part de la investigació s'enfoca en una anàlisi pràctica que incorpora mètodes quantitatius i qualitatius al llarg de tres fases diferents. Durant aquestes etapes, es van desenvolupar instruments per a la recopilació de dades, es va seleccionar una mostra representativa i es van analitzar els resultats per a recolzar les hipòtesis d'investigació. La primera fase examina l'oferta de programes universitaris, la segona, a través d'entrevistes semiestructuradas, aprofundeix en els desafiaments de la gestió cultural. Finalment, en la fase quantitativa, s'utilitza un qüestionari per a obtindre una visió completa i quantificada del perfil del gestor cultural contemporani. Les conclusions subratllen la necessitat d'enfortir la formació, elevar el reconeixement i establir una definició precisa de la figura del gestor cultural. Aquestes accions són fonamentals per a impulsar la seua professionalització en un entorn cultural que experimenta una evolució constant. / [EN] This thesis focuses on an interdisciplinary analysis of cultural management in Spain, addressing its historical evolution, the process of professionalization and its adaptation to the post-pandemic digital era. The research is divided into two essential parts: the first involves a comprehensive literature review to establish a solid foundation, exploring trends, advances and gaps in the field. Within this theoretical framework, it highlights the persistent lack of knowledge in the labor and social sphere about cultural managers, attributed to the youth of the field and the lack of a clear referent. The diversity of professional profiles and the breadth of the cultural field also contribute to conceptual confusion. Despite the efforts of associations and theoreticians to clarify the profession, the professionalization of cultural management remains a challenging and unfinished process. The second part of the research focuses on a practical analysis incorporating quantitative and qualitative methods through three distinct phases. During these phases, data collection instruments were developed, a representative sample was selected, and the results were analyzed to support the research hypotheses. The first phase examines the supply of university programs, the second, through semi-structured interviews, delves into the challenges of cultural management. Finally, in the quantitative phase, a questionnaire is used to obtain a complete and quantified view of the profile of the contemporary cultural manager. The conclusions underline the need to strengthen training, increase recognition and establish a precise definition of the figure of the cultural manager. These actions are essential to promote their professionalization in a cultural environment that is constantly evolving. / Rodriguez Trigo, S. (2024). La profesión de la gestión cultural en España: análisis interdisciplinario sobre su evolución, formación y adaptación en la era digital postpandemia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206073