[ES] La eco-innovación se define como el desarrollo de productos y procesos que contribuyen al respeto y avance en ámbito medioambiental, aplicando estrategias hacia la búsqueda de soluciones de diferenciación y posicionamiento en el mercado de manera sostenible. La eco-innovación en clústers industriales tiene como objetivo unir competitividad y sostenibilidad, convirtiendo a los agentes del clúster en unidades vivas de la economía. Entre las ventajas del clúster se denota la especialización y efecto derrame que, al introducir la eco-innovación, logra mucho más rápido la expansión de ventajas ambientales y beneficios a todas las empresas integradas en este, logrando un equilibrio entre la competencia y la colaboración de actividades eco-innovadoras. El objetivo de este estudio es determinar cuáles son esos determinantes o factores que generar eco-innovación en los clústers industriales. Para el estudio empírico, se escogió el clúster metalmecánico de la ciudad de Barranquilla en Colombia, considerado un clúster artificial o iniciativa clúster, siendo su reto principal mejorar la integración, especialización y competitividad por su carácter único y su importancia en la región. Para desarrollar esta tesis doctoral, tras una detallada revisión de la bibliografía, se plantearon 15 hipótesis, que se analizaron a través de la regresión multivariante y de productos cruzados. Se diseñó y aplicó un cuestionario a 40 empresas del clúster industrial metalmecánico compuesto por 44 preguntas, divididas a su vez en 8 factores. La aplicación de los modelos de regresión permitió comprobar la fiabilidad y validez de los constructos establecidos, pero no la comprobación de las hipótesis propuestas, ya que la consistencia era muy débil; es decir se contaba con resultados asimétricos. Se recurrió entonces al análisis de productos cruzados hacia delante para intentar mejorar la asimetría en el análisis de variables, aunque los resultados seguían siendo poco significativos. Finalmente, se aplicó el análisis cualitativo comparativo FsQCA, que trabaja datos asimétricos y relaciones causales. La aplicación de la técnica FsQCA, permitió establecer un conjunto de combinaciones causales que logran generar altos niveles de eco-innovación. Utilizando el Análisis Cualitativo Comparativo de Conjuntos Difusos (FsQCA), se persigue identificar si existe algún factor que sea condición necesaria para la eco-innovación, así como combinaciones de antecedentes causales capaces de explicar la eco-innovación en clúster industriales. Los resultados conducen a que no existe una condición necesaria por sí misma y que existen diversos conjuntos de soluciones suficientes que conducen a niveles altos y bajos de eco-innovación y varían conforme a lograr resultados de tipo económico, ambiental y de acceso a nuevos mercados para las empresas del clúster. Así, los resultados indican que: demanda, presión competitiva y las políticas, son ingredientes importantes para lograr efectos de innovación ambiental en el clúster, atendiendo al nivel de consistencia en los resultados (90%). Entre los resultados más destacables se observa que, al combinar los factores de capacidad, presión competitiva y desarrollo e implementación de políticas y regulaciones ambientales, se constata una influencia positiva para las empresas del clúster en los aspectos relativos al acceso a nuevos mercados, siendo esta la combinación con mayor consistencia (con un 91% de las cuatro configuraciones suficientes para lograr acceder a nuevos mercados). Por otra parte, para lograr altos niveles de resultados económicos en el clúster se destaca la combinación causal de ausencia de capacidades, cooperación y ausencia de presión competitiva como factores importantes en esta receta. El análisis arroja una consistencia del 87% y es de notar que, aunque existan niveles bajos de capacidades, y competitividad y poca presión competitiva, basta con que exista alto nivel de cooperación entre las empresa / [CA] L'ecoinnovació es defineix com el desenvolupament de productes i processos que contribueixen al respecte i avanç en l'àmbit mediambiental, aplicant estratègies cap a la cerca de solucions de diferenciació i posicionament en el mercat de manera sostenible. L'ecoinnovació en clústers industrials té com objectiu unir competitivitat i sostenibilitat, convertint als agents del clúster en unitats vives de l'economia. Entre els avantatges del clúster es denota l'especialització i efecte vesse que, en introduir l'ecoinnovació, aconsegueix molt més ràpid l'expansió d'avantatges ambientals i beneficis a totes les empreses integrades en aquest, aconseguint un equilibri entre la competència i la col·laboració d'activitats eco-innovadores. L'objectiu d'aquest estudi és determinar quins són aqueixos determinants o factors que generar ecoinnovació en els clústers industrials. Per a l'estudi empíric, es va triar el clúster metalmecánico de la ciutat de Barranquilla a Colòmbia, considerat un clúster artificial o iniciativa clúster, sent el seu repte principal millorar la integració, especialització i competitivitat pel seu caràcter únic i la seua importància a la regió. Per a desenvolupar aquesta tesi doctoral, després d¿una detallada revisió de la bibliografia, es van plantejar 15 hipòtesi, que es van analitzar a través de la regressió multivariant i de productes creuats. Es va dissenyar i va aplicar un qüestionari a 40 empreses del clúster industrial metalmecánico compost per 44 preguntes, dividides al seu torn en 8 factors. L'aplicació dels models de regressió va permetre comprovar la fiabilitat i validesa dels constructes establits, però no la comprovació de les hipòtesis proposades, ja que la consistència era molt feble; és a dir es comptava amb resultats asimètrics. Es va recórrer llavors a l'anàlisi de productes creuats cap avant per a intentar millorar l'asimetria en l'anàlisi de variables, encara que els resultats continuaven sent poc significatius. Finalment, es va aplicar l'anàlisi qualitativa comparativa FsQCA, que treballa dades asimètriques i relacions causals. L'aplicació de la tècnica FsQCA, va permetre establir un conjunt de combinacions causals que aconsegueixen generar alts nivells d'ecoinnovació. Utilitzant l'Anàlisi Qualitativa Comparativa de Conjunts Difusos (FsQCA), es persegueix identificar si existeix algun factor que siga condició necessària per a l'ecoinnovació, així com combinacions d'antecedents causals capaços d'explicar l'ecoinnovació en clúster industrials. Els resultats condueixen al fet que no existeix una condició necessària per si mateixa i que existeixen diversos conjunts de solucions suficients que condueixen a nivells alts i baixos d'ecoinnovació i varien conforme a aconseguir resultats de tipus econòmic, ambiental i d'accés a nous mercats per a les empreses del clúster. Així, els resultats indiquen que: demanda, pressió competitiva i les polítiques, són ingredients importants per a aconseguir efectes d'innovació ambiental en el clúster, atés el nivell de consistència en els resultats (90%). Entre els resultats més destacables s'observa que, en combinar els factors de capacitat, pressió competitiva i desenvolupament i implementació de polítiques i regulacions ambientals, es constata una influència positiva per a les empreses del clúster en els aspectes relatius a l'accés a nous mercats, sent aquesta la combinació amb major consistència (amb un 91% de les quatre configuracions suficients per a aconseguir accedir a nous mercats). D'altra banda, per a aconseguir alts nivells de resultats econòmics en el clúster es destaca la combinació causal d'absència de capacitats, cooperació i absència de pressió competitiva com a factors importants en aquesta recepta. / [EN] Eco-innovation is defined as the development of products and processes that contribute to respect and progress in the environmental field, applying strategies towards the search for differentiation solutions and positioning in the market in a sustainable way. Eco-innovation in industrial clusters has the objective of uniting competitiveness and sustainability, of converting the agents of the cluster into living units of the economy. Among the advantages of the cluster is the specialization and spillover effect, which by introducing eco-innovation achieves much faster the expansion of environmental advantages and benefits to all the companies attached to it, achieving a balance between competition and a high collaboration of eco-innovative activities. The objective of this study is to determine which are those determinants or factors that generate eco-innovation in industrial clusters. For the empirical study, the metal-mechanical cluster of the city of Barranquilla in Colombia was chosen. This cluster is considered an artificial cluster or cluster initiative, its main challenge being to improve integration, specialization and competitiveness due to its unique nature and its importance in the region. To develop this study, an eco-innovation model in industrial clusters was proposed, consisting of 15 hypotheses analyzed by multivariate regression and cross products, a questionnaire was designed and applied to 40 companies of the metal-mechanical industrial cluster with 44 questions, divided into 8 factors. The application of the regression models allowed to verify the reliability and validity of the established constructs, but not the verification (acceptance or rejection) of the proposed hypotheses, since the consistency was very weak. In other words, there were asymmetric results, so forward cross-product analysis was used to try to improve the asymmetry in the analysis of variables, but it was still not very significant. Finally, the FsQCA comparative qualitative analysis was used, which works with asymmetric data and causal relationships. The application of FsQCA allowed to establish a set of causal combinations that in combination manage to generate high levels of eco-innovation. Using the Fuzzy Sets Comparative Qualitative Analysis (FsQCA) an attempt was made to identify whether there is any factor that is a necessary condition for cluster eco-innovation, as well as combinations of causal antecedents capable of explaining industrial clustering eco-innovation. The results lead to the fact that there is no necessary condition by itself and that there are several sets of sufficient solutions that lead to high and low levels of eco-innovation and vary according to achieving economic, environmental and access to new markets results for the cluster companies.The results indicate that demand, competitive pressure, and policies due to their level of consistency in results (90%) are important ingredients to achieve environmental innovation effects in the cluster. By combining the factors of capacity, competitive pressure and the development and implementation of environmental policies and regulations, a positive influence is presented for the cluster companies to access new markets; This being the most consistent combination with 91% of the four configurations sufficient to gain access to new markets. On the other hand, to achieve high levels of economic results in the cluster, the causal combination of the absence of capacities, cooperation and the absence of competitive pressure stands out as important factors in this recipe. The analysis shows a consistency of 87% and it is noteworthy that, although there are low levels of skills and competitiveness and little competitive pressure, it is enough that there is a high level of cooperation between the cluster companies to be able to generate economic results. / Mercado Caruso, NN. (2022). Determinantes de eco-innovación en clústers industriales. Una aplicación empírica en el departamento del Atlántico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181583 / TESIS

Supply chain disruptions, ranging from epidemics to geopolitical tensions, have been especially evident in recent years and have consequently become a hot topic in both boardrooms and academic literature. Supply chain resilience (SCR) denotes the ability to prepare, respond, recover, and facilitate growth during disruptions and is usually thought of as consisting of several enablers. Initial evidence suggests that one such enabler could be analytics, which broadly refers to the processing of data to support decision-making. This thesis aims to explore the use of analytics for SCR. The research design comprise one conceptual component followed by two empirical components consisting of a survey and interviews. The findings reveal six application areas for analytics in SCR. Three paths to SCR are also identified in terms of configurations of analytics and other SCR enablers, only one of which does not seem to be contingent on the level of supply chain complexity. Finally, obstacles to the use of analytics were identified. Clear consensus was noted for low data availability and/or quality as a major obstacle to SCR, while a somewhat consensus existed concerning the hindrance to quick decision-making, lack of a data-driven culture, and insufficient benefits and/or use. The thesis contributes to the nascent stream of research on the use of analytics and SCR by complementing individual observations with broader and deeper insights through the spectrum of application areas, configurations of analytics and complementary SCR-enablers, and finally, obstacles. For practitioners, the thesis provides insights into using analytics as a potential enabler for SCR. Firms can evaluate their current use of analytics for SCR and adjust their set of application areas and configurations of SCR-enablers as per the options outlined in the findings to better align with their specific needs and prerequisites. Finally, guidance is provided on what obstacles to be cognizant of and attempt to mitigate. / Störningar i försörjningskedjor, orsakade av händelser såsom pandemier och geopolitiska spänningar, har varit särskilt påtagliga under de senaste åren och har därmed blivit ett hett ämne både i näringslivet och akademin. Begreppet Supply chain resilience (SCR) avser försörjningskedjans förmåga att förbereda sig, reagera, återhämta sig och stödja tillväxt under sådana störningar. Det anses vanligtvis bestå av flera möjliggörare. Initiala bevis i litteraturen tyder också på att en av dessa möjliggörare kan vara analytics, som i stora drag betyder bearbetning av data för att stödja beslutsfattande. Denna avhandling syftar till att utforska användningen av analytics för SCR. Forskningsmetoden bestod av en konceptuell studie, följt av två empiriska studier i form av en enkät och intervjuer. Resultaten visar sex tillämpningsområden för analytics med avseende på SCR. Dessutom identifierades tre vägar till SCR när det gäller konfigurationer av analytics och andra SCR-möjliggörare, varav endast en konfiguration är oberoende av försörjningskedjans komplexitetsnivå. Slutligen identifierades hinder för användning av analytics för SCR. Det fanns en tydlig konsensus kring låg tillgänglighet och/eller kvalitet på data, medan det fanns viss enighet om hinder för snabba beslut, bristen på en kultur att basera beslutsfattande på analytics och slutligen otillräcklig nytta och/eller användning. Avhandlingen bidrar till forskning om användningen av analytics för SCR genom att komplettera enskilda observationer med bredare och djupare insikter om spektrumet av tillämpningsområden, konfigurationer av analytics och kompletterande SCR-möjliggörare, och slutligen, hinder. För praktiker ger avhandlingen insikter i att använda analytics som en potentiell möjliggörare för SCR. Företag kan utvärdera sin nuvarande användning av analytics för SCR och förändra tillämpningsområden och konfigurationer av SCR-möjligare enligt de identifierade alternativen för att bättre tillgodose sina behov och förutsättningar. Slutligen ges vägledning om vilka hinder man bör vara medveten om och försöka mildra.

Die Dissertation untersucht ob partizipative Governance ein effektives Mittel ist um lokale Regierungen in Guatemala dazu zu bewegen ihren Wählern gegenüber verstärkt Rechenschaft abzulegen und den Haushalt mehr an den Bedürfnissen der Armen auszu-richten. Das erste Papier bereitet die wissenschaftlichen Erkenntnisse zur Wirkung von und den Bedingungen für effektive partizipative Governance auf. Das zweite Papier stellt ein neues Verfahren zur Kalibrierung qualitativer Interviewdaten für fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA) vor. In einer qualitativ-vergleichenden Ana-lyse von zehn ländlichen Gemeinden untersucht das dritte Papier wie sich effektive par-tizipative Governance, politischer Wettbewerb und Zugang zu lokalen Medien auf die Haushaltsgestaltung einer Lokalregierung auswirken. Das vierte Papier analysiert mit derselben Methode die Bedingungen für effektive partizipative Governance. Das fünfte Papier präsentiert eine Fallstudie zweier Gemeinden und diskutiert Politikoptionen für die Implementierung von partizipativer Governance in Guatemala. Die Ergebnisse der Papiere zeigen, dass effektive partizipative Governance in Kombination mit starkem politischem Wettbewerb zu einer armutsorientierteren Ausrichtung öffentlicher Ausga-ben in den zehn Gemeinden führt, da Wähler besser informiert sind. Jedoch deuten die Ergebnisse auch darauf hin, dass partizipative Governance wegen des geringen Grades zivilgesellschaftlicher Organisation, des niedrigen Bildungsniveaus und hoher Armut in Guatemala nicht effektiv implementiert wird. Partizipative Governance kann also lokale Regierungen dazu bewegen Rechenschaft abzulegen und den Haushalt armutsorientier-ter zu gestalten. Ihre effektive Implementierung wird jedoch in Guatemala lange dauern und einen hohen Ressourceneinsatz erfordern. Daher sollten politische Entscheidungs-träger und Geber auch die Stärkung anderer Informations- und Rechenschaftslegungs-mechanismen, wie der Gemeinderäte, in Betracht ziehen. / This thesis analyses whether participatory governance is an effective means for increas-ing local government accountability and for making local government spending more responsive to the needs of the poor in rural Guatemala. The first paper evaluates the scientific evidence on the impact of and the conditions for effective participatory gov-ernance. The second paper presents a new technique for calibrating qualitative interview data for fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA). In a qualitative compara-tive analysis of ten rural Guatemalan municipalities the third paper examines how effec-tive participatory governance, competitive elections, and access to local media influence the allocation of local government spending. The fourth paper analyses the conditions for effective participatory governance with the same empirical method. The fifth paper presents a comparative case study of two municipalities and discusses policy options for implementing participatory governance in Guatemala. Overall, the papers’ findings show that effective participatory governance is sufficient for local government responsiveness in the study area when it is combined with competitive elections, because it increases voter information about local government performance. Yet, the findings also suggest that it will be difficult to implement participatory governance effectively in Guatemala due to the low degree of civil society organization, the low level of education of the population and the high level of poverty. The conclusion drawn from these findings is that effective participatory governance arrangements can make local governments more accountable and responsive, but that it will require much time and resources to implement them. Policy makers and donors should therefore also consider strengthening other information mechanisms, as well as existing accountability mechanisms, such as elected Municipal Councils.

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral tiene como objetivo general analizar la influencia de los Sistemas de Medición del Desempeño (SMD) en actividades de exploración y explotación del conocimiento en Instituciones de Educación Superior (IES) de Iberoamérica. El objeto de estudio son los SMD desde una perspectiva de gestión. La sociedad se enfrenta a cambios sin precedentes en la economía y en la gestión de las organizaciones, las cuales se basan en el conocimiento como el motor de cambio más poderoso. Constantemente se amplía y crea conocimiento que es aplicado en la producción de bienes y servicios a un ritmo cada vez más acelerado. De esta manera, el conocimiento en continua evolución cada vez más acelerada se convierte en un recurso estratégico para el desarrollo, lo que trae consigo que se exija mucho más de las universidades dada su capacidad de creación y absorción de conocimiento. Hoy en día las universidades amplían su misión tradicional basada en la docencia e investigación, convirtiéndose en centros de no sólo de creación, sino también de transferencia, transformación y distribución del conocimiento. Sin embargo, sin una adecuada gestión, el conocimiento puede quedar circunscrito solo a la exploración (la búsqueda de nuevas ideas), en lugar de llagar a tener un resultado en la explotación (transferencia de tecnologías). Para adecuarse a las demandas actuales y mejorar sus resultados en áreas tan importantes como la docencia, investigación y trasferencia de tecnología, las universidades necesitan herramientas adecuadas de gestión, entre las que se encuentran los SMD. Esta tesis analiza los SMD en las universidades para la gestión de la explotación y exploración del conocimiento a través de tres estudios. El primer estudio se titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" e incluye una revisión sistemática de la literatura que analiza la exploración y la explotación del conocimiento en las universidades que apoyan la innovación y el emprendimiento en su entorno. El segundo estudio, Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities tiene como objetivo principal analizar la influencia del Cuadro de Mando Integral (CMI) sobre el desempeño de las universidades latinoamericanas en materia de investigación e innovación. El tercer estudio presentado se titula University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America. Este estudio explora las relaciones causales que condicionan la creación de conocimiento en Latinoamérica. Para finalizar se presentan las conclusiones generales de la investigación. En primer lugar, esta investigación presenta un enfoque novedoso de la evaluación del desempeño universitario al dar una visión multifacética que incluye el desempeño investigador, la transferencia tecnológica y el desempeño académico como resultados de la exploración y la explotación del conocimiento. En segundo lugar, el análisis pone de manifiesto que la colaboración U-I puede jugar un papel central en economías en vías de desarrollo, las cuales no tienen la capacidad de liderar el desarrollo tecnológico, pero al menos pueden absorber el conocimiento existente y aplicarlo en su contexto industrial y emprendedor para obtener progreso económico. En tercer lugar, el estudio describe los elementos del SMD que pueden conducir a un desempeño ambidiestro de las universidades. Los resultados sugieren que las universidades deben implementar estrategias, estructuras, sistema de indicadores y sistemas de recompensas que tenga como objetivo potenciar las actividades de exploración y explotación de manera coordinada. Este estudio enfatiza la importancia del sistema de indicadores como condición necesaria para la exploración y la explotación del conocimiento. Por lo tanto, para la ambidestreza universitaria, un sistema de indicadores que refleje medidas de exploración y explotación es de vital importancia. / [CA] Aquesta tesi doctoral té com a objectiu general analitzar la influència dels Sistemes de Mesurament de l'Acompliment (SMA) en activitats d'exploració i explotació del coneixement a Institucions d'Educació Superior (IES) d'Iberoamèrica. L'objecte d'estudi són els SMA des d'una perspectiva de gestió. La societat s'enfronta a canvis sense precedents a l'economia i a la gestió de les organitzacions, les quals es basen en el coneixement com el motor de canvi més poderós. Constantment s'amplia i crea coneixement que és aplicat a la producció de béns i serveis a un ritme cada vegada més accelerat. D'aquesta manera, el coneixement en contínua evolució cada cop més accelerada es converteix en un recurs estratègic per al desenvolupament, cosa que comporta que s'exigisca molt més de les universitats atesa la seva capacitat de creació i absorció de coneixement. Hui en dia les universitats amplien la seua missió tradicional basada en la docència i la investigació, convertint-se en centres de no només creació, sinó també de transferència, transformació i distribució del coneixement. La universitat té un paper determinant en el desenvolupament de recerques que donen suport activament als interessos de la indústria i la societat a través de la transferència tecnològica. No obstant això, sense una gestió adequada, el coneixement pot quedar circumscrit només a l'exploració (la recerca de noves idees), en lloc de arribar a tenir un resultat a l'explotació (transferència de tecnologies). Per adequar-se a les demandes actuals i millorar els seus resultats en àrees tan importants com la docència, investigació i transferència de tecnologia, les universitats necessiten eines adequades de gestió, entre les quals hi ha els SMA. Aquesta tesi analitza els SMA a les universitats per a la gestió de l'explotació i l'exploració del coneixement a través de tres estudis. El primer estudi es titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" i inclou una revisió sistemàtica de la literatura que analitza l'exploració i l'explotació del coneixement a les universitats que donen suport a la innovació i l'emprenedoria al seu entorn. El segon estudi, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", té com a objectiu principal analitzar la influència del Quadre de Comandament Integral (CMI) sobre l'exercici de les universitats llatinoamericanes en matèria de recerca i innovació. El tercer estudi presentat es titula "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". Aquest estudi explora les relacions causals que condicionen la creació de coneixement a Llatinoamèrica. Per finalitzar es presenten les conclusions generals de la investigació. En primer lloc, aquesta investigació presenta un enfocament nou de l'avaluació de l'exercici universitari en donar una visió multifacètica que inclou l'exercici investigador, la transferència tecnològica i l'exercici acadèmic com a resultats de l'exploració i l'explotació del coneixement. En segon lloc, l'anàlisi posa de manifest que la col·laboració U-I pot jugar un paper central en economies en vies de desenvolupament, les quals no tenen la capacitat de liderar el desenvolupament tecnològic, però almenys poden absorbir el coneixement existent i aplicar-lo en el context industrial i emprenedor per a obtenir progrés econòmic. En tercer lloc, l'estudi descriu els elements de l'SMA que poden conduir a un exercici ambidiestre de les universitats. Els resultats suggereixen que les universitats han d'implementar estratègies, estructures, sistema d'indicadors i sistemes de recompenses que tinga com a objectiu potenciar les activitats d'exploració i explotació de manera coordinada. Aquest estudi emfatitza la importància del sistema d'indicadors com a condició necessària per a l'exploració i l'explotació del coneixement. / [EN] The general objective of this doctoral thesis is to analyze the influence of Performance Measurement Systems (PMS) in activities of knowledge exploration and exploitation in Higher Education Institutions (HEI) in IberoAmerica. The object of study is the PMS from a management perspective. Society is facing unprecedented changes in the economy and in the management of organizations, which are based on knowledge as the most powerful engine of change. Knowledge is constantly created and expanded and is applied in the production of goods and services at an ever-accelerating rate. In this way, knowledge in continuous increasingly accelerated evolution becomes a strategic resource for development, which means that the role of universities in society gains relevancegiven their capacity to create and absorb knowledge. Today, universities are expanding their traditional mission based on teaching and research, becoming centers not only for creation, but also for the transfer, transformation and distribution of knowledge. However, without proper management, knowledge can be confined to exploration (the search for new ideas), instead of having a result in exploitation (technology transfer). To adapt to current demands and improve their results in areas as important as teaching, research and technology transfer, universities need adequate management tools, among which are the PMS. This thesis analyzes the PMS in the universities for the management of the knowledge exploitation and exploration through three studies. The first study is entitled "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" and includes a systematic review of the literature that analyzes exploration and exploitation in universities that support innovation and entrepreneurship in their environment. The second study, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", has as its main objective the analysis of the influence of the Balanced Scorecard on the performance of Latin American universities in terms of research and innovation. The third study presented is entitled "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". This study explores the causal relationships that condition the creation of knowledge in Latin America. Finally, the general conclusions of the research are presented. First of all, this research presents a novel approach to the evaluation of university performance by giving a multifaceted vision that includes research performance, technology transfer and academic performance as results of the exploration and exploitation of knowledge. Second, he analysis shows that U-I collaboration can play a central role in developing economies, which do not have the capacity to lead technological development, but can at least absorb existing knowledge and apply it in their industrial and entrepreneurial context to obtain economic progress. Third, the study describes the elements of PMS that can lead to an ambidextrous performance of universities. The results suggest that universities should implement strategies, structures, indicator systems and reward systems that aim to promote exploration and exploitation activities in a coordinated manner. This study emphasizes the importance of the indicators system as a necessary condition for the effective exploration and exploitation of knowledge. Therefore, for university ambidexterity, a system of indicators that reflects exploration and exploitation measures is of vital importance. / This work was supported by National Counsel of Technological and Scientific Development (CNPq), Brazil [304618/2019-5]. / García Hurtado, D. (2022). Estudio comparativo de los Sistemas de Control en el contexto estratégico de las Instituciones de Educación Superior en Iberoamérica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185901 / TESIS / Compendio

Korea and Japan stand out in the group of OECD countries for their rapid increase in, and high levels of, non-standard employment. The empirical evidence leads us to a two-part puzzle: Why are there so many precarious workers in Korea and Japan? And what are the institutional determinants of such labour market risks? This thesis commences by introducing the concept of 'risk shift', and the fuzzy-set ideal type approach is employed to conduct a comparative study of 18 countries. The labour market risks in Korea and Japan are then compared in an international context with 16 selected OECD countries. Fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis is employed to investigate the institutional determinants of labour market risks. It then focuses on the increase in non-standard employement in Korea and Japan. Taiwan is also included as a contrasting case, the study taking an institutional approach employing Comparative Historical Analysis. Chapters employing CHA examine how the different welfare production regimes evolved and how they matter in explaining the high rate of non-standard employment in East Asia. The new risk discussion, the argument on the definition and impact of deindustrialization and lastly theories on East Asian welfare states are revisited in the conclusion of this thesis. Finally, I critically discuss the notion of precarious workers and highlight the centrality of social policy that their organizational configuration affects political culture, the formation of the production system, the structure of the labour market and the kind of risk a country could experience.

Cette thèse analyse l’évolution et la variété des systèmes de contrôle de gestion (SCG) dans le contexte de transition post-soviétique et détermine les facteurs qui expliquent l’existence, l’étendue et l’usage des SCG. Des études de cas longitudinales sur deux anciennes entreprises soviétiques d’État (perspective historique) permettent de déterminer les principales caractéristiques des SCG dans le cadre du système économique centralisé et d’expliquer les transformations induites par la transition vers l’économie de marché dans une perspective de l’ancien institutionnalisme économique. Une étude de cas multiple (huit entreprises) évalue l’état actuel du contrôle de gestion et constate une diversité des SCG. En mobilisant les théories institutionnelles et de la contingence, huit facteurs potentiels d’influence des SCG sont identifiés (3 institutionnels et 5 contingents) et analysés ensuite à l’aide de l’analyse quali-quantitative comparée, méthode qui permet de traiter un petit nombre de cas. Les résultats mettent en exergue l’influence des pressions coercitives sur l’existence d’un système de contrôle formel, des pressions normatives sur son usage instrumental et de la décentralisation sur la nature stratégique de ce système. Cette analyse permet de proposer une typologie des SCG en contexte post-soviétique. / This thesis analyzes the evolution and the diversity of management control systems (MCS) in the post-Soviet transition context and determines the factors that explain the existence, extent and use of MCS. Longitudinal case studies of two former Soviet state enterprises (historical perspective) allow to determine the main features of MCS in the context of the centralized economic system and to explain the transformations induced by the transition to a market economy through the old economic institutionalism approach. A multiple case study (8 companies) assesses the current state of management control and notes a diversity of MCS. By mobilizing the institutional and contingency theories, eight potential influence factors are identified (3 institutional and 5 contingent) and then analyzed using the Qualitative Comparative Analysis, a method that allows the treatment of small number of cases. The results highlight the influence of coercive pressures on the existence of a formal control system, of normative pressures on its instrumental use and of decentralization on the strategic dimension of this system. This analysis allows to propose a typology of MCS in a post-Soviet context.

Les politiques publiques encouragent le développement de « Jeunes Entreprises Innovantes » (JEI). La littérature aborde en profondeur les motivations des entrepreneurs, ainsi que les enjeux des phases d’idéation et de création. En revanche, après la création, les enjeux liés à l’évaluation des opportunités entrepreneuriales, en vue de sélectionner celles les plus à même de développer une croissance forte, ont reçu une attention limitée.Pour répondre à cette problématique, nous proposons une extension du cadre intégrateur de Fayolle (2010) sur l’organisation entrepreneuriale, en définissant une typologie des opportunités et en précisant les conditions de leur sélection ou non par les entrepreneurs.Les résultats de cette thèse permettent d’élaborer des outils et des enseignements managériaux pour les entrepreneurs et leurs parties prenantes (financeurs, conseils). / Public policies encourage the development of technological startups. The literature deals in depth with the motivations of entrepreneurs, as well as the challenges related to startup ideation and creation. However, once created, limited attention was paid to the issues related to the evaluation of entrepreneurial opportunities in order to select those most likely to develop strong growth.To address this issue, we propose an extension of Fayolle's (2010) framework on entrepreneurial organization, by defining a typology of opportunities and specifying the conditions for their selection or not by entrepreneurs.The results of this thesis make it possible to develop tools and managerial teaching for entrepreneurs and related parties (funds, advisors).

L’analyse des politiques en Afrique s’est jusqu’à présent focalisée sur l’évaluation de celles-ci. Au moment où plusieurs réformes sont entreprises et où la démocratisation amène progressivement de nouveaux acteurs sur la scène politique, il est utile d’analyser comment les politiques publiques se font. Cette thèse examine la réforme de la politique de recrutement des enseignants en Afrique francophone. Elle montre que la réforme est née des insuffisances de la politique habituelle, mais surtout des recherches en économie de l’éducation qui ont conclu qu’elle était nécessaire. Cependant, tous les pays ne l’ont pas adopté. Parmi ceux qui l’ont fait, les facteurs l’ayant déclenché sont variables : fort déficit en enseignants, existence de schémas alternatifs de recrutement et surtout pression des bailleurs via l’aide extérieure. Dans certains pays, la société civile a été plus impliquée dans la réforme. Mais, cette plus forte implication n’a pas nécessairement empêché que la réforme qui ciblait la réduction du salaire des nouveaux enseignants soit conduite. / Policy analysis in Africa has mainly focused on their evaluation. Now that several reforms are undertaken and that the progressive move toward democracy allows new actors to enter the political arena, it is useful to analyze how decisions on public issues are made. The dissertation examines the reform of the teacher recruitment policy in francophone Africa. The reform consisted in changing the teacher status in order to allow the government to pay a lower salary to new teachers. The drawbacks of the usual policy and research from the area of economics of education demonstrating that the reform was necessary put the issue on the agenda. If many countries adopted it, some have not. Factors that triggered the reforms vary among countries: the severity of the lack of teachers, the existence of a high number of teachers paid by the communities, and mainly pressure from donors through external aid. In some countries, the civil society was more involved in the policy process. However, this involvement did not block the reform; neither did it prevent the reform from diverting significantly from the usual policy.

This thesis concentrates on the role of the European Union as a state-building power. It scrutinizes EU foreign policy in terms of state-building phenomena in three selected areas: Western Balkans, Eastern Partnership, and Southern Neighbourhood. First, it presents the EU as an increasingly powerful international actor and a normative power. Then, it overviews the existing literature on state-building with a special focus on Francis Fukuyama's neoliberal approach and David Chandler's critical remarks. The thesis is methodologically grounded in the Qualitative Comparative Analysis (QCA), specifically the four-value fuzzy set QCA, which enables to bridge the quantitative and qualitative approaches. The analysis operates with 23 cases (countries) and five variables in order to assess the EU state-building practices in relation to the targeted states' resilience. Drawing on the moderate generalizations from QCA results, the thesis concludes that the EU is, indeed, a state-building power which strengthens the resilience of states through its state-building practices.

[ES] El mercado y las transacciones comerciales se desarrollan en la actualidad en un entorno cada vez más dinámico y cambiante, que obliga a las empresas a adaptarse a expectativas cada vez más específicas y exigentes por parte de los clientes, y a una competencia feroz por mantener y ampliar la ventaja competitiva para poder subsistir. La fidelización de los clientes, y el establecimiento de relaciones comerciales duraderas con ellos a largo plazo es una de las formas más eficientes a través de las cuales las empresas pueden conseguir estos objetivos. Para ello es fundamental tener la mejor información posible sobre los clientes, así como establecer estrategias coherentes para la gestión de las relaciones con ellos. Poner al cliente como foco y centro de toda la cadena de valor de las empresas asegura que, desde la toma de requerimientos para satisfacer las necesidades de los clientes, hasta la provisión de bienes y servicios que satisfagan dichas necesidades, pasando por todas las etapas de su proceso productivo, están diseñadas y orientadas a conseguir la máxima satisfacción del cliente y con ello su fidelidad y una relación comercial duradera y beneficiosa. Las Tecnologías de Información y Comunicación (TIC) son clave para cualquier estrategia dirigida a la consecución de estos objetivos, tanto por su potencia en el manejo de la información valiosa de gestión empresarial, como por el cambio cultural que introducen en las empresas que adoptan estos sistemas en su camino hacia la transformación digital. En las últimas dos décadas ha crecido especialmente el interés por una de estas tecnologías, en concreto los sistemas Customer Relationship Management (CRM), cuyo ámbito de trabajo es la gestión de las relaciones con los clientes. CRM nace en los años 70 con el objetivo de automatizar la fuerza de ventas de las empresas, es decir, sistematizar e informatizar los procesos comerciales en tres áreas: ventas, marketing, y servicios. El objetivo primero de CRM era que toda acción emprendida por cualquiera de los agentes de la empresa, en cualquiera de estas tres áreas de gestión de relaciones con los clientes, estuviera registrada y accesible para el resto de los agentes clave de la empresa. Con CRM se conseguía unificar y tener de forma coherente y consistente toda la información de gestión de relaciones con los clientes. El dinamismo y competitividad de los mercados, alentado por la globalización y el acceso a información y mercados diversos y dispersos, ha movido a las empresas a buscar estrategias de gestión que hagan sostenibles en el tiempo sus ventajas competitivas. CRM se ha mostrado como una de estas herramientas más valiosas, aportando expectativas no solo de beneficios de explotación actual por su gestión de la información relacionada con la gestión del conocimiento sobre los clientes, sino también de beneficios a futuro por su directo impacto en los procesos de innovación. Una vez definidos cuales son los beneficios esperados por parte de las empresas que deciden implementar sistemas CRM, se plantea la cuestión de saber en qué condiciones estos beneficios se suelen dar en la realidad. El presente trabajo de investigación ha pretendido comprobar cuáles son las condiciones que pueden hacer que el uso CRM por parte de las empresas venga acompañado consecuentemente de mejoras en los resultados empresariales, de modo que las conclusiones ayuden a las empresas a tomar sus decisiones sobre su adopción de dichos sistemas CRM. La conclusión general del estudio es la confirmación de que una buena cultura de gestión de la relación con los clientes ("customer relationship management") es clave para tener un buen resultado empresarial, ya que está en línea con las teorías modernas del marketing relacional que se enfocan en la gestión centrada en el cliente. A esta relevancia de la cultura de gestión centrada en el cliente, se agrega que el uso de tecnologías CRM puede y de / [CA] El mercat i les transaccions comercials es desenvolupen en l'actualitat en un entorn cada vegada més dinàmic i canviant, que obliga les empreses a adaptar-se a expectatives cada vegada més específiques i exigents per part dels clients, i a una competència feroç per mantindre i ampliar l'avantatge competitiu per a poder subsistir. La fidelització dels clients, i l'establiment de relacions comercials duradores amb ells a llarg termini és una de les formes més eficients a través de les quals les empreses poden aconseguir aquests objectius. Per a això és fonamental tindre la millor informació possible sobre els clients, així com establir estratègies coherents per a la gestió de les relacions amb ells. Posar al client com a focus i centre de tota la cadena de valor de les empreses assegura que, des de la presa de requeriments per a satisfer les necessitats dels clients, fins a la provisió de béns i serveis que satisfan aquestes necessitats, passant per totes les etapes del seu procés productiu, estan dissenyades i orientades a aconseguir la màxima satisfacció del client i amb això la seua fidelitat i una relació comercial duradora i beneficiosa. Les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) són clau per a qualsevol estratègia dirigida a la consecució d'aquests objectius, tant per la seua potència en el maneig de la informació valuosa de gestió empresarial, com pel canvi cultural que introdueixen en les empreses que adopten aquests sistemes en el seu camí cap a la transformació digital. En les últimes dues dècades ha crescut especialment l'interés per una d'aquestes tecnologies, en concret els sistemes Customer Relationship Management (CRM), l'àmbit de treball del qual és la gestió de les relacions amb els clients. CRM naix en els anys 70 amb l'objectiu d'automatitzar la força de vendes de les empreses, és a dir, sistematitzar i informatitzar els processos comercials en tres àrees: vendes, màrqueting, i serveis. L'objectiu primer de CRM era que tota acció empresa per qualsevol dels agents de l'empresa, en qualsevol d'aquestes tres àrees de gestió de relacions amb els clients, estiguera registrada i accessible per a la resta d'agents clau de l'empresa. Amb CRM s'aconseguia unificar i tindre de manera coherent i consistent tota la informació de gestió de relacions amb els clients. El dinamisme i competitivitat dels mercats, encoratjat per la globalització i l'accés a informació i mercats diversos i dispersos, ha mogut a les empreses a buscar estratègies de gestió que facen sostenibles en el temps els seus avantatges competitius. CRM s'ha mostrat com una d'aquestes eines més valuoses, aportant expectatives no sols de beneficis d'explotació actual per la seua gestió de la informació relacionada amb la gestió del coneixement sobre els clients, sinó també de beneficis a futur pel seu directe impacte en els processos d'innovació. Una vegada definits quals són els beneficis esperats per part de les empreses que decideixen implementar sistemes CRM, es planteja la qüestió de saber sota quines condicions aquests beneficis se solen donar en la realitat. El present treball de recerca ha pretés comprovar quines són les condicions que poden fer que l'ús CRM per part de les empreses vinga acompanyat conseqüentment de millores en els resultats empresarials, de manera que les conclusions ajuden les empreses a prendre les seues decisions sobre la seua adopció d'aquests sistemes CRM. La conclusió general de l'estudi és la confirmació que una bona cultura de gestió de la relació amb els clients ("customer relationship management") és clau per a tindre un bon resultat empresarial, ja que està en línia amb les teories modernes del màrqueting relacional que s'enfoquen en la gestió centrada en el client. A aquesta rellevància de la cultura de gestió centrada en el client, s'agrega que l'ús de tecnologies CRM pot i deu ajudar a millorar l'acompliment de l'empresa. / [EN] The market and commercial transactions are currently developing in an increasingly dynamic and changing environment, which forces companies to adapt to increasingly specific and demanding expectations from customers, and to a fierce competition to maintain and expand the competitive advantage in order to survive. The loyalty of customers, and the establishment of lasting business relationships with them in the long term is one of the most efficient ways through which companies can achieve these objectives. For this purpose, it is essential to have the best possible information about customers, as well as to establish coherent strategies for managing relationships with them. Putting the client as the focus and center of the entire value chain of companies ensures that, from the study of requirements to satisfy the needs of clients, to the provision of goods and services that satisfy said needs, passing through all stages of its production process, are designed and oriented to achieve maximum customer satisfaction and with it their loyalty and a lasting and beneficial business relationship. Information and Communication Technologies (ICT) are key to any strategy aimed at achieving these objectives, both because of their power in handling valuable business management information, and because of the cultural change they introduce in companies that adopt these systems on their way to digital transformation. In the last two decades, interest in one of these technologies has grown especially, specifically the Customer Relationship Management (CRM) systems, whose scope of work is the management of customer relationships. CRM was born in the 70s with the aim of automating the sales force of companies, that is, to systematize and computerize business processes in three areas: sales, marketing, and services. The first objective of CRM was that any action taken by any of the company's agents, in any of these three areas of customer relationship management, be registered and accessible to the rest of the company's key agents. With CRM it was possible to unify and have in a coherent and consistent way all the information on customer relationship management. The dynamism and competitiveness of the markets, encouraged by globalization and access to information and diverse and dispersed markets, has prompted companies to seek management strategies that make their competitive advantages sustainable over time. CRM has proven to be one of these most valuable tools, providing expectations not only of current operating benefits due to its management of information related to customer knowledge management, but also future benefits due to its direct impact on processes of innovation. Once the expected benefits of companies that decide to implement CRM systems have been defined, the question arises of knowing under what conditions these benefits usually occur in reality. The present research work has tried to verify which are the conditions that can make the use of CRM by companies consequently accompanied by improvements in business results, so that the conclusions help companies make their decisions about their adoption of such CRM systems. The general conclusion of the study is the confirmation that a good culture of customer relationship management ("customer relationship management") is key to having a good business result, as it is in line with modern theories of relationship marketing that they focus on customer-centric management. To this relevance of the customer-centric management culture, it is added that the use of CRM technologies can and should help improve company performance. An adequate innovation strategy appears as the ideal complement to the strategies for the use of culture and CRM technologies in order to improve business results. / Guerola Navarro, V. (2021). Impacto del grado de implementación del Customer Relationship Management (CRM) y la Estrategia de Innovación en los resultados empresariales. Aplicación al sector vitivinícola español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166614 / TESIS