No cabe duda de que uno de los inventos más revolucionarios de las últimas décadas es Internet. El despertar de las nuevas tecnologías no solo nos ha permitido encontrar nuevas formas mediadas de interacción social, sino que, en la medida en que el uso de estas se ha ido extendiendo más a lo largo del mundo, también ha surgido un creciente interés por esclarecer, desde una perspectiva académica, cómo funcionan estos espacios. Es así que surge la llamada área de la Comunicación Mediada por Computadoras (CMC), cuyos estudios se remotan a fines de los años 80 (véase The Network Nation de Hiltz y Turoff 1978). Evidentemente, con el pasar de los años, las actualizaciones tecnológicas han generado el replanteo de distintas metodologías y la concepción misma del espacio virtual. En un primer momento, por ejemplo, Turkle (1987, 1997), a partir del estudio de las otrora muy populares salas de chat, nos presenta el ciberespacio como un territorio en el cual las personas pueden negociar su identidad a partir de sus deseos e intereses personales; así, nace la diferenciación entre una llamada vida real y una considerada vida virtual. Esta visión, que es, de hecho, ampliamente extendida en el imaginario popular, se opone a la conceptualización de Castells (2010), para quien establecer oposiciones como la anteriormente descrita resulta "absurdo y primitivo" (404). Para el autor, la llamada realidad virtual debe ser vista como una virtualidad de lo real. En términos sencillos, no existe tal oposición como virtual/real: aquello de lo que hoy somos testigos es de un espacio virtual tan real como la comunicación cara a cara, en donde las apariencias se vuelven experiencias (404). Aunque al respecto se ha desarrollado un gran interés en distintas disciplinas alrededor del mundo, lo cierto es que en nuestro país todavía el estudio de la construcción de la identidad en el espacio virtual constituye un área de trabajo en etapa incipiente. El primero en explorar estos procesos fue Huber (2004), cuyo trabajo evidencia un interés inicial por la disciplina aunque aún muchos vacíos conceptuales y metodológicos. En el área de la Lingüística, resaltan los trabajos de Brañez (2012), Back y Zepeda (2013) y Wong (2014), mientras que en otras áreas se recogen los aportes de Salem (2012), Manrique (2013, 2014) y Villanueva (2015). Dependiendo de la disciplina en que se encamine una investigación, los enfoques conceptuales y la metodología de trabajo son variopintos. / Tesis

A partir de la década de los ochenta, los países de América Latina han atravesado por un periodo de cambios económicos, políticos e institucionales que han configurado gran parte del panorama actual. En muchos casos, la restauración de los mecanismos del mercado ha llevado a disminuir la intervención del Estado en diversas esferas. Paralelamente, la baja de empleos y la agudización de la pobreza han deteriorado las condiciones de vida y hecho de la supervivencia una tarea difícil (Granados 1997). Así, en muchos de estos países, incluido el nuestro, las migraciones y, con ellas, la búsqueda de nuevas oportunidades laborales y de ascenso social han configurado nuevas formas de trabajo, como es el caso del comercio informal o callejero (Veleda Da Silva 2003). / Tesis

Este trabalho é uma pesquisa sobre a variação da vibrante e suas variantes na fala de regiões do Sul do Brasil, com destaque para o cancelamento do r em coda final de não-verbos. Utiliza-se um corpus, extraído do banco de dados do projeto VARSUL, para a análise de cinco variantes, sob os métodos quantitativos do modelo de análise variacionista nas linhas de Labov (1969). Além de descrever o comportamento variável da vibrante e suas variantes, bem como sua distribuição pelos fatores linguísticos e sociais nas regiões analisadas, nossa pesquisa inclui uma análise do apagamento do r final sob a ótica da palavra, isto é, de acordo com nossos resultados, o cancelamento do r não estaria sendo condicionado por regra fonológica, mas se daria em determinadas palavras, como sustenta a Teoria da Difusão Lexical, nas linhas de Wang (1969, 1977). / This paper is a study of the variation in the vibrant and its variants in the speech of southern regions in Brazil, especially the deletion of the r in the final coda of non-verbs. We use a corpus, extracted from the project VARSUL database, for the analysis of five variants in the model of quantitative methods of variational analysis, according to Labov (1969). In addition to describing the behavior of the variable vibrant and its variants, as well as their distribution among the linguistic and social factors in the regions surveyed, our research includes an analysis of the erasing of final r from the perspective of the word, that is, according to our results, the cancellation of r is not being conditioned by phonological rule, but would occur on certain words, as the theory of Lexical Diffusion, according to Wang (1969, 1977).

Gagueira usualmente inicia ao redor dos três anos de idade, durante o período da aquisição da linguagem, quando as habilidades fonoarticulatórias são adquiridas e expandidas. Isso não é uma simples coincidência. Há muitas conexões e interações entre o desenvolvimento da linguagem e a emergência da gagueira na criança. Para verificar as características das palavras gaguejadas por adultos e crianças falantes do Português Brasileiro, quatro hipóteses foram levantadas e os objetivos para testá-las foram: 1) investigar a localização das gagueiras nas palavras, a classificação silábica e a tonicidade, as tipologias mais frequentes, e a influência do gênero e da faixa etária; 2) verificar o efeito do tempo nas características das palavras gaguejadas (foram escolhidos quatro quinquênios: 1986-1990; 1991-1995; 1996-2000 e 2001-2005); 3) verificar as semelhanças e diferenças entre hesitações normais e gagueira, e 4) desenvolver uma metodologia facilitadora da transcrição e da análise de frequência das palavras coletadas. Foram transcritas as primeiras 100 palavras faladas por sujeitos sem tratamento prévio, na primeira entrevista, num total de 12000 palavras faladas por 60 adultos e 60 crianças, das quais 1326 eram gaguejadas. Um programa de Semântica Eletrônica foi criado para verificar a frequência das ocorrências. Nenhuma diferença significativa foi revelada pela análise estatística entre todas as variáveis investigadas. Bloqueios e repetições foram mais frequentes do que prolongamentos e as gagueiras localizaram-se em 97% das primeiras sílabas das palavras. Extensão e tonicidade silábica não influenciaram a posição da gagueira na palavra. Gênero e faixa etária, assim como o tempo também não mudaram as características das palavras gaguejadas. As características das palavras gaguejadas em 2005 são as mesmas das palavras gaguejadas em 1986. Entre as hesitações normais e a gagueira, as semelhanças foram menores que as diferenças. Hesitações ocorrem entre palavras e gagueiras ocorrem dentro das palavras. O programa de Semântica Eletrônica se mostrou altamente facilitador para a análise da frequência das palavras coletadas. A regularidade encontrada não é das pessoas que gaguejam. A regularidade da gagueira é a regularidade da linguagem. / Stuttering usually begins around three years of age, during the language acquisition time, when the speech-language skills are acquired and expanded. This is not a simple coincidence. There are many connections and interactions between language development and the emergence of stuttering in children. To check the characteristics of words stuttered by adults and children speakers of Brazilian Portuguese, four hypotheses were developed and the goals to test them were: 1) to investigate the stuttering location in words, the syllabic classification and stress, the most common types, and the influence of gender and age group; 2) to determine the effect of time on the characteristics of stuttered words (four year periods were chosen: 1986-1990, 1991-1995, 1996-2000 and 2001-2005); 3) to verify the similarities and differences between normal hesitation and stuttering, and 4) to develop a methodology to facilitate the transcription and analysis of collected words, through a Semantic Web program. The first 100 words spoken by not previously treated subjects, during their first interview, were recorded and transcribed. From the 12,000 words spoken by 60 adults and 60 children, 1,326 were stuttered. An Electronic Semantics program was created to verify the frequency of occurrences. Results: No significant differences were revealed by the statistical analysis for all variables investigated. Blocks and repetitions were more frequent than prolongations; stutterings were located 97% of the time on the first syllables of words. Extension and syllabic stress did not influence the position of stuttering on the word. Gender and age, as well as time, did not change the characteristics of stuttered words. The characteristics of the stuttered words of 2005 are the same as the stuttered words of 1986. Among normal hesitations and stuttering, there were more differences than similarities. The Electronic Semantic program was highly efficient for transcription and analysis of frequency of the collected words. The found regularity of results is not from the people who stutter. The regularity of stuttering is the regularity of language.

Tesis para optar al grado de Magíster en Lingüística mención Lengua Española / El presente estudio se inserta en el marco de la etnolingüística y de la onomástica. La etnolingüística es una interdisciplina que emerge de la antropología y que se ocupa de la manera en la que diferentes culturas organizan y categorizan distintos dominios del conocimiento. Su objeto de estudio es la lengua dentro de un contexto cultural, en este sentido la lengua es por una parte, una herramienta que permite construir la sociedad, y por otra, un elemento que jamás es neutral, puesto que siempre está cumpliendo una función social. Por otra parte, la onomástica es el área de la lingüística que tiene por objeto el estudio de nombres propios. Esta disciplina consta de dos ramas de estudio, la antroponimia, que se ocupa de los nombres propios de personas y la toponimia, encargada de los nombres propios de lugares.

No description available.

Las marcas de uso son uno de los aspectos más controvertidos de la lexicografía ya que, aunque todos los autores reconocen su importancia, no existe una teoría establecida que guíe su presencia en la elaboración de diccionarios. En este estudio se realiza un análisis de las marcas de uso en la 21ª ed. del diccionario de la Academia (RAE 1992), realizado a partir de una lectura atenta del diccionario, y basado en las acepciones con marca pragmática (despectivo, irónico y festivo), diastrática (popular, rústico y rural) y de registro (vulgar, coloquial, familiar y poético). Se estudia un total de 10.666 acepciones con alguna de estas marcas. La segunda parte consiste en un examen del inventario de voces marcadas en la 21ª ed., desde el Diccionario de Autoridades (1726-1739) hasta la última edición vigente. La naturaleza acumulativa del Diccionario de la Academia permite trazar, de esta manera, cuál ha sido la evolución de cada una de las acepciones a lo largo de 22 ediciones, de 250 años de lexicografía; y, por consiguiente, cuál es la teoría implícita sobre la marcación que se esconde en las páginas de los diccionarios académicos.

Aquesta tesi és un estudi sobre el discurs regulatiu en els centres d'ensenyament primari i secundari de Catalunya. L'òptica des de la qual partim i que emmarca teòricament aquesta investigació és la teoria creada per Basil Bernstein els anys seixanta, i desenvolupada fins a l'actualitat. Aquesta teoria s'inscriu en el camp de la sociologia de l'educació i fa una anàlisi del sistema educatiu com eix fonamental de transmissió cultural, cosa que permet explicar les complexes relacions entre escola i societat. Aquest és, si més no el nostre interès.Per aconseguir el nostre propòsit ens basem en les teoritzacions de Bernstein i en estudis pràctics de col.laboradors i deixebles d'aquest sociòleg. Al llarg de l'explicació dels fonaments teòrics es veuran referències concretes a aquests autors.L'interès que té aquest projecte es pot explicar a més d'un nivell. Primer de tot, la investigació que es planteja pretén ampliar els coneixements dins de la teoria bemsteniana de la construcció social del discurs pedagògic, fent èmfasi en una part no gaire treballada pels continuadors i deixebles del sociòleg, el discurs regulatiu. Això permetrà aprofundir en la teoria esmentada, poc coneguda encara al nostre país, ni a nivell teòric ni a nivell de possibles aplicacions a l'escola, malgrat que ja fa un cert temps que va ser creada.Un segon punt d'interès resideix en el mateix estudi. La divisió que es fa del discurs pedagògic i de les seves pràctiques -instruccional i regulativa-, l'estudi concret del discurs i les pràctiques regulatives, permet ampliar la visió que tenim de l'escola i ens pot fer reflexionar sobre un punt, que no per obvi, de vegades deixem de costat. L'estudi que es pot fer de la producción de la subjectivitat de l'alumne i de les relacions verticals i horitzontals que es donen a qualsevol lloc (físic i temporal) de l'escola hauria de permetre repensar la pràctica pedagògica des d'aquesta perspectiva.Per aconseguir el nostre propòsÍt, la tesi plantejarà una investigació sociològica per estudiar la tipologia del discurs i de les pràctiques regulatives a les escoles d'ensenyament primari í secundari de Catalunya.En primer lloc, hi ha la Part.Primera que pretén centrar a nivell teòric la nostra òptica de treball. Aquesta part està dedicada en la seva totalitat a la descripció de la teoria bernsteiniana, i més concretament, als desenvolupaments teòrics centrats en la descripció del sistema educatiu com a eix de transmissió cultural.La Part Segona parteix dels pressupostos teòrics exposats per iniciar una investigadó sociològica centrada en l'anàlisi de la tipologia dels discursos i pràctiques educatives dels centres d'ensenyament primari i secundari públic de Catalunya. Aquesta investigació té dues parts diferenciades. Una primera està basada en el pas d'un qüestionari als equips directius d'aproximadament 650 centres públics de primària i secundària catalans. Aquest qüestionari pretén caracteritzar el tipus de discurs educatiu de cada un dels centres estudiats, amb l'objectiu d'arribar a construir una taxonomia que categoritzi les diferents tipologies que podem trobar. A més, el mateix qüestionari s'ha passat a un grup de centres d'ensenyament privat i a un grup de centres d'ensenyament públic andalusos, que actuen com a grups de control.La segona part de la investigació té com a objectíu l'estudi de la tipologia de les pràctiques educatives dels mateixos centres, amb el doble objectiu de veure les coincidències entre el discurs teòric de cada centre i la realitat de la pràctica a l'aula, en primer lloc; i en segon, per poder estudiar en profunditat la relació de la pràctica educativa i les característiques socials d'educands i educador. En aquesta part també s'inclouen els resultats dels grups de control dels centres d'ensenyament privat i dels centres d'ensenyament públic andalusos.Per acabar, la tesi inclou un apartat denominat Conclusions, Reflexions i Suggeriments, que vol ser la cloenda de les reflexions que amb aquesta tesi no fan més que iniciar-se i que esperem poder continuar desenvolupant. / This thesis is a study of regulative discourse in educational centres. The theoretical basis of this investigation is the theory created by Basil Bernstein. This theory, in the field of sociology of education, sets out to analyze the educational system as the fundamental axis of cultural transmission.The thesis proposes a sociological investigation to study the form of regulative discourse and regulative practices in Primary and Secondary Schools in Catalonia.The investigation has two distinct parts. The first is based on a questionnaire given out to the heads of approximately 650 public educational centres, in an attempt to classify the different typologies of educative discourses found. The second part of the investigation aims to study the typology of educative practices in the same centres with two main objectives: Firstly, to find out if similarities exists between the theoretical discourse in each centre and the real practices in the classroom; Secondly, to study in depth the relationship between the educational practice and the social characteristics of the pupils and teachers.Summarizing the results obtained, we have to say that the closed values, in general, in the regulative and instructional educational practices correspond to the closed values of the institutional educational discourse in these centres. Furthermore, the results obtained have allowed us to affirm that there is an influence at the level of teaching in the type of educational practice carried out in the classroom. We have also been able to observe that the instructional educational practice and the regulative educational practice are closely related in such a way that when one presents open values the other does the same and vice versa.Lastly, we have been unable to find out whether the social characteristics of pupils influence the type of educational practice in the classroom. We have also been unable to clearly establish, although certain tendencies can be observed, whether the social characteristics of the teaching staff influence the educational practice in the classroom.We consider these results to be of considerable interest and open to further investigation.

La tesi s'ha centrat en l'estudi del parlar salat, un subdialecte del català central que es caracteritza per una sola isoglossa morfològica: l'ús de l'article derivat del demostratiu llatí IPSE (es, sa). Aquesta varietat ha estat poc estudiada i no té un abast gaire definit. En aquesta recerca, s'ha fixat l'abast actual de l'article salat i se n'ha ofert una visió actualitzada.Tradicionalment, el parlar salat s'ha situat en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i, després, aïlladament, a Cadaqués, on es manté amb més vigència. Els estudis que hi ha hagut fins ara no han establert els límits geogràfics del fenomen de manera precisa. En aquest treball s'han estudiat les trenta-dues localitats del nord-est de Catalunya on Antoni Maria Alcover va constatar-hi l'ús de l'article salat fa uns cent anys per comprovar-ne la seva situació actual. Alcover és l'estudiós que ha fet una llista més exhaustiva de poblacions que han salat, tant pobles de costa com d'interior.Actualment, es tenen indicis que el tret que defineix i dóna nom a la varietat es troba en un procés de recessió acusat i de pèrdua, ja que només l'utilitzen persones ancianes i, en general, de l'àmbit de la pesca. La tesi, doncs, se centra en l'estudi d'un procés de desdialectalització.La tesi concreta l'estat actual del parlar salat a la Costa Brava. També fixa la cronologia del canvi de l'article derivat d'IPSE al nord-est de Catalunya (és a dir, en quin moment s'ha substituït per l'article literari: el, la) i descriu els factors que han propiciat aquesta substitució (els canvis socials per la irrupció del turisme, la manca de prestigi, etc.).En aquest treball es verifica que el tret que caracteritza i defineix el parlar salat va començar a caure en desús en els anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, pràcticament ja s'ha extingit. L'article salat només es manté en parlants de Cadaqués, encara que en aquesta localitat actualment també s'ha deixat de transmetre generacionalment, de manera que els més joves ja no l'usen.En definitiva, en la tesi, es replanteja l'actual divisió dialectal de la llengua catalana ja que es verifica que el subdialecte estudiat no existeix. El tret que permetia definir la varietat del parlar salat ja no es manté. A més, s'ha demostrat que, sense l'article salat, no hi ha cap altra característica local que permeti diferenciar el parlar estudiat de les varietats limítrofes.Secundàriament, en aquest treball, també es descriu l'estat actual d'ús de l'article salat a les localitats valencianes de Tàrbena i la Vall de Gallinera, on tradicionalmente s'ha emprat aquesta forma, ja que van ser llocs repoblats per mallorquins el segle XVII. A més, s'analitza la distribució entre l'article derivat d'IPSE i el derivat d'ILLE en el balear, que és el dialecte que manté amb més vitalitat el primer element. S'hipotetiza que hi comença a haver un canvi a favor de l'article salat i es fa un sondeig d'aquest procés. / This thesis focuses on the study of "parlar salat", which is a subdialect of the oriental Catalan. It is described by an only isogloss: the "article salat" (es, sa), which is from the derivative element of the Latin demonstrative IPSE. This variety, which has been little studied, has a little clear-cut reach. Different authors say it appears on the coast of Girona, between Blanes and Begur, and, isolatedly, in Cadaqués, the only village with speakers of different ages who use it (Veny 2003: 173). Although the studies do not establish the geographical limits of the phenomenon exactly, it is obvious that the feature that describes and gives noun the variety is in an accused process of recession and loss, because the only speakers in most places (apart from Cadaqués) are old people (in general, fishermen).This thesis specifies the current state of "parlar salat". It also fixes the chronology of the change of the "article salat" (the moment it is substituted by the literary article: el, la) and it describes the factors that have propitiated this situation (migration, tourism, standard language, etc.). "Parlar salat" is an example of death of dialect in Catalan, because the feature that characterizes started to disappear in the fifties of the last century and, nowadays, practically, it is extinguished (only there are some speakers in Cadaqués; however, all of them were born after 1983). Therefore, it is necessary to reconsider the current dialectal division of Catalan.

TESI DOCTORAL: L'estudi se centra a Viladecans, vila de l´àrea Metropolitana de Barcelona, i incideix sobre una població formada majoritàriament per immigrants d'arreu de L´Estat espanyol Aquesta recerca es proposa dos objectius fonamentals:a) Analitzar la competència, l'ús i les actituds lingüístiques d'un grup d´escolars fills d´immigrants, la majoria dels quals han rebut classes de català però mai han fet immersió lingüística. Aquests estudiants estudiàven vuitè d´EGB en escoles públiques i privades de Viladecans el curs 1995/96.b) Estudiar la competència, l'ús i les actituds lingüístiques dels fills/filles de les unitats familiars formades per un dels progenitors nascut a l´àrea de llengua catalana i l´altre a fora.Aquest treball és de caire descriptiu a la primera part (competència, ús i actituds ) i de caire exploratori a la segona (factors del procés). Partim fonamentalment de les dades contestades pels alumnes al llarg de l'enquesta que els vam administrar.S'analitzen les actituds lingüístiques, les espectatives de futur en la utilització del català, les preferències i normes d'ús entre catalanoparlants i castellanoparlants, la normalització lingüística, el sentiment nacional i les creences sobre el futur lingüístic a Catalunya. S'investiga en quines situacions usen el català i en quines el castellà en el seu comportament quotidià. S'intenta demostrar si les relacions personals determinen les pautes d'ús lingüístic dels nens /nenes i, per altra banda, comprovar si els nois/noies tendeixen a seguir la mateixa regla a l'escola, entre ells i a casa. Investiguem, quin ús fan del català una mostra de 249 alumnes de cinc escoles i barris diferents que han estudiat assignatures en català, i el català com assignatura, però no han fet l-aprenentatge de la lectoescriptura en català. El procés que es va seguir fou: 1) entrevistes individuals 2) converses entre grups de vuit/deu alumnes previament entrevistats, i 3)enquestes administrades a tota la mostra. L'enquesta estava subdividida en quatre grans apartats a) dades generals, b) dades familiars c) dades individuals d) actitudsResultats de la investigacióEls resultats reflecteixen en cert grau, la realitat lingüística de Viladecans Majoritàriament la població enquestada ha nascut a Catalunya l'any 1982. La majoria dels seus progenitors són de fora de Catalunya, arribats a Viladecans bàsicament per la bona oferta d´habitatges, la proximitat a Barcelona i les zones industrialitzades que l´envolten. Aquesta gran migració que ha rebut Viladecans s´ha adaptat al poble per poder treballar i viure. El volum de la població desplaçada ha estat tan important que ha arribat a superar la població autòctona. Els progenitors de la mostra parlen entre ells en castellà en un 78% i només un 9% ho fa en català Els enquestats diuen en un 88% que entén i parla en català. L'ús lingüístic, és major en algun àmbit concret com ara la classe de català , però és molt menor en àmbits informals com ara amb els companys i amics amb qui es relacionen. En general, no s´hi troben actituds negatives vers el català. Però tot i que la majoria pensa que a Catalunya s´ha de saber el català, un 73% de la mostra no està d´acord amb l´oficialitat única del català.Comparant el grup mixt amb el grup d-immigrants no s-han trobat diferències importants. Per tant, es podria dir que el lloc de naixement dels progenitors no seria rellevant, ja que estem parlant de segones generacions.En quant als factors del procès, l'escola és determinant a l'hora de l'aprenentatge del català. / The purpose of this work was to analyze the situation of the Catalan language in Viladecans. The study included interviews with this village schools' students. The main purpose was to analyze how these students use this language.Viladecans is a big town located near to Barcelona. When the the data for the study were collected the town had 45.000 habitants. Nowadays, It has 61.000 habitants. Most of them are immigrants who came - twenty or thirty years ago- from other areas of Spain. These immigrant people never speak in Catalan. In Viladecans threre are lots of immigrants from Africa and South America. The study shows both the situation of these people's childrens and the situation of those who were born in Catalonia and speak both Spanish and Catalan.In all the schools of Catalonia the teachers speak in Catalan in their classroom. We have studied, on one hand, how a group of students, -the immigrants' childrens- who had never learnt in Catalan, speak and use this language (between them, with their family etc). On the other hand, we have studied, a group of students, who had born in a family with one of their parents speaking Catalan and the other Spanish.The results of this investigation show that most of the children that were born in Catalonia in 1982, had parents who had born in other parts of Spain or in another country. They came to Viladecans when this town was needing a lot of people to work both in factories and building houses. They were more than the population that had born in Viladecans.The situation in general is the following: The parents speak between them mostly in Spanish (78%); only few parents speak Catalan (9%). Most of the parents understand Catalan (88%), but they don't use it with their family.Everybody agree that people in Catalonia have to use Catalan language. Normally, they prefer to use both languages (Spanish and Catalan), and they disagree with the obligation of speaking only in Catalan.Finally, the most important conclusions of this study are: 1) that the place where people was born is not important to speak catalan, and 2) that the school is very important to determine the language children adopt when move to another country or city with another language.