Esta tesis analiza las relaciones entre el pensamiento urbanístico y los debates paisajísticos en São Paulo en la primera mitad del siglo XX, enfocando como los planes urbanísticos para la ciudad incorporaron los parques y sistemas de parque. Ha sido fundamental destacar cuales fueron los principales referentes discutidos y cómo se produjeron las transferencias, cambios y apropiaciones de idearios. Inicialmente, pone de manifiesto que la emergencia de la reflexión urbanística en la ciudad se hizo al mismo tiempo que el surgimiento de la idea de parque urbano moderno. Destaca que la urbanística de la Europa Continental, el Town Planning británico y las ideas de Hénard fueron las principales referencias teóricas apropiadas en la formación del urbanismo paulistano y en la primera divulgación de la importancia de que se crease un sistema de parques conectado al sistema viario. A continuación, analiza las propuestas de Barry Parker para barrios-jardín en la ciudad, su idea de un anillo de parques alrededor del área urbana y su influencia en los anteproyectos para la región del río Tietê. En la secuencia, presenta un cuadro explicativo de las principales visiones nacionales acerca de las relaciones entre modernidad y brasilidad en la construcción de jardines y parques a partir de la década de los 20; discurre sobre determinadas visiones de Le Corbusier - acerca de las relaciones entre arquitectura, naturaleza y ciudad - importantes para la comprensión de proyectos locales y analiza el plan que hizo para São Paulo. Los últimos capítulos siguen analizando los planos urbanísticos para la ciudad y las áreas verdes propuestas y buscan identificar cuáles fueron las matrices conceptuales, las permanencias y rupturas teóricas en relación al momento anterior. De entre estos planes, se examinan el proyecto de Maia y Cintra, de 1924 a 1926; las concepciones de ciudad y de sus áreas verdes de Prestes Maia, sobre todo, en el Plano de Avenidas; al igual que analiza la importancia de las ideas de Anhaia Mello sobre el urbanismo y el recreo activo. Finalmente, examina los razonamientos sobre las áreas verdes en São Paulo en el contexto metropolitano de la década de los 50, con especial énfasis en el análisis del plan de Robert Moses, de 1950, en los proyectos y en la construcción del Parque del Ibirapuera, en los planes para la Ciudad Universitaria y en los debates acerca de la creación de un plan director para la región.

DE TESI DOCTORALEs tracta d'obrir noves vies de recerca que permetin objectivar científicament la relació entre ordenació del territori i el concepte de sostenibilitat, des d'una perspectiva integral i interactiva que englobi:a) les diferents visions sectorials que incideixen sobre el territori en el procés d'urbanització (habitatge, activitats industrials, comerç, lleure, sanitat, xarxes d'abastament, infrastructures del transport,...)b) els requeriments de conservació i millora del medi ambient, en els seus diferents vessants (energia, aigua, residus, qualitat atmosfèrica, biomassa, diversitat biològica, qualitat urbana,...)c) el paper que hi estan cridats a jugar la informació i els intruments de suport fornits per les telecomunicacions i la informàticad) l'acció de l'administració i el control democràtic per part de la ciutadaniaEs pretén donar una visió articulada d'un bloc instrumental suficientment complet, capaç d'afrontar analíticament el conjunt de fenòmens complexos que formen o haurien de formar part de la planificació i del procés de presa de decisions per part dels responsables polítics en matèria d'urbanisme, infrastructures i medi ambient, amb les corresponents implicacions socials i econòmico-financeres, en un context global de sostenibilitat.Aquesta articulació s'ha buscat en els instruments matemàtics propis de diversos camps científics, detectant les possibles aplicacions en el terreny delimitat. L'Ecologia, la Termodinàmica, la Biologia, així com el conjunt d'àmbits del coneixement que configuren l'anomenada teoria del Caos poden versemblantment aportar, com la tesi tracta de justificar, aquest instrumental analític.Sense perdre la referència d'una aplicabilitat universal, s'ha triat el camí de la verificació i quantificació de la sostenibilitat que pot aportar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona a l'àmbit metropolità de Barcelona, en relació a un comportament inercial del procés d'urbanització real en curs. S'ha partit del document elaborat per l'equip redactor, tancat en data octubre de 1998.La tesi desenvolupa en detall un vector determinat del concepte de sostenibilitat, concretament el cas de l'energia, determinant un model matemàtic que permeti una anàlisi quantitativa dels efectes de l'adopció d'una planificació territorial en particular sobre el consum energètic dins l'àmbit considerat.Es constitueix una "cistella" que permet la combinació dels diferents tipus d'energia -les variables de decisió o paràmetres "energètics" a optimitzar- tot minimitzant el consum total d'energia a l'àmbit considerat a l'any horitzó. L'estudi conté la prospectiva verosímil d'evolució de cada tipus d'energia, subjecte tot plegat a determinades condicions de contorn o restriccions, a les que sotmet la FO. La Funció objectiu ha buscat minimitzar el valor total de la despesa energètica i té en compte la variació temporal del cost de cada variable energètica (Variables de decisió), introduint les expectatives de millora en la eficiència dels diferents processos que afecten a cada tipus d'energia.L'anàlisi que planteja aquest treball, sobre la incidència de l'ordenació del territori en l'eficiència energètica, ha fet que s'hagin estudiat per a l'any 2025 els efectes d'un desenvolupament territorial basat en els actuals patrons de creixement urbanístic (escenari inercial de la no-planificació) i s'hagi comparat aquesta tendència amb l'escenari final derivat de la proposta d'ordenació adoptada pel PTMB.El resum d'aquesta comparació ens indica que mitjançant l'aplicació del projecte de PTMB:s'obtindria un estalvi anual per l'any 2025 de 129 milions de euros (21.613 milions de pessetes).s'aconseguiria estalviar unes 490.000 tep d'energia.L'equivalent en dades del sector energètic del 1995:- importació d'energia elèctrica a Espanya;- 23% del consum a Catalunya de gas natural com energia primària; - 5% del consum a Catalunya de combustibles derivats del petroli; - 10% de la producció a Catalunya d'energia nuclear. / OF DOCTORAL THESISThis thesis is intended to open new research lines in the way to improve scientific objectivity to the relationship between regional development and the concept of sustainability. That has been worked from an integral and interactive perspective embracing:a) the different sectoral visions focussing on the territory in the urbanisation process (housing, industrial activity, commerce, leisure, utility networks, transport infrastructure and collective facilities: health, education,.)b) the requirements of environmental conservation and improvement, on its different vectors (energy, water, waste, air quality, biomass, biodiversity, urban quality,.)c) the rol to be played by information, and the support instruments that telecomunications and computer technology can supplyd) the action of the administration and the democratic control from citizenshipThe thesis tries to give an articulated vision of a set of instruments, complete enough to analitically face the wide range of complex phenomena that have to be taken in account in planning and in the processes of decision taking, by political responsibles on land use, infrastructure and environment, having in mind relative socio-economic and financial implications, in a global context of sustainability.This articulation has been searched through mathematical tools belonging to different scientific fields, looking for useful applications to the described subject. Ecology, Thermodynamics, Biology, as well as the diverse knowledge areas shaping the so called Chaos theory, can supply, as the thesis tries to justify, this analitical instrumentation.Without loosing the reference of an universal applicability, it has been choosen the way of verification and quantification of the amount of sustainability that can be provided by the Metropolitan Plan of the Area of Barcelona (Pla Territorial Metropolità de Barcelona - PTMB), compared to the inertial behaviour of the real urbanisation process in progress. So the starting up is in principal this planning document, achieved in october 1998.The more detailed results are referred to the specific vector of energy, by the means of stablishing a mathematical model, allowing a quantitative analysis of the effects on energy consumption, when a particular regional development planning is adopted in the considered territorial area.The different Decision Variables -or energetic parameters to be optimized- are put into an Objective Function (OF), a kind of "basket" where we try to combine the different forms of energy, as to minimize total consumption in the area by the year horizon. The study includes the believable forecasting of the evolution of each one of the energy forms, as certain restrictions affect the OF.The Objective Function tries to minimize the total amount of energy expenditure, having in account the variation along the time on costs of each energetic variable (Decision Variables), introducing improvement prospects on efficiency of the different processes affecting each form of energy.This work considers the influence of regional development on energy efficiency. This has led to analyze, for the year horizon of 2025, the effects of an urbanisation process based on the present urban and regional growth patterns (inertial setting of non-planning), being this trend compared with the prewiewed setting which derives from the proposals of PTMB.In conclusion, such a comparison shows to us, among others related to, the following feasible benefits by the means to apply PTMB, as a regional development plan for the metropolitan area of Barcelona:getting, at 2025, yearly savings for 129 million euro (21.613 million peseta).getting yearly energy savings of about 490.000 tep.That's the equivalent in 1995 figures of the energy sector:- electric energy import in Spain;- 23% of consumption in Catalunya of natural gas as primary energy; - 5% of consumption in Catalunya of oil derived fuel; - 10% of production in Catalunya of nuclear energy.

Les infrastructures i capacitats d'un país en matèria de telecomunicacions han estat considerades habitualment com un factor de progrés social i econòmic. Les telecomunicacions constitueixen una de les eines més poderoses que tenim el conjunt dels ciutadans per relacionar nos, per accedir a la informació i, en definitiva, per arribar al coneixement.Una xarxa de telecomunicacions que vulgui arribar als ciutadans sempre s'ha construït sobre i tenint en compte un territori; dit d'una altra manera la configuració que presenta el territori es decisiva.Al llarg de la història, han estat diferents els sistemes de telecomunicacions fets servir. Molts han estat els factors que han determinat l'ocupació i el desenvolupament del territori. Aquests sistemes, amb la incorporació de la tecnologia, han anat evolucionant ràpidament durant els segles XIX, XX i XXI, des del telègraf òptic fins a l'actual transmissió de dades inalàmbrica.Aquests sistemes es poden dividir en dos: telecomunicacions unidireccionals i telecomunicacions bidireccionals. Es destacable la diferent interacció que tenen sobre el comportament humà i sobretot la diferent forma amb la que han anat ocupant el territori. Cada sistema demana la seva pròpia infraestructura de telecomunicació; cada sistema té els seus propis requeriments tecnològics que condicionen la forma en la implantació. Aquesta imatge que presenten acaba sent moltes vegades referent en el territori amb el que s'identifiquen.Amplia i complexa és la normativa legal que afecta el camp de les telecomunicacions i la seva integració en el medi. Molts són els àmbits que hi tenen competència: l'europeu, l'estatal, l'autonòmic i el local. No sempre és complementen per acabar tenint la normativa que és necessària.La problemàtica d'impacte ambiental en el paisatge i a la ciutat tenen diferents vessants i components. Com a criteris d'intervenció cal tenir present la realitat del país, els diferents operadors finals i d'infraestructures, les diferents tecnologies, i els seus requeriments i servituds que comporten implícits. Prèviament caldrà fer els següents anàlisis: de la percepció, de l'entorn proper, l'urbanístic, i el de la instal·lació. D'entre les mesures correctores que s'utilitzen es pot destacar: l'afirmació, la integració, l'ocultació, i la distracció. S'estudien i justifiquen diversos prototipus desenvolupats de formes d'implantació (casetes i torres), tan en medi rural com urbà, que intenten aplicar la normativa incipient i els criteris que s'estableixen pel que fa a integració i mimetització. S'aborden diferents propostes o línies de treball desenvolupades per poder adoptar en els diferents projectes a redactar i en les posteriors intervencions on actuar. Com a conclusió es referma que les intervencions en matèria d'infraestructures cal fer-les: des del coneixement de la tecnologia a la que serveixen, des de l'estudi de les particularitats mediambientals del territori on s'implanten, i amb l'aplicació de la normativa pendent de desenvolupar. També s'insisteix en la importància d'establir els papers que li corresponen a cadascun dels agents: els operadors finals i els operadors d'infraestructures. Finalment es resumeixen les actuacions que cal emprendre dins del camp mediambiental tot seguint un desplegament tecnològic racional.A la Tesi se li han afegit uns annexos corresponents a diferents treballs teòrics i pràctics realitzats per l'obtenció de diferents llicències i autoritzacions administratives, i efectuats en paral·lel i seguint els criteris utilitzats en la seva confecció. / A country's telecommunications capacity and infrastructure have often been considered an indicator of social and economic progress. Telecommunications constitute one of the most powerful tools we, as citizens, have to relate to each other, access information and, essentially, to gain knowledge.A communications network that reaches the people has always been built in relation to the territory covered or, put another way, the territory to be covered decides how the network will be constructed.Throughout history, different systems of telecommunication have been used. Many factors have decided the occupation and development of territory. During the 19th, 20th and 21st centuries, with the incorporation of developing technology, the telecommunications systems used have developed very quickly from the optical telegraph to modern wireless data transmission. These telecommunications systems can be divided into two types: uni-directional and bidirectional. It is remarkable what different effects they have had on human behaviour and the different ways in which they have covered territory. Each system requires its own infrastructure and each has its own technological characteristics which determine how they are implemented. Thus, their appearance often depends on the territory in which they find themselves.The regulations which control the environmental impact of a telecommunications system are broad and complex. They fall under many competent regulatory authorities: European, national, regional autonomous and local government. These authorities do not always complement each other and often do not result in adequate or consistent standards.The problem of the environmental impact on both rural and urban landscape has many aspects and components. Any intervention criteria must take into account the realities of the country, the infrastructure and final operators, and the different technologies along with their implied requirements and dependencies. First, the following analyses are required: perception, the immediate environment, town or city planning, and installation. Among the corrective measures to be used, affirmation, integration, concealment and camouflage can be highlighted.Several different examples of already developed types of installation (buildings and towers) are studied in both rural and urban environments taking into account existing and expected regulations which are to be established for integration and camouflage. Different proposals or lines of work and later interventions are described which would bring these examples into line with present and future regulations.In conclusion, it is shown to be important that interventions in infrastructure implementation are important. They must be approached from several points of view: knowledge of the particular technology involved, the environmental characteristics of the territory in which they are installed, and possible future standards and regulations must be taken into account. It is also important to consider the role of both the infrastructure and the final operators. Finally the required environmental actions are listed from the standpoint of an unfolding technological picture.Attached to this thesis are different theoretical and practical works carried out to obtain the administrative authorisations and building permissions. These works were conducted in parallel to the thesis and following the criteria established.

El treball d'investigació parteix d'un marc teòric sobre la situació de les ciutats i del seu desenvolupament i busca la relació que pugui haver-hi entre els actes de govern d'una ciutat i la seva situació d'equilibri i de benestar intern. En la tesi es fa una recerca dels actes de govern en el camp de l'urbanisme i es relacionen amb el desenvolupament equilibrat de la ciutat.Analitza la importància de l'acció de govern sobre els canvis en el territori i centra la investigació en un dels elements que dóna suport a aquests canvis: el sòl i l'actuació urbanística que en ell es desenvolupa.Relaciona les tramitacions urbanístiques amb l'evolució de variables físiques, de població i econòmiques, amb indicadors d'equipament social i amb paràmetres tecnològics i mediambientals; d'aquestes variables s'extreuen uns índex que permeten una comparació més homogènia entre ciutats. Les variables permeten saber l'estat de les ciutats i la tesi busca una mesura per saber-ne l'equilibri estructural i la qualitat de vida. Vol saber si una ciutat es pot incloure entre les ciutats mitjanes o si és una ciutat intermèdia, a partir de les definicions que fa de cada un dels tipus de ciutat.La tesi fa un seguiment de les ciutats mitjanes, n'estudia les seves característiques i les condicions d'equilibri i de competència entre elles.Constata també que el sòl industrial és el que ha sofert mes transformacions en les ciutats dels nostres entorns; la tesi fa un seguiment dels mecanismes legals i econòmics d'aquestes transformacions i estudia les transformacions dels antics sols industrials utilitzats en una primera etapa per reequipar les ciutats i en una segona etapa per crear nuclis potents de serveis dins el nucli urbà. Per confirmar les hipòtesi en la tesi s'han seleccionat cinc-centes noranta sis variables de vint-i-cinc ciutats de Catalunya, la majoria d'elles a l'àrea metropolitana de Barcelona, el que permet també fer unes aproximacions sobre l'equilibri de les diferents ciutats a l'àrea metropolitana i la seva relació amb la gran ciutat. Aquestes aproximacions entre ciutats es visualitzen tant amb les dades dels annexos de cada una de les variables com en la representació gràfica que se'n fa a les figures i als gràfics corresponents.En aquesta tesi es constata que hi ha una certa correlació entre l'acció de govern, moltes vegades visualitzada mitjançant l'acció urbanística i l'estat de diferents variables que poden ajudar a descobrir una situació d'equilibri o de desequilibri de la ciutat amb l'entorn immediat. La tesi presenta una estructura en sis capítols i uns annexos.· En primer i segon capítol recullen la bibliografia de referència i construeixen un marc teòric que sustenta les exposicions posteriors· En el tercer capítol formula les hipòtesi de treball· El quart capítol incideix en els models i instruments per recuperar el sòl industrial per a d'altres activitats urbanes i n'estudia la seva incidència en diferents ciutats.· El capítol cinquè estudia les repercussions de l'activitat urbanística i els usos del sòl en vint-i-cinc ciutats de Catalunya· El capítol sisè formula unes conclusions i apunta unes possibles línies de recerca posterior.Els annexos recullen les normatives que ha sustentat els diferents criteris per fer les transformacions urbanístiques del sòl industrial en algunes de les ciutats metropolitanes estudiades.

Entenem per comunitats jardí aquelles intervencions urbanes que, a partir de la disposició de tipologies edificatòries basades en el jardí privat i amb una utilització estratègica dels espais lliures i els equipaments, cerquen la idea de comunitat en el sí de l'operació. L'estudi s'emplaça en el territori català i abasta des de finals del segle XIX fins el 1960, moment en què l'accés al vehicle privat per part de la societat implica un canvi substancial vers aquesta idea de comunitat i, per tant, d'aquest model projectual.Les comunitats jardí demostren una gran versatilitat per adaptar-se a distints contextes socioculturals, sense perdre els seus trets identificatius principals, un fet que es tradueix en un ampli ventall de resultats projectuals. L'estudi d'aquest escenari ens ha portat a establir un quadre taxonòmic amb quatre models principals, que s'ajusten a períodes temporals específics, amb contextes socioculturals concrets:Fase I: Les comunitats jardí lligades a la producció, fins el 1900.Fase II: Les comunitats jardí vinculades amb l'habitatge burgès, resultat de les iniciatives privades de la classe benestant, des de 1900 fins el 1936.Fase III: Les comunitats jardí compromeses a resoldre el problema de l'habitatge social, de 1939 a 1955.Fase IV: Les comunitats jardí vinculades al turisme en l'àmbit costaner, de la dècada de 1930 i de 1943 fins el 1960.Dins de cada un dels models identificats podem distingir distintes famílies, que comparteixen determinats trets característics, especialment pel que fa a les seves motivacions teòriques. Un quadre taxonòmic ofereix una matriu per situar les comunitats jardí del període estudiat.Per bé que les comunitats jardí vinculades a la producció signifiquen un important precedent, les operacions associades al turisme representen un assaig experimental amb un final suggerent però al mateix temps incert i poc consolidat. Les comunitats jardí vinculades a l'habitatge social i les d'iniciativa burgesa presenten però una major coherència projectual i presten camps d'experimentació més desenvolupats.El model d'habitatge social es basa en espais centrals significatius, singularitzats per volumetries específiques, i empra sovint els equipaments com a elements estructurals de les propostes. Utilitza freqüentment suggerents recursos compositius en la definició volumètrica dels espais i carrers, especialment en els espais lliures centrals, que es delimiten amb una definició espaial tancada o semitancada. És destacable l'aportació de les places porticades que es configuren mitjançant habitatges plurifamiliars amb comerç a les plantes baixes. Presenta així mateix una elevada diversitat tipològica, utilitzant en distintes ocasions i per a objectius diferents l'habitatge unifamiliar aïllat, el bifamiliar, les fileres i els blocs plurifamiliars, amb un resultat arquitectònic molt homogeni.Per la seva part, el model d'habitatge burgès fonamenta la seva estructura urbana a partir del viari, utilitza exclussivament l'habitatge unifamiliar aïllat en els seus projectes amb arquitectures singulars i heterogènies i formalitza els seus espais lliures mitjançant una definició espaial oberta. En conjunt, podem veure com desapareix en aquests casos el potencial dels espais oberts com peces d'interrelació social, el seu percentatge disminueix, i també ho fa la diversitat tipològica, la jerarquia viària i la densitat, augmentant el tamany de la parcel·la i les dimensions dels habitatges.El treball ens ha permès també identificar els trets generals de les comunitats jardí. En aquest sentit, s'han extret conclusions sobre la composició urbana de les intervencions, sobre la seva disposició edificatòria, els seus mecanismes d'agregació, la seva jerarquia viària, així com també s'ha posat de relleu la seva aportació patrimonial. Així mateix, la lectura de la localització de les comunitats jardí respecte els nuclis urbans preexistents ens permet abordar la seva faceta més teòrica, entenent aquests assentaments com a peces urbanes significatives en la construcció de les nostres ciutats. Així podem distingir quatre localitzacions distintes: les situades autònomament sobre el territori, les emplaçades en la perifèria de les ciutats, les ubicades en la ciutat però amb una identitat pròpia i les que formen part d'un teixit.El treball demostra finalment la poca precisió que implica l'utilització del terme "teixit de ciutat jardí" per a referir-nos als conjunts d'habitatges unifamiliars aïllats actuals, on no es parla de límits, de centre urbà, d'estratègia projectual o, en definitiva, de sensació de comunitat, aspecte aquest clau en el que hem anomenat "comunitats jardí".

Esta tesis se centró en el período 1950-2000, cuando se produjo una verdadera transformación del sistema urbano argentino. La consecuencia primordial fue el peso que adquirieron en el territorio y la población argentina las ciudades medianas. San Luis en este período primero fue parte del grupo de ciudades pequeñas y luego de ciudades medianas. Se propuso como foco central de estudio la evolución geográfica-urbanística-socio-económica de la ciudad mediana de San Luis, que hasta los 60’s fue una de las capitales de menor desarrollo económico relativo del país, con peligro de estancamiento y graves deformaciones de su estructura económico-social y con una diferenciación socio-espacial casi clásica-colonial hasta esa época. Aceleradamente sufrió una profunda transformación territorial y económica, ubicándose en una posición estratégica dentro del contexto nacional. Constituyó un modelo interesante de análisis por su capacidad de cambio bajo ritmos rápidos y sistemáticos de reorganización. Sirvió de ejemplo para evaluar aspectos favorables y flaquezas en este nuevo dibujo geográfico hacia el cual se orientó, así como el impacto que su desarrollo poblacional y espacial generó dentro del sistema urbano provincial, regional y nacional. La metodología seguida fue esencialmente exploratoria. Se elaboraron, describieron y compararon datos estadísticos: censales demográficos y económicos usando tablas. Se relacionaron patrones espaciales en diferentes períodos históricos con políticas y medidas implementadas por el gobierno. Mediante mapas se graficaron los modelos de diferenciación socio-espacial y funcional de cada etapa hasta la ciudad actual. Se determinaron los indicadores básicos que caracterizaron la evolución del modelo de ciudad, se mostraron los detalles y rasgos relevantes y a través de ellos se pudo reflejar la estructura general y los procesos acontecidos que le dieron forma a San Luis. Finalmente se comparó el modelo actual con los modelos tradicionales que explican la evolución de las ciudades latinoamericanas. Los resultados obtenidos indicaron que los cambios en la evolución de la estructura económica, las políticas nacionales y provinciales implementadas, los efectos que causó el programa de ajuste y estabilidad económica aplicado desde los 90’s y la ventajosa ubicación de San Luis sobre una de las rutas terrestres principales entre Argentina, Chile y el MERCOSUR, repercutieron en la ciudad, permitiendo y estimulando su crecimiento. Este proceso de crecimiento que provocó transformaciones estructurales y funcionales en esta ciudad constituye un reflejo de lo que ocurre en las grandes ciudades latinoamericanas, aunque en San Luis presentan diferencias de intensidad, adoptan rasgos locales particulares y ritmos propios que se traducen en un retraso temporal. Éstas, muestran una fragmentación del espacio urbano que expresa un creciente grado de polarización social y una clara segregación entre áreas residenciales de prestigio que se oponen a otras marginales de estratos muy pobres y entre diferentes estilos de vida. Al mismo tiempo, evidencian una tendencia hacia la estandarización de los paisajes urbanos debido a la homogeneización funcional, arquitectónica e incluso simbólica de los productos. Conjuntamente, aparece el conflicto de la falta de una adecuada gestión urbana, que se extiende hasta hoy. Durante este trabajo quedó en evidencia la importancia de los modelos urbanos como concepto operativo que permite verificar empíricamente la diferenciación socio-espacial y funcional en el interior de la ciudad y, se constituyen en indicadores de la problemática urbana. Resultan de suma importancia para una planificación urbana y regional futura dirigida y ordenada. Se espera que la investigación haya sido provechosa para lograr una concientización en cuanto a la realidad de la ciudad y su problemática, a la capacitación de profesionales que encaren tareas como estas y, como aporte de elementos útiles para elaborar acciones a través de los organismos de gestión correspondientes destinados a mejorar las condiciones de las áreas críticas. / This thesis is centred on the time period 1950-2000. Certain urban phenomena have produced changes of great impact to the city-state. Within the city, spatially and urbanistically speaking, these phenomena have taken form in transformations on levels of an urban-morphological, a structural, social and functional nature, together with socio-structural-spatial fragmentation. The most important consequence of these transformations was the weight of impact that intermediate-sized cities had upon Argentinean territories and populations. During this period of time, San Luis was first within the group of small cities, and then followed to become part of the mid-sized cities. The central focus of this research was the evolution of the mid-sized city of San Luis, which had been, until the mid-60s, one of the capitals with the relatively lowest economic development in the country, in danger of economic stagnation and serious deformities in its socio-economic infrastructure and with a socio-spatial differentiation almost classically colonial up until this era. Notwithstanding, San Luis rapidly underwent a dramatic territorial and economic transformation to the extent that it came to occupy a strategic position within the current national context. San Luis further provided an interesting analytical model due to its capacity for change in the midst of fast and systematic paces of reorganization. It has served as an example in order to evaluate both its favourable and weaker elements, as well as to evaluate the impact generated by its population and spatial development upon provincial, regional and national urban systems. The methodology followed was essentially of an exploratory nature. On one hand, statistical, demographic and economic data were elaborated, described and compared. On the other hand, spatial patterns within different historical periods were related to one another along with the policies and measures implemented by the government. Next, differentiated socio-spatial and functional models were elaborated for each time period up until the present-day city. Basic indicators were determined within each time frame to characterize the evolution of the model of the city and to demonstrate the key details and defining features reflected in the general structure and important processes that occurred to give shape to San Luis. Finally, the current model was compared with various traditional models that have in the past explained the evolution of Latin American cities. While this work was being carried out, the importance of urban models as an operating concept in order to empirically verify socio-spatial and functional differentiations within the confines of the city was confirmed; they can be constituted within indications of urban problems and are essential for the planning of interventions.

Este trabalho parte do entendimento de que a formação de economias de aglomeração está na base do desenvolvimento econômico de centros urbanos e regiões, especialmente das cidades médias, e defende a tese de que uma universidade pública de médio porte gera externalidades capazes de formar economias de aglomeração, tornando a expansão do ensino superior um núcleo de desenvolvimento setorial regional. O aporte teórico-metodológico utilizado como base para a construção deste modelo de análise será composto pelo conjunto de teorias clássicas da localização e pelo conjunto de teorias de desenvolvimento regional com ênfase nos fatores de aglomeração, sendo cluster o conceito chave do estudo, pelo seu estreito e indissolúvel vínculo ao objeto acima referido e por constituir-se o estado da arte das economias de aglomeração. O objetivo principal deste trabalho consiste em verificar se a expansão do ensino superior em uma cidade de médio porte contribui de forma marginal ou determinante para o desenvolvimento regional. Para verificar se tal condição se materializa, o presente trabalho analisa a aglomeração de ensino superior na cidade de Vitória da Conquista, na Bahia - formada a partir das externalidades geradas pela Universidade Estadual do Sudoeste da Bahia (UESB) - como motor do desenvolvimento local, confirmando ou refutando a hipótese de que esta aglomeração caracteriza-se como um núcleo de desenvolvimento setorial-regional. Em paralelo buscou examinar se a expansão do ensino superior em Vitória da Conquista contribui para a redução ou aumento das desigualdades no seu Território de Identidade. Secundariamente, mas com uma relação direta com o conceito de aglomerações produtivas, procurou identificar as alterações na localização das atividades econômicas no espaço, a criação de novas centralidades e vetores de crescimento urbano e sua influência no tecido social. Para caracterizar uma aglomeração produtiva utilizou as medidas de especialização – QL (Quociente Locacional) e PRE (Participação Relativa no Emprego) - analisando o seu comportamento dessas variáveis entre 2000 e 2009. Os dados do QL e da PRE foram utilizados para determinar se as externalidades geradas pela expansão do ensino superior em Vitória da Conquista constituem-se como um núcleo de desenvolvimento setorial regional. Para essa caracterização tomou-se por base os valores referenciais calculados pelo Observatório de Atividades Econômicas (2007) da Distribuição Setorial das Atividades Aglomeradas por Território de Identidade da Bahia em 2007. Os resultados mostraram, baseados nas medidas de especialização (QL e PRE), que a expansão dos serviços de ensino superior em Vitória da Conquista constitui-se apenas em um embrião de sistema local de produção. Além disso, mostraram que, no período analisado, na maioria dos municípios do Território de Identidade (61%) a desigualdade aumentou. Portanto, aceita-se a hipótese de que a expansão do ensino superior em Vitória da Conquista contribui para o aumento das desigualdades regionais, aumentando a influência da cidade em sua região de articulação, mas rejeita-se a hipótese de que esta expansão constitui-se como um núcleo de desenvolvimento setorial-regional. / UNIVERSITY, EXTERNALITIES AND REGIONAL DEVELOPMENT: THE SOCIOECONOMIC DIMENSIONS OF EXPANSION OF HIGHER EDUCATION IN VITÓRIA DA CONQUISTA. This work starts with the understanding that the formation of agglomeration economies underpins the economic development of cities and regions, especially of medium-sized cities, and defends the thesis that a midsized public university generates externalities capable of forming agglomeration economies, making the expansion of higher education a core of regional sectoral development. The theoretical and methodological framework used as the basis for building this type of analysis will consist on the set of classical theories of location and the set of theories of regional development with emphasis on agglomeration factors. The main goal of this study consists on verifying if the expansion of higher education in a midsize city contributes in a marginal or determinant way for regional development. To verify if such condition materializes, this paper analyzes the agglomeration of higher education in the city of Vitoria da Conquista, Bahia - formed from the externalities generated by the State University of Southwest Bahia (UESB) - as an engine of local development confirming or refuting the hypothesis that this cluster is characterized as a core of industrial-regional development. At the same time it sought to examine whether the expansion of higher education in Vitória da Conquista contributes to the reduction or increase in inequality in its Territorial Identity. To characterize a productive concentration it used measures of specialization - QL (location quotient) and PRE (Relative Participation in Employment) - analyzing the behavior of these variables between 2000 and 2009. Data from the QL and PRE were used to determine whether the externalities generated by the expansion of higher education in Vitória da Conquista constitute itself as a regional center for the development sector. The results, based on measures of specialization (QL and PRE), showed that the expansion of higher education services in Vitória da Conquista is only an embryo of local system production. Moreover, they showed that over that period, in most counties of the Territory of identity (61%) inequality has increased.

La tesis doctoral "LA URBANIZACIÓN DE GRANDES EJES METROPOLITANOS, un proyecto de ordenación para la ciudad de baja densidad, Guadalajara, México" de María Elena de la Torre pone el énfasis en el soporte viario como elemento estructural del modelo de crecimiento en baja densidad. Se reconoce su riqueza proyectual y propositiva como elemento estratégico para la urbanización, la ordenación y significación de los territorios de la baja densidad. Esta tesis se estructura desde dos lecturas: una es un marco teórico en el que se reconoce, a lo largo de la historia, el potencial ordenador de las infraestructuras y el impacto que produce el proyecto de renovación del sistema viario sobre la ciudad. Por otro lado se realiza un análisis general de una ciudad de baja densidad y su clasificación en dos modelos de interpretación: el de los "sectores ecológicos" y la estructura morfológica. En el proceso de evolución y transformación se reconoce como valor explicativo fundamental la función de la infraestructura en la difusión del acceso al territorio. Se reconoce la fuerza del soporte infraestructural en la forma de organizar y transformar el espacio urbano. El proyecto de urbanización de grandes ejes se plantea desde dos perspectivas: una es como la renovación de estos elementos en sí mismos de acuerdo con sus atributos. El espacio urbano puede mejorarse considerablemente a través de la definición de sus fachadas urbanas, de la configuración del espacio público, a través de organizar la movilidad y resolver las intersecciones en nodos y cruces. La otra perspectiva es la ordenación de la escala metropolitana; estos elementos aseguran la conectividad interescalar por tanto presentan el potencial para ordenar el crecimiento expansivo y controlar la densificación en el interior de la ciudad.Por otro lado la intervención en estos espacios se plantea desde la perspectiva de proyectos urbanos integrales. Se han reconocido áreas con valor de centralidad; los grandes ejes se convierten por tanto en los canales de articulación de puntos neurálgicos de la ciudad central. Por último, el proyecto de urbanización de grandes ejes metropolitanos se presenta como una apuesta por la renovación y revalorización del sector central de un territorio metropolitano que presenta una fuerte dinámica de crecimiento. Los grandes ejes son piezas clave como organizadores de la movilidad de un sector con valor jerárquico en relación al territorio. Permiten poner en relación el sistema viario primario y secundario y garantizar la accesibilidad a las distintas áreas urbanas, su renovación presenta un impacto sobre una gran extensión de la ciudad.La tesis se estructura en tres apartados. La primera parte es la elaboración del marco teórico que se construye a partir de un repaso histórico y de los proyectos de transformación de grandes ejes en diferentes contextos. En la segunda parte, se hace una descripción del caso de estudio desde los diferentes procesos y formas que han producido el crecimiento horizontal de baja densidad. Y la tercera parte consiste en una metodología analítica en clave proyectual de la estructura morfológica de los grandes ejes del caso del estudio. Y a manera de conclusión se plantean los criterios para el proyecto de transformación de los grandes ejes en la ciudad de baja densidad. En el campo disciplinar esta tesis propone una reflexión en clave proyectual para la intervención en territorios de la baja densidad con una predominancia en el soporte infraestructural que ha dejado de lado la urbanización de la ciudad que articula.

Otic neuronal precursors are specified in the otic placode but interestingly do so only in the anterior domain of the otic placode, the proneural domain. In the present study, we have explored why only this territory has the competence to undergo neurogenesis, this means the early events of otic proneural regionalization and neural commitment. The proneural and non-neural domains presented complementary gene expression patterns of transcription factors and members of the Notch pathway. Overall, we propose that proneural character is acquired in the anterior territory by the action of localized ectodermal FGF8-FGF10 signaling that enhances Sox3 function. FGF signals through Sox3 activity would be essential for the specification of the proneural domain versus a non-neural territory, while Notch would be involved in refining this early regionalization. / Els precursors neurals de la oïda són especificats dins un subdomini de la placoda acústica, el domini proneural. En aquesta tesis doctoral, s'ha explorat la raó per la qual la competència neural només és adquirida en aquest subdomini. Els dominis neural i no-neural del territori presenten dominis d'expressió genètica complementaris. Aquest treball proposa que el caràcter proneural és adquirit en el subdomini anterior del territori per l'acció de FGF8 i FGF10 localitzats en l�ectoderm �tic que promouen l�acci� de Sox3. De manera que, les senyals FGF i l�activitat Sox3 s�n essencials per l�especificaci� del domini proneural, mentre que la via Notch �s necess�ria per refinar la regionalitzaci� final entre un domini neural complementari a un domini no-neural.

La región noreste de México y el Estado de Texas, de Norteamérica, cuentan con una población que supera los 30 millones de personas. El turismo es una actividad muy destacada a considerar en México por los ingresos reflejados en el PIB nacional y en materia de turismo cinegético, el noreste de México es el más importante del país. En Estados Unidos de Norteamérica, la industria cinegética y el turismo cinegético que se desprende de la misma, son tan importantes como la producción primaria, siendo Texas el Estado con más granjas cinegéticas del país. La cacería se ha llevado a cabo históricamente en ambos países, México y Estados Unidos de Norteamérica, siendo la región noreste de México y Sureste de Texas las más destacadas en esta actividad. En el presente trabajo de tesis, se ha estudiado la importancia de la actividad cinegética del noreste de México, comparándola con el sureste de Texas, y sus efectos sobre la economía y el uso sostenible de los recursos de flora y fauna y sus características en el ecosistema de matorral espinoso del noreste de México (la Cuenca de Burgos, Tamaulipas) y del sureste de Texas, enmarcando su significado en el contexto económico y territorial; y se ha llevado a cabo un estudio comparado de los dos ámbitos, valorando el papel de estas actividades como fundamento de las actividades cinegéticas y de un turismo que han de permitir el desarrollo de la región. Durante los años 2008 y 2010 se realizaron una serie de actividades de gabinete y campo para caracterizar la gestión de la actividad cinegética, recabando información a través de entrevistas directas, consulta de medios y mediante seis cuestionarios, tres en castellano y tres en ingles, en instituciones y sitios oficiales, asociaciones y grupos de caza y pesca, así como por internet a través de las redes sociales, foros y asociaciones especializadas. En total, se ha logrado recabar información en 632 cuestionarios, de los cuales 422 corresponden a respuestas en el idioma castellano y 210 al idioma ingles, lográndose la precisión requerida y dar cumplimiento a los objetivos y demostrar las hipótesis propuestas en la presente tesis. / The northeastern region of Mexico and the State of Texas, in North America, has a population of over 30 million people. Tourism national GDP is a very prominent activity in Mexico to be considered as well as hunting activity in the northeast of Mexico because is the largest area to hunt and has the best white tail deer in the country. Hunting and cervid industry and hunting tourism In United States are as important as cattle production, and Texas State is number one in hunting farms. Hunting has historically taken place in both countries, Mexico and the United States of America, being the northeast of Mexico and Southeast Texas the most prominent in this activity. In this thesis, we have studied the importance of hunting in northeastern Mexico, comparing to the southeast of Texas; its effects on the economy and the sustainable use of wildlife resources and their characteristics in the thorn scrub ecosystem in northeastern Mexico (the Cuenca de Burgos, Tamaulipas) and Southeast Texas, its significance in the economic and over the region, and has carried out a comparative study of these two areas, assessing the role of these activities as the basis for hunting activities and tourism that will enable the development of the region. From 2008 to 2010 a series of cabinet and field activities were done to characterize the management of hunting, gathering information through direct interviews, media consultation and through six questionnaires; three in English and three in Spanish, in institutions and official web sites, associations and groups for hunting and fishing, as well as online through social networks, forums and specialized associations. In total, it has been gathering information on 632 questionnaires, of which 422 correspond to responses in the Spanish language and 210 in English, achieving the required accuracy and to fulfill the objectives and prove the hypotheses proposed in this thesis.