La novel•la gràfica s’acostuma a presentar com la principal aposta de la indústria del còmic per aconseguir la legitimació cultural del mitjà. Aquesta tesi analitza el llenguatge del còmic, afirmant la seva legitimitat inherent, qüestiona els arguments utilitzats per la crítica per sostenir aquesta aposta i analitza des de diferents perspectives la indústria del còmic espanyola per esbrinar la influència de la novel•la gràfica en els diferents àmbits del sector. / La novela gráfica se presenta a menudo como principal apuesta de la industria del cómic para lograr la legitimación cultural del medio. Esta tesis analiza el lenguaje del cómic, afirmando su legitimidad inherente, cuestiona los argumentos utilizados por la crítica para sustentar dicha apuesta y analiza desde diferentes perspectivas la industria del cómic española para averiguar la influencia de la novela gráfica en diferentes ámbitos del sector. / The graphic novel is often presented as the best choice for the comic industry to achieve cultural legitimization of this media. This thesis analyses comic’s register, confirming its inherent legitimacy, questions the arguments provided by the critics to sustain the above mentioned choice and analyzes from different perspectives the Spanish comic industry in order to understand the influence of graphic novel in different areas of the sector.

Doctorat en philosophie et lettres / info:eu-repo/semantics/nonPublished

Cette recherche a pour point de départ l’important mouvement de traduction en Allemagne au tournant du XIXe siècle, et la critique par les penseurs allemands de la manière dont les Français traduisaient. Ceux-­‐ci se voient reprocher leur tendance à toujours traduire comme si l’auteur était français, refusant l’épreuve de l’étranger (Berman) que constitue la traduction. Ce conflit est philosophiquement problématisé en 1813 par F. Schleiermacher, qui montre que derrière ces approches du traduire s’affrontent des conceptions de la rationalité, du rapport de la pensée au langage, et de la subjectivité, mais aussi des conceptions de la culture, de la nation, et du rapport à l’étranger. À la lumière de ces analyses, nous réinterrogeons les conceptions de la traduction en France aux XVIIe et XVIIIe siècles, où domine la pratique des « belles infidèles ». Nous nous intéressons aux soubassements théoriques de ces conceptions, ce qui conduit à accorder une attention particulière aux réflexions sur le langage menées à Port-Royal, et à la réflexion de Voltaire sur l’histoire. Nous étudions la question de la traduction de la philosophie en français à cette époque. Parallèlement, l’étude des premières traductions de Shakespeare en France et en Allemagne (Voltaire/Herder, Schlegel) montre comment se nouent réflexions sur la littérature, l’histoire, la pluralité des cultures – sur fond de volonté de s’émanciper, du côté allemand, de la domination culturelle française, et de remise en question de la pensée des Lumières. Revenant enfin sur les réflexions de Schleiermacher, nous étudions en quel sens elles définissent une éthique de la traduction et l’éthique à partir de la traduction, autour du concept d’hospitalité.En mettant en lumière la richesse des conceptions autour de la traduction en France aux siècles classiques, ce travail vise à redonner un intérêt à leur étude d’un point de vue philosophique, et en revenant sur cette critique allemande, à éclairer l’origine de réflexions contemporaines majeures sur la traduction et ses enjeux. / The investigation's starting point is the significant German translation's movement from the begining of the 19th century and the German thinkers criticism against the French practice of translation. The Germans reproach the French to translate a foreign work as if the author was french, thus refusing the very principle of translation, that is to confront to the Otherness (Berman). In 1813, F. Schleiermacher points the philosophical issues raised by the conflict opposing these two different approaches of translation, revealing that not only does such a conflict mirror the opposition between different ways of conceiving rationality, the relationship between language and thought, subjectivity, but also different ways of conceiving culture, nation, and the relationship to the Other and to foreignness. In the light of such analysis, we question the ways of conceiving translation in France in the 17th and 18th century, in which the practice of the "belles infidèles" prevails. We examine the theoretical groundings of these conceptions of translation, which leads to focus especially on the language studies conducted in Port-Royal and Voltaire's consideration about history. We study the issue raised by the French translation of philosophical work at the time. The confrontation of Shakespeare's first translations in France and in Germany (Voltaire/Herder, Schlegel) shows how a reflection on literature, history and cultural plurality builds up while at the same time, the Germans wish to emancipate from the French cultural domination and question the Enlightenment. We finally come back to Schleiermacher's thought to study in which way it contributes to define both an ethics of translation and an ethics based on translation, refering to the concept oh hospitality. By highlighting the depth and richness of thought surrounding translation in France in the 17the and 18th century, this work's aim is to restore an interest for studying its notions from a philosophical perspective. Furthermore, by going back to this German critique, this work is also concerned with shedding light on the origins of major conteporary thinking over translation and the issues at stake.

Recourant volontiers au voilement ou à un jeu de paravents, l’écriture pudique est marquée par la précaution – souvent troublante en soi – d’éviter de provoquer le trouble chez son lecteur. Hamaguri d’Aki Shimazaki se construit autour d’un noyau apparemment contradictoire qui transcende le tabou de l’inceste. L’étude de ce roman, mis en parallèle avec L’amant de Duras et Les belles endormies de Kawabata, permet de mettre en relief un érotisme pudique dont la principale caractéristique consiste en une remise en cause de son principe transgressif, découlant de la dissolution de la limite tracée par l’interdit. Dans un phénomène de coïncidence des opposés, l’érotisme pudique aplanit le rapport dualiste entre des éléments donnés comme inconciliables : chair et esprit, Éros et Thanatos, licite et illicite. Empreint de ce type d’érotisme, Probablement personne met en scène une jeune femme et son professeur de peinture sumi-e, de quarante ans son aîné. Une passion indéfinissable, à la lisière de la hantise, les lie de plus en plus étroitement l’un à l’autre. Leur relation se joue dans le non-dit, les regards, la gestuelle; elle se révèle graduellement à travers des traits d’encre sur le papier et la symbolique de la fleur : fascinante, cueillie, flétrie… Leur drame se joue dans la zone grise entre ce qui a eu lieu et n’a jamais eu lieu. / With its active usage of veils and folding screens, modesty writing is characterized by a certain precaution – often unsettling in and of itself – that is intended to avoid exciting readers. Aki Shimazaki’s Hamaguri is constructed on such a seemingly contradictory core that transcends the taboo of incest. A comparative analysis of this novel using Duras’ The Lover and Kawabata’s The House of the Sleeping Beauties allows one to uncover a certain erotic modesty, whose defining characteristic is that it undermines transgression when the boundaries of the forbidden are broken down. In a phenomenon where opposites collide, erotic modesty bridges the dualistic gap that exists between elements once considered incompatible: body and soul, Eros and Thanatos, that which is permitted and the forbidden. Infused with this particular form of eroticism, Probablement personne acquaints readers with a young woman and her sumi-e painting professor, who is forty years her senior. An incommunicable bond develops, bordering on haunting, and ties the two closer together. Their relationship transpires in the unspoken, looks as well as gestures, gradually unveiling itself through strokes of ink on paper and floral symbolism: captivating, picked, wilted. Their drama unfolds in the grey area between what really happens, and what does not.

El mes de juny de l’any 2000 es va inaugurar l’exposició “Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673)” al Museu-Monestir de Pedralbes. Aquesta exposició, que havia de ser temporal i es va acabar convertint en semi-permanent, estava constituïda en la seva major part per obres del fons de la col•lecció de les monges, amb l’aportació externa d’alguna altra obra per completar-ne el discurs museològic. Els comissaris de l’exposició havien inclòs entre les peces escollides les anomenades “pintures negres”, que són l’objecte principa d’aquesta tesi. Aquestes pintures murals són una de les obres menys vistoses, de les que tenen menys protagonisme, d’entre les que integren la col•lecció del Museu- Monestir de Pedralbes. No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professional per a un conservador-restaurador. però el poc que es coneix de les pintures negres i la seva raresa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com les patologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent. Volem posar en relleu amb el treball realitzat el fet que de l’estudi d’un objecte en procés de restauració, aparentment intranscendent i opac, que s’ha mantingut al marge de l’interès dels estudiosos, amb la voluntat de respondre les preguntes menys evidents, és possible arribar a entendre com pensaven i vivien les persones d’una època tan allunyada del nostre temps com és el segle XIV, més enllà d’intentar resoldre els problemes estrictes de conservació que pugui presentar. El treball es va iniciar l’any 2000 amb l’encàrrec de restaurar les pintures negres traspassades per poder-les exhibir en condicions acceptables en l’exposició. El primer contacte amb les pintures va ser una inspecció visual en què es va constatar un problema important de conservació-restauració i es va elaborar una llista de qüestions per respondre que abraçaven un espectre d’àmbits força diversos. La informació que hem anat obtenint de la investigació duta a terme s’ha organitzat en els quatre capítols de la tesi. Al primer capítol s’ha agrupat la informació referent a l’entorn de les pintures: qui les va encarregar i on eren quan es van realitzar. S’ha fet un treball de documentació de la figura de la reina Elisenda i de la seva obra, el monestir de Pedralbes, des de la fundació d’aquest fins la mort de la reina fundadora. Al segon capítol s’han posat en comú dos fonts de documentació fonamentals per conèixer com es va dur a terme l’arrencament i el traspàs de les pintures negres: una filmació en pel•lícula de 16 mm realitzada per documentar el procés i la fitxa del catàleg de l’exposició Barcelona restaura, realitzada l’any 1980. S’ha pogut recórrer també, sortosament, a informació de primera mà d’alguns dels protagonistes de la intervenció: el Sr. Joaquim Pradell i Ventura, restaurador de l’antic Servei de Museus d’Art, i la Sra. M. Assumpta Escudero i Ribot, primera directora del Museu- Monestir de Pedralbes i impulsora de les excavacions que van perpetre identificar part del palau de la reina Elisenda al mateix monestir, tots dos jubilats en l’actualitat. El tercer capítol aprofundeix en el tractament realitzat a les pintures negres en el moment del seu traspàs a un nou suport. En aquest moment, es consuma el canvi d’estat de les pintures, que deixen de ser «pintures murals» per passar a convertir-se de fet en un nou bé cultural moble. S’ha obtingut la informació del procés amb l’ajut de les fonts citades en el segon capítol, però l’estudi de les pintures s’ha complementat amb anàlisis físiques i químiques de la seva estructura i composició. S’ha dut a terme també un estudi de l’adhesiu utilitzat per al traspàs de les pintures al nou suport, el poliacetat de vinil, i del procés d’envelliment o degradació que aquest pateix, atès que és el principal causant de les patologies que presenten actualment les pintures negres El quart capítol vol respondre les preguntes menys pragmàtiques que generen les pintures negres, és a dir aquelles qüestions relacionades amb el seu significat. S’hi recull la informació de l’anàlisi iconogràfica de les pintures i també els referents culturals i religiosos del moment en què es van crear, així com una aproximació a la presència de la mort en la vida quotidiana al segle XIV. Per respondre aquestes qüestions ha calgut recórrer a la bibliografia especialitzada en iconografia i simbologia, i a les mateixes fonts de la literatura religiosa que les ha generades, així com a la bibliografia sobre la història de les mentalitats, el pensament i la vida quotidiana. Finalment, a l’apèndix documental s’aporten documents de referència necessaris per a la consulta durant la lectura de la tesi.

In the present research, creative experiences of the Arte Povera (literally Poor Art) are analysed as keys to experiment the material, its elements and its procedures. Their reflection and study allow us to design a didactic proposal aimed to train artists in the higher education of Fine Arts. Different creation and production practices are carried out, based in the creative processes of Arte Povera, developing four cases of study for the elaboration of didactic material. The didactic proposal is linked to the thinking of John Dewey, Edgar Morin, Paulo Freire and Maria Angélica Oliva, re-framing the educational gesture and its democratic space with proposals and critical devices that arise from both socio-political and cultural contexts that affect to the way of thinking and knowledge production in the contemporary education. A methodological path has been developed with different techniques: documentary analysis, qualitative observation and creative irradiation technique; the value of the practices, reveals the development and research of knowledge through the direct observation, relevant to the purposes of the object of study. The results are the product of the experience acquired in the practices, crystallizing in a didactic material to include in subjects in the frame of creation and production, for artists in formation. / En la presente investigación se analizan las experiencias creativas del Arte Povera como claves para experimentación del material, sus elementos y procedimientos. Su reflexión y estudio permiten diseñar una propuesta didáctica dirigida a la formación de artistas en la educación superior de Bellas Artes. Se realizan diversas prácticas de creación y producción, fundadas en los procesos creativos del Arte Povera, desarrollando cuatro casos de estudio para la construcción de material didáctico. La propuesta didáctica se enlaza al pensamiento de John Dewey, Edgar Morin, Paulo Freire y María Angélica Oliva resignificando el gesto educativo y su espacio democrático con propuestas y dispositivos críticos que surgen de los contextos socio, político y culturales que afectan las formas de pensar y producir conocimiento en la educación contemporánea. Se ha desarrollado un camino metodológico con las técnicas: análisis documental, observación cualitativa y técnica de irradiación creativa, el valor de las prácticas, revela el desarrollo y búsqueda de conocimientos por medio de la experiencia y observación directa, pertinentes con los propósitos del objeto de estudio. Los resultados son producto de la experiencia adquirida en las prácticas, cristalizándose en un material didáctico para incluir en asignaturas de línea de creación y producción, para artistas en formación. / En la present recerca s'analitzen les experiències creatives de l'Art Povera com a claus per a l'experimentar el material, els seus elements i procediments. La seua reflexió i estudi permeten dissenyar una proposta didàctica dirigida a la formació d'artistes en l'educació superior de Belles Arts. Es realitzen diverses pràctiques de creació i producció, fundades en els processos creatius de l'Art Povera, desenvolupant quatre casos d'estudi per a la construcció de material didàctic. La proposta didàctica s'enllaça al pensament de John Dewey, Edgar Morin, Paulo Freire i María Angélica Oliva resignificant el gest educatiu i el seu espai democràtic amb propostes i dispositius crítics que sorgeixen dels contextos soci, polític i culturals que afecten les formes de pensar i produir coneixement en l'educació contemporània. S'ha desenvolupat un camí metodològic amb les tècniques: anàlisi documental, observació qualitativa i tècnica d'irradiació creativa, el valor de les pràctiques, revela el desenvolupament i cerca de coneixements per mitjà de l'experiència i observació directa, pertinents amb els propòsits de l'objecte d'estudi. Els resultats són producte de l'experiència adquirida en les pràctiques, cristal¿litzant-se en un material didàctic per a incloure en assignatures de línia de creació i producció, per a artistes en formació. / García-Huidobro Tagle, MDP. (2017). EXPERIMENTAR EL MATERIAL: ELEMENTOS Y PROCEDIMIENTOS. Experiencia creativa del Arte Povera como propuesta didáctica [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90585 / TESIS

Данная магистерская диссертация посвящена проблеме передачи средств речевой выразительности в художественном тексте при помощи машинного перевода. Рассматриваются современные технологии машинного перевода, специфика перевода художественных текстов и классификация тропов и фигур. В рамках исследования осуществляется сопоставление «способностей» трех автоматизированных систем (Яндекс.Переводчик, Google Translate и PROMT.One) передавать средства выразительности речи на материале романа Дж. К. Роулинг «Гарри Поттер и философский камень». / This master’s thesis studies the problem of rendering the means of speech expressiveness in a literary text using machine translation. There are considered modern machine translation technologies, the specific features of literary texts translation and the classification of tropes and figures. Based on the novel “Harry Potter and the Philosopher’s Stone” by J. K. Rowling, the study compares the “abilities” of three automated systems (Yandex.Translate, Google Translate and PROMT.One) to identify stylistic devices in the source language and reproduce them in the target language.

Эта магистерская диссертация посвящена исследованию и сопоставлению переводческих трансформаций в рамках теорий Ж.-П. Вине и Ж. Дарбельне и Л. С. Бархударова с целью выявления особенностей каждой из них на фоне друг друга. Материалом сопоставительного анализа послужили монологи доктора Уотсона в первой главе рассказа А. К. Дойла «Скандал в Богемии». / This master’s thesis studies and compares translation transformations within the theories of J.-P. Vinay, J. Darbelnet and L. S. Barkhudarov in order to find out some of the peculiarities of said theories compared to one another. The analysis is based on comparing the translation of Dr. Watson’s monologues in the first chapter of the short story «A Scandal in Bohemia» by A. C. Doyle with the English source text.