Arbetet adresserar dels problematiken med att flera klassrums fysiska lärmiljö inte har hängt med i utvecklingen och inte förändrats sedan de första klassrummen utformades, och dels problematiken med att när en lärmiljö utformas kan det uppstå ett glapp mellan arkitektens intentioner och pedagogens praktik, som kan överbryggas förutsatt att pedagoger blir involverade i arbetet, förstår och kan granska gestaltningsförslaget innan det realiseras.  Syftet har varit att undersöka hur ett befintligt och idag traditionellt utformat klassrum, med givna förutsättningar, kan anpassas och gestaltas för dagens undervisning baserad på forskning och beprövad erfarenhet. Målet har varit att gestalta klassrummet så att klassrummet och dess lärmiljö ska fungera som verktyg och stöttning för dagens behov, undervisning och lärande. Under arbetet har jag använt mig av mina 13 års erfarenheter som pedagog, mina studier och lärdomar inom didaktik, av litteratur och forskning samt inspirerats av liknande arbete.  Mitt gestaltningsundersökande och arbete har kretsat kring de fyra aspekterna: lärmiljöer, flexibilitet och variation, kunskapsutbyte och belysning. Min tolkning av dessa aspekter är materialiserade och visualiserade i ett gestaltningsförslag. Sammanfattningsvis ska den fysiska lärmiljön stödja individualisering och att elever kan använda varandra som resurs. Den fysiska lärmiljön bör således bjuda in till och stödja olika lärsituationer, aktiviteter och kunskapsutbyte mellan elever, som pedagogen initierar till och aktivt håller igång. För detta bör klassrummet delas in i väldefinierade mindre rum för: grupparbete, olika funktioner och behov, där alla rum är inom synhåll och räckhåll för pedagogen. Flexibilitet och variation handlar om att eleven kan byta och variera aktivitet och plats, efter behov, under lektionen. Möbler står kvar och är olika. Eftersom möbleringen inte förändras kan belysningen anpassas till platsens aktivitet. Belysningen bjuder i sin tur in till och stödjer lärsituationen.  Syftet med arbetet har också varit att undersöka och använda tekniken Virtual Reality (VR) som gestaltningsverktyg och i dialog med skolledare, pedagoger och elever.  Resultatet av VR som verktyg i gestaltningsarbetet talar för att VR på många sätt underlättar gestaltningsarbetet för arkitekten, och gestaltningen kan ta en helt annan riktning tack vare upplevelsen av rummet med och genom VR, då VR låter oss uppleva rummet med vår egen kropp, på ett smidigt, välbekant och snabbt sätt. Olika verktyg kommunicerar och visualiserar olika aspekter, kvalitéer och delar i ett gestaltningsundersökande, som påverkar gestaltningsarbetet. Därför föreslår jag att VR används som gestaltningsverktyg, kontinuerligt under gestaltningsarbetet, som komplement och parallellt med andra verktyg. Jag rekommenderar att VR introduceras och implementeras som gestaltningsverktyg i utbildningen för inredningsarkitektur, jämte andra verktyg.  VR som verktyg i dialog med skolledare, pedagoger och elever kan vara ett potentiellt och användbart verktyg i en samgestaltning, då VR bjuder in till samtal och diskussion kring den fysiska lärmiljön och klassrummets utformade i relation till pedagogens praktik. VR kan bidra till att glappet mellan arkitektens intentioner och pedagogens praktik kan överbryggas, då pedagoger ges möjlighet till att utvärdera och diskutera ett gestaltningsförslag, på ett sätt som de förstår. VR bjuder även in eleven till diskussionen. Jag föreslår att VR som verktyg undersöks vidare, t ex i forskning/studier med participatory design som metod, när utforskande av co-design verktyg testas.

No description available.

Cette thèse se situe dans le domaine des Systèmes Commandés en Réseaux, systèmes pluridisciplinairesqui connaissent un grand développement dans le contexte technologique actuel etqui introduisent de nouveaux problèmes de recherche, en particulier, pour les communautés Automatiqueet Réseau de Communication. L’objectif est de montrer l’intérêt de considérer un lienbidirectionnel entre la Qualité de Contrôle (QdC) (stabilité et performance des applications decontrôle-commande) et la Qualité de Service (QdS) (retards dans les transmissions) en se focalisantsur les réseaux locaux et plus particulièrement sur l’ordonnancement des trames dans la souscouche MAC où on considère des protocoles MAC de type CSMA.Notre travail se situe tout d’abord dans le cadre du réseau CAN où nous faisons trois propositions.La première proposition consiste en des solutions de QdS pour des applications decontrôle-commande sur la base du concept de priorité hybride, pour l’ordonnancement de trames,dans laquelle nous définissons une partie priorité dynamique qui dépend d’un paramètre de QdC.Ceci permet de réaliser une relation QdC→QdS. La deuxième proposition consiste en des solutionsde QdC par une méthode de compensation de retard (maintenance des pôles dominants)ce qui permet de réaliser une relation QdS→QdC. La troisième proposition consiste à réaliserune relation QdC⇋QdS qui assure lors de l’implantation de plusieurs applications, une propriétéd’équité comportementale. Nous abordons ensuite le cadre particulier des réseaux locaux sans filoù, d’une part, nous définissons des protocoles MAC de type CSMA sans collision sur la basede priorités et, d’autre part, nous montrons la faisabilité des idées développées dans le cadre duréseau CAN / This thesis is in the field of Networked Controlled Systems, which are multidisciplinary systemsand which experience a great development in the context of the current technology andintroduce new research problems, particularly for the communities of Automatic Control andCommunication Network. The aim is to show the interest in considering a bidirectional link betweenthe Quality of Control (QoC) (stability and performance of process control applications) andQuality of Service (QoS) (delays in the transmissions) and to focus on Local Area Networks and,more particularly, on the scheduling of frames in the MAC layer in which we consider CSMAMAC protocols.Our work first concerns a CAN network where we have three proposals. The first proposalconsists of solutions for QoS, for process control applications, which are based on the conceptof hybrid priority for the frame scheduling in which we define a dynamic priority part which dependson a QoC parameter. This allows to implement a relation QoC→QoS. The second proposalconsists of QoC solutions by using a compensation method for time delays (maintenance of dominantpoles) which allows to implement a relation QoS→QoC. The third proposal consists inimplementing a relation QoS⇋QoC that ensures, for the implementation of several applications,a fairness property. We then discuss the specific context of Wireless LANs, where, on the onehand, we define collision-free CSMA MAC protocols on the basis of priorities and, on the otherhand, we show the feasibility of the ideas developed in the CAN network

The Master's thesis Transformation of the microprocessor's description language to the hardware description language is aimed at design of application specific microprocessors with using ISAC language. It deals with design and implementation of transformation which converts description of microprocessor in ISAC language into equivalent description in VHDL language. The chapter Summary of research problems describes chosen problems, showing up some notions connected with problems and presents suggestion of transformation mentioned above. The chapter Suggestion of solution presents new extension of ISAC language. There is also described the way of design solution of transformation and solution of implementation of VHDL generator which performs transformation. Conclusion of thesis discusses next points of future work reached results.

The Convolutional Neural Networks are getting more and more popular due to their applications in revolutionary technologies like Autonomous Driving, Biomedical Imaging, and Natural Language Processing. With this increase in adoption, the complexity of underlying algorithms is also increasing. This trend entails implications for the computation platforms as well, i.e. GPUs, FPGA, or ASIC based accelerators, especially for the Address Generation Unit (AGU), which is responsible for the memory access. Existing accelerators typically have Parametrizable Datapath AGUs, which have minimal adaptability towards evolution in algorithms. Hence new hardware is required for new algorithms, which is a very inefficient approach in terms of time, resources, and reusability. In this research, six algorithms with different implications for hardware are evaluated for address generation, and a fully Programmable AGU (PAGU) is presented, which can adapt to these algorithms. These algorithms are Standard, Strided, Dilated, Upsampled and Padded convolution, and MaxPooling. The proposed AGU architecture is a Very Long Instruction Word based Application Specific Instruction Processor which has specialized components like hardware counters and zero-overhead loops and a powerful Instruction Set Architecture (ISA), which can model static and dynamic constraints and affine and non-affine Address Equations. The target has been to minimize the flexibility vs. area, power, and performance trade-off. For a working test network of Semantic Segmentation, results have shown that PAGU shows close to the ideal performance, one cycle per address, for all the algorithms under consideration excepts Upsampled Convolution for which it is 1.7 cycles per address. The area of PAGU is approx. 4.6 times larger than the Parametrizable Datapath approach, which is still reasonable considering the high flexibility benefits. The potential of PAGU is not just limited to neural network applications but also in more general digital signal processing areas, which can be explored in the future. / Convolutional Neural Networks blir mer och mer populära på grund av deras applikationer inom revolutionerande tekniker som autonom körning, biomedicinsk bildbehandling och naturligt språkbearbetning. Med denna ökning av antagandet ökar också komplexiteten hos underliggande algoritmer. Detta medför implikationer för beräkningsplattformarna såväl som GPU: er, FPGAeller ASIC-baserade acceleratorer, särskilt för Adressgenerationsenheten (AGU) som är ansvarig för minnesåtkomst. Befintliga acceleratorer har normalt Parametrizable Datapath AGU: er som har mycket begränsad anpassningsförmåga till utveckling i algoritmer. Därför krävs ny hårdvara för nya algoritmer, vilket är en mycket ineffektiv metod när det gäller tid, resurser och återanvändbarhet. I denna forskning utvärderas sex algoritmer med olika implikationer för hårdvara för adressgenerering och en helt programmerbar AGU (PAGU) presenteras som kan anpassa sig till dessa algoritmer. Dessa algoritmer är Standard, Strided, Dilated, Upsampled och Padded convolution och MaxPooling. Den föreslagna AGU-arkitekturen är en Very Long Instruction Word-baserad applikationsspecifik instruktionsprocessor som har specialiserade komponenter som hårdvara räknare och noll-overhead-slingor och en kraftfull Instruktionsuppsättning Arkitektur (ISA) som kan modellera statiska och dynamiska begränsningar och affinera och icke-affinerad adress ekvationer. Målet har varit att minimera flexibiliteten kontra avvägning av område, kraft och prestanda. För ett fungerande testnätverk av semantisk segmentering har resultaten visat att PAGU visar nära den perfekta prestanda, 1 cykel per adress, för alla algoritmer som beaktas undantar Upsampled Convolution för vilken det är 1,7 cykler per adress. Området för PAGU är ungefär 4,6 gånger större än Parametrizable Datapath-metoden, vilket fortfarande är rimligt med tanke på de stora flexibilitetsfördelarna. Potentialen för PAGU är inte bara begränsad till neurala nätverksapplikationer utan också i mer allmänna digitala signalbehandlingsområden som kan utforskas i framtiden.

This study attempts to gain an understanding of the responsibilities and place of the designer within his/her social, political and environmental context, a topic which is continuously being scrutinised. Graphic designers, as practitioners and researchers, have shifted towards principles found within Human-Centred Design (HCD) and problem-solving processes, primarily concerned with the community’s need and the voice of the community members within the problem and thus integrating the user into the design practice and problem-solving process. This practice-based research project reflects upon the integration of human-centred graphic design processes, analysing the brand and wayfinding design currently incorporated in the Sasolburg Public Library (SPL) through the implementation of HCD thinking and problem-solving processes, Participatory Action Research (PAR) and the HCD IDEO toolkit. The researcher critically and experientially questions and reflects upon HCD thinking: its problem-solving strategies, strengths and the ultimate result of its integration into the project, as she aimed to codesign a functional brand identity and way-finding system that resonates with the identified community need as well as the SPL’s current space and place ‘description’, essentially attempting to create a public library that is human-centred at heart. The integrated co-designed problem-solving processes, guided by the HCD IDEO toolkit, were applied within a focus group setting, and comprised out of seven focus group sessions referred to as HCD team meetings. The focus group sessions consisted out of six HCD team meeting and one member checking contact session, supported by various research phases. The team meetings all considered theoretical constructs within multiple HCD research approaches, including the HCD analysis model, PAR research cycles and the action research model, constantly re-considering existing assumptions and structures within the unique context of a public library setting, but specifically the SPL. Each focus group team meeting, and its subsequent research tools, were tailor-made for the SPL context, considering principles of the co-design process along with the expertise and perceived knowledge structures of the HCD team consisting of the designer (as specialist within practice), the researcher (as specialist academic) and the librarians (as specialists within the SPL and the identified problem). Arising from this complex construction of tools, and subsequent data collected, various findings were made identifying the value and strengths as well as the feasibility of HCD thinking processes and their integration within a ‘real life context’. Summarised findings include: the implementation of co-design processes, PAR repetitive cycles, and the creation of design deliverables answering to identified needs; tensions identified within the co-design process, sparking the beginning of what seems to be a continuous and endless ‘power/authority/expertise struggle’ throughout the problem-solving process; an aesthetic adjustment (with specific reference to graphic design executions identified within traditional design practices) as a result of the co-design process and lastly, a break in HCD co-design thinking, which argues for implementing democratic thinking practice and processes within the production and design application process. Considering the findings on the HCD research process within the context of this research, suggestions towards possible design solutions and future potential applications (within a theoretical context) are made, allowing the research in its specific, public library context, to contribute to HCD theoretical thinking processes and their integration within graphic design research and practice.

No description available.

No description available.

Tesis por compendio / [ES] Los servicios climáticos son productos que resultan de la combinación de datos climáticos y otra información pertinente y que resultan útiles para la toma decisiones para la adaptación o mitigación del cambio climático. Idealmente, este tipo de servicios funcionan como puente entre los puros datos climáticos y los usuarios finales, de modo que la ciencia queda traducida en productos o servicios útiles y comprensibles. Con frecuencia, los servicios climáticos han sido desarrollados por expertos en datos climáticos sin tener en cuenta las necesidades específicas de los usuarios finales. Este enfoque «top-down» con frecuencia significa que no se utiliza la información más relevante para su creación y que se descuida la perspectiva del usuario final durante el proceso de diseño. La desconexión existente entre los potenciales usuarios de servicios climáticos y los propios productos ha conducido a una falta de aceptación y utilización de los servicios climáticos, incluso entre aquellos usuarios más vulnerables a los efectos del cambio climático. La co-creación de servicios climáticos junto a los usuarios que van a utilizarlos puede ayudar a solucionar muchos de los retos descritos anteriormente. Al implicar a los usuarios en el diseño y desarrollo de los servicios, es más sencillo que éstos sean pertinentes, se adapten a sus necesidades y sean fáciles de usar. Esto puede ayudar a aumentar la concienciación y la comprensión de las posibles repercusiones del cambio climático, así como a generar confianza en los servicios que se prestan. Además, la co-creación de estos servicios puede ayudar a desarrollar modelos de negocio más sostenibles para los servicios climáticos basados en el beneficio mutuo y la propiedad compartida. Esto puede contribuir a que los servicios sean sostenibles y puedan seguir prestándose a largo plazo. La co-creación puede, en definitiva, ayudar a que los servicios se consideren relevantes y valiosos para los usuarios, y que éstos estén dispuestos a invertir el tiempo y los recursos necesarios para utilizarlos de forma sostenida a lo largo del tiempo. El objetivo de esta tesis es contribuir al desarrollo de servicios climáticos eficaces y orientados al usuario para la adaptación al cambio climático, centrándose en el sector del agua. Al promover la creación conjunta de servicios climáticos, se pretende garantizar que las estrategias de adaptación se adapten a las necesidades específicas de los distintos usuarios de los servicios climáticos, y crear resiliencia y capacidad en las organizaciones y comunidades. El caso de estudio consiste en la co-creación de un servicio climático para la evaluación de los impactos del cambio climático en el sistema de abastecimiento de agua a Valencia y su área metropolitana. El servicio climático se creó juntamente con la empresa local de suministro de agua de Valencia (EMIVASA), en el contexto del proyecto INNOVA. Para realizar este análisis, se desarrolló un modelo de dinámica de sistemas de la cuenca del Júcar, capaz de representar las complejas interrelaciones del sistema a lo largo del tiempo, y se combinó con un modelo de calidad de aguas del embalse de Tous para realizar el análisis sobre la calidad del recurso futuro disponible. Este trabajo demuestra el valor de involucrar a los usuarios finales en la co-creación de servicios climáticos para garantizar su relevancia, utilidad y aceptación. Lo hace mediante la aplicación de esta metodología a la cuenca del Júcar y al problema del abastecimiento a la ciudad de Valencia en escenarios futuro de cambio climático. Esta aplicación permite extraer conclusiones sobre las formas de co-crear este tipo de productos y las mejores formas de abordar la co-creación de servicios climáticos en sectores clave. / [CA] Els serveis climàtics són productes que resulten de la combinació de dades climàtiques i altra informació pertinent i que resulten útils per a la presa decisions per a l'adaptació o mitigació del canvi climàtic. Idealment, aquest tipus de serveis funcionen com a pont entre les pures dades climàtiques i els usuaris finals, de manera que la ciència queda traduïda en productes o serveis útils i comprensibles. Amb freqüència, els serveis climàtics han sigut desenvolupats per experts en dades climàtiques sense tindre en compte les necessitats específiques dels usuaris finals. Aquest enfocament «top-down» amb freqüència significa que no s'utilitza la informació més rellevant per a la seua creació i que es descura la perspectiva de l'usuari final durant el procés de disseny. La desconnexió existent entre els potencials usuaris de serveis climàtics i els propis productes ha desembocat a una falta d'acceptació i utilització dels serveis climàtics, fins i tot entre aquells usuaris més vulnerables a l'efecte del canvi climàtic. La co-creació de serveis climàtics amb els usuaris finals pot ajudar a solucionar molts dels reptes descrits anteriorment. En implicar els usuaris en el disseny i desenvolupament dels serveis, és més senzill que aquests siguen pertinents, s'adapten a les seues necessitats i siguen fàcils d'usar. Això pot ajudar a augmentar la conscienciació i la comprensió de les possibles repercussions del canvi climàtic, així com a generar confiança en els serveis que es presten. A més, la co-creació d'aquests serveis pot ajudar a desenvolupar models de negoci més sostenibles per als serveis climàtics: en implicar els usuaris en el desenvolupament i el finançament dels serveis, és possible crear models de negoci basats en el benefici mutu i la propietat compartida. Això pot contribuir al fet que els serveis siguen sostenibles i puguen continuar prestant-se a llarg termini. La co-creació pot, en definitiva, ajudar al fet que els serveis es consideren rellevants i valuosos per als usuaris, i que aquests estiguen disposats a invertir el temps i els recursos necessaris per a utilitzar-los de forma sostinguda al llarg del temps. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir al desenvolupament de serveis climàtics eficaços i orientats a l'usuari per a l'adaptació al canvi climàtic, centrant-se en el sector de l'aigua. En promoure la creació conjunta de serveis climàtics, es pretén garantir que les estratègies d'adaptació s'adapten a les necessitats específiques dels diferents usuaris dels serveis climàtics, i crear resiliència i capacitat en les organitzacions i comunitats. El cas d'estudi consisteix en la co-creació d'un servei climàtic per a l'avaluació dels impactes del canvi climàtic en el sistema de proveïment d'aigua a València i la seua àrea metropolitana. El servei climàtic es va crear juntament amb l'empresa local de subministrament d'aigua de València (EMIVASA), en el context del projecte INNOVA. Per a realitzar aquesta anàlisi, es va desenvolupar un model de dinàmica de sistemes de la conca del Xúquer, adequat per representar les complexes interrelacions del sistema al llarg del temps, i es va combinar amb un model de qualitat d'aigües de l'embassament de Tous per a realitzar l'anàlisi sobre la qualitat del recurs futur disponible. Aquest treball demostra el valor d'involucrar als usuaris finals en la co-creació de serveis climàtics per a garantir la seua rellevància, utilitat i acceptació. Ho fa mitjançant l'aplicació d'aquesta metodologia a la conca del Xúquer i al problema del proveïment a la ciutat de València en escenaris futurs de canvi climàtic. Aquesta aplicació permet extraure conclusions sobre les formes de co-crear aquest tipus de productes i les millors formes d'abordar la co-creació de serveis climàtics en sectors clau. / [EN] Climate services result from combining climate data and other relevant information and are valuable for climate change adaptation or mitigation decision-making. Ideally, such services function as a bridge between pure climate data and end-users so that the science is translated into useful and understandable products or services. Climate services for adaptation can be developed at individual, local and regional scales and help communities and individuals prepare for and cope with the effects of climate change. Climate services have often been developed by climate data experts without considering the specific needs of end-users. This top-down approach often means that the most relevant information is not used in their creation and the end-user perspective is neglected during the design process. The disconnect between potential users of climate services and the products themselves has led to a lack of uptake and use of climate services, even among those users most vulnerable to the effects of climate change. Co-creation of climate services with the users who will use them can help to address many of the challenges described above. By involving users in the design and development of services, it is easier to make them relevant, tailored to their needs and easy to use. This can help raise awareness and understanding of the potential impacts of climate change and build trust in the services provided. In addition, co-creating these services can help develop more sustainable business models for climate services: by involving users in developing and financing services, business models based on mutual benefit and shared ownership can be created. This can contribute to making services sustainable and able to continue to be provided in the long term. Co-creation can ultimately help to ensure that services are seen as relevant and valuable to users, and that users are willing to invest the time and resources to use them on a sustained basis over time. This thesis aims to contribute to developing effective, user-driven climate services for climate change adaptation, with a focus on the water sector. Promoting the co-creation of climate services aims to ensure that adaptation strategies are tailored to the specific needs of different users of climate services, and to build resilience and capacity in organisations and communities. The case study consists of co-creating a climate service to assess climate change impacts on the water supply system of Valencia and its metropolitan area. The climate service was created jointly with the local water supply company of Valencia (EMIVASA), in the context of the INNOVA project. To carry out this analysis, a system dynamics model of the Júcar basin, capable of representing the complex interrelationships of the system over time, was developed and combined with a water quality model of the Tous reservoir to perform the analysis on the quality of the future resource available. This work demonstrates the value of involving end-users in co-creating climate services to ensure their relevance, utility and acceptability. It does so by applying this methodology to the Júcar river basin and to the problem of supplying the city of Valencia in future climate change scenarios. This application allows conclusions to be drawn on ways to co-create this type of product and the best ways to address the co-creation of climate services in critical sectors, such as the drinking water supply. / This research was supported by the INNOVA, ADAPTAMED, SÀPIDES and WATER4CAST projects. The Innovation of Climate Services (INNOVA) project is funded by the European Research Area for Climate Services Consortium (ER4CS) and the Agencia Estatal de Investigación of the Spanish government (GA: 690462; PCIN-2017-066). The ADAPTAMED project is funded by the Ministerio de Ciencia e Innovación of Spain (RTI2018-101483-B-I00), including EU FEDER funds. SÀPIDES (INNEST/2021/276) is funded by the Agència Valenciana de la Innovació (AVI). Lastly, the WATER4CAST project (PROMETEO/2021/074) from the Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Comunitat Valenciana. The data supporting this research includes global and regional climate projections obtained from EURO-CORDEX and Copernicus (Jacob et al., 2014; Copernicus Climate Change Service, 2017), inflows for the modelled sub-basins (MAPAMA, 2018), water transfers, users, demands, reservoirs information and water quality parameters from CHJ (Confederación Hidrográfica del Júcar, 2019), and air temperature and precipitation data from AEMET (Spanish National Meteorological and Climate Agency, 2019). / Rubio Martín, A. (2023). Development of climate services for the management of Mediterranean water resource systems: case study of the Júcar system and Valencia water supply [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194057 / Compendio

Die Konferenz »Entwerfen – Entwickeln – Erleben« bietet ein be­sonderes Podium zum Austausch von Wissenschaftlern und Praxis­vertretern aus den zentralen Bereichen der Produktentwicklung. Der vorliegende Band enthält Beiträge der EEE2014 unter anderem zu Innovationsstudien und Zukunftskonzepten für verschiedenste Bran­chen, zu Design Thinking und Designprozessen von frühen Phasen bis zum Qualitätsmanagement, Methoden und Werkzeugen von Mindcards bis Eye-Tracking sowie zu den Themen User Experience und Nutzererleben, Öko-Design, Universal Design und partizipative Gestaltung. Die Technischen Universität Dresden und technischesdesign.org er­möglichten in Kooperation mit der Gruppe Virtuelle Produktentwick­lung der Wissenschaftlichen Gesellschaft für Produktentwicklung (WiGeP), dem Mathematisch-Physikalischen Salon der Staatlichen Kunstsammlungen Dresden und der Hochschule für Bildende Küns­te Dresden die fachübergreifende Diskussion des Schwerpunkt-The­mas inmitten der Dresdner Altstadt. In diesem Band sind die Bei­träge zum Technischen Design enthalten, ein weiterer Band (http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bsz:14-qucosa-144963, herausgegeben von Ralph Stelzer) fasst die Beiträge zur Konstruktionstechnik und zur Virtuellen Produktentwick­lung zusammen.:Das Futur II Innovationskonzept zur Optimierung schienengebundener Fahrzeuge Christian Scholz 11 Eco Design Tool – Qualitative Entscheidungsunterstützung in der Produktgestaltung Georg Dwalischwili, Malte Koslowski und Nikolaus Marbach 27 Innovationsstudien als Treiber anwendungsorientierter Forschung – Beispiele aus dem Agrarbereich Christoph Philipp Schreiber, Thomas Herlitzius und Jens Krzywinski 43 Produktentwicklung von Bekleidung und technischen Textilien – 3DDesign/Konstruktion für biegeweiche Materialien Sybille Krzywinski, Ellen Wendt, Jana Siegmund und Lina Girdauskaite 57 Design Thinking: Allgemeingültiger Innovationsprozess? Gavin Melles und Rebekka Fuge 69 Neue Industrial Design Prozesse für die Produktentwicklung – Die Überarbeitung der VDI/VDE-Richtlinie 2424 Gerhard Reichert, Robert Watty und Christian Zimmermann 77 UXX Enterprise oder: Über den Sinn und Unsinn von Entwerfen, User Experience und Modellbau im Spannungsfeld zwischen Design Thinking und User Centered Design Oliver Gerstheimer 87 Anwenderorientierte strategische Ausrichtung von Design bei technologiegeprägten Unternehmen Frank Thomas Gärtner 103 Partizipative Softwareentwicklung am Beispiel der Findung eines Interaktionskonzeptes Ingmar S. Franke und Frank Peter 115 Die Konzeptvisualisierung als frühe Entscheidungsunterstützung im Rahmen komplexer Produktentwicklungen Frank Mühlbauer und Jens Krzywinski 129 Qualitätsmanagement im Designprozess Matthias Richter 145 Der Raum als unterstützendes Werkzeug im Designprozess. Wie wirkt sich das Design der Arbeitsumgebung auf kreative Teamarbeit aus? Danjela Hüsam, Claudia Nicolai, Dora Panayotova und Ulrich Weinberg 155 Entwickeln mit Mindcards – mehr Interaktion in kreativen Prozessen Stefan Boës, Moritz Mussgnug, Dominik Noli, Bastian Leutenecker und Mirko Meboldt 169 Learning in Action als mannigfaltige Methode zum Erlernen, Erleben und Problem Reframing Andrea Augsten 181 Potenziale und Herausforderungen für das Design in der Konzeptionsphase von soziotechnischen Systemen Jennifer Müller, Christophe Kunze und Madeleine Berger 195 Einsatz von mobilen Eye Tracking Technologien in der nutzerorientierten Produktentwicklung Moritz Mussgnug, Quentin Lohmeyer und Mirko Meboldt 209 Methode zur nutzergerechten Interfacegestaltung auf der Basis eines idealen Informationsablaufs zwischen funktionalen und formalen Anforderungen Markus Schmid 219 Multimodale HMI – Untersuchungen zur Erweiterung der Arbeitsgedächtniskapazität durch visuell-taktile Anzeiger Matti Schwalk und Thomas Maier 233 Assistenzsysteme im industriellen Kontext – Interviews und Kontextanalyse Anja Knöfel, Ralph Stelzer, Rainer Groh und Jens Krzywinski 243 Design im Bereich der Sicherheitstechnik Christian Fritz 255 Gestaltungsprinzipien für herstellerproprietäre, mobilfunkbasierte Arbeitsmittel Applikationen – Die Zielgruppenbefragung Friedrich Niehaus und Tobias Kehrein 263 Optimierung gestalterischer Faktoren für die altersgerechte Mensch-Produkt-Schnittstelle durch Greifkraftmessung Benedikt Janny, Matthias Haug und Thomas Maier 279 Iteratives Design in der Produktentstehung Gerhard Glatzel 291 Streaming alternativer Inhalte ermöglicht Barrierefreiheit für einige – und Mehrwerte für viele Zuschauer Mathias Knigge und Jörn Erkau 303 Kein schales Schimmern – Die Goldene Regel im Designkontext Heike Raap 309 Möbelentwicklung im Wandel Tony Gauser 319 Solarkraft in der Produktentwicklung – Anwendungen für Westafrika Jörg Reiff-Stephan 327 Universal Design – Möglichkeiten und Grenzen Susanne Trabandt, Linda Geißler und Stefan Schmidt 341 Wahrnehmungsgerechtheit als Gestaltungsaufgabe im Produktdesign Thomas Gatzky 351