Tesis por compendio / [ES] Los objetivos de negocio guían el conjunto de actividades que realizan las organizaciones y, en muchos casos, cómo se realizan. Específicamente, para describir cómo se llevan a cabo estas actividades (en qué orden, en qué condiciones, etc.) las organizaciones suelen utilizar procesos de negocios. Además, cuando estas actividades se realizan de forma descentralizada, como, por ejemplo, distribuidas entre diferentes organizaciones o unidades de negocio, las arquitecturas de microservicios se convierten en una solución conveniente para implementar dichos procesos. Esto se debe a que las arquitecturas de microservicios permiten descomponer un sistema en pequeños bloques independientes que se centran en capacidades empresariales únicas. Sin embargo, identificar los microservicios que van a participar en el sistema y también componerlos para satisfacer los objetivos de la organización, no es una tarea trivial. Además, aunque los objetivos de negocio dirigen las actividades que llevan a cabo las organizaciones, normalmente no se consideran de forma explicita al diseñar procesos de negocio. Como resultado, existe una falta de alineación explicita entre los objetivos y los procesos de negocio y, de una forma indirecta, también entre las composiciones de microservicios que implementarán el proceso de negocio y los objetivos. En este contexto, en esta tesis presentamos una aproximación basada en un Desarrollo Dirigido por Modelos que nos ayuda a identificar a los microservicios que participarán en un sistema a partir de los objetivos de negocio de una organización. Además, también nos permite relacionar objetivos con procesos de negocio y generar una composición de microservicios alineada con los objetivos. Asimismo, en este trabajo también queremos apoyar la evolución de las composiciones creadas con nuestra aproximación. Actualmente, no es realista pensar que una composición, una vez diseñada, no necesitará evolucionar para adaptarse frente a cambios. Por esta razón, en esta tesis también presentamos una aproximación para apoyar la evolución de una composición de microservicios. Para lograr esto, primero definimos un catálogo de reglas de adaptación para conocer las adaptaciones necesarias para introducir un cambio en la composición; segundo implementamos un bucle de control MAPE-K para automatizar la selección de reglas; y, en tercer lugar, diseñamos un protocolo de evolución para asegurar que la regla de adaptación seleccionada se ha aplicado en la composición. / [CA] Els objectius de negoci guien el conjunt d'activitats que fan les organitzacions i, en molt casos, com es fan. Específicament, per descriure com es duen a terme aquestes activitats (en quin ordre, en quines condicions, etc.), les organitzacions solen utilitzar processos de negocis. A més, quan aquestes activitats es realitzen de forma descentralitzada, per exemple, distribuïdes entre diferents organitzacions o unitats de negoci, les arquitectures de microserveis es converteixen en una solució convenient per implementar aquests processos. Això és degut a que les arquitectures de microserveis permetin descompondre un sistema en petits blocs independents que se centren en capacitats empresarials úniques. Tot i això, identificar els microserveis que participaran en el sistema i també compondre'ls per satisfer els objectius de l'organització, no es una tasca trivial. A més, encara que els objectius de negoci dirigeixen les activitats que duen a terme les organitzacions, normalment no es consideren de manera explícita en el disseny de processos de negoci. Com a resultat, hi ha una manca d'alineació explícita entre el objectius i els processos de negoci i, d'una manera indirecta, també entre les composicions de microserveis que implementaran el procés de negoci i els objectius. En aquest context, en aquesta tesi presentem una aproximació basada en un Desenvolupament Dirigit per Models que ens ajuda a identificar els microserveis que participaran en un sistema a partir dels objectius de negoci d'una organització. A més, també ens permet relacionar objectius amb processos de negoci i generar una composició de microserveis alineada amb els objectius. Així mateix, també volem donar suport a l'evolució de les composicions creades amb la nostra aproximació. Actualment, no és realista pensar que una composició, una vegada dissenyada, no necessitarà evolucionar per adaptar-se davant de canvis. Per això, en aquesta tesi també presentem una aproximació per donar suport a l'evolució d'una composició de microserveis. Per aconseguir-ho, primer definim un catàleg de regles d'adaptació per conèixer les adaptacions necessàries per introduir un canvi a la composició; segon implementem un bucle de control MAPE-K per automatitzar la selecció de regles; i, en tercer lloc, dissenyem un protocol d'evolució per assegurar que la regla d'adaptació seleccionada s'hagi aplicat a la composició. / [EN] Business goals guide the set of activities that organizations do and, in many cases, how these are performed. Specifically, to describe how these activities are carried out (i.e., in which order, under which conditions, etc.,) organizations usually make use of business processes. In addition, when these activities are performed in a decentralized way, i.e., distributed among different organizations or business units, microservices architecture becomes a convenient solution to implement such processes. This is because microservices architecture allows decomposing the system into small independent blocks that focus on single business capabilities. This allows each organization or business unit to focus on a specific business capability independently from the others. However, when a business process must be implemented through microservices, these must be coordinated in a microservice composition. Identifying the microservices that will participate in the system and coordinating them into a microservice composition to satisfy the organization's goals is not a trivial task. Besides, even though business goals direct the activities that organizations undertake, these are commonly not explicitly considered when designing business processes, i.e., these are not considered as first-class elements in the design. As a result, there is a lack of explicit alignment between goals and business processes, and also, indirectly between the underlying microservices composition that implements these business processes and the goals. Within this context, in this thesis work, we present a Model-Driven Development approach that helps us to first identify the microservices that will participate in a system based on the business goals of an organization, and then allow us to relate goals to business processes and generate microservices compositions that implement these processes. Furthermore, in this thesis, we also want to support the evolution of the composition created with our approach. Currently, it is not realistic to think that a composition, once designed, will not need to evolve to adapt it to changes. For this reason, we present an approach to support the evolution of a microservices composition. To achieve this, we first define a catalogue of adaptation rules to face changes in a microservices composition; second, we implement a MAPE-K control loop to automate the selection of the rules that apply to the identified change; and third, we design an evolution protocol to ensure that the selected adaptation rule has been applied in the composition. / This work is part of the PID2020-114480RB-I00 R&D&I project funded by MCIN/AEI. It is also supported by the Research and Development Aid Program (PAID-01-21) of the UPV and funded with the Aid to First Research Projects (PAID-06-22), Research Vice-Rectorate of the Polytechnic University of Valencia (UPV). / Ortiz Amaya, J. (2024). An MDD approach for microservices composition. Facing identification and evolution issues to support business process execution [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213396 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis consta de tres estudios sobre el razonamiento moral y la comunicación estratégica del CEO en grandes firmas, con gran impacto en la sociedad y la sostenibilidad global más allá de lo económico. La literatura vincula una buena toma de decisiones con la comunicación ética, mientras que un tono moral deficiente del CEO se relaciona con escándalos y crisis corporativas, a veces causando crisis globales. Sin embargo, existe un gap en el análisis del razonamiento moral de la alta dirección y su relación con la responsabilidad social corporativa (RSC). Comprender el tono moral del CEO puede revelar cómo equilibran su liderazgo ético y las decisiones empresariales, promoviendo prácticas éticas, responsables y sostenibles. El primer estudio examina el razonamiento moral entre los CEOs de 15 grandes empresas de automoción, significativas por su impacto económico global y escándalos asociados. Mediante el método de Weber, basado en la teoría de las etapas del desarrollo moral de Kohlberg, se categoriza el razonamiento moral en las comunicaciones escritas del CEO en informes anuales de 2013 a 2018. Los resultados muestran una tendencia general positiva en el tono moral, aunque los sin patrones claros, e insuficientes para prevenir escándalos a corto plazo. El estudio encuentra asociaciones entre el razonamiento moral y el desempeño ético, proponiendo el concepto de "tono hacia arriba", ilustrando cómo el razonamiento moral del CEO se ve influenciado por la empresa y factores externos. Se destaca la importancia del tono moral del CEO en los comportamientos éticos en la empresa y se aboga por una mayor educación en ética empresarial. Los hallazgos son valiosos para la mejora de la responsabilidad social y el desempeño ético en la empresa y la anticipación de conflictos, y como instrumento de evaluación del CEO por las partes interesadas. El segundo estudio explora cómo la COVID-19 afectó el razonamiento moral del CEO y su impacto en las respuestas de RSC. Se realiza un análisis cualitativo de las cartas del CEO antes y después del inicio de la pandemia utilizando el método de Weber, ampliando su aplicabilidad con nuevos ejemplos. Contradiciendo el modelo contingente de Jones, los hallazgos muestran cambios mínimos en el razonamiento moral a pesar de la alta intensidad moral, lo que indica una "parálisis moral" debido a la complejidad del problema. Factores como la cultura y los valores influyeron significativamente en el razonamiento moral de los CEOs, respaldando el concepto introducido de "tono hacia arriba". Si bien las empresas respondieron a la crisis con acciones filantrópicas temporales, especialmente entre los CEOs con niveles más altos de razonamiento moral, esto no resultó en mejoras sustanciales a largo plazo en la RSC. El estudio ofrece perspectivas sobre la interacción entre el razonamiento moral, escenarios de alta intensidad moral y respuestas de RSC, informando la toma de decisiones para empresas, alta dirección y partes interesadas. Se destaca la necesidad de más investigación y atención a las implicaciones del razonamiento moral para empresas y sociedad. El estudio final amplía su enfoque a las palancas disponibles para el CEO en su comunicación estratégica. A pesar de los esfuerzos académicos para conceptualizar la comunicación estratégica empresarial, quedan preguntas clave sin explorar. El estudio incluye una muestra de 25 CEOs de alto rendimiento en diversos sectores. A través de una revisión de la literatura, se identifican varios grupos de palancas estratégicas. Mediante un novedoso enfoque se evalúa y categoriza la adopción de palancas estratégicas por parte del CEO para revelar dimensiones subyacentes. Un modelo tridimensional ilustra cómo los CEOs articulan estas palancas, clasificándose en 4 grupos, lo que indica que no existe una fórmula única para el éxito. El estudio identifica fortalezas y áreas de mejora y contribuye a la concienciación del CEO sobre la relevancia de su discurso. / [CA] Aquesta tesi consta de tres estudis sobre el raonament moral i la comunicació estratègica del CEO en grans firmes, amb gran impacte en la societat i la sostenibilitat global més enllà de l'econòmic. La literatura vincula una bona presa de decisions amb la comunicació ètica, mentre que un to moral deficient del CEO es relaciona amb escàndols i crisis corporatives, a vegades causant crisis globals. No obstant això, hi ha una bretxa en l'anàlisi del raonament moral de l'alta direcció i la seua relació amb la responsabilitat social corporativa (RSC). Comprendre el to moral del CEO pot revelar com equilibrar el seu lideratge ètic i les decisions empresarials, promovent pràctiques ètiques, responsables i sostenibles. El primer estudi examina el raonament moral entre els CEO de 15 grans empreses d'automoció, significatives pel seu impacte econòmic global i els escàndols associats. Mitjançant el mètode de Weber, basat en la teoria de les etapes del desenvolupament moral de Kohlberg, es categoritza el raonament moral en les comunicacions escrites del CEO en informes anuals de 2013 a 2018. Els resultats mostren una tendència general positiva en el to moral, encara que sense patrons clars i insuficients per a prevenir escàndols a curt termini. L'estudi troba associacions entre el raonament moral i el rendiment ètic, proposant el concepte de "to cap amunt", il·lustrant com el raonament moral del CEO es veu influenciat per l'empresa i factors externs. Es destaca la importància del to moral del CEO en els comportaments ètics en l'empresa i s'advoca per una major educació en ètica empresarial. Les troballes són valuoses per a la millora de la responsabilitat social i el rendiment ètic en l'empresa i la anticipació de conflictes, i com a instrument d'avaluació del CEO per les parts interessades. El segon estudi explora com la COVID-19 va afectar el raonament moral del CEO i el seu impacte en les respostes de RSC. Es realitza una anàlisi qualitativa de les cartes del CEO abans i després de l'inici de la pandèmia utilitzant el mètode de Weber, ampliant la seua aplicabilitat amb nous exemples. Contradient el model contingent de Jones, les troballes mostren canvis mínims en el raonament moral malgrat la alta intensitat moral, el que indica una "paràlisi moral" a causa de la complexitat del problema. Factors com la cultura i els valors van influir significativament en el raonament moral dels CEO, recolzant el concepte introduït de "to cap amunt". Encara que les empreses van respondre a la crisi amb accions filantròpiques temporals, especialment entre els CEO amb nivells més alts de raonament moral, això no va resultar en millores substancials a llarg termini en la RSC. L'estudi ofereix perspectives sobre la interacció entre el raonament moral, escenaris d'alta intensitat moral i respostes de RSC, informant la presa de decisions per a empreses, alta direcció i parts interessades. Es destaca la necessitat de més investigació i atenció a les implicacions del raonament moral per a empreses i societat. L'estudi final amplia el seu enfocament a les palanques disponibles per al CEO en la seua comunicació estratègica. Malgrat els esforços acadèmics per conceptualitzar la comunicació estratègica empresarial, queden preguntes clau sense explorar. L'estudi inclou una mostra de 25 CEO d'alt rendiment en diversos sectors. A través d'una revisió de la literatura, s'identifiquen diversos grups de palanques estratègiques. Mitjançant un nou enfocament s'avalua i categoritza l'adopció de palanques estratègiques per part del CEO per a revelar dimensions subjacents. Un model tridimensional il·lustra com els CEO articulen aquestes palanques, classificant-se en 4 grups, el que indica que no existeix una fórmula única per a l'èxit. L'estudi identifica fortaleses i àrees de millora i contribueix a la conscienciació del CEO sobre la rellevància del seu discurs. / [EN] This thesis is composed of three connected studies concerning moral reasoning and strategic communication of CEOs in major corporations, with strong leverage on stakeholders, society, and global sustainability beyond economics. Literature links leaders' sound decision-making with ethical communication, while poor CEO moral tone is tied to scandals and corporate downfalls, sometimes causing global economic crises. However, contemporary research lacks examination of senior management's moral reasoning and its relationship with corporate social responsibility (CSR). Understanding the moral tone of CEOs can reveal how they balance ethics in leadership and business decisions, promoting ethical, responsible, and sustainable practices. The research selects CEOs from 15 major automotive companies, significant for their global economic impact and involvement in reputation scandals and crises. The first study examines moral reasoning patterns among CEOs of 15 major automotive companies, significant for their global economic impact and involvement in scandals. Hypotheses are developed based on a comprehensive literature review. Using Weber's method, based on Kohlberg's stages of moral development theory, a moral reasoning categorization is applied to CEOs' written communications in annual reports from 2013 to 2018. Results show an overall positive trend in moral tone, though patterns are unclear and insufficient to prevent scandals short-term. The study finds associations between moral reasoning stages and ethical performance, proposing "tone 'into' the top," illustrating how CEO moral reasoning is influenced by company and external factors. It highlights the importance of CEO moral tone in company-wide ethical behaviors and advocates for more business ethics education. The findings are valuable for firms to enhance corporate social responsibility and ethical performance, anticipate conflicts, and for stakeholders to assess CEOs from this approach. The second study explores how the COVID-19 pandemic has influenced CEOs' moral reasoning and its impact on CSR responses and long-term plans. A qualitative analysis of CEO letters before and after the pandemic onset is conducted using Weber's method, extending its applicability through new examples. Contradicting Jones' issue-contingent model, findings show minimal changes in moral reasoning despite high moral intensity, leading to "moral paralysis" due to the issue complexity. Factors like culture and core values, significantly influenced CEOs' moral reasoning, supporting the "tone 'into' the top" introduced concept. While companies responded positively to the crisis with temporary philanthropic actions, especially among CEOs with higher moral reasoning levels, this did not result in substantial long-term CSR improvements. The study offers insights into the interplay between moral reasoning, high moral intensity scenarios, and CSR responses, informing decision-making for companies, top management, and stakeholders. It stresses the need for further research and attention to moral reasoning implications for businesses and society. The final study broadens its focus to levers available to CEOs in their strategic communication. Despite scholarly efforts to conceptualize business strategic communication, key questions remain unexplored. The study includes a sample of 25 top-performing CEOs across sectors. Through a literature review, several groups of strategic levers are identified. A new empirical approach assesses and categorizes CEO adoption of strategic levers to unveil underlying dimensions. A three-dimensional model illustrates how CEOs articulate strategic levers, leading to their classification into four groups, which indicates there is no singular formula for success. The study signifies strengths and improvable areas, raising CEOs' awareness of the importance of their discourse and offering practical guidance. / Galán Cubillo, J. (2024). CEO Public Discourse, Ethical Approach, and Corporate Social Responsibility. Unveiling CEOs Strategic Levers Toward High Performance [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210679 / Compendio

[ES] La fabricación aditiva, de sus siglas en inglés AM (Additive Manufacturing) es un proceso que construye objetos sólidos tridimensionales mediante la superposicióon de materiales basados en un modelo de diseño asistido por ordenador. La AM está llamada a convertirse en la próxima revolución industrial, transformando el panorama del desarrollo y la producción. La AM ofrece numerosas ventajas, como posibilidades de diseño complejas y flexibles, la eliminación de procesos intermedios como el mecanizado, la independencia de los costes de producción del tamaño de los lotes, la reducción de los residuos de material, las estructuras ligeras, las reparaciones personalizadas de las máquinas y la capacidad de desarrollar nuevos materiales, entre otras ventajas. En las tecnologías de fabricación aditiva que emplean un rayo láser como fuente de energía, la materia prima inicial (en forma de polvo o cable) es fundida por la fuente de calor láser de forma controlada, capa a capa, hasta crear un componente con dimensiones finales o casi finales. Estas tecnologías implican someter el material impreso a un proceso térmico único, en el que el material se funde en un área muy específica y luego se enfría rápidamente a velocidades extremadamente altas de hasta 10^6 K/s. Por lo tanto, las microestructuras que surgen de los procesos de fabricación en AM difieren significativamente de las que se consiguen en los procesos tradicionales. Además, los materiales que se emplean principalmente en la AM no se han diseñado explícitamente para estas tecnologías. Las características específicas de los procesos de AM pueden utilizarse para lograr microestructuras y propiedades distintas en aceros que han sido adaptados para aprovechar las rápidas velocidades de enfriamiento y la historia térmica del proceso, entre otros factores. Por el momento, el número de calidades de acero comerciales disponibles en el mercado de la AM es limitado. Diversas industrias demandan nuevos grados de acero con menor densidad para disminuir el peso sin comprometer las propiedades mecánicas. Los aceros con alto contenido en manganeso se consideran materiales muy prometedores para aplicaciones estructurales debido a su excepcional combinación de resistencia y ductilidad, con una baja densidad. Sin embargo, a pesar de sus excepcionales propiedades, los aceros con alto contenido en manganeso se enfrentan a diversas limitaciones o retos durante las técnicas de procesado convencionales. Afortunadamente, la solidificación rápida puede resolver estos problemas. En este sentido, las tecnologías de AM basadas en láser proporcionan velocidades de enfriamiento rápidas, así como flexibilidad en términos de diseño geométrico. Los nuevos retos de estas tecnologías implicarán la microsegregación y el agrietamiento en caliente o hot cracking en inglés, que se producen durante la solidificación. Esta tesis está dedicada a explotar el método CALPHAD para realizar cálculos termodinámicos con el fin de diseñar varios aceros con alto contenido en manganeso que puedan prevenir eficazmente los problemas de solidificación rápida en AM. Las composiciones de acero diseñadas se produjeron en forma de polvo para AM mediante atomización con gas. Se analizaron los polvos para determinar su microestructura en relación con la química y la velocidad de enfriamiento. Ajustando adecuadamente los parámetros de impresión, estos polvos de acero con alto contenido en manganeso se imprimieron con éxito en AM, dando lugar a densidades relativas superiores al 99.9%. Se analizó la microestructura de estas muestras totalmente densas y se comparó con sus respectivos polvos, con el fin de identificar cualquier diferencia resultante de las variaciones en la velocidad de enfriamiento y los ciclos térmicos. Por último, tras definir el mejor conjunto de condiciones de impresión para cada composición de polvo, se produjeron varias muestras para evaluar las propiedades mecánicas. / [CA] La fabricació additiva, de les seues sigles en anglés AM (Additive Manufacturing) és un procés que construïx objectes sòlids tridimensionals mitjançant la superposició de materials basats en un model de disseny assistit per ordinador. L'AM està cridada a convertir-se en la pròxima revolució industrial, transformant el panorama del desenvolupament i la producció. L'AM oferix nombrosos avantatges, com a possibilitats de disseny complexes i flexibles, l'eliminació de processos intermedis com el mecanitzat, la independència dels costos de producció de la grandària dels lots, la reducció dels residus de material, les estructures lleugeres, les reparacions personalitzades de les màquines i la capacitat de desenvolupar nous materials, entre altres avantatges. En les tecnologies de fabricació additiva que empren un raig làser com a font d'energia, la matèria primera inicial (en forma de pols o filferro) és fosa per la font de calor làser de manera controlada, capa a capa, fins a crear un component amb dimensions finals o quasi finals. Estes tecnologies impliquen sotmetre el material imprés a un procés tèrmic únic, en el qual el material es funde en una àrea molt específica i després es refreda ràpidament a velocitats extremadament altes de fins a 10^6 K/s. Per tant, les microestructures que sorgixen dels processos de fabricació en AM diferixen significativament de les que s'aconseguixen en els processos tradicionals. A més, els materials que s'empren principalment en l'AM no s'han dissenyat explícitament per a estes tecnologies. Les característiques específiques dels processos d'AM poden utilitzar-se per a aconseguir microestructures i propietats diferents en acers que han sigut adaptats per a aprofitar les ràpides velocitats de refredament i la història tèrmica del procés, entre altres factors. De moment, el nombre de qualitats d'acer comercials disponibles en el mercat de l'AM és limitat. Diverses indústries demanden nous graus d'acer amb menor densitat per a disminuir el pes sense comprometre les propietats mecàniques. Els acers amb alt contingut en manganés es consideren materials molt prometedors per a aplicacions estructurals a causa de la seua excepcional combinació de resistència i ductilitat, amb una baixa densitat. No obstant això, malgrat les seues excepcionals propietats, els acers amb alt contingut en manganés s'enfronten a diverses limitacions o reptes durant les tècniques de processament convencionals. Afortunadament, la solidificació ràpida pot resoldre estos problemes. En este sentit, les tecnologies d'AM basades en làser proporcionen velocitats de refredament ràpides, així com flexibilitat en termes de disseny geomètric. Els nous reptes d'estes tecnologies implicaran la microsegregació i l'esquerdament en calent, o hot cracking en anglés, que es produïxen durant la solidificació. Esta tesi està dedicada a explotar el mètode CALPHAD per a realitzar càlculs termodinàmics amb la finalitat de dissenyar diversos acers amb alt contingut en manganés que puguen previndre eficaçment els problemes de solidificació ràpida en AM. Les composicions d'acer dissenyades es van produir en forma de pols per a AM mitjançant atomització amb gas. Es van analitzar les pólvores per a determinar la seua microestructura en relació amb la química i la velocitat de refredament. Ajustant adequadament els paràmetres d'impressió, estes pólvores d'acer amb alt contingut en manganés es van imprimir amb èxit en AM, donant lloc a densitats relatives superiors al 99.9%. Es va analitzar la microestructura d'estes mostres totalment denses i es va comparar amb les seues respectives pólvores, amb la finalitat d'identificar qualsevol diferència resultant de les variacions en la velocitat de refredament i els cicles tèrmics. Finalment, desprès de definir el millor conjunt de condicions d'impressió per a cada composició de pols, es van produir diverses mostres per a avaluar les propietats mecàniques. / [EN] Additive manufacturing (AM) is a process that builds three-dimensional solid objects by layering materials based on a computer-aided design model. AM is set to become the next industrial revolution, transforming the landscape of development and production. AM provides numerous benefits, including complex and flexible design possibilities, the elimination of intermediate processes like machining, production cost independence from batch size, reduced material waste, lightweight structures, customized machine repairs, and the ability to develop new materials, among other advantages. In additive manufacturing technologies that employ a laser beam as an energy source, the initial raw material (in the form of powder or wire) is melted by the laser heat source in a controlled manner, layer by layer, until a component with final or nearly final dimensions is created. These technologies involve subjecting the printed material to a unique thermal process, where the material is melted in a very specific area and then rapidly cooled at extremely high rates of up to 10^6 K/s. Hence, the microstructures that arise from the manufacturing processes in AM differ significantly from those achieved in traditional processes. Moreover, the materials predominantly employed in AM have not been explicitly designed for these technologies. The specific characteristics of AM processes can be utilized to achieve distinct microstructures and properties in steels that have been tailored to take advantage of the rapid cooling rates and thermal history of the process, among other factors. For the moment, the number of commercial steel grades available in the AM market is limited. Various industries are demanding new steel grades with lower density to decrease weight without compromising mechanical properties. High manganese steels are regarded as highly promising materials for structural applications due to their exceptional combination of strength and ductility, with low density. Nevertheless, despite the exceptional properties of high manganese steels, they encounter various limitations or challenges during conventional processing techniques. Fortunately, rapid solidification may solve these issues. In this sense, laser-based AM technologies provide rapid cooling rates, as well as flexibility in terms of geometric design. The new challenges of these technologies will involve micro-segregation and hot cracking occurring during solidification. This thesis is dedicated to exploiting the CALPHAD method to perform thermodynamic calculations in order to design various high manganese steels that can effectively prevent fast solidification issues in AM. The steel compositions designed were produced in the form of powder for AM using gas atomization. Powders were analyzed to determine their microstructure in relation to the chemistry and cooling rate. By adjusting properly, the printing parameters, these high manganese steel powders were successfully printed in AM, resulting in relative densities exceeding 99.9%. The microstructure of these fully dense samples was analyzed and compared to their respective powders, in order to identify any difference resulting from variations in cooling rate and thermal cycling. Lastly, after defining the best set of printing conditions for each powder composition, various samples were produced to evaluate the mechanical properties, to determine the correlation between the composition, microstructure and properties of these steels. In addition, lattice structures that are close to final part geometries were constructed to quantify the energy absorbed during compression by one of these high manganese steels. The results were then compared to those of 316L, revealing that the high manganese steel absorbs roughly twice as much the specific energy in compression. This finding demonstrates the potential of these novel AM steels for use in industrial applications. / Sánchez Poncela, M. (2024). Design of High Mn Fe-Mn-Al-C Low Density Steels for Additive Manufacturing [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205174

[ES] La polarización es una propiedad fundamental de la luz que tiene muchas implicaciones tanto en la vida diaria como en los desarrollos tecnológicos más avanzados que emplean la luz. En consecuencia, controlar la polarización de la luz representa una tarea crítica que debe ejecutarse en la mayoría de los sistemas fotónicos. Este proceso se realiza en forma extendida mediante dispositivos pasivos como transformadores de onda que inducen una cantidad fija de birrefringencia o mediante controladores de polarización mecánicos, cuyas principales desventajas son su incapacidad para producir un tipo específico de birrefringencia (lineal pura, circular o elíptica) y sus diseños voluminosos, lo cual los hace inadecuados para la integración. Así, la investigación se centra en otro tipo de controladores de polarización, basados principalmente en metamateriales y fenómenos ópticos no lineales. Al estudiar diferentes interacciones no lineales luz-materia, el fenómeno de dispersión de Brillouin estimulado hacia atrás (SBS) surge como un candidato atractivo para realizar el control de la polarización de la luz. Su respuesta al estímulo de una onda de luz intensa (bombeo) tiene características dependientes de la polarización, y es el proceso no lineal requiere la menor potencia óptica para activarse. Más aún, se ha demostrado continuamente su flexibilidad para el ajuste de la frecuencia y del ancho de banda alterando la respuesta de frecuencia de la onda de bombeo. Esta Tesis Doctoral está dedicada al estudio de las propiedades dependientes de la polarización del SBS con el objetivo de lograr el control total de la polarización de la luz en términos del control de la birrefringencia, la frecuencia y el ancho de banda. Aquí se proporcionan los fundamentos teóricos necesarios para generar y controlar tanto el tipo como la magnitud de la birrefringencia, así como también el retardo de grupo diferencial (DGD) y la dispersión de DGD (DGDD) en fibras ópticas. Los experimentos muestran que estos parámetros se pueden cambiar dinámicamente con sólo una ligera variación de la ganancia del sistema inducida por SBS. A continuación, se muestra que la polarización se puede controlar en un ancho de banda más amplio que la respuesta natural de Brillouin y que también se puede adaptar para proporcionar un cierto perfil de retardancia. El ensanchamiento espectral del controlador de polarización basado en SBS se logra a través de la ingeniería de la respuesta en frecuencia de la fase de Brillouin mediante la regulación retroalimentada del bombeo, a diferencia de esquemas anteriores basados en el control de la amplitud y del retardo de tiempo. Se demuestra el ensanchamiento de la retardancia desde 51 MHz (interacción natural de SBS) hasta 0.9 GHz, en conjunto con el aplanamiento de su espectro. Finalmente, son analizados diferentes dispositivos que emplean como subsistema central el controlador de polarización basado en SBS. De este análisis se deriva una nueva técnica fotónica para implementar filtros de microondas tanto de banda suprimida como de banda pasante. El principio de funcionamiento se fundamenta en la rotación del estado de polarización de la banda de interés utilizando el controlador de polarización basado en SBS, en combinación con una fotodetección balanceada sensible a la polarización. Estos conceptos permiten la implementación de un filtro de una única etapa de fibra que se puede conmutar dinámicamente de una respuesta rechaza banda a una respuesta pasa banda, incrementando así su flexibilidad y potencial aplicación. Las pruebas llevadas a cabo con una sola etapa de una fibra con dispersión desplazada muestran que es posible implementar una banda de rechazo con un rechazo muy elevado de 67 dB. La atenuación fuera de banda en la configuración pasa banda, que es de 30 dB, tiene un desempeño similar a otros filtros de microondas fotónicos basados en SBS. / [CA] La polarització és una propietat fonamental de la llum que té moltes implicacions tant en la vida diària com en els desenvolupaments tecnològics més avançats que empren la llum. En conseq\"uència, controlar la polarització de la llum representa una tasca crítica que ha d¿executar-se en la majoria dels sistemes fotònics. Este procés es realitza en forma estesa mitjançant dispositius passius com a transformadors d'ona que induïxen una quantitat fixa de birefringència o mitjançant controladors de polarització mecànics, els principals desavantatges de la qual són la seua incapacitat per a produir un tipus específic de birefringència (lineal pura, circular o el líptica) i els seus dissenys voluminosos, la qual cosa els fa inadequats per a la integració. Així, la investigació se centra en un altre tipus de controladors de polarització, basats principalment en metamaterials i fenòmens òptics no lineals. En estudiar diferents interaccions no lineals llum-matèria, elfenomen de dispersió de Brillouin estimulat cap arrere (SBS) sorgix com un candidat atractiu per a realitzar el control de la polarització de la llum. La seua resposta a l'estímul d'una ona de llum intensa (bombament) té característiques dependents de la polarització, i és el procés no lineal requerix la menor potència òptica per a activar-se. Més encara, s'ha demostrat contínuament la seua flexibilitat per a l'ajust de la freqüència i de l'amplada de banda alterant la resposta de freqüència de l'ona de bombament. Esta Tesi Doctoral està dedicada a l'estudi de les propietats dependents de la polarització del SBS amb l'objectiu d'aconseguir el control total de la polarització de la llum en termes del control de la birefringència, la freqüència i l'amplada de banda. Ací es proporcionen els fonaments teòrics necessaris per a generar i controlar tant el tipus com la magnitud de la birefringència, així com també el retard de grup diferencial (DGD) i la dispersió de DGD (DGDD) en fibres òptiques. Els experiments mostren que estos paràmetres es poden canviar dinàmicament amb només una lleugera variació del guany del sistema induïda per SBS. A continuació, es mostra que la polarització es pot controlar en una amplada de banda més àmplia que la resposta natural de Brillouin i que també es pot adaptar per a proporcionar un cert perfil de retardancia. L'eixamplament espectral del controlador de polarització basat en SBS s'aconseguix a través de l'enginyeria de la resposta en freqüència de la fase de Brillouin mitjançant la regulació retroalimentada del bombament, a diferència d'esquemes anteriors basats en el control de l'amplitud i del retard de temps. Es demostra l'eixamplament de la retardancia des de 51 MHz (interacció natural de SBS) fins a 0.9 GHz, en conjunt amb l'aplanament del seu espectre. Finalment, són analitzats diferents dispositius que empren com a subsistema central el controlador de polarització basat en SBS. D'esta anàlisi es deriva una nova tècnica fotònica per a implementar filtres de microones tant de banda suprimida com de banda passant. El principi de funcionament es fonamenta en la rotació de l'estat de polarització de la banda d'interés utilitzant el controlador de polarització basat en SBS, en combinació amb una fotodetecció balancejada sensible a la polarització. Estos conceptes permeten la implementació d'un filtre d'una única etapa de fibra que es pot commutar dinàmicament d'una resposta rebutja banda a una resposta passa banda, incrementant així la seua flexibilitat i potencial aplicació. Les proves dutes a terme amb una sola etapa d'una fibra amb dispersió desplaçada mostren que és possible implementar una banda de rebuig amb un rebuig molt elevat de 67 dB. L'atenuació fora de banda en la configuració passa banda, que és de 30 dB, té un acompliment similar a altres filtres de microones fotònics basats en SBS. / [EN] Polarization is a fundamental property of light that has many implications in daily life as well as in the most advanced technological developments that employ light. Consequently, controlling the polarization of light represents a critical task that must be executed in most photonic systems. This process is extensively done by passive devices such as waveplates that induce a fixed amount of birefringence or by mechanical polarization controllers, whose main disadvantages are their inability to produce a specific type of birefringence (pure linear, circular, or elliptical) and their bulky designs, which make them unsuitable for integration. Consequently, research is focused on other types of polarization controllers, mainly based on metamaterials and nonlinear optic phenomena. When studying different nonlinear light-matter interactions, backward-stimulated Brillouin Scattering (SBS) emerges as an appealing candidate for performing polarization control of light. Its response to the stimulus of an intense light wave (pump) has polarization-dependent characteristics, and the nonlinear process requires the least optical power to be activated. Moreover, its frequency and bandwidth tuning flexibility have been continuously proven by altering the frequency response of the pumping wave. This PhD Thesis is devoted to studying the polarization-dependent properties of SBS to achieve full polarization control of light in terms of birefringence, frequency, and bandwidth. Here, the theoretical background required to generate and control both the type and magnitude of the birefringence is provided, as well as differential group delay (DGD) and DGD dispersion (DGDD) in optical fibers. Experiments show these parameters can be dynamically changed with only slightly variation of the system's SBS-induced gain. Next, it is shown that polarization can be controlled in a bandwidth wider than the natural Brillouin response and can also be tailored to provide a specific retardance profile. The spectral broadening of the SBS-based polarization controller is achieved through the engineering of Brillouin phase frequency response via feedback pump regulation, unlike previous schemes based on amplitude and time delay control. Retardance broadening from 51 MHz (natural SBS interaction) to 0.9 GHz, along with retardance spectrum flattening, is demonstrated. Finally, different devices that employ the SBS-based polarization controller as a core subsystem are analyzed. This analysis derives a new photonic technique to implement both stopband and passband microwave filters. The principle of operation relies on rotating the state of polarization of the band of interest using the SBS-based polarization controller in combination with polarization-sensitive balanced photodetection. These concepts permit implementing a single-fiber stage filter that can be dynamically switched from a stopband response to a passband response, thus enhancing its flexibility and application potential. Tests carried out with a single stage of a dispersion-shifted fiber show that a very high rejection of 67 dB can be implemented in the stopband. Out-of-band attenuation in the passband configuration, which is 30 dB, performs similarly to other SBS-based microwave photonic filters. / Zoireff Juárez, G. (2024). Brillouin-Based Full Polarization Control of Light and Applications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205395

[ES] El principal objetivo de esta tesis fue evaluar el valor nutritivo de la pulpa granulada de remolacha (PR) producida en diferentes zonas azucareras de España. Inicialmente se caracterizó la composición química de PR procedentes del norte y sur de España, cosechadas en invierno y verano, respectivamente. Se compararon la composición química y el contenido de ácidos grasos y aminoácidos de 12 muestras de PR, agrupadas según su procedencia. La composición de la materia seca (MS) de la PR, se caracteriza por un bajo contenido en proteína cruda (8.7%), dentro del 62% de la fibra neutro detergente (FND), pero rica en FND (39.4%) y fibra soluble en detergente neutro (45.7%), y bajo en grasa bruta (1.2%) y almidón (0.9%). El análisis de componentes principales (CP) de los principales principios inmediatos indicó que ya los dos primeros CP explican el 62% de la variabilidad en la composición de la PR. Los valores de los autovectores de los CP indicaron un importante peso del contenido en almidón y FND en el primer CP y del contenido en cenizas en el segundo CP. Posteriormente se determinó la digestibilidad de un pienso control con sustitución de 20% de PR de cinco orígenes distintos, y su posible efecto en el valor nutritivo de estas PR para conejos de engorde. Se utilizaron 90 conejos de 42 días de edad con 1.49 ± 0.208 kg de peso vivo, alojados en jaulas metabólicas individuales y con alimentación ad libitum. La digestibilidad de los componentes de los piensos se determinó por el método convencional in vivo de recolección fecal total. La digestibilidad de cada una de las pulpas de remolacha se determinó mediante el método de sustitución. No se apreció efecto de la sustitución de componentes del pienso control por el 20% de PR de diferentes procedencias en el consumo voluntario de los conejos. La inclusión de PR en las dietas aumentó la digestibilidad de materia seca (MS), materia orgánica, energía bruta y de todas las fracciones fibrosas, y disminuyó la digestibilidad de la proteína bruta. Respecto al efecto de la procedencia, se observaron diferencias significativas (P<0.05) en la digestibilidad de todas las fracciones fibrosas, siendo la PR recolectada en verano la de mayor digestibilidad. El origen de la PR también afectó su valor nutritivo, con valores de energía digestible entre 11.8 y 14.5 MJ/kg MS y de proteína digestible entre 38 y 66 g/kg MS. Finalmente, para evaluar el efecto del nivel de inclusión de pulpa de remolacha, con o sin melaza, sobre el rendimiento del crecimiento, se utilizaron un total de 470 conejos de 28 días de edad, con 612.2 ± 103.4 gr. de peso vivo. Los animales fueron asignados aleatoriamente a cinco tratamientos dietéticos: Control, sin pulpa de remolacha; PR20 y PR40, con 20 y 40% de pulpa de remolacha sin melaza, respectivamente; y PRM20 y PRM40, con 20 y 40% de pulpa de remolacha con melaza, respectivamente. El consumo diario de alimento (CDA) y la ganancia media diaria (GMD) se controlaron a los 28, 49 y 59 días de edad. También se determinaron las características de la canal y del tracto digestivo a los 59 días de edad. La mortalidad y la morbilidad fueron controladas diariamente. La mortalidad durante el período de crecimiento fue mayor en los grupos PRM que en los PR (+9.2%; P<0,05). A mayor inclusión de PR, con o sin melaza, menor CDA y GMD de los animales, así como el rendimiento a la canal, la proporción de hígado y el porcentaje de grasa disecable de sus canales. Sin embargo, la mejor eficiencia alimenticia durante los últimos 10 días se obtuvo con el grupo PRM40. Respecto a los parámetros digestivos, cuanto mayor fue la inclusión de pulpa de remolacha, con o sin melaza, mayor el peso del tracto gastrointestinal vacío y ciego. De hecho, una mayor inclusión de pulpa de remolacha disminuyó el pH y la materia seca, y disminuyó el contenido total de ácidos grasos volátiles del ciego, más rico en ácido acético, pero más pobre en propiónico, isobutirico, isovalérico y valérico. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta tesi era avaluar el valor nutritiu de la polpa granulada de remolatxa (PR) produïda en diferents zones de sucre d'Espanya. La composició química de PR del nord i del sud d'Espanya, recol·lectada a l'hivern i l'estiu, respectivament. Es va comparar la composició química i el contingut d'àcids grassos i aminoàcids de 12 mostres de PR, agrupades segons el seu origen. La matèria seca (MS) del PR es caracteritza per un baix contingut de proteïna crua (8,7%), dins del 62% de la fibra detergent neutra (FND), però ric en FND (39,4%) i fibra soluble en detergent neutre (45,7%) i baix en greixos bruts (1,2%) i midó (0,9%). L'anàlisi principal de components (CP) dels principals principis immediats va indicar que els dos primers CP ja expliquen el 62% de la variabilitat en la composició del PR. Els valors autovector CP van indicar un pes important del contingut de midó i FND al primer CP i del contingut de cendra al segon CP. Posteriorment, la digestibilitat d'un aliment de control es va determinar amb una substitució del 20% de PR de cinc orígens diferents i el seu possible efecte sobre el valor nutritiu d'aquests PR per engreixar conills. Es van utilitzar conills de 90 42 dies amb 1,49 ± 0,208 kg de pes corporal, allotjats en gàbies metabòliques individuals i amb alimentació ad libitum. La digestibilitat dels components dels pinsos va ser determinada pel mètode in vivo convencional de recol·lecció fecal total. La digestibilitat de cadascuna de les púlps de remolatxa es va determinar mitjançant el mètode de substitució. No hi va haver cap efecte apreciat de substituir els components de l'alimentació de control per un 20% de PR de diferents fonts sobre el consum voluntari de conills. La inclusió de PR en dietes va augmentar la digestibilitat de la matèria seca (MS), la matèria orgànica, l'energia crua i totes les fraccions fibroses i va disminuir la digestibilitat de la proteïna crua. Pel que fa a l'efecte de l'origen, es van observar diferències significatives (P < 0,05) en la digestibilitat de totes les fraccions fibroses, i el PR recollit a l'estiu és el que té la màxima digestibilitat. L'origen del PR també va afectar el seu valor nutritiu, amb valors d'energia digeribles entre 11,8 i 14,5 MJ / kg MS i proteïna digestible entre 38 i 66 g / kg MS. Finalment, sobre el rendiment del creixement, es van utilitzar un total de 470 conills de 28 dies, amb 612,2 ± 103,4 gr. de pes viu. Els animals van ser assignats aleatòriament a cinc tractaments dietètics: control, sense polpa de remolatxa; PR20 i PR40, amb polpa de remolatxa 20 i 40% sense melassa, respectivament; i PRM20 i PRM40, amb polpa de remolatxa de melassa del 20 i del 40%, respectivament. El consum diari d'aliments (CDA) i el benefici mitjà diari (GMD) es van controlar als 28, 49 i 59 dies d'edat. També es van determinar les característiques del canal i del tracte digestiu als 59 dies d'edat. La mortalitat i la morbiditat es controlaven diàriament. La mortalitat durant el període de creixement va ser superior als grups PRM que a la PR (+ 9,2%; P < 0,05). Com més gran sigui la inclusió de PR, amb o sense melassa, el CDA inferior i el GMD dels animals, així com el rendiment al canal, la proporció de fetge i el percentatge de greixos dissecables als vostres canals. Tanmateix, la millor eficiència alimentària durant els darrers deu dies es va obtenir amb el grup PRM40. Pel que fa als paràmetres digestius, com més gran sigui la inclusió de la polpa de remolatxa, amb o sense melassa, més gran sigui el pes del tracte gastrointestinal buit i cec. De fet, una major inclusió de la polpa de remolatxa va disminuir el pH i la matèria seca i va disminuir el contingut total d'àcids grassos volàtils al cec, més ric en àcid acètic, però més pobre en propionic, isobutiric, isoval I valeric, independentment de la temporada, proporciona un alt contingut de fibra, soluble i insoluble, tot i que no és una font important de proteïnes, aminoàcids o àcids grassos. / [EN] The main objective of this thesis was to evaluate the nutritional value of granulated beet pulp (PR) produced in different sugar-growing areas of Spain. Initially the chemical composition of PR from the north and south of Spain, harvested in winter and summer, respectively, was characterized. The chemical composition and fatty acid and amino acid content of 12 PR samples, grouped according to their origin, were compared. The composition of the dry matter (DM) of the PR is characterized by a low crude protein content (8.7%), within 62% of neutral detergent fiber (NDF), but rich in NDF (39.4%) and fiber. soluble in neutral detergent (45.7%), and low in crude fat (1.2%) and starch (0.9%). The analysis of principal components (PC) of the main immediate principles indicated that the first two PCs already explain 62% of the variability in the composition of the PR. The values of the CP eigenvectors indicated an important weight of the starch and NDF content in the first CP and the ash content in the second CP. Subsequently, the digestibility of a control feed with 20% replacement of PR from five different origins was determined, and its possible effect on the nutritional value of these PR for fattening rabbits. Ninety 42-day-old rabbits with 1.49 ± 0.208 kg live weight were used, housed in individual metabolic cages and fed ad libitum. The digestibility of feed components was determined by the conventional in vivo method of total fecal collection. The digestibility of each of the beet pulps was determined using the substitution method. No effect was seen of replacing components of the control feed with 20% PR from different sources on the voluntary consumption of the rabbits. The inclusion of PR in the diets increased the digestibility of dry matter (DM), organic matter, gross energy and all fibrous fractions, and decreased the digestibility of crude protein. Regarding the effect of origin, significant differences (P<0.05) were observed in the digestibility of all fibrous fractions, with the PR collected in summer being the one with the highest digestibility. The origin of PR also affected its nutritional value, with digestible energy values between 11.8 and 14.5 MJ/kg DM and digestible protein between 38 and 66 g/kg DM. Finally, to evaluate the effect of the level of inclusion of beet pulp, with or without molasses, on growth performance, a total of 470 rabbits of 28 days of age were used, with 612.2 ± 103.4 gr. live weight. The animals were randomly assigned to five dietary treatments: Control, without beet pulp; PR20 and PR40, with 20 and 40% beet pulp without molasses, respectively; and PRM20 and PRM40, with 20 and 40% beet pulp with molasses, respectively. Daily feed intake (DAI) and average daily gain (ADG) were monitored at 28, 49 and 59 days of age. The characteristics of the carcass and digestive tract were also determined at 59 days of age. Mortality and morbidity were monitored daily. Mortality during the growth period was higher in the PRM than in the PR groups (+9.2%; P<0.05). The greater the inclusion of PR, with or without molasses, the lower the ADC and ADG of the animals, as well as the carcass yield, the proportion of liver and the percentage of dissectable fat in their carcasses. However, the best feed efficiency during the last 10 days was obtained with the PRM40 group. Regarding the digestive parameters, the greater the inclusion of beet pulp, with or without molasses, the greater the weight of the empty and blind gastrointestinal tract. In fact a greater inclusion of beet pulp decreased the pH and dry matter, and decreased the total content of volatile fatty acids of the caecum, richer in acetic acid, but poorer in propionic, isobutyric, isovaleric and valeric acids. Regarding the effect of the harvest season on the chemical characteristics of granulated sugar beet pulp, regardless of the season, it provides high fiber content, soluble and insoluble, although it is not an important source of protein / Arce Cabrera, ON. (2024). Utilización de pulpa granulada de remolacha en la alimentación de conejos en cebo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206201

[ES] La presente investigación desarrolla un marco teórico que incluye, por una parte, elementos conceptuales referidos a los fenómenos de la innovación, de los sistemas de innovación (especialmente regionales) y de la gobernanza; y por otra, un esquema analítico de cuatro dimensiones (quién, qué, cómo y para qué) que permite entender mejor cómo funciona una gobernanza. Cada una de estas dimensiones es vinculada a algún tipo de componentes del sistema, como los estructurales (actores, redes e instituciones), los procesos clave y los bloqueos, los instrumentos de gobernanza y los propósitos. De esta forma se construye un conjunto coherente y robusto de instrumental de análisis. En un paso siguiente, se consigna la contrastación empírica basada en los elementos desarrollados en el marco teórico, aportando primeramente una contextualización de los sistemas regionales en Chile y agregando posteriormente una propuesta de variables para cada elemento conceptual, con datos de las regiones chilenas. Del mismo modo, utilizando la metodología del análisis cualitativo comparado de conjuntos difusos (fsQCA), que admite el uso de datos asimétricos y la información contextual para obtener generalizaciones, se propone un esquema operacional del cual se obtienen diversos modelos explicativos en función de determinados resultados esperados y, con ello, una serie de trayectorias de éxito y casos. Por último, una serie de conclusiones y recomendaciones son formuladas, luego de revisar el modo en que se ha dado respuesta a las preguntas de investigación y el grado de cumplimiento de los objetivos. Se destacan una serie aspectos teóricos, en tanto unificar diversos aspectos de los sistemas de innovación mediante los elementos estructurales, los procesos claves (además de los bloqueos), los instrumentos de gobernanza y los propósitos en un modelo más holístico y comprensivo. Así mismo, en términos metodológicos, el enfoque de fsQCA muestra una gran capacidad para la definición de trayectorias de éxito (combinaciones de componentes de cada dimensión) con diferentes propósitos, para la descripción de un conjunto de casos destacables (con resultados destacables o problemáticos) y la sugerencia de una serie de posibles propuestas de política en distintos contextos regionales. También se establecen las implicancias generales para el diseño e implantación de las gobernanzas de sistemas regionales de innovación, así como se destaca el rol de la colaboración, el impacto de la inversión en investigación y desarrollo para las regiones, además de la relevancia de los instrumentos estratégicos de gobernanza, en especial de ciertos organismos que pueden asimilares a agencias regionales. / [CA] This research develops a theoretical framework that includes, on the one hand, conceptual elements referring to the phenomena of innovation, innovation systems (mainly regional), and governance; and, on the other hand, a four-dimensional analytical scheme (who, what, how and why) that allows us to understand better how governance works. Each of these dimensions is linked to some type of system components, such as structural components (actors, networks, and institutions), key processes and blockages, governance instruments, and purposes. In this way, a coherent and robust set of analysis instruments is built. In the next step, the empirical contrast is recorded based on the elements developed in the theoretical framework, first providing a contextualization of the regional systems in Chile and subsequently adding a proposal of variables for each conceptual element, with data from the Chilean regions. Likewise, using the methodology of qualitative comparative analysis of fuzzy sets (fsQCA), which admits the use of asymmetric data and contextual information to obtain generalizations, an operational scheme is proposed from which various explanatory models are obtained based on specific results expected and, with it, a series of success stories and cases. The discussion of this evidence allows us to categorize the Chilean regional innovation systems, in addition to establishing the solidity of the analytical tools formulated in this research. Finally, a series of conclusions and recommendations are formulated after reviewing the way in which the research questions have been answered and the degree of fulfillment of the objectives. A series of theoretical aspects are highlighted while unifying various aspects of innovation systems through structural elements, key processes (as well as blockages), governance instruments, and purposes in a more holistic and comprehensive model. Interestingly, in methodological terms, the fsQCA approach shows an excellent capacity for defining success trajectories (combinations of components of each dimension) with different purposes for the description of a set of notable cases (with notable or problematic results), and the suggestion of a series of possible policy proposals in different regional contexts. The general implications for the design and implementation of the governance of regional innovation systems are also established, as well as the role of collaboration, the impact of investment in research and development for the regions, in addition to the relevance of the instruments, governance strategies, especially of certain organizations that can be assimilated into regional agencies. / [EN] La present investigació desenvolupa un marc teòric que inclou, d'una banda, elements conceptuals referits als fenòmens de la innovació, dels sistemes d'innovació (especialment regionals) i de la governança; i per una altra, un esquema analític de quatre dimensions (qui, que, com i per qué) que permet entendre millor com funciona una governança. Cadascuna d'estes dimensions és vincula a alguna mena de components del sistema, com els estructurals (actors, xarxes i institucions), els processos clau i els bloquejos, els instruments de governança i els propòsits. D'esta manera, es construeix un conjunt coherent i robust d'instrumental d'anàlisi. En un pas següent, es consigna la contrastació empírica basada en els elements desenvolupats en el marc teòric, aportant, primerament, una contextualització dels sistemes regionals a Xile i agregant, posteriorment, una proposta de variables per a cada element conceptual, amb dades de les regions xilenes. Igualment, utilitzant la metodologia de l'anàlisi qualitativa comparada de conjunts difusos (*fsQCA), que admet l'ús de dades asimètriques i la informació contextual per a obtindre generalitzacions, es proposa un esquema operacional del qual s'obtenen diversos models explicatius en funció de determinats resultats esperats i, amb això, una sèrie de trajectòries d'èxit i casos. La discussió d'eixa evidència permet categoritzar els sistemes regionals d'innovació xilens, a més d'establir la solidesa de les eines analítiques formulades en la present investigació. Finalment,es formulen una sèrie de conclusions i recomanacions, després de revisar el mode amb el qual s'ha donat resposta a les preguntes d'investigació i el grau de compliment dels objectius. Es destaquen una sèrie d'aspectes teòrics, amb el quan s'unifiquen diverses característiques dels sistemes d'innovació mitjançant els elements estructurals, els processos claus (a més dels bloquejos), els instruments de governança i els propòsits en un model més holístic i comprensiu. Així mateix, en termes metodològics, l'enfocament de *fsQCA mostra una gran capacitat per a la definició de trajectòries d'èxit (combinacions de components de cada dimensió) amb diferents propòsits, per a la descripció d'un conjunt de casos destacables i el suggeriment d'una sèrie de possibles propostes de política en diferents contextos regionals. També s'estableixen les implicancions generals per al disseny i implantació de les governances de sistemes regionals d'innovació, així com es destaca el rol de la col·laboració, l'impacte de la inversió en recerca i desenvolupament per a les regions, a més de la rellevància dels instruments estratègics de governança, especialment d'uns certs organismes que poden assimilar-se a agències regionals. / Sandoval Nehme, JY. (2024). Sistemas regionales de innovación y dimensiones de gobernanza. Evidencia desde Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208294

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral se centra en el análisis de las políticas públicas para el fomento de las industrias culturales y creativas (ICC), especialmente en el sector musical, cuya actividad principal está recogida en la Clasificación Industrial Internacional Uniforme (CIIU) con el código 5920, el cual incluye la grabación de sonido y edición musical. Dada la importancia e impacto de este sector en el desarrollo económico de las regiones, más aún desde el auge de las plataformas digitales en el mundo, las actividades incluidas en el mismo se presentan como una gran oportunidad para potenciar el desarrollo económico de una ciudad como Bogotá D.C., capital de Colombia, y reconocida por la UNESCO en el año 2012 como capital musical. Por ello, esta tesis pretende aportar el conocimiento necesario para la elaboración de políticas públicas que fomenten la incidencia de las empresas del sector musical (CIIU 5920) en el desarrollo económico de Bogotá D.C. A partir de una revisión sistemática de la literatura, se identifican las dimensiones clave de las políticas públicas en las ICC a las que dicha literatura les reconoce un mayor impacto en el desarrollo económico, social y cultural de las regiones. Los resultados de esta revisión sirven de base a un análisis comparativo entre determinadas ciudades alemanas y españolas que identifica cuales son los factores que, en cada caso, y en el marco de dichas dimensiones clave, más contribuyen a la generación de desarrollo económico en cada país. A partir de este punto, la tesis se centra en analizar si las políticas públicas implementadas en la capital de Colombia, principalmente en el sector musical, inciden en los factores cuyo impacto se prevé mayor en el desarrollo de la región. La tesis concluye que las políticas públicas para las ICC, especialmente en el sector musical, pueden ser un instrumento eficaz para el fomento del desarrollo económico local. Sin embargo, se requiere un marco regulatorio actualizado y políticas públicas específicas para el sector musical, en especial el clasificado en el CIIU 5920, que fomenten el conocimiento, la innovación, la propiedad intelectual y la colaboración entre actores del sector. De esta forma, esta tesis contribuye al conocimiento sobre el papel de las políticas públicas en el fomento de las ICC y su impacto en el desarrollo económico local y, sus resultados pueden ser utilizados por policymakers para diseñar e implementar políticas públicas más efectivas en el sector musical en Colombia y otras ciudades de América Latina. / [CA] Esta tesi doctoral se centra en l'anàlisi de les polítiques públiques per al foment de les indústries culturals i creatives (ICC), especialment en el sector musical, l'activitat principal del qual està arreplegada en la Classificació Industrial Internacional Uniforme (CIIU) amb el codi 5920, el qual inclou la gravació de so i edició musical. Donada la importància i impacte d'este sector en el desenvolupament econòmic de les regions, més encara des de l'auge de les plataformes digitals en el món, les activitats incloses en el mateix es presenten com una gran oportunitat per a potenciar el desenvolupament econòmic d'una ciutat com Bogotà D. C., capital de Colòmbia, i reconeguda per la UNESCO l'any 2012 com a capital musical. Per això, esta tesi pretén aportar el coneixement necessari per a l'elaboració de polítiques públiques que fomenten la incidència de les empreses del sector musical (CIIU 5920) en el desenvolupament econòmic de Bogotà D. C. A partir d'una revisió sistemàtica de la literatura, s'identifiquen les dimensions clau de les polítiques públiques en les ICC a les quals esta literatura els reconeix un major impacte en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les regions. Els resultats d'esta revisió servixen de base a una anàlisi comparativa entre determinades ciutats alemanyes i espanyoles que identifica quins són els factors que, en cada cas, i en el marc d'estes dimensions clau, més contribuïxen a la generació de desenvolupament econòmic en cada país. A partir d'este punt, la tesi se centra en analitzar si les polítiques públiques implementades en la capital de Colòmbia, principalment en el sector musical, incidixen en els factors l'impacte dels quals es preveu major en el desenvolupament de la regió. La tesi conclou que les polítiques públiques per a les ICC, especialment en el sector musical, poden ser un instrument eficaç per al foment del desenvolupament econòmic local. No obstant això, es requerix un marc regulador actualitzat i polítiques públiques específiques per al sector musical, especialment el classificat en el *CIIU 5920, que fomenten el coneixement, la innovació, la propietat intel·lectual i la col·laboració entre actors del sector. D'esta manera, esta tesi contribuïx al coneixement sobre el paper de les polítiques públiques en el foment de les ICC i el seu impacte en el desenvolupament econòmic local i, els seus resultats poden ser utilitzats per *policymakers per a dissenyar i implementar polítiques públiques més efectives en el sector musical a Colòmbia i altres ciutats d'Amèrica Llatina. / [EN] This doctoral thesis focuses on the analysis of public policies for the promotion of the cultural and creative industries (CCIs), particularly in the music sector, whose main activity is classified under the International Standard Industrial Classification (ISIC) code 5920, which includes sound recording and music publishing. Given the importance and impact of this sector on the economic development of regions, especially since the rise of digital platforms worldwide, the activities included in it represent a great opportunity to boost the economic development of a city like Bogotá D.C., the capital of Colombia, and recognized by UNESCO in 2012 as the Music Capital of the World. Therefore, this thesis aims to provide the necessary knowledge for the elaboration of public policies that promote the impact of music sector companies (ISIC 5920) on the economic development of Bogotá D.C. Through a systematic review of the literature, the key dimensions of public policies (PP) for CCIs are identified, which the literature recognizes as having the greatest impact on the economic, social, and cultural development of regions. The results of this review serve as the basis for a comparative analysis between certain German and Spanish cities to identify the factors that, in each case, and within the framework of these key dimensions, most contribute to the generation of economic development in each country. From this point on, the thesis focuses on analyzing whether the public policies implemented in the capital of Colombia, mainly in the music sector, have an impact on the factors whose impact is expected to be greater on the development of the region. The thesis concludes that public policies for CCIs, especially in the music sector, can be an effective tool for promoting local economic development. However, an updated regulatory framework and specific public policies for the music sector, especially those classified under ISIC 5920, are required to promote knowledge, innovation, intellectual property, and collaboration among actors in the sector. In this way, this thesis contributes to the knowledge on the role of public policies in promoting CCIs and their impact on local economic development, and its results can be used by policymakers to design and implement more effective public policies in the music sector in Colombia and other Latin American cities. / Gómez Reyes, FM. (2024). Evaluación y análisis de las políticas públicas para la industria cultural y creativa que incentiven el desarrollo económico: aplicación al sector de producción y edición musical de Bogotá D.C., Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213807 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El cambio climático ha aumentado la exposición de los cultivos a estreses como la sequía o la salinidad y, por tanto, tiene un impacto negativo en el rendimiento de las plantas y los cultivos en un mundo con una población en aumento en el que la seguridad alimentaria está amenazada. Existe un interés en desarrollar variedades y cultivares con mayor tolerancia a estreses abióticos. Con esta finalidad desarrollamos un abordaje, en cultivos con un alto valor económico y nutricional como brócoli y melón, para identificar rasgos fisiológicos y bioquímicos posiblemente limitantes de estrés abiótico y, por tanto, podrían ser dianas biotecnológicas para mejorar la tolerancia a estrés abiótico o que pueden ser útiles para predecir la tolerancia de variedades no caracterizadas previamente. En la presente tesis, empleamos fisiología y metabolómica para identificar como rasgos distintivos de tolerancia a estrés por sequía en brócoli, la fotosíntesis neta, la eficiencia en el uso del agua, la conductancia estomática, el ácido abscísico, metabolitos relacionados con el metabolismo del azufre y otras moléculas como la urea, el ácido quínico y el ácido glucónico lactona. Por otra parte, en melón encontramos el potencial hídrico y varios aminoácidos como serina, fenilalanina, glicina, isoleucina, asparagina y triptófano como rasgos distintivos entre cultivares tolerantes o sensibles bajo estrés por sequía. Al respecto del estrés salino, identificamos el ratio Na+/K+ como rasgo distintivo tanto para brócoli como para melón mientras que sólo en brócoli, la transpiración y la conductancia estomática como rasgos fisiológicos útiles y, en cuanto a rasgos bioquímicos, hormonas como el ácido abscísico, el ácido jasmónico y el ácido indol-3-acético así como metabolitos del ciclo de Krebs y el contenido total de los relacionados glutatión, cisteína y metionina y prolina, se mostraron como indicadores de respuestas a estrés salino en brócoli. Sin embargo, en melón, encontramos prolina, fenilalanina e histidina como rasgo distintivo de tolerancia a estrés salino. También utilizamos herramientas metabolómicas para identificar que el ácido γ-aminobutírico correlaciona con un mejor sabor del brócoli. Además, dada la importancia del metabolismo del azufre y la tolerancia al estrés, así como su relación con las propiedades nutricionales del brócoli, llevamos a cabo la caracterización de las enzimas serina O-acetiltransferasas de brócoli. La evidencia que encontramos sugiere que las dianas biotecnológicas más prometedoras para mejorar la tolerancia al estrés son los parálogos BoSAT1d y BoSAT3. / [CA] El canvi climàtic ha augmentat l'exposició dels cultius a estressos com la sequera o la salinitat i, per tant, té un impacte negatiu en el rendiment de les plantes i els cultius en un món amb una població en augment on la seguretat alimentària està amenaçada . Hi ha un interès a desenvolupar varietats i cultivars amb més tolerància a estressos abiòtics. A aquest efecte desenvolupem un abordatge, en cultius amb un alt valor econòmic i nutricional com ara bròquil i meló, per identificar trets fisiològics i bioquímics possiblement limitants d'estrès abiòtic i, per tant, podrien ser dianes biotecnològiques per millorar la tolerància a estrès abiòtic o que poden ser útils per predir la tolerància de varietats no prèviament caracteritzades. En aquesta tesi, utilitzem fisiologia i metabolòmica per identificar com a trets distintius de tolerància a estrès per sequera en bròquil, la fotosíntesi neta, l'eficiència en l'ús de l'aigua, la conductància estomàtica, l'àcid abscísic, metabòlits relacionats amb el metabolisme del sofre i altres molècules com la urea, l'àcid quínic i l'àcid glucònic lactona. D'altra banda, en meló trobem el potencial hídric i diversos aminoàcids com a serina, fenilalanina, glicina, isoleucina, asparagina i triptòfan com a trets distintius entre cultivars tolerants o sensibles sota estrès per sequera. Pel que fa a l'estrès salí, identifiquem la ràtio Na+/K+ com a tret distintiu tant per a bròquil com per a meló mentre que només en bròquil, la transpiració i la conductància estomàtica com a trets fisiològics útils i, quant a trets bioquímics, hormones com l'àcid abscísic , l'àcid jasmònic i l'àcid indol-3-acètic així com metabòlits del cicle de Krebs i el contingut total dels relacionats glutatió, cisteïna i metionina i prolina, es van mostrar com a indicadors de respostes a estrès salí en bròquil. Tot i això, en meló, trobem prolina, fenilalanina i histidina com a tret distintiu de tolerància a estrès salí. També utilitzem eines metabolòmiques per identificar que l'àcid γ-aminobutíric correlaciona amb un millor sabor del bròquil. A més, atesa la importància del metabolisme del sofre i la tolerància a l'estrès, així com la seva relació amb les propietats nutricionals del bròquil, duem a terme la caracterització dels enzims serina O-acetiltransferases de bròquil. La seva evidència suggereix que les dianes biotecnològiques més prometedores per millorar la tolerància a l'estrès són els paràlegs BoSAT1d i BoSAT3. / [EN] Climate change has increased the exposure of crops to stresses like drought and salinity and, thus, it has a negative impact on plant performance and crop yield in a world with an increasing population. This threatens food security. There is an interest in developing new varieties and cultivars of crops with enhanced tolerance to abiotic stresses. With this aim, we developed an approach in crops with high economic and nutritional values, such as broccoli and melon, to identify physiological and biochemical traits that could be limiting factors for abiotic stress and, thus are likely biotechnological targets for improving abiotic stress tolerance or may be useful for predicting tolerance of uncharacterized varieties. In the present thesis, we used physiology and metabolomics to identify as distinctive traits for drought stress tolerance in broccoli, net photosynthesis, water use efficiency, stomatal conductance, abscisic acid, metabolites related to sulfur metabolism and other molecules such as urea, quinic acid and gluconic acid lactone. On the other hand, in melon, we found water potential and several amino acids as serine, phenylalanine, glycine, isoleucine, asparagine and tryptophan to be differential traits among tolerant and sensitive cultivars under drought stress. Regarding salt stress tolerance, we identified Na+/K+ ratios as a distinctive trait for both broccoli and melon whereas in broccoli, but not melon, transpiration, and stomatal conductance were useful physiological traits. Concerning biochemical traits, hormones, such as abscisic acid, jasmonic acid and indole-3-acetic acid, metabolites of the Krebs cycle and total content of the related glutathione, cysteine and methionine and proline proved to be indicative of saline stress responses in broccoli. However, in melon, we found only proline, phenylalanine and histidine as a distinctive trait of salt stress tolerance. We also used metabolomic tools to identify that γ-Aminobutyric acid correlates with a better taste in broccoli. Given the importance of sulfur metabolism in stress tolerance, as well as its link with the nutritional properties of broccoli, we also carried out the characterization of the serine O-acetyltransferase enzymes in broccoli. Among the eight isoforms found in this species, our data suggest that the most promising biotechnological targets for enhancing stress tolerance are the BoSAT1d and the BoSAT3 paralogues. / I am a recipient of the FPU19/01977 grant from the Spanish Ministerio de Universidades. This work was funded by the RTC-2017-6468-2-AR project (APROXIMACIONES MOLECULARES PARA INCREMENTAR LA TOLERANCIA A SALINIDAD Y SEQUÍA DEL BRÓCOLI) awarded by the “Agencia estatal de Investigación” / Chevilly Tena, S. (2024). Molecular approaches to characterize and improve abiotic stress tolerance in broccoli and other crops [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213681 / Compendio

[ES] Esta tesis explora la importancia de las experiencias informales en la universidad como espacios de aprendizaje transformador que contribuyen a la expansión de la capacidad de aspirar de las estudiantes, al margen de las competencias tradicionales. El aprendizaje adulto en entornos informales permite a las personas redefinir su visión del mundo y expandir sus capacidades, impactando en su desarrollo personal y profesional de manera significativa. La investigación se fundamenta en la metateoría del aprendizaje transformador y el Enfoque de Capacidades para el Desarrollo Humano, lo cual permite analizar la experiencia informal como un proceso de aprendizaje transformador que amplía los horizontes de los estudiantes. La tesis busca responder tres preguntas clave: 1) cómo las experiencias informales de los estudiantes potencian o limitan su aprendizaje transformador, 2) cómo contribuye este aprendizaje a su capacidad de aspirar, y 3) cómo valora la Educación Superior estos procesos. Para ello, se analizaron tres casos de estudio en Sudáfrica, Colombia y España, que representan diversas experiencias informales de aprendizaje: el Student Representative Council en la University of the Free State, el programa Paz y Región en la Universidad de Ibagué, y la estrategia Aprendizaje en Acción en la Universitat Politècnica de València. Cada caso fue examinado mediante análisis documental, entrevistas y un grupo focal, sin buscar una comparación directa entre ellos, sino una exploración de su contribución al aprendizaje informal en contextos universitarios. Los hallazgos indican que las experiencias informales permiten a las estudiantes enfrentar dilemas que propician cambios en su visión del mundo, su autopercepción, su modo de construir conocimiento, su forma de existir y su comportamiento. Estos cambios facilitan una expansión de su capacidad de aspirar, al adquirir una mayor habilidad para imaginar futuros, establecer objetivos y tomar acciones hacia ellos. Sin embargo, las universidades valoran de manera desigual este aprendizaje transformador, adoptando distintos enfoques pedagógicos que no siempre reconocen el potencial de estas experiencias para el Desarrollo Humano. La tesis argumenta que el aprendizaje transformador en la universidad permite revalorar la experiencia informal como un proceso de aprendizaje que no depende únicamente del aula ni de las competencias educativas. De esta manera, se ofrece una visión más amplia de la Educación Superior, proponiendo que las universidades incorporen una perspectiva de educación de adultos que les permita valorar la experiencia informal y la expansión de la capacidad de aspirar de las estudiantes, promoviendo así una contribución integral al bienestar y al Desarrollo Humano, considerando los procesos de aprendizaje transformador de sus estudiantes. / [CA] Esta tesi explora la importància de les experiències informals en la universitat com a espais d'aprenentatge transformador que contribuïxen a l'expansió de la capacitat d'aspirar de les estudiants, al marge de les competències tradicionals. L'aprenentatge adult en entorns informals permet a les persones redefinir la seua visió del món i expandir les seues capacitats, impactant en el seu desenvolupament personal i professional de manera significativa. La investigació es fonamenta en la metateoria de l'aprenentatge transformador i l'Enfocament de Capacitats per al Desenvolupament Humà, la qual cosa permet analitzar l'experiència informal com un procés d'aprenentatge transformador que amplia els horitzons dels estudiants. La tesi busca respondre tres preguntes clau: 1) com les experiències informals dels estudiants potencien o limiten el seu aprenentatge transformador, 2) com contribuïx este aprenentatge a la seua capacitat d'aspirar, i 3) com valora l'Educació Superior estos processos. Per a això, es van analitzar tres casos d'estudi a Sud-àfrica, Colòmbia i Espanya, que representen diverses experiències informals d'aprenentatge: el Student Representative Council en la University of the Free State, el programa Paz y Región en la Universidad de Ibagué, i l'estratègia Aprendizaje en Acción a la Universitat Politècnica de València. Cada cas va ser examinat mitjançant anàlisi documental, entrevistes i un grup focal, sense buscar una comparació directa entre ells, sinó una exploració de la seua contribució a l'aprenentatge informal en contextos universitaris. Les troballes indiquen que les experiències informals permeten a les estudiants enfrontar dilemes que propicien canvis en la seua visió del món, la seua autopercepció, el seu mode de construir coneixement, la seua manera d'existir i el seu comportament. Estos canvis faciliten una expansió de la seua capacitat d'aspirar, en adquirir una major habilitat per a imaginar futurs, establir objectius i prendre accions cap a ells. No obstant això, les universitats valoren de manera desigual este aprenentatge transformador, adoptant diferents enfocaments pedagògics que no sempre reconeixen el potencial d'estes experiències per al Desenvolupament Humà. La tesi argumenta que l'aprenentatge transformador en la universitat permet revalorar l'experiència informal com un procés d'aprenentatge que no depén únicament de l'aula ni de les competències educatives. D'esta manera, s'oferix una visió més àmplia de l'Educació Superior, proposant que les universitats incorporen una perspectiva d'educació d'adults que els permeta valorar l'experiència informal i l'expansió de la capacitat d'aspirar de les estudiants, promovent així una contribució integral al benestar i al Desenvolupament Humà, considerant els processos d'aprenentatge transformador de les seus estudiants. / [EN] This thesis explores the importance of informal experiences at university as transformative learning spaces that contribute to the expansion of students' capability to aspire beyond traditional competencies. Adult learning in informal settings enables individuals to redefine their worldview and expand their capabilities, impacting their personal and professional development in significant ways. The research is grounded in transformative learning metatheory and the Capabilities Approach to Human Development, which allows for the analysis of informal experience as a transformative learning process that broadens learners' horizons. The thesis seeks to answer three key questions: 1) how students' informal experiences enhance or constrain their transformative learning, 2) how this learning contributes to their capability to aspire, and 3) how Higher Education values these processes. To this end, three case studies in South Africa, Colombia and Spain were analysed, representing diverse informal learning experiences: the Student Representative Council at the University of the Free State, the Paz y Región programme at the Universidad de Ibagué, and the Aprendizaje en Acción strategy at the Universitat Politècnica de València. Each case was examined through documentary analysis, interviews and a focus group, without looking for a direct comparison between them, but rather an exploration of their contribution to informal learning in university contexts. The findings indicate that informal experiences allow students to face dilemmas that lead to changes in their worldview, their self-perception, their way of building knowledge, their way of existing and their behaviour. These changes facilitate an expansion of their capability to aspire by acquiring a greater ability to imagine futures, set goals and take action towards them. However, universities unevenly value this transformative learning, adopting different pedagogical approaches that do not always recognise the potential of these experiences for Human Development. The thesis argues that transformative learning in the university allows for a revaluing of informal experience as a learning process that is not solely dependent on the classroom or on educational competences. In this way, it offers a broader vision of Higher Education, proposing that universities incorporate an adult education perspective that allows them to value informal experience and the expansion of students' capability to aspire, thus promoting an integral contribution to well-being and Human Development, considering the transformative learning processes of their students. / Delgado Caro, C. (2024). La Educación Superior más allá del aula: experiencias de estudiantes en espacios de aprendizaje transformador [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214085

[ES] El cambio climático es uno de los mayores desafíos del siglo XXI, requiriendo tecnologías que usen energías renovables y fuentes alternativas de carbono para generar y almacenar combustibles. Una solución es la tecnología Power-to-Gas (P2G), donde el H2, producido por electrólisis con energías renovables, reduce el CO2 para convertirlo en CH4, obteniendo biometano o gas natural sintético (GNS) según su pureza. Este combustible puede distribuirse a través de gasoductos existentes. La hidrogenación selectiva de CO2 a CH4, conocida como reacción de Sabatier o metanación de CO2, es la vía más eficiente para producir SNG en aplicaciones P2G. Sin embargo, lograr una metanación rentable requiere catalizadores activos que operen bajo condiciones moderadas de forma duradera. Para ello, se han investigado catalizadores de Ni soportados en diferentes materiales, caracterizados y probados en diversas condiciones para optimizar su rendimiento. El Capítulo 4 se centra en catalizadores soportados en materiales zeolíticos, ferrierita y su forma deslaminada correspondiente, ITQ-6, para evaluar el efecto de la deslaminación y la relación Si/Al. Los catalizadores basados en ITQ-6 presentaron una fase Ni0 más dispersa, con un tamaño óptimo de las nanopartículas de Ni entre 6 y 20 nm. Los catalizadores de la ITQ-6 exhibieron mayores valores de conversión de CO2 y TOFs, atribuibles a la mejor dispersión de la fase Ni0, y a una mayor concentración de grupos -OH superficiales. Además, los catalizadores con Si/Al = 30 exhibieron los mayores valores de conversión de CO2 y TOF, debido a la presencia de grupos Si-(OH)-Al, que incrementaron su capacidad de captura de CO2. El Capítulo 5 se centra en catalizadores basados en óxidos de La y Al. Los catalizadores basados en LaAlO3 exhibieron un rendimiento superior en comparación con los óxidos individuales, debido a una mayor concentración de centros básicos de fortaleza moderada. Los resultados de IR operando con resolución temporal revelaron que estos centros están involucrados en la formación de carbonatos monodentados, que son intermediarios activos en la reducción de CO2 a CH4. El Capítulo 6 presenta el estudio de catalizadores preparados sobre sepiolita y el efecto promotor del Ce en la reacción de metanación. Un catalizador con 10% de Ce en peso exhibió los valores óptimos de rendimiento de CH4 a bajas temperaturas, lo que se atribuyó al efecto del Ce sobre el aumento de la dispersión de la fase Ni0 para obtener nanopartículas con un tamaño medio de 6 nm, tamaño óptimo para alcanzar un buen comportamiento catalítico, así como de favorecer un incremento en la concentración de centros básicos de fortaleza moderada. Los estudios de IR operando resueltos en el tiempo revelaron que los catalizadores que contienen Ce presentaban un mecanismo mixto disociativo-asociativo. La adición de Ce condujo a la formación de especies intermedias participantes, como carbonatos monodentados y formiatos que explican estás diferencias mecanísticas. En el Capítulo 7, las mejores formulaciones catalíticas han sido estudiadas en para metanación de biogás simulado, es decir, se llevó a cabo la hidrogenación selectiva de CO2 en presencia del CH4 presente en el propio biogás. Entre todos los catalizadores probados, el soportado en sepiolita, con 15% en peso de Ni y 10% en peso de Ce (15Ni-10Ce-Sep), presentó los mejores resultados, demostrando buena estabilidad y minimizando la formación de coque. Este resultado se atribuyó al efecto del Ce de optimizar la dispersión de Ni0, aumentar la concentración de centros básicos de fortaleza moderada y favorecer la eliminación del coque por oxidación. Considerando el biogás simulado (mezcla de CH4 y CO2), las pruebas con el catalizador 15Ni-10Ce-Sep permitieron obtener una corriente de biometano (94.1% CH4/5.9% CO2), con una tasa de formación de CH4 de 1211,0 mL CH4 h-1. / [CA] El canvi climàtic és un dels majors desafiaments del segle XXI, requerint tecnologies que utilitzen energies renovables i fonts alternatives de carboni per a generar i emmagatzemar combustibles. Una solució és la tecnologia Power-to-Gas (P2G), on l'H2, produït per electròlisi amb energies renovables, redueix el CO2 per a convertir-lo en CH2, obtenint biometà o gas natural sintètic (GNS) segons la seua puresa. Aquest combustible pot distribuir-se a través de gasoductes existents. La hidrogenació selectiva de CO2 a CH2, coneguda com a reacció de Sabatier o metanació de CO2, és la via més eficient per a produir GNS en aplicacions P2G. No obstant això, aconseguir una metanació rendible requereix catalitzadors actius que operen en condicions moderades de forma duradora. Per a això, s'han investigat catalitzadors de Ni suportats en diferents materials, caracteritzats i provats en diverses condicions per a optimitzar el seu rendiment. El Capítol 4 se centra en catalitzadors suportats en materials zeolítics, ferrierita i la seua forma deslaminada corresponent, ITQ-6, per a avaluar l'efecte de la deslaminació i la relació Si/Al. Els catalitzadors basats en ITQ-6 van presentar una fase Ni2 més dispersa, amb una grandària òptima de les nanopartícules de Ni entre 6 i 20 nm. Els catalitzadors d'ITQ-6 van mostrar majors valors de conversió de CO2 i TOFs, atribuïbles a la millor dispersió de la fase Ni2 i a una major concentració de grups -OH superficials. A més, els catalitzadors amb Si/Al = 30 van presentar els majors valors de conversió de CO2 i TOF, a causa de la presència de grups Si-(OH)-Al, que van incrementar la seua capacitat de captura de CO2. El Capítol 5 se centra en catalitzadors basats en òxids de La i Al. Els catalitzadors basats en LaAlO2 van mostrar un rendiment superior en comparació amb els òxids individuals, a causa d'una major concentració de centres bàsics de fortalesa moderada. Els resultats d'IR operant amb resolució temporal van revelar que aquests centres estan involucrats en la formació de carbonats monodentats, que són intermediaris actius en la reducció de CO2 a CH2. El Capítol 6 presenta l'estudi de catalitzadors preparats sobre sepiolita i l'efecte promotor del Ce en la reacció de metanació. Un catalitzador amb 10% de Ce en pes va presentar els valors òptims de rendiment de CH4 a baixes temperatures, la qual cosa s'atribueix a l'efecte del Ce sobre l'augment de la dispersió de la fase Ni0 per a obtindre nanopartícules amb una grandària mitjana de 6 nm, grandària òptima per a aconseguir un bon comportament catalític, així com a afavorir un increment en la concentració de centres bàsics de fortalesa moderada. Els estudis d'IR operant resolts en el temps van revelar que els catalitzadors que contenen Ce presentaven un mecanisme mixt dissociatiu-associatiu. L'addició de Ce va conduir a la formació d'espècies intermèdies participants, com ara carbonats monodentats i formiats que expliquen aquestes diferències mecanístiques. En el Capítol 7, les millors formulacions catalítiques han sigut estudiades per a la metanació de biogàs simulat, és a dir, es va dur a terme la hidrogenació selectiva de CO2 en presència del CH4 present en el mateix biogàs. Entre tots els catalitzadors provats, el suportat en sepiolita, amb 15% en pes de Ni i 10% en pes de Ce (15Ni-10Ce-Sep), va presentar els millors resultats, demostrant bona estabilitat i minimitzant la formació de coc. Aquest resultat s'atribueix a l'efecte del Ce d'optimitzar la dispersió de Ni2, augmentar la concentració de centres bàsics de fortalesa moderada i afavorir l'eliminació del coc per oxidació. Considerant el biogàs simulat (mescla de CH2 i CO2), les proves amb el catalitzador 15Ni-10Ce-Sep van permetre obtindre un corrent de biometà (94,1% CH4 /5,9% CO2), amb una taxa de formació de CH4 de 1211,0 mL CH4 h-1. / [EN] Climate change, with its broad social impacts, is a critical 21st-century challenge. Addressing it requires technologies that use renewable energy and replace traditional carbon sources for fuel production and storage. Power-to-Gas (P2G) technology meets both goals by using H2, produced via renewable energy-driven electrolysis, to reduce CO2 into CH4. This fuel, as biomethane or synthetic natural gas (SNG), can be distributed through existing pipelines. The Sabatier reaction, or CO2 methanation, is the most competitive process for producing SNG via P2G. However, developing cost-efficient technology remains a challenge, necessitating catalysts that stay active under mild conditions for extended periods. To address this, Ni-based catalysts supported on three material families were studied, characterized through various techniques, and tested under different conditions to assess their performance. Chapter 4 is focused on catalysts supported on zeolitic materials, comparing ferrierite and its delaminated counterpart, ITQ-6, to evaluate the effect of the delamination and Si/Al ratio. ITQ-6-based catalysts exhibited a more dispersed Ni0 phase, presenting Ni NPs with the optimum size (6-20 nm) for catalytic performance. This had a consequence on the ITQ-6-based catalysts exhibiting higher CO2 conversion and TOF values attributed to the better dispersion of the Ni0 phase, and to a higher concentration of surface -OH groups. Regarding the effect of the Si/Al ratio, Si/Al = 30 catalysts exhibited higher CO2 conversion and TOF values than the pure Si/Al = ¿, which was attributed to the presence of Si-(OH)-Al groups, which increased their CO2 uptake. Chapter 5 is centered on oxide-based catalysts to evaluate the effect of the mixed oxide synergy on the CO2 methanation reaction. LaAlO3-based catalysts exhibited superior performance compared to the individual oxides, which was attributed to a higher concentration of moderate basic sites. Time-resolved operando IR results revealed that these sites are involved in the formation of monodentate carbonates, which are participating intermediates in the reduction of CO2 to CH4. Chapter 6 is focused on catalysts prepared over the porous phyllosilicate sepiolite and the effect of Ce addition as a promoter. A catalyst with 10% wt. Ce exhibited the optimum CH4 yield values at lower temperatures. This was attributed to the Ce effect to increase the dispersion of the Ni0 phase to obtain NPs with the optimum size (~ 6 nm) for catalytic performance and improve the concentration of moderate basic sites. Time-resolved operando IR measurements revealed that Ce-containing catalysts exhibited a mixed dissociative-associative mechanism, differently from the Ce-free one, which only exhibited the dissociative one. The Ce addition led to the formation of monodentate carbonate and formate, which were identified as participating intermediate species. Chapter 7 is focused on applying catalytic technologies to the biogas upgrade using the selective hydrogenation of CO2 to CH4. The catalysts with optimum Ni loading from each chapter were submitted to studies with different WHSV and stability tests with a sweetened synthetic sample biogas sample. Among all the catalysts tested, the one supported on sepiolite, with 15% wt Ni and 10 % wt. Ce, 15Ni-10Ce-Sep, exhibited the best performance, demonstrating good stability in conversion values throughout the experiment while minimizing coke formation. This was attributed to the effect of Ce to optimize the Ni0 dispersion, increase the concentration of moderate basic sites, and favor the elimination of coke via oxidation. Considering the CH4 and CO2 mixture, tests with 15Ni-10Ce-Sep catalysts upgraded a biogas mixture (60% CH4:40% CO2) to biomethane (94.1% CH4/5.9% CO2) with a CH4 rate formation of 1211.0 mL CH4 h-1. / The funding provided by the LaCaixa InPhiNIT Predoctoral Fellowship (ID 100010434), code LCF/BQ/DI19/11730019 for accomplishing this PhD project is acknowledged. / Machado Da Silva, RB. (2024). Novel heterogenous catalysts for the selective hydrogenation of CO2 to CH4 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214024