• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 91
  • 36
  • 15
  • 9
  • 6
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 191
  • 36
  • 30
  • 26
  • 24
  • 23
  • 21
  • 19
  • 15
  • 13
  • 13
  • 12
  • 11
  • 11
  • 10
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
141

Influence de l’association de quantum dots ZnO avec des ions Cu²+ sur leur (photo)toxicité. Nouveaux matériaux ZnO/rGO pour la photocatalyse solaire / Influence of Cu2+ associated to ZnO quantum dots on their (photo)toxicity. New ZnO/rGO nanomaterials for solar driven photocatalysis

Moussa, Hatem 10 March 2016 (has links)
Ces dernières années, les énormes progrès réalisés en nanotechnologie ainsi qu’en science des matériaux ont conduit à la préparation de nombreuses nouvelles nanoparticules sans réellement connaître l’ensemble des propriétés associées à leurs dimensions. La première partie de notre travail vise à évaluer les risques et les problèmes associés aux nanomatériaux, en termes de toxicité, en utilisant des nanoparticules de ZnO. Nous avons tout d’abord étudié la capacité de ces nanoparticules à générer des espèces réactives d’oxygènes (EROs) sous irradiation UV en utilisant trois types des quantum dots (QDs) comme modèles, ZnO, ZnO dopé avec des ions Cu2+ et ZnO avec des ions Cu2+ adsorbés à sa surface. Les trois types des QDs ont montré une forte capacité à générer des EROs mais ceux modifiés par les ions Cu2+ en périphérie sont les plus producteurs. Ces QDs inhibent également le plus fortement la croissance de la bactérie E. coli. La toxicité n’est cependant pas dépendante des EROs photo-produits ni du zinc (+2) libéré par les QDs et montre qu’un mécanisme plus complexe doit être considéré. Dans une second partie, nous avons tenté d’améliorer l’activité photocatalytique de nanobâtonnets de ZnO en les associant à de l’oxyde de graphène réduit (rGO). Des nanocomposites ZnO/rGO ont été préparés par voie solvothermale et utilisés pour la phototodégradation du colorant Orange II comme modèle de polluant. Les résultats obtenus montrent que le photocatalyseur ZnO/rGO est très efficace sous irradiation solaire ou visible et qu’il est peu sensible à des variations de pH ou à la présence de perturbateurs dans le milieu. Finalement, le photocatalyseur est très stable et peut être réutilisé plus de dix fois sans perte notable d’activité. / In recent years, tremendous advances in nanotechnology and materials science have led to the synthesis of many new nanoparticles without really knowing all the properties associated with their dimensions. The first part of our work aims to evaluate the risks and problems associated with nanomaterials, in terms of toxicity, using ZnO nanoparticles. We first studied the ability of these nanoparticles to produce reactive oxygen species (ROS) under UV irradiation using three ZnO-based quantum dots (QDs) as models, ZnO, ZnO doped with Cu2+ ions and ZnO with chimisorbed Cu2+ ions at their periphery. The three QDs have a strong capacity of generating ROS but those modified with Cu2+ at their surface were found the be the highest producers. These dots were also found to inhibit more markedly the growth of the E. coli bacteria. The toxicity does neither depend on the amount of photo-generated ROS nor on the amount of Zn(+2) leaked by the QDs, thus indicating that a more complex mechanism should be considered. In a second part, we tried to improve the photocatalytic efficiency of ZnO nanorods by associating these nanomaterials with reduced graphene oxide (rGO). ZnO/rGO composites were prepared by a solvothermal method and applied for the photodegradation of Orange II used as model pollutant. Results obtained demonstrate that the ZnO/rGO photocatalyst is highly efficient under solar and under visible light irradiation and weakly sensitive to pH changes and to the presence of perturbators in the reaction medium. Finally, the photocatalyst is stable and can be reused up to ten times without significant loss of catalytic activity.
142

Determina??o da erodibilidade e do fator cobertura e manejo do solo sob condi??es de chuva natural e simulada / Determination of erodibility and soil cover and management factor under natural and simulated rain

EDUARDO, Eliete Nazar? 27 February 2012 (has links)
Submitted by Jorge Silva (jorgelmsilva@ufrrj.br) on 2017-04-25T20:29:14Z No. of bitstreams: 1 2012 - Eliete Nazar? Eduardo.pdf: 947644 bytes, checksum: d85c318ce9c161ce157d42e89ed6c4af (MD5) / Made available in DSpace on 2017-04-25T20:29:14Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2012 - Eliete Nazar? Eduardo.pdf: 947644 bytes, checksum: d85c318ce9c161ce157d42e89ed6c4af (MD5) Previous issue date: 2012-02-27 / FAPERJ / The purpose of this study was to determine the soil erodibility (K) and soil cover and management factor (C) under natural and simulated rainfall in an Udult soil in Serop?dica, Rio de Janeiro State, Brazil. In the study with natural rainfall, the soil losses (SL) were evaluated from measurements in Wischmeier standard-plots in the period of 2006 to 2011, with their respective erosivity index (EI30). The soil erodibility values were calculated from the ratio of soil loss and the annual rainfall erosivity (Ka) and total period (Kt), considering the angular coefficient generated from the linear regression analysis between those parameters (Kci and Kct). For the determination of C factor under natural rainfall, it was evaluated the treatments maize in contour lines (MN) and maize in slope lines (MMA) during three years of cultivation. In the study with simulated rainfall, soil losses were evaluated during the period of September to December 2011, under the same treatments (MN and MMA). The soils erodibility under natural rainfall for 5 years of study is 0.0090 Mg ha h ha-1 MJ-1 mm-1. For the simulated rain, this value is 0.00021 Mg ha h ha-1 MJ-1 mm-1; under natural rainfall, the average values of C factor calculated are 0.0070 and 0.0132 Mg ha Mg-1 ha-1, respectively, for maize grown in contour and slope line, and 0.0932 and 0.1298 Mg ha Mg-1 ha-1 under simulated rainfall. In both studies, the C factor showed higher values in the beginning of the study period, decreasing with the evolution of culture. The higher C factor values obtained in the study with simulated rainfall are associated with higher erosivity index resulting from the characteristics adopted in the use of simulator rainfall. / O objetivo desse trabalho foi determinar a erodibilidade do solo (K) e o fator manejo e cobertura do solo (C), sob chuva natural e simulada, em um ARGISSOLO VERMELHO-AMARELO em Serop?dica (RJ), informa??es necess?rias para o planejamento do uso da terra e conserva??o do solo e da ?gua. No estudo com chuva natural foram avaliadas as perdas de solo (PS) ocorridas em parcelas padr?o de Wischmeier, no per?odo de 2006 a 2011, com seus respectivos ?ndices de erosividades (EI30). As erodibilidades do solo foram calculadas pelo quociente entre a perda de solo e a erosividade das chuvas anuais (Ka) e total no per?odo (Kt), considerando o coeficiente angular gerado na an?lise de regress?o linear entre esses mesmos par?metros (Kci e Kct). Para a determina??o do fator C, sob chuva natural foram avaliados os tratamentos de milho em n?vel (MN) e de milho morro a baixo (MMA) em tr?s anos de cultivo. No estudo com chuva simulada, as perdas de solo foram avaliadas no per?odo de setembro a dezembro de 2011, sob os mesmos tratamentos (MN e MMA). A erodibilidade do solo estudado sob chuva natural, para 5 anos de estudo ? de 0,0090 Mg ha h ha-1 MJ-1 mm-1. Para a chuva simulada, esse valor ? de 0,00021 Mg ha h ha-1 MJ-1 mm-1; sob chuva natural, os valores m?dios do fator C calculados s?o de 0,0070 e 0,0132 Mg ha Mg-1 ha-1, respectivamente, para a cultura do milho cultivado em n?vel e morro abaixo, e de 0,0932 e 0,1298 Mg ha Mg-1 ha-1 sob chuva simulada. Em ambos os estudos, o fator C apresentou maiores valores no in?cio do per?odo avaliado, decrescendo com a evolu??o da cultura. Os elevados valores do fator C obtidos no estudo com chuva simulada est?o associados ao elevado ?ndice de erosividade resultante das caracter?sticas adotadas no uso do simulador de chuva.
143

Tratamento com EPA e DHA protege células beta pancreáticas contra a disfunção induzida por ácido palmítico. / EPA and DHA treatment protects pancreatic beta cells against palmitic acid-induced dysfunction.

Monaco, Camila Ferraz Lucena 29 June 2017 (has links)
Os ácidos graxos (AG) podem influenciar o processo secretório de insulina induzido pela glicose. Os AG ω3 interferem em diversos processos fisiológicos, sendo que nas ilhotas pancreáticas, os AG ω3 colaboram para a diminuição da lipotoxicidade induzida pelo ácido palmítico. Ao ácido palmítico são atribuídos efeitos deletérios em diversos tecidos, assim como nas células β, onde ele promove a alteração da composição dos fosfolípides de membrana, do potencial elétrico da mesma e consequentemente do processo de extrusão dos grânulos de insulina. A exposição crônica das células β ao excesso de ácido palmítico é tóxica, provocando diminuição da resposta secretória de insulina, redução da oxidação e captação de glicose e aumento de espécies reativas de oxigênio (EROs) que, em quantidades suprafisiológicas, irão contribuir para a falência e morte da célula β. As EROs podem ser de origem mitocondrial, através do metabolismo dos nutrientes ou ainda proveniente da ativação do complexo enzimático NADPH oxidase, o qual é modulado pela glicose e pelos AG, incluindo o ácido palmítico. Em contrapartida, os AG ω3 exercem efeitos anti-inflamatórios e antioxidantes em diversos sistemas, contribuindo para melhora de perfil lipídico e resistência periférica à insulina. O objetivo deste trabalho foi verificar o possível efeito protetor dos AG ω3 contra os efeitos deletérios do ácido palmítico em células β pancreáticas. Nas células β, a partir dos resultados obtidos, a presença de AG ω3 mostrou-se eficaz para prevenir o dano secretório e o aumento de EROs, além de contribuir para manutenção da viabilidade celular e da captação de glicose nas ilhotas tratadas com ácido palmítico, desempenhando um importante papel protetor na célula β. / Fatty acids (FA) may influence the process of glucose-induced insulin. The ω3 FA interferes in several physiological processes, and in the pancreatic islets collaborate to decrease the lipotoxicity induced by palmitic acid. Palmitic acid induces deleterious effects in several tissues, as well as in β cells, where it promotes the alteration of the membrane phospholipid composition, the plasma membrane electric potential, and consequently, the process of the insulin granules extrusion. Chronic exposure of β cells to high concentration of palmitic acid is toxic, leading to decreased insulin secretory response, reduced oxidation and uptake of glucose, and an increase in reactive oxygen species (ROS) which, in supraphysiological amounts, will contribute to β-cell failure and death. ROS may be of mitochondrial origin, through the metabolism of nutrients or even from the activation of the enzymatic complex NADPH oxidase, which is modulated by glucose and FA, including palmitic acid. In contrast, ω3 FA exerts anti-inflammatory and antioxidant effects in several systems, contributing to the improvement of lipid profile and peripheral resistance to insulin. The aim of this study was verify the protective possible effect of AG ω3 against the deleterious effects of palmitic acid on pancreatic β cells. Our results shown that the presence of ω3 FA was effective in preventing secretory damage and increase of EROs, also contributing to the maintenance of cell viability and glucose uptake in the islets treated with palmitic acid, playing an important β-cell protective role.
144

Efeito de dietas hiperlipídicas sobre mitocôndrias de fígado de camundongos: bioenergética, transporte de K+ e estudo redox / Effect of a high fat diet on mitochondria: bioenergetics, K+ transport and redox state

Cardoso, Ariel Rodrigues 16 April 2009 (has links)
A obesidade está relacionada com uma grande variedade de disfunções, tais como as dislipidemias, resistência à insulina e diabetes tipo II. Estas patologias estão relacionadas com alterações da fisiologia mitocondrial. As mitocôndrias são o principal sítio do metabolismo oxidativo e são importantes fontes de espécies reativas de oxigênio. Alberici et al. (2006) mostraram que a atividade de canais de potássio sensíveis a ATP mitocondriais (mitoKATP), via dissipativa branda, estava aumentada em fígados de animais hipertrigliceridêmicos transgênicos. Este dado sugere um papel adaptativo importante para o mitoKATP como regulador do metabolismo e da massa corpórea. O principal objetivo deste trabalho foi investigar o papel deste canal em fígados de camundongos submetidos a uma dieta hiperlipídica, obtida por meio de suplementação de óleo de soja à única fonte de água dos animais. Foram estabelecidas correlações entre a atividade do canal e parâmetros da fisiologia mitocondrial ou parâmetros sorológicos clássicos como colesterolemia e trigliceridemia. Sendo realizados experimentos de espalhamento de luz, quantificação de peróxido de hidrogênio, potencial de membrana e consumo de oxigênio em mitocôndrias. Nossos resultados mostram aumento de massa corpórea sem dislipidemias e aumento da atividade do mitoKATP, dependente do tempo da suplementação, diretamente correlacionada com a colesterolemia. Nossos resultados apontam aumento da geração de EROs e diminuição da eficiência de conversão energética no grupo suplementado. Como conclusão: manipulações de dieta são eficazes para a indução da atividade do mitoKATP, sendo este um novo e interessante sítio de regulação do metabolismo oxidativo e da massa corpórea. / Obesity is associated with multiple dysfunctions including dyslipidemia, insulin resistance and diabetes. These malfunctions are associated with modifications in mitochondrial physiology. Furthermore, mitochondria are the most important site of energy metabolism and reactive oxygen species production. Alberici et al. (2006) demonstrated that hypertriglyceridemic transgenic mice display increased expression ad activity of mitochondrial ATP sensitive potassium channels (mitoKATP), a mild uncoupling pathway, in liver. This suggests that mitoKATP is an important adaptation to regulate body mass and metabolism. The aim of this work is to investigate the role of mitoKATP in a high fat diet induced by soy oil supplementation, correlating changes in channel activity with metabolic and mitochondrial parameters. Mitochondria were isolated from mouse livers and serological parameters were measured for each animal. Light scattering (to estimate mitoKATP activity), hydrogen peroxide generation, membrane potentials and oxygen consumption were measured in the mitochondrial suspensions. Our results indicate an increase in body mass, without dyslipidemia; and increases in mitoKATP activity, in time-dependent manner, directly correlated to cholesterol levels. In addition, we found increases in ROS generation and decreased capacity of energy conversion (ADP/O) in the high fat diet group. In conclusion, our results indicate that the activity of mitoKATP could be induced by high fat diets and that this is an novel site for metabolic and body mass control.
145

Recherches d'astres sombres massifs du halo galactique par la technique des microlentilles gravitationnelles avec les caméras d'EROS-2

Tisserand, Patrick 20 October 2004 (has links) (PDF)
Le problème de la masse manquante galactique prend sa source dans l'étude des courbes de rotation des galaxies spirales. Une des hypothèses privilégiées durant les vingt dernières années est la présence d'un halo entourant chaque galaxie composé d'objets compacts sombres (les machos) qui peuvent être détectés indirectement par le phénomène gravitationnel de microlentille. Le travail présenté dans cette thèse concerne l'analyse des courbes de lumière de plus de 55 millions d'étoiles des deux Nuages de Magellan, observées de juin 1996 à février 2003, avec les caméras de l'expérience EROS2. Deux études différentes ont été menées dans le but de détecter d'éventuels objets de 10^(-4) à 1000 masses solaires, complétant ainsi les contraintes déjà posées par EROS entre 10^(-7) et 10 masses solaires. Les candidats découverts sont en nombre insuffisant pour rendre compte de la masse manquante et ne permettent pas non plus de confirmer le signal présenté par le groupe MACHO.
146

Recherche d'effets de microlentille gravitationnelle vers le centre galactique avec les données d'EROS-II

Hamadache, Clarisse 29 November 2004 (has links) (PDF)
La recherche systématique d'effets de microlentille gravitationnelle vers le centre galactique permet de sonder la structure galactique. Le travail de thèse présenté ici concerne l'analyse des données collectées vers le centre galactique par l'expérience Eros2 pendant toute sa durée (1996-2003) : 66 degrés carrés du ciel situés de part et d'autre du plan galactique étaient surveillés. Les courbes de lumière d'environ 50 millions d'étoiles ont pu être construites dans deux filtres. Les effets de microlentille gravitationnelle d'une durée comprise entre 4 jours et 500 jours et dont l'amplification maximum est supérieure à 2,18 ont été recherchés ; ceci permet de sélectionner des candidats convaincants et constitue une originalité par rapport aux analyses précédentes (Eros2 et concurrents) où l'on considérait une amplification maximum supérieure à 1,34. L'analyse a révélé 139 candidats de microlentille gravitationnelle. Pour calculer la profondeur optique, l'échantillon d'étoiles sources a été restreint aux étoiles situées autour de l'amas des étoiles géantes rouges dans le diagramme couleur magnitude. Ce sous-échantillon constitué de 5,57.10e6 étoiles présente 91 candidats parmi les 139 avec une efficacité moyenne de détection de 56%. La profondeur optique correspondante est de (1,79+/-0,20).10e-6, elle est compatible avec les valeurs attendues par les modèles galactiques. Ce résultat est en accord avec le dernier résultat du groupe Macho mais est plus bas que celui des expériences concurrentes Ogle et Moa qui donnent une profondeur optique 2 à 3 fois plus grande que celle prédite par les modèles. Par ailleurs, la grande statistique des données Eros2 collectées vers le centre galactique a permis de calculer la profondeur optique pour différentes latitudes galactiques, mettant ainsi en évidence le gradient de profondeur optique attendu du fait de la diminution de la densité d'objets compacts avec la distance au plan galactique.
147

Recherche de microlentilles gravitationnelles vers les bras spiraux de la Galaxie et spectroscopie de supernovae dans EROS II

Rahal, Youcef Rabah 18 December 2003 (has links) (PDF)
Cette thèse comprend deux parties relativement distinctes. Dans la première, nous présentons l'analyse de 16 millions de courbes de lumière collectées par EROS II vers différentes longitudes dans le plan Galactique durant 7 saisons d'observation. Après avoir crée des images de référence et des courbes de lumière, nous avons recherché des effets de microlentille gravitationnelle parmi les courbes de lumière produites en appliquant une analyse discriminante, tout en calculant notre efficacité de détection sur un lot de courbes de lumière simulées. Nous avons mis en évidence 24 candidats, ce qui nous a permis de mesurer la profondeur optique vers nos cibles. La profondeur optique moyenne vers les bras spiraux est $<\tau_(GSA)> = 0.38\pm0.08$. Notre résultat est compatible avec les prédictions de modèles Galactiques tirés de la littérature, dans lesquels le bulbe central est modélisé par une barre, et favorise ceux sans matière cachée dans le disque. Outre la statistique, la principale limi tation dans notre analyse provient du fait que les distances où sont situées les étoiles cibles sont mal connues.<br> Dans la seconde partie, nous présentons l'analyse des données spectroscopiques, collectées durant une campagne internationale de recherche de supernovae Ia menée au printemps 1999, à laquelle EROS II a participé. Une vingtaine de supernovae Ia ont été découvertes puis suivies pendant cette campagne. Nous avons réduit les données spectroscopiques les concernant, qui consistent en une centaine de spectres au total. Nous avons developpé pour celà un programme original permettant de séparer le flux de la supernovae de celui de sa galaxie hôte. Nous avons ensuite procédé à une étude de stan dardisations sur un lot regroupant des objets de la campagne 1999 et des objets découverts antérieuement. L'étude sur ces 17 supernovae Ia a permis de confirmer l'interêt des spectres pour la standardis ation. Elle montre en particulier que la standardisation à partir de spectres est aussi efficace que celle basée sur le taux de décroissance des courbes de lumière.
148

Clarice Lispector's an Apprenticeship, or the Book of Delights: The Role of Silence in the Cultivation of Intimacy"

Dulaney, Susan Katherine 17 April 2008 (has links)
This thesis undertakes to explore silence as it functions in relation to intimacy in Clarice Lispector’s last narrative. It asks how silence, when perceived as a generative force, may cultivate intimacy between men and women, opening up a horizon of equality and exchange between the sexes. Using Lispector’s work as a symbolic location for asking larger questions about the role of Eros in contemporary literature, the first chapter is dedicated to introducing her work as it relates to the critical canon. After examining silence and intimacy as each have been conceptualized by thinkers from various philosophical traditions, I incorporate the recent work of Luce Irigaray, which has integrated Western discourse and Eastern mystical concepts of the intimate to articulate a new kind of male/female reciprocity. I apply Irigarayan theory to Lispector’s text as a way of enriching the academic scholarship regarding Lispector.
149

Amistat i Unitat en el "Lisis" de Plató. El "Lisis" com a narració d'una "synousia" dialogal socràtica

Bosch-Veciana, Antoni 24 January 2003 (has links)
Aquesta tesi defensa llegir el Lisis de Plató com a narració prototípica d'una «synousia» dialogal socràtica. El text de 223b3 (dielysamen ten synousian), pertanyent al fragment narratiu final del Lisis (223a-b), és el punt de recolzament textual primari d'aquesta tesi. La investigació s'articula en tres grans capítols.En el capítol primer es presenta un status quaestionis exhaustiu de les interpretacions hagudes sobre el Lisis (llibres i articles de revista), des de Schleiermacher fins a l'actualitat. En aquest recorregut se'ns obre la possibilitat d'una nova interpretació del Lisis que no la faci dependre ni d'altres obres platòniques (Convit i Fedre), ni d'obres aristotèliques (Ètica a Nicòmac i Ètica a Eudem). La nova interpretació que es proposa en aquesta investigació vol llegir el Lisis com una obra platònica completa en si mateixa i en la qual cal posar en relleu tant allò que s'hi diu (discurs) com allò que s'hi fa (dramàtica) per tal de captar-ne tot el seu sentit. El sentit del Lisises troba en el text mateix del Lisis.En el capítol segon s'estudia el text del Lisisi la seva estructura (I. Encontre; II. Synousia; i III. Dissolució de la synousia), donant una importància cabdal al final narratiu del diàleg (223a1-b8) i, també, a aquells elements contextuals i narratius de la «synousia» que el Lisis ens presenta i escenifica (el temps: la festa de les Hermaies; l'espai: la nova palestra; i igualment els recursos toponomàstics, onomàstics, de moviment escènic, psicofísics, d'activitats, d'exemples i comparacions, etc.). Aquesta exegesi del text permet, després, en el capítol següent, posar en relleu el sentit del text del Lisis.En el capítol tercer (i darrer) s'aborda el sentit del Lisisi de la «synousia» dialogal. En ell s'estudia, primerament, la «synousia» tal i com aquesta és presentada en els anomenats, correntment, «diàlegs socràtics» (Apologia, Protàgoras, Laques, Càrmides i Menó). L'anàlisi de la «synousia» dialogal del Lisis a través de l'anàlisi de les tres converses principals que s'hi despleguen, constitueix la part més rellevant d'aquest capítol. Les tres converses es donen: 1) amb Hipotales (204b4-206d7); 2) amb Lisis (207d5-210d8); i c) amb Menexen i Lisis (211d6-222e1). Finalment, després d'haver analitzat el text del Lisisen al seva totalitat i després d'haver-ne defensat el seu sentit, es determina el valor filosòfic de la «synousia» dialogal socràtica que el Lisisescenifica de manera brillant.Aquesta tesi revaloritza el Lisis situant-lo a un lloc més adequat dins el Corpus platonicum. Almenys, de ben segur, aquest diàleg no resulta gens decebedor, i no pot ser considerat de cap manera un fracàs de l'escriptura platònica. Ben al contrari, es tracta d'un diàleg que situa el filosofar en el marc de les relacions humanes d'amor i d'amistat envers el Bé.Al llarg de la tesi, en la qual s'aborda el sentit socraticoplatònic de la «synousia», s'examina el sentit del vocabulari platònic que està a l'entorn de la problemàtica de les relacions humanes d'estimació (siguin eròtiques, siguin d'amistat). Termes com eros, philia, epithymia, to proton philon, etc., tots ells en el cor del Lisis, es tracten en la seva dimensió filosòfica que Plató ens ha transmès en aquesta obra singular i completa de sentit: el Lisis
150

Unity in diversity a study of Apuleius' Metamorphoses : with particular reference to the narrator's art of transformation and the metamorphosis motif in the Tale of Cupid and Psyche /

James, Paula. January 1987 (has links)
Thesis (doctoral)--University of Southampton. / Includes bibliographical references (p. 249-272).

Page generated in 0.4467 seconds