• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 7
  • 6
  • 1
  • Tagged with
  • 14
  • 10
  • 6
  • 6
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Històries de paraula plàstica. Contar històries mitjançant la imatge i el text en el discurs artístic contemporani

Vilar García, Sara 06 May 2008 (has links)
En la tesi Històries de paraula plàstica, intentem fer una incursió sobre la utilització del llenguatge escrit i de la narració d'històries en el camp de les arts visuals. En aquest sentit, la incorporació del registre verbal en el discurs artístic va implicar un gir ja en les primeres avantguardes i, des d'aleshores, la paraula s'ha convertit en un recurs més dels processos plàstics de creació actual. D'aquesta manera i prenent com a punt de partida una revisió històrica sobre la imbricació del llenguatge en l'objecte artístic, descobrirem cóm el cartell publicitari va ser el gran iniciador d'aquesta relació. Assenyalar que al llarg del treball citarem un conjunt d'artistes que desenvolupen la seua concepció de l'art com un sistema de comunicació, deixant de banda el discurs purament objectual i formalista. Repassarem cóm la tipografia, els suports, l'escriptura a mà o la composició i la disposició del text han afectat a les possibilitats creatives. Acabant aquest apartat amb el repàs de dos artistes que fan ús de l'escriptura en les seues obres: Robert Frank i Shirin Neshat. Seguint amb un recull de creadors que aprofiten les tècniques publicitàries per enviar missatges. Frases plenes de contingut i dissenyades per a l'espai públic com les de Guerrilla Girls, Bàrbara Kruger o Jenny Holzer. Es tracta d'artistes que per mitjà de les estratègies del món publicitari, la cultura de masses, el cartellisme, etcètera, han utilitzat el llenguatge com a instrument de mediació, per tal de transformar l'art en un signe social i qüestionar valors establerts sobre la identitat ètnica, sexual o la diversitat cultural. Poc a poc, les paraules han anat estenent-se i convertint-se en frases més llargues, per aquest motiu estudiarem la lectura com a vehicle per a entendre i el text com a element facilitador de la comprensió i del gaudiment d'una obra. El camí seguit fins ara, ens fa necessari introduir el segon element que per a nosaltres ajudarà en la comprensió de les històrie / Vilar García, S. (2007). Històries de paraula plàstica. Contar històries mitjançant la imatge i el text en el discurs artístic contemporani [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1903 / Palancia
12

Construir la veu filosòfica mitjançant l'escriptura col·laborativa: una comunitat d'aprenentatge de la Filosofia a Batxillerat

Corcelles Seuba, Mariona 13 September 2010 (has links)
L'objectiu de la recerca és mostrar com, mitjançant l'escriptura col·laborativa, elsestudiants de filosofia de 1r de Batxillerat aprenen a desenvolupar les competènciesfilosòfiques de problematitzar, conceptualitzar i argumentar, les quals hem anomenat"veu filosòfica".És un estudi descriptiu i exploratori, amb un disseny d'anàlisi de cas que combina lesmetodologies quantitativa i qualitativa. Se situa en el context natural de l'aula.Aquest context s'ha organitzat com a comunitat d'aprenentatge i pretén esdevenir uncontext dialògic i multivocal combinant la interacció entre iguals i l'ensenyament del'escriptura per elaborar textos argumentatius filosòfics.L'estudi analitza, d'una banda, la qualitat filosòfica dels textos individuals i conjuntselaborats per quatre equips al llarg de la intervenció (curs 08-09), i d'altra banda, laqualitat filosòfica dels processos d'escriptura col·laborativa de dos equips en cincsessions per publicar un text filosòfic a la revista de l'institut. Per últim, també analitzales percepcions pel que fa al context d'ensenyament i d'aprenentatge dels 48 estudiants iel professor que han participat en la intervenció.Els resultats mostren que hi ha millores en la qualitat filosòfica dels escrits delsestudiants, especialment els individuals. Quant a l'anàlisi de la qualitat filosòfica delsprocessos d'escriptura col·laborativa, s'observen les dificultats dels estudiants perpassar del nivell abstracte al concret i com l'escriptura col·laborativa permet concretar ireformular les idees per construir coneixement en l'àmbit de la filosofia. Per últim, lespercepcions dels estudiants i del professor aporten valoracions positives que reforcenaquest context educatiu i a la vegada elements per millorar-lo. / El objetivo de la investigación es mostrar cómo, mediante la escritura colaborativa,los estudiantes de filosofía de 1º de Bachillerato aprenden a desarrollar las competenciasfilosóficas de problematizar, conceptualizar, y argumentar, que hemos llamado como"voz filosófica".Es un estudio descriptivo y exploratorio basado en un diseño de análisis de caso quecombina metodología cuantitativa y cualitativa. Se sitúa en el contexto natural del aula.Este contexto se ha organizado como comunidad de aprendizaje y pretende potenciarun contexto dialógico y multivocal combinando la interacción entre iguales y laenseñanza de la escritura para elaborar textos argumentativos filosóficos.El estudio analiza por un lado, la calidad filosófica de los textos individuales yconjuntos elaborados por cuatro equipos a lo largo de la intervención (curso 08-09), ypor otro lado, la calidad filosófica de los procesos de escritura colaborativa de dosequipos a lo largo de cinco sesiones para publicar un texto filosófico en la revista delinstituto. Por último, el estudio también analiza las percepciones respecto al contexto deenseñanza y de aprendizaje de los 48 estudiantes y el profesor que han participado en laintervención.Los resultados muestran que hay mejoras en la calidad filosófica de los escritos delos estudiantes, especialmente los individuales. En el análisis de la calidad filosófica delos procesos de escritura colaborativa, se observan las dificultades de los estudiantespara pasar del nivel abstracto al concreto y cómo la escritura colaborativa permiteconcretar y reformular las ideas para construir conocimiento en el ámbito de la filosofía.Por último, las percepciones de los estudiantes y del profesor aportan valoracionespositivas que refuerzan este contexto educativo y a la vez elementos para mejorarlo. / The aim of this research is to study how through collaborative writing philosophystudents in High School learn to develop philosophical skills (to ask questions, toconceptualize, and to argue). These skills we have termed as "philosophical voice."It is a descriptive and exploratory study based on case analysis. It combinesquantitative and qualitative methodology and it is situated in the natural classroomcontext.This educational setting is organized as a community of learning and aims topromote a dialogic and multivocal educational context through the combination of peerinteraction and the teaching of writing to develop philosophical argumentative texts.The study analyzes one the one hand, philosophical quality of individual and grouptexts elaborated by four teams over the academic course intervention. On the otherhand, it analyzes the collaborative writing process quality of two teams over fivesessions to publish a philosophical text in the High School's Journal. Finally, the studyalso examines the perceptions of the learning context of 48 students and a teacher whoparticipated in the intervention.The results show, first, that there are improvements in the quality of thephilosophical writings of the students, especially the individual text. Moreover, theanalysis of the collaborative writing process show the students' difficulties in movingfrom abstract to concrete level and how writing can helps to reformulate the ideas intopractice and to build knowledge in the field of Philosophy. Finally, perceptions ofstudents and teacher provide positive feedback to reinforce the educational context and,at the same time, elements for his improvement.
13

La identidad femenina y las relaciones de poder en los relatos de Luisa Valenzuela

Marković, Ana 19 April 2013 (has links)
La presente tesis aborda el tema de la identidad femenina y las relaciones de poder que la determinan en los relatos de Luisa Valenzuela. Se analizan dos grupos de relatos de la autora que subvierten los modelos dominantes y opresivos de la feminidad. El primer grupo abarca las reescrituras de los cuentos de hadas, mientras el segundo trata la construcción de la feminidad en el ambiente de la última dictadura militar argentina. Los dos grupos de relatos presentan una suerte de crítica respecto a la formación discursiva de la mujer como sujeto. La tesis presenta en los capítulos introductorios varios problemas teóricos que se reflejan en la obra ensayística y narrativa de Valenzuela. Se analizan las relaciones entre el posmodernismo, el posestructuralismo y el feminismo, especialmente en lo que concierne al problema del sujeto femenino. También se presentan las teorías de Luce Irigaray y Hélène Cixous sobre la escritura femenina que guardan muchas similitudes con las de Valenzuela. Estas autoras realizan ante todo el análisis deconstructivo del discurso psicoanalítico sobre la sexualidad femenina y la señalan como el lugar de la represión discursiva falocéntrica, pero también como el instrumento de la conquista de la libertad. Las dos teorizan sobre un lenguaje femenino, a veces fundándose en ciertas ideas esencialistas sobre la identidad femenina. El concepto clave en la poética de Valenzuela es el de “escribir con el cuerpo”. Valenzuela se reafirma en la existencia de una escritura específicamente femenina, que tiene su origen en una sexualidad y experiencia históricas únicas de la mujer. Escribir con el cuerpo significa oponerse a la unión del logos con la cultura falocéntrica, hablar desde una posición de marginalización de las mujeres en la cultura y la sociedad patriarcales. Los cuentos de hadas de Perrault y de los hermanos Grimm representan un tipo de discurso marcadamente falocéntrico y las reescrituras de la autora sirven para deconstruir la arbitrariedad sociocultural que está en base de los textos que pretenden presentarse como transcendentales y cercanos a la mitología, el folklore y los contenidos universales de la psique humana. Se trata de la crítica de los modos más sutiles de la normativización del sujeto femenino a través de las ideas de la belleza, la virtud, la humildad y la pasividad de las heroínas, en contraste con las brujas y las madrastras. Las rescrituras de Valenzuela devuelven la voz narrativa a las heroínas y subvierten las dicotomías entre las construcciones normativas y estigmatizadas de la feminidad. Los relatos que tratan la vida de las mujeres bajo la dictadura militar argentina comparten algunas características importantes con las reescrituras de los cuentos de hadas, pero también presentan diferencias importantes que exigen otro tipo de análisis y una contextualización sociohistórica adicional. El libro de Diane Taylor, Disappearing Acts: Spectacles of Gender and Nationalism in Argentina’s “Dirty War”, analiza las estrategias discursivas y performativas de la propaganda oficial del régimen dictatorial a partir de las ideas posestructuralistas y proporciona instrumentos críticos muy importantes para acercarse a este grupo de relatos. Taylor demuestra de qué manera los discursos y las prácticas autoritarias militares participaron en la construcción simbólica de la feminidad. El “relato maestro” de la dictadura argentina exhibe características más siniestras que los cuentos de hadas, puesto que presenta a las mujeres no sumisas como un Otro deshumanizado, lo que justifica los castigos más brutales. Los dos grupos de relatos analizados en la tesis expanden la idea de la identidad femenina más allá de su construcción dominante. La liberación femenina se persigue principalmente a través de la reapropiación del lenguaje; las heroínas toman la voz narrativa para oponerse a las narraciones canónicas que crean y oprimen a los sujetos femeninos. Valenzuela no propone ningún modelo hegemónico de la feminidad, más bien quiere ampliar el horizonte de las posibilidades para la mujer a través de la subversión de los discursos y las estructuras sociales dominantes. / This thesis attempts to analyze from a feminist perspective the concept of female identity and the depiction of power relations in selected stories of the Argentinian writer Luisa Valenzuela. The study aims to show in which ways the author subverts oppressive models of femininity created in canonical fairy tales which she is rewriting, as well as the manner in which some of her stories denounce the construction of femininity during the last Argentinian dictatorship. In her essays, Luisa Valenzuela has developed a theory about the specificity of women’s writing and the role of a woman in subversion of existing social, cultural and political orders. I tried to establish a theoretical framework about female identity with regard to poststructuralist theories of the subject and their relations to feminism. I also presented the ideas of French feminists, Luce Irigaray and Helene Cixous, about women’s writing and female desire which bear a strong resemblance to the ideas developed by Valenzuela. Moving between poststructuralism and essentialism, Valenzuela’s poetics and politics propose the idea of a woman as a privileged subject of social change, deriving the strength from her historical oppression. She is thus able to reinvent her identity in a freer manner than a man, and even able to access the obscure knowledge, suppressed by the dominant, falogocentric culture. In her rewritings of fairy tales, Valenzuela tries to subvert the traditional discourse about femininity. The tales of Perrault and Grimm created the normative model of femininity, in accordance with the social conception of appropriate women’s behavior of their time. As such, this literary tradition is reflecting and further establishing the patriarchal oppression of women. The traditional heroines of fairy tales have no voice of their own, are submissive, passive and obedient, their primary ambition being to get married. The narrative voice is omniscient, and the very specific, falocentric view is presented as a universal, objective truth. Valenzuela’s rewritings give voice back to women, subvert the dichotomies between normative and stigmatized constructions of femininity, and give agency and autonomy to the heroines who take charge of their destinies. Valenzuela also subverts dominant discourses of femininity in her stories about the ultimate Argentinian dictatorship. The grand narrative of the dictatorial regime constructs femininity as fragile and submissive. These stories describe physical abuse in conjunction with symbolic acts of gendered oppression and as such exhibit more obvious modes of control of women and their bodies and identities, but also denounce the more subtle, discursive and performative ways by which the regime enforces femininity to their political enemies as a means of degrading them. The question of female sexuality and of writing with the body obtains special meaning in this sociohistorical context. The bodies that write are to be interpreted as tortured, abused and stigmatized bodies and are conceptualized as parts of discursive and performative reality rather than natural bodies who try to subvert the system by their connection with mythical or ahistorical essence. The two groups of stories analyzed in the thesis subvert the dominant, falogocentric discourses of femininity and expand the idea of a female identity beyond its canonical production. The main proposition of Valenzuela’s stories is reappropriation of female language, primarily by giving the narrative voice to the heroines who challenge the traditional and dominant narratives by which the female subjects are constructed and subjugated. She does not aim to create any hegemonic model of femininity but rather to question the existing social structures and discourses which stand on a woman’s way to liberation.
14

La regulació de l'escriptura d'articles de recerca. Estratègies d'escriptors experts en castellà com a primera llengua i en anglès com a llengua internacional

Iñesta Codina, Anna 16 October 2009 (has links)
Des d'una perspectiva situada de la cognició, i concebent l'escriptura com una activitat social i culturalment mediada (Camps i Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta i Gonzalez, 2008), hem plantejat un estudi comparatiu de dos casos centrat en una tasca autèntica com és l'escriptura d'articles de recerca en condicions ecològiques. Els objectius específics que ens hem plantejat són:1. Identificar, caracteritzar i comparar les activitats de regulació que els nostres escriptors posen en marxa en el procés d'escriptura dels articles de recerca en castellà com a primera llengua (L1) i en anglès com a llengua internacional (ALI) 2. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en els Episodis de Regulació 3. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en l'organització de la informació dels textos finals4. Analitzar la relació entre els reptes que activen els Episodis de Regulació i els suggeriments de millora proposats pels revisors, membres de la mateixa comunitat discursivaLa recollida de dades ha implicat l'ús de metodologies com ara les entrevistes semiestructurades, els diaris d'escriptura, les entrevistes retrospectives, l'anàlisi de casos de pensament, les fitxes d'anàlisi d'esborranys i l'enregistrament de l'activitat escriptora tal i com aquesta es desenvolupa en la pantalla del processador de textos gràcies al programari Camtasia. A més, hem utilitzat una unitat d'anàlisi, l'Episodi de Regulació, que permet considerar de manera integrada els reptes o dificultats identificades pels escriptors i les accions que implementen per resoldre-les. De l'anàlisi de les dades i dels resultats obtinguts podem extreure diferents conclusions. En primer lloc, hem constatat que la regulació de l'activitat escriptora pot donar-se a nivell explícit i a nivell implícit. Aquest resultat indica, doncs, la necessitat de revisitar la conceptualització de la regulació com a fenomen exclusivament explícit. Els resultats obtinguts també mostren que els reptes l'abordament dels quals implica l'ús de coneixements lingüístics o metalingüístics romandrien a un nivell més implícit que els reptes que tenen a veure amb la gestió del procés d'escriptura. En segon lloc, els resultats obtinguts han mostrat que la regulació de l'activitat escriptora a nivell genèric o de procés té a veure amb un patró diferencial d'escriptura (regit per l'acció o regit pel text que es va escrivint) que es manté tant en L1 com en ALI i del qual els escriptors només es mostren parcialment conscients. En tercer lloc, hem pogut constatar que no es produeixen grans diferències entre el procés d'escriptura en L1 i el procés d'escriptura en ALI i que les que s'observen tenen a veure amb reptes molt específics i locals (l'ús intensiu d'ajudes a l'escriptura i d'accions orientades a aconseguir una formulació adequada en ALI), no vinculats a qüestions molars, més relacionades amb la gestió del procés d'escriptura. En quart lloc, l'anàlisi micro ens ha permès constatar que totes les accions que els escriptors implementen durant l'escriptura dels articles responen a una intencionalitat específica i, d'entre les intencionalitats destaca el grau de consens dels escriptors pel que fa a l'atenció a qüestions que tenen a veure amb l'expressió de la veu en el text i la cerca de la precisió i la claredat. Finalment, els resultats obtinguts ens han permès comprovar la gran coincidència entre els reptes que els escriptors aborden en els Episodis de Regulació explícits i els suggeriments de millora proposats pels revisors. Això posaria de manifest que la regulació del procés de composició és una activitat que requereix de la negociació entre la forma habitual de fer (patró d'escriptura), construïda a partir de la pràctica efectiva, i les particularitats de la situació d'escriptura. / Desde una perspectiva situada de la cognición, y considerando la escritura como una actividad social y culturalmente mediada (Camps y Castelló, 1996; Candlin y Hyland, 1999; Lea y Stierer, 2000; Flowerdew y Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta y Gonzalez, 2008), hemos planteado un estudio comparativo de dos casos centrado en una tarea auténtica como es la escritura de artículos de investigación en condiciones ecológicas. Los objetivos específicos que nos hemos planteado son:5. Identificar, caracterizar y comparar las actividades de regulación que los escritores ponen en funcionamiento en el proceso de escritura de los artículos de investigación en español como primera lengua (L1) y en inglés como lengua internacional (ILI) 6. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en los Episodios de Regulación 7. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en la organización de la información de los textos finales8. Analizar la relación entre los retos que activan los Episodios de Regulación y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores, miembros de la misma comunidad discursivaLa recogida de datos ha implicado el uso de metodologías como las entrevistas semiestructuradas, los diarios de escritura, las entrevistas retrospectivas, el análisis de casos de pensamiento, las fichas de análisis de borradores del texto y la grabación de la actividad escritora tal y como ésta se desarrolla en la pantalla del procesador de textos gracias al programa Camtasia. Además, hemos utilizado una unidad de análisis, el Episodio de Regulación, que permite considerar de manera integrada los retos o dificultades identificadas por los escritores y las acciones que implementan para resolverlas. Del análisis de los datos y de los resultados obtenidos podemos extraer diferentes conclusiones. En primer lugar, hemos constatado que la regulación de la actividad escritora puede darse a nivel explícito y a nivel implícito. Este resultado indica, pues, la necesidad de revisitar la conceptualización de la regulación como a fenómeno exclusivamente explícito. Los resultados obtenidos también muestran que los retos cuyo abordaje implica el uso de conocimientos lingüísticos o metalingüísticos permanecerían a un nivel más implícito que los retos que tienen que ver con la gestión del proceso de escritura. En segundo lugar, los resultados obtenidos han mostrado que la regulación de la actividad escritora a nivel genérico o de proceso está relacionada con un patrón diferencial de escritura (regido por la acción o regido por el texto que se va escribiendo) que se mantiene tanto en L1 como en ILI y del cual los escritores sólo se muestran parcialmente conscientes. En tercer lugar, hemos podido constatar que no se producen grandes diferencias entre el proceso de escritura en L1 y el proceso de escritura en ILI y que las que se observan tienen que ver con retos muy específicos y locales (el uso intensivo de ayudas a la escritura y de acciones orientadas a conseguir una formulación adecuada en ILI), no vinculadas a cuestiones molares, más relacionadas con la gestión del proceso de escritura. En cuarto lugar, el análisis micro nos ha permitido constatar que todas las acciones que los escritores implementan durante la escritura de los artículos responden a una intencionalidad específica y, de entre las intencionalidades destaca el grado de consenso de los escritores en cuanto a la atención a cuestiones que tienen que ver con la expresión de la voz en el texto y la búsqueda de la precisión y la claridad. Finalmente, los resultados obtenidos nos han permitido comprobar la gran coincidencia entre los retos que los escritores abordan en los Episodios de Regulación explícitos y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores. Esto pondría de manifiesto que la regulación del proceso de composición es una actividad que requiere la negociación entre la forma habitual de proceder (patrón de escritura), construida a partir de la práctica efectiva, y las particularidades de la situación de escritura. / From a situated perspective on cognition and conceiving writing as a socially and culturally mediated activity (Camps & Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta & Gonzalez, 2008), we have conducted a comparative study of two cases focusing on the authentic task of research article writing in ecological conditions. Our specific objectives have been:1. To identify, characterize and compare the regulation activities that writers implement while writing two research articles: one in Spanish as a first language (L1) and one in English as an International Language (EIL)2. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the activities writers implement while writing the research articles 3. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the organization of information in the final versión of the articles4. To analyze the relationship between the challenges that actívate the Regulation Episodes and the improvement suggestions made by the editors, members of the same discourse communityData collection has implied the use of methodological instruments such as semistructured interviews, writing diaries, retrospective interviews, thinking case analysis, draft-comparison templates and recording the writing activity as it unfolds in the Word processor screen thanks to the Camtasia software. Moreover, we have used a unit of analysis, the Regulation Episode, that has allowed us to analyze in an integrated way the challenges or difficulties identified by the writers and the actions they have implemented to solve them. From the analysis of the data and the results obtained we the following conclusions can be derived. Firstly, we have observed that writing activity regulation can take place at an explicit and at an implicit level. This result indicates, therefore, the need to reconsider the conceptualization of regulation as an exclusively explicit phenomenon. Our results also show that the challenges whose resolution implies the use of linguistic or metalinguistic knowledge seem to remain at a more implicit level tan those which have to do with writing process management. Secondly, the results obtained show that writing activity regulation at a global or process level is related to a differential writing pattern for each writer (action-driven or text-driven), which is maintained both in L1 and in EIL, and of which writers appear to be only partially aware. Thirdly, no important difference seems to appear between L1 and EIL writing processes, and those which do appear have to do with very specific and local challenges (intensive use of writing helps, and actions oriented towards the attainment of an adequate EIL formulation), and not related with global and writing process management issues. Fourthly, the micro analysis has allowed us to know that the actions writers implement while writing the research articles obey specific communicative intentionalities and, among such intentionalities, it is important to underline that both writers pay attention to the expression of their voice in the text and the search for precision and clarity. Finally, our results have allowed us to see the clear coincidence between the challenges which writers address in the explicit Regulation Episodes and the editors' suggestions for revision. This would show that writing process regulation is an activity which requires the negotiation between the habitual way of writing (the writing pattern), constructed through effective practice, and the particularities of the writing situation.

Page generated in 0.0361 seconds