No description available.

No description available.

El propòsit d'aquesta tesi és situar el paper del silenci dins del procés de la comunicació, partint de la convicció inicial que el seu caràcter contradictori amb la parla però a la vegada inherent a ella, necessita un especial anàlisi des d'una teoria general de la comunicació.Paraula i silenci s'expliquen com a conceptes no oposats, sinó necessaris recíprocament. El caràcter fronterer del silenci entre el món de la comunicació verbal i no verbal explica l'òptica interdisciplinar que predomina en aquest estudi, el qual, a partir de pressupòsits de la teoria de la comunicació i de la pragmàtica, especialment, incideix en la seva concepció en diferents espais del saber, des del món de la literatura o la religió al món de les arts, tenint en compte tanmateix qüestions terminològiques o la relativitat cultural a la qual està sotmés.La quantitat de tipologies i funcions atribuïdes al silenci demostra la seva qualitat d'espai operatiu i interioritzat pels parlants; per tant, una sistematització subordinada a l'anàlisi contextual no pot ser aliena al futur de la Lingüística. / El objetivo de esta tesis es situar el lugar del silencio en el proceso de la comunicación, partiendo de la convicción inicial de que su misma naturaleza contradictoria con el habla pero a la vez inherente a ella, necesita un especial análisis desde una teoría general de la comunicación. Palabra y silencio se explican como conceptos no opuestos, sino necesarios recíprocamente. La naturaleza fronteriza del silencio entre el mundo de la comunicación verbal y no verbal, así como su carácter no lineal, heterogéneo y complejo, explica el enfoque interdisciplinar que predomina en esta tesis, el cual partiendo de los presupuestos teóricos propios de la teoría de la comunicación y la pragmática, especialmente, hace hincapié asimismo en su concepción en diferentes espacios del saber, desde el mundo literario o la religión al mundo de las artes, teniendo en cuenta cuestiones terminológicas o la relatividad cultural a la que el silencio está sometido.La creciente cantidad de tipologías y funciones atribuidas al silencio demuestra que es un espacio operativo e interiorizado por los hablantes, por lo que una sistematización, subordinada al análisis contextual, no puede ser ajena al futuro de la Lingüística. / This dissertation strives to ascertain the role of silence in the communication process. The starting point is the conviction that silence's contradictory relationship towards speech, that it both negates and illuminates, requires a special mode of analysis, inserted in a general theory of communication.Both world and silence exist as complementary notions that do not oppose each other. The liminarity of silence ?equidistant to both, verbal and non-verbal communication? requires the interdisciplinary approach that this study uses. Starting from the theoretical principles of both pragmatics and communication theory, it encompasses also the contributions from disciplines as diverse as literature, religion and art. It takes into account issues of terminology, and also the forces of cultural relativism to which it is subject to.The increasing number of functions and tipologies attributed to silence proves its necessity as an operative and interiorized notion among speakers. Its sistematic study, subordinated to contextual analysis, should be an important discipline in the future study of Linguistics.

Aquest treball s'emmarca en la labor del Grup de Recerca Samuel GiliGaya de la Universitat de Lleida. L'objectiu d'aquest grup i, en particular, eld'aquesta tesi doctoral es el d'omplir un buit en la historiografia de la lingüísticaespanyola: l'estudi de l'ampla aportació filològica de Samuel Gili Gaya. Amb lapresentació d'aquest treball pretenem reconèixer l'important paper que la laborgramatical d'aquest autor té encara avui en l'evolució de l'estudi de la gramàticade la llengua castellana.Amb la finalitat de dur a terme aquesta tasca, hem dividit la nostra recercaen dues parts. La primera consisteix en l'estudi de les teories gramaticales del'autor a partir, principalment, de la seva obra més important en aquest àmbit, elCurso superior de sintaxis española. Per tant, després d'una introducció en quèexposem els nostres objectius, metodologia, estructura del treball i delimitació iselecció del corpus d'obres estudiades, analitzem, en la primera part, les fonts ibases epistemològiques de l'obra de Gili Gaya. A continuació, en la segona part,investiguem, en divuit obres representatives dels diferents corrents lingüístics dela segona meitat del segle XX, la recepció que han tingut les idees gramaticals delnostre autor. De tot plegat, en la part final, s'han extret unes valoracions finals enquè refletim els aspectes de l'aportació de Gili Gaya que major influència hantingut en publicacions posteriors tant per ser contribucions acceptades comoautoritat com per haver generat polèmica amb major o menor grau d'acceptació.Tota aquesta labor ens ha conduit a comprovar la hipòtesi de la qualpartiem: l'aportació de Gili Gaya és un enllaç clau entre la gramàtica tradicional iels avenços fructífers dels nous moviments lingüístics. La tasca científica delnostre autor, deslligada de limitacions doctrinals, presenta ja en els anys depublicació de la primera edició del Curso superior de sintaxis española (1943)una visió panlingüística de la llengua sense encadernar-se a doctrines gramaticals.Això explica que la seva obra doni una visió el més real possible de la llenguaespanyola, per a la qual ha de valer-se de contribucions de diferent índole(històriques, psicolingüístiques, etc.) i per la qual s'explica que les seves ideesestan presents en diferents corrents gramaticals (tradicional, estructuralista,generativista, pragmàtic i estilístic). / Este trabajo se enmarca en la labor del Grupo de Investigación SamuelGili Gaya de la Universitat de Lleida. El objetivo de este grupo y, en particular, elde esta tesis doctoral es el de llenar un vacío en la historiografía de la lingüísticaespañola: el estudio de la amplia aportación filológica de Samuel Gili Gaya. Conla presentación de este trabajo pretendemos reconocer el importante papel que lalabor gramatical de este autor tiene todavía hoy en la evolución del estudio de lagramática de la lengua castellana.Con el fin de llevar a cabo esta tarea, hemos dividido nuestra investigaciónen dos partes. La primera consiste en el estudio de las teorías gramaticales delautor a partir, principalmente, de su obra más importante en este ámbito, el Cursosuperior de sintaxis española. Por tanto, después de una introducción en la queexponemos nuestros objetivos, metodología, estructura del trabajo y delimitacióny selección del corpus de obras estudiadas, analizamos, en la primera parte, lasfuentes y bases epistemológicas de la obra de Gili Gaya. A continuación, en lasegunda parte, investigamos, en dieciocho obras representativas de las distintascorrientes lingüísticas de la segunda mitad del siglo XX, la recepción que hantenido las ideas gramaticales de nuestro autor. De todo ello, en la parte final, sehan extraído unas valoraciones finales en las que reflejamos los aspectos de laaportación de Gili Gaya que mayor influencia han tenido en publicacionesposteriores tanto por ser contribuciones aceptadas como auctoritas como porhaber generado polémica con mayor o menor grado de aceptación.Toda esta labor nos ha conducido a comprobar la hipótesis de la quepartíamos: la aportación de Gili Gaya es un enlace clave entre la gramáticatradicional y los avances fructíferos de los nuevos enfoques lingüísticos. La tareacientífica de nuestro autor, desligada de limitaciones doctrinales, presenta ya enlos años de publicación de la primera edición del Curso superior de sintaxisespañola (1943) una visión panlingüística de la lengua sin encorsetarse endoctrinas gramaticales. Ello explica que su obra dé una visión lo más real posiblede la lengua española, para la que tiene que valerse de contribuciones de distintaíndole (históricas, psicolingüísticas, etc.) y por la que se explica que sus ideasestén presentes en distintos enfoques gramaticales (tradicional, estructuralista,generativista, pragmático y estilístico). / This essay is within the Research Group Samuel Gili Gaya from theUniversity of Lleida. The main goal of the group and, particularly, the goal of thisdoctoral thesis is to fill a gap in the historiography of Spanish linguistics: thestudy of the broad philological contribution made by Samuel Gili Gaya. With thepresentation of this work we wish to acknowledge the importance of the roleplayed by the grammatical work carried out by this author in the current evolutionof the study of the grammar of the Spanish language.In order to carry out this work, our research is divided into two parts. Thefirst part consists of a study of the grammatical theories of the author based,principally, on his most significant work in this field, the Graduate level course ofSpanish syntax. Therefore, after an introduction where the objectives,methodology, work structure, delimitation and the corpus selection of worksstudied are revealed, in the first part, the sources and epistemological bases of GiliGaya's work will be analysed. Hereafter, in the second part, the reception of thegrammatical ideas of our author will be investigated in eighteen works consideredto be representative of the different linguistic trends from the second half of the20th century. From this study, in the final part of the essay, some final evaluationshave been extracted which reflect the aspects of utmost influence, made by GiliGaya's contribution, on later publications. This being both in terms ofcontributions which are accepted as being auctoritas and in terms of their capacityfor generating a grade of more or less accepted controversy.All this work has led us to check the initial hypothesis: Gili Gaya'scontribution is a key link between the traditional grammar and the fruitfulprogress of the new linguistic approach. The scientific task of our author,disconnected from doctrinal delimitations, presents, in the year of the firstpublication of the first edition of the Curso superior de sintaxis española(Graduate level course in Spanish syntax) (1943), a pan-linguistic view of thelanguage outside of grammatical doctrines. This explains why his work gives themost realistic vision possible of the Spanish language, which has been madepossible by contributions in a range of facets (historical, psycholinguistic, etc.).This is why his ideas are present in different grammatical approaches(traditionalism, structuralism, generativists, pragmatics and stylistics).

Introducción La presente tesis parte de una perspectiva de la literatura comparada centrándose en la repercusión inmediata que tuvieron los acontecimientos bélicos del siglo XX en la literatura. Desde una perspectiva hispano-alemana, se ha revelado de especial interés la obra narrativa y de prosa en castellano, publicada durante la Segunda Guerra Mundial. Esta tesis consta de ocho partes: la primera introducirá a la temática y en ella se definirán las nociones claves del estudio y son ‘germanofilia’ y ‘filonazismo’. A fin de contextualizar las obras posteriormente analizadas, se abordará a continuación la tradición germanófila en España desde el siglo XIX. Siguiendo un hilo cronológico el tercer bloque versará sobre las afinidades con la ideología fascista en la literatura española hasta 1945. En las secciones cuatro, cinco y seis se efectuará el análisis literario de una lista de obras anteriormente seleccionadas según unos criterios definidos en la parte introductoria. La tesis concluye con un séptimo apartado en el que se compararan las obras literarias elegidas. Contenidos de la investigación Los términos claves de la presente tesis que analiza la narrativa y prosa española durante la Segunda Guerra Mundial son ‘germanofilia’ y ‘filonazismo’. El objetivo del presente trabajo es el análisis de dicha literatura de un conjunto de veinticinco escritores. Sus obras se consideran significativas en el panorama de la literatura española contemporánea ya que son un reflejo inmediato de unos años de notables convulsiones políticas y sociales. Con el fin de contextualizar dicha literatura, se remonta en un primer momento a finales del siglo XIX y se caracterizará la entoncesnotable admiración cultural y literaria por Alemania.En torno a la Primera Guerra Mundial, se analizarán las posiciones de los escritores españoles respecto a la Alemania en guerra. Además,se abordarán algunos estereotipos sobre Alemania. A fin de dar un ejemplo de las actitudes pro-germanas de principios del siglo XXse caracterizarán vida y obra de Baroja y de Ortega y Gasset. El tercer apartado versará sobre la consolidación de nacionalismos extremos tanto en España como en Alemania. A pesar de que en lo político ambos países no son comparables, se puede equiparar el crecimiento de sus valores nacionales, respectivamente, y abordar la cuestión de cómo se refleja dicho desarrollo de forma inmediata en la narrativa de la época. Con la toma de poder de los nacionalsocialistas en Alemania, el perfil de la actitud germanófila en España cambia. A muchos escritores y sus obras literarias se les puede atribuir entonces la característica ‘filonazi’. Además, se definirán las características de las obras de índole filonazi. El tercer apartado concluye con un catálogo de cuarenta y un escritores, que se ocupan de la temática bélica, y de sus obras narrativas publicadas entre 1939 y 1945. Se basa en la notable cantidad de trabajos crítico-literarios yapublicados y que tratan la narrativa del siglo veinte. En las secciones cuatro, cinco y seis se agrupan veinte escritores cuyas obras cumplen con las características ‘germanófilo’ y/o ‘filonazi’. Se considera imprescindible dividir estos escritores en tres subgrupos. El primero es el grupo de los escritores falangistas y en el segundo están los escritores de la División Azul. Los escritores del tercer conjunto se agrupan en la sección “Otros novelistas germanófilos y filonazis”. Sus obras deben ser incluidas en el análisis por la notable identificación de sus autores con la cultura alemana y/o la ideología nazi. Conclusión En el capítulo de las conclusiones se comparan las obrasestudiadas y se resume el grado de actitud germanófila y filonazi que se desprende de ellas. Además, cabepreguntarse sobre el reconocimientoartístico de este tipo de literatura y surelevancia en el panorama literario actual. / Introducció La present tesi parteix d'una perspectiva de la literatura comparada centrant-se en la repercussió immediata que van tenir els esdeveniments bèl•lics del segle XX a la literatura. Des d'una perspectiva hispano-alemanya, s'ha revelat d'especial interès l'obra narrativa i de prosa en castellà, publicada durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta tesi consta de vuit parts: la primera ens introduirà a la temàtica i en ella es definiran les nocions claus de l'estudi com són els conceptes de “germanofilia” i “filonazismo”. Per tal de contextualitzar les obres posteriorment analitzades, s'abordarà a continuació la tradició germanòfila a Espanya des del segle XIX. Seguint un fil cronològic el tercer bloc versarà sobre les afinitats amb la ideologia feixista en la literatura espanyola fins a 1945. En les seccions quatre, cinc i sis realitza l'anàlisi literària d'una llista d'obres anteriorment seleccionades segons uns criteris definits en la part introductòria. La tesi conclou amb un setè apartat en el qual es compararan les obres literàries escollides. Continguts de la investigació Els termes claus d'aquesta tesi que analitza la narrativa i prosa espanyola durant la Segona Guerra Mundial són “germanofilia” i “filonazismo”. L'objectiu del present treball és l'anàlisi d'aquesta literatura d'un conjunt de vint escriptors. Les seves obres es consideren significatives en el panorama de la literatura espanyola contemporània ja que són un reflex immediat d'uns anys de notables convulsions polítiques i socials. Per tal de contextualitzar aquesta literatura, es remunta en un primer moment a la fi del segle XIX i es caracteritzarà la llavors notable admiració cultural i literària per Alemanya. Entorn de la Primera Guerra Mundial, s'analitzaran les posicions dels escriptors espanyols respecte a l'Alemanya en guerra. A més, s'abordaran alguns estereotips sobre Alemanya. Per tal de donar un exemple de les actituds pro-germanes de principis del segle XX es caracteritzaran vida i obra dels escriptors Baroja i Ortega y Gasset. El tercer apartat versarà sobre la consolidació dels nacionalismes extrems tant a Espanya com a Alemanya. Tot i que en termes polítics ambdós països no són comparables, es pot equiparar el creixement dels seus valors nacionals, respectivament, i abordar la qüestió de com es reflecteix aquest desenvolupament de forma immediata en la narrativa de l'època. Amb la presa de poder dels nacionalsocialistes a Alemanya, el perfil de l'actitud germanòfila a Espanya canvia. A molts escriptors i les seves obres literàries se'ls pot atribuir llavors la característica 'filonazi'. A més a més, es definiran les característiques de les obres d'índole filonazi. El tercer apartat conclou amb un catàleg de quaranta-un escriptors que s'ocupen de la temàtica bèl•lica, i de les seves obres narratives publicades entre1939 i 1945. Es basa en la notable quantitat de treballs critico-literaris ja publicats i que tracten la narrativa del segle vint. A les seccions quatre, cinc i sis s'agrupen vint escriptors les obres dels quals compleixen amb les característiques germanòfil i/o filonazi. Es considera imprescindible dividir aquests escriptors en tres subgrups. El primer és el grup dels escriptors falangistes i en el segon hi ha els escriptors de la “División Azul”. Els escriptors del tercer conjunt s'agrupen en la secció "Altres novel•listes germanòfils i filonazis". Les seves obres han de ser incloses en l'anàlisi per la notable identificació dels seus autors amb la cultura alemanya i/o la ideologia nazi. Conclusió En el capítol de les conclusions es comparen les obres estudiades i es resumeix el grau d'actitud germanòfila i filonazi que es desprèn d'elles. Addicionalment caldria qüestionar-nos també el reconeixement artístic d'aquest tipus de literatura i la seva rellevància en el panorama literari actual.

No description available.

La presente tesis doctoral se enmarca dentro de la disponibilidad léxica y se adscribe al Proyecto Panhispánico de Estudio del Léxico Disponible. Nuestra aportación concreta supone el estudio del léxico disponible en la provincia de Lleida en las dos lenguas oficiales de la misma: el castellano y el catalán. Partiendo de una sola muestra compuesta por 240 informantes, hemos analizado la incidencia que tienen en cada corpus tanto las distintas variables lingüísticas, esto es los centros de interés, como las variables sociales. Además se ha comparado la productividad de los informantes en las dos lenguas y se han descrito las principales tendencias de cada subgrupo social con relación a la producción del castellano y del catalán. Del mismo modo, se ha analizado la influencia mutua de los dos idiomas, esto es, en qué medida el léxico disponible del castellano, o el del catalán, contiene elementos de la otra lengua y qué peso alcanzan dichas unidades en el conjunto total de los datos. / La present tesi doctoral s'emmarca dins de la disponibilitat lèxica i s'adscriu al Projecte Panhispànic d’Estudi del Lèxic Disponible. La nostra aportació concreta consisteix en l'estudi del lèxic disponible a la província de Lleida en les dues llengües oficials: el castellà i el català. Les nostres dades es basen en una única mostra de 240 informants i hem analitzat la incidència que tenen en cada corpus tant les diferents variables lingüístiques, és a dir, els centres d'interès, com les variables socials. A més, s'ha comparat la productivitat dels informants en les dues llengües i s'han descrit les principals tendències de cada subgrup social en relació amb la producció del castellà i del català. De la mateixa manera, s'ha analitzat la influència mútua dels dos idiomes, és a dir, en quina mesura el lèxic disponible del castellà, o el del català, conté elements de l'altra llengua i quin pes tenen aquestes unitats en el conjunt total de les dades. / This thesis is part of the lexical availability and it is attached to the Pan-Hispanic Project of Research of Available Lexicon. Our specific contribution has consisted of researching the available lexicon in the Spanish province of Lleida in the two official languages: Spanish and Catalan. Taking into account a single sample of 240 informants, the influence of the different linguistic variables (areas of interests and sociolinguistic variables) on both linguistic corpora has been analysed. In addition, the productivity of the informants in both languages has been compared, and the main trends of each social subgroup in relation with to their productions in Spanish and Catalan has been described. In the same way, the mutual influence of both languages has been analysed, that is: to what extent the available lexicon of one language contains elements of the other language, and what weight do such units have in the overall data.

Partint d’una concepció àmplia de la fraseologia i d'una perspectiva etnolingüística, l’anàlisi es centra en fraseologismes espanyols (especialment, parèmies) per als quals pot establir-se un origen llatí o una motivació en el món grecoromà, analitzant contrastivament les particularitats culturals de dites unitats fraseològiques i dels seus corresponents precedents clàssics. Temàticament, el corpus s’ha limitat a ítems lingüístics que giren al voltant de la concepció clàssica d’ ‘amistat’, entesa com l’harmònic motor de les relacions humanes i socials. La major amplitud semàntica d’aquest concepte crucial de la filosofia antiga implica que en el treball es tractin, a part del tema de l’amistat pròpiament dita, altres temes que en deriven, com ara l’amor, la família i les relacions cíviques entre ciutadans. A banda de les relacions diacròniques entre els més de 10.000 ítems analitzats, la perspectiva d’estudi es centra en la parcialitat de la visió de la realitat presentada per aquests, en particular en el biaix cultural i social que suposen les consideracions que inclouen, presentant com universals apreciacions que, en realitat, són parcials i interessades, com a conseqüència de les relacions de poder que enterboleixen les relacions humanes que s’estudien. / Partiendo de una concepción amplia de la fraseología y de una perspectiva etnolingüística, el análisis se centra en fraseologismos españoles (especialmente, paremias) para los cuales puede establecerse un origen latino o una motivación en el mundo grecorromano, analizando contrastivamente las particularidades culturales de dichas unidades fraseológicas y sus correspondientes precedentes clásicos. Temáticamente, el corpus se ha limitado a ítems lingüísticos que giran en torno a la concepción clásica de ‘amistad’, entendida como el armónico motor de las relaciones humanas y sociales. La mayor amplitud semántica de este concepto crucial de la filosofía antigua implica que en el trabajo se aborden, aparte del tema de la amistad propiamente dicha, otros temas derivados de éste, tales como el amor, la familia y las relaciones cívicas entre ciudadanos. Además de las relaciones diacrónicas entre los más de 10.000 ítems analizados, la perspectiva de estudio se centra en la parcialidad de la visión de la realidad presentada por éstos, en particular en el sesgo cultural y social que suponen las consideraciones que encierran, presentando como universales apreciaciones que, en realidad, son parciales e interesadas como consecuencia de las relaciones de poder que enturbian las relaciones humanas que se estudian. / Starting from a wide conception of Phraseology as a discipline and from an ethnolinguistical perspective, the analysis focus on Spanish set phrases (specially proverbs) whose Latin origin or motivation in Greco-Roman world can be established, carrying out a contrastive analysis of the culturally special features of those Spanish items and the corresponding classical ones. Corpus has been thematically restricted to those which center around the classical conception of ‘friendship’, understood as the driving force of all harmonious human and social relationships. The wider sense of this concept—crucial to classical philosophy—entails the treatment of other topics besides friendship itself, such as love, family or civil relations between citizens. In addition to the diachronic relations between the more than 10 000 items analyzed, this doctoral thesis focus on how partial is the view of reality they show, particularly the cultural and social bias implicit in these linguistic chunks, presenting as universal some assessments that, in fact, are biased, as a result of the power relations that mar the different kinds of relationships which are being analyzed.

No description available.

Pendent