Durant la Guerra Civil, els quàquers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a través de les cantines per evitar desplaçaments que desarrelessin encara més els infants refugiats. Després van veure la necessitat de recolzar i organitzar colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts. La xarxa que van establir els quàquers fou coherents, cohesionada i eficaç. També van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitària de procedència estrangera a través d'una Comissió Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera òptima l'ajut econòmic i en espècies que arribava de diferents països. La seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides. / During the Civil War, the Quakers set out three objectives in their work.The points of conflict had to be detected, providing direct help and feeding the children through the canteens in order to avoid movements that would disorientate the child refugees even further. They then saw the need to focus on and organise children's holidays in the country and the mountain in order to take them away from the unhealthy and destructive aspects, improve their health and education and overcome their state of malnutrition. All the witnesses with whom I have been lucky enough to speak with were grateful. The third was to coordinate some sources of humanitarian aid from abroad through the International Commission in order to unify the work criteria, make the utmost of the resources and to best channel both economic aid and aid in kind that arrived from different countries. Their support was excellent and they saved many lives.

Esta tesis doctoral se divide en cuatro partes, que tratan sobre lo siguiente: 1) Política y filosofía, 2) El problema catalán, 3) Estética y filosofía, 4) Literatura y plástica.En la primera parte se explica la doctrina de Unamuno, Ortega y D'Ors y se examinan los postulados de los que parten estos tres autores. Se comparan los diversos puntos de vista de cada uno y cómo desembocan en tres actitudes filosóficas distintas. Se observa en qué se distinguen estos planteamientos y cómo incide su filosofía en sus ideas políticas.Esta primera parte no trata de ser una exposición exhaustiva de la actitud vitalista de Unamuno, la raciovitalista de Ortega y la intelectualista de D'Ors; tarea que ya han desarrollado con anterioridad otros autores. Citamos algunos autores que examinan aspectos relacionados con los temas expuestos. Los autores son teóricos importantes para comprender el pensamiento filosófico español de fines del siglo pasado e inicios del siglo XX y su relación con el europeo. Extraemos del conjunto de su pensamiento únicamente los rasgos filosóficos que ayuden a comprender su política.La segunda parte gira en torno al problema catalán, el cual contrasta con las diversas actitudes políticas de estos autores. Debido a que sus actitudes políticas se hallan influidas por los problemas de su tiempo, se les incluye en su contexto hist6rico. Se habla de las perspectivas políticas europeísta y españolista y, al examinarse los nexos Cataluña-España, se muestra el contraste ideológico que existe en torno al centralismo y al separatismo.El estudio incide sobretodo en los años veinte y en la Segunda República. Se exponen las opiniones de Unamuno, Ortega y D'Ors sobre el citado tema y se aportan datos documentales extraídos de los periódicos de la época. Unamuno adopta una actitud centralista sobre la autonomía catalana, Ortega es partidario del regionalismo, y D'Ors pasa de defender el nacionalismo catalán a desentenderse de dicho asunto.La tercera parte muestra la conexión de sus ideas filosóficas y estéticas. Se contrastan ambos aspectos y para ello se examinan: el lenguaje en Unamuno, la teoría del conocimiento en Ortega y los posibles nexos entre la metafísica y el Novecentismo en D'Ors, porque estos temas ayudan a comprender la teoría estética de estos autores, la cual también se explica.La cuarta parte se refiere a literatura y plástica. Unamuno pertenece a la Generación del 98 y coincide en algunos puntos con los escritores de este grupo. Ortega tiene un estilo literario que le acerca al Modernismo y D'Ors es el padre del Novecentismo. D'Ors y Unamuno escribieron numerosas novelas con personajes que nos permiten llegar a comprender su filosofía y su ética.La tesis termina con unas conclusiones que muestran el contraste que existe en sus planteamientos políticos y en sus visiones estéticas. Además se relacionan los aspectos políticos y estéticos que se han ido exponiendo a lo largo del trabajo, pues la actitud política de cada uno condiciona la estética y viceversa.El estudio aporta una nueva interpretación de estos tres autores y a la par ofrece una visión documentada de las opiniones que estos hombres tuvieron sobre Cataluña. También se justifican sus planteamientos estéticos. En definitiva, se comparan tres personajes (Unamuno, Ortega y D'Ors) que son básicos para comprender la política y la estética española de finales del siglo XIX y de comienzos del XX.

La tesi estudia la repressió a la universitat espanyola duta a terme pel règim encapçalat pel general Francisco Franco. Primer s'analitzen els esforços republicans per consolidar la democràcia a partir de l'educació, amb l'oposició de l'Església catòlica i les classes conservadores que veuen perillar el seu control i privilegis. La guerra civil converteix la violència verbal en física i es desencadena una contundent repressió que en el cas del funcionariat -i el professorat particularment es disfressa com a depuració professional. El mèrit acadèmic dóna pas al mèrit polític i s'inicia una purga política contra tot docent sospitós o no prou compromès. A diferència de la depuració republicana defensiva i respectuosa amb la legalitat, la franquista escapça l'escalafó amb contundents i generalitzades sancions -assassinats, cessaments, empresonaments, trasllats, inhabilitacions i jubilacions forçoses . A més, la ciència queda sotmesa a la ideologia nacional-catòlica i les vacants esdevenen botí de guerra pels addictes. / This work studies the repression suffered by the Spanish university during the first years of Franco's dictatorship. First of all, the efforts of the Republican government to consolidate the democracy from the bases of the education are analyzed, together with the opposition exerted by both the Spanish Catholic Church and the conservative class, who feared about the loss of power and privileges. The civil war transforms the oral violence into physical violence and triggers the burst of a fierce repression, which in the particular case of teachers, is dressed-up as a professional depuration. Political merits and a political purge against any suspicious professor -or even against professors that are not enough engaged with the new regimen substitute the excellence in the academic records. Contrary to the republican depuration, which was defensive and respectful with the legacy effective, the Francoist depuration beheads the university roster with general and merciless punishments -murders, dismisses, imprisonments, transfers and forced retirements . Moreover, science starts to be ruled by the national-catholic ideology and the available positions become booty for those who prove to be followers of the new regimen.

La Tesi recull els intents d'orientar l'assistència sanitaria i social dels ciutadans de Catalunya per part dels governs amb capacitat de decisió autonòmica, en una línia que va des de les realitzacions de la Mancomunitat fins a les activitats dels consellers responsables de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana.L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 obre un nou capítol durant el qual tots els elements de la vida del país i la seva gent es veuen trasbalsats pels efectes de la guerra. Dos fenòmens alteren l'aparell sanitari: les conseqüències dels fets bèl·lics modifiquen les necessitats habituals i la politització de les seves estructures transforma l'organització.El període de la Guerra Civil es divideix en tres etapes cronològiques. La primera comprèn des de l'inici de l'aixecament el juliol del 36 fins al mes d'octubre del mateix any, quan els anarcosindicalistes entren a formar part d'un nou govern de concentració. S'estudia principalment el paper del Comitè Sanitari de Milicies Antifeixistes i la resposta de la Conselleria de Sanitat davant del "nou ordre". La segona etapa s'estén des de l'octubre de 1936 fins als mes de maig de 1937, data que marca la fi de l'hegemonia anarquista. L'actuació del metge Félix Marti Ibáñez, Director general del Departament, i el paper del Consell de Sanitat de Guerra omplen el capìtol. La tercera etapa recull la darrera fase de la guerra a Catalunya, fins el mes de gener de 1939. La conselleria ha de fer front als problemes dels bombardeigs, dels refugiats, de la manca de queviures i de l'empitjorament de les condicions higièniques i sanitàries de la població. La progresiva militarització de la Sanitat es tradueix en la creació i ampliació de la xarxa d'Hospitals de Sang.El final de la guerra, amb els problemes sanitaris dels civils i soldats que marxen cap a l'exili marca la fi de l'estudi. / En este trabajo se estudia la política y la organización sanitarias llevadas a cabo por el Gobierno de Cataluña durante el período que abarca desde la proclamación de la Segunda República en abril de 1931 hasta el final de la Guerra Civil a principios de 1939.Durante los primeros años del régimen republicano, y tras unas primeras medidas de contenido circunstancial, la aprobación del Estatuto de Autonomía permite al gobierno catalán iniciar una discreta labor legislativa, que se verá interrumpida por los sucesivos cambios de orientación política. Destaca en este período el protagonismo del consejero Josep Dencàs.El período de la Guerra Civil se divide en tres etapas cronológicas. Durante la primera (julio-octubre de 1936) se estudia principalmente el papel del Comité Sanitario de las Milicias Antifascistas y la respuesta de la Consejería de Sanidad ante el "nuevo orden". La segunda etapa (octubre 1936- mayo 1937) termina con el fin de la hegemonía anarquista. La actuación del médico Félix Martí Ibáñez, Director General de Sanidad y Asistencia Social, y el papel del Consejo de Sanidad de Guerra llenan este capítulo. Durante la tercera etapa (mayo 1937-enero 1939) la Consejería se enfrenta a los problemas que plantean los bombardeos aéreos, los refugiados, la falta de alimentos y el empeoramiento de las condiciones higiénicas y sanitarias de la población. Finalmente, la progresiva militarización de la Sanidad se traduce en la creación y ampliación de una extensa red de Hospitales destinados a acoger a los combatientes heridos y enfermos. / In this work we study the sanitary politic and organization developed by the Catalunya Government during the period between the proclamation of the Second Republic in Abril 1931 and the end of the Civil War at the beginning of 1939.In the early stage of the Republican Régime, and after the first arrangements, the approval of the Autonomy Statute allowed the Catalan Government to start a reasonable legislative labour, which was often interrupt by the several political changes. To point up during this period the importance of the Councillor Josep Dencàs.The Civil War Period is divided in three chronological stages. During the first stage ( July- October 1936) the role of the Sanitary Committee of the Antifascist Militia and the answer of the Health Ministry towards the 'new order' was studied.The second stage ( October 1936- May 1937) finished with the end of the Anarchist hegemony. To remark the work of the doctor Felix Martí Ibañez, Sanitary and Welfare Managing Director, and the role of the Military Health CouncilDuring the third stage ( May 1937- January 1939) the Ministry faced the problems of the raids, refugees, shortage of food and the deterioration of health and hygienic people conditions. Finally, the progressive militaritation of the Public Health led to the creation of a wide system of hospitals to assist wounded and sick people.

El cinema comercial independent de baix pressupost elaborat amb els elements industrials i artístics del sector cinematogràfic del propi país és viable, sostenible i exportable. Aquest ha sigut el cas d’El Lute, Crimen en familia i altres pel•lícules que Cunillés ha produït. Estudiar els mecanismes de finançament, fabricació i venda d’aquest tipus de producció ens permetrà extrapolar-ho, generalitzar-ho i explicar-ho als actuals i futurs decisors audiovisuals. En el cas de Cunillés, el trobem gestionant sales cinematogràfiques, distribuint o coproduint pel•lícules, o implicant-se en operacions corporatives per millorar les condicions del sector. Ha calgut introduir el context històric, sota l’etiqueta de “cinema de transició”, estudiar la persona i els orígens temàtics per acabar construint un mètode que el propi productor ha abandonat per dedicar-se únicament a l’explotació dels seus drets audiovisuals. Altres productors continuen emprant aquest model amb èxit, però els paràmetres han canviat i Cunillés no vol tornar a navegar. / Commercial, independent low-budget filmmaking produced with industrial and artistic elements of the film sector in one’s own country is viable, sustainable and exportable. It’s the case of El Lute, Crimen en familia and other films that Cunillés has produced. Studying the financing, manufacturing and sales of this kind of production will allow us to extrapolate, generalize and explain it to current and future film decision-makers. Cunillés can be found managing cinemas, distributing or producing films, or getting involved in corporative operations to improve the sector’s conditions. It’s been necessary to introduce the historical context under the label “transition filmmaking”, and study the person and his thematic origins in order to devise a method that the producer himself has abandoned to work solely on the exploitation of film rights. Other producers still use this method successfully, but the parameters have changed and Cunillés doesn’t want to navigate again.

Entre 1960 i 1978 Manuel Vázquez Montalbán assoleix una primera identitat professional a la premsa. Estudia Periodisme i treballa a dues publicacions del 'Movimiento', però una estada a la presó per un delicte polític l'obliga a començar de nou el 1965. A continuació s'acosta a l'anàlisi de la informació Internacional (Siglo20, Tele/eXpres) i evoluciona, segons ho permet l'incert ambient polític, cap a la columna (Triunfo, Arreu, Mundo Diario), l'espai periodístic on s'instal.larà a la transició (La Calle, El Periódico). L'eina fonamental d'aquest trànsit professional és l'humor (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), el reportatge d'ordre sociològic (Triunfo) i el domini de la ficció, els recursos amb què Vázquez Montalbán treballa durant els primers anys 70, quan opina en boca de personatges i signaturas inventades, fins que finalment pot fer-ho sense embuts, un cop derogada la llei de Premsa de 1966. Passa el dia a les redaccions, participa dels problemes i les tensions de la professió i fins i tot dirigeix algunes revistes. A partir de 1979, en guanyar el premi Planeta, redueix la dedicació al periodisme per deixar espai a la narrativa de ficció. / Between 1960 and 1978 Manuel Vázquez Montalbán starts to make a professional name for himself in the press. He studies journalism and works in two publications of the Movement', but a stay in prison for a political crime forces him to start over again in 1965. On leaving prison he chooses to analyse international information (Siglo20, Tele/eXpres) and in the uncertain political environment of late francoism moves towards working as a political columnist (Triunfo, Arreu, Mundo Diario) and those newspaper that established themselves during the transition period (La Calle, El Periódico). Humour is the common denominator during this phase (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), sociological stories (Triunfo) and the prevalence of fiction, the resources with which Vázquez Montalbán works during the early 70s, when he speaks through invented characters and false signatures until he could eventually do so with no holds barred once the 1966 Press Law is repealed. He lives journalism to the full spending all day in newsrooms and being fully involved in all the problems and stresses of the profession and even edits some magazines. After 1979, after winning the Planeta Prize he reduces his commitment to journalism to make space for narrative fiction.

L'objecte d'aquesta tesi doctoral és el sistema de distribució de les competències d'execució entre l'Estat i les comunitats autònomes. El capítol primer es dedica a l'estudi dels antecedents i, concretament, al sistema implantat durant la II República espanyola. En el capítol segon es realitza una anàlisi crítica del sistema vigent a l'Estat autonòmic, enmarcat en un estudi previ dels models de referència. L'evolució del sistema és l'objecte del capítol tercer, on s'estudien els criteris que han afavorit els desenvolupaments en clau unitària i els mecanismes disponibles per caminar cap a una deriva més autonomista. El capítol quart tracta de rebatre la tesi doctrinal i jurisprudencial majoritària, d'acord amb la qual les competències autonòmiques d'execució no abasten la potestat reglamentària substantiva, mentre que el capítol cinquè es planteja quina pot ser la incidència d'Internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació sobre el repartiment del poder d'administrar. / El objeto de la tesis doctoral es la distribución de las competencias de ejecución entre el Estado y las Comunidades Autónomas. El capítulo primero se dedica al estudio de los antecedentes y, concretamente, al sistema implantado durante la II República española. En el capítulo segundo se realiza un análisis crítico del sistema vigente en el Estado autonómico, enmarcado en un estudio previo de los modelos de referencia. La evolución del sistema constituye el objeto del capítulo tercero, donde se estudian los criterios que han favorecido los desarrollos en clave unitaria y los mecanismos disponibles para caminar hacia una deriva más autonomista. El capítulo cuarto trata de rebatir la tesis mayoritaria, según la cuál las competencias ejecutivas no incluyen a la potestad reglamentaria substantiva, mientras que el capítulo quinto se plantea cual puede ser la incidencia de Internet y de las tecnologías de la información sobre el reparto del poder de administrar. / "The distribution of executive competencies in the autonomic state"The aim of the doctoral thesis is the distribution of the executive competencies between the State and the descentralized authorities (Autonomic Comunities, Comunidades Autónomas). The first chapter is dedicated to the study of the antecedents and, concretely, the system introduced during the 2nd spanish Republic. In second chapter, a critical analysis of the system in force in the autonomic State is developed, preceded by a study of the reference models. The system's evolution constitutes the object of the third chapter, where the criteria favoring the present centralist conception and the available ways to a more autonomic system are examined. Chapter four tries to refute the leading conception understanding that executive competencies don't include substantive Administration's regulatory power, whereas the fifth is about the incidence of Internet and the information technologies in the distribution of the executive competencies.

The thesis is based on the Kidscreen Follow-up study. A representative sample of Spanish adolescents and youths and one of their parents were assessed twice (3 years apart) to evaluate adolescents and youths health related quality of life and mental health. The specific objectives of this thesis were to assess the effect of life events, and family and social variables (parents' mental health and home life) on three different health related outcomes: heath related quality of life, mental health, and psychosomatic complaints of adolescents and youths. The Coddington Life Events Scales were adapted into Spanish using the translation and back-translation process. Multiple linear regression and structural equation modelling were used to analyze the effect of the determinants selected. Life events and parents' mental health acted as risk factors for the outcomes selected, specially on mental health outcomes, whereas family factors like the relation with family members in home life were protective factors. Social factors inside the family should be promoted and reinforced to protect adolescents and youths from the effect of risk factors. / Aquesta tesi és part de l'estudi KIDSCREEN Follow-up. Utilitzant una mostra representativa d'adolescents i joves de l'estat espanyol, es van mesurar diferents aspectes relacionats amb la salut, avaluant la mostra dues vegades (amb una separació de 3 anys). Concretament, l'objectiu de la tesi va ser avaluar l'efecte dels aconteixements vitals i factors familiars i socials (salut mental dels pares i vida familiar) en tres resultats en salut: la qualitat de vida relacionada amb la salut, la salut mental i els problemes psicosomàtics dels adolescents i joves. Per això, es va adaptar l'escala Coddington Life Events Scales seguint la metodologia de traducció-retrotraducció. Es van utilizar models de regressió i models d'equacions estructurals per analitzar l'efecte dels determinants en salut. Els aconteixements vitals i la salut mental dels pares van ser dos factors de risc importants, especialment en la salut mental dels adolescents i joves. Per altra banda, les variables familiars com la relació dels membres de la família van actuar com a factors protectors. La cohesió dels membres de la família s'ha de promoure per tal de protegir els adolescents i joves de l'efecte de factors de risc.