[EN] ABSTRACT Most standardized tests of English as a second language (ESL) and / or Foreign Language (EFL) are high stake tests, and a growing number of these offers two versions: a traditional pen & paper, and a computerized one. Some examining bodies also implement adaptive tests. The technological advance of these standardized tests, usually commercial, it is clear and beneficial at first sight. However, some important aspects of the curriculum such as pragmatic competence are not usually measured by such tests. The only computerized tests that include items that measure this competence in their written tests are the Next generation TOEFL iBT test, and the Oxford Online Placement Test (OOPT). This thesis aims to check if the OOPT, which is used to certify levels of EFL, is a valid indicator of the skills of interest such as pragmalinguistic competence and also to show whether this ability is measured appropriately for the intended use. Moreover, it delves into the reasons why a group of 44 students taking a first year course at the Facultat de Magisteri (University of Valencia) miss questions in the OOPT that specifically assess their pragmalinguistic competence. Unlike previous studies, the interest of this thesis resides in the fact it analyzes not only what kind of test method facets influence these students production of errors, but also the personal characteristics involved in their error production. All of that, from a cognitive and meta-linguistic perspective, according to the students own perception. For this purpose, a retrospective questionnaire was designed and administered to the group. Several quantitative analyses (correlation, multiple regression and correspondence) were implemented to analyze the concurrent validity of the test, the weight of pragmatic ability in the assessment, and the reasons for errors, in that order. Moreover a descriptive analysis of pragmatic items was conducted to check the content validity of the pragmatics part of the OOPT. The results clearly indicate which skills require greater attention from both, teachers and designers of this type of tests. The analysis indicates that the pragmatic block, along with the listening one, holds the highest number of errors made by examinees. Moreover, the main reason highlighted by them as source of errors is the lack of certain lexical units contained in the pragmatics items. Finally, some proposals consistent with the results are presented in order to help improve the quality of adaptive language testing. Also some ideas are suggested to overcome current limitations in the teaching of pragmalinguistic competence in EFL formal academic contexts. / [ES] RESUMEN La mayoría de pruebas estandarizadas de inglés como segunda lengua (ISL) y /o lengua extranjera (ILE) son pruebas de alto impacto, y un número cada vez mayor de éstas ofrece dos versiones: una tradicional en papel, y otra informatizada. Algunos cuerpos examinadores implementan además pruebas adaptativas. El avance tecnológico de estas pruebas estandarizadas, por lo general comerciales, es evidente y beneficioso a priori. Sin embargo, algunos aspectos importantes del currículo como la competencia pragmática no suelen ser medidos por este tipo de pruebas. Las únicas pruebas informatizadas que incluyen ítems que miden ésta competencia en sus pruebas escritas son el Next generation TOEFL¿ iBT test, y el Oxford Online Placement Test (OOPT). En la presente tesis se pretende en primer lugar, comprobar si el OOP, utilizado para certificar niveles de ILE/ISL, es un indicador válido de las habilidades de interés tales como la competencia pragmalingüística, así como también evidenciar si esta habilidad es medida apropiadamente para el uso que se pretende. Por otra parte, se profundiza en las causas por las que un grupo de 44 estudiantes que cursan la asignatura de Lengua Inglesa para Maestros de primer curso en la Facultat de Magisteri (Universitat de València) yerran las preguntas del OOPT que evalúan específicamente su competencia pragmálingüística. A diferencia de estudios anteriores, el interés de la presente tesis estriba en que en ella se investiga desde una perspectiva cognitiva y metalingüística, no solo qué tipo de factores de método pueden influir en la producción de errores de los examinandos, sino también, qué factores individuales intervienen según su propia percepción. Para tal fin se diseñó y administró a los examinandos un cuestionario retrospectivo. Se implementaron varios análisis cuantitativos (correlacional, de regresión múltiple y de correspondencia) para analizar la validez concurrente de la prueba, el peso en la evaluación de la parte de pragmática y los motivos de error respectivamente. Por otra parte se realizó un análisis descriptivo de las preguntas de pragmática para comprobar la validez de contenido de la parte de pragmática del OOPT. Los resultados obtenidos señalan claramente cuáles son las habilidades que requieren mayor atención por parte tanto de los profesores como de los diseñadores de este tipo de pruebas. El análisis indica que el bloque de pragmática es, junto con el de comprensión oral, el que mayor número de errores cometidos por los examinandos ostenta. Por otra parte, el motivo fundamental destacado por los examinandos como causa de error es el desconocimiento de ciertas unidades léxicas contenidas en los ítems de pragmática. Finalmente en esta tesis se presentan propuestas en consonancia con los resultados obtenidos que pueden redundar en una mejora de la calidad de las pruebas de lengua adaptativas y en la superación de algunas limitaciones actuales en la enseñanza de la competencia pragmalingüística en ILE/ISL en contextos académicos formales. / [CA] RESUM La majoria de proves estandarditzades d'anglès com a segona llengua (AL2) i / o llengua estrangera (ALE) són proves d'alt impacte, i un nombre cada vegada major d'aquestes ofereix dues versions: una tradicional en paper, i una altra informatitzada. Alguns cossos examinadors implementen més proves adaptatives. L'avanç tecnològic d'aquestes proves estandarditzades, en general comercials, és evident i beneficiós a priori. No obstant això, alguns aspectes importants del currículum com la competència pragmàtica no solen ser mesurats per aquest tipus de proves. Les úniques proves informatitzades que inclouen ítems que mesuren aquesta competència en les seves proves escrites són el Next generation TOEFL¿ iBT test, i l'Oxford Online Placement Test (OOPT). En la present tesi es pretén en primer lloc, comprovar si el OOP, utilitzat per certificar nivells de ALE / AL2, és un indicador vàlid de les habilitats d'interès com ara la competència pragmalingüística, així com també evidenciar si aquesta habilitat es mesura apropiadament per l'ús que es pretén. D'altra banda, s'aprofundeix en les causes per les quals un grup de 44 estudiants que cursen l'assignatura de Llengua Anglesa per a Mestres de primer curs a la Facultat de Magisteri (Universitat de València) erren les preguntes del OOPT que avaluen específicament la seva competència pragmalingüística. A diferència d'estudis anteriors, l' interès de la present tesi rau en el fet que en ella s'investiga des d'una perspectiva cognitiva i metalingüística, no només quin tipus de factors de mètode poden influir en la producció d'errors dels examinands, sinó també, quins factors individuals intervenen segons la seva pròpia percepció. Per a tal fi es va dissenyar i va administrar als examinands un qüestionari retrospectiu. Es van implementar diverses anàlisis quantitatius (correlacional, de regressió múltiple i de correspondència) per analitzar la validesa concurrent de la prova, el pes en l'avaluació de la part de pragmàtica i els motius d'error respectivament. D'altra banda es va realitzar una anàlisi descriptiva de les preguntes de pragmàtica per comprovar la validesa de contingut de la part de pragmàtica del OOPT. Els resultats obtinguts assenyalen clarament quines són les habilitats que requereixen més atenció per part tant dels professors com dels dissenyadors d'aquest tipus de proves. L'anàlisi indica que el bloc de pragmàtica és, juntament amb el de comprensió oral, el que major nombre d'errors comesos pels examinands ostenta. D'altra banda, el motiu fonamental destacat pels examinands com a causa d'error és el desconeixement de certes unitats lèxiques que contenen els ítems de pragmàtica. Finalment en aquesta tesi es presenten propostes d'acord amb els resultats obtinguts que poden redundar en una millora de la qualitat de les proves de llengua adaptatives i en la superació d'algunes limitacions actuals en l'ensenyament de la competència pragmalingüística en ALE / AL2 en contextos acadèmics formals. / Martín Marchante, B. (2015). La evaluación de la competencia pragmática en lengua extranjera a través de una prueba adaptativa [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59437

[ES] Este trabajo de investigación trata sobre las interferencias fonéticas-fonológicas presentes en relatos de vida de inmigrantes portugueses en Venezuela. La utilidad de este estudio radica en el hecho de que el fenómeno migratorio es universal, en el que dos culturas se encuentran, influyéndose mutuamente, por lo que la comprensión del principal vehículo integrador como lo es la lengua debe ser objeto de estudio minucioso. Nuestro objetivo de investigación es explicar las interferencias lingüísticas en el discurso oral de los inmigrantes portugueses que llegaron a Venezuela en el periodo 1950 a 1980, conforme a la clasificación de las interferencias fonéticas- fonológicas de Porto (2009), Niño (2007) y Obediente (2007). Utilizamos un cuestionario y la técnica de la entrevista. La muestra estuvo constituida por 26 sujetos elegidos al azar. Utilizamos el Software Atlas ti versión 8.0 para identificar la frecuencia de las interferencias fonéticas - fonológicas en los relatos de vida. En conclusión, se observa un estancamiento en la evolución de la interlengua, es decir se evidencia una fosilización de L2. La edad al emigrar aparece como un factor determinante en la adquisición de la L2, a la hora de adquirir una integración sociolingüística identitaria. Este factor se muestra como elemento predictivo de una mejor integración y de una menor frecuencia de interferencias fonéticas. / [CA] Aquest treball de recerca tracta sobre les interferències fonètiques-fonològiques presents en relats de vida d'immigrants portuguesos a Veneçuela. La utilitat d'aquest estudi radica en el fet que el fenomen migratori és universal, en el qual dues cultures es troben, influint-se mútuament, per la qual cosa la comprensió del principal vehicle integrador com ho és la llengua ha de ser objecte d'estudi minuciós. El nostre objectiu d'investigació és explicar les interferències lingüístiques en el discurs oral dels immigrants portuguesos que van arribar a Veneçuela en el període 1950 a 1980, conforme a la classificació de les interferències fonètiques-fonològiques de Porto (2009), Niño (2007) i Obediente (2007). Utilitzem un qüestionari i la tècnica de l'entrevista. La mostra va estar constituïda per 26 subjectes triats a l'atzar. Utilitzem el Programari Atlas ti versió 8.0 per a identificar la freqüència de les interferències fonètiques -fonològiques en els relats de vida. En conclusió, s'observa un estancament en l'evolució de la interllengua, és a dir s'evidencia una fossilització de L2. L'edat en emigrar apareix com un factor determinant en l'adquisició de la L2, a l'hora d'adquirir una integració sociolingüística identitària. Aquest factor es mostra com a element predictiu d'una millor integració i d'una menor freqüència d'interferències fonètiques. / [EN] This research work deals with the phonetic-phonological interferences present in the life stories of Portuguese immigrants in Venezuela. The usefulness of this study lies in the fact that the migratory phenomenon, in which two cultures meet and influence one another, is universal, so the understanding of the main integrative vehicle as the language must be carefully studied. Our research objective is to classify linguistic interference in the oral discourse of Portuguese immigrants who arrived in Venezuela in the period 1950 to 1980, according to the classification of phonetic-phonological interferences of Porto (2009), Niño (2007) and Obediente (2007). We use a questionnaire and interview techniques. The sample consisted of 26 randomly chosen subjects. We use the Atlas Ti software version 8.0 to identify the frequency of phonetic - phonological interferences in life stories. In conclusion, there is a stagnation in the evolution of the interlanguage, that is, a fossilization of L2 is evident. Age when emigrating appears as a determining factor in the acquisition of L2, when acquiring an identity sociolinguistic integration. This factor is shown as a predictive element of better integration and a lower frequency of phonetic interferences. / Prato Duarte, VC. (2021). Estudio sociolingüístico de las interferencias fonéticas-fonológicas de inmigrantes portugueses en Venezuela según relatos de vida: una orientación intercultural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/161314

[ES] El objetivo de esta tesis doctoral es el diseño de una propuesta sobre un corpus de términos lingüísticos interculturales latinoamericanos, desarrollado en un sitio web, denominado Lingüística Andina. Este recurso digital se crea como una herramienta didáctica en donde se fusionan los conceptos, las respectivas traducciones y la semántica de vocablos, contenidos en las obras literarias latinoamericanas leídas por el estudiante de ELE de nivel avanzado, con la finalidad de fortalecer las competencias lectoras en este idioma. En lo que respecta al aspecto metodológico del estudio, este pertenece al tipo exploratorio, ya que hubo la necesidad de recopilar un corpus de términos propios del habla vernácula andina con los que se diseñó un glosario de términos y se creó una taxonomía digital; procedimiento que, hasta la actualidad, no había sido realizado. Bajo este contexto, el enfoque de esta investigación es cualitativa, ya que se centró en la búsqueda bibliográfica y documental de los conceptos y aspectos relevantes de la diversidad cultural latinoamericana que se encuentran reflejados en las expresiones lingüísticas de las novelas andinas escogidas para el presente estudio, Huasipungo y Los perros hambrientos, pertenecientes a Ecuador y Perú, respectivamente. Estas son naciones multiétnicas y multiculturales, con reconocimiento de sus festividades, arquitectura, medicina, gastronomía, vestimenta y espiritualidad. Adicional a esto, se aplicó una entrevista a tres expertos en lingüística, con el propósito de conocer cómo esta pluralidad se expone dentro de las aulas de las clases, especialmente, en las de educación superior. Por otro lado, el estudio participa de un enfoque cuantitativo, puesto que se aplicó una encuesta a los estudiantes de ELE, para medir su percepción sobre la utilidad de la taxonomía digital del habla intercultural en la América española y su uso efectivo para comprender el contenido de las novelas indigenistas que leen dentro del salón de clases. Entre los resultados se destaca que, de acuerdo a la percepción de los estudiantes de ELE, el conocimiento de términos lingüísticos andinos de las obras literarias leídas, los llevó a una mejor comprensión del contenido de las novelas indigenistas. Además, los estudiantes universitarios extranjeros del nivel avanzado de español, que adquirieron conocimientos de la lingüística latinoamericana en territorio andino, han podido vivenciar y valorar la cultura del país en donde aprenden el idioma. / [CA] L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és el disseny d'una proposta sobre un corpus de termes lingüístics interculturals llatinoamericans, desenvolupat en un lloc web, anomenada Literatura Andina. Aquest recurs digital es crea com una eina didàctica en on es fusionen els conceptes, les respectives traduccions i la semàntica de la terminologia de les obres literàries llatinoamericanes llegides per l'estudiant d'ELE de nivell avançat, amb la finalitat d'enfortir les competències lectores en aquest idioma. Pel que fa a l'aspecte metodològic de l'estudi, aquest pertany al tipus exploratori, ja que hi va haver la necessitat de recopilar un corpus de termes propis de la parla vernacla andina amb els quals es va dissenyar un glossari de termes i es va crear una taxonomia digital; procediment que, fins a l'actualitat, no s'havia realitzat. Sota aquest context, l'enfocament d'aquesta investigació és qualitativa, ja que es va centrar en la recerca bibliogràfica i documental, dels conceptes i aspectes rellevants de la diversitat cultural llatinoamericana que es troben reflectits en les expressions lingüístiques de les novel·les andines escollides per al present estudi, Huasipungo i Els gossos famolencs, pertanyents a Equador i Perú, respectivament. Aquestes són nacions multi-ètniques i multiculturals, amb reconeixement de les seves festivitats, arquitectura, medicina, gastronomia, vestimenta i espiritualitat. Addicional a això, es va aplicar una entrevista a tres experts en lingüística, amb el propòsit de conèixer com aquesta pluralitat s'exposa dins de les aules de les classes, especialment, en les d'educació superior. D'altra banda, l'estudi participa d'un enfocament quantitatiu, ja que es va aplicar una enquesta als estudiants d'ELE, per mesurar la seva percepció sobre la utilitat de la taxonomia digital de la parla intercultural a l'Amèrica espanyola i el seu ús efectiu per comprendre el contingut de les novel·les indigenistes que llegeixen dins el saló de classes. Entre els resultats es destaca que, d'acord amb la percepció dels estudiants d'ELE, el coneixement de termes lingüístics andins de les obres literàries llegides, els va portar a una millor comprensió del contingut de les novel·les indigenistes. A més, els estudiants universitaris estrangers del nivell bàsic de català, que van adquirir coneixements de la lingüística llatinoamericana en territori andí, han pogut experimentar i valorar la cultura de país on aprenen l'idioma. / [EN] The objective of this doctoral thesis is to design a proposal on a corpus of Latin American intercultural linguistic terms, developed on a website called Andean Literature. This digital resource is created as a didactic tool where the concepts, the respective translations and the semantics of the terminology of the Latin American literary works read by the advanced level ELE student are merged, in order to strengthen reading skills in this language. Regarding the methodological aspect of the study, this belongs to the exploratory type, since there was a need to compile a corpus of terms typical of Andean vernacular speech with which a glossary of terms was designed and a digital taxonomy was created; procedure that, until now, had not been performed. In this context, the focus of this research is qualitative, since it focused on the bibliographic and documentary search for the concepts and relevant aspects of Latin American cultural diversity that are reflected in the linguistic expressions of the Andean novels chosen for the present study, Huasipungo and The Hungry Dogs, belonging to Ecuador and Peru, respectively. These are multi-ethnic and multicultural nations, with recognition of their festivities, architecture, medicine, gastronomy, clothing, and spirituality. In addition to this, an interview was applied to three linguistics experts, with the purpose of knowing how this plurality is exposed within classrooms, especially in higher education. On the other hand, the study participates in a quantitative approach, since a survey was applied to ELE students, to measure their perception of the usefulness of the digital taxonomy of intercultural speech in Spanish America and its effective use to understand the content of the indigenous novels they read in the classroom. Among the results, it should be noted that, according to the perception of the ELE students, the knowledge of Andean linguistic terms of the literary works read, led them to a better understanding of the content of the indigenous novels. In addition, foreign university students of the advanced level of Spanish, who acquired knowledge of Latin American linguistics in the Andean territory, have been able to experience and appreciate the culture of the country where they learn the language. / Godoy Zúñiga, ME. (2021). Lingüística intercultural latinoamericana como propuesta de fortalecimiento de las competencias lectoras del español como lengua extranjera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163654

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis se centra en tres tecnologías móviles: podcasting, aplicaciones móviles y Twitter, y evalúa su potencial para el aprendizaje de idiomas basándose en una serie de estudios con distintos tipos de participantes, incluyendo estudiantes de enseñanza formal, de contextos informales de aprendizaje, y profesores. El objetivo general de los diferentes estudios de investigación es evaluar las tres tecnologías a través de procesos para a) identificar el potencial de esas tecnologías, b) investigar cómo las utilizan los aprendices y los profesores, y c) analizar si la forma de utilizarlas cumple con el potencial identificado y es propicio para el aprendizaje de lenguas extranjeras. La introducción presenta los antecedentes de la investigación realizada y seis conceptos que afectan nuestra comprensión del aprendizaje de idiomas a través de estas tecnologías: el concepto de enseñar a personas desconocidas, el desarrollo de capacidades digitales, la micro-credencialización, el aumento de la atención parcial continua, la ansiedad por el idioma extranjero y la normalización. El capítulo dos es un compendio de los nueve trabajos publicados y se divide en tres secciones. La primera sección trata sobre el uso de podcasting como herramienta de aprendizaje de idiomas. La primera publicación proporciona una taxonomía de recursos de podcasts, revisa los materiales de podcasting a la luz de las teorías de adquisición de segundas lenguas, aboga por un mejor diseño y sugiere direcciones para futuras investigaciones. Esta investigación se presenta en las publicaciones dos y tres. La sección dos del capítulo dos se enfoca en el uso de aplicaciones móviles para el aprendizaje y la enseñanza de idiomas. La publicación cuatro revisa la investigación actual sobre el potencial para el aprendizaje de idiomas de las aplicaciones y presenta una taxonomía de las aplicaciones disponibles y su uso para ello. El artículo también presenta un marco que consta de cuatro categorías para evaluar aplicaciones de aprendizaje de idiomas (tecnología, pedagogía, experiencia del usuario y aprendizaje de idiomas). La publicación concluye con una propuesta de áreas de investigación adicional, incluido el uso por parte del aprendiz en contextos formales e informales. Estas áreas de investigación se investigan en las publicaciones cinco y seis. La sección tres se centra en la tercera tecnología: Twitter como herramienta de enseñanza y aprendizaje de idiomas. La publicación siete destaca el potencial de Twitter como herramienta de aprendizaje de idiomas. La publicación ocho muestra cómo un grupo de profesores de idiomas utiliza Twitter como herramienta para el desarrollo profesional continuo y evalúa el impacto de su red de Twitter en sus prácticas docentes. Por último, la publicación nueve presenta un estudio a gran escala de aprendices autónomos de idiomas que utilizan Twitter. Los resultados de estos estudios se discuten en el capítulo tres. El capítulo cuatro vuelve a los principales temas y conceptos presentados en la introducción y proporciona algunas consideraciones basadas en los resultados de la investigación realizada. A continuación, propone que puede ser necesario reenfocar la agenda de investigación de MALL y sugiere posibles áreas de desarrollo. La investigación presentada en esta tesis contribuye a los campos de CALL y MALL de varias maneras. Primero, proporciona perfiles de usuario de los aprendices que utilizan estas tecnologías. En segundo lugar, proporciona evidencia de cómo esos usuarios utilizan las tecnologías y evalúan su experiencia de aprendizaje. En tercer lugar, presenta una nueva taxonomía de recursos MALL. En cuarto lugar, describe un proceso para evaluar el uso de tecnologías móviles para el aprendizaje de idiomas, con un nuevo marco teórico de evaluación basado en cinco criterios: tecnología, experiencia del usuario, aprendizaje de idiomas, interacción y pedago / [CA] Aquesta tesi se centra en tres tecnologies mòbils: podcasting, aplicacions mòbils i Twitter, i avalua el seu potencial per a l'aprenentatge d'idiomes basant-se en una sèrie d'estudis amb diferents tipus de participants, incloent estudiants d'ensenyament formal, de contextos informals d'aprenentatge, i professors. L'objectiu general dels diferents estudis d'investigació és avaluar les tres tecnologies a través de processos per a) identificar el potencial d'aqueixes tecnologies, b) investigar com les utilitzen els aprenents i els professors, i c) analitzar si la manera d'utilitzar-les compleix amb el potencial identificat i és propici per a l'aprenentatge de llengües estrangeres. La introducció presenta els antecedents de la investigació realitzada i sis conceptes que afecten la nostra comprensió de l'aprenentatge d'idiomes a través d'aquestes tecnologies: el concepte d'ensenyar a persones desconegudes, el desenvolupament de capacitats digitals, la micro-credencialització, l'augment de l'atenció parcial contínua, l'ansietat per l'idioma estranger i la normalització. El capítol dos és un compendi dels nou treballs publicats i es divideix en tres seccions. La primera secció tracta sobre l'ús de podcasting com a eina d'aprenentatge d'idiomes. La primera publicació proporciona una taxonomia de recursos de podcasts, revisa els materials de podcasting a la llum de les teories d'adquisició de segones llengües, advoca per un millor disseny i suggereix direccions per a futures investigacions. Aquesta investigació es presenta en les publicacions dues i tres. La secció dues del capítol dos s'enfoca cap a l'ús d'aplicacions mòbils per a l'aprenentatge i l'ensenyament d'idiomes. La publicació quatre revisa la investigació actual sobre el potencial per a l'aprenentatge d'idiomes de les aplicacions i presenta una taxonomia de les aplicacions disponibles i el seu ús per a això. L'article també presenta un marc que consta de quatre categories per a avaluar aplicacions d'aprenentatge d'idiomes (tecnologia, pedagogia, experiència de l'usuari i aprenentatge d'idiomes). La publicació conclou amb una proposta d'àrees d'investigació addicional, inclòs l'ús per part de l'aprenent en contextos formals i informals. Aquestes àrees d'investigació s'investiguen en les publicacions cinc i sis. La secció tres se centra en la tercera tecnologia: Twitter com a eina d'ensenyament i aprenentatge d'idiomes. La publicació huit mostra com un grup de professors d'idiomes utilitza Twitter com a eina per al desenvolupament professional continu i avalua l'impacte de la seua xarxa de Twitter en les seues pràctiques docents. Finalment, la publicació nou presenta un estudi a gran escala d'aprenents autònoms d'idiomes que utilitzen Twitter. Els resultats d'aquests estudis es discuteixen en el capítol tres. El capítol quatre torna als principals temes i conceptes presentats en la introducció i proporciona algunes consideracions basades en els resultats de la investigació realitzada. A continuació, proposa que pot ser necessari reenfocar l'agenda d'investigació de MALL i suggereix possibles àrees de desenvolupament. La investigació presentada en aquesta tesi contribueix als camps de CALL i MALL de diverses maneres. Primer, proporciona perfils d'usuari dels aprenents que utilitzen aquestes tecnologies. En segon lloc, proporciona evidència de com aqueixos usuaris utilitzen les tecnologies i avaluen la seua experiència d'aprenentatge. En tercer lloc, presenta una nova taxonomia de recursos MALL. En quart lloc, descriu un procés per a avaluar l'ús de tecnologies mòbils per a l'aprenentatge d'idiomes, amb un nou marc teòric d'avaluació basat en cinc criteris: tecnologia, experiència de l'usuari, aprenentatge d'idiomes, interacció i pedagogia. / [EN] This thesis focuses on three mobile technologies: podcasting, mobile apps, and Twitter, and evaluates their potential for language learning purposes based on a series of studies with a range of users including formal learners, informal learners, and teachers. The overarching aim of the different research studies is to evaluate the three technologies through a process of a) identifying the potential of those technologies, b) investigating how they are used by learners and (where applicable) teachers, and c) analysing whether the way they are used meets the identified potential and is conducive to language learning. The introduction presents the background to the research carried out. This is followed by the introduction of six concepts that shape our understanding of language learning through these technologies: the concept of teaching strangers, the development of digital capabilities, micro-credentialing, the rise in continuous partial attention, foreign language anxiety, and normalisation. Chapter two is a compendium of the nine published works that explore the potential of the three technologies and evaluate them. It is separated into three sections. Section one deals with the use of podcasting as a language learning tool. The first publication provides a taxonomy of podcast resources, reviews podcasting materials in the light of Second Language Acquisition theories, argues for better design, and outlines directions for future research. This research is presented in publications two and three. Section two of Chapter two concerns the use of mobile apps for language learning and teaching. Publication four reviews current research about the potential of apps for language learning and presents a taxonomy of available apps and their use for language learning. The paper also presents a framework consisting of four categories for evaluating language learning apps (technology, pedagogy, user experience, and language learning). The publication concludes with a proposal for areas for further research, including learner use in formal and informal contexts. These research areas are investigated in publications five and six. Section three focuses on the third technology: Twitter as a language learning and teaching tool. Publication seven highlights the identified potential of Twitter as a language learning tool. Publication eight shows how a group of language teachers use Twitter as a tool for continuous professional development through a hashtag and evaluates the impact of their Twitter network on their teaching practices. Finally, publication nine reports on a large-scale study of autonomous language learners who use Twitter. The results from these studies are discussed in chapter three, which also showcases the impact the research has had on the fields of CALL and MALL. Chapter four returns to the main topics and concepts presented in the introduction and provides some considerations based on the results of the research carried out. It then proposes that there may be a need to refocus the MALL research agenda and suggests directions that future developments may take. The research presented in this thesis contributes to the fields of CALL and MALL in a number of ways. First, it provides user profiles of the learners who use the three technologies. Second, it provides evidence of how those users utilise the technologies and evaluates their learning experience. Third, it presents a new taxonomy of MALL resources. Fourth, it outlines a process for evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes, including a new evaluation framework with five criteria: technology, user experience, language learning, interaction and pedagogy. / Rosell Aguilar, F. (2021). Evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163675 / Compendio

[ES] La presente tesis doctoral parte de la pregunta de investigación ¿es la Gamificación una metodología eficaz para el aprendizaje de historia de la educación española en la formación universitaria de futuros docentes? Cuatro ejes, explícitos en esta pregunta, son los que estructuran esta investigación educativa. El primero es la metodología de Gamificación, que fundamenta y conforma la investigación llevada a cabo. El segundo es la historia de la educación española, el contenido impartido a través de la experiencia gamificada. El tercero representa el contexto universitario en el que se desarrolla la investigación. Finalmente, el cuarto muestra la población con la que se hace el estudio de campo, alumnado de los grados de Magisterio de Infantil y Primaria. Este último eje tiene especial relevancia, ya que el desarrollo de investigación acción con futuros docentes se integra en la cartografía de la buena docencia universitaria (Paricio et al., 2019) y en la investigación desde el vínculo y la transferibilidad del conocimiento pedagógico durante el proceso. Los últimos estudios sobre Gamificación abogan por extraer resultados que evidencien el efecto de la Gamificación en variables más allá de la motivación. Además, enfatizan la necesidad de abordar la investigación desde un enfoque cualitativo y cuantitativo. La presente tesis atiende a estas premisas, por ello, con la finalidad de dar respuesta a la pregunta de investigación y comprobar las diferentes hipótesis, se acota un conjunto de variables cualitativas y cuantitativas. Las más significativas son metodología de Gamificación, competencias específicas, competencias transversales, motivación, rendimiento académico, rol docente y juego como recurso didáctico. Además, se utiliza un método mixto de investigación que combina un análisis cualitativo, ratificado con diferentes análisis cuantitativos para aportar validez ecológica a la investigación y mayor rigor a las conclusiones. Entre las conclusiones más relevantes destacan la satisfacción de los sujetos participantes hacia la experiencia gamificada, la mejora de las competencias específicas y el desarrollo de diferentes competencias transversales. Se logra también un incremento en la motivación y un buen rendimiento académico. Respecto al rol docente, la valoración es positiva, al igual que el juego como recurso didáctico. Los diferentes análisis también aportan conclusiones destacables relacionadas con el carácter ecléctico de la metodología, el éxito en la asistencia, la capacidad de atención, el grado de participación, la evaluación, la atención a la diversidad de alumnado o la percepción del propio proceso de aprendizaje. Además, esta investigación acción considera los últimos estudios en Gamificación e investigación educativa y responde a las demandas y retos que estos plantean. De este modo, trata de lograr la proyección internacional a la que se aspira con esta tesis doctoral y colabora en la creación de conocimiento empírico en el campo de la Gamificación. / [CA] La present tesi doctoral part de la pregunta d'investigació ¿és la Gamificació una metodologia eficaç per a l'aprenentatge d'història de l'educació espanyola en la formació universitària de futurs docents? Quatre eixos, explícits en aquesta pregunta, són els que estructuren aquesta investigació educativa. El primer és la metodologia de Gamificació, que fonamenta i conforma la investigació duta a terme. El segon és la història de l'educació espanyola, el contingut impartit a través de l'experiència gamificada. El tercer representa el context universitari en el qual es desenvolupa la investigació. Finalment, el quart mostra la població amb la qual es fa l'estudi de camp, alumnat dels graus de Magisteri d'Infantil i Primària. Aquest últim eix té especial rellevància, ja que el desenvolupament d'investigació acció amb futurs docents s'integra en la cartografia de la bona docència universitària (Paricio et al., 2019) i en la investigació des del vincle i la transferibilitat del coneixement pedagògic durant el procés. Els últims estudis sobre Gamificació advoquen per extraure resultats que evidencien l'efecte de la Gamificació en variables més enllà de la motivació. A més, emfatitzen la necessitat d'abordar la investigació des d'un enfocament qualitatiu i quantitatiu. La present tesi atén aquestes premisses, per això, amb la finalitat de donar resposta a la pregunta d'investigació i comprovar les diferents hipòtesis, es delimita un conjunt de variables qualitatives i quantitatives. Les més significatives són metodologia de Gamificació, competències específiques, competències transversals, motivació, rendiment acadèmic, rol docent i joc com a recurs didàctic. A més, s'utilitza un mètode mixt d'investigació que combina una anàlisi qualitativa, ratificat amb diferents anàlisis quantitatives per a aportar validesa ecològica a la investigació i major rigor a les conclusions. Entre les conclusions més rellevants destaquen la satisfacció dels subjectes participants cap a l'experiència gamificada, la millora de les competències específiques i el desenvolupament de diferents competències transversals. S'aconsegueix també un increment en la motivació i un bon rendiment acadèmic. Respecte al rol docent, la valoració és positiva, igual que el joc com a recurs didàctic. Les diferents anàlisis també aporten conclusions destacables relacionades amb el caràcter eclèctic de la metodologia, l'èxit en l'assistència, la capacitat d'atenció, el grau de participació, l'avaluació, l'atenció a la diversitat d'alumnat o la percepció del propi procés d'aprenentatge. A més, aquesta investigació acció considera els últims estudis en Gamificació i investigació educativa i respon a les demandes i reptes que aquests plantegen. D'aquesta manera, tracta d'aconseguir la projecció internacional a la qual s'aspira amb aquesta tesi doctoral i col·labora en la creació de coneixement empíric en el camp de la Gamificació. / [EN] The forthcoming doctoral thesis stems from the research question, is gamification an efficient method for learning the history of Spanish education in university training for future teachers? Four themes, which are explicit in the question itself, will give structure to this educational research. The first is the methodology of Gamification, which constitutes the grounds on which this investigation is based. The second is the history of Spanish education, the content delivered via a gamified experience. The third represents the university context in which the research takes place. Lastly, the fourth shows the demographic of those involved in the field study, alumni from Primary and Nursery School Teaching university degrees. This last theme is particularly relevant, as developing action research with future teachers is an integral part of mapping out quality university teaching (Paricio et al., 2019) and of binding research and transferability of pedagogic knowledge during the process. The most recent studies on Gamification advocate for extracting results that underline the effects of Gamification in variables beyond motivation. Furthermore, they emphasize the need to approach the research from a qualitative and quantitative point of view. Thereupon, the present doctoral thesis handles these propositions with the aim to answer the research question and prove different hypotheses, narrowing down a group of qualitative and quantitative variables. The most significant are Gamification methodology, specific competences, transversal competences, motivation, academic performance, the role of the lecturer and games as a teaching resource. In addition, a mixed research method is used which combines qualitative analysis, reinforced by different quantitative analyses in order to provide ecological validity to the study and more rigour to the conclusions. Among the most relevant conclusions, the following stand out: the satisfaction of the participating subjects towards the gamified experience, progress in specific competences, and the development of different transversal competences. Regarding the lecturer's role, the assessment is positive, as well as games as a teaching resource. The different analyses also provide noteworthy conclusions related to the eclectic nature of the methodology, attendance success, attention capacity, degree of participation, assessment, attention to student diversity or the perception of the process of learning itself. In addition, this action research examines the latest Gamification and educational research and answers the demands and challenges that they posit. In so doing, it attempts to achieve the international outreach to which this doctoral thesis aspires, and it assists in the creation of empiric knowledge in the field of Gamification. / Edo Agustín, E. (2021). La metodología de Gamificación para el aprendizaje de historia de la educación española: investigación acción en la formación universitaria de docentes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/178971

[ES] Esta tesis se centra en la variación interlingüística del uso metafórico del lenguaje en sitios web turísticos promocionales en inglés británico, alemán de Alemania y castellano peninsular. A pesar de la importancia económica del turismo y la gran demanda de traducciones en este sector, el número de estudios sobre el uso de las metáforas en la promoción turística todavía es reducido. El volumen de publicaciones sobre la traducción de las metáforas en este campo es aún menor. Por ello, el presente estudio pretende colmar estos vacíos mediante la descripción del uso metafórico del lenguaje en este género para cada lengua, la comparación de los resultados y la exploración de las implicaciones que puede tener la variación observada para la traducibilidad y el proceso de traducción de las metáforas lingüísticas. Con este motivo se compilaron tres corpus comparables de páginas web turísticas promocionales de los países Inglaterra, Alemania y España, así como tres corpus léxicos más pequeños de 20.000 palabras cada uno. En un proceso de dos fases, los corpus léxicos se sometieron primero a un análisis manual exhaustivo que facilitó la identificación de grupos de metáforas con una combinación de dominios fuente y meta problemáticos desde el punto de vista traductológico. Estos grupos se estudiaron en la segunda fase en los corpus grandes mediante la búsqueda de vocabulario de los dominios fuente. El estudio adopta un marco teórico propio de la Lingüística Cognitiva, basándose principalmente en la Teoría de la Metáfora Conceptual. Una de las principales contribuciones de esta tesis doctoral consiste en la adaptación del probado procedimiento para la identificación de metáforas MIP (Pragglejaz, 2007) para su uso en un estudio comparativo de tres idiomas morfológicamente distintos. Además, se elaboró una tipología de esquemas de proyección (mapping schemes) y una descripción de los dominios fuente y meta más adecuados para los estudios y la práctica de la traducción que los ya existentes. Finalmente fue desarrollado una metodología para la determinación de la traducibilidad literal de las metáforas lingüísticas. Los resultados indican que el uso de la metáfora en los sitios web turísticos promocionales en los tres idiomas muestra grandes similitudes respecto a la existencia de diferentes tipos de metáfora y su distribución. Sin embargo, se observan diferencias en sus frecuencias, su realización lingüística preferida y sus principales funciones discursivas. A menudo, la variación interlingüística detectada en el uso de la metáfora se puede relacionar con los estilos claramente distintos de los sitios web promocionales en los tres idiomas. Los datos recopilados en este estudio proporcionan a los traductores datos acerca de qué tipo de metáfora puede o incluso debería ser aumentado o disminuido en un texto para lograr que una traducción suene natural, y como las supresiones debidas a las diferencias morfológicas pueden ser compensadas de la mejor manera, dependiendo de la combinación de idiomas y el sentido de la traducción. / [CA] Aquesta tesi se centra en la variació interlingüística de l'ús metafòric del llenguatge en llocs web turístics promocionals en anglés britànic, alemany d'Alemanya i castellà peninsular. Malgrat la importància econòmica del turisme i la gran demanda de traduccions en aquest sector, el nombre d'estudis sobre l'ús de les metàfores en la promoció turística encara és reduït. El volum de publicacions sobre la traducció de les metàfores en aquest camp és encara menor. Per això, el present estudi pretén satisfer aquests buits mitjançant la descripció de l'ús metafòric del llenguatge en aquest gènere per a cada llengua, la comparació dels resultats i l'exploració de les implicacions que pot tindre la variació observada per a la traduïbilitat i el procés de traducció de les metàfores lingüístiques. Amb aquest motiu es van compilar tres corpus comparables de pàgines web turístiques promocionals dels països d' Anglaterra, Alemanya i Espanya, així com tres corpus lèxics més xicotets de 20.000 paraules cadascun. En un procés de dues fases, els corpus lèxics es van sotmetre primer a una anàlisi manual exhaustiva que va facilitar la identificació de grups de metàfores amb una combinació de dominis font i meta problemàtics des del punt de vista traductològic. Aquests grups es van estudiar en la segona fase en els corpus grans mitjançant la cerca de vocabulari dels dominis font. L'estudi adopta un marc teòric propi de la Lingüística Cognitiva, basant-se principalment en la Teoria de la Metàfora Conceptual. Una de les principals contribucions d'aquesta tesi doctoral consisteix en l'adaptació del provat procediment per a la identificació de metàfores MIP (Pragglejaz, 2007) per al seu ús en un estudi comparatiu de tres idiomes morfològicament diferents. A més a més, es va elaborar una tipologia d'esquemes de projecció (mapping schemes) i una descripció dels dominis font i meta més adequats per als estudis i la pràctica de la traducció que els ja existents. Finalment, va ser desenvolupat una metodologia per a la determinació de la traduïbilitat literal de les metàfores lingüístiques. Els resultats indiquen que l'ús de la metàfora en els llocs web turístics promocionals en els tres idiomes mostra grans similituds respecte a l'existència de diferents tipus de metàfora i la seua distribució. No obstant això, s'observen diferències en les seues freqüències, la seua realització lingüística preferida i les seues principals funcions discursives. Sovint, la variació interlingüística detectada en l'ús de la metàfora es pot relacionar amb els estils clarament diferents dels llocs web promocionals en els tres idiomes. Les dades recopilades en aquest estudi proporcionen als traductors dades sobre quina mena de metàfora pot o fins i tot hauria de ser augmentat o disminuït en un text per a aconseguir que una traducció sone natural, i com les supressions degudes a les diferències morfològiques poden ser compensades de la millor manera, depenent de la combinació d'idiomes i el sentit de la traducció. / [EN] This dissertation focusses on the cross-linguistic variation of metaphorical language use on promotional tourism websites in British English, German of Germany and European Spanish. Despite the economic impact of the tourism industry and the high demand for translations in this branch, only few studies have ventured into metaphor use in tourism promotion so far. Research into metaphor translation in this field is even scarcer. The present study aims to fill these voids by describing metaphorical language use of this register for each language, comparing the results with the other two languages, and by seeking possible implications of the observed variation for the translatability as well as the translation process of metaphor vehicles. For this purpose, three comparable corpora of regional promotional tourism websites from England, Germany and Spain were compiled, as well as three smaller, 20,000-word sample corpora. In a two-step process, the sample corpora first underwent a comprehensive manual metaphor analysis, which helped to identify metaphor groups with a source-target domain combination that is problematic from a translational point of view. These groups were further studied in the large corpora using source-domain vocabulary searches. The study was approached from a Cognitive Linguistics perspective, building mainly on Conceptual Metaphor Theory. One of the main contributions of this dissertation lies in the adaptation of the widely used metaphor identification procedure MIP (Pragglejaz, 2007) for the cross-linguistic comparison of the morphologically different research languages. Furthermore, a typology of mapping schemes and a description of the source and target domains were suggested which suit translation purposes better than existing ones. Finally, a methodology for the determination of the literal translatability of metaphor vehicles was developed. The findings suggest that the metaphor use on promotional tourism websites in the three languages is largely similar with regard to the existence of different metaphor types and their distribution. However, differences can be found in their frequencies, their preferred linguistic realisation and their main discursive functions. The observed cross-linguistic variation in metaphor use can often be related to the markedly distinct styles of the promotional websites in the three languages. The data gathered in this study provide translators with information about which type of metaphor can or even should be reduced or increased in number in order to achieve a natural sounding translation and how morphologically necessary suppressions can best be compensated for, depending on the language pair and translation direction. / Stepins, KV. (2022). A Cross-Linguistic Study of Metaphor Variation in Promotional Discourse of the Tourist Sector in Spanish, English and German: Implications for Translation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182290

[ES] Los incendios forestales son un tema de flamante actualidad en la cuenca mediterránea, han pasado de ser un elemento tradicional de gestión agroforestal a devenir la principal amenaza para la supervivencia de los bosques como consecuencia del cambio climático y del abandono de las zonas rurales. Esta tesis aborda el estudio de la terminología catalana de este campo con tres objetivos: compilarla, caracterizarla y ofrecer una aplicación terminológica adaptada a las necesidades profesionales. Desde el punto de vista teórico, se enmarca en la Teoría Comunicativa de la Terminología (Cabré, 1999) y se fundamenta en las investigaciones sobre los lenguajes de especialidad, la terminología y el trabajo terminológico, que tienen como objeto de estudio principal los términos y como producto prototípico los diccionarios. Desde el punto de vista empírico, acomete una investigación terminográfica sistemática monolingüe con equivalencias siguiendo una metodología ampliamente contrastada en terminología catalana. Primero, se analizan las necesidades terminológicas del personal especialista en incendios forestales y su contexto profesional. Segundo, se elabora un corpus de textos de la especialidad, a partir del cual se realiza la extracción semiautomatizada de los términos mediante la estación de trabajo terminológico Terminus, atendiendo a un árbol de campo previamente preestablecido. A continuación, se configura un fichero terminológico de más de un millar de términos seleccionados del campo de estudio y se completa con definiciones, subcampos, contextos, equivalencias y otras informaciones. Tercero, se analiza el listado de términos obtenido desde un punto de vista formal, semántico, neológico y contrastivo, para establecer los rasgos singulares. Finalmente, se desarrolla una propuesta de diccionario terminológico de incendios forestales catalán-castellano-inglés dirigida al personal experto. / [CA] Els incendis forestals són un tema de flamant actualitat a la conca mediterrània, han passat de ser un element tradicional de gestió agroforestal a esdevenir la principal amenaça per a la supervivència dels boscos com a conseqüència del canvi climàtic i de l'abandonament de les zones rurals. Aquesta tesi aborda l'estudi de la terminologia catalana d'aquest camp amb tres objectius: compilar-la, caracteritzar-la i oferir una aplicació terminològica adaptada a les necessitats professionals. Des del punt de vista teòric, s'emmarca en la Teoria Comunicativa de la Terminologia (Cabré, 1999) i té les bases en les recerques sobre els llenguatges d'especialitat, la terminologia i el treball terminològic, que tenen com a objecte d'estudi principal els termes i com a producte prototípic els diccionaris. Des del punt de vista empíric, acompleix una recerca terminogràfica sistemàtica monolingüe amb equivalències seguint una metodologia àmpliament contrastada en terminologia catalana. Primer, s'analitzen les necessitats terminològiques del personal especialista en incendis forestals i el seu context professional. Segon, s'elabora un corpus de textos de l'especialitat, a partir del qual s'escomet l'extracció semiautomatitzada dels termes mitjançant l'estació de treball terminològic Terminus, tot atenent a un arbre de camp prèviament preestablert. A continuació, es configura un fitxer terminològic de més d'un miler de termes seleccionats de l'especialitat i es completa amb definicions, subcamps, contextos, equivalències i altres informacions. Tercer, s'analitza el llistat de termes obtingut des d'un punt de vista formal, semàntic, neològic i contrastiu, per tal d'establir-ne els trets singulars. Finalment, es desenvolupa una proposta de diccionari terminològic d'incendis forestals català-castellà-anglès adreçada a personal expert. / [EN] Forest fires are currently a topical issue in the Mediterranean basin. They have ceased to be a traditional element of agroforest management to become the main threat for the survival of the forests because of climatic change and abandonment of rural areas. This thesis addresses the study of the Catalan terminology of this field with three main aims: compile it, characterize it and offer a terminological application adapted to the needs of the specialists. From the theoretical point of view, it fits in the framework of the Communicative Theory of Terminology (Cabré, 1999) and is based on the studies on specialized languages, terminology and the terminological work, that have the terms themselves as the main object of study, and the dictionaries as a main product. From an empirical point of view, it accomplished a terminographic monolingual systematic research with equivalences following a widely contrasted methodology in Catalan terminology. First, the terminological needs of the specialists in forest fires and their professional context are analyzed. Second, a corpus of specialized texts is created, from which a semiautomated extraction of the terms by means of the terminological workstation Terminus is done, attending to a preestablished field tree. Following this, a terminological file is compiled, with more than a thousand terms selected by field and completed with definitions, subfields, contexts, equivalences and other information. Third, the list of terms obtained is analyzed from a formal, semantic, neologistic and contrasted point of view, in order to establish their distinctive traits. Finally, a proposal for a terminological forest fires dictionary in Catalan-Spanish-English addressed to experts is presented. / Gil Puig, A. (2022). La terminologia catalana dels incendis forestals. Recerca, anàlisi i proposta de diccionari especialitzat català-castellà-anglès [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186183

[EN] Cyberdemocracy tries to provide the basis for establishing improvements in democratic processes. Specifically, information and communication technologies are incorporated into policy decision-making. The objectives of cyberdemocracy are: to accomplish more direct citizen participation of the electorate in political decision-making; to develop greater fluidity of information and communication among citizens and their representatives so as to increase greater deliberation of the issues; and to enhance transparency and confidence amongst stakeholders and democratic actors. This thesis takes a new stance by assessing the situation of ideological discourse in our immediate environment, the specific case of the Valencian Community. The thesis analyses ideological discourse on the Internet (specifically in social media), from a sociolinguistic point of view, based on the idea that language may act as a democratic weapon. First of all, the premises of this research will be set up in the chapters related behind the thesis. We will discuss theoretical considerations in the areas of cyberdemocracy, corpus linguistics, sentiment analysis and appraisal theory. Secondly, in our empirical investigation, we will carry out discourse analysis into an election campaign in Twitter. We analyze anonymous Twitter accounts as well as the accounts of candidates and political parties expressing ideological messages ahead of the regional and local elections on May 24th, 2015. We consider whether the internet as tool can be used to predict the results of the vote by analyzing the volume of messages, by using sentiment analysis and opinion assessment (evaluation) of the tweets. In our analysis we develop a lexicon of political-ideological terminology as used on the social network Twitter by local political representatives and citizens of the Valencian Community. / [ES] La ciberdemocracia intenta establecer las bases de mejora en el proceso democrático. Se concreta en la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación a la vida política y entre sus objetivos se encuentran: hacer más directa la participación ciudadana en la toma de decisiones políticas con una mayor fluidez de información y comunicación entre la ciudadanía y sus representantes para aumentar la deliberación, así como aumentar la transparencia y confianza entre los actores democráticos. Lo novedoso con respecto al estado actual del tema reside en valorar la situación del discurso ideológico en nuestro entorno más inmediato, el caso concreto de la Comunidad Valenciana. Se trata de un análisis de la situación discursiva ideológica actual en internet, desde un punto de vista sociolingüístico, basándonos en el lenguaje como arma democrática de poder en la sociedad. El desarrollo de esta investigación se asentará, en una primera parte, en la contextualización teórica elaborada a partir de lo publicado hasta la fecha en materia de ciberdemocracia y, en una segunda parte, en el trabajo de campo: análisis del discurso en la precampaña electoral del fenómeno Twitter en cuentas anónimas, de candidatos y partidos políticos que expresan mensajes ideologizados de cara a las elecciones autonómicas y locales del 24 mayo de 2015 en la Comunidad Valenciana. Analizaremos si la herramienta de internet ha servido para prever los resultados de la votación a través de los resultados obtenidos mediante un análisis de volumen de los mensajes, un análisis de sentimientos y valoración de opinión (evaluativo) de los tweets y un lexicón de terminología político-ideológica del corpus lingüístico en la red social Twitter. / [CA] La ciberdemocràcia intenta establir les bases de millora en el procés democràtic. Es concreta en la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la vida política i entre els seus objectius es troben: fer més directa la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques amb una major fluïdesa d'informació i comunicació entre la ciutadania i els seus representants per augmentar la deliberació, així com augmentar la transparència i confiança entre els actors democràtics. La novetat respecte a l'estat actual del tema resideix en valorar la situació del discurs ideològic en el nostre entorn més immediat, el cas concret de la Comunitat Valenciana. Es tracta d'una anàlisi de la situació discursiva ideològica actual a internet, des d'un punt de vista sociolingüístic, basant-nos en el llenguatge com a arma democràtica de poder en la societat. El desenvolupament d'aquesta investigació s'assentarà, en una primera part, en la contextualització teòrica elaborada a partir del que es publica fins a la data en matèria de ciberdemocràcia i, en una segona part, en el treball de camp: anàlisi del discurs en la precampanya electoral del fenomen Twitter en comptes anònimes, de candidats i partits polítics que expressen missatges ideologitzats de cara a les eleccions autonòmiques i locals del 24 maig 2015 a la Comunitat Valenciana. Analitzarem si l'eina d'internet ha servit per preveure els resultats de la votació a través dels resultats obtinguts mitjançant una anàlisi de volum dels missatges, una anàlisi de sentiments i valoració d'opinió (avaluatiu) dels tweets i un lexicó de terminologia polític-ideológica del corpus lingüístic a la xarxa social Twitter. / Aparicio Moreno, JM. (2016). Ciberdemocracia: El poder del discurso político-ideológico en Twitter en el contexto de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63469

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis tiene como objetivo promover la colaboración entre profesores de L2, profesionales de las Tecnologías de la Información y estudiantes de L2 que abordan la tecnología del siglo XXI con una mentalidad digital. Específicamente, busca proporcionar soluciones prácticas para la memorización y el compromiso eficientes del vocabulario SL/LE/L2 mediante el uso mnemónico de memoria espacial y entornos inmersivos. Metodológicamente cuenta con la recopilación de datos numéricos analizados estadísticamente y con la exploración subjetiva compartida por los participantes. El texto es un compendio de artículos publicados que destacan diferentes aspectos del contenido de la tesis. El autor tuvo en mente una pregunta común para los estudios cuantitativos: si el enfoque experimental demostraría resultados estadísticamente significativos en comparación con las técnicas de control donde las preguntas abiertas eran la base para las investigaciones cualitativas. Además, se utilizaron encuestas para obtener opiniones en un formato estandarizado. Todos los estudios realizados demostraron la efectividad de la espacialización mnemotécnica en combinación con AR, VR y dentro de un videojuego exploratorio, y reunieron información valiosa de los participantes individuales. Investigaciones complementarias confirmaron la predilección de los estudiantes por cursos personalizados y la necesidad de innovaciones didácticas. / [CA] Aquesta tesi té com a objectiu promoure la col·laboració entre professors de L2, professionals de les Tecnologies de la Informació i estudiants de L2 que aborden la tecnologia del segle XXI en una mentalitat digital. Específicament, persegueix proporcionar solucions pràctiques per a la memorització i el compromís eficients del vocabulari SL/L1/L2 mitjançant l'ús mnemònic de memòria espacial i entorns immersius. Metodològicament compta amb la recopilació de dades numèriques analitzades estadísticament i amb l'exploració subjectiva compartida pels participants. El text és un compendi d'articles publicats que destaquen diferents aspectes del contingut de la tesi. L'autor va tindre en ment una pregunta comuna per als estudis quantitatius: si l'enfocament experimental demostraria resultats estadísticament significatius en comparació a les tècniques de control on les preguntes obertes eren la base per a les investigacions qualitatives. A més, es van utilitzar enquestes per a obtenir opinions en un format estandarditzat. Tots els estudis realitzats van demostrar l'efectivitat de l'espacialització mnemotècnica en combinació amb AR, VR i dins d'un videojoc exploratori, i van reunir informació valuosa dels participants individuals. Investigacions complementàries van confirmar la predilecció dels estudiants per cursos personalitzats i la necessitat d'innovacions didàctiques. / [EN] This thesis is aimed at promoting collaboration among L2 teachers, IT professionals, L2 students tackling 21st century technology, and the modern digitally minded public. Specifically, it seeks to provide practical solutions for efficient SL/FL/L2 vocabulary memorisation and engagement via the use of visuospatial mnemonics in immersive environments. Methodologically it counts on a collection of numerical data analysed statistically and by exploring a subjective perspective shared by the participants. The manuscript is a compendium of published papers that highlight different aspects of the thesis content. The author kept in mind a common question for quantitative studies which was if the experimental approach would demonstrate statistically significant results in comparison to control techniques while open-ended questions were the base for qualitative inquiries. In addition, surveys were used to obtain opinions in a standardized format. All the studies conducted both demonstrated the effectiveness of mnemonic spatialization in combination with AR, VR and within an explorative videogame, and collected valuable insights from individual participants. Supplementary research confirmed students' predilection for tailor-made courses and the need for didactic innovations. / Larchen Costuchen, A. (2023). Spatial Mnemonics for L2 Vocabulary Recall. Customized Training for 21st Century Students [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195731 / Compendio

Nel corso dell’Ottocento, in Francia, il principio di formazione, attraverso gli studi classici, delle élite destinate a ricoprire le più alte funzioni professionali assunse una connotazione sempre più anacronistica e il sistema scolastico fu al centro di una serie di accesi dibattiti e tentativi più o meno riusciti di riforma dei metodi di insegnamento e dei contenuti degli studi, che si acuirono soprattutto in seguito alla battaglia di Sedan. Il permanere di una cultura e di un sistema di istruzione immobile e legato alla tradizione umanistica si scontrò violentemente a fine secolo con la democratizzazione della società, il progresso scientifico e lo sviluppo economico e con la corsa alla modernizzazione della cultura. Questo elaborato si propone di ripercorrere i principali aspetti culturali, storici ed economici che scandirono la storia della pedagogia francese, analizzando il lungo ed altalenante percorso di cambiamento delle humanités classiques durante la costituzione dell’istituzione più conservatrice della Francia del XIX secolo: l’enseignement secondaire. / During the nineteenth century in France, the education through classical studies of the elite meant to play the highest professional roles became increasingly anachronistic and the school system was the main target of many debates and reforming processes. These attempts of changing teaching methods and subjects increased even further after the battle of Sedan. At the end of the century, the persistence of a stationary culture and of an educational system linked to the humanistic tradition clashed with the democratisation of the society, the scientific progress and the economic development and also with the rush to modernise this culture. The aim of this research is to trace the main cultural, historical and economic factors that distinguished the history of French education, while analysing the long and various changes of classical humanities during the establishment of French secondary school, which was the more conservative institution of the nineteenth century.