Le travail a consisté à réaliser l’édition commentée de l’Itinerario de Vartema (Rome,1510), compte-rendu écrit par Vartema à l’issue de son voyage, qui le mena de Venise aux Indes en passant par l’Arabie (1503-08). Bien que ce texte ait donné lieu à plusieurs éditions dans plusieurs langues européennes, il n’a en effet jamais fait l’objet d‘une édition critique. Le voyage eut lieu au moment où les grandes découvertes bouleversèrent l’image du monde: il s’agissait du premier voyage par voie de terre effectué par un occidental au moment où les Portugais créèrent la route commerciale maritime des épices. Vartema est un homme fascinant qui a endossé avec aisance des rôles très éloignés de la mentalité occidentale, nous laissant un document unique dans sa manière de reformuler son expérience. L’objet de la recherche se situe au carrefour de plusieurs disciplines: l’histoire littéraire, la philologie, la littérature de voyage, l’histoire de la géographie, du livre et des sciences. / The aim of this research is the preparation of an annotated critical edition of the de Ludovico de Vartema bolognese of Bologna (1st ed. Rome, 1510). This is a record written by Vartema on his way back from a journey which took him from Venice to the East Indies and through Arabia between 1503 and 1508. It gives an account of the first journey made by a western man after the Portuguese created their commercial empire. Although in the sixteenth century several editions of this work in many languages were issued, it has never before been the subject of a critical edition. Vartema’s Itinerario is the account of a charming man who was able to get inside the minds of people distant from the western mentality. He has left us a unique document since the way his experiences have been told is poised among many disciplines including: political philology, language history, text analysis, history and geography, science book history, travel literature. / Copo del presente lavoro di ricerca è stata la realizzazione dell’edizione critica commentata dell’Itinerario de Ludovico de Vartema bolognese (Roma,1510). Si tratta del resoconto scritto da Vartema al ritorno dal suo viaggio, che lo portò da Venezia alle Indie orientali, passando per l’Arabia, tra il 1503 e il 1508. Si tratta del primo viaggio effettuato da un occidentale nel momento in cui i Portoghesi crearono il loro impero commerciale. Sebbene nel sedicesimo secolo questo testo abbia visto numerose edizioni in molte lingue, non è mai stato oggetto di un’edizione critica. Lo studio dell’Itinerario di Vartema - uomo affascinante che si cala facilmente in ruoli molto lontano dalla mentalità occidentale e che ci lascia un documento unico per il modo in cui l’esperienza vi è raccontata - si situa al centro degli sguardi incrociati di molte discipline: filologia politica, storia della lingua, analisi del testo, storia e geografia, storia del libro delle scienze, letteratura di viaggio.

La tesi ha lo scopo di inquadrare Giordani nel contesto del mondo culturale cattolico tra le due guerre e di approfondire la sua proposta di «cristianesimo integrale» come soluzione alla crisi che negli anni Venti e Trenta viziò il mondo economico, il sistema politico e lo scenario culturale, a livello di principi fondamentali, di valori. Per questo si è dato assoluto rilievo ai rapporti di Giordani con molti intellettuali suoi contemporanei e con varie istituzioni culturali cattoliche. Il testo segue dapprima un indirizzo biografico, che permette di ripercorrere la vita di Giordani dalla giovinezza, segnata dalla guerra e dall’esperienza al fronte, alla sua serena fine, nel 1980. Si tratta di una testimonianza di come la sua conseguenzialità tra fede e opere abbia inciso negli ambienti che lo hanno visto protagonista, tanto che è stato avviato per lui il processo di beatificazione. La ricerca è stata condotta tenendo conto degli scritti di Giordani e della storiografia precedente, ma soprattutto utilizzando numerosi materiali d’archivio. In particolare i carteggi privati aiutano a ricostruire l’operato di Giordani a favore dell’impegno degli intellettuali cattolici negli anni oscuri del fascismo e la sua indefessa attività per la realizzazione di un nuovo umanesimo. Altro spazio è stato riservato ai rapporti maturati da Giordani con due esponenti del mondo cattolico italiano di quel periodo, ovvero Giovanni Papini e Piero Bargellini. / This dissertation aims at setting Igino Giordani within the broader framework of the catholic cultural environment between the two world wars. It focuses on his proposal of an «integral Christianity» as a solution to the recession which threatened the fundamental values and principles of the economy, politics and culture during the 1920's and 1930's. This is the reason why the relationships between Giordani and many of his colleagues and cultural catholic institutions have been studied in depth. The work starts with a biography, underlining how Giordani's youth has been affected by the war and the experience as a soldier, up to his peaceful death, in 1980. His life shows how the consistency of his actions with his faith made him an influent personality in his working environments, to the point that the beatification process has begun. The research is based on Giordani's writings and on the previous historiography, but the most important source is constituted by a large number of archive documents. Particularly, Giordani's private correspondence has been very useful in understanding how he acted in order to support the engagement of the catholic intellectuals during the dark fascist age and his endless activity in order to build a new humanism. The work also focuses on the relationships between Giordani and two members of the Italian catholic world of the time: Giovanni Papini and Piero Bargellini.

Entre 1960 i 1978 Manuel Vázquez Montalbán assoleix una primera identitat professional a la premsa. Estudia Periodisme i treballa a dues publicacions del 'Movimiento', però una estada a la presó per un delicte polític l'obliga a començar de nou el 1965. A continuació s'acosta a l'anàlisi de la informació Internacional (Siglo20, Tele/eXpres) i evoluciona, segons ho permet l'incert ambient polític, cap a la columna (Triunfo, Arreu, Mundo Diario), l'espai periodístic on s'instal.larà a la transició (La Calle, El Periódico). L'eina fonamental d'aquest trànsit professional és l'humor (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), el reportatge d'ordre sociològic (Triunfo) i el domini de la ficció, els recursos amb què Vázquez Montalbán treballa durant els primers anys 70, quan opina en boca de personatges i signaturas inventades, fins que finalment pot fer-ho sense embuts, un cop derogada la llei de Premsa de 1966. Passa el dia a les redaccions, participa dels problemes i les tensions de la professió i fins i tot dirigeix algunes revistes. A partir de 1979, en guanyar el premi Planeta, redueix la dedicació al periodisme per deixar espai a la narrativa de ficció. / Between 1960 and 1978 Manuel Vázquez Montalbán starts to make a professional name for himself in the press. He studies journalism and works in two publications of the Movement', but a stay in prison for a political crime forces him to start over again in 1965. On leaving prison he chooses to analyse international information (Siglo20, Tele/eXpres) and in the uncertain political environment of late francoism moves towards working as a political columnist (Triunfo, Arreu, Mundo Diario) and those newspaper that established themselves during the transition period (La Calle, El Periódico). Humour is the common denominator during this phase (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), sociological stories (Triunfo) and the prevalence of fiction, the resources with which Vázquez Montalbán works during the early 70s, when he speaks through invented characters and false signatures until he could eventually do so with no holds barred once the 1966 Press Law is repealed. He lives journalism to the full spending all day in newsrooms and being fully involved in all the problems and stresses of the profession and even edits some magazines. After 1979, after winning the Planeta Prize he reduces his commitment to journalism to make space for narrative fiction.

Lo studio propone un primo censimento delle fonti storiche e letterarie ungheresi, manoscritte e a stampa e redatte in lingua italiana o latina, conservate nelle biblioteche di Bergamo (Civica Angelo Mai) e Milano (Ambrosiana e Nazionale Braidense); spesso inediti, tali documenti costituiscono, accanto alle consuete fonti archivistiche, valide testimonianze delle profonde relazioni politiche e culturali stabilitesi tra la nazione italiana e quella ungherese nei secoli XV-XVII. Se nel fondo manoscritto dell’Ambrosiana è stato possibile rinvenire ben 284 "hungarica", 251 sono gli stampati reperiti nei fondi antichi delle tre biblioteche. Di tale materiale, suddiviso in due cataloghi, è stata fornita un’accurata descrizione bibliografica, preceduta da un capitolo introduttivo, in cui, individuate le antiche collocazioni dei documenti (tra le quali spicca la biblioteca padovana dell'erudito Gian Vincenzo Pinelli), si fornisce un’analisi delle diverse tipologie di fonti (suddivise nelle categorie: "Autori ungheresi"; "Avvisi e scritture relativi alla Lunga Guerra"; "Dedicatari ungheresi"; "Epistole, discorsi e orazioni"; "L’Ungheria nella leggenda"; "Testi con riferimento non esplicito all’Ungheria"; "Testi storici"; "Trattatistica") e si dà risalto ad alcune opere, che, tra numerosissime altre, ben si sono prestate a testimoniare i rapporti italo-magiari durante il Basso Medioevo e l’età moderna. / This study takes a first census of handwritten or printed historical and literary Hungarian sources, written in Italian or Latin, kept in the libraries of Bergamo – Civica Angelo Mai –, and Milan – Ambrosiana and Nazionale Braidense. Often unpublished, those documents make up, next to the usual archivial sources, valid evidence of the important political and cultural relations established inbetween the Italian and the Hungarian nations in the 15th-17th centuries. If it has been possible to find out 284 "hungarica" in the manuscripts of the Ambrosiana Library, 251 are the printed one found in the three libraries. A careful bibliographic work has been done describing this material, divided in two catalogues, with an introducing chapter which, once discovered the ancient classification of those documents – one of the most important is the Gian Vincenzo Pinelli’s library of Padua –, analyzes closely the different tipology of sources. These documents has been subdivided in classes: "Hungarian authors"; "Long war dispatches and writings"; "Hungarian dedicatees"; "Epistles, speeches and orations"; "Legendary Hungary"; "Texts not explicitly referred to Hungary"; "Historical texts"; "Treatises". Finally, some texts are emphasized, among many others, to give testimony of the Italian-Hungarian relations during early Middle Ages and Modern Age.

El pensament religiós de Joan Maragall no havia estat objecte fins ara de cap estudi ampli i sistemàtic. Aquesta tesi pretén oferir una sistematització d'aquest pensament en el marc d'una biografia intel·lectual que permeti visualitzar-ne l'evolució i el desenvolupament. Expositivament, s'ha perioditzat la biografia intel·lectual en quatre etapes: 1) la religió romàntica de la bellesa (1860-1890); 2) de l'exaltació positivista dels forts a la cristianització de l'excelsior (1890-1901); 3) un neoespiritualisme modernista (1901-1906), i 4) l'últim Maragall (1906-1911). És en l'últim període quan Maragall dota el seu pensament d'una terminologia específica i li dóna una forma travada i coherent. Des d'una posició clarament antiascètica no, però, antimística , Maragall detecta l'existència en el temps de moments de suspensió de la temporalitat els «moments d'eternitat» la vivència dels quals permet superar la distinció entre vida terrenal i ultraterrenal. / Until now Joan Maragall's religious thought has not been the object of an extensive and methodical study. This thesis aims to offer a systematization of his religious thought within the framework of an intellectual biography which allows for the visualization of its evolution and development. For the purpose of this analysis, the intellectual biography has been divided in four stages: 1) the romantic period of the religion of beauty (1860-1890); 2) the positivist period, from the exaltation of the strong to the Christianization of the excelsior (1890-1901); 3) the modernist neo-spiritualist period (1901-1906), and 4) the last period (1906-1911). Maragall develops a specific terminology for his thought and gives it a coherent and unified form in the last stage. From a clearly anti-ascetic position though not anti-mystic , Maragall detects the existence of moments when temporality is suspended «moments of eternity» , the experience of which allows for the overcoming of the distinction between earthly and otherworldly.

«L’irrealtà quotidiana» di Ottiero Ottieri è un saggio-diario costruito attraverso memorie personali e riflessioni intellettuali che tratta il tema del sentimento d’irrealtà dal punto di vista sociale, letterario, psicoanalitico, scientifico. L’opera è stata molto rielaborata prima di approdare alla stampa, le carte autografe registrano cinque stesure complete e più di dieci stesure parziali. Attraverso le diverse stesure emergono importanti mutamenti strutturali e contenutistici. Le modalità della revisione non sono univoche: le non poche cadute sono compensate da numerose aggiunte, che vanno nell’ordine di un chiarimento più analitico e sottile del complesso processo di formazione propria e generazionale. La tesi è dedica all’analisi archivistica, filologica, strutturale e critica delle carte autografe dell’«Irrealtà quotidiana»: è stata formulata ipotesi sull’ordine cronologico delle numerose stesure autografe, si è cercato di stabilire gli anni di elaborazione, è stata commentata la dinamica dei titoli scelti, la genesi e l’elaborazione della struttura, gli appunti autografi. Inoltre si è analizzata in varie fasi di elaborazione una finzione d’autore di notevole interesse presente all’intero dell’opera, «Una autobiografia culturale» di Vittorio Lucioli, che è un alter ego di Ottieri. / «L’Irrealtà Quotidiana» («Daily Unreality»), written by Ottiero Ottieri, is an essay-diary that collects personal memoirs and intellectual reflections on the feeling of unreality from a social, literary, psychoanalytic and scientific perspective. The text has been reworked multiple times before its final publishing; the author’s autograph manuscripts have been rewritten completely five times and partially more than ten times. Relevant amendments in its structure and contents have been made through the various editing processes. The editing mode has not been univocal: the final text has been subject to some subtractions and many additions aiming to provide a more analytical and lighter explanation of the complex process of the author’s self-development and generational development. The thesis is focused on the archivist, philological, structural and critical analysis of the author’s autograph manuscripts related to «L’Irrealtà Quotidiana». I have developed a theory regarding the chronological order of the author’s manuscripts in an attempt to date the text. I have provided some comments to better understand the dynamics of the title-selection process for each manuscript. Furthermore, I have analysed the origin and processing of the autograph notes. Finally, I have looked at an author-fiction of notable interest included in the essay titled: «Un’autobiografia culturale» («A cultural autobiography») of Vittorio Lucioli. The latter is Ottiero Ottieri’s alter ego.

Il saggio è dedicato allo studio del Mscr.Dresd.Ob.25 della Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek di Dresda. Il codice, databile alla fine del XIV secolo, contiene le tre cantiche della Commedia di Dante. Nonostante le difficoltà di lettura dovute ai danni subiti durante la guerra, il codice si è rivelato un manoscritto di grande interesse per la tradizione dantesca. Dall’analisi codicologica e paleografica, Ob.25 emerge come un prodotto tipico del suo tempo, trascritto per uso personale e per questo anche letto e annotato da un copista che dimostra di avere una certa cultura e sensibilità. Il saggio, però, ha il suo focus nell’analisi di una delle pagine della prima cantica, molto deteriorata e non più leggibile a occhio nudo, che è stata resa possibile dall’utilizzo del Multispectral Imaging System. Si è quindi inteso evidenziare la complessità di una conoscenza che si può realizzare attraverso il metodo storico proprio delle discipline del libro e grazie alle possibilità offerte dalla tecnologia.

The Sultanate of Oman is often described by the international media as a peaceful exception in the turbulent Middle East. Most authors studying Oman’s history and politics agree that discretion, consultation, peaceful neighborhood relations and independence from the greater powers operating in the region have been the constant elements of the country’s contemporary foreign policy. Moreover, it is widely argued that Oman’s foreign policy approach derives from the country’s national identity, including its Ibadi tradition and the cosmopolitan character of the Omani maritime history. Despite the extensive use of terms like a “non-aligned” or “neutral” foreign policy deriving from a “tolerant” or “peaceful” identity, both by academics and journalists to describe the country’s behavior, a careful reflection on the appropriate application of these concepts to the Omani case is still missing. The aim of my research is to deconstruct essentialist understandings of Oman's identity and foreign policy, by looking at how discursive alignments and identity contents varied to support the government's quests for legitimacy, recognition, and status. By adopting a Discourse Historical Approach (DHA), the work compares the National Day speeches and the UN GA speeches under the entire reign of Sultan Qaboos bin Said Al Bu Saidi (1970 – 2020), to look at how discourse changed based on the time, issue, and audience of reference. More broadly, this research seeks to provide an underexplored perspective on Oman’s foreign policy, at the same time contributing both to the theoretical debate on small states’ alignments and to the discussion on the Gulf Cooperation Council (GCC) states’ foreign policies and identities.

[ES] Este trabajo tiene como objetivo principal establecer un método que permita y facilite el diseño y desarrollo de entornos interactivos para la enseñanza de una segunda lengua en la primera infancia. Para ello, a lo largo de la investigación, se estableció un análisis que desarrolló el estudio a través de cuatro pilares: el contexto educativo, los fundamentos teóricos, los sujetos de estudio y la tecnología. El análisis de las facetas concernientes al ámbito educativo varía según el contexto que se estudie. En esta investigación se tuvo como foco de estudio Colombia, donde se tuvieron en cuenta diversos aspectos relacionados con las condiciones educativas del país, los planes de gobierno, los recursos y capacitaciones docentes, así como las condiciones socioeconómicas, todo lo cual determinó los resultados de los estudios que se realizaron. Los fundamentos teóricos que se tuvieron en consideración, además de girar en torno a los factores asociados al aprendizaje y la enseñanza, se enmarcaron más concretamente en el aprendizaje del inglés como segunda lengua, para alinear este proyecto investigativo con el fortalecimiento de los focos estratégicos contemplados en la propuesta política CONPES 16-25, que busca hacer de Colombia un país más desarrollado y competitivo en el marco de varios retos, uno de los cuales es el uso de las nuevas TIC en contextos educativos que generen valor agregado. De esta forma, nuestro aporte podrá ayudar a mitigar la brecha social y económica que denota el monolingüismo, aumentando las posibilidades de tener mayores y mejores oportunidades sociales, académicas y profesionales, representando en consecuencia una importante ventaja competitiva en la estructura económica y social del país. En lo que respecta a los sujetos de estudio, se incluyó a docentes de inglés en educación preescolar y a niños de 4 a 6 años. Esta es una etapa etaria clave en la intervención dentro de la denominada "primera Infancia", en la que está comprobado que los efectos educativos de calidad que se dan en esta fase incrementan y fortalecen el desarrollo individual y social de los niños, llegando a impactar, incluso, en los sectores económicos de un país. Finalmente, el objeto de estudio reflejado a lo largo de la investigación giró en torno a la tecnología, su uso, sus tendencias y su apropiación en los entornos educativos. Con ella se han gestado múltiples cambios a nivel académico. La demanda de creación de contenidos curriculares de base tecnológica y de calidad ha aumentado y, al mismo tiempo, ha supuesto un esfuerzo por parte de docentes, investigadores, diseñadores y demás profesionales interesados en proporcionar mejores herramientas de trabajo para fortalecer el proceso de enseñanza-aprendizaje. Estos profesionales utilizan metodologías efectivas que, estudiadas en conjunto, dieron lugar a la creación de un modelo que fusionó componentes y lenguaje propio de cada profesión vinculada al proceso de creación de contenidos académicos con base tecnológica. Un resultado de la investigación fue la integración de metodologías que permitieron el diseño de una plataforma web que facilita el proceso de creación de contenidos educativos de calidad basados en la tecnología. Las metodologías que, después de un amplio estudio, se seleccionaron para diseñar el instrumento web fueron el DBR, como enfoque metodológico del diseño instruccional, el Design Thinking, como metodología que facilita el desarrollo de diseño centrado en el usuario y, por último, la metodología para la creación de Juegos Serios, cuya base pedagógica facilita la creación de recursos didácticos y educativos adecuados para los sujetos de estudio de esta investigación. El uso de esta plataforma web permitió generar los requerimientos clave para el diseño de una aplicación interactiva como propuesta tecnológica innovadora que facilita el proceso de aprendizaje de inglés como segunda lengua en la primera infancia. / [CA] Aquest treball té com a objectiu principal establir un mètode que permeta i facilite el disseny i el desenvolupament d'entorns interactius per a l'ensenyament d'una segona llengua en la primera infància. Per a això, al llarg de la investigació, es va establir una anàlisi que va vertebrar l'estudi a través de quatre pilars: el context educatiu, els fonaments teòrics, els subjectes d'estudi i la tecnologia. L'anàlisi de les facetes relatives a l'àmbit educatiu varia segons el context que s'estudie. En aquesta investigació es va tenir com a focus d'estudi Colòmbia, on es van tenir en compte diversos aspectes relacionats amb les condicions educatives del país, els plans de govern, els recursos i les capacitacions docents, així com les condicions socioeconòmiques, aspectes que van determinar els resultats dels estudis que es van realitzar. Els fonaments teòrics que es van tenir en consideració, a més de girar entorn dels factors associats a l'aprenentatge i l'ensenyament, es van emmarcar més concretament en l'aprenentatge de l'anglès com a segona llengua, per a alinear aquest projecte investigatiu amb l'enfortiment de les línies estratègiques contemplades en la proposta política CONPES 16-25, que té l'objectiu de fer de Colòmbia un país més desenvolupat i competitiu en el marc de diversos reptes, un dels quals és l'ús de les noves TIC en contextos educatius que generen valor agregat. D'aquesta forma, la nostra aportació podrà ajudar a mitigar la bretxa social i econòmica que denota el monolingüisme, i augmentaran així les possibilitats de tenir majors i millors oportunitats socials, acadèmiques i professionals, el que representarà, en conseqüència, un important avantatge competitiu en l'estructura econòmica i social del país. Pel que fa als subjectes d'estudi, es van incloure docents d'anglès en educació preescolar i xiquets i xiquetes de 4 a 6 anys. Aquesta és una etapa clau en la intervenció dins de la denominada primera Infància, en la qual està comprovat que els efectes educatius de qualitat que es donen en aquesta fase incrementen i enforteixen el desenvolupament individual i social dels infants, i arriben a impactar, fins i tot, en els sectors econòmics d'un país. Finalment, l'objecte d'estudi reflectit al llarg de la investigació va girar entorn de la tecnologia, el seu ús, les seues tendències i la seua apropiació en els entorns educatius. Amb aquesta s'han gestat múltiples canvis a nivell acadèmic. La demanda de creació de continguts curriculars de base tecnològica i de qualitat ha augmentat i, al mateix temps, ha suposat un esforç per part de docents, investigadors, dissenyadors i altres professionals interessats a proporcionar millors eines de treball per a enfortir el procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquests professionals utilitzen metodologies efectives que, estudiades en conjunt, van donar lloc a la creació d'un model que va fusionar components i llenguatge propi de cada professió vinculada al procés de creació de continguts acadèmics amb base tecnològica. Un resultat de la investigació va ser la integració de metodologies que van permetre el disseny d'una plataforma web que facilita el procés de creació de continguts educatius de qualitat basats en la tecnologia. Les metodologies que, després d'un ampli estudi, es van seleccionar per a dissenyar l'instrument web van ser el DBR, com a enfocament metodològic del disseny instructiu, el Design Thinking, com a metodologia que facilita el desenvolupament de disseny centrat en l'usuari i, finalment, la metodologia per a la creació de Jocs Seriosos, la base pedagògica dels quals facilita la creació de recursos didàctics i educatius adequats per als subjectes d'estudi d'aquesta investigació. L'ús d'aquesta plataforma web va permetre generar els requeriments clau per al disseny d'una aplicació interactiva que va incorporar la Realitat Augmentada, com a proposta tecnològica innovadora que que facilita el procés d’aprenentatge d’anglès com a segona llengua en la primera infància. / [EN] The main objective of this research work is to establish a method that allows and facilitates the design and development of interactive environments for the teaching of a second language in early childhood. In order to meet this aim, throughout the research, an analysis was established that developed the study around four bases: the educational context, the theoretical foundations, the study subjects and technology. The analysis of the facets concerning the educational field varies according to the context being studied. In this research, the focus of the study was on Colombia, where several aspects were taken into account related to the country's educational features, government plans, teaching resources and teacher training, as well as socioeconomic conditions, all of which determined the results of the studies that were carried out. The theoretical foundations that were taken into consideration, in addition to focusing on the factors associated with learning and teaching, were framed more specifically in the learning of English as a second language, to align this research project with the strengthening of the strategic targets contemplated in the policy proposal CONPES 16-25, which aims at making Colombia a more developed and competitive country within the framework of several challenges , one of which is the use of new ICT in educational contexts that generate added value. In this way, our contribution can help mitigate the social and economic gap denoted by monolingualism, thus increasing the chances of having greater and better social, academic and professional opportunities, as well as representing an important competitive advantage in the economic and social structure of the country. Regarding the study subjects, English teachers in preschool education and children from 4 to 6 years old were included. This is a key age stage of intervention within the so-called "early childhood", in which it is proven that the quality educational effects that occur in this phase increase and strengthen the individual and social development of children, even impacting on the economic sectors of a country. Finally, the object of study reflected throughout the research revolved around technology, its use, its trends and its appropriation in educational environments. It has brought about multiple changes at the academic level. The demand for the development of technology-based and quality curricular content has increased and, at the same time, it has involved an effort on the part of teachers, researchers, designers and other professionals interested in providing better tools to strengthen the teaching-learning process. These professionals use effective methodologies that, studied together, led to the creation of a model which merged components and language from each profession linked to the process of creating technology-based academic content. One result of the research was the integration of methodologies that resulted in the design of a web platform that facilitates the process of creating quality educational content based on technology. The methodologies that were selected, after a comprehensive study, to design the web resource were DBR, a methodological approach to instructional design, "Design Thinking", a methodology that facilitates the development of user-centered design and, finally, the methodology for the creation of Serious Games, whose pedagogical basis enables the design of didactic and educational resources suitable for the subjects involved in this research. The use of this web platform allowed us to generate the key requirements for the design of an interactive application that incorporated Augmented Reality, as an innovative technological proposal that facilitates the process of learning English as a second language in early childhood. / Harris Bonet, PM. (2021). Diseño de un entorno interactivo para la enseñanza bilingüe en la primera infancia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179558

[ES] Esta investigación formó parte del proyecto concedido por el Ministerio de Economía y Competitividad, del Gobierno de España, con referencia FFI2016-77941-P, liderado por la Dra. María Luisa Carrió-Pastor, investigadora, catedrática y directora del Departamento de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, España. Se investigó, analizó, reconoció y comparó las estrategias metadiscursivas presentes en los discursos políticos de Lenín Moreno, de Ecuador y de Pedro Sánchez, de España. El estudio identificó patrones metadiscursivos contenidos en el lenguaje político y examinó los mecanismos discursivos de persuasión que apelaban al ethos, pathos y logos, con los que se quería incidir de modo directo o indirecto en las audiencias. El objeto del estudio era determinar la función que cumplían los marcadores del metadiscurso, a nivel retórico-argumentativo, en los discursos utilizados por los políticos referidos para argumentar sus puntos de vista. Se recopiló manualmente discursos presidenciales que abarcaron los años 2017, 2018, 2019 y 2020. Se generó el CORPUS ECU-ES que agrupó 967.382 palabras. El 51% correspondió a Ecuador y el 49% a España. En el primer caso, se observó un período de 34 meses; y, en el segundo, 21 meses. El CORPUS ECU-ES se dividió en dos sub-corpus: el CORPUS ECU con 495.617 palabras (discursos de Lenín Moreno, de Ecuador); y, el CORPUS ES con 471.765 palabras (discursos de Pedro Sánchez, de España). Se utilizó el programa informático "METOOL", diseñado por el Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Reino Unido, y se etiquetó e identificó los patrones metadiscursivos. Se asumió como referencia la taxonomía propuesta por Hyland (2005) quien agrupa a los marcadores del metadiscurso en dos grandes categorías: textuales e interpersonales. Para el análisis de los datos, se adoptó la metodología de investigación cuantitativa-cualitativa. Se parametrizó, reconoció, delimitó, diferenció, comparó y correlacionó los patrones metadiscursivos y las diferentes variables obtenidas en el proceso investigador. El estudio determinó que los marcadores metadiscursivos reforzaron los mecanismos persuasivos a nivel retórico-argumentativo en los discursos políticos. Se estableció la concurrencia de variaciones en los patrones metadiscursivos utilizados por los políticos de Ecuador y España. La investigación reveló el uso de patrones metadiscursivos similares y diferentes, según la taxonomía de (Hyland 2005). El estudio estimó relevante contribuir y ampliar los marcos comprensivos de los estudios del metadiscurso, a partir de aportes investigativos, que consideran otros contextos comunicativos, en los estudios intralingüísticos de estilos diferentes del discurso político dentro de una misma lengua: el español. / [CA] Aquesta investigació va formar part del projecte concedit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, del Govern d'Espanya, amb referència FFI2016-77941-P, liderat per la Dra. María Luisa Carrió Pastor, investigadora, catedràtica i, directora de Departament de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, Espanya. Es va investigar, analitzar, reconèixer i comparar les estratègies metadiscursivas presents en discursos polítics de l'Equador i Espanya. L'estudi va identificar patrons metadiscursius continguts en el llenguatge polític; i, va examinar els mecanismes discursius de persuasió que apel·laven a l'ethos, pathos i logos, amb els quals es volia incidir de manera directa o indirecte en les audiències. L'objecte de l'estudi era determinar la funció que complien els marcadors del metadiscurs, a nivell retòric-argumentatiu, en els discursos utilitzats pels polítics en Espanya i Equador per argumentar els seus punts de vista. Es va recopilar manualment discursos presidencials que van abastar els anys 2017, 2018, 2019 i 2020. Es va generar el CORPUS ECU-ES que va agrupar 967.382 paraules. El 51% va correspondre a l'Equador i el 49% a Espanya. En el primer cas, es va observar un període de 34 mesos; i, en el segon, 21 mesos. L'CORPUS ECU-ES es va dividir en dos sub-corpus: el CORPUS ECU amb 495.617 paraules (discursos de Lenín Moreno, de l'Equador); i, el CORPUS ÉS amb 471.765 paraules (discursos de Pedro Sánchez, d'Espanya). Es va utilitzar el programa informàtic "METOOL", dissenyat pel 'Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Regne Unit, i es va etiquetar i va identificar els patrons metadiscursius. Es va assumir com a referència la taxonomia proposada per Hyland (2005) qui agrupa els marcadors del metadiscurs en dos grans categories: textuals i interpersonals. Per a l'anàlisi de les dades es va adoptar la metodologia d'investigació quantitativa-qualitativa. Es va parametritzar, reconèixer, delimitar, diferenciar, comparar i correlacionar els patrons metadiscursius i les diferents variables obtingudes en el procés investigador. L'estudi va determinar que els marcadors metadiscursius van reforçar els mecanismes persuasius a nivell retòric-argumentatiu en els discursos polítics. Es va establir la concurrència de variacions en els patrons metadiscursius utilitzats pels polítics de l'Equador i Espanya. La investigació va revelar l'ús de patrons metadiscursius similars i diferents, segons la taxonomia de (Hyland 2005). L'estudi va estimar rellevant contribuir i ampliar els marcs comprensius dels estudis del metadiscurs, a partir d'aportacions investigadores, que consideren altres contextos comunicatius, en els estudis intralingüístics d'estils diferents del discurs polític dins d'una mateixa llengua: el castellà. / [EN] This research was part of the project granted by the Ministry of Economy and Competitiveness, of the Government of Spain, with reference FFI2016-77941-P, led by Dr. María Luisa Carrió Pastor, researcher, professor, and director of the Department of Applied Linguistics, of the Polytechnic University of Valencia, Spain. The metadiscursive strategies present in political discourses by Lenín Moreno from Ecuador and Pedro Sánchez from Spain were investigated, analyzed, recognized, and compared. The study identified metadiscursive patterns contained in political language and it has examined the discursive mechanisms of persuasion that appealed to ethos, pathos, and logos, with which was intended to influence the audiences directly or indirectly. The object of the study was to determine the function of metadiscourse markers, at the rhetorical-argumentative level, in the speeches used by the politicians referred to argue their points of view. Presidential speeches covering the years 2017, 2018, 2019 and 2020 were collected manually. The CORPUS ECU-ES was generated, grouping 967,382 words. 51% corresponded to Ecuador and 49% to Spain. In the first case, a period of 34 months was observed and, in the second, 21 months. The CORPUS ECU-ES was divided into two sub-corpuses: the CORPUS ECU with 495,617 words (speeches by Lenín Moreno, from Ecuador) and, the CORPUS ES with 471,765 words (speeches by Pedro Sánchez, from Spain). The "METOOL" software, designed by the Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, UK, was used and the metadiscursive patterns were tagged and identified. The taxonomy proposed by Hyland (2005) was assumed as a reference, who groups the metadiscourse markers into two large categories: textual and interpersonal. For data analysis, the quantitative-qualitative research methodology was adopted. The metadiscursive patterns and the different variables obtained in the research process were parameterized, recognized, delimited, differentiated, compared, and correlated. The study has determined that the metadiscursive markers reinforced persuasive mechanisms at the rhetorical-argumentative level in political speeches. The concurrence of variations in the metadiscursive patterns used by the politicians of Ecuador and Spain was established. The research revealed the use of similar and different metadiscursive patterns, according to the taxonomy of (Hyland 2005). The study deemed it relevant to contribute and expand the comprehensive frameworks of metadiscourse studies, based on research contributions that consider other communicative contexts, in intralinguistic studies of different styles of political discourse within the same language: Spanish. / Aguinaga Aillón, DJ. (2022). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas utilizadas en los discursos políticos en Ecuador y España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182401