Der vorliegende Beitrag fokussiert die Buchfilmwerbung zu Judith Hermanns Roman "Alice" und zeigt die Analogien zwischen den textuellen Inszenierungspraktiken und dem Buchtrailer in ästhetischer Hinsicht auf.

The subject of this thesis is Hermann Lietz and the Landerziehungsheime. Its purpose is to discover the sources of the Heime in Lietz's life and thought. It seeks to answer the basic question, "Why did Lietz become an educator and what were his motives in establishing the Landerziehungsheime?" The thesis is divided, generally, into three sections. The first attempts to isolate and reconstruct those events in Lietz's biography which were decisive in the shaping of the educator. The second part investigates certain aspects of the thought of J. G. Fichte, P. de Lagarde end R. Eucken, the three major intellectual influences upon the development of Lietz's idealistic Weltanschauung. The third section considers the Landerziehungsheim itself as a result of the interaction between Lietz' s concrete life experience and his philosophical-religious world-view.

No description available.

No description available.

Critics have not yet come to an agreement as to how much Goethe took from Voss's Luise for his Hermann und Dorothea: and how much credit we are justified in giving to Goethe's originality for his production. When Hermann und Dorothea first appeared, it was scorned by a great many readers as being a rather poor imitation of Luise. Now it is undoubtedly regarded as the better productions of the two. However many critics still consider it to be an imitation of Voss, although perhaps an improvement. Certainly, Goethe was inspired to the use of the hexameter, in the telling of his story, by Voss's work; there is not a doubt of this, as Goethe himself admits the fact without hesitancy. But I feel sure that in making an honest comparison of the two poems one can easily see that the younger poet is entirely original except, as I have said, in the matter of the verse-form. Goethe's poem contains many subtleties of character and really wonderful philosophies of life, that when one studies the two poems for comparative purposes, Luise becomes weak and colorless besides the masterpiece, Hermann und Dorothea.

[ES] El interés de conjugar dos lenguajes -la palabra y la imagen- en un libro xilográfico nos ha conducido a emprender la presente tesis doctoral, en la que abordamos diversos caminos de interpretación y relectura de la novela Der Steppenwolf (El lobo estepario) de Hermann Hesse a partir de un libro de artista. Una narración xilográfica en la que nos hemos servido del método de plancha perdida, y que recibe el título de El libro no leído. Nuestra investigación doctoral se dirige, en primer lugar, a establecer una panorámica de más de dos milenios de historia del libro, desde sus orígenes hasta la aparición del fenómeno del libro de artista, del que participa nuestro El libro no leído. Del mismo modo, hemos abordado una contextualización histórica, social y literaria del género Bildugsroman (la novela de formación) dentro de la tradición literaria alemana, así como del particular universo creador de Hermann Hesse, autor de El lobo estepario (1927), y máximo epígono del género de la novela de formación por su abismal reflexión en torno a la crisis del yo como respuesta a los calamitosos tiempos que tocó vivir al escritor. Si bien la novela de Hermann Hesse puede ser interpretada desde otras disciplinas artísticas, hemos elegido el libro xilográfico porque, en primer lugar, al constituirse la propia novela de Hesse en una suerte de cuaderno de anotaciones, nuestro procedimiento técnico se configura de modo explícito como una evolución del códex. Esta circunstancia no solo comprende el devenir histórico del libro como objeto, sino que, asimismo, explicita su evolución, que enlaza con la cultura, la lectura, el aprendizaje y la formación (Bildung), así como con el devenir lógico de una lengua y de una literatura: la alemana. En segundo lugar, la relación que cabe establecer entre El lobo estepario y El libro no leído estriba en el hecho de que la madera, la materia-matriz sobre la que se realizan las xilografías, se identifica, asimismo, como -convertida en papel- en el recurso ancestral del objeto libro, tan intrínsecamente relacionado con la historia de la cultura y de la ciencia. La madera, transformada en papel y, por ende, en libro, ha acompañado la evolución de la humanidad a lo largo de los siglos. La madera es un espacio y un tiempo detenido en una imagen, y es vínculo con la palabra y con la tradición oral, con las palabras que han hecho posible decir y decirnos. En síntesis, nuestro El libro no leído, a cuya intelección artística y estética se encamina la presente tesis doctoral, en tanto evolución del códex, pretende conjurar la historia, la palabra y la imagen, constituyéndose en nuestra más ambiciosa, personal y abisal creación hasta la fecha. / [CA] L'interés de conjugar dos llenguatges -la paraula i la imatge- en un llibre xilogràfic ens ha conduït a emprendre la present tesi doctoral, en la qual abordem diversos camins d'interpretació i relectura de la novel·la Der Steppenwolf (El llop estepari) d'Hermann Hesse, a partir d'un llibre d'artista. Una narració xilogràfica en la qual ens hem servit del mètode de planxa perduda, i que rep el títol de El llibre no llegit. La nostra investigació doctoral es dirigeix, en primer lloc, a establir una panoràmica de més de dos mil·lennis d'història del llibre, des dels seus orígens fins a l'aparició del fenomen del llibre d'artista, del qual participa nostre El llibre no llegit. De la mateixa manera, hem abordat una contextualització històrica, social i literària del gènere Bildugsroman (la novel·la de formació) dins de la tradició literària alemanya, així com del particular univers creador d'Hermann Hesse, autor de El llop estepari (1927), i màxim epígon del gènere de la novel·la de formació per la seua abismal reflexió entorn de la crisi del jo com a resposta als calamitosos temps que li va tocar viure a l'escriptor. Si bé la novel·la d'Hermann Hesse pot ser interpretada des d'altres disciplines artístiques, hem triat el llibre xilogràfic perquè, en primer lloc, en constituir-se la pròpia novel·la de Hesse en una sort de quadern d'anotacions, el nostre procediment tècnic es configura de manera explícita com una evolució del códex. Aquesta circumstància no sols comprén l'esdevenir històric del llibre com a objecte, sinó que, així mateix, explicita la seua evolució, que enllaça amb la cultura, la lectura, l'aprenentatge i la formació (Bildung), així com amb l'esdevenir lògic d'una llengua i d'una literatura: l'alemanya. En segon lloc, la relació que cal establir entre El llop estepari i El llibre no llegit consisteix en el fet de que la fusta, la matèria-matriu sobre la qual es realitzen les xilografies, s'identifica, així mateix, com -convertida en paper- el recurs ancestral de l'objecte lliure, tan intrínsecament relacionat amb la història de la cultura i de la ciència. La fusta, transformada en paper i, per tant, en llibre, ha acompanyat l'evolució de la humanitat al llarg dels segles. La fusta és un espai i un temps detingut en una imatge, i és vincle amb la paraula i amb la tradició oral, amb les paraules que han fet possible dir i dir-nos. En síntesi, nostre El llibre no llegit, a la intel·lecció artística i estètica a la qual s'encamina la present tesi doctoral, en tant evolució del códex, pretén conjurar la història, la paraula i la imatge, constituint-se en nostra més ambiciosa, personal i abissal creació fins hui. / [EN] The interest in combining two languages - the word and the image - in a woodblock book has led us to undertake this doctoral thesis, in which we address various ways of interpretating and re-reading the novel Der Steppenwolf (The Steppenwolf) by Hermann Hesse, starting with an artist's book. It is a woodblock narrative in which we have applied the «lost iron method», and which we called The Unread Book. Our doctoral research, in the first place, aims at establishing an overview of more than two millennia of book history, from its origins to the appearance of the phenomenon of the artist's book, which our Unread Book is an example of. In the same way, we have addressed a historical, social and literary contextualization of the genre Bildungsroman (Novel of Formation) within the German literary tradition, as well as the particular creative universe of Hermann Hesse, author of The Steppenwolf (1927) and maximum epigone of the Novel of Formation genre, for his abysmal reflection on the crisis of the self as a response to the calamitous times that the writer had to live in. Although Hermann Hesse's novel can be interpreted starting from different artistic disciplines, we have chosen the woodblock book; firstly because, being Hesse's novel itself a kind of notebook, our technical procedure is explicitly configured as an evolution of the codex. This circumstance not only includes the historical evolution of the book as an object, but also explains its evolution, which is linked to culture, to reading, to learning and to training (Bildung), as well as with the logical evolution of a language and a literature: the German ones. Secondly, the relationship which can be established between The Steppenwolf and The Unread Book lies in the fact that wood, the matrix material on which woodcuts are made, is also identified as - converted into paper - the ancestral resource of the book object, so intrinsically related to the history of culture and science. Wood, transformed into paper, and then into a book, has accompanied the evolution of humanity over the centuries. Wood is a space and a time stopped in an image, and it is a link with the word and with oral tradition, with the words that we have been able to say and to say to each other. In short, our The Unread Book, to whose artistic and aesthetic understanding is directed this doctoral thesis, is an evolution of the codex and it aims at combining history, word and image, constituting our most ambitious, personal and abysmal creation to date. / Bastidas Castillo, RV. (2023). El libro no leído. Proceso de interpretación y relectura del Bildungsroman El lobo estepario de Hermann Hesse a partir de un libro xilográfico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200174

In diesem Beitrag werden die Tanzsammlungen Terpsichore von Michael Praetorius und Banchetto musicale von Johann Hermann Schein hinsichtlich der Organisation der Mehrstimmigkeit und der Instrumentalbesetzung untersucht. Die Satztechnik weist zum Teil deutliche Bezüge zur usuellen Musikpraxis früherer Zeit auf. Wenngleich die Tänze von Praetorius und Schein nicht improvisiert wurden, so sind doch Formeln improvisatorischer Praxis nachweisbar, einige wenige Tänze in diesen Sammlungen gleichen fast einer notierten Improvisation. Die Tänze sind nicht im engeren Sinne instrumentiert, aber Schein und Praetorius überlieferten Hinweise zur instrumentalen Ausführung. Zur Erhellung der Besetzungsproblematik tragen andere Instrumentalkompositionen Scheins sowie die Organographie aus Praetorius’ Syntagma musicum (1619) ebenso bei wie Überlegungen zu damals gängigen Formationen wie beispielsweise zum Gamben- und Violinconsort oder zum mixed consort nach englischem Vorbild, die auch mitteldeutschen Komponisten vertraut waren. / In this contribution the collections of dance music Terpsichore by Michael Praetorius and Banchetto musicale by Johann Hermann Schein are discussed with respect to multi-voice settings and instrumentation. Although the dances by Praetorius and Schein were not improvised, some typical formulas of improvisational practices are identifiable; indeed, some dances in these collections appear almost identical to transcribed improvisations. These dances are not instrumented or arranged in the modern sense, however Schein and Praetorius provided hints for instrumental realization. To clarify the question of which instruments were used, other instrumental compositions by Schein as well as the organography from Praetorius’s Syntagma musicum (1619) prove helpful. Common ensemble types during this period like viol and violin consorts or English mixed consorts, which were familiar to Mid-German composers, are also taken into account.

No description available.

<p>I uppsatsen analyseras de två karaktärerna Harry Haller och Hermine, från Hermann Hesses Der Steppenwolf, med hjälp av Judith Butlers queerteori. Karaktärernas förhållande till varandra, köns- och genusroller samt heteronormativiteten undersöks och sätts i samband med bokens maskerad- och teatermotiv. Förutom att maskerad- och teatermotivet undersöks i relation till karaktärerna, analyseras det också i sig självt med utgångspunkt i Judith Butlers teorier om det konstruerade könet och dragshowens subversiva funktion.</p>

This thesis investigates representations of happiness in recent German literature and film. The interpretations focus on how happiness is negotiated in the context of home and travel, of Heimat and Fremde, in order to understand happiness, not only insofar as it contributes to “the good life”, but also as an element that shapes public discourses. My readings of works of fiction take into account how notions of happiness have shifted since the turn of the millennium. One reason for this shift is the heightened interest in happiness research, one of the most thriving interdisciplinary research fields of the last decade, which includes disciplines such as psychology, neurosciences, political science, sociology and economics. The following texts and films are examined in this context: Sommerhaus, später (1998) and Nichts als Gespenster (2003) by Judith Hermann, Transfer Lounge (2003) by Gregor Hens, Die Habenichtse (2006) by Katharina Hacker, Head-On (German: Gegen die Wand, 2004) by Fatih Akın, When We Leave (German: Die Fremde, 2010) by Feo Aladağ, Der Blick hinab (2007) by Shirin Kumm, Unveiled (German: Fremde Haut, 2005) by Angelina Maccarone, Cherry Blossoms (German: Kirschblüten – Hanami, 2008) by Doris Dörrie and Zehn (2010) by Franka Potente. My theoretical framework is informed in part by Sara Ahmed’s 2010 influential study, The Promise of Happiness, which takes a critical view toward recent happiness research from a cultural studies perspective. My analysis is directed at the ways in which concepts of happiness are narrated, negotiated and challenged within the context of transnational stories, which are inscribed with the effects of “supermodernity” (Augé) in a globalized world. I show how these works subvert themes and motifs that are associated with happiness, such as home and Heimat and travel or migration into the West. Finally, my readings show how these works mediate and reflect public dialogues and traditional notions about what makes us happy or unhappy, and I demonstrate how new configurations of happiness arise from these narratives. / Thesis (Ph.D, German) -- Queen's University, 2013-05-30 17:42:26.632