La tesi planteja dos objectius:1. Conèixer les relacions d'amistat i interacció social de l'adolescent sord.- Descriure les experiències els conceptes i els valors d'amistat.- Analitzar les relacions sociomètriques en el context del grup-classe.- Analitzar els temes de conversa i els interlocutors habituals.- Identificar les variables que influeixen en l'amistat, en la població adolescent amb sordesa.2. Verificar si existeixen semblances i diferències entre els adolescents amb sordesa i els oients, quant a l'amistat i la interacció social.Les variables analitzades es distribueixen en dos blocs: les variables influents o independents i les dimensions estudiades o variables dependents.Dintre del primer bloc, s'ha analitzat: - Les variables sociodemogràfiques (edat, sexe, classe social, presència de germans i graus de sordesa) - Les variables psicolingüístiques (nivell de llenguatge i comunicació, i característiques de personalitat) - Les variables educatives (característiques educatives de la família, característiques acadèmiques i escolars, i activitats extraescolars) Dintre del segon bloc s'ha analitzat: - Les experiències, els conceptes i valors d'amistat - La posició sociomètrica dintre del grup-classe - Els temes de conversa i interlocutors Parteix de la hipòtesi que les diferents variables independents influiran en les dimensions estudiades o variables dependents.Els instruments per a la obtenció de les dades consisteixen en una entrevista individual amb els diferents adolescents de la mostra, sobre l'amistat; un sociograma en els diferents grups-classe on hi ha l'adolescent sord i l'oient, i diferents qüestionaris a omplir pels alumnes i professorat respecte les variables estudiades. Quant als participants, la mostra està formada per vint adolescents sords i vint adolescents oients, escolaritzats a l'etapa secundària obligatòria i postobligatòria de cicles formatius i batxillerat. Per gèneres hi ha vint nois i vint noies, d'edats compreses entre els dotze i els dinou anys. Els adolescents sords tenen tots ells sordeses severes i pregones. Les conclusions principals obtingudes són les següents: 1. Els resultats mostren, en general, una important normalització en les relacions d'amistat i socials entre els adolescents sords i altres adolescents, tant oients com sords. 2. S'identifica un grup reduït d'adolescents sords, de major edat, amb menor interacció social. 3. Entre les diferents variables independents analitzades, la major part d'elles no mostren significació estadística sobre les variables dependents; només els aspectes pragmàtics del llenguatge, és a dir, la comunicació i la gestió de la conversa, mostren una clara influència sobre l'amistat i la posició social a classe, entre l'alumnat amb sordesa. 4. Establir relacions d'amistat amb altres adolescents sords pot ser especialment important per aquells nois i noies amb sordesa que mostren una vida social més feble. Finalment, la tesi recull diferents implicacions educatives que poden millorar la interacció social dels adolescents sords amb companys d'edat, tal com: 1. L'escolarització ordinària a temps complert, des de l'inici de l'escolaritat i amb agrupament d'alumnat sord en el mateix cicle educatiu. 2. La utilització de la llengua oral com a llengua de comunicació comuna entre l'alumnat sord i els companys oients de classe. 3. L'actitud empàtica i l'actuació metodològica del professorat envers l'alumnat amb sordesa. 4. La importància de la família en l'autonomia de l'adolescent amb sordesa. / This thesis raises two objectives: 1. To understand social interaction and friendships among deaf teenagers. - To describe the experiences, the concepts and the values of friendship. - To analyze the sociometric relationships in the context of group classes. - To analyze the themes of conversation and the usual interlocutors. - To identify the variables which influence friendships among deaf teenagers. 2. To establish whether similarities and differences exist between deaf and hearing adolescents, with regard to friendship and social interaction. The variables which have been analyzed are distributed into two blocks: influential or independent variables and researched dimensions or dependent variables. Within the first block we have analyzed: - Socio-demographic variables (age, sex, social class, number of siblings and degree of deafness) - Psycho-linguistic variables (level of language and communication and personality traits) - Educational variables (family educational background, academic characteristics and extracurricular activities) In the second block we have analyzed: - The experiences, concepts and values of friendship - The sociometric position within the group/class - Subjects of conversation and interlocutors This thesis is based on the hypothesis that the different independent variables influence the researced dimensions or dependent variables. The methods to obtain the data consist in conducting an individual interview with each of the adolescents in the study on the subject of friendship, a sociogram of the various groups/classes which include both deaf and hearing teenagers and various questionnaires to be filled out by the pupils and teachers with regard to the variables of the study. With regard to the participants, the sample consists of 20 deaf and 20 hearing teenagers, all of whom attend compulsory secondary education or post-compulsory schooling (ESO and Bachillerato). By sex, there are 20 boys and 20 girls, ranging from 12 to 19 years old. The deaf teenagers suffer either severe or profound deafness. The main conclusions obtained are as follows:1. The results show, in general, a significant normalization in friendships and social relationships between deaf teenagers and both other deaf or hearing teenagers. 2. We have identified a minority group of deaf teenagers, in the older age group, with less social interaction. 3. Among the different independent variables analyzed, the majority show no statistical significance with regard to dependent variables; only pragmatic aspects of language, by which I mean communication, development of conversation, show a clear influence on friendship and social position in class among deaf pupils. 4. Establishing friendships with other deaf teenagers may be especially important for those boys and girls with less developed social lives. Finally, this thesis highlights different educational implications which may improve the social interaction between deaf teenagers and their peers, such as: 1. Full-time mainstream education, throughout compulsory school age, with grouping of deaf pupils in the same educational cycle. 2. The use of oral language as the means of common communication between deaf and hearing pupils in class. 3. The methodology used by teachers and their ability to empathize with deaf pupils. 4. The importance of the family in relation to building deaf teenagers ́ independence.

L'augment dels flux migratoris dels darrers anys ha generat canvis demogràfics, culturals i socials. Les migracions internacionals modifiquen les identitats globals i les personals. Un dels col·lectius que viu més processos de transformació són els fills i filles de famílies immigrades extracomunitàries. Aquesta tesi fa un apropament als contextos i condicionants que influeixen en els processos identitaris dels fills i filles de famílies que han realitzat trajectòries i experiències de migració a la ciutat de Barcelona. Líinterès en examinar les seves identitats respon al fet que es tracta díun col·lectiu de població recent, encara prou desconegut, que requereix díestudis i anàlisi perquè tenen i tindran un paper protagonista en la societat del futur que sorgirà díaquesta societat del present, i de líaquí. Líestudi dóna veu a nois i noies, perquè ens expliquin les seves vivències, emocions, percepcions, expectatives i experiències de vida a través del procés migratori familiar i/o personal, amb líobjectiu de comprendre el procés identitari que van construint com persones i a les situacions de discriminació que, històricament, operen per raó díorigen. Líobjectiu de la recerca és conèixer i descriure quin és el procés de construcció de la identitat dels joves, fills i filles de famílies immigrades, i de quina manera influeixen els contextos díinclusió i exclusió en les seves trajectòries de vida. Els relats biogràfics dels joves entrevistats mostren que construeixen identitats culturals flexibles, malgrat viure contextos i circumstàncies de discriminació, que els hi atorga capital cultural i humà, i els posiciona amb avantatge en la construcció díuna societat multicultural justa i integradora. Es tracta de joves amb identitats obertes i positives, amb enculturació i aculturació additiva i implicativa, que cerquen legitimitat a base de resistències i projectes. Són navegadors culturals que poden actuar de pont entre diversitat de col·lectius perquè sumen cultura díorigen i de dest. Es detecta una influència favorable a les identitats flexibles en els nois i noies sorgits de la migració quan el reagrupament familiar es realitza en líedat infantil, la relació familiar no viu conflictes culturals greus, la família realitza una bona adaptació i integració social, síobté el permís de treball i la nacionalitat sense problemes jurídics, es mantenen relacions socials i hi ha bones xarxes socials, i, finalment, quan no es viuen trajectòries de marginació social. Líestructura díoportunitats, les connexions socials i líassegurança de drets socials (educatius i laborals, principalment), polítics i jurídics asseguren capital social als joves i són arguments per a la inclusió social i per a la consecució díidentitats flexibles, obertes i positives. / The increase in migratory flows in recent years has led to demographic, cultural and social changes. International migrations modify global and personal identities. One of the groups that experiences most transformation processes is that of the children of immigrant families from non-EU member countries. This thesis makes an approximation to the contexts and conditioners that influence the identity processes of the children of families that have carried out migratory trajectories and experiences in the city of Barcelona. The interest in examining their identities responds to the fact that it is a recently arrived group of the population, still fairly unknown, which requires studies and analyses because they play and will play a significant role in tomorrows society which will grow out of todays society, here and now. The study aims to give a voice to the young people so that they can tell us about their emotions, perceptions, expectations and life experiences through their family and/or personal migratory process with the aim of understanding the identity process they construct as people and the discrimination to which, historically, they are subjected due to their origin. The objective of the research is to get to know and to describe the process of identity construction of young people who are the children of immigrants and how the contexts of inclusion and exclusion affect their life trajectories. The biographical stories of the young people interviewed show that they construct flexible cultural identities, despite experiencing contexts and circumstances of discrimination, which gives them a cultural and human capital and provides them with an advantage in the construction of a fair, integrating multicultural society. They are young people with open, positive identities, with enculturation and additive and implicated acculturation, who look for legitimacy based on resistance and projects. They are cultural navigators who can act as a bridge between a diversity of groups because they benefit from the culture of their origin and of their destination. A favourable influence on the flexible identities is detected in young people from immigrant families when the family reunification occurs while they are still infants, the family relations do not experience serious cultural conflicts, the family adapts correctly and integrates socially, work permits and nationality are obtained without legal problems, social relationships are maintained and there are good social networks and, finally, when they are not subjected to trajectories of social marginalisation. The structure of opportunities, the social connections and the securing of social rights (mainly educational and work ones) and political and legal rights ensure social capital for these young people and are arguments for their social integration and for obtaining flexible, open, positive identities.

Esta tesis es fruto de más de cinco años de investigación en que la autora ha combinado su trabajo teórico con la participación como voluntaria en la primera Comunidad de Aprendizaje establecida a Catalunya: La escuela Mare de Déu de Montserrat, del barrio del mismo nombre en Terrassa. La tesis persigue estudiar el papel del voluntariado en la escuela, dentro del marco de una Comunidad de Aprendizaje, explorando las características y perfiles del voluntariado, los roles que adopta dentro del modelo de comunidades y los efectos que tiene su intervención, tanto desde el punto de vista de optimización de los aprendizajes, como del fomento de la cohesión social. La temática elegida tiene una relevancia particular puesto que disponemos de muy pocos estudios directamente dirigidos al papel y los efectos de la intervención del voluntariado en la vida de la escuela, y todavía menos sobre el voluntariado que interviene directamente en las tareas de apoyo a la docencia, como es el caso del proyecto donde se ubica este estudio de casos. Este hecho queda bastante patente en la detenida revisión de la literatura pedagógica vinculada al tema. Por lo tanto, hacía falta una investigación de este tipo si somos conscientes de que la participación del voluntariado está presente en los más de 90 centros educativos de todos los niveles preuniversitarios que funcionan en España como Comunidades de Aprendizaje, y si se tiene en cuenta la existencia de proyectos pedagógicos similares, sobre todo en los Estados Unidos, en los que el voluntariado adquiere este protagonismo. La tesis está estructurada en dos partes claramente diferenciadas aunque con una estrecha relación, puesto que sin la primera, la segunda carecería de sentido. En la primera parte, encabezada como marco teórico, la autora se ubica dentro del paradigma de la pedagogía crítica, desde donde aborda la temática de la inclusión educativa, modelo que le sirve, a la segunda parte, para entender la Comunidad de Aprendizaje de Montserrat. A destacar que en el último capítulo de la primera parte, el capítulo 5, se presenta una revisión de investigaciones sobre el voluntariado en los ámbitos educativo y social y se aborda temas tanto relevantes para esta investigación como el del capital social. En la segunda parte se presenta el caso estudiado, la escuela Montserrat, justificando la metodología elegida, un estudio de casos con una orientación comunicativa crítica, que se ajusta a las características del objeto de estudio y de la perspectiva donde se quiere mirar. En esta investigación hay una clara intencionalidad de transformación de la realidad que busca por encima de todo, el compromiso con los investigados (focalmente el voluntariado, pero por extensión y contexto toda la comunidad), que es lo que lleva a la autora a comprometerse, en igualdad de condiciones y como voluntaria, con la comunidad que estudia, no sólo con un afán de entender, sino de compartir el proceso de transformación que experimenta la comunidad. El resultado de este largo proceso de exploración aporta a la investigadora un amplio abanico de datos provenientes de los diferentes instrumentos utilizados. La gran cantidad de información recogida se analizó mediante un ágil sistema de categorías emergentes que permitieron hacer un análisis exhaustivo en torno a la participación del voluntariado dentro del marco del proyecto Comunidades de Aprendizaje en el centro educativo Mare de Déu de Montserrat. Las 12 conclusiones a las que llega la investigación van en línea de probar los efectos, en general positivos, de la participación del voluntariado en la dinámica de la Comunidad de Aprendizaje y, sobre todo, de mostrar la viabilidad de su inclusión en los centros, precisamente los diferentes perfiles de voluntariado que la investigadora describe, desde el formado por los mismos familiares, hasta los provenientes de la comunidad. La investigadora pone un especial énfasis en la aportación que supone la presencia de voluntariado proveniente de diferentes culturas y grupos sociales. / This thesis is the result of over five years of research, in which the author has combined her theoretical work with volunteering for the first Primary Educational Institution established in Catalonia: School of “Mare de Deu de Montserrat”, located in the neighborhood of the same name, in Terrassa. The aim of this thesis is to study the role of volunteerism in the school, within the framework of a “Comunidad de Aprendizaje”, exploring the characteristics and profiles of volunteering, its responsibilities and the consequences of its work, both for the optimization of learning and for the development of social cohesion. The chosen theme has a particular relevance, since very few studies have been directly addressed to the role and effects of volunteerism and, even less, to its importance to teaching´s support, which is particularly applied in the project mentioned in this case-study. This fact is quite evident when reviewing the pedagogical literature related to this subject. Therefore, this type of research is necessary, considering that volunteer participation is present in over ninety schools and community centers all around Spain. Moreover, we should take into account the existence of similar educational projects, especially in the U.S, where the volunteer takes on this role. Altogether, the twelve conclusions, reached in the research, prove the general positive effects of the volunteers participation in the dynamics of the “Comunidad de Aprendizaje” and, most of all, show the feasibility of their assistance in schools and centers, including the different profiles of volunteers that the researcher describes, from those integrated by the families themselves to those who originate from the community. In addition to that, the researcher emphasizes the contribution of volunteers from different cultures and social groups.

El present treball pretén analitzar cóm es construeix, es dóna significat i es manifesta en la vida quotidiana, l’experiència d’un grup de persones amb discapacitat intel•lectual, de viure a la comunitat en un pis amb suport. Amb aquest objectiu s’ha realitzat una etnografia a partir de la investigació de les percepcions que tenen diversos actors i els contextos implicats, persones amb discapacitat intel•lectual, educadores i una mare que forma part del context institucional. La metodologia emprada per l’anàlisi ha consistit en l’observació participant, la realització d’entrevistes al informants i la revisió de documents relacionats amb el context d’estudi. El marc de partida per estudiar les formes de convivència i els vincles que estableixen, ha partit de diversos referents teòrics. Es va pensar adient utilitzar les teories de la cura sobretot per les implicacions en el treball de suport, a partir de les aportacions de C. Gilligan (1982) i Noddings (2003), que emfatitzen la responsabilitat moral enfront els altres i de les teories del caring, que ha desenvolupat Watson (1985). Per l’anàlisi de les categories relacionades amb la inclusió/exclusió i en la configuració dels processos identitaris, s’ha partit de Goffman (1963) i per l’anàlisi de les pràctiques i formes simbòliques de producció i reproducció de les desigualtats, s’ha estimat convenient partir de les aportacions de Bourdiue (1977). Així mateix s’ha considerat adequada l’idea sobre llocs de M. Augé (1993) per analitzar els espais de convivència. La informació s’ha classificat en vuit categories: 1) la discapacitat , 2) l'habitatge, 3) els vincles,4) els professionals del suport, 5) la Cura, 6) l’autodeterminació, 7) el treball, 8) l’associacionisme. Aquestes categories son les aportacions principals de la investigació relacionades amb els processos d’inclusió estudiats, recullen l’opinió de les persones implicades i pretenen aportar millores en el coneixement de les persones amb discapacitat intel•lectual i propiciar canvis per millorar la seva inclusió social. De l’anàlisi dels resultats s’extreu que l'habitatge i el treball, son uns dels elements inclusius que permeten interioritzar una identitat valorada, negociada en la relació amb els companys i les educadores i la importància de la cura en les relacions, que planteja la necessitat d’incloure continguts relacionats en els currículums de les professions que s’hi dediquen. També destacar les situació de desavantatge en relació a l'habitatge i el treball i la implicació per part dels organismes polítics i administratius que mantenen la situació d’exclusió. En quant al procés d’autodeterminació és un dels aspectes que presenta més carències. També cal esmentar la importància de les associacions en la lluita pels drets. / “Forms of Coexistence for People with Intellectual Disabilities. Social Inclusion as the Construction of a Valued Identity” This thesis analyses how the experience of a group of people with intellectual disabilities living in the community in a supported flat is constructed and given meaning, and how it manifests itself in everyday life. For this purpose, an ethnography was produced from research into the perceptions held by various actors and implicated contexts, by people with intellectual disabilities, by educators and by a mother forming part of the institutional context. The analysis methodology consisted of participant observation, interviews with informants and a review of the literature related to the study context. The study of forms of coexistence and the links they establish was based on several theoretical underpinnings. Mainly because of their implication in support work, the author considered it appropriate to use theories of care, drawing on contributions by Gilligan (1982) and Noddings (2003) that place particular emphasis on moral responsibility, and theories of caring developed by Watson (1985). To analyse inclusion/exclusion categories and identity-shaping processes, the author drew on contributions by Goffman (1963). To analyse practices and symbolic forms of inequality production and reproduction, the author considered it appropriate to draw on contributions by Bourdieu (1977). In addition, to analyse spaces of coexistence, the author considered the idea of places proffered by M. Augé (1993) to be appropriate. The information was classified into eight categories: 1) disability, 2) housing, 3) links, 4) support professionals, 5) care, 6) self-determination, 7) work and 8) associative action. These categories are the main contributions of the research and are connected with the inclusion processes studied. They gather the opinions of the people implicated. From the results, it was found that housing and work are some of the inclusive elements that lead to the interiorisation of a valued identity, which is negotiated in relation to companions, colleagues and educators, as is the importance of care, which considers the need to include related content in the curricula of support professions. Also worthy of note are situations of disadvantage in relation to housing and work, and the implication of political and administrative bodies in perpetuating the situation of exclusion.

Esta tesis doctoral propone un acercamiento original a la temática de la educación inclusiva indagando sobre los procesos de exclusión vivenciados por alumnos y alumnas que han sido derivados por los Equipos de Asesoramiento Psicopedagógicos desde la Educación Ordinaria hacia la Educación Especial. La construcción del marco teórico y conceptual reconoce no sólo el acceso a información documentada, sino también, las aportaciones de fuentes vivas que con su testimonio, han contribuido a comprender el escenario educativo en el cual tiene lugar esta investigación. El enfoque empleado es el biográfico - narrativo por medio en la construcción de Historias de Vida del alumnado foco de la investigación que ha vivenciado el fenómeno identificado, constituyendo este el análisis vertical (caso a caso) o primer nivel de análisis de la información recogida en el estudio de campo prolongado por tres periodos académicos (2006-07, 2007-08 y 2008-09). De igual forma, tiene lugar, el análisis horizontal (colectivo) o segundo nivel de análisis, en el reconocimiento de elementos comunes y diferentes en cada Historia de Vida, conducente a una valoración final respecto al alumnado vulnerable de sufrir procesos de exclusión social y educativa, que invita a la reflexión. Toda la información recogida, en virtud del rigor científico, está respaldada (antecedentes y entrevistas) en el Anexo. / This doctoral thesis proposes an original approximation towards the inclusive education, investigating about exclusion processes experienced by students, who have been derived by Teams of Psicopedagogics Advisers from the Ordinary Education to the Special Education. The construction of the theoretical and conceptual context does not recognize only the access to documented information, but also, these people have contributed, with their testimony, to understand the educational scene in which this research is taking place. The focus used in this document is the biographical-narrative through the construction of Life Histories of students who are the research focus that have experienced the identified phenomenon, constituting the vertical analysis (in each case), or first level analysis of the gathered information in this research, extended for three academic periods (2006-07, 2007-08 and 2008-09). In the same way, the horizontal analysis (collective) or second level of analysis takes place in the recognition of common and differents elements in each Life History, and this analysis carry to a final valoration about the students who are vulnerable to suffer some processes of educational and social exclusion that invites to think and reflect about it. All the information collected, in accordance to the scientific rigour, is supported (precedents and interviews) on the annexe.

This thesis seeks to contribute to knowledge within the area of inclusion; nevertheless it has focused on the inclusivity towards the area of development and the area of innovation. Undoubtedly, even inside these areas, the range of research possibilities is very wide; therefore, it has been decided to focus the thesis on inclusive innovation and inclusive development. Inclusive innovation is developed within a theoretical framework analysis that examines the definition of inclusive innovation as such. Systematic review methodology has been used to identify relevant literature for subsequent theoretical analysis. Within this analysis we have evaluated four categories of study: central elements, typology of studies, geographic coverage, and finally, the conclusion threads within the literature. It has also been identified which authors refer to inclusive innovation as homonymous with other similar currents or concepts. Once the systematic review in the four categories of research has been concluded, certain actions have been suggested in relation to the subsequent work for researchers within this field, since it has been explained the definition still requires some consolidation to establish its patterns of action and work in a medium term. On the other hand, inclusive development is taking center stage in international organizations. In this case, the inclusive development analysis has been based on a real ex-post case study with which I worked in India. This empirical analysis focuses on an evaluation of one of the projects that a nongovernmental organization conducts to evaluate an additional subsistence option for one of the most underprivileged groups in India and the world. The evaluation of the project, whose objective is greater inclusive development for this type of population, was carried out in different ways: the project as such, its economic and social impact, and the demographic reality of the population was also analyzed. Firstly, for the evaluation of the project as such were used: a comparative yield, an analysis of the production process was executed, and the creation of profit/loss scenarios identifying improvements that the organization can implement in different areas. For the economic evaluation, the economic impact per household was estimated in both parts of the process: collection and production process, segmentation by Panchayat involved in the production process was also achieved. In addition, the scope of the impact on the social part involved working with women who are part of the self-help groups in the populations involved with the collection, thus worked with the focus group methodology of discussions, due to them, the perceptions of women in relation to the project, to their lives, and the improvements within were identified. Meetings were also complemented with the husbands to identify the level of support they provide their women with the project. Additionally, it has been possible to create a demographic base in three demographic indicators: age and marital status; fertility rate, and literacy rate. These results were contrasted with a relevant literary reference to confirm what progress could have been made. The evaluation of inclusive development as such is quite broad and constitutes an exemplification for researchers desiring to work in situ with similar populations in this field. The thesis aims to be able to deepen the inclusion contributing to it from both fields: theoretical and empirical, thus articulating different tools and methodologies that are applied to be able to contribute to the knowledge of this area. / La presente tesis busca aportar al conocimiento dentro del área de inclusión; no obstante se ha enfocado en la inclusividad hacia el área de desarrollo y el área de innovación. Indudablemente, incluso dentro de esas áreas, el abanico de posibilidades de investigación es muy amplio; por ello se ha decidido centrar la tesis en la innovación inclusiva y en el desarrollo inclusivo. La innovación inclusiva es desarrollada dentro de un análisis de marco teórico que examina la definición de innovación inclusiva como tal. Se ha utilizado la metodología de revisión sistemática para identificar la literatura pertinente para el análisis teórico posterior. Dentro de este análisis se han evaluado cuatro categorías de estudio: elementos centrales, tipología de estudios, cobertura geográfica, y finalmente, los hilos de conclusión dentro de la literatura. Asimismo, se ha identificado qué autores se refieren a la innovación inclusiva como homónima con otras corrientes o conceptos similares. Una vez concluida la revisión sistemática en las cuatro categorías de investigación planteadas se ha sugerido ciertas acciones en relación al trabajo posterior para los investigadores dentro de este campo, ya que se ha explicado todavía la definición requiere cierta consolidación para establecer sus pautas de acción y trabajo en un mediano plazo. Por otro lado, el desarrollo inclusivo viene tomando protagonismo en los organismos internacionales. En este caso, el análisis del desarrollo inclusivo se ha basado en un caso de estudio real ex post con el que trabajé en India. Éste análisis de tipo empírico, se centra en una evaluación de uno de los proyectos que una organización no gubernamental lleva a cabo para evaluar una opción adicional de subsistencia para uno de los grupos más desprivilegiados de India y el mundo. La evaluación del proyecto, cuyo objetivo es mayor desarrollo inclusivo para este tipo de poblaciones, se realizó en diferentes índoles: del proyecto como tal, su impacto económico y social, y la realidad demográfica de la población también fue analizada. Primeramente, para la valoración del proyecto como tal se utilizaron: rendimientos comparativos, se ejecutó un análisis del proceso de producción, y la creación de escenarios de ganancias/pérdidas identificando así mejoras que la organización puede implementar en diferentes áreas. Para la evaluación económica se estimó el impacto económico por hogar en ambas partes del proceso: acopio y proceso productivo, también se llegó a realizar una segmentación por Panchayat involucrado en el proceso productivo. Complementariamente, el ámbito del impacto en la parte social implicó un trabajo con las mujeres que forman parte de los grupos de auto-ayuda en las poblaciones involucradas con el acopio, así se trabajó con la metodología de grupo focal de discusiones, gracias a éstos se lograron identificar las percepciones de las mujeres en relación al proyecto, a sus vidas, y a los avances dentro las mismas. Se complementaron las reuniones también con los esposos para identificar el nivel de apoyo que brindan a sus mujeres con el proyecto. Adicionalmente, se ha logrado crear una base demográfica en tres indicadores demográficos: edad y estado civil; tasa de fertilidad, y la tasa de alfabetización. Dichos resultados fueron contrastados con una referencia literaria relevante para confirmar qué avances pudieron existir. La evaluación de desarrollo inclusivo como tal es bastante amplia y se constituye en una ejemplificación para investigadores que deseen trabajar in situ con poblaciones similares en este campo. La tesis tiene como objetivo poder profundizar en la inclusión aportando a ella desde ambos ámbitos: teórico y empírico, articulando así diferentes herramientas y metodologías que se aplican para poder aportar al conocimiento de esta área. / La present tesi busca aportar al coneixement dins de l'àrea d'inclusió; no obstant s'ha enfocat en la inclusivitat cap a l'àrea de desenvolupament i l'àrea d'innovació. Indubtablement, fins i tot dins d'aquestes àrees, les possibilitats d'investigació són molt àmplies; per això s'ha decidit centrar la tesi en la innovació inclusiva i en el desenvolupament inclusiu. La innovació inclusiva és desenvolupada dins d'una anàlisi de marc teòric que examina la definició d'innovació inclusiva com a tal. S'ha utilitzat la metodologia de revisió sistemàtica per identificar la literatura pertinent per l'anàlisi teòrica posterior. Dins d'aquesta anàlisi s'han avaluat quatre categories d'estudi: elements centrals, tipologia d'estudis, cobertura geogràfica, i finalment, els fils de conclusió dins la literatura. Així mateix, s'ha identificat quins autors es refereixen a la innovació inclusiva com homònima amb altres corrents o conceptes similars. Un cop conclosa la revisió sistemàtica en les quatre categories d'investigació plantejades s'ha suggerit certes accions en relació al treball posterior per als investigadors dins d'aquest cam. La definició requereix certa consolidació per establir les seves pautes d'acció i treball en un mitjà termini. D'altra banda, el desenvolupament inclusiu ve prenent protagonisme en els organismes internacionals. En aquest cas, l'anàlisi del desenvolupament inclusiu s'ha basat en un cas d'estudi real ex post amb el que vaig treballar a l'Índia. Aquest anàlisi de tipus empíric, se centra en una avaluació d'un dels projectes que una organització no governamental porta a terme per avaluar una opció addicional de subsistència per a un dels grups més marginats de l'Índia i el món. L'avaluació del projecte, amb l'objectiu del major desenvolupament inclusiu per a aquest tipus de poblacions, es va realitzar en diferents índoles: del projecte com a tal, el seu impacte econòmic i social, i la realitat demogràfica de la població. Primerament, per a la valoració del projecte com a tal es van utilitzar: rendiments comparatius, una anàlisi del procés de producció, i la creació d'escenaris de beneficis/ pèrdues identificant així millores que l'organització pot implementar en diferents àrees. Per a l'avaluació econòmica es va estimar l'impacte econòmic per llar en ambdues parts del procés: recol¿lecció i procés productiu. També es va arribar a realitzar una segmentació per Panchayat involucrat en el procés productiu. Complementàriament, l'àmbit de l'impacte en la part social va implicar un treball amb les dones que formen part dels grups d'autoajuda a les poblacions involucrades amb la recol¿lecció. Així es va treballar amb la metodologia de grups focal de discussió. Gràcies a aquests es van aconseguir identificar les percepcions de les dones en relació al projecte, a les seues vides, i als avenços dins les mateixes. Es van complementar les reunions també amb els homes per identificar el nivell de suport que brinden a les seues dones amb el projecte. Addicionalment, s'ha aconseguit crear una base demogràfica en tres indicadors demogràfics: edat i estat civil; taxa de fertilitat, i la taxa d'alfabetització. Aquests resultats van ser contrastats amb referències rellevants per confirmar quins avenços van poder existir. L'avaluació de desenvolupament inclusiu com a tal és prou àmplia i es converteix en una exemplificació per a investigadors que vulguin treballar in situ amb poblacions similars en aquest camp. La tesi té com a objectiu poder aprofundir en la inclusió aportant-hi des d'ambdós àmbits: teòric i empíric, articulant així diferents eines i metodologies que s'apliquen per poder aportar al coneixement d'aquesta àrea. / Carrasco Rocha, PL. (2017). Towards inclusivity through a theoretical and empirical approach Inclusive innovation framework and an Adiviasis' case of study [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90500 / TESIS

El objetivo de nuestra investigación ha sido conocer si el profesorado de Educación Física (EF), del ciclo superior (CS), de los centros ordinarios de primaria de Cataluña, en el curso escolar 2001-2002, tenía la formación en Educación Física Adaptada (EFA), los conocimientos sobre el currículum (1992) y los recursos para la inclusión del alumnado que presenta discapacidad motriz, para la práctica escolar del Atletismo Adaptado.Los objetivos generales del estudio han sido:1. Conocer la situación de los factores de formación, recursos y conocimientos curriculares, para el inicio y la práctica del Atletismo Adaptado, con el alumnado que presenta discapacidad motriz, en el CS de primaria, de los centros educativos ordinarios de Cataluña, durante el curso escolar 2001-2002.2. Analizar la evolución histórica de la legislación y los contenidos curriculares, relacionados con la atención al alumnado que presenta necesidades educativas especiales (NEE).3. Aportar una propuesta metodológica de Atletismo Adaptado, en la especialidad de lanzamiento de Peso Adaptado, para desarrollar en el CS de primaria, con el alumnado que presenta discapacidad motriz.La Tesis está dividida en tres partes:- La primera corresponde a la introducción del estudio, donde se presenta la idea de la investigación, la hipótesis y los objetivos.- La segunda desarrolla el marco teórico conceptual, en relación al profesorado de EF y la EFA.En el primer capítulo aborda el concepto de discapacidad, el término alumnado que presentaNEE, las diferentes discapacidades que se estudian en nuestra investigación (personas con lesión medular, espina bífida, amputados y parálisis cerebral) y su atención y tratamiento escolar.El capítulo segundo trata el tema de la escuela inclusiva, a través de un análisis histórico de la misma, sus características y los modelos que han influido en ella, finalizando con un análisis de la situación dentro del área de EF.El capítulo tercero describe los antecedentes del currículum de EF de Cataluña (1992), en relación al alumnado que presenta NEE.En el capítulo cuatro se estudia el inicio y desarrollo de la formación inicial y permanente de los docentes, en relación a la EFA y las consecuencias de este aprendizaje reciente.El capítulo quinto plantea los recursos humanos, materiales, económicos e institucionales necesarios para un desarrollo óptimo de la EFA, poniendo énfasis en la importancia de tener una normativa que obligue a disponer en todos los centros de una persona auxiliar de apoyo, con unos mínimos conocimientos en EFA, durante toda la sesión de EF, y un especialista enEFA en los equipos multiprofesionales de la zona.En el capítulo sexto se proponen unas líneas de acción para mejorar la EFA, ofreciéndose una propuesta para el inicio y práctica del Lanzamiento de Peso Adaptado en las sesiones ordinarias de EF, en el CS de primaria.- La tercera parte esta destinada al estudio empírico.En el capítulo séptimo se especifica que mediante una investigación empírico-analítica y descriptiva, se ha estudiado al profesorado de EF del CS de los centros ordinarios de Cataluña, mediante la técnica de la encuesta, utilizando una estadística descriptiva e inferencial y el programa estadístico SPSS (Statistical Package for Social Sciences), versión 15.0.En el capítulo octavo se muestra el análisis y discusión de los resultados, especificando al final las conclusiones de éste (factor formación, factor recursos y factor currículum).- La última parte del estudio se destina a las conclusiones de la hipótesis y objetivos de la investigación, para finalizar con unas recomendaciones relacionadas con los objetivos de la Tesis y de carácter general. / "Adapted Physical Education for students presenting motor disabilities in mainstream elementary schools of Catalonia."AUTHOR: Montserrat Cumellas‐Riera (2009)TEXT:The aim of our research was to determine whether the Physical Education faculty in mainstream upper elementary schools (students ages 10 to 12) of Catalonia, in the 2001 2002 school year, had sufficient training in Adapted Physical Education (APE), and knowledge of the curriculum (1992) and resources for the inclusion of students presenting motor disabilities, to use Adapted Athletics.The Thesis is divided into three parts.- Part one relates to the introduction of the study, which presents the idea of the investigation, hypothesis, and objectives.- Part two develops a conceptual theoretical framework, in relation to PE teachers in mainstream upper elementary schools and APE.The first chapter discusses the concept of disability, the term given to applicants that present special needs, the different disabilities that are studied in our research and their school care and treatment.The second chapter deals with the issue of an inclusive school within the area of PE.The third chapter describes the background of the PE curriculum (1992) in Catalonia. The chapter four describes the development of initial and continuing training of teachers in relation to APE.The fifth chapter outlines the human, material, economic, and institutional arrangements necessary for the optimal development of APE.The sixth chapter proposes lines of action designed to promote APE, for the initiation and practice of the Adapted Shot Put in regular PE in upper elementary school.- Part three is dedicated to the empirical evidence.Chapter seven describes the analytical and descriptive empirical investigation of the PE faculty of mainstream upper elementary schools in Catalonia.Chapter eight presents the analysis and discussion of the statistical results.- Part four focuses on the conclusions of the hypothesis and the investigation objectives, closing with specific.

La pregunta que ens plantegem en aquest estudi es si es pot utilitzar un mètode de treball corporal creatiu per desenvolupar el programa de llengua italiana durant els primers anys de l'escola primària, aconseguint els objectius i les fites proposades. Des del punt de vista teòric, per dur a terme la nostra investigació, hem fet referència als autors que han explorat les diferents àrees de treball corporal, la dansa (Guerber-Walsh, Leray i Macouvert, 2000, Govoni, 1998), l'expressió corporal (Schinca, 1989, Strokoe, 1967, Brikman, 1975), la psicomotricitat (Lapierre, 1984, Aucouturier, 1985, Chokler, 1988, Sassano, 2003, Maude, ,1988) amb el moviment autèntic (Zocca, 2004, Pallaro, 2003, Kestenberg, 1965) i altres mètodes o tècniques (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mentre que des del punt de vista epistemològic situem el nostre treball en el marc del pensament constructivista (Piaget, 1967, Vigostki, 1979, Ausubel, 1983). Respecte al punt de vista metodològic hem dut a terme un estudi de cas, realitzant el treball de camp en una escola primària italiana durant dos anys lectius, respectivament, al primer i segon curs, en un context: d’ensenyament en què una professora aplica una metodologia específica basada en el treball corporal i el joc. En relació a les eines emprades, en tractar-se d'una investigació qualitativa s'han realitzat entrevistes, diari de camp, fotografies i gravacions de vídeo. Posteriorment s'han emprat alguns elements quantitatius par a l'avaluació i l'organització de dades. En comparar els resultats s'ha posat de manifest que aquests procediments es poden desenvolupar amb el programa ministerial, donant lloc a nombrosos estímuls i produint una forta motivació per a l'aprenentatge. També es millora l'ambient a l’aula i les relacions entre l'individu i el grup alhora que s'aconsegueix un bon nivell d'inclusió i participació activa de tots els nens. Amb la intenció d'indagar sobre el pensament dels docents en relació a aquest tipus de metodologia aplicada a l'escola primària, s'han realitzat entrevistes a diferents professors de la mateixa ciutat impulsats en un projecte d'art de difusió internacional, el projecte Mus-e. Durant el desenvolupament de l'estudi de cas van sorgir dificultats en relació a l’estructura de l'escola, l'organització i els canvis decidits a causa de la recent reforma. Intentar emprar també les eines quantitatives per avaluar els resultats aconseguits pels nens no ha demostrat ser útil per documentar el procés d'aprenentatge i d'avaluació, mentre que l’anàlisi de dades qualitatives ha fet palès clarament els avenços i assoliment dels nens i la influència del mètode escollit per la professora, en relació amb l'aprenentatge i les relacions. Considerem que aquesta metodologia activa utilitzada a les escoles primàries ofereix les mateixes oportunitats a tots els nens, independentment dels seus condicionaments socioculturals, o fins i tot de les seves habilitats innates, Creiem que tots els nens se senten involucrats quan reben propostes per al moviment creatiu, que la seva utilització permet fer front a les dificultats d'aprenentatge, la motivació i l'avorriment que molt sovint es donen a l'escola. Creiem que aquesta investigació pot ser desenvolupada i ampliada mitjançant l'extensió de la nostra hipòtesi a altres matèries escolars. / La domanda che si pone iI presente studio è se sia possibile usare un metodo di lavoro corporeo creativo per svolgere il programma di lingua italiana nel primo ciclo della scuola elementare, permettendo il raggiungimento degli obiettivi e dei risultati proposti. Da un punto di vista teorico, per condurre la nostra ricerca abbiamo fatto riferimento ad autori che hanno esplorato diverse aree del lavoro corporeo, dalla danza (Guerber-Walsh, Leray e Macouvert, 2000, Govoni, '1998) all'espressione corporea (Schinca, 1989, Stokoe,1967, Brikman, 1975), alla psicomotricità (Lapierre y Aucouturier, '1984, Chokler, '1988, Sassano, 2003, Maudir, 1988) al movimento autentico (Zocca, 2004, Paliara, 2003, Kestenberg, 1965) e ad altre tecniche o metodi (Feldenkrais, 1980, Rolf,1977, Hengstenberg,1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mentre dal punto di vista epistemologico abbiamo inserito il nostro lavoro nel quadro del pensiero costruttivista (Piaget,1967, Vigotskj, 1979, Ausubel, 1983). Dal punto di vista metodologico la scelta è stata di sviluppare uno studio di caso. Le osservazioni sono state raccolte sistematicamente durante due anni scolastici in una scuola elementare italiana rispettivamente nelle classi prima e seconda, documentando in profondità un contesto didattico dove l'insegnante applica una metodologia integrata basata sul lavoro corporeo e teatrale. Trattandosi di ricerca qualitativa gli strumenti utilizzati sono stati interviste, diario di campo, fotografie e videoregistrazioni. Per la comparazione e la sistemazione dei materiali di ricerca sono stati d'ausilio anche alcuni elementi di organizzazione dei dati di tipo quantitativo. I risultati di ricerca mostrano con chiarezza che con l'uso di questa metodologia di insegnamento gli obiettivi previsti dal programma ministeriale par quanto riguarda I'apprendimento dalla lingua vengono pienamente realizzati attraverso molteplici stimoli e con una forte motivazione all'apprendimento. Si migliora il clima della classe e le relazioni individuali e di gruppo. Si ha un ottimo livello di inserimento e di partecipazione atliva di tutti i bambini. Dall'analisi dei dati qualitativi emergono puntualmente i progressi ed i risultati raggiunti dai bambini nonché l'influenza del metodo scelto dall'insegnante in ambito cognitivo e relazionale. Nell'intento di indagare sul pensiero di altri insegnanti in relazione all'uso di una metodologia di lavoro corporeo creativo nella scuola elementare sono stati intervistati altri docenti delia stessa citta, coinvolti nel progetto Mus-e, un progetto artistico di diffusione internazionale. Nello svolgimento del lavoro di campo sono state riscontrate alcune difficoltà legate alla struttura scolastica, all'organizzazione, ai cambiamenti decisi dalla recente riforma. iI tentativo di usare anche strumenti quantitativi per la valutazione dei risultati raggiunti dai bambini non si è rivelato utile a documentare i processi di re!azione a di apprendimento. Mentre nell'analisi dei dati qualitativi emergono chiaramente i progressi e i risultati raggiunti a! bambini nonché l’influenza de! metodo scelto dall'insegnante riguardo all'apprendimento e al!e relazioni. Consideriamo che questa metodologia attiva usata nella scuola elementare offra condizioni di pari opportunità a tutti i bambini, senza tener conto della loro condizione socio-culturale, né delle loro innate attitudini. Crediamo che tutti i bambini si sentano coinvolti quando ricevono proposta di movimento creativo, il che permette di affrontare difficoltà di apprendimento, demotivazione e noia che si riscontrano spesso a scuola. Riteniamo che questa ricerca possa essere ulteriormente sviluppata ed ampilata, estendendo la nostra ipotesi anche ad altre discipline scolastiche. / The question that arises is whether this study can use a method of body work creatively to teach the Italian language in the first years of primary school, allowing the achievement of the expected objectives and targets. From a theoretical point of view, to conduct our research, we made reference to authors who have explored different areas of the body work, dance (Guerber-Walsh, Macouvert and Leray, 2000, Govoni, 1998), expression body (Schinca, 1989, Stokoe, 1967, Brikman, 1975), Locomotion (Lapierre, 1984, Aucouturier, 1985, Chokier, 1988, Sassano, 2003, Maude, 1988) to the real movement (Zocca, 2004, Pallaro, 2003, Kestenberg, 1965) and other methods or techniques (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), while from the epistemological point of view we put our work in the framework of constructivist thought (Piaget, 1967, Vigotskj, 1979, Ausubel, '1983). In relation to methods and materials to develop the research we have dealt with a case study, conducting fieldwork in an Italian primary school over two school years, respectively in the first and second classes, teaching in a context where a teacher applies a particular methodology based on body work and play. For this qualitative research, the tools used were interviews, field journal, photographs and video recordings, and, subsequently, some elements of evaluation and organization of quantitative data. The results show clearly that these procedures allow to achieve in full the objectives expected in the ministerial program on learning of Italian language, using several inputs, producing a strong motivation for learning, improving classroom climate and relationships of individuals and groups. It is also possible to reach an optimum level of inclusion and active participation by all children. It was also used an internationally spread art project as a basis to investigate what the teachers think in relation to this kind of methodology. In the performance of the field work there were also difficulties with the school structure, organization, changes decided by the recent reform The .attempt to also use quantitative tools to assess the results achieved by children has not proved useful to document the process of reporting and learning. The analysis of qualitative data shows clearly the progress and achievements of children and the influence of the method chosen by the teacher in relation to learning and relationships. We consider that this active methodology used in primary schools can offer an equal opportunity to all children, regardless of their socio-cultural, or even their innate abilities. We believe that all children feel involved when they receive proposals for creative movement, which allows to face difficulty in learning, motivation and boredom that often occur at school. We believe that this research can be further developed and expanded by extending our hypothesis to other school subjects. / La pregunta que nos planteamos en este estudio es si se puede utilizar un método de trabajo corporal creativo para desarrollar el programa de lengua italiana en los primeros años de la escuela primaria, consiguiendo los objetivos y metas propuestas. Desde el punto de vista teórico, para llevar a cabo nuestra investigación, hemos hecho referencia a los autores que han explorado las diferentes áreas del trabajo corporal, la danza (Guerber-VValsh, leray y Macouvert, 2000, Govoni, 1998) la expresión corporal (Schinca, 1989, Stokoe, 1967, Brikman, 1975), la psicomotricidad (Lapierre y Aucouturier, 1984, Chokler, '1988, Sassano, 2003, Maudir, 1988) con el movimiento auténtico (Zocca, 2004, Paliare, de 2003, Kestenberg, 1965) y otros métodos o técnicas (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Plkler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mientras que desde el punto de vista epistemológico colocamos nuestro trabajo en el marco del pensamiento constructivista (Piaget, 1967, Vigotskj de '1979, Ausubel, 1983). Desde el punto de vista metodológico hemos optado por el estudio de caso, realizando el trabajo de campo en una escuela primaria italiana durante dos años lectivos, respectivamente, en los cursos primero y segundo en un contexto de enseñanza en el que una profesora aplica una metodología específica basada en el trabajo corporal y el juego. Respecto a las herramientas utilizadas, al tratarse de una investigación cualitativa se realizaron entrevistas, diario de campo, fotografías y grabaciones de vídeo, aunque posteriormente se utilizaron algunos elementos cuantitativos para la evaluación y la organización de datos. En el análisis de los resultados se verificó que estos procedimientos se pueden desarrollar con el programa ministerial, dando lugar a numerosos estímulos, produciendo una fuerte motivación para el aprendizaje, mejorando el clima del aula y las relaciones entre individuo y grupo. También se ha logrado un excelente nivel de inclusión y participación activa de todos los niños. Con la intención de indagar acerca del pensamiento de los docentes en relación con este tipo de metodología aplicada en la escuela primaria se realizaron entrevistas a algunos profesores de la misma ciudad, implicados en un proyecto de arte de difusión internacional, el Proyecto Mus-e. Durante el desarrollo del trabajo de campo surgieron dificultades en relación a la estructura de la escuela, la organización, los cambios decididos por la reciente reforma. El intento de utilizar también las herramientas cuantitativas para evaluar los resultados alcanzados por los niños no ha demostrado ser útil para documentar el proceso de aprendizaje y de evaluación, mientras que el análisis de datos cualitativos mostró claramente los avances y logros de los niños y la influencia del método elegido por la profesora en relación con el aprendizaje y las relaciones. Consideramos que esta metodología activa utilizada en la escuela primaria ofrece las mismas oportunidades a todos los niños, independientemente de sus condiciones socioculturales, o incluso de sus habilidades innatas. Creemos que todos los niños se sienten involucrados cuando reciben propuestas para el movimiento creativo, que el uso del mismo permite hacer frente a las dificultades de aprendizaje, falta de motivación y al aburrimiento que a menudo se verifican en la escuela. Pensamos que esta investigación puede ser desarrollada y ampliada mediante la extensión de nuestra hipótesis a otras materias escolares.