[ES] A partir de revisar el concepto de animación como contexto, se aborda la definición y desarrollo del término animación volumétrica, referente a las prácticas de animación creadas a partir de unidades con magnitud física palpable en el espacio, que, por medio del movimiento, y la naturaleza intermitente y diacrónica de la percepción óptica, generan secuencias visuales en su propio volumen. Para el desarrollo práctico y el análisis teórico de este tipo de animación, alejada de las pantallas, se propone un modelo de categorización de obras compuesto por nueve categorías y veintinueve subcategorías. El trabajo de laboratorio de investigación-creación desarrollado en torno a la animación volumétrica se presenta como exégesis del proceso de experimentación, reinvención y adaptación contemporánea de máquinas de animación manuales, por medio de la aplicación de tecnologías modernas de fabricación y técnicas artísticas tradicionales, estableciendo un diálogo entre ellas. A la luz de estos procesos se formula el dispositivo Arandú, y se desarrolla obra personal, que conjuga tanto el desarrollo técnico como las reflexiones teóricas y prácticas por medio de la expresión individual. La obra Quisiera que el café me supiera distinto (Cogua, 2023), emplea el dispositivo Arandú para conectar una reflexión específica y subjetiva a partir del estudio de los ciclos y la recursividad, contextualizada en el ámbito político de Colombia, por medio de un gesto artístico extendido al espectador, reflexionando sobre la naturaleza de la repetición, la inercia, el valor de la pausa, el cambio y el tiempo. / [CA] A partir de revisar el concepte d'animació com a context, s'aborda la definició i el desenvolupament del terme animació volumètrica, referent a les pràctiques d'animació creades a partir d'unitats amb magnitud física palpable en l'espai, que, per mitjà del moviment, i la naturalesa intermitent i diacrònica de la percepció òptica, generen seqüències visuals en el seu propi volum. Per al desenvolupament pràctic i l'anàlisi teòrica d'aquesta mena d'animació, allunyada de les pantalles, es proposa un model de categorització d'obres compost per nou categories i vint-i-nou subcategories. El treball de laboratori de recerca-creació desenvolupat entorn de l'animació volumètrica es presenta com a exegesi del procés d'experimentació, reinvenció i adaptació contemporània de màquines d'animació manuals, per mitjà de l'aplicació de tecnologies modernes de fabricació i tècniques artístiques tradicionals que estableixen un diàleg entre si. A la llum d'aquests processos es formula el dispositiu Arandú, i es desenvolupa obra personal, que conjuga tant el desenvolupament tècnic com les reflexions teòriques i pràctiques per mitjà de l'expressió individual. L'obra Quisiera que el café me supiera distinto (Cogua, 2023), empra el dispositiu Arandú per a connectar una reflexió específica i subjectiva a partir de l'estudi dels cicles i la recursivitat, contextualitzada en l'àmbit polític de Colòmbia, per mitjà d'un gest artístic estès a l'espectador, i reflexionant sobre la naturalesa de la repetició, la inèrcia, el valor de la pausa, el canvi i el temps. / [EN] By reviewing the concept of animation as a context, this work addresses the definition and development of the term volumetric animation. Volumetric animation refers to animation practices created from units with palpable physical magnitude in space that generate visual sequences within their volume through movement and the intermittent and diachronic nature of optical perception. For the practical development and theoretical analysis of this type of animation, distinct from screen-based formats, a categorization model consisting of nine categories and twenty-nine subcategories is proposed. The research-creation laboratory work developed around volumetric animation is presented as an exegesis of the process of experimentation, reinvention, and contemporary adaptation of manual animation machines. This is accomplished through the application of modern manufacturing technologies and traditional artistic techniques, establishing a dialogue between them. Considering these processes, the Arandú device is formulated, and personal work is developed, combining both technical development and theoretical and practical reflections through individual expression. The piece Quisiera que el café me supiera distinto (Cogua, 2023) employs the Arandú device to connect a specific and subjective reflection based on the study of cycles and recursion, contextualized within the political sphere in Colombia, through an artistic gesture extended to the viewer, reflecting on the nature of repetition, inertia, the value of pause, change, and time. / Cogua Rodríguez, CA. (2024). Potencialidades de la animación volumétrica en la creación plástica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207282

L'objectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada.Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relació de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV.El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local d'actors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions.En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de l'estació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de l'estació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local.Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques d'eficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat. / The central goal of this thesis is to study the processes that allow to achieve a long-term local development of medium-sized towns from the implantation of a great infrastructure like High Speed Train (HST). Is started from the hypothesis that the urban local development from the HST depends on objective factors and on subjective factors (of subjects), some factors that take a particular form in the development of medium-sized towns. The thesis is divided into a theoretical part and a second applied part. Several authors have concluded that the traditional relationship between transport infrastructures and territory departs of some deterministic paradigms, such a cause-effect relation. For this motive, they have criticized the studies of socioeconomic effects of transport infrastructures, as well as the concept of "effect". These criticisms are made as well to the relation between HST and medium-sized towns. Many authors conclude that economic development is not an automatic fact and that consequences of HST can not be predicted in half and long term.Local development from the HST, then, would be related to three main elements. First, we need to understand that city and territory are complex phenomenons and, for this, it is necessary to approach them from the theory of complex systems. Second, the great infrastructure has to become an endogenous resource (interconnection with the local network of actors and territorialisation in the milieu of the city) to contribute to development. Third, dynamics of governance between actors is fundamental. It can be divided into internal management of local network (local project) and multilevel management of administrations.With regard to theoretical referents, a methodology is constructed to estimate the degree of local development that has entailed HST in three medium-sized towns of European Mediterranean arch, Lleida, Avingnon and Novara, placed respectively in Spain, France and Italy. The methodology proposes the study of technical aspects of the city like those of transport (Territorial position of the city in HST system, Characteristics of HST station), urban planning (Municipal urban planning model, Urban planning model at scale of station) and economy (Different economic projects of the city related to HST). It also proposes the study of external organizational aspects (Supra-local agents and their projects, Degree of conflictivity and cooperation between local and supra-local agents) and internal (Capacity of creation of a local project from HST, Agents that participate in local project and their dynamics, Territorial area of projects). Finally it is made an evaluation of process and results on local development.As a conclusion it is demonstrated that process of local development from great transport infrastructures depends, basically, on the capacity of governance. It depends, on one side, on the capacity of local agents to elaborate a development project and to lead some strategies and, on the other side, on the capacity of territorial agents (state, region, local) to create alliances and cooperation to planning the transport infrastructure. Finally, some recommendations are presented to the cities that want to plan the arrival of the HST and want to produce development with characteristics of efficiency, sustainability, productivity and equity.

[ES] La tesis doctoral se enmarca en la línea de investigación de Economía y Regulación de las Telecomunicaciones, dentro del programa de Doctorado en Telecomunicaciones por la Universitat Politècnica de València. A lo largo del desarrollo de la tesis, se participó en los siguientes proyectos de I+D: Slicing dinámico en redes de acceso radio 5G - ATLAS (PGC2018-094151B-I00) y Evolución de la red de acceso hacia 6G para servicios masivos y de baja latencia (PID2021-123168NB-I00). Asimismo, se realizó una estancia doctoral en el IMT Atlantique en Rennes, Francia. Los resultados obtenidos se publicaron en una revista científica de ámbito internacional. En esta tesis, se estudia dos modelos de negocios y dos modelos de red para la compartición de recursos en redes de quinta generación (5G), enfocándose en servicios como Comunicaciones Ultra Confiables de Baja Latencia (URLLC), Banda Ancha Móvil Mejorada (eMBB) y Comunicaciones Masivas de Tipo Máquina (mMTC), y utilizando Network Slicing (NS). Se proponen dos escenarios. El escenario Red Compartida (SN) es una red 5G sin NS y el escenario Segmentación de red (NS) es una red 5G con NS. El escenario SN es modelado por una cola M/M/1 sin prioridad de servicio y el escenario NS es modelado por una cola M/M/1 con dos prioridades de servicio, asignando una prioridad alta al servicio URLLC por sus características con relación a la Calidad de Servicio (QoS). Además, se investigan las métricas clave de QoS como tiempo de transmisión de paquetes, sensibilidad al retardo y prioridad de servicio. Asimismo, la tesis evalúa la viabilidad económica de los modelos de negocio para operadores de redes 5G, considerando los escenarios planteados. Los modelos de negocio planteado son: el Integrado, en el cual un único operador de red ofrece ambos servicios, y el Especializado, donde dos operadores distintos ofrecen un servicio cada uno. Por otro lado, se realiza el análisis de los modelos de negocio desde el enfoque del sistema y la económica. La decisión de suscripción de los usuarios al operador se basa en su percepción de QoS y el precio, mientras que el concepto del equilibrio de Wardrop es utilizado para realizar el análisis. Asimismo, la teoría de juegos es aplicado en cada modelo de negocio para la evaluación de su viabilidad económica. La evaluación consiste en un juego de dos etapas, donde el juego se resuelve a través de la inducción hacia atrás, de manera que, se optimizan las funciones de utilidad del usuario y los beneficios de los operadores en base a la resolución de las funciones de Mejor respuesta (BR) y a diferentes valores de parámetros, consiguiendo el equilibrio de Nash. Además, se ha planteado el óptimo social, que es una situación que incorpora la participación de una entidad reguladora de servicios 5G en el mercado, quien tiene el objetivo de maximizar el bienestar social. Los resultados del óptimo social se comparan con los resultados de los dos modelos de negocio en función del bienestar social. Asimismo, se emplea conceptos de microeconomía, teoría de juegos y teoría de colas para evaluar la viabilidad económica de los diferentes modelos planteados. Esto permite entender las decisiones en equilibrio tomadas por los operadores y los usuarios, y analizar el impacto de estas decisiones en los beneficios de todos los actores involucrados. Además, se identifican los requisitos mínimos para la viabilidad de cada modelo. Los resultados muestran que, una red 5G con NS, los servicios URLLC y eMBB/mMTC pueden compartir recursos sin afectar la QoS de URLLC. Mientras que, una red 5G sin NS, la QoS de URLLC se ve afectada. Además, los operadores pueden fijar un precio más alto para URLLC debido a su QoS. Concluyendo que, la mejor opción para ofrecer los servicios URLLC y eMBB/mMTC es sobre una red 5G con NS y por un único operador. En resumen, la incorporación de NS en una red 5G, junto con un modelo de negocio Integrado, es la opción más favorable en cuanto al bienestar social. / [CA] La tesi doctoral s'emmarca en la línia d'investigació d'Economia i Regulació de les Telecomunicacions, dins del programa de Doctorat en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València. Al llarg del desenvolupament de la tesi, es va participar en els següents projectes d'I+D: Slicing dinàmic en xarxes d'accés radie 5G - ATLES (PGC2018-094151B-I00) i Evolució de la xarxa d'accés cap a 6G per a servicis massius i de baixa latència (PID2021-123168NB-I00). Així mateix, es va realitzar una estada doctoral en el IMT Atlantique en Rennes, França. Els resultats obtinguts es van publicar en una revista científica d'àmbit internacional. En esta tesi, s'estudia dos models de negocis i dos models de xarxa per a la compartició de recursos en xarxes de quinta generació (5G), enfocant-se en servicis com a Comunicacions Ultres De confiança de Baixa Latència (URLLC), Banda Ampla Mòbil Millorada (eMBB) i Comunicacions Massives de Tipus Màquina (mMTC), i utilitzant Network Slicing (NS). Es proposen dos escenaris. L'escenari Xarxa Compartida (SN) és una xarxa 5G sense NS i l'escenari Segmentació de xarxa (NS) és una xarxa 5G amb NS. L'escenari SN és modelat per una cua M/M/1 sense prioritat de servici i l'escenari NS és modelat per una cua M/M/1 amb dos prioritats de servici, assignant una prioritat alta al servici URLLC per les seues característiques en relació amb la Qualitat de Servici (QoS). A més, s'investiguen les mètriques clau de QoS com a temps de transmissió de paquets, sensibilitat al retard i prioritat de servici. Així mateix, la tesi avalua la viabilitat econòmica dels models de negoci per a operadors de xarxes 5G, considerant els escenaris plantejats. Els models de negoci plantejat són: l'Integrat, en el qual un únic operador de xarxa oferix tots dos servicis, i l'Especialitzat, on dos operadors diferents oferixen un servici cadascun. D'altra banda, es realitza l'anàlisi dels models de negoci des de l'enfocament del sistema i l'econòmica. La decisió de subscripció dels usuaris a l'operador es basa en la seua percepció de QoS i el preu, mentres que el concepte de l'equilibri de Wardrop és utilitzat per a realitzar l'anàlisi. Així mateix, la teoria de jocs és aplicat en cada model de negoci per a l'avaluació de la seua viabilitat econòmica. L'avaluació consistix en un joc de dos etapes, on el joc es resol a través de la inducció cap arrere, de manera que, s'optimitzen les funcions d'utilitat de l'usuari i els beneficis dels operadors sobre la base de la resolució de les funcions de Millor resposta (BR) i a diferents valors de paràmetres, aconseguint l'equilibri de Nash. A més, s'ha plantejat l'òptim social, que és una situació que incorpora la participació d'una entitat reguladora de servicis 5G en el mercat, qui té l'objectiu de maximitzar el benestar social. Els resultats de l'òptim social es comparen amb els resultats dels dos models de negoci en funció del benestar social. Així mateix, s'empra conceptes de microeconomia, teoria de jocs i teoria de cues per a avaluar la viabilitat econòmica dels diferents models plantejats. Això permet entendre les decisions en equilibri preses pels operadors i els usuaris, i analitzar l'impacte d'estes decisions en els beneficis de tots els actors involucrats. A més, s'identifiquen els requisits mínims per a la viabilitat de cada model. Els resultats mostren que, una xarxa 5G amb NS, els servicis URLLC i eMBB/mMTC poden compartir recursos sense afectar la QoS de URLLC. Mentres que, una xarxa 5G sense NS, la QoS de URLLC es veu afectada. A més, els operadors poden fixar un preu més alt per a URLLC a causa del seu QoS. Concloent que, la millor opció per a oferir els servicis URLLC i eMBB/mMTC és sobre una xarxa 5G amb NS i per un únic operador. En resum, la incorporació de NS en una xarxa 5G, juntament amb un model de negoci Integrat, és l'opció més favorable quant al benestar social. / [EN] The doctoral thesis is framed within the research line of Economics and Regulation of Telecommunications within the PhD program in Telecommunications at the Universitat Politècnica de València. Throughout the development of the thesis, we participated in the following R&D projects: Dynamic Slicing in 5G radio access networks - ATLAS (PGC2018-094151B-I00) and Evolution of the access network towards 6G for massive and low latency services (PID2021-123168NB-I00). A doctoral stay at the IMT Atlantique in Rennes, France, was also carried out. The results obtained were published in an international scientific journal. In this thesis, two business models and two network models for resource sharing in fifth-generation (5G) networks are studied, focusing on services such as Ultra Reliable Low Latency Communications (URLLC), Enhanced Mobile Broadband (eMBB), and Massive Machine Type Communications (mMTC), and using Network Slicing (NS). Two scenarios are proposed. The Network Sharing (SN) scenario is a 5G network without NS, and the Network Slicing (NS) scenario is a 5G network with NS. The SN scenario is modeled by an M/M/1 queue with no service priority, and the NS scenario is modeled by an M/M/1 queue with two service priorities, assigning a high priority to the URLLC service for its Quality of Service (QoS) characteristics. Furthermore, key QoS metrics such as packet transmission time, delay sensitivity, and service priority are investigated. Furthermore, the thesis evaluates the economic viability of business models for 5G network operators, considering the scenarios proposed. The business models proposed are Integrated, in which a single network operator offers both services and Specialised, where two different operators offer one service each. On the other hand, the business models are analyzed from a system and economic perspective. The users' subscription decision to the operator is based on their perception of QoS and price, while the Wardrop equilibrium concept is used to perform the analysis. Furthermore, game theory is applied to each business model for the evaluation of its economic viability. The evaluation consists of a two-stage game, where the game is solved through backward induction so that the user's utility functions and the operators' profits are optimized based on the resolution of the Best Response (BR) functions and different parameter values, achieving the Nash equilibrium. In addition, the social optimum has been considered, which is a situation that incorporates the participation of a 5G service regulator in the market, who has the objective of maximizing social welfare. The results of the social optimum are compared with the results of the two business models in terms of social welfare. Furthermore, concepts from microeconomics, game theory, and queueing theory are used to assess the economic viability of the different models proposed. This allows us to understand the equilibrium decisions made by operators and users and to analyze the impact of these decisions on the benefits of all the actors involved. In addition, the minimum requirements for the viability of each model are identified. The results show that a 5G network with NS, URLLC, and eMBB/mMTC services can share resources without affecting URLLC QoS. On the other hand, in a 5G network without NS, the QoS of URLLC is affected. In addition, operators can set a higher price for URLLC due to its QoS. Conclusion: The best option to offer URLLC and eMBB/mMTC services is over a 5G network with NS and by a single operator. In summary, the incorporation of NS in a 5G network, together with an Integrated business model, is the most favorable option in terms of social welfare. / Moreno Cardenas, EY. (2024). Análisis de Modelos de Negocio para Operadores de Redes 5G Soportados por Network Slicing [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206184

[ES] El presente trabajo aborda tres elementos que contribuyen de forma consistente a la mejora de la competitividad de las empresas: la innovación, el portfolio de relaciones, la competencia relacional. El portfolio de relaciones abarca los vínculos establecidos por la empresa con otros agentes del entorno y la coloca en un contexto de red frente a los mismos. La gestión efectiva de dicha red de relaciones permite el acceso a una serie de recursos tangibles e intangibles que la empresa puede conjugar con sus recursos internos para mejorar sus acciones de innovación. El objetivo abordado mediante esta investigación es analizar el efecto del portfolio de relaciones, creado a partir de una red de conocimiento, sobre la innovación de la empresa y, además, estudiar en qué medida la competencia relacional (network competence) de las empresas analizadas media la relación antes mencionada. El trabajo empírico se ha realizado sobre la población de bodegas adscritas al Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida Alicante. Las principales conclusiones que se derivan del estudio son: a) el portfolio de relaciones es parte del capital social de la empresa y representa una fuente de recursos y conocimientos externos que enriquece el conjunto de inputs para el proceso innovador de la empresa; b) la contribución fundamental de la competencia relacional radica en la puesta en valor y la gestión a largo plazo del portfolio de relaciones, con la consecuente aportación de valor a la empresa mediante las relaciones de intercambio de basadas en confianza y buenas prácticas. Los resultados obtenidos muestran que el portfolio de relaciones de las bodegas influye positivamente sobre los tres tipos de innovación contemplados y que la competencia relacional ejerce un efecto mediador parcial complementario sobre la relación antes mencionada. Asimismo, dichos resultados han permitido la formulación de una serie de recomendaciones a nivel de bodega y a nivel agregado. Por último, a partir de las limitaciones presentadas, se han propuesto algunas líneas futuras de investigación para atender dichos desafíos. / [CA] Este treball aborda tres elements que contribueixen de manera consistent a la millora de la competitivitat de les empreses: la innovació, el portfolio de relacions, la competència relacional. El portfolio de relacions abasta els vincles establits per l'empresa amb altres agents de l'entorn i la col·loca en un context de xarxa enfront d'aquests. La gestió efectiva d'aquesta xarxa de relacions permet l'accés a una sèrie de recursos tangibles i intangibles que l'empresa pot conjugar amb els seus recursos interns per a millorar les seues accions d'innovació. L'objectiu abordat mitjançant aquesta investigació és analitzar l'efecte del portfolio de relacions, creat a partir d'una xarxa de coneixement, sobre la innovació de l'empresa i, a més, estudiar en quina mesura la competència relacional (network competence) de les empreses analitzades mitjana la relació abans esmentada. El treball empíric s'ha realitzat sobre la població de cellers adscrits al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Alacant. Les principals conclusions que es deriven de l'estudi són: a) el portfolio de relacions és part del capital social de l'empresa i representa una font de recursos i coneixements externs que enriqueix el conjunt d'inputs per al procés innovador de l'empresa; b) la contribució fonamental de la competència relacional radica en la posada en valor i la gestió a llarg termini del portfolio de relacions, amb la conseqüent aportació de valor a l'empresa mitjançant les relacions d'intercanvi de basades en confiança i bones pràctiques. Els resultats obtinguts mostren que el portfolio de relacions dels cellers influeix positivament sobre els tres tipus d'innovació contemplats i que la competència relacional exerceix un efecte mediador parcial complementari sobre la relació abans esmentada. Així mateix, aquests resultats han permés la formulació d'una sèrie de recomanacions en l'àmbit de celler i a nivell agregat. Finalment, a partir de les limitacions presentades, s'han proposat algunes línies futures d'investigació per a atendre aquests desafiaments. / [EN] This work addresses three elements that systematically contribute to improving the competitiveness of companies: innovation, the relationship portfolio and relational competence. The relationship portfolio encompasses the links established by the company with other actors in the environment and places it in a network context vis-à-vis them. The effective management of this network of relationships provides access to a series of tangible and intangible resources that the company can combine with its internal resources to improve its innovation actions. This research aims to analyse the effect of the relationship portfolio, created from a knowledge network, on the company's innovation and, in addition, to study to what extent the relational competence (network competence) of the companies analysed mediates the relationship, as mentioned earlier. The empirical work has been carried out on the population of wineries belonging to the Regulatory Council of the Alicante Protected Designation of Origin. The main conclusions drawn from the study are: a) the relationship portfolio is part of the company's social capital and represents a source of external resources and knowledge that enriches the set of inputs for the company's innovation process; b) the fundamental contribution of relational competence lies in the enhancement and long-term management of the relationship portfolio, with the consequent contribution of value to the company through exchange relationships based on trust and good practices. The results show that the portfolio of winery relationships positively influences the three types of innovation considered. Likewise, they show that relational competence exerts a complementary partial mediating effect on the relationship above. Furthermore, these results have allowed the formulation of a series of recommendations at the winery and aggregate levels. Finally, based on the limitations presented, some future lines of research have been proposed to address these challenges. / Este trabajo se ha realizado con la ayuda económica de la Universitat Politècnica de València a través de la convocatoria de Contratos Predoctorales para la Formación de Doctores de la Universitat Politècnica de València – Subprograma 1 (PAID-01-08), con el proyecto titulado “Establecimiento de redes y flujos de conocimiento en clústeres empresariales. Un análisis de su influencia desde la perspectiva del Social Network Analysis”. / Fota, AE. (2024). Redes e innovación en el sector vitivinícola de Alicante. El rol mediador de la competencia relacional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206197

[ES] Los carbenos representan una clase de reactivos altamente potentes utilizados en el campo de la síntesis orgánica, que muestran la capacidad de participar eficazmente durante los procesos de inserción en una amplia variedad de enlaces químicos, típicamente inertes, facilitando así la creación de dos nuevos enlaces de manera directa y eficiente. Para ello, son necesario catalizadores. La investigación realizada aquí implicó la fabricación de diversas formas de catalizadores de plata, incluidos átomos individuales, dímeros o clústeres, en sólidos microporosos como zeolitas o polímeros de coordinación porosos, también llamados MOFs (del inglés, Metal-Organic Frameworks), logrados a través de métodos sencillos como el intercambio iónico y procedimientos de calcinación o reducción, como se muestra en los Capítulos 4 y 5. Estos catalizadores innovadores demostraron un rendimiento catalítico excepcional para la reacción de Buchner que involucra carbenos, obteniendo buenos rendimientos del producto mientras mantenían una selectividad favorable. Las zeolitas y los MOFs funcionaron como ligandos macroscópicos que sirvieron para estabilizar los sitios activos de plata, lo que permitió la utilización de catalizadores baratos y reciclables para la generación in-situ de carbenos a partir de diazoacetato, promoviendo posteriormente la inserción selectiva en enlaces C-C, C-H, O-H y O-O. Además, en el Capítulo 6, dimos un paso más allá, generando y estabilizando carbenos en zeolitas HY dealuminizadas, comercialmente disponibles y libres de metal. En esta tesis, se caracterizaron dos carbenos sólidos distintos, que incluyen una variante mediada por carbeno de plata que fue identificada con éxito mediante espectroscopía de Raman in-situ y análisis de RMN 13C CP/MAS in-situ, junto con un carbeno estabilizado en zeolita que fue efectivamente elucidado a través de espectroscopía de infrarrojo con transformada de Fourier in-situ y técnicas de RMN 13C CP/MAS. / [CA] Els carbens representen una classe de reactius altament potents utilitzats en el camp de la síntesi orgànica, que mostren la capacitat de participar d'una manera eficaç durant els processos d'inserció en una àmplia varietat d'enllaços químics, típicament inerts, facilitant així la creació de dos nous enllaços de manera directa i eficient. La investigació realitzada ací va implicar la fabricació de diverses formes de catalitzadors de plata, inclosos àtoms individuals, dímers o clústers, en sòlids microporosos com a zeolites o polímers de coordinació porosos, també anomenats MOFs (de l'anglés, Metal-Organic Frameworks), aconseguits a través de mètodes senzills com l'intercanvi iònic i procediments de calcinació o reducció, com es mostra en els Capítols 4 i 5. Estos catalitzadors innovadors van demostrar un rendiment catalític excepcional per a la reacció de Buchner que inclou carbens, obtenint bons rendiments del producte mentres mantenien una selectivitat favorable. Les zeolites i els MOFs van funcionar com lligands macroscòpics que van servir per a estabilitzar els llocs actius de plata, la qual cosa va permetre la utilització de catalitzadors rendibles i reciclables per a la generació in-situ de carbens a partir de diazoacetat, promovent posteriorment la inserció selectiva en enllaços C-C, C-H, O-H i O-O. A més, en el Capítol 6, vam fer un pas més enllà, generant i estabilitzant carbens en zeolites HY dealuminitzades, comercialment disponibles i lliures de metall. En esta tesi, es van caracteritzar dos carbens sòlids diferents, que inclouen una variant mitjançant carben de plata que va ser identificada amb èxit mitjançant espectroscopía de Raman in-situ i anàlisi de RMN 13C CP/MES in-situ, juntament amb un carben estabilitzat en zeolita que va ser efectivament elucidat per mitjà de espectroscopía d'infraroig amb transformada de Fourier in-situ i tècniques de RMN 13C CP/MAS. / [EN] Carbenes represent a class of highly potent reagents used in the field of organic synthesis, showcasing an ability to effectively engage during insertion processes within a diverse array of typically inert chemical bonds, thereby facilitating the creation of two fresh bonds in a direct and efficient manner. For that, catalysts are needed. The exploration conducted here involved the fabrication of various forms of silver catalysts, including single atoms, dimers or clusters, on microporous solids like zeolites or metal-organic frameworks (MOFs), achieved through uncomplicated methods such as ion exchange and calcination or reduction procedures, as shown in Chapters 4 and 5. These innovative catalysts demonstrated exceptional catalytic performance in facilitating the Buchner reaction involving carbenes, yielding high product quantities while maintaining favorable selectivity. The zeolites and MOFs functioned as macroscopic ligands that served to stabilize the silver active sites, thereby enabling the utilization of cost-effective and recyclable catalysts for in-situ carbene generation from diazoacetate, subsequently promoting the selective insertion into C-C, C-H, O-H, and O-O bonds. Furthermore, in Chapter 6, we have gone one step further, generating and stabilizing carbenes in metal-free commercially available dealuminized HY zeolites. In this thesis, two distinct solid-supported carbenes were characterized, encompassing a silver carbene-mediated variant that was successfully identified through in-situ Raman spectroscopy and in-situ 13C CP/MAS NMR analyses, alongside a zeolite-stabilized carbene that was effectively elucidated via in-situ Fourier Transform Infrared Spectroscopy and 13C CP/MAS NMR techniques. / Zheng, Y. (2024). Carbene reactions catalyzed by silver-supported or metal-free microporous solids [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207244

[ES] El objetivo de este estudio consiste en explorar como el intercambio y la colaboración de conocimientos en las redes sociales contribuyen a la generación de ideas innovadoras en el sector de servicios, concretamente en el sector turístico. En los últimos años concretamente esta industria ha sufrido cambios globales muy importantes. Antes del COVID-19, la prosperidad económica arraigada al sector turístico suponía un papel muy importante para muchos países, incluido España. Sin embargo, tras la crisis de 2020, esta industria ha tenido que superar grandes desafíos, uno de los factores clave que ha permitido dar solución a este contexto ha sido la innovación. Por ello, esta tesis tiene como principal objetivo conocer, examinar y determinar el papel que juegan las redes sociales a la hora de transmitir conocimientos y como estos evocan nuevas ideas innovadoras en servicios turísticos. Para ello, se ha realizado una exhaustiva lectura acerca de la literatura existente que ha permitido reflexionar y contrastar estudios estadísticos acerca de la innovación, los servicios y las redes sociales, incluidos también factores determinantes en el sector turístico. A partir de este análisis, se desarrollan hipótesis contrastadas que han dado como resultado una vinculación favorable entre las variables consideradas en este estudio. Los datos obtenidos para este estudio han sido extraídos tras investigaciones previas realizadas en hoteles de cuatro y cinco estrellas, final las redes sociales contribuyen a generar y compartir ideas innovadoras dentro del sector turístico. Aquellas organizaciones cuya cultura está vinculada con la innovación, sobresalen frente a los desafíos que trae consigo un mercado cambiante y destacan en términos financieros, además, se ha detectado una mayor satisfacción entre las partes interesadas. Esta profunda investigación servirá como guía y literatura académica para todas aquellas personas y organizaciones vinculadas o no con el sector turístico, que estén interesadas en comprender, conocer y descifrar el rol tan importante que hoy en día juegan las redes sociales como herramienta de intercambio de ideas. / [CA] L'objectiu d'este estudi consistix a explorar com l'intercanvi i la col·laboració de coneixements en les xarxes socials contribuïxen a la generació d'idees innovadores en el sector de servicis, concretament en el sector turístic. En els últims anys concretament esta indústria ha patit canvis globals molt importants. Abans del COVID-19, la prosperitat econòmica arrelada al sector turístic suposava un paper molt important per a molts països, inclòs Espanya. No obstant això, després de la crisi de 2020, esta indústria ha hagut de superar grans desafiaments, un dels factors clau que ha permés donar solució a este context ha sigut la innovació. Per això, esta tesi té com a principal objectiu conéixer, examinar i determinar el paper que juguen les xarxes socials a l'hora de transmetre coneixements i com estos evoquen noves idees innovadores en servicis turístics. Per a això, s'ha realitzat una exhaustiva lectura sobre la literatura existent que ha permés reflexionar i contrastar estudis estadístics sobre la innovació, els servicis i les xarxes socials, inclosos també factors determinants en el sector turístic. A partir d'esta anàlisi, es desenvolupen hipòtesis contrastades que han donat com a resultat una vinculació favorable entre les variables considerades en este estudi. Les dades obtingudes per a este estudi han sigut extrets després d'investigacions prèvies realitzades en hotels de quatre i cinc estreles, final les xarxes socials contribuïxen a generar i compartir idees innovadores dins del sector turístic. Aquelles organitzacions la cultura de les quals està vinculada amb la innovació, sobreïxen enfront dels desafiaments que porta amb si un mercat canviant i destaquen en termes financers, a més, s'ha detectat una major satisfacció entre les parts interessades. Esta profunda investigació servirà com a guia i literatura acadèmica per a totes aquelles persones i organitzacions vinculades o no amb el sector turístic, que estiguen interessades a comprendre, conéixer i desxifrar el rol tan important que hui dia juguen les xarxes socials com a ferramenta d'intercanvi d'idees. / [EN] The aim of this study is to explore how knowledge sharing and collaboration in social networks contribute to the generation of innovative ideas in the service sector, specifically in the tourism sector. In recent years this industry in particular has undergone major global changes. Before COVID-19, economic prosperity rooted in the tourism sector played a very important role for many countries, including Spain. However, after the crisis of 2020, this industry has had to overcome great challenges, one of the key factors that has allowed to solve this context has been innovation. Therefore, the main objective of this thesis is to know, examine and determine the role played by social networks when transmitting knowledge and how these evoke new innovative ideas in tourism services. To this end, an exhaustive reading of the existing literature has been carried out to reflect on and contrast statistical studies on innovation, services and social networks, also including determining factors in the tourism sector. Based on this analysis, contrasted hypotheses are developed that have resulted in a favourable link between the variables considered in this study. The data obtained for this study have been extracted from previous research conducted in four and five star hotels, where social networks contribute to the generation and sharing of innovative ideas within the tourism sector. Organisations whose culture is linked to innovation excel in the face of the challenges of a changing market and excel in financial terms, and higher stakeholder satisfaction has been found. This in-depth research will serve as a guide and academic literature for all those people and organisations linked or not to the tourism sector, who are interested in understanding, knowing and deciphering the important role that social networks play today as a tool for the exchange of ideas. / Moncho Arroyo, R. (2024). Estudio de la innovación en servicios mediante la transmisión de conocimiento de las redes sociales. Sector turístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208355

La tesi aborda, des d'una perspectiva territorial i històrica, el paper que han jugat les grans infraestructures hidràuliques en dues conques fluvials mediterrànies catalanes: la Muga i el Fluvià (província de Girona). Així, s'efectua una reconstrucció retrospectiva del conjunt de projectes de gran obra hidràulica (preses, embassaments, canals complementaris) que, als últims 150 anys, han estat ideats i, en el seu cas executats, a ambdues conques. En aquest procés s'atorga una atenció especial a les justificacions, finalitats, discursos i agents socials que han inspirat la seva concepció i les causes que han conduït al seu èxit o al seu fracàs. Tot plegat es contextualitza dins dels plans, les polítiques i la legislació hidràulica estatals. L'elecció de dos rius veïns proporciona clars elements per a establir una anàlisi evolutiva comparada entre ells. Aquí s'afegirà la influencia del proper riu Ter des del moment en que es decideix l'abastament parcial amb els seus cabals a Barcelona. / The aim of the thesis is to know the paper that the great hydraulic works have been in two mediterranean river basins called Muga and Fluvià located in Catalonia (province of Girona, Spain). The perspective of the study will be historical and territorial. The thesis realizes a retrospective reconstruction of the projects of great hydraulic works (dams/reservoirs + complementary channels) that have been conceived or built in both river basins during the last 150 years. In this process the study gives a special attention to their justifications, their aims, their peculiarities, their promoters, and the reasons of their issue or of their failure. All this is framed in the planification, policies, and hydraulic legislation pertaining to the state.The election of two neighbouring rivers provides the elements to establish an evolutional comparative analysis between both. Here we add the effects of the influence of the nearing Ter river, when is decided the partial supply with their waters to the city of Barcelona.

[ES] Los servicios de agua y saneamiento son un bien considerado un derecho humano por la Asamblea General de Naciones Unidas. Sin embargo, al mismo tiempo, son un monopolio natural. Es por ello que los usuarios no pueden escoger el prestador que les suministre el servicio, sino que deben conformarse con que el opere en la zona. Así, con el fin de proteger a los usuarios de las posibles prácticas monopolísticas, es necesario supervisar la calidad del servicio prestado, así como su precio a través de un marco regulatorio. Actualmente, el marco regulatorio del sector del agua español no cuenta con una ley que regule el ciclo urbano del agua a nivel nacional que provea seguridad legal a los prestadores ni homogeneice el servicio prestado. Se trata de un sector muy atomizado, con responsabilidades dispersas entre distintos organismos y niveles administrativos. La consecuencia directa es un entramado regulatorio complejo sin una autoridad clara de guie los pasos del sector. Es por ello que los distintos actores que componen el sector empiezan a demandar una reforma que englobe sus necesidades y permita superar con éxito los retos a los que se enfrenta el sector. El propósito de esta tesis es concretar una serie de propuestas técnicas a medida para el sector del agua español que promueva la voluntad de la administración y las partes interesadas para dar el paso de reformar el sector. Para ello, se parte del estudio de los diversos métodos regulatorios y herramientas existentes, con el fin de evaluar su aplicación en los distintos marcos regulatorios internacionales y analizar cuáles serían de aplicabilidad al caso español. Tras dicho análisis, se concluye que se requieren nuevas herramientas para regular el sector con éxito. Por ello, se han diseñado una serie de metodologías basadas en la evaluación del desempeño de los servicios de agua. Éstas permiten una adecuada comparación e interpretación de los resultados obtenidos por los operadores con el fin de posibilitar una regulación económica y de la calidad del servicio que sea justa para todas las partes implicadas. Asimismo, fomentan la transparencia, la eficiencia, la mejora continua del sector y su sostenibilidad. Para finalizar, se detallan una serie de directrices técnicas que tratan los diversos aspectos a tener en cuenta al implementar un regulador en España, como son: las características que debería reunir y los aspectos a regular, la articulación de la regulación de la calidad del servicio y la regulación económica o cómo financiar e implementar dicho organismo. La principal novedad de estas propuestas de regulación es que están enfocadas de forma técnica, evitando la perspectiva económica con la que generalmente se diseñan los marcos regulatorios. De este modo, se garantiza que los usuarios reciban un servicio de calidad al mejor precio, preservando el derecho humano al agua. / [CA] Els serveis d'aigua i sanejament són un bé considerat un dret humà per l'Assemblea General de Nacions Unides. No obstant això, al mateix temps, són un monopoli natural. Per aquesta raó, els usuaris no poden escollir el prestador que els subministra el servei, sinó que s'han de conformar amb el que treballe en la seua zona. Així, amb la fi de protegir als usuaris de les possibles pràctiques monopolístiques, cal supervisar la qualitat del servei prestat, així com el ser preu mitjançant un marc regulador. Actualment, el marc regulador del sector de l'aigua espanyol no compta amb una llei a nivell nacional que regule el cicle urbà de l'aigua, que proporcione seguretat legal als prestadors dels serveis i homogeneïtze el servei prestat. Es tracta d'un servei molt atomitzat, amb responsabilitats disperses entre diversos organismes i nivells administratius. La conseqüència directa és un entramat regulador complexe sense una autoritat clara que guie les passes del sector. Per aquesta raó, els distints actors que formen part del sector comencen a demandar una reforma d'aquest marc, de forma que s'engloben les seues necessitats i els permeta superar amb èxit els reptes als que s'enfronta el sector. El propòsit d'aquesta tesi es concretar una proposta tècnica a mesura per al sector de l'aigua espanyol, que fomente la voluntat de l'administració i les parts interessades per a donar el pas de reformar el sector. Així, es parteix de l'estudi dels diversos mètodes reguladors i ferramentes existents, amb la fi d'avaluar la seua aplicació en els distints marcs reguladors internacionals i analitzar quines serien d'aplicabilitat al cas espanyol. Després d'aquest anàlisi, es conclou que es requereixen noves ferramentes per a regular el sector amb èxit. Per això, s'han dissenyat una serie de metodologies basades en l'avaluació del rendiment dels serveis d'aigua. Aquestes permeten una adequada comparació e interpretació dels resultats obtinguts pels operadors amb la fi de possibilitar una regulació econòmica i de la qualitat del servei, que siga justa per a totes les parts implicades. A més, fomenten la transparència, l'eficiència, la millora continua del sector i la seua sostenibilitat. Per a finalitzar, es detallen una serie de directrius tècniques que tracten els diversos aspectes a considerar a l'implementar un regulador en Espanya, com són: les característiques que deuria reunir i els aspectes a regular, l'articulació de la regulació de la qualitat del servei i la regulació econòmica, o seu finançament i implementació. La principal novetat d'aquestes propostes reguladores és que estan enfocades de forma tècnica, evitant la perspectiva econòmica amb la que generalment es dissenyen els marcs reguladors. D'aquesta forma, es garantisca que els usuaris reben un servei de qualitat al millor preu, preservant el dret humà a l'aigua. / [EN] Access to Water services and sanitation are considered a human right by the United Nations. However, simultaneously, they are a natural monopoly which means that users cannot choose the utility. They will receive the services from the utility operating in that particular area, regardless its cost and quality of the services provided. Therefore, regulatory frameworks emerge with the aim of protecting customers from the possible monopolistic practices, supervising the quality of the service provided and the cost of the services. The Spanish water sector is very fragmented, with responsibilities dispersed among different agencies and administrative levels. In fact, the regulatory framework does not count with a law that regulates the urban water cycle, provides legal security to utilities and homogenizes the level of the service provided at a national level. The direct consequence is a complex regulatory framework without a clear authority to guide the steps of the sector. For that reason, the different stakeholders in the water sector request a reform in the regulatory framework that encompasses their needs and allows them to successfully overcome the challenges the sector is facing. The purpose of this thesis is to specify a series of technical proposals designed for the Spanish water sector in order to promote the determination of the government and the stakeholders to take a step forward and reform the sector. This work starts studying the existing regulatory methods and tools with the aim of evaluating their application in the different international regulatory frameworks and analyse their applicability into the Spanish case. This study concludes that new tools are required to regulate the sector successfully. Therefore, a series of methodologies have been designed, based on the performance assessment of utilities and enabling an adequate comparison and interpretation of the utilities' results. They have been created with the aim to allow for an economic and quality of the service regulation fair for all stakeholders. These methods are based in transparency and promote efficiency, continuous improvement of the sector and its sustainability. Finally, a series of technical guidelines are detailed with the aim to address the aspects to take into account when implementing a new regulatory framework in Spain, such as: the characteristics it should meet, the aspects to regulate, the articulation of the quality of the service and economic regulation, or how to finance and implement said body. The main novelty of his work is that it approaches regulation with a technical focus, avoiding the economic perspective with which regulatory frameworks are generally designed. In this way, it guarantees that users receive an appropriate quality of the service at the best price, preserving the human right to water. / Estruch Juan, ME. (2021). Diseño de una propuesta para la regulación técnica de los servicios de agua en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172222

[EN] SUMMARY THESIS 1. INFORMATION NOTE In the present study Industrial location, it includes some information sheets, which have been developed differentiating two blocks of content, as described in paragraphs 1 and 2, in which the following information appears Paragraph 1. - Identifying companies. - The area occupied. - Number of enterprises. - Number of employees - Impact on the environment. Paragraph 2. - Infrastructure. (lighting, water and energy). - Urban services. - Transport. - Typology. (Structural type and age of the building). Our study is based solely on paragraph 1, leaving the information obtained in paragraph 2 for future research. 2. SUMMARY The factors affecting the international, national and local industrial activities are not only spatial aspects but also political and economic. We can say that: 1.- With the European Free Trade Agreements are basically eliminate economic protectionism, important pillar in the agriculture, livestock and food, this entails the systematic impoverishment of uncompetitive sector as small farms have and also some industrialized . It is cheaper to import than produce. The artisanal sector so ingrained in our city since time immemorial almost disappears against the Asian market to move to the import and trade. Aldaia, an industrial town devoted to fan board and furniture, has virtually no fans factories, one is making it by hand, all manufacturers import and trade and processed products. Most of them sold in the Historic Center. Alacuas factory had more important boards of Europe, Boards Ferrer with an approximate area of 20,000 m2 and a number similar to the historic center or Campanar workers, as has succumbed to pressure Asian is cheaper to buy than make. The textile and wood happens exactly the same, in a period of 20 years virtually all businesses disappear. In the year 85, Metal represents 18.6% Food 12% Wood 10.30%, textiles 7%, these sectors account for almost 48% of all affected industry and after by free trade areas between competition and investment. In this situation the industry has to become a very unfavorable situation, to this other factors that will cause a little outcome desired by all, both social and economic, that will be occupying land speculation are added. That's one of the top concerns among others that have the Law on Land Scheme and Town Planning 1990. 2.- The political part corresponds to the industrial reconversion that begins to develop after the economic crisis of 1973, but actually makes 80 to 90, in which economic measures are taken in order to adjust the supply and demand. Today is repeating this situation, you do not understand economics to understand. / [ES] RESUMEN TESIS DOCTORAL 1.- NOTA INFORMATIVA En el presente estudio de localización Industrial, incluye unas fichas informativas, que se han elaborado diferenciando dos bloques de contenidos, descritos en los apartados 1 y 2, en los que aparece la siguiente información. Apartado 1. - La identificación de las empresas. - La superficie ocupada. - Número de empresas. - Número de empleados - Impacto en el medio ambiente. Apartado 2. - Infraestructuras. (alumbrado, agua y energía). - Servicios urbanísticos. - Transporte. - Tipología. (Tipología estructural y edad de la edificación). Nuestro estudio se basa única y exclusivamente en el apartado 1, dejando la información obtenida en el apartado 2 para futuros estudios de investigación. 2.- RESUMEN Los factores que condicionan, a nivel Internacional, Nacional y Local las actividades industriales, no son solamente los aspectos urbanísticos sino también los políticos y económicos. Podemos decir que: 1.- Con los Acuerdos Europeos de Libre Comercio, se eliminan básicamente el Proteccionismo económico, pilar importante en el sector Agrícola, Ganadero y Alimentación, ello trae consigo el empobrecimiento sistemático del sector poco competitivo por las explotaciones tan pequeñas que tenemos y además poco industrializadas. Es mas barato importar que producir. El sector artesanal tan arraigado en nuestra ciudad desde tiempos inmemoriales prácticamente desaparece frente al mercado Asiático para pasar a la importación y el comercio. Aldaia, un pueblo industrial dedicado al abanico, el tablero y el mueble, prácticamente no tiene fábricas de abanicos, alguno queda que lo hace de forma artesanal, todos los fabricantes importan y comercian productos ya elaborados. La mayor parte de ellos vendían en el Centro Histórico. Alacuas tenía la fábrica de tableros más importante de Europa, Tableros Ferrer con una superficie aproximada de 20.000 m2 y un número de trabajadores similar al del Centro Histórico o Campanar, pues ha sucumbido a la presión Asiática, es más barato comprar que fabricar. Al sector Textil y Madera le sucede exactamente lo mismo, en un periodo de 20 años prácticamente desaparecen todas las empresas. En el año 85, el Metal representa el 18,6%, la Alimentación el 12%, la Madera el 10,30%, el textil el 7%, prácticamente estos sectores representan el 48% de la industria y todos ellos afectados con posterioridad por el libre comercio entre áreas de libre competencia e inversión. Ante tal situación la industria se tiene que reconvertir en una situación muy desfavorable, a ello se añadirán otros factores que le provocaran un desenlace poco deseado por todos, tanto social como económico, que será la especulación del suelo que ocupa. Esa es una de las máximas preocupaciones entre otras que tiene la Ley Sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana de 1990. 2.- La parte Política se corresponde con la Reconversión Industrial que se empieza a elaborar después de la crisis económica de 1973, pero en realidad se hace de los 80 a los 90, en la que se toman medidas económica con la finalidad de ajustar la oferta a la demanda. Hoy mismo se esta repitiendo esta situación, no hace falta entender de economía para comprenderlo. / [CA] RESUM TESI DOCTORAL 1.- NOTA INFORMATIVA En el present estudi de localització Industrial, inclou unes fitxes informatives, que s'han elaborat diferenciant dos blocs de continguts, descrits en els apartats 1 i 2, en els que apareix la següent informació. Apartat 1. - La identificació de les empreses. - La superfície ocupada. - Nombre d'empreses. - Nombre d'empleats - Impacte en el medi ambient. Apartat 2. - Infraestructures. (enllumenat, aigua i energia). - Servicis urbanístics. - Transport. - Tipologia. (Tipologia estructural i edat de l'edificació). El nostre estudi es basa únicament i exclusivament en l'apartat 1, deixant la informació obtinguda en l'apartat 2 per a futurs estudis d'investigació. 2.- RESUM Els factors que condicionen, a nivell Internacional, Nacional i Local les activitats industrials, no són només els aspectes urbanístics sinó també els polítics i econòmics. Podem dir que: 1.- Amb els Acords Europeus de Lliure Comerç, s'eliminen bàsicament el Proteccionisme econòmic, pilar important en el sector Agrícola, Ramader i Alimentació, això comporta l'empobriment sistemàtic del sector poc competitiu per les explotacions tan xicotetes que tenim i a més poc industrialitzades. És mes barat importar que produir. El sector artesanal tan arrelat en la nostra ciutat des de temps immemorials pràcticament desapareix enfront del mercat Asiàtic per a passar a la importació i el comerç. Aldaia, un poble industrial dedicat al palmito, el tauler i el moble, pràcticament no té fàbriques de palmitos, algun queda que ho fa de forma artesanal, tots els fabricants importen i comercien productes ja elaborats. La major part d'ells venien en el Centre Històric. Alaquàs tenia la fàbrica de taulers més important d'Europa, Taulers Ferrer amb una superfície aproximada de 20.000 m'i2 un nombre de treballadors semblant al del Centre Històric o Campanar, perquè ha sucumbit a la pressió Asiàtica, és més barat comprar que fabricar. Al sector Tèxtil i Fusta li succeïx exactament el mateix, en un període de 20 anys pràcticament desapareixen totes les empreses. L'any 85, el Metall representa el 18,6%, l'Alimentació el 12%, la Fusta el 10,30%, el tèxtil el 7%, pràcticament estos sectors representen el 48% de la indústria i tots ells afectats amb posterioritat pel lliure comerç entre àrees de lliure competència i inversió. Davant de tal situació la indústria s'ha de reconvertir en una situació molt desfavorable, a això s'afegiran altres factors que li provocaren un desenllaç poc desitjat per tots, tant social com econòmic, que serà l'especulació del sòl que ocupa. Eixa és una de les màximes preocupacions entre altres que té la Llei Sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana de 1990. 2.- La part Política es correspon amb la Reconversió Industrial que es comença a elaborar després de la crisi econòmica de 1973, però en realitat es fa dels 80 als 90, en la que es prenen mesures econòmica amb la finalitat d'ajustar l'oferta a la demanda. Hui mateix s'esta repetint esta situació, no cal entendre d'economia per a comprendre-ho. / Pascual Galan, A. (2016). Estudio de la actividad industrial y su impacto en el medio urbano en la ciudad de Valencia desde 1985 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/65998

Tesis por compendio / [ES] El diseño de infraestructuras está fuertemente influido por la búsqueda de soluciones que tengan en cuenta el impacto en la economía, el medio ambiente y la sociedad. Estos criterios están muy relacionados con la definición de sostenibilidad que hizo la Comisión Brundtland en 1987. Este hito supuso un reto para técnicos, científicos y legisladores. Este reto consistía en generar métodos, criterios, herramientas y normativas que permitieran incluir el concepto de sostenibilidad en el desarrollo y diseño de nuevas infraestructuras. Desde entonces, se han producido pequeños avances en la búsqueda de la sostenibilidad, pero se necesitan más a corto plazo. Como plan de acción, las Naciones Unidas establecieron los Objetivos de Desarrollo Sostenible, fijando el año 2030 como meta para alcanzarlos. Dentro de estos objetivos, las infraestructuras se postulan como un punto crítico. Tradicionalmente, se han desarrollado métodos para obtener diseños óptimos desde el punto de vista del impacto económico. Sin embargo, aunque en los últimos tiempos se ha avanzado en la aplicación y utilización de métodos de análisis del ciclo de vida completo, aún falta un consenso claro, especialmente en el pilar social de la sostenibilidad. Dado que la sostenibilidad engloba diferentes criterios, que en principio no van necesariamente de la mano, el problema de la búsqueda de la sostenibilidad se plantea no sólo como un problema de optimización, sino también como un problema de toma de decisiones multi-criterio. El objetivo principal de esta tesis doctoral es proponer diferentes metodologías para la obtención de diseños óptimos que introduzcan los pilares de la sostenibilidad en el diseño de puentes mixtos acero-hormigón. Como problema estructural representativo se propone un puente viga en cajón de tres vanos mixto. Dada la complejidad de la estructura, en la que intervienen 34 variables discretas, la optimización con métodos matemáticos resulta inabordable. Por ello, se propone el uso de algoritmos metaheurísticos. Esta complejidad también se traduce en un alto coste computacional para el modelo, por lo que se implementa un modelo de redes neuronales profundas que permite la validación del diseño sin necesidad de computación. Dada la naturaleza discreta del problema, se proponen técnicas de discretización para adaptar los algoritmos al problema de optimización estructural. Además, para mejorar las soluciones obtenidas a partir de estos algoritmos discretos, se introducen métodos de hibridación basados en la técnica K-means y operadores de mutación en función del tipo de algoritmo. Los algoritmos utilizados se clasifican en dos ramas. La primera son los basados en trayectorias como el Simulated Annealing, Threshold Accepting y el Algoritmo del Solterón. Por otra parte, se utilizan algoritmos de inteligencia de enjambre como Jaya, Sine Cosine Algorithm y Cuckoo Search. La metodología de Análisis del Ciclo de Vida definida en la norma ISO 14040 se utiliza para evaluar el impacto social y medioambiental de los diseños propuestos. La aplicación de esta metodología permite evaluar el impacto y compararlo con otros diseños. La evaluación mono-objetivo de los diferentes criterios lleva a la conclusión de que la optimización de costes está asociada a una reducción del impacto medioambiental y social de la estructura. Sin embargo, la optimización de los criterios medioambientales y sociales no reduce necesariamente los costes. Por ello, para realizar una optimización multi-objetivo y encontrar una solución de compromiso, se implementa una técnica basada en la Teoría de Juegos, proponiendo una estrategia de juego cooperativo. La técnica multi-criterio utilizada es la Teoría de la Entropía para asignar pesos a los criterios para la función objetivo agregada. Los criterios considerados son los tres pilares de la sostenibilidad y la facilidad constructiva de la losa superior. Aplicando esta técnica se obtiene un diseño óptimo relativo a los tres pilares de la soste / [CAT] El disseny d'infraestructures està fortament influït per la cerca de solucions que tinguen en compte l'impacte en l'economia, el medi ambient i la societat. Aquests criteris estan molt relacionats amb la definició de sostenibilitat que va fer la Comissió Brundtland en 1987. Aquesta fita va suposar un repte per a tècnics, científics i legisladors. Aquest repte consistia a generar mètodes, criteris, eines i normatives que permeteren incloure el concepte de sostenibilitat en el desenvolupament i disseny de noves infraestructures. Des de llavors, s'han produït xicotets avanços en la cerca de la sostenibilitat, però es necessiten més a curt termini. Com a pla d'acció, les Nacions Unides van establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, fixant l'any 2030 com a meta per aconseguir-los. Dins d'aquests objectius, les infraestructures es postulen com un punt crític. Tradicionalment, s'han desenvolupat mètodes per a obtindre dissenys òptims des del punt de vista de l'impacte econòmic. No obstant això, encara que en els últims temps s'ha avançat en l'aplicació i utilització de mètodes d'anàlisis del cicle de vida complet, encara falta un consens clar, especialment en el pilar social de la sostenibilitat. Atés que la sostenibilitat engloba diferents criteris, que en principi no van necessàriament de la mà, el problema de la cerca de la sostenibilitat es planteja no sols com un problema d'optimització, sinó també com un problema de presa de decisions multi-criteri. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és proposar diferents metodologies per a l'obtenció de dissenys òptims que introduïsquen els pilars de la sostenibilitat en el disseny de ponts mixtos. Com a problema estructural representatiu es proposa un pont viga en calaix de tres vans mixt. Donada la complexitat de l'estructura, en la qual intervenen 34 variables discretes, l'optimització amb mètodes matemàtics resulta inabordable. Per això, es proposa l'ús d'algorismes metaheurísticos. Aquesta complexitat també es tradueix en un alt cost computacional per al model, per la qual cosa s'implementa un model de xarxes neuronals profundes que permet la validació del disseny sense necessitat de computació. Donada la naturalesa discreta del problema, es proposen tècniques de discretització per a adaptar els algorismes al problema d'optimització estructural. A més, per a millorar les solucions obtingudes a partir d'aquests algorismes discrets, s'introdueixen mètodes d'hibridació basats en la tècnica K-*means i operadors de mutació en funció del tipus d'algorisme. Els algorismes utilitzats es classifiquen en dues branques. La primera són els basats en trajectòries com la Simulated Annealing, Threshold Accepting i el Old Bachelor Acceptance. D'altra banda, s'utilitzen algorismes d'intel·ligència d'eixam com Jaya, Sine Cosine Algorithm i Cuckoo Search. La metodologia d'Anàlisi del Cicle de Vida definida en la norma ISO 14040 s'utilitza per a avaluar l'impacte social i mediambiental dels dissenys proposats. L'aplicació d'aquesta metodologia permet avaluar l'impacte i comparar-lo amb altres dissenys. L'avaluació mono-objectiu dels diferents criteris porta a la conclusió que l'optimització de costos està associada a una reducció de l'impacte mediambiental i social de l'estructura. No obstant això, l'optimització dels criteris mediambientals i socials no redueix necessàriament els costos. Per això, per a realitzar una optimització multi-objectiu i trobar una solució de compromís, s'implementa una tècnica basada en la Teoria de Jocs, proposant una estratègia de joc cooperatiu. La tècnica multi-criteri utilitzada és la Teoria de l'Entropia per a assignar pesos als criteris per a la funció objectiu agregada. Els criteris considerats són els tres pilars de la sostenibilitat i la facilitat constructiva de la llosa superior. Aplicant aquesta tècnica s'obté un disseny òptim relatiu als tres pilars de la sostenibilitat i a partir del qual es millora la facilitat constructiva. / [EN] Infrastructure design is strongly influenced by the search for solutions considering the impact on the economy, the environment, and society. These criteria were strongly related to the definition of sustainability by the Brundtland Commission in 1987. This milestone posed a challenge for technicians, scientists, and legislators alike. This challenge consisted of generating methods, criteria, tools, and regulations that would allow the inclusion of the concept of sustainability in developing and designing new infrastructures. Since then, small advances have been made in the search for sustainability, but they need more in the short term. As an action plan, the United Nations established the Sustainable Development Goals, setting the year 2030 as the target for achieving them. Within these goals, infrastructure is postulated as a critical point. Traditionally, methods have been developed to obtain optimal designs from the point of view of economic impact. However, although recent advances have been made in implementing and using complete life cycle analysis methods, there still needs to be a clear consensus, especially in the social pillar of sustainability. Given that sustainability encompasses different criteria, which in principle do not necessarily go hand in hand, the problem of finding sustainability is posed not only as an optimization problem but also as a multi-criteria decision-making problem. The main objective of this doctoral thesis is to propose different methodologies for obtaining optimal designs that introduce the pillars of sustainability in the design of steel-concrete composite bridges. A three-span box-girder bridge is proposed as a representative structural problem. Given the complexity of the structure, which involves 34 discrete variables, optimization with mathematical methods is unaffordable. Therefore, the use of metaheuristic algorithms is proposed. This complexity also translates into a high computational cost for the model, so a deep neural networks model is implemented to allow the validation of the design without the need for computation. Given the problem's discrete nature, discretization techniques are proposed to adapt the algorithms to the structural optimization problem. In addition, to improve the solutions obtained from these discrete algorithms, hybridization methods based on the K-means technique and mutation operators are introduced depending on the type of algorithm. The algorithms used are classified into two branches. The first are those based on trajectories such as Simulated Annealing, Threshold Accepting, and Old Bachelor Acceptance. Moreover, swarm intelligence algorithms such as Jaya, Sine Cosine Algorithm, and Cuckoo Search are used. The Life Cycle Assessment methodology defined in the ISO 14040 standard is used to evaluate the social and environmental impact of the proposed designs. The application of this methodology allows the evaluation of the impact and comparison with other designs. The single-objective evaluation of the different criteria leads to the conclusion that cost optimization is associated with a reduction of the environmental and social impact of the structure. However, optimizing environmental and social criteria does not necessarily reduce costs. Therefore, to perform a multi-objective optimization and find a compromise solution, a technique based on Game Theory is implemented, proposing a cooperative game strategy. The multi-criteria technique used is the Entropy Theory to assign criteria weights for the aggregate objective function. The criteria considered are the three pillars of sustainability and the constructive ease of the top slab. Applying this technique results in an optimal design concerning the three pillars of sustainability and from which the constructive ease is improved. / I would like to thank the Spanish Ministry of Science and Innovation. This research would not have been possible without the support of grant FPU-18/01592, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033, "ESF invests in your future", as well as the financial assistance provided by DIMALIFE (BIA2017-85098-R) and HYDELIFE (PID2020-117056RB-I00), both funded by MCIN/AEI/10.13039/5011-00011033, and "ERDF A way of making Europe". / Martínez Muñoz, D. (2023). Optimal Deep Learning Assisted Design of Socially and Environmentally Efficient Steel Concrete Composite Bridges under Constrained Budgets [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195967 / Compendio