Introducció: L'addicció a Internet i l'abús d'altres tecnologies són tòpics molt estudiats en els darrers anys malgrat encara no s'ha aconseguit el consens respecte al seu diagnòstic, definició i instruments per a la seva detecció. Objectiu principal: Analitzar si Internet, el telèfon mòbil, els jocs de rol en línia (MMORPG) i altres tecnologies de la informació i la comunicació poden ser addictives. En cas que ho siguin, explorar i descriure les característiques que tindrien aquestes addiccions i elaborar un instrument per al seu diagnòstic.Instruments utilitzats: CERI, CERM, Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24) i Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R). Anàlisis: bibliomètrica, teòrica, psicomètrica, correlacional i de regressió.Resultats: En l'anàlisi bibliomètrica s'observà que els anys de més producció científica sobre l'addicció a Internet, mòbil i videojocs foren el 2004 i el 2005. "Internet Addiction" es la cerca que produeix més resultats i l'anglès és l'idioma principal. De l'anàlisi teòrica s'extreuen els criteris diagnòstics per a l'addicció a Internet: dependència psicològica (focalització, pèrdua de control, craving i modificacions en l'estat d'ànim) i efectes perjudicials greus (intra i interpersonals). En l'anàlisi psicomètrica s'elaboren el CERI i el CERM, dues escales breus que avaluen les conseqüències negatives degudes a un ús excessiu d'Internet i mòbil, respectivament. Les dones es caracteritzaren per utilitzar el mòbil com a mitjà per expressar i comunicar les emocions i tenir, en general, puntuacions més elevades en el CERM. L'ús d'ambdues tecnologies és més problemàtic en l'adolescència. L'anàlisi correlacional i de regressió mostrà relació entre la Intel·ligència Emocional Percebuda i l'ús desadaptatiu d'Internet i de mòbil. En major grau, l'ús desadaptatiu d'Internet mostrà relació amb el malestar psicològic.Conclusions: Internet i, concretamentels jocs de rol en línia (MMORPG) i els xats oberts (IRC), són susceptibles de provocar addicció i efectes perjudicials greus. Les altres tecnologies poden provocar abús, sobre tot, en els més joves. El CERI i CERM són dues escales que faciliten la detecció de les conseqüències negatives degudes a l'abús però que no substitueixen l'entrevista clínica diagnòstica. S'observa una prevalença baixa d'addicció a Internet i d'abús de mòbil entre els joves universitaris. El tractament per addicció a MMORPG ha de ser multimodal, flexible i individualitzat i els criteris per al diagnòstic han de ser menys rigorosos i apostar per una detecció precoç i preventiva. / Introducción: La adicción a Internet y el abuso de otras tecnologías son tópicos muy estudiados en los últimos años aunque todavía no se ha alcanzado el consenso respecto a su diagnóstico, definición e instrumentos para su detección.Objetivo principal: Analizar si Internet, el teléfono móvil, los juegos de rol en línea (MMORPG) y otras tecnologías de la información y la comunicación pueden ser adictivas. En caso de que lo sean, explorar y describir las características que tendrían dichas adicciones y elaborar un instrumento para su diagnóstico.Instrumentos utilizados: CERI, CERM, Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24) y Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R). Análisis: bibliométrico, teórico, psicométrico, correlacional y de regresión.Resultados: En el análisis bibliométrico se observó que los años de más producción científica sobre la adicción a Internet, móvil y videojuegos fueron el 2004 y el 2005. "Internet Addiction" es la búsqueda que produce más resultados y el inglés es el idioma principal. Del análisis teórico se extraen los criterios diagnósticos para la adicción a Internet: dependencia psicológica (focalización, pérdida de control, craving y modificaciones en el estado de ánimo) y efectos perjudiciales graves (intra e interpersonales). En el análisis psicométrico se elaboran el CERI y el CERM, dos escalas breves que evalúan las consecuencias negativas debidas a un uso excesivo de Internet y móvil, respectivamente. Las mujeres se caracterizaron por utilizar el móvil como medio para expresar y comunicar las emociones y tener, en general, puntuaciones más elevadas en el CERM. El uso de ambas tecnologías es más problemático en la adolescencia. El análisis correlacional y de regresión mostró relación entre la Inteligencia Emocional Percibida y el uso desadaptativo de Internet y de móvil. En mayor grado, el uso desadaptativo de Internet mostró relación con el malestar psicológico.Conclusiones: Internet y, concretamente los juegos de rol en línea (MMORPG) y los chats abiertos (IRC), son susceptibles de provocar adicción y efectos perjudiciales graves. Las otras tecnologías pueden provocar abuso, sobre todo, en los más jóvenes. El CERI y CERM son dos escalas que facilitan la detección de las consecuencias negativas debidas al abuso pero que no sustituyen la entrevista clínica diagnóstica. Se observa una prevalencia baja de adicción a Internet y de abuso de móvil entre los jóvenes universitarios. El tratamiento por adicción en MMORPG tiene que ser multimodal, flexible e individualizado y los criterios para el diagnóstico tienen que ser menos rigurosos y apostar por una detección precoz y preventiva. / Introduction: Internet addiction and the abuse of other technologies are much studied topics in the last years in spite of it has not been achieved the consensus about its diagnosis, definition and instruments for its detection.Main goal: Analyzing if on-line role-play games (MMORPG) and other information and communication technologies can be addictives. In case they are, exploring and describing the characteristics that these addictions would have, and developing an instrument for its diagnosis.Used instruments: CERI, CERM, Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24) and Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R). Analysis: bibliometric, theoretical, psychometric, correlation and regression analysis.Results: In bibliometric analysis it was observed that the years of more scientific production about Internet addiction, cell phone and video games were 2004 and 2005. "Internet Addiction" is the search that produces more results and the English is the main language. The diagnostic criteria are extracted for Internet addiction in the theoretical analysis: psychological dependence (salience, loss of control, craving and mood modifications) and serious adverse effects (intra and interpersonal). CERI and CERM are elaborated in the psychometric analysis. They are two brief scales that evaluate negative consequences due to an excessive use of Internet and cell phone, respectively. Women were characterized by using the cell phone to express and communicating emotions and they have, in general, higher scores in CERM. The use of both technologies is more problematic in the adolescence. The correlation and regression analysis show the relation between the Perceived Emotional Intelligence and the Internet and cell phone disadaptative use. In major degree, disadaptative use of Internet shows relation with the psychological distress.Conclusions: Internet and, precisely, on-line role-play games (MMORPG) and Internet Real Chat are susceptible of provoking addiction and serious adverse effects. The other technologies can develop abuse, overall, in the youngest. CERI and CERM are two scales that facilitate the detection of negative consequences due to the abuse but they cannot substitute the diagnostic clinical interview. There is a low prevalence of Internet addiction and cell phone abuse among the college students. The treatment from addiction in MMORPG has to be multimodal, flexible and individualized and the criteria for the diagnosis have to be less rigorous and to consider a precocious and preventive detection.

Aquest estudi examina les relacions entre la dinàmica familiar, ajustament diàdic conjugal i vincle parental dels joves-adults drogoadictes i no drogoaddictes des del model sistèmic. Per aquesta raó, l’objectiu principal d’aquest estudi és per una banda, determinar si existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a les variables a estudiar. I per l’altra, valorar la importància del paper de la família tant el camp de la prevenció com en el tractament de les drogodependències. Per fer-ho, s’ha utilitzat tres instruments: la FACES III d’Olson i col•l (1985) per mesurar la dinàmica familiar, la DAS de Spanier i col•l (1976) per avaluar l’ajustament diàdic conjugal i el PBI de Parker i col•l (1979) per avaluar el vincle parental. Els resultats indiquen existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a dinàmica familiar. Concretament, la majoria dels joves-adults drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment desvinculada, seguida per la rígidament desvinculada, que dins el model Circumplex d’Olson correspon al tipus de família extrema o moderada, respectivament. Quant al grup control, la majoria de joves-adults no drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment separada, flexiblement separada o connectada; i dins del model Circumplex, correspon al tipus de família equilibrada. Quant a la percepció de l’ajustament diàdic conjugal, destacar que no s’han trobat diferències estadísticament significatives entre els pares i les mares del grup experimental com els pares i les mares del grup control. Finalment, quant al vincle parental, assenyalar que la majoria de joves-adults drogoaddictes perceben un vincle de control sense afecte contràriament als joves del grup control, dels quals la majoria perceben un vincle òptim tant al grup de mares com de pares. La conclusió final ha estat que aquest estudi demostra la importància del paper de la família tant en el camp de la prevenció com en el camp de la intervenció. / Este estudio examina las relaciones entre la dinámica familiar, ajustamiento diádico conyugal y vínculo parental de los jóvenes-adultos drogadictos y no drogadictos desde el modelo sistémico. Por esta razón, el objetivo principal de este estudio es por un lado, determinar si existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control con relación a las variables a estudiar. Y por otro lado, valorar a importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el tratamiento de las drogodependencias. Para llevarlo a cabo, se ha utilizado tres instrumentos: la FACES III de Olson y al. (1985) para medir la dinámica familiar, la DAS de Spanier y al. (1976) para medir el ajustamiento diádico conyugal y el PBI y at. (1979) para medir el vínculo parental. Los resultados indican que existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control en cuanto a dinámica familiar. Concretamente, la mayoría de los jóvenes-adultos drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente desvinculada, seguida por la rígidamente desvinculada, que dentro del modelo Circumplejo de Olson corresponde al tipo de familia extrema o moderada, respectivamente. En cuanto al grupo control, la mayoría de jóvenes-adultos no drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente separada, flexiblemente separada o conectada; y dentro del modelo Circumplejo, corresponde al tipo de familia equilibrada. Con relación al ajustamiento diádico conyugal, destacar que no se ha hallado diferencias estadísticamente significativas entre los padres y las madres del grupo experimental como los padres y las madres del grupo control. Finalmente, en cuanto al vínculo parental, destacar que la mayoría de jóvenes-adultos drogadictos perciben un vínculo de control sin afecto contrariamente a los jóvenes-adultos del grupo control, que la mayoría perciben un vínculo óptimo tanto en el grupo de madres como de padres. La conclusión final que se ha llegado ha estado que este estudio demuestra la importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el campo de la intervención. / This study examines the relationship between family dynamics, dyadic marital adjustment, and parental bonding in young-adult drug addicts and non-drug addicts from a systemic model. In this sense, the main aim of this study is, on the one hand, to determine whether there are significant differences between the experimental group and the control group with regards to the variables to be studied; and, on the other hand, to assess the importance of the family role both in the field of prevention and in drug addiction treatments. Three measures have been used: FACES III by Olson et al. (1985) to assess family dynamics; DAS by Spanier et al. (1976) to assess dyadic marital adjustment; and PBI by Parker et al. (1979) to assess parental bonding. Results show that there are statistically significant differences between the experimental group and the control group as regards family dynamics. Particularly, most young-adult drug addicts perceive their family dynamics as structurally detached, followed by strictly detached, which in Olson's Circumplex model corresponds to the extreme or moderate family type, respectively. As for the control group, most young-adult non-drug addicts perceive their family dynamics as structurally separated, flexibly separated or connected; which, according to Olson's Circumplex model corresponds to the balanced family type. With regards to the perception of dyadic marital adjustment, there are no statistically significant differences between fathers and mothers in the experimental group, as in the case of fathers and mothers in the control group. Finally, concerning parental bonding, most young-adult drug addicts perceive their parental bonds as affectionless control, whereas the young subjects in the control group perceive theirs as optimum both in the group of mothers and in the group of fathers. The final conclusion is that this study shows the importance of the family role both in the field of prevention and in the field of intervention.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.

The thesis is based on the Kidscreen Follow-up study. A representative sample of Spanish adolescents and youths and one of their parents were assessed twice (3 years apart) to evaluate adolescents and youths health related quality of life and mental health. The specific objectives of this thesis were to assess the effect of life events, and family and social variables (parents' mental health and home life) on three different health related outcomes: heath related quality of life, mental health, and psychosomatic complaints of adolescents and youths. The Coddington Life Events Scales were adapted into Spanish using the translation and back-translation process. Multiple linear regression and structural equation modelling were used to analyze the effect of the determinants selected. Life events and parents' mental health acted as risk factors for the outcomes selected, specially on mental health outcomes, whereas family factors like the relation with family members in home life were protective factors. Social factors inside the family should be promoted and reinforced to protect adolescents and youths from the effect of risk factors. / Aquesta tesi és part de l'estudi KIDSCREEN Follow-up. Utilitzant una mostra representativa d'adolescents i joves de l'estat espanyol, es van mesurar diferents aspectes relacionats amb la salut, avaluant la mostra dues vegades (amb una separació de 3 anys). Concretament, l'objectiu de la tesi va ser avaluar l'efecte dels aconteixements vitals i factors familiars i socials (salut mental dels pares i vida familiar) en tres resultats en salut: la qualitat de vida relacionada amb la salut, la salut mental i els problemes psicosomàtics dels adolescents i joves. Per això, es va adaptar l'escala Coddington Life Events Scales seguint la metodologia de traducció-retrotraducció. Es van utilizar models de regressió i models d'equacions estructurals per analitzar l'efecte dels determinants en salut. Els aconteixements vitals i la salut mental dels pares van ser dos factors de risc importants, especialment en la salut mental dels adolescents i joves. Per altra banda, les variables familiars com la relació dels membres de la família van actuar com a factors protectors. La cohesió dels membres de la família s'ha de promoure per tal de protegir els adolescents i joves de l'efecte de factors de risc.