Orientador: Juliano Milanezi de Almeida / Resumo: O propósito do presente estudo foi avaliar a remodelação óssea de implantes ósseointegrados instalados em tíbias de ratos modificados ou não sistemicamente pelo tamoxifeno. Foram utilizadas 72 ratas, os animais receberam ovariectomia bilateral, instalação dos implantes em tíbia bilateralmente e após 6 semanas,foram aleatoriamente distribuídas em dois grupos experimentais(n=36), Grupo SS: administração de solução salina e Grupo TAM: administração de citrato de tamoxifeno, via gavagem por todo o período experimenta. Doze animais de cada grupo foram eutanasiados aos 30, 60 e 90 dias após a administração da primeira dose das soluções, as tíbias direita e esquerda foram coletadas, e aleatóriamente processadas com desmineralização para as análises histológicas, imunoistoquímicas e para a análise de porcentagem de tecido ósseo neoformado(PTON) e sem desmineralização para análise do contato osso/implante(BIC) e para as análises de Microscopia Eletrônica de Varredura (MEV) e de Espectroscopia Dispersiva de Raio-x (EDS). Os dados obtidos foram submetidos à análise estatística (p<0,05) em programa computacional especializado. Com relação ao contato osso implante, o grupo TAM, apresentou maior BIC em todos os períodos experimentais quando comparado com o grupo SS. O grupo TAM apresentou também maior PTON em todos os períodos experimentais quando comparado com o grupo SS. A análise histológica dos tecidos periimplantares mostrou que o grupo TAM apresentou características histológicas que ... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: The purpose of the present study was to evaluate the bone remodeling of osseointegrated implants installed in tibias of rats modified or not systemically modified by tamoxifen. Seventy-two female rats were used, the animals received bilateral ovariectomy, tibial implant placement bilaterally and after 6 weeks were randomly assigned to two experimental groups (n = 36). Group SS: received saline administration and Group TAM: received administration of tamoxifen citrate via gavage throughout the experimental period. Twelve animals from each group were euthanized at 30, 60 and 90 days after administration of the first dose of the solutions. The right and left tibias were collected, processed with demineralization for histológical, immunohistochemical and percentage analysis of neoformed bone tissue. (PTON) and without demineralization for bone / implant contact analysis (BIC) and for Scanning Electron Microscopy (SEM) and Xray Dispersive Spectroscopy (EDS). The data obtained were submitted to statistical analysis (p <0.05) in a specialized computer program. With regard to implant bone contact, the TAM group presented higher BIC in all experimental periods when compared to the SS group. The TAM group also presented higher PTON in all experimental periods when compared to the SS group. Histológical analysis of periimplant tissues showed that the TAM group presented histológical characteristics that were similar to the control group, however, with a larger amount of peri-implant bon... (Complete abstract click electronic access below) / Mestre

Fundamentos: El carcinoma de mama es el más frecuente y constituye la primera causa de muerte entre la población femenina en los países industrializados, encontrándose España en la misma situación. El uso de factores pronósticos permitiría delimitar el grupo de pacientes con mayor riesgo de recaída, subgrupo de alto riesgo, y que se beneficiaría de un tratamiento adyuvante. Hipotesis: Investigar la posible asociación de los factores denominados de Primera Generación " Clínicos e Histológicos " que nos permitiera predecir cual asociación tiene mayor posibilidad de tener recidiva. Métodos: Desde enero de 1995 hasta diciembre de 1999 se diagnosticaron y trataron 1115 pacientes de cáncer de mama. Se incluyeron en el estudio 952 pacientes ( 85,4 %), que fueron intervenidas (cirugía radical ó cirugía conservadora ) y en los casos en que estaba indicado recibieron el tratamiento neoadyuvante o adyuvante. Se excluyeron a las pacientes con cáncer metastásico, in situ y gestantes. El seguimiento se realizó, desde 01-01- de 1995 hasta el 01-01-06 del 2000 (1-65 meses). Resultados: La edad media fue de 58,03 años (26 - 99 años). El 71 % ( n=678 ) son pacientes postmenopáusicas. El cuadrante superior externo resulto con 53,5 % (n=509). Los tumores más frecuentes son los menores de 2 cm " T1" con 567 casos ( 59,6 %). Los tipos histológicos más frecuentes en un 83,1 %, se encontraron los carcinomas ductal infiltrante, el lobulillar y el carcinoma ductal infiltrante con componente intraductal extenso. El grado histológico II, es el de mayor porcentaje con un 54,7 % ( n=521). En el 66 % se detectaron receptores estrogénicos positivos (632 casos). El 69,3 % resultaron ser receptores de progesterona positivos (659 casos). En el 12,5 % ( n = 119 ) se observó necrosis tumoral. La afectación vascular se detectó en el 17,4 % de los casos (n=166 ). El 8,9 % ( n=85 ) presentaba reacción inflamatoria. En los ganglios axilares encontramos una media de 17 ganglios ( 6 - 61 ganglios ). La tasa de positividad ganglionar fue del 42,5 % (n=405 ) y el 57,5 % ( n=547 ) no se detectó afectación ganglionar. Se han detectado 9 % ( n=86 ) de recidivas con cifras estadísticamente significativas. El tiempo libre de enfermedad fue del 84,28 %. La supervivencia global fue del 93,13 %. El análisis multivariante ha demostrado que se debe considerar dos subgrupos de pacientes: de bajo riesgo y de alto riesgo de recidiva. / FOUNDATION:Carcinoma of the breast is the most frequent type in women, and is the primary cause of death among women in industrialized countries, including Spain. Prognostic factors allow us to determine that group of patients which has a higher risk of recurrence, and a high risk subgroup that could benefit from adjuvant treatment. HYPOTHESIS:Possible association between those factors- called the Primary Generation- "Clinical and Histologic", that would allow us to predict which association has the higher risk of recidivation of carcinoma of the breast.METHODS:Beginning January 1995 and concluding December 1999, 1,115 patients with breast cancer were diagnosed and treated. Included in the study were 952 patients (85.4%) who had undergone surgical intervention (radical or conservative surgery). In those cases where it was indicated, they received neoadjuvant or adjuvant treatment. Patients with metastasized cancer, cancer in situ, or pregnant women were excluded from the study. Patients were followed from January 1995 through the first of June 2000 (range 1- 65 months).RESULTS:The average age was 58.03 years (age range 26-99 years). 71% (n=678) were postmenopausal patients . The superior external quadrant was affected in 53.5% (n=509). The most frequent occurring tumors were less that 2 cm. "T1" with 567 cases (59.6%). The most frequent histological types in 83.1% were infiltrating duct carcinomas, lobular carcinomas, and infiltrating duct carcinomas with extensive intraductal component. Histological grade II, had the highest percentage with 54.7% (n=521). In 66%, positive estrogenic receptors were detected (632 cases). 69.3% presented with positive progesterone receptors (659 cases). In 12.5% (n=119), tumoral necrosis was observed. Peritumoral lymphatic and vascular affected in 17.4% of cases (n=166). 8.9% (n=85) presented with inflammatory reaction. An average of 17 axillary ganglia (6-61 ganglia) were found. The ganglial positivity rate was 42.5% (n=405),and in 57.5% (n=547) ganglia were not affected. 9% (n=86) suffered recidivation. When studying recidivation cases histopathological pronostic variables resulted in statistically significant figures. Disease free time was 84.28%. The overall survival rate was 93.13%. Multivariable analysis demonstrated that two different subgroups of patients should be considered: one with a low risk, and the other with a high risk of recidivation.

El cáncer de mama es una enfermedad heterogénea y solo el 20-30% de las pacientes con cáncer de mama ganglios negativos desarrollarán una recurrencia de su enfermedad en los 10 años posteriores al tratamiento local inicial. La información sobre la tasa de recurrencia a lo largo del seguimiento, y el efecto de los factores pronósticos sobre el riesgo de recurrencia, pueden tener implicaciones importantes en el tipo y la duración del tratamiento adecuado tras el tratamiento local. METODOS: Se analizan las variaciones en la tasa anual de recurrencia en 271 pacientes consecutivas con cáncer de mama ganglios negativos, tratadas solo con tratamiento local y seguidas por una mediana de 12.2 años. La distribución del riesgo se estudió en referencia a la edad, el tamaño tumoral, el grado tumoral, los receptores hormonales, la citometría de flujo y la expresión de p53 . RESULTADOS: Para todo el grupo hay un pico de recurrencia en el periodo de 2 a 3 años tras la cirugía; la tasa decrece notablemente en el intervalo 3 a 6 años, y entonces disminuye lentamente hasta el año 15, con un pequeño segundo pico aproximadamente en el décimo año del seguimiento. La tasa media de recurrencia es del 5,6% por año en los primeros 5 años postcirugía, y del 1,9% por año entre los años 5 y 15. El estudio de los factores pronósticos demuestra que su efecto cambia a lo largo del tiempo. La edad al diagnóstico, el grado tumoral, los receptores de progesterona, la ploidía y la fase S son factores pronósticos importantes en los primeros 5 años de seguimiento, pero se encuentra una importante pérdida de influencia en el periodo que va de los 5 a 15 años, sin hallar diferencias entre los subgrupos de riesgo en las recurrencias que aparecen en este periodo. La expresión de p53 es un factor pronóstico muy importante en los primeros 5 años (p=0.0008), disminuyendo su significación (p=0.07) tras cinco años de seguimiento. El tamaño tumoral es el factor que mejor mantiene su poder pronóstico durante el periodo de observación; la tasa de recurrencia para los tumores con un diámetro igual o menor a 2 cm. es mucho más baja que los tumores de mayor tamaño en todos los periodos de seguimiento; el tamaño tumoral es el mejor factor pronóstico (p=0.015) para las recaídas aparecidas tras los primeros 5 años postcirugía. CONCLUSIONES: En esta serie, la persistencia del poder pronóstico a lo largo del tiempo de los diferentes factores pronósticos es marcadamente diferente. De hecho, el poder predictivo del tamaño tumoral y la expresión de p53 se mantiene en todo el periodo de seguimiento, mientras que el de la edad, grado, receptores hormonales y ploidía se pierde tras los primeros años. / Breast carcinoma is a hetereogeneus disease and only 20% to 30% of Node¬negative breast cancer will develop recurrent disease and risk death within 10 years after initial local therapy.Information regarding recurrence rates in late follow-up, and the effect of prognostic factors on the hazard of recurrence, may have important inplications concerning the type and duration of therapy appropriate after primary local therapy. METHODS: 271 consecutive NNBC patients, treated with local therapy alone and followed for a median of 12.2 years, were analyzed in terms of annual hazard of recurrence of breast cancer. The risk distribution was assessed relative to age, tumor size, tumor grade, hormonal receptors, DNA flow cytometry and p53 expression. RESULTS: For the entire group, the peak hazard of recurrence ocurred in the interval of 2 to 3 years; the hazard decreased consistently in the interval 3 to 6 years, and then decreased slowly through year 15, with a second peak at about year 10. The average hazard of recurrence in the first 5 years postsurgery is 5.6% per year, and between years 5 and 15 the average hazard of recurrence was 1.9% per year. The study of the prognostic factors demonstrates that their prognostic effect changed over time. Age at diagnostic, tumor grade, progesterone receptors, DNA ploidy and S-phase were important prognostic factors in the first 5 years of follow-up, but a significant loss of strength was found for the period 5 to 15 years, with no difference between the risk subsets in the recurrences ocurred in this period. p53 expression was a very important prognostic factor in the first 5 years (p=0.0008), decreasing its significance (p=0.07) after 5 years of follow-up. Tumor size was the factor best maintaining prognostic power during the observation period; the hazad of recurrence for tumors less than 2 cm in diameter was much lower in all time periods than for larger tumors; tumor size was the best prognostic predictor (p=0.015) for recurrences after the first 5 years postsurgery. CONCLUSIONS: In this serie, the persistence over time of the prognostic power of the differents prognostic factors were markedly different. In fact, predictivity of tumor size and p53 expression was maintained for the entire observation time, whereas that of age, tumor grade, hormone receptors and DNA cytometry were lost within the first years.

Els mecanismes moleculars i cel·lulars responsables del fenotip metastàtic en el càncer de mama són poc coneguts. Tanmateix, l'habilitat de les cèl·lules tumorals per resistir els senyals de mort podria contribuir a crear les condicions favorables per al desenvolupament de les metàstasis. Bcl-2 i Bcl-xL són proteïnes de la família de Bcl-2 capaces d'inhibir l'apoptosi. L'objectiu d'aquest estudi fou obtenir un model experimental de carcinoma de mama ortotòpic amb el qual estudiar la contribució que la sobreexpressió de Bcl-2 i Bcl-xL, junt amb la inhibició de l'apoptosi que indueixen, pot tenir en diferents etapes de la progressió metastàtica del càncer de mama humà. Amb aquest objectiu es van transfectar amb l'ADN complementari del bcl-2 i bcl-xL línies cel·lulars derivades d'adenocarcinoma de mama humana amb diferent capacitat tumorígena, metastàtica i hormonodependent: MCF-7, MDA-MB-468 i MDA-MB-435P. Els nostres resultats mostren que Bcl-2 i Bcl-xL confereixen resistència a l'apoptosi induïda per factors de creixement (TGF-alfa i TNF-beta) i agents quimioterapèutics (paclitaxel i tamoxifen) en funció de la dotació oncogènica de les cèl·lules. La sobreexpressió de les proteïnes antiapoptòtiques Bcl-2 i Bcl-xL afavoreix l'activitat metastàtica de les cèl·lules 435 en diferents etapes del procés: disminució de l'adhesió cel·lular a proteïnes de la matriu extracel·lular (laminina, fibronectina i col·lagen IV), inhibició de la mort cel·lular per desadhesió de la matriu extracel·lular o anoikis i avantatge per sobreviure en el torrent sanguini i/o en l'òrgan diana facilitant el creixement metastàtic. La inhibició de l'apoptosi i de l'anoikis induïdes per la sobreexpressió de Bcl-2 i Bcl-xL requereix alhora altres alteracions genètiques necessàries perquè les cèl·lules de càncer de mama esdevinguin metastàtiques. Així, Bcl-2 i Bcl-xL no indueixen el fenotip metastàtic dels tumors obtinguts amb les cèl·lules no metastàtiques 468. Les cèl·lules derivades dels tumors organotòpics van ser exposades repetidament al microambient de la glàndula mamària per analitzar si la perllongada supervivència induïda per la sobreexpressió de Bcl-2 o Bcl-xL afavoria la selecció d'un fenotip metastàtic més agressiu en els tumors 435 o si induïa el fenotip metastàtic en els tumors 468 no metastàtics. La sobreexpressió de Bcl-xL en cèl·lules 435 afavoreix la ubiqüitat de les metàstasis, induint metàstasis ganglionars i pulmonars. Però, la perllongada supervivència induïda per Bcl-2 no indueix l'aparició d'altres localitzacions metastàtiques. Altrament, Bcl-2 no és capaç d'induir el fenotip metastàtic a les cèl·lules 468 després dels successius implants in vivo/in vitro. Les cèl·lules tumorals no metastàtiques 468 no posseeixen tots els canvis genètics necessaris o propietats cel·lulars requerides per a la metàstasi, i la perllongació de l'expressió de Bcl-2 no és suficient per induir-los. De fet, l'augment de l'activitat metastàtica pulmonar i ganglionar induïda per la sobreexpressió de Bcl-xL es neutralitza en els tumors induïts amb cèl·lules 435/Bcl-xL transfectades amb la construcció antisentit de bcl-xL, cosa que reafirma el paper decisiu d'aquest gen en l'evolució metastàtica dels tumors. D'altra banda, la inhibició de l'apoptosi induïda per la sobreexpressió de Bcl-2 o Bcl-xL en els tumors afavoreix la selecció de cèl·lules 435 amb major capacitat tumorígena. En contraposició, Bcl-2 i Bcl-xL contribueixen a disminuir la tumorigènesi de les cèl·lules no metastàtiques 468 amb les successives fases de selecció in vivo/in vitro, comprovant-se in vitro menor proliferació. Així, la disregulació de les proteïnes antiapoptòtiques Bcl-2 i Bcl-xL afavoreix la selecció de cèl·lules de càncer de mama amb un fenotip més agressiu. I, consegüentment, la capacitat per modular la funció i/o expressió de Bcl-2 o Bcl-xL en tumors de mama amb sobreexpressió d'aquestes proteïnes pot representar un esdeveniment crític per induir la reversió del fenotip metastàtic i regular la sensibilitat de les cèl·lules tumorals a drogues terapèutiques, millorant la resposta als mètodes tradicionals de tractament del càncer.

El càncer de mama estadi III és una entitat clínica que es caracteritza per un mal pronòstic a curt termini, tant per la progressió local com per la disseminació a distància.Al llarg del temps el tractament ha variat molt, des dels primers cirurgians que amb la tècnica quirúrgica volien curar les pacients fins el als tractaments actuals que combinen el tractament sistèmic i el local.L'estudi estudia la influència de la seqüència dels tractaments i com un tractament interdisciplinar, on es combina tant tractament local i tractament sistèmic permet millorar el pronòstic de les pacients (valorant la supervivència global i la supervivència lliure de malaltia). I a la vegada si la combinació permet en casos seleccionats l'aplicació de tractament quirúrgic conservador.És un estudi en part retrospectiu i no randomitzat de totes les pacients que van consultar per càncer de mama localment avançat estadi III a la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge.S'estudien 241 pacients entre els anys 1980 i 1995 amb un seguiment posterior a 25 anys. Les pacients s'estudien segons:1. El moment en el que han estat tractades.2. El tractament aplicat d'entrada (local-Cirurgia-,o sistèmic -Hormonoteràpia/Quimioteràpia)Obtenen un pronòstic més favorable les pacients que:1. Han seguit tractament interdisciplinari, 2. Han respost a la teràpia neoadjuvant3. Tenien menys de 4 ganglis axil·lars metastàsicsEn canvi en aquest estudi l'ordre d'aplicació de tractaments no ha modificat la supervivència ni el període lliure de malaltia.CONCLUSIONS:1. Al càncer de mama localment avançat l'abordatge interdisciplinar millora el pronòstic de la malaltia.2. Al càncer de mama localment avançat l'ordre d'administració dels tractaments no modifica la supervivència.3. L'administració conjunta de tractament sistèmic i tractament local permet el control locoregional a llarg termini.4. L'abordatge pluridisciplinar de la malaltia permet aplicar tractament quirúrgic conservador en pacients seleccionades sense augmentar la recidiva local. / "EVOLUTION OF SURGICAL TREATMENT FOR LOCALLY ADVANCED BREAST CANCER"TEXT:Locally advanced breast cancer (LABC) is a disease with a poor prognosis because of systemic and local progression.Treatment has changed a lot along time. Surgeons in late 18's prosecuted healing through large surgical procedures (for ex. Halsted operation) bur they failed as disease progressed both locally or systemic. Nowadays treatment includes local therapies as Surgery and Radiotherapy and systemic (Chemotherapy and Hormone therapy).The study had three objectives:1. Evaluation of overall survival and disease free survival when treating LABC from a pluridisciplinary team2. Evaluation the influence in the order of administration of the different therapies in overall survival and disease free survival.3. Feasibility of breast conservative surgery in patients with LABC.It was a partly retrospective and no randomized study that included all patients with LABC attended in a single institution (Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge). 241 patients were eligible. Patients were treated between 1980 and 1995 so follow up is for 25 years.The results show best prognosis for those patients that:1. Were treated on a multidisciplinary scheme2. Presented a complete or partial response to neoadjuvant therapy3. Had less than four axilar metastasesThe order of the treatment didn't affect nor overall survival or disease free survival.CONCLUSIONS:1. A multidisciplinary approach improves prognosis in locally advanced breast cancer.2. The order of administration of local or systemic therapies does not affect survival3. Administration of both, systemic and local therapy allows a proper long term locoregional control 4. Multidisciplinary approach allows breast preservation in selected patients without increasing local recurrences.

1. Introducció:El càncer de mama té un enorme impacte en la salut de la dona degut a la seva elevada incidència, mortalitat i prevalença. A Catalunya representa també la primera causa de mort per càncer a les dones. Segons dades recents aportades per l'actualització del metaanàlisi sobre tractament complementari a la cirurgia, la quimioteràpia adjuvant aporta un benefici significatiu sobre la recidiva i supervivència de les pacients amb càncer de mama. Aquest benefici està influenciat pel risc de recidiva que presentin aquestes pacients en el moment del diagnòstic. Les pacients amb extensa afectació ganglionar axil·lar presenten un elevat risc de recidiva, tot i no objectivar-se afectació metastàsica en el moment del diagnòstic. El càncer de mama presenta una gran heterogeneïtat en el seu comportament. Aprofundir en l'estudi de la biologia tumoral, delimitant la implicació de cada factor pronòstic i predictiu de risc de recidiva i mort, ha de permetre millorar la seva curabilitat amb la menor morbilitat possible.L'esquema de quimioteràpia adriamicina (A) seguit de CMF (ciclofosfamida, metotrexat i fluorouracil) s'ha mostrat superior a esquemes amb CMF i a pautes amb altes dosis de quimioteràpia. No és disposa encara d'estudis definitius que defineixin el seu paper front a esquemes amb taxans.2. Pacients i mètodesCent seixanta-tres pacients diagnosticades de càncer de mama entre els anys 1992 i 1997, amb afectació de més de tres ganglis axil·lars i sense metàstasis a distància han estat tractades amb l'esquema de quimioteràpia A &#61664; CMF (quatre cicles de adriamicina seguits de vuit cicles de CMF cada 21 dies). La radioteràpia sobre mama o paret amb àrees ganglionars es va iniciar desprès de l'adriamicina i simultàniament a CMF. Una tercera part de les pacients amb receptors hormonal positius van rebre tractament hormonal amb tamoxifè al finalitzar la quimioteràpia i durant cinc anys.En l'estudi dels factors pronòstics s'han inclòs l'edat, l'estat menstrual, la mida tumoral, el grau histològic, el nombre de ganglis axil·lars afectes, els receptors d'estrògens i progesterona, la sobreexpressió de l'oncogèn HER-2 i l'amenorrea quimioinduïda.El seguiment i anàlisi de les dades s'ha efectuat de forma centralitzada i prospectiva. Per l'estudi de l'eficàcia sobre la recidiva i la supervivència s'ha utilitzat la supervivència lliure de malaltia (SLLM) i la supervivència global (SG). 3. ResultatsAmb una mediana de seguiment en el moment de l'anàlisi dels resultats de 86 mesos, s'ha observat una SLLM del 68 % i una SG del 78 %. En poques pacients s'han observat toxicitats agudes serioses, sense observar-se morts tòxiques com a conseqüència del tractament. La cardiotoxicitat clínica atribuïble ha estat del 1 % i fins al moment una pacient ha estat diagnosticada d'un procés leucèmic.En l'anàlisi dels factor pronòstics, el nombre de ganglis afectes, la mida tumoral i el grau histològic s'han mostrat com a paràmetres amb una influència significativa en l'avaluació multivariada del conjunt de pacients. Quan s'ha analitzat només les pacients premenopàusiques en el moment de l'inclusió, l'amenorrea s'esdevé un factor amb significació pronòstica independent.La sobreexpressió d'HER-2 i els RH no aporten informació pronòstica significativa en l'anàlisi multivariat.Quan s'estableixen comparacions indirectes entre els nostres resultats i els obtinguts per altres pautes de tractament quimioteràpia i per aquest subgrup de pacients, cap dels estudis publicats fins l'actualitat mostra taxes de SLLM i SG clarament superiors.4. Discussió i conclusionsLa pauta de tractament A &#61664; CMF, dins d'un plantejament de tractament combinat amb radioteràpia, presenta una efectivitat remarcable, en termes de SLLM i SG, i en el grup de pacients d'alt risc de recidiva.La pauta estudiada és perfectament aplicable en la pràctica assistencial, donat el seu compliment, la seva acceptable toxicitat aguda i tardana i la seva aplicabilitat en règim multiinstitucional.La mida tumoral, el grau histològic i el nombre de ganglis afectes mostren una influència esperada significativa e independent sobre la SLLM i la SG. L'impacte clarament significatiu de l'amenorrea secundària a la quimioteràpia sobre la recidiva i la mort i en les pacients premenopàusiques, obliga a considerar la supressió ovàrica de les pacients que no presentin amenorrea desprès de la quimioteràpia.La sobreexpressió de l'oncogèn HER-2 no confereix un pronòstic advers en les pacients que l'expressen i són tractades amb A &#61664; CMF; a diferència de altres tipus de quimioteràpia. Aquest és un fet a considera quan es consideri l'inclusió del tractament específic amb trastuzumab per les pacients amb HER-2 positiu.Els receptors hormonals tampoc afecten significativament sobre l'eficàcia de la pauta A &#61664; CMF. Per tant, i a diferència d'esquemes amb paclitaxel, també les pacients amb receptors hormonals positius semblen beneficiar-se de la pauta estudiada.Un subgrup de pacient amb tumors ben o moderadament diferenciats, tot i l'extensa afectació ganglionar axil·lar, presenten taxes de supervivència molt favorables, suggerint que el règim de tractament A &#61664; CMF pot ser especialment actiu i recomanable per aquest subgrup de pacients. / We sought to evaluate outcomes and the most likely prognostic factors associated with the use of sequential doxorubicin + cyclophosphamide-methotrexate-fluorouracil administered prior to scheduled radiation therapy, in non-selected consecutive patients (n=163) with &#61619;4 positive nodes. Variables included in statistical analyses included age, menopausal status, tumour size, histology grade, number of positive nodes (4 to 9 or &#61619;10), oestrogen and progesterone receptors (ER, PR), HER-2 status and chemotherapy-induced amenorrhoea. With a median follow-up of 86 months, the results showed disease-free survival (DFS) at 5 years was 68% and overall survival (OS) was 78% and no toxic deaths. Number of positive nodes, tumour size, histology grade and amenorrhoea showed prognostic significance for DFS and OS. ER and PR reached significance only for OS. HER-2 positive status did not predict poorer DFS or OS. Tumor size > 2 cm, 10+ positive nodes and grade 3 tumours predicted DFS and OS in multivariate analysis. Amenorrhoea reach prognostic significance for DFS and OS in premenopausal patients. We conclude that DOX&#61664;CMF is an effective and safe regimen. Number of positive axillary nodes, histologic grade and tumor size , but not HER2 status, are predictive of outcome. Amenorrhoea favour DFS and OS in premenopausal patients.

ANTECEDENTES DEL TEMA: El estado ganglionar axilar es el factor pronóstico más importante para determinar la supervivencia y la recurrencia en el carcinoma de mama, puesto que es conocido que la afectación axilar en estas pacientes, disminuye la supervivencia a los 5 años del 85-95 % al 55-70 % y conlleva a que presenten metástasis a distancia con más frecuencia . De todos modos, la introducción y amplia utilización del cribado mamográfico está aumentando la detección de tumores incipientes en pacientes con tumores ocultos, localmente invasivos o in situ, situación que ha llevado a una disminución del tamaño medio de las lesiones detectadas, a un aumento en la frecuencia de detección de carcinomas in situ y, finalmente, a una menor afectación ganglionar de la axila. Estas pacientes, que presentan tumores pequeños precozmente detectados, son aquellas que se van a beneficiar de la técnica de la biopsia selectiva del ganglio centinela (BSGC). Si la biopsia es negativa, la linfadenectomía axilar (LDNA) se puede evitar con la consecuente disminución de la morbilidad. HIPÓTESIS: En los casos de BSGC negativa se evita la LDNA sin aumentar las recidivas axilares; en los casos de BSGC positiva existen factores que predicen la afectación del resto de ganglios axilares; la linfogammagrafía indica los territorios linfáticos que hay que abordar en cada paciente. OBJETIVOS: Valorar la consolidación de la técnica; analizar los factores predictores de la extensión ganglionar metastásica de la axila; conocer el drenaje linfático de cada paciente y valorar la necesidad de abordar los GC de la cadena mamaria interna (GC-MI). METODOLOGÍA: Estudio retrospectivo de la base de datos prospectiva, del servicio de Medicina Nuclear del Hospital Universitari de Bellvitge, de GC en pacientes con carcinoma de mama. RESULTADOS: La BSGC es una técnica precisa en la estadificación de los carcinoma de mama T1T2N0 sin aumentar la recidiva axilar; el tamaño de la metástasis en el GC y el número de GC positivos están relacionados con la presencia de metástasis en otros ganglios de la linfadenectomía axilar; el abordaje de los GC-MI mejora la estadificación y el manejo terapéutico. CONCLUSIONES: La BSGC se consolida como técnica segura en la estadificación axilar de las pacientes con carcinoma de mama, ofreciendo en los casos de negatividad del GC un control axilar del 100% a los 5 años de seguimiento. Dos factores estadísticamente relacionados con la presencia de metástasis en otros ganglios de la LDNA cuando el ganglio centinela axilar es positivo son el tamaño de la metástasis en el GC y el número de GC positivos. La BSGC-MI debería realizarse para obtener resultados que en un futuro permitan determinar si los cambios que conlleva en el tratamiento adyuvante incrementan las tasas de supervivencia o no. No obstante, podría evitarse en situaciones especiales en las que el riesgo es superior al beneficio. / Patients with beast cancer (BC) in early stages benefit from the sentinel lymph node biopsy (SLNB). If SLNB is negative, axillar lymph node dissection (ALND) can be avoided, resulting in a decrease of morbidity. Hypothesis: In cases of negative SLNB, ALND can be avoided without an increase in axillary recurrences; in cases of positive SLNB there are factors that predict the extent of metastatic involvement of the axilla; preoperative lymphoscintigraphy allows visualization of extraaxillary drainage. Aims: To determine: the accuracy of the technique; which preoperative factors could predict the presence of metastases in non-sentinel lymph nodes (non-SLNs), when positive-SLN; the evolution of patients with internal mammary chain (IMC) drainage whether the IMC-SLN was biopsied or not, as well as the clinical implications of the IMC-SLNB in early BC patients in whom the pre-surgical lymphoscintigraphy showed IMC lymphatic drainage. Methods: This is a retrospective analysis of patients with invasive BC included in a prospective SLNB database of the Department of Nuclear Medicine of the University Hospital of Bellvitge, who had conservative surgery and SLNB performed on them. Results: The SLNB is an accurate technique in the axillary stratification of T1T2N0 breast tumours; the probability of finding metastatic involvement of the axilla is statistically related to the size of the SLN metastases and the number of positive SLN; IMC-SLNB improves nodal staging in BC but has little impact on adjuvant treatment. Conclusions: SLNB is an accurate technique in the axillary stratification of patients with BC, offering in the cases of negative SLNB a safe axillary control after a 5-year follow-up. Two factors statistically related to metastatic involvement of the axilla are the size of the SLN metastases and the number of positive SLN. IMC-SLNB should be performed in order to determine in the future whether the changes in the chemotherapeutic regimes will improve the survival rates in this high-risk subgroup of breast cancer patients or not.

Mestre -- Sao Paulo (Estado). Secretaria da Saude. Coordenacao dos Institutos de Pesquisa. Programa de Pos-Graduacao em Ciencias, Sao Paulo, 2004.

Orientador: Eliana Aguiar Petri Nahas / Coorientador: Heloísa M. Luca Véspoli / Banca: Gilberto Uemura / Banca: César Cabello dos Santos / Resumo: Avaliar o risco de síndrome metabólica (SM) em mulheres na pós-menopausa tratadas de câncer de mama, comparadas às mulheres na pós-menopausa sem câncer de mama. Realizou-se estudo clínico, analítico e transversal, com 104 mulheres tratadas de câncer de mama comparadas a 208 mulheres na pós-menopausa (controle), atendidas em Hospital Universitário. Foram incluídas no grupo de estudo mulheres com amenorréia >12 meses e idade ≥45 anos, tratadas de câncer de mama e livre de doença há pelo menos cinco anos. O grupo controle foi constituído de mulheres com amenorréia >12 meses e idade ≥45 anos sem câncer de mama, pareadas pela idade, na proporção 1:2. Por meio de entrevista foram coletados dados clínicos e antropométricos. Na análise bioquímica foram solicitadas dosagens de colesterol total (CT), HDL, LDL, triglicerídeos (TG), glicemia e proteína C-reativa (PCR). Foram consideradas com SM as mulheres que apresentaram três ou mais critérios diagnósticos: circunferência da cintura (CC) > 88 cm; TG ≥ 150 mg/dL; HDL colesterol < 50 mg/dL; pressão arterial ≥ 130/85 mmHg; glicemia de jejum ≥ 100 mg/dL. Para análise estatística foram empregados o teste t-student, o teste do Qui-Quadrado e a regressão logística (odds ratio-OR). A média de idade da pacientes tratadas de câncer de mama foi de 60,6 ± 8,6 anos com tempo médio de seguimento de 9,4 ± 4,4 anos. Maior porcentagem de pacientes tratadas de câncer de mama (46,2%) era obesa quando comparadas ao controle (32,7%) (p<0,05). E menor porcentagem de mulheres tratadas de câncer apresentou valores considerados ótimos de LDL, glicemia e PCR quando comparadas ao controle (p<0,05). A SM foi diagnosticada em 50% das mulheres tratadas de câncer de mama e 37,5% no grupo controle (p<0,05). Entre os critérios... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: To assess the risk of metabolic syndrome (MetS) in postmenopausal women breast cancer survivors compared to postmenopausal women without breast cancer. In this cross-sectional study, 104 women breast cancer survivors were compared with 208 postmenopausal women (control), seeking healthcare at a University Hospital. Eligibility criteria included women with amenorrhea > 12 months and age ≥ 45 years, treated for breast cancer and no recorrences for at least five years. The control group consisted of women with amenorrhea >12 months and age ≥ 45 years without breast cancer matched by age, in proportion 1:2. Dates on clinical antecedents and anthropometric indicators were collected. The biochemical parameters, including total cholesterol, HDL, LDL, triglycerides, glucose and C-reactive protein (CRP), were measured. MetS was diagnosed as the presence of at least three components among: waist circumference (WC) >88cm, blood pressure ≥130/85mmHg, triglycerides ≥150mg/dl, HDL <50mg/dl and glucose ≥100mg/dl. For statistical analysis were used: Student t-test, Chi-square test, and logistic regression method (odds ratio-OR). The mean age of women breast cancer survivors was 60.6 ± 8.6 years with a mean follow-up of 9.4 ± 4.4 years. A higher percentage of women breast cancer survivors (46.2%) were obese compared to control (32.7%) (p <0.05). And a smaller percentage of women breast cancer survivors had optimal values of LDL, glucose and CRP compared to controls (p <0.05). MetS was diagnosed in 50% of women breast cancer survivors and 37.5% in the control group (p <0.05). The most prevalent diagnostic criteria of MetS was abdominal obesity (WC> 88 cm) affecting 62.5% of women breast cancer survivors and 67.8% of control group. Women breast cancer survivors had a higher risk for metabolic syndrome... (Complete abstract click electronic access below) / Mestre

Made available in DSpace on 2013-08-07T19:05:39Z (GMT). No. of bitstreams: 1 000429360-Texto+Completo-0.pdf: 15431687 bytes, checksum: 7e0ca619be7df1072705126b86e279cf (MD5) Previous issue date: 2011 / Introduction: Breast cancer is the most common malignancy in women worldwide and is the second type of cancer that most affects the population. Women with breast cancer adjuvant chemotherapy have a progressive tendency to gain weight. This weight gain can lead to increased risk of recurrence of cancer, and chronic diseases related to obesity such as cardiovascular disease and diabetes. Objective: To evaluate the changes of nutritional status of women diagnosed with breast cancer during adjuvant chemotherapy with combination chemotherapy at a university hospital. Methods: This is a prospective cohort study. The study population comprised 45 patients on adjuvant chemotherapy in the Chemotherapy Unit at the Hospital São Lucas - PUC / RS. Patients were evaluated at baseline and end of treatment by two structured interviews, which were verified data on the patients, measured weight and height and used a 24-hour dietary recall, to evaluate the dietary intake of patients. Categorical data were expressed as counts and percentages. The analysis was conducted by Student t test (quantitative data) and Fisher exact (categorical data). The level of significance was set at = 0. 05.Results and Conclusion: The patients studied increased their weight during chemotherapy, a significant difference between initial weight and final period (p <0. 016). This weight gain consequently reflected in increased body mass index (p <0. 018). Regarding the classification of nutritional status, the changes observed were not significant. In relation to food intake, we observed a statistically significant increase over the period studied, but the intake values remained within the dietary recommendations. / INTRODUÇÃO: O câncer de mama é a malignidade mais comum em mulheres no mundo e é o segundo tipo de câncer que mais atinge a população brasileira. Mulheres com câncer de mama em tratamento quimioterápico adjuvante apresentam uma tendência progressiva ao ganho de peso. Este aumento ponderal pode levar ao risco aumentado de recorrência da neoplasia, e de desenvolvimento de doenças crônicas relacionadas à obesidade, como a doença cardiovascular e a diabetes. OBJETIVO: Avaliar a modificação do estado nutricional de mulheres com diagnóstico de neoplasia mamária durante o tratamento quimioterápico adjuvante com poliquimioterapia em um hospital universitário. MATERIAL E MÉTODOS: Trata-se de um estudo de coorte prospectivo. A população estudada foi composta por 45 pacientes em tratamento quimioterápico adjuvante na Unidade de Quimioterapia do Hospital São Lucas – PUC/RS. As pacientes foram avaliadas no período inicial e final do tratamento através de duas entrevistas estruturadas, onde foram verificados dados de identificação das pacientes, aferidos peso e altura e aplicado um inquérito recordatório de 24h, visando avaliar a ingestão alimentar das pacientes. Os dados categóricos foram expressos por contagens e percentuais. A análise univariada foi conduzida por teste t de Student (dados quantitativos) e exato de Fisher (dados categóricos). O nível de significância adotado foi de =0,05.RESULTADOS E CONCLUSÃO: As pacientes estudadas aumentaram o peso durante o tratamento quimioterápico, com diferença significativa entre o peso inicial e final do período (p<0,016). Este aumento de peso consequentemente refletiu no aumento do índice de massa corporal (p<0,018). Quanto à classificação do estado nutricional, as modificações observadas não foram expressivas. Em relação à ingestão alimentar, observou-se aumento com significância estatística ao longo do período estudado, mas os valores de ingestão permaneceram dentro das recomendações nutricionais.