L'obesitat és una malaltia crònica que es caracteritza per una acumulació ectòpica excessiva de greix associada a la inflamació del fetge i del teixit adipós. A més és el principal factor de risc pel desenvolupament de malalties com la diabetis tipus 2 o malalties cardiovasculars. En els darrers temps, degut a la ingesta de dietes enriquides en greixos i al sedentarisme l'obesitat i el sobrepès han adquirit dimensions de pandèmia, fins el punt que la OMS l'ha etiquetat com l'epidèmia del segle XXI on mil milions de persones en tot el món pateixen algun tipus de sobrepès i uns 300 milions de persones es consideren que són obeses com a conseqüència de la sobrenutrició o sobrealimentació permanent en els països industrialitzats.El fetge és l'òrgan responsable de mantenir la homeostasi energètica de tot l'organisme i responsable en gran part del metabolisme de la glucosa i del metabolisme lipídic. A més, el fetge juga un paper fonamental en el desenvolupament de l'obesitat i en la desregulació metabòlica conseqüent. Nombrosos estudis han descrit l'acumulació d'espècies derivades d'àcids grassos en el fetge com a causants dels problemes associats a l'obesitat, ja sigui degut a una aportació excessiva de lípids o a una fallada en l'oxidació. En els individus obesos tot i tenir alts nivells de greix presenten una oxidació d'àcids grassos disminuïda. Per això, en aquesta tesi s'ha estudiat si un augment en l'oxidació d'àcids grassos en el fetge a llarg termini és capaç de reduir l'acumulació lipídica i per tant disminuir l'obesitat ens diferents models d'animals obesos. Per dur a terme aquest objectiu s'ha avaluat l'efecte de la sobreexpressió de la carnitina-palmitoïltransferasa (CPT) 1A, que és l'enzim responsable del control del transport d'àcids grassos en el mitocondri per ser oxidats, mitjançant l'administració de virus adenoassociats (AAVs). Els AAVs són una molt bona eina per utilitzar com a teràpia gènica per la seva capacitat d'expressar els gens que introdueixen durant llargs períodes de temps i per la resposta pràcticament nul·la del sistema immunitari de l'organisme el qual infecten. Els resultats presentats en aquesta tesi demostren que la sobreexpressió de la CPT1A i d'una forma mutada de CPT1A (CPT1AM), insensible al seu inhibidor fisiològic el malonil-CoA, és suficient per augmentar l'oxidació d'àcids grassos en el fetge, reduir l'acumulació lipídica i la inflamació en el fetge i en el teixit adipós. Per tan, la sobreexpressió de la CPT1A i en un major grau la CPT1AM protegeix a l'organisme enfront l'obesitat i els seus problemes associats. Aquests resultats obren un ventall de possibilitats en la recerca de noves teràpies gèniques contra l'obesitat. / Obesity-induced insulin resistance is associated with both ectopic lipid deposition and chronic, low-grade adipose tissue inflammation. Despite their excess fat, obese individuals show lower fatty-acid oxidation (FAO) rates. This has raised the question of whether burning off the excess fat could improve the obese metabolic phenotype. Here, we used human-safe non-immunoreactive adenoassociated viruses (AAV) to mediate long-term hepatic gene transfer of carnitine palmitoyltransferase 1A (CPT1A), the key enzyme in fatty-acid β-oxidation, or its permanently active mutant form CPT1AM, to high-fat diet-treated and genetically obese mice. High-fat diet CPT1A- and, to a greater extent, CPT1AM-expressing mice showed an enhanced hepatic FAO which resulted in increased production of CO2, ATP and ketone bodies. Notably, the increase in hepatic FAO not only reduced liver triacylglyceride content, inflammation and ROS levels but also affected systemically to decrease epididymal adipose tissue weight and inflammation and to improve insulin signaling in liver, adipose tissue and muscle. Obesity-induced weight gain, increase in fasting blood glucose and insulin levels, and augmented expression of gluconeogenic genes were restored to normal only 3 months after AAV treatment. Thus, CPT1A- and, to a greater extent, CPT1AM-expressing mice were protected against obesity-induced weight gain, hepatic steatosis, diabetes and obesity-induced insulin resistance. In addition, genetically obese db/db mice that expressed CPT1AM showed reduced glucose and insulin levels, and liver steatosis. A chronic increase in liver FAO improves the obese metabolic phenotype, which indicates that AAV-mediated CPT1A expression could be a potential molecular therapy for obesity and diabetes.

El síndrome de Prader-Willi (SPW) es la causa de obesidad genética más frecuente. Está provocado por una falta de expresión de los genes de la región cromosómica 15q11-13. Adémas de desarrollar una obesidad mórbida, asocian retraso mental, una facies característica, hipogonadismo hipogonadotropo y déficit de hormona de crecimiento.El control de la ingesta y del peso corporal es un proceso complejo en el que intervienen señales periféricas que informan sobre la adiposidad del organismo y otras que se producen en el tracto gastrointestinal que producen saciedad como el péptido YY (PYY). Por otra parte, la ghrelina, secretada en su mayoría por el estómago, estimula la ingesta. Finalmente, la adiponectina, fabricada en el tejido adiposo, y algunas proteínas relacionadas con la inflamación intervienen también en la regulación del metabolismo.En esta tesis se estudian ghrelina, PYY, adiponectina y proteínas relacionadas con la inflamación (IL-6, IL-18, PCR, C3 y TNF-alfa) tanto en ayunas como tras la ingesta de una dieta líquida estándar en pacientes adultos con SPW y se compara con sujetos obesos de igual índice de masa corporal y sujetos con normopeso.La ghrelina en ayunas fue superior en los pacientes con SPW. Tras la ingesta, la concentración de ghrelina disminuyó en los tres grupos pero en los pacientes con SPW, el descenso fue menos marcado, de forma que el área bajo la curva (AUC) de ghrelina fue superior en estos pacientes comparado con los sujetos obesos. La concentración de PYY en ayunas fue inferior en los pacientes con SPW que en los otros dos grupos y, tras la ingesta, ascendió de forma menos marcada, a diferencia de lo observado en los sujetos obesos y con normopeso, en los que se produjo un pico de PYY a los 60 minutos. La concentración de PYY fue inversamente proporcional a la ghrelina en ayunas y al AUC de ghrelina, pudiendo además considerarse un predictor de esta última. El incremento de PYY tras la ingesta se correlacionó negativamente con el descenso de ghrelina en los pacientes con SPW en los minutos 60 y 120.La concentración de adiponectina en ayunas fue inferior en los pacientes con SPW respecto a los sujetos con normopeso, pero superior a la de los sujetos obesos. No se observó ningún cambio en las concentraciones de adiponectina tras la ingesta ni en el grupo de sujetos obesos ni en el grupo con normopeso. Se observó un descenso del 13% en la adiponectina en el minuto 240 en el grupo con SPW. El AUC de adiponectina fue similar en los tres grupos.Los sujetos obesos, con o sin SPW, mostraron concentraciones superiores en ayunas de algunos marcadores de inflamación comparado con el grupo de sujetos con normopeso. Además, comparado con los sujetos obesos, los pacientes con SPW mostraron concentraciones superiores de C3, IL-18, IL-6 y PCR, indicando que presentan aún un mayor grado de inflamación. No se observaron cambios tras la ingesta de ninguna de la proteínas de inflamación, de forma que persistieron elevadas aquellas que ya lo estaban en ayunas. La concentración de IL-18 se correlacionó negativamente con la testosterona en los varones con SPW. En conclusión, la hiperghrelinemia observada en los pacientes con SPW podría estar relacionada con una disminución de la concentración de PYY. La obesidad que acompaña al SPW, cursa con concentraciones de adiponectina y proteínas relacionadas con la inflamación superiores a los observados en la obesidad esencial. / Prader-Willi syndrome (PWS) is considered as one of the most common causes of genetic obesity in humans. The characteristic clinical features include neonatal hypotony, mental retardation, behavioural abnormalities and excessive appetite with progressive massive obesity. The aim of the study was to investigate fasting and postprandial ghrelin, peptide YY, adiponectin and inflammation-related proteins levels in PWS patients as compared to obese and lean subjects and whether they could contribute to the pathogenesis of obesity in this syndrome. We studied 7 patients with PWS, 16 obese patients and 42 lean subjects for the fasting study. From this group, we evaluated 7 patients with PWS, 7 age-sex-BMI-matched obese non-PWS and 7 age-sex-matched lean subjects before and after the administration of 750 Kcal of a standard liquid meal. Fasting ghrelin levels were higher in PWS than in the other two groups. Fasting PYY levels were lower in patients with PWS than in lean subjects but similar to those in obese subjects. The postpradial decrease in ghrelin concentrations was lower in PWS as compared to the other two groups. PYY response after the meal was blunted in patients with PWS, but not in the other two groups. Fasting PYY levels correlated negatively with fasting ghrelin levels and with ghrelin AUC and they were the only predictor for ghrelin AUC. The increase in PYY correlated negatively with the decrease in ghrelin in times 60 min and 120 min in PWS. Fasting plasma adiponectin levels were lower in PWS than in lean subjects but higher than in obese patients. After the meal, adiponectin concentrations mildly decreased in PWS at time point 240 min, while in obese and lean subjects no changes were observed. However, the adiponectin AUC was similar in all three groups. Compared to non-PWS, PWS subjects showed higher plasma concentrations of CRP, C3, IL-18 and IL-6 that persisted postprandially elevated for CRP, C3 and IL-18. TNF-alpha did not differ between the three groups. These results were independent from IGF-1 levels, HOMA index, and BMI. In male subjects with PWS, testosterone levels correlated to IL-18.

L'obesitat és un estat inflamatori que porta a l'activació crònica de la resposta immune caracteritzada per la inducció de gens i mediadors proinflamatoris. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser estudiar els efectes antiinflamatoris de les procianidines i les possibles dianes moleculars modulades per aquests flavonoids. Degut al paper central del macròfag en la inducció de inflamació sistèmica, vam analitzar els efectes d'un extracte de procianidines en un model d'inflamació in vitro. Utilitzant models d'obesitat i síndrome metabòlic en rata, vam avaluar els efectes antiinflamatoris de les procianidines in vivo. Els resultats indiquen que les procianidines actuen com antiinflamatoris in vitro inhibint la resposta inflamatòria al macròfag i in vivo com agents preventius tant de la inflamació local com sistèmica, modulant els nivells de mediadors inflamatoris. Aquests resultats indiquen que les procianidines podrien ser candidats per la suplementació dietètica i components d'aliments funcionals per la prevenció de malalties amb component inflamatòria. / Once established that obesity is an inflammatory condition leading to chronic activation of the immune system response, the aim of this thesis was to characterize and understand if dietary procyanidins could modulate the low grade inflammatory response related to obesity and the Metabolic Syndrome. Due to the central role of macrophages in obesity induced low-grade inflammation, we analyzed procyanidin effects in an in vitro model of inflammation. By using rat models of obesity, we also assessed procyanidin anti-inflammatory effects in vivo. To sum up, our results showed that procyanidins act as anti-inflammatory agents both in vitro, by modulating the macrophage inflammatory response, and in vivo, by preventing both local and systemic inflammation through the modulation the inflammatory mediators. In conclusion, the use of procyandins will represent an additional nutritional approach that, in association with lifestyle interventions, would improve the obesity induced inflammation and as a consequence ameliorate the metabolic syndrome.

Resultats anteriors mostraven que rates amb obesitat nutricional ("dieta de cafeteria") tenien un perfil metabòlic d'estalvi de nitrogen, mentre que pel model d'obesitat genètica (Zucker (fa/fa)) es suggeria un malbaratament de nitrogen. Es mostra una reducció en la taxa de recanvi d'alanina per l'animal sencer en el model d'obesitat nutricional, i un increment en el model d'obesitat genètica. La fracció anabòlica de la taxa és la responsable d'aquestes alteracions, suggerint perturbacions en el metabolisme de proteïnes. S'estudiaren músculs individuals, escollits per a assolir un rang ampli de perfils fibril•lars. L'obesitat genètica causa una reducció del contingut en proteïna, principalment en els músculs lents i oxidatius, la qual cosa correlaciona amb un increment en l'activitat µ-calpaïna, congruent amb una taxa de degradació de proteïnes incrementada Per contra, a l'obesitat nutricional, s'observa un increment en el contingut de proteïnes, fonamentalment en els músculs ràpids i glicolítics que no es va poder associar a variacions en l'activitat del sistema calpaïna, congruent amb una taxa de síntesi de proteïnes incrementada

Resultats anteriors mostraven que rates amb obesitat nutricional ("dieta de cafeteria") tenien un perfil metabòlic d'estalvi de nitrogen, mentre que pel model d'obesitat genètica (Zucker (fa/fa)) es suggeria un malbaratament de nitrogen. Es mostra una reducció en la taxa de recanvi d'alanina per l'animal sencer en el model d'obesitat nutricional, i un increment en el model d'obesitat genètica. La fracció anabòlica de la taxa és la responsable d'aquestes alteracions, suggerint perturbacions en el metabolisme de proteïnes.S'estudiaren músculs individuals, escollits per a assolir un rang ampli de perfils fibril·lars. L'obesitat genètica causa una reducció del contingut en proteïna, principalment en els músculs lents i oxidatius, la qual cosa correlaciona amb un increment en l'activitat µ-calpaïna, congruent amb una taxa de degradació de proteïnes incrementada Per contra, a l'obesitat nutricional, s'observa un increment en el contingut de proteïnes, fonamentalment en els músculs ràpids i glicolítics que no es va poder associar a variacions en l'activitat del sistema calpaïna, congruent amb una taxa de síntesi de proteïnes incrementada.

Even though unhealthy habits, drinking, smoking and overeating, are among the most expensive burdens for the health system, much research is still needed to understand how individuals form them, how do they correlate between them and what impacts do they have in labor productivity. The first paper in this thesis fills in the gap of un- derstanding whether individuals substitute among habits by exploring the effect that quitting smoking has on obesity. The second paper analyze the impact that the business cycle, that is, unemployment rate and income per capita have on drinking participation and alcohol consumption. To overcome the lack of a true longitudinal panel which would prevent us from obtaining unbiased estimates in these two first papers, we use cohort analysis methodology to control for unobservables, while instrumenting the habit deci- sion and introducing dynamics into the estimation equation. The third paper focuses on the effects of smoking over labor productivity. Here we exploit many outcomes that are potentially correlated with individual labor productivity using a longitudinal panel and instrumenting the smoking decision. The three papers make use of a dataset on US regulations regarding tobacco use, which was self developed from the compilation of the different laws enacted by the states. / Tot i que els hàbits no saludables, com poden ser beure, fumar o menjar en excés, són algunes de les càrregues més cares per al sistema de salut, encara és necessari molt més recerca per entendre com els individus formen els hàbits, com aquestes es correlacionen entre si, i quins efectes tenen per a la productivitat. El primer document busca comprendre si els individus substitueixen uns hàbits per altres, en particular, analitza l'impacte que deixar de fumar té sobre l'obesitat. El segon article analitza l'impacte que té el cicle econòmic, és a dir, la taxa d'atur i l'ingrés per càpita, sobre la decisió de beure i sobre el volum d'alcohol consumit. Per superar la manca d'un veritable panell longitudinal que impedeix obtenir estimacions no esbiaixades, en aquests dos primers articles s'ha utilitzat la metodologia de l'anàlisi de cohortes per a poder controlar d'aquesta manera per a les característiques no observables, en particular les preferencies, al mateix temps que s'ha instrumentat la decisió de l'hàbit i s'ha introduït dinàmica en l'equació d'estimació. El tercer document se centra en els efectes del tabaquisme sobre la productivitat laboral. Aquí s'exploren moltes variables que potencialment estan correlacionades amb la productivitat del treball, utilitzant un panell longitudinal i instrumentant la decisió de fumar. Els tres documents fan servir un conjunt de dades sobre reglaments pel que fa a l'ús del tabac als Estats Units.

L’enzim Carnitina palmitoïltransferasa 1 (CPT1) permet l’entrada dels àcids grassos de cadena llarga a la matriu mitocondrial per tal de ser degradats i utilitzats així com a substrat energètic. El malonil-CoA, primer intermediari en la síntesi d’àcids grassos, és un inhibidor al•lostèric de CPT1, fet que permet una regulació coordinada entre la síntesi i l’oxidació d’àcids grassos en un mateix teixit, evitant així que es donin ambdós processos alhora. Una inhibició específica de CPT1, doncs, és una bona aproximació farmacològica per al tractament de desordres metabòlics que impliquin acumulació d’àcids grassos i resistència a insulina, com la diabetis tipus 2 i l’obesitat. La present tesi doctoral s’ha centrat en l’estudi de la regulació per malonil-CoA dels isotips hepàtic (CPT1A) i muscular (CPT1B) de CPT1, així com en l’estudi de l’isotip més recentment descrit de la proteïna d’expressió en cervell, CPT1C. Per tal d’aprofundir en l’estudi de determinants moleculars de CPT1 que marquen el seu grau d’inhibició per malonil-CoA, s’han realitzat construccions mutants i delecionades dels enzims CPT1A i CPT1B i s’han expressat en el llevat “Pichia pastoris”. Mitjançant l’anàlisi del paràmetre IC50, hem demostrat que la regió aminoterminal de l’enzim CPT1A de rata (residus 1-18) exerceix un efecte dominant sobre les posicions Glu590 i Met593 en determinar la sensibilitat a la inhibició per malonil-CoA. Paral•lament, s’han generat construccions amb la seqüència de l’enzim CPT1 de porc, que presenta una gran diferència en el seu comportament enzimàtic quan es compara amb l’enzim humà, tant l’isotip hepàtic com el muscular. En aquest treball s’ha identificat l’existència d’un determinant negatiu en la posició Glu17 que explica parcialment la menor sensibilitat d’aquest enzim a la inhibició pel malonil-CoA. A més a més, s’ha construït un model 3-D in silico de la CPT1B humana, que permet justificar observacions experimentals mostrades en aquest treball, tot i que no explica encara les diferències en el comportament cinètic entre els isotips hepàtics i musculars de la proteïna. CPT1C és l’isotip descrit més recentment, i encara avui se’n desconeix la seva funció, existeix controvèrsia respecte a la seva distribució subcel•lular i no se n’han descrit els mecanismes que en regulen l’expressió. Els resultats mostrats en aquest treball demostren que CPT1C és una proteïna sense activitat enzimàtica, independentment de la característica extensió C-terminal que presenta respecte els altres isotips. D’altra banda, el patró d’expressió observat del gen Cpt1c no és compatible amb el paper que se li ha atorgat sobre la regulació de la ingesta. A més a més, hem identificat l’expressió d’una isoforma soluble de CPT1C en cervell humà adult, que ofereix una eina útil per a l’obtenció d’un cristall de la regió C-terminal citosòlica de CPT1C. / STRUCTURE-FUNCTION RELATIONSHIP OF CPT1 PROTEINS CPT1 (Carnitine palmitoyltransferase 1) enables the entry of long chain fatty acids into the mitochondrial matrix, in order to be degraded and used as energetic substrate. Malonyl-CoA, the first intermediate in the synthesis of fatty acids, is an allosteric inhibitor of CPT1. Through CPT1 inhibition, it establishes a coordinated regulation between fatty acid synthesis and oxidation, thus preventing that both pathways coexist at the same time. A specific inhibition of CPT1 is therefore a good approximation or the pharmacological treatment of metabolic disorders involving accumulation of fatty acids and nsulin resistance, such as type-2 diabetes and obesity. This thesis has focused on the study of malonyl-CoA regulation of both CPT1A and CPT1B isotypes. In addition, we studied the more recently described isotype of the protein, CPT1C. To gain insight into the study of CPT1 molecular determinants of malonyl-CoA inhibition, mutants of both CPT1A and CPT1B enzymes were expressed in yeast Pichia pastoris. Analysis of the IC50 parameter, demonstrated that the aminoterminal region (residues 1-18) of the rat CPT1A enzyme has a dominant effect over Glu590 and Met593 positions in determining its sensitivity to malonyl-CoA inhibition. We also identified the existence of a negative determinant within the sequence of pig CPT1A (position Glu17), which partially explains the low sensitivity of this enzyme to malonyl-CoA inhibition. In addition, we designed an in silico 3-D model of human CPT1B, which still does not explain the kinetic differences between liver and muscle isotypes of the protein, but justifies some of our experimental data. CPT1C is the more recently described isotype of the protein. Its function still remains unknown, and controversy exists regarding its subcellular distribution and the mechanisms that regulate its expression. Here we show that CPT1C is a protein without enzymatic activity, regardless of its characteristic C-terminal extension, compared to the other isotypes. Moreover, the observed gene expression pattern is not compatible with its given role on the regulation of food intake. In addition, we identified the expression of a soluble isoform of CPT1C in human adult brain, providing a useful tool for obtaining a crystalline structure of the cytosolic C-terminal region of CPT1.

To gain insight in the relationship between innate immune system and metabolic disease, we aimed to investigate the effects of lactoferrin in obesity-related metabolic disturbances. Circulating lactoferrin concentration was significantly decreased in subjects with altered glucose tolerance (AGT) and associated negatively with obesity-related metabolic disturbances. The SNPs-induced aminoacidic changes in lactoferrin N-terminus region were associated with a low atherogenic lipid profile. Lactoferrin production in neutrophils decreased significatively in aging, chronic low-grade inflammation and type 2 diabetes. In vitro, lactoferrin increased insulin signaling pathway, even under insulin resistance conditions and displayed dual effects on adipogenesis (antiadipogenic in 3T3-L1 and adipogenic in human adipocytes). In conclusion, lactoferrin might play a potential protective role against insulin resistance and obesity related metabolic disturbances. / Per aprofundir en la relació entre el sistema immunològic innat i els trastorns metabólics, s’investiga l’efecte de la lactoferrina en els desordres metabòlics associats a l’obesitat. Els nivells circulants de lactoferrina es trobaven significativament disminuits en subjetes amb la tolerància a la glucosa alterada (AGT), i aquests es correlacionaven negativament amb trastorns metabòlics associats a obesitat i resistència a la insulina. Els canvis aminoacídics en la seva regió N-Terminal s’associaven a un perfil lipídic menys aterogènic. La producció de lactoferrina es troba reduïda en condicions d’envelliment, inflamació crònica i diabetes tipus 2. In vitro, la lactoferrina incrementava la via de senyalització de la insulina, inclús en condicions de resistència a la insulina i presentava efectes dual en la adipogenesis (antiadipogenic en 3T3-L1 i adipogenic en adipòcits humans). En conclusió, la lactoferrina podria tenir un potencial efecte protector enfront les enfermetats metabòliques associades a obesitat i resistència a la insulina.

Obesity is one of the most important public health problems facing the world today. Gene expression studies applied to fat depots from obese subjects have provided important clues about the pathophysiology of adipose tissue. The data collected in this thesis show that the synthesis of fatty acids (lipogenesis) is decreased in the adipose tissue of obese subjects, and describe the behavior of a new lipogenic factor. We also demonstrate that subcutaneous fat (beneath the skin of the buttocks, thighs and abdomen) is characterized by a greater responsiveness to thyroid hormones than the visceral (around the omentum, the intestines and the perirenal areas), and describe the increased activity of enzymes that activate thyroid hormones in adipose tissue of obese patients and the effects on the metabolism. According to these results, the local activation of thyroid hormone and the ability to synthesize fat are altered in adipose tissue from obese patients, and indicate significant differences between visceral and subcutaneous adipose tissue depots. / La obesidad es uno de los problemas de salud pública más importante. Los estudios de expresión aplicados a los depósitos de grasa en sujetos obesos han aportado importantes indicios sobre la fisiopatología del tejido adiposo. Los datos recogidos en esta tesis doctoral demuestran que la síntesis de grasa (lipogénesis) está disminuida en el tejido adiposo del paciente obeso, y describen el comportamiento de un nuevo factor lipogénicos. Se demuestra además que el tejido adiposo subcutáneo (situado bajo la piel de las nalgas , muslos y abdomen) está caracterizado por una mayor capacidad de respuesta a las hormonas tiroideas respecto al adiposo visceral (alrededor del epiplón, los intestinos y las áreas perirrenal) y se describe un incremento en la actividad de las enzimas que activan las hormonas tiroideas en el tejido adiposo del paciente obeso y los posibles efectos de esta eventualidad sobre el metabolismo. Según los resultados recopilados en esta tesis doctoral, la activación local de hormonas tiroideas y la capacidad para sintetizar acidos grasos del tejido adiposo del paciente obeso están alteradas, e indican importantes diferencias entre los depósitos de grasa visceral y subcutáneo. / L’obesitat és un dels problemes de salut pública més important. Els estudis d'expressió aplicats als dipòsits de greix en subjectes obesos han aportat importants indicis sobre la fisiopatologia del teixit adipós. Les dades recollides a aquesta tesi doctoral demostren que la síntesis de greix (lipogènesis) està disminuïda al teixit adipós del pacient obès, i descriuen el comportament d'un nou factor lipogènic. Es demostra, a més a més, que el teixit adipós subcutani (situat sota la pell de les natges, cuixes i abdomen) està caracteritzat per una major capacitat de resposta a les hormones tiroidees respecte a l'adipós visceral (al voltant de l’epipló, els intestins i las àrees perirenals) i es descriu un increment en l’activitat dels enzims que activen les hormones tiroidees al teixit adipós del pacient obès i els possibles efectes d'aquesta eventualitat sobre el metabolisme. Segons els resultats recopilats a aquesta tesi doctoral, l’activació local d'hormones tiroidees i la capacitat per sintetitzar greixos del teixit adipós del pacient obès estan alterades, i indiquen importants diferències entre els dipòsits de greix visceral i subcutani.

Tesi doctoral que determina, a partir d'estudis quantitatius i qualitatius, quin és el procés a través del qual els nens i nenes en etapa preadolescent (9-12 anys) interioritzen valors i esterotips adults difosos a través de la publicitat convencional i no convencional i la possible incidència d'aquest procés en futurs trastorns del comportament alimentari.L'estudi aprofundeix en la interrelació entre aquesta interpretació preadolescent d'aquests estereotips publicitaris i l'aparició d'indicis d'una simptomatologia pròpia dels trastorns del comportament alimentari relacionada amb l'intent infantil de començar a adequar-se a uns determinats cànons estètics habituals en la publicitat adreçada a un públic objectiu adult. La present recerca analitza de forma comparativa la publicitat adreçada al públic objectiu adult i la que es dirigeix a un públic infantil, tot parant especial atenció a les similituds i a les divergències de les fórmules persuasives utilitzades, als hàbits difosos a través dels espots estudiats i a la generació d'estereotips físics, psíquics, socials i culturals. / Doctoral thesis that determines the process through preadolescents addopt values and stereotypes created and diffused by means of conventional and non-conventional advertising. Secondly, the research analizes the possible incidence of this process on future adolescent Eating Disorders. The study deepens on the relation between this preadolescent interpretation of the advertising stereotypes, and the apparition of signs of a symptom characteristic of Eating which use to appear on adult advertising. The research establishes, from a comparative point of view, the advertising strategies used for an adult target and the creative discourse addressed to children, paying special attention to resemblances and divergencies on the persuasive structures used on the advertising strategies, the behaviour habits diffused through the spots, and the generation of phisical, psychic, social and cultural stereotypes.