Introducció: La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) produeix un deteriorament important de la qualitat de vida, per una baixa capacitat per a realitzar les activitats de la vida diària. La rehabilitació respiratòria (RR) ha demostrat millorar la capacitat per a realitzar aquestes activitats. No es coneix quant temps es mantenen aquests beneficis obtinguts inicialment després d'un programa de RR ni si la RR és capaç de millorar-ne la supervivència en els pacients amb MPOC. Tampoc coneixem quina és la variable que permet predir millor el pronòstic vital d'aquests malalts.Objectius: 1) a. Avaluar si la RR pot millorar la supervivència, b. Avaluar quines variables poden predir-la millor. 2) Avaluar fins quan es mantenen els efectes inicialment aconseguits després d'un programa de RR.Pacients i mètodes: Es van reclutar de forma consecutiva 60 pacients aleatoritzats en dos grups: un grup control (GC), que va seguir el tractament mèdic habitual, i un grup que va entrar en un programa de RR de 6 mesos de durada i 6 mesos de manteniment (GR). Ambdós grups van venir al nostre centre per a dur a terme les avaluacions inicial i anuals, i es van seguir durant un període de 7 anys o fins a la seva defunció.Les variables que es van enregistrar van ser: edat, talla, pes, hàbit tabàquic, proves funcionals respiratòries: espirometria pre i postbroncodilatador, volums estàtics, capacitat de difusió, pressions respiratòries màximes, ventilació voluntària màxima i gasos arterials, proves d'esforç màxim amb un cicloergòmetre i submàxim amb la prova dels 6 minuts de la marxa (6MWT) i es va administrar el qüestionari de la malaltia respiratòria crònica (CRQ). Resultats: La supervivència global va ser del 53% (44% pel GC i 61% el GR). Aquestes diferències no varen resultar estadísticament significatives. Es va fer una anàlisi de supervivència entre grups prenent com a esdeveniment final la mort per insuficiència respiratòria. En aquest cas, però, tampoc es van trobar diferències significatives entre grups. Pel que fa a la variable que millor ens podia predir la supervivència d'aquests malalts, van ser les de la prova d'esforç màxim i més concretament la ventilació minut màxima (VEmax) assolida en la prova. Aquells individus que aconseguien una VEmax 38 L/min la supervivència era del 80%. Pel que fa al comportament de les variables les proves de funció pulmonar no van millorar després del programa, la prova d'esforç màxim va millorar el primer any i després els efectes es van perdre. En la prova dels 6MWT els efectes es van observar fins als 5 anys. Les àrees de dispnea i fatiga del CRQ van mantenir els efectes fins a un any després del programa i les àrees emocional i de control de la malaltia, els efectes sols van ser palesos al finalitzar el programa i el següent any ja no es van observar.Conclusions: La RR no va demostrar millorar la supervivència dels malalts amb MPOC. Les variables que millor podien predir la supervivència als 7 anys van ser les relacionades amb la prova d'esforç màxim. La RR va demostrar millorar les variables de qualitat de vida i de proves d'esforç màxim i submàxim, però aquests efectes es van perdre més o menys ràpidament en funció de la variable analitzada. / Introduction: The chronic obstructive pulmonary disease (COPD) produces an important impair on the quality of life. The pulmonary rehabilitation (PR) has shown an improvement in the exercise capacity. It's unknown how long the benefits of PR are maintained and we didn't know either what is the variable which let us to predict the vital prognostic in COPD.Aims: 1) To evaluate if PR can improve the survival in COPD and To analyze which are the variables that can better predict this survival.2) To evaluate how long the effects of PR are maintained.Patients and methods: 60 consecutive patients with COPD were recruited and randomized in two groups: a control group (CG) who followed the usual medical treatment and a rehabilitation group (RG) who also entered in a PR program. Both groups came up to hospital in order to carry out the initial and consecutive annual evaluations. The patients were followed during 7 years or until the date of death.The variables examined were: age, height, weight, tabbacco, functional respiratory test: basal spirometry and postbronchodilator, static volumes, diffusion capacity, maximal respiratory pressures, maximal voluntary ventilation and arterial gases, maximal effort test with a cicloergometer and submaximal effort test with the 6 minute walking test (6MWT), and in order to asses the quality of life, the chronic respiratory questionnaire (CRQ) was run.Results: The global survival was about 53% (44% in CG and 61% in RG). This difference between both groups wasn't statistically significant. We also analyzed the survival between groups taking as the last event the death caused by respiratory failure. There were not differences statistically significant neither. The best predictor factor was the maximal effort test, to be precisely the maximal minute ventilation (VEmax) achieved in this test. The patients who achieved a value of VEmax lower than 30 L/min the survival after 7 years was 20% and those patients who achieved a value of VEmax higher than 38 L/min this survival was above 80%.Regarding the PR effects maintenance the functional respiratory test didn't improve after program. The maximal effort test only improved the first year and then the effects were lost. We detected differences between groups in the 6MWT until 5 years. The dyspnea and fatigue domains achieved benefits until one year post program and emotional and mastery domains only at the end of the program and then the effects were lost.Conclusions: The PR didn't improve the survival to the patients with COPD. The best variables to predict the survival after 7 years were related to maximal effort test. The PR improved the quality of life, maximal and submaximal effort test, but these gained effects were lost quicker or slower depending on the variable analyzed.

Objectiu de l’estudi: dissenyar un programa d'intervenció física rehabilitadora estandarditzada (IFRE) dirigit a pacients amb fibromiàlgia amb un grau d'afectació lleu moderada (FIQ <70) i valorar la repercussió d'aquesta intervenció sobre les manifestacions clíniques i l'impacte global de la malaltia, tant en medi aquàtic com en sec. Pacients i mètode: es va realitzar un estudi quasi-experimental, sense grup control, en pacients diagnosticats de FM segons els criteris del Col•legi Americà de Reumatologia. L’estudi es va iniciar amb 90 dones, que es van assignar de forma aleatòria a dos grups d'intervenció. Un grup va realitzar la IFRE en medi aquàtic (IFREA, n = 37) i un altre en medi sec (IFRES, n = 36). Les dimensions d'estudi van ser el dolor autopercebut (Escala Visual Analògica (EVA)), la fatiga percebuda (EVA), la capacitat aeròbica (Test dels 6 minuts (6MW)), la simptomatologia depressiva (Escala de depressió de Hamilton (HAM- D) i l'impacte global de la malaltia (Qüestionari d'Impacte de Fibromiàlgia (FIQ)). Les avaluacions es van realitzar en la línia base i en finalitzar les 20 setmanes d'intervenció. Resultats: la mitjana d’edat de la població va ser de 48,15 anys, amb un IMC de 27,67. A les 20 setmanes d'intervenció, en el grup IFREA es van obtenir diferències significatives (p <0,05), observant millores en el post-test respecte al pre-test, en el dolor (p <0,012), la fatiga (p <0,040), la simptomatologia depressiva (p <0,001) i l'impacte global de la malaltia (p <047). En el grup IFRES es van obtenir diferències significatives, observant millores en el post-test respecte al pre-test, en la capacitat aeròbica (p <0,42) i la simptomatologia depressiva (p <0,002), així com un augment en l'impacte global de la malaltia (p <016). Conclusions: La realització d'un programa de IFRE, durant 20 setmanes, comporta una millora en les manifestacions clíniques i la capacitat aeròbica en pacients amb FM amb afectació lleu moderada, mostrant millors resultats si la intervenció d'aquest programa es realitza en medi aquàtic vs. medi sec / Objetivo del estudio: diseñar un programa de intervención físico rehabilitadora estandarizada (IFRE) dirigido a pacientes con fibromialgia con un grado de afectación leve moderada (FIQ<70) y valorar la repercusión del mismo sobre las manifestaciones clínicas y el impacto global de la enfermedad, tanto en medio acuático como en seco. Pacientes y método: se realizó un estudio quasi-experimental, sin grupo control, en pacientes diagnosticados de FM según los criterios del Colegio Americano de Reumatología. 90 Mujeres iniciaron el estudio, que se asignaron de forma aleatoria a dos grupos de intervención, uno que realizó la IFRE en medio acuático (IFREA, n=37) y otro en medio seco (IFRES, n=36). Las dimensiones de estudio fueron el dolor autopercibido (Escala Visual Analógica (EVA)), la fatiga percibida (EVA), la capacidad aeróbica (Test de los 6 minutos (6MW)), la sintomatología depresiva (Escala de depresión de Hamilton (HAM-D) y el impacto global de la enfermedad (Cuestionario de Impacto de Fibromialgia (FIQ)). Las evaluaciones se realizaron en la línea base y al finalizar las 20 semanas de intervención Resultados: la media de edad de la población fue de 48,15 años, con un IMC de 27,67. A las 20 semanas de intervención, en el grupo IFREA se obtuvieron diferencias significativas (p<0,05), observándose mejoras en el post test respecto al pre test, en el dolor (p<0,012), la fatiga (p<0,040), , la sintomatología depresiva (p<0,001) y el impacto global de la enfermedad (p<047). En el grupo IFRES se obtuvieron diferencias significativas, observándose mejoras en el post test respecto al pre test, en la capacidad aeróbica (p<0,42) y la sintomatología depresiva (p<0,002), así como un aumento en el impacto global de la enfermedad (p<016). Conclusiones: la realización de un programa de IFRE, durante 20 semanas, conlleva una mejoría en las manifestaciones clínicas y en la capacidad aeróbica en pacientes con FM con afectación leve moderada, mostrando mejores resultados si la intervención de dicho programa se realiza en medio acuático vs. medio seco. / Aim of the study: was to design a standardized physical rehabilitation program (IFRE) for patients with FMS with a mild degree of the disease (FIQ<70) and to measure its impact on the clinical manifestations and on the global impact of the disease, in both land-based (LE) and pool-based (PE) environments. Patients and method: A quasi-experimental study was carried out with patients diagnosed with FMS according to the criteria of the American College of Rheumatology. The study group was composed by 90 women who were divided into two subgroups: on the one hand, the women receiving the pool-based program (IFREA, n=37) and, on the other hand, the ones receiving the land-based program (IFRES, n=36). The aspects analysed in the research were pain (Visual Analogue Scale, VAS), fatigue (Rating of Perceived of Exertion Scales, RPE), aerobic capacity (6-Minute Walk Test, 6WT), depression symptoms (Hamilton Depression Rating Scale, HAM-D) and the overall impact of the disease (Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ). The assessment was conducted at the baseline and at the end of a 20-week period. Results: The average age of the group was 48,15 years with a BMI of 27.67. After 20 weeks of intervention, significant differences arose in the IFREA group (p<0,05), showing improvements in the post-test compared to pre-test, in pain (p <0.012), fatigue (p <0.040), depressive symptoms (p <0.001) and the overall impact of the disease (p <047). In the IFRES group, significant differences appear and improvements were observed in the post-test compared to pre-test in aerobic capacity (p <0.42) and depressive symptoms (p <0.002), and an increase in the overall impact of disease (p <016). Conclusions: The completion of the IFRE program for 20 weeks involves an improvement in the clinical manifestations and aerobic capacity in patients with moderate FMS, showing better results if the implementation of the program takes place in a pool-based environment vs. land-based

Donat el nivell d'incidència i impacte de l'ictus, hi ha la necessitat de trobar mètodes de rehabilitació més automatitzats que els actuals. Un candidat prometedor és la Realitat Virtual, on múltiples sistemes ja han estat proposats. Malauradament, encara no és coneixen exactament quins són els beneficis d'aquests sistemes en comparació amb mètodes de rehabilitació convencionals. Aquí presentem el raonament, disseny, desenvolupament i resultats en l'impacte clínic d'un d'aquests sistemes, el Rehabilitation Gaming System (RGS). El RGS combina conceptes d'execució i observació d'accions amb una avaluació psicomètrica per proporcionar un entrenament personalitzat i automatitzat al pacient d'ictus. El RGS s'adapta al usuari d'una manera efectiva, i així permet l'aplicació de protocols de rehabilitació personalitzats amb una supervisió mínima. Els nostres resultats mostren que la rehabilitació amb el RGS facilita la recuperació funcional de les extremitats superiors en les fases aguda i crònica de l'ictus, i que per aquest motiu, el RGS és una eina valuosa per a la rehabilitació.Given the high incidence and impact of stroke, the need has arisen to find more automated and self-managed rehabilitation approaches. A promising candidate is the use of Virtual Reality, and a number of systems have been proposed. Thus far, however, it is not clear what the benefits of these systems are when compared to conventional methods. Here we present the rationale, development and results on the clinical impact of one such system, the Rehabilitation Gaming System (RGS). RGS combines concepts of action execution and observation with a psychometric evaluation to provide a personalized and automated training. The RGS effectively adjusts to the individual features of the user, allowing for a minimally supervised deployment of individualized rehabilitation protocols. Our results show that rehabilitation with the RGS facilitates the functional recovery of the upper extremities in the acute and chronic stages of stroke, and that this system is therefore a valuable tool for rehabilitation.

The objective of the thesis is to develop an example of research methodology about The Urban Form, presenting a new interpretation of the place on Regomir, located in the city of Barcelona. I believe this analysis exercise is fundamental to the Rehabilitation of Urban Forms and Architecture in general. Prior to the development of the practical part of the work specified in the case of Regomir, the thesis sets forth a discourse that frames the subject of Rehabilitation from the theoretical angle. In the first chapter, the section for the bibliographical comments describes the entirety of situations that have played a role in shaping the history of the rehabilitation of architecture in the last century, formalising the background in order to have a broader vision available for current reality. To finish, the bibliographical comments contain the entirety of data published that are part of the secondary documentation collection used in my subsequent research about the specific case of Regomir. The second chapter describes the predisposition, training and planning of architecture as a veritable tool for protecting our heritage, reaching an in-depth understanding the Rehabilitation as a Planning Attitude. The objective of the third chapter of the thesis, The Case of Regomir, is to develop a concrete case for the analysis of Urban Form, providing an overall vision of the strategies of the method. This exercise allows you to draw closer to the formal, constructive and functional logic of the Urban Form of a place that has been known for centuries as El Regomir, located in the municipality of the city of Barcelona, currently coinciding with the area of this city where the carrer del Regomir is located. The current Carrer del Regomir is located on the southern side of the Gothic neighbourhood of the historic centre, starting at the Plaza of Regomir and ending at Carrer Ample. The concrete research subject arose from an interest towards an ancient and long-standing building located on a section of the street with the same name, shaping a large part of its morphology, currently identified with the numbers 11-19 on this street. The work proposes to carry out a search arising around a specific architectural work, but tightly linked to the sector it is part of, with the text and context as two intentions in themselves, forming part of a single process and a single conceptual unit. The concrete study of this place shall provide data about the customs, the economy, the needs, the construction and the architecture of the city in its training process. The study of El Regomir is presented as a methodological example in order to understand professional attitudes about rehabilitation, based on a necessary understanding prior to all Rehabilitation Projects, showing the search strategies that propitiate a project that is in dialogue with its environment. The methodology used can be extrapolated in order to research and learn about other fragments of the city that as of today have yet to be studies. Therefore, the efforts taken in the sector of El Regomir will help to understand the history of the Urban Forms of Barcelona, setting forth the strategies to be used for the study of the Catalan Urban Form in general. The value -but more general than I consider in the presentation of this work- is to transmit an attitude and a learning method in the field of rehabilitation, which is applicable to any level of architecture, from the seemingly simplest architecture to the most complex and renowned. This document develops a fragment of the Urban Form of Barcelona, where there will be an opportunity to work with extremely diverse documentation, a fact that comprehensively illustrates the possibility of searching for the method. All architects, in every rehabilitation project that they are appointed to, must know how to access all possible existing documentation and determine the objectives and the limits of their search. In my opinion, the true value of the thesis written lies in this most general appreciation.

La tesi analitza el procés d'emancipació dels joves des d'una triple vessant: social, econòmica i del mercat immobiliari. Analitza els diferents factors que intervenen en l’emancipació, tant per facilitar-la com per dificultar-la, per després complementar-los amb un apartat de propostes per a la gestió social de l’habitatge i la (re)habilitació de zones i espais susceptibles de ser transformats en habitatges assequibles. L'anàlisi consta de tres parts: una primera anàlisi bibliogràfica constitueix el marc teòric, que fonamenta les posteriors anàlisi quantitatives, la primera a partir de dades secundàries i la següent a partir de dades primàries. Finalment, un tercer apartat de propostes de gestió social de l’habitatge tanca la tesi amb unes conclusions que engloben tota l’anàlisi. El gruix de l’anàlisi recau en aquesta segona part quantitativa que primerament es basa en dades secundàries i després en dades primàries obtingudes a partir d’una enquesta. L’anàlisi quantitativa a partir de dades secundàries es basa en dades del cens, del padró i de la EPA (Encuesta de Población Activa) i analitza les característiques de les persones i les llars joves, tot comparant llurs comportaments en funció de l’edat i en contrast amb les llars adultes. Establint així una caracterització de les persones i les llars joves per a la posterior anàlisi de regressió logística que permet obtenir els elements determinants de l’emancipació. L’anàlisi quantitativa a partir de dades primàries es realitza mitjançant una enquesta a una mostra de la població jove emancipada i una petita mostra de la població jove que encara no s’ha emancipat però pretén fer-ho en els propers dos anys que possibilita l'anàlisi dels factors limitadors. L’enquesta es realitza al Maresme el 2007 i aporta una informació rellevant pel que fa a les dades subjectives del procés d'emancipació. Analitza l'emancipació en dos moments: primari (<25 anys) i consolidat (25-34 anys), incloent valoracions i aspectes de caràcter subjectiu. Es determinen així els factors que afavoreixen l'emancipació, així com els que la dificulten mitjançant una anàlisi de regressió logística que complementa la mateixa anàlisi feta a partir de dades secundàries i es complementa amb una caracterització de l’emancipació en funció dels valors més determinants. Finalment es proposen formes de gestió social de l'habitatge basades en la (re)habilitació i (re)utilització d’espais i zones en (des)ús que tant la Llei pel dret a l’habitatge com la Llei d’urbanisme permeten per facilitar l’accés a l’habitatge i diversificar l’oferta immobiliària existent, tant tipològicament com per la relació amb l’ús i el preu. S’utilitzen en aquest apartat mesures aplicables al conjunt de Catalunya però amb exemples concrets del Maresme.

Múltiples revisiones científicas han intentado determinar los factores pronósticos en la evolución del latigazo cervical sin llegar a un consenso. Nuestros resultados se han obtenido tras 8 años de estudio en pacientes controlados desde la primera visita en el servicio de Medicina Física y Rehabilitación del Hospital de Mataró. Se han utilizado escalas de valoración fáciles de cumplimentar y cuantificar para poder obtener los resultados en el mismo momento de la consulta. Este hecho es importante, ya que la mayoría de las escalas que se identifican en los artículos publicados son poco prácticas en la consulta diaria por la dificultad que conllevan en su cumplimentación y valoración. Los factores pronósticos que hemos identificado en nuestra muestran han sido: la edad, la presencia de “vértigos”, la intensidad del dolor cervical inicial valorada mediante la escala analógica visual y el grado de funcionalidad cervical inicial valorado mediante el Northwick Park Hospital Neck Pain Questionnaire.

La gentrificació dels centres urbans degradats és un dels aspectes més visibles de les transformacions que s'estan donant en les ciutats contemporànies. La mobilitat del capital en el medi construït i els canvis en l'estructura i el mercat laboral, fruit del procés de reestructuració econòmica iniciat a mitjans dels anys setanta, s'apunten com aquelles causes estructurals que poden explicar el procés de gentrificació. Peró per altra banda, es considera que els individus que decideixen anar a viure als centres urbans també formen part de l'explicació i tenen un paper destacat tant en la reconstrucció social del barri que invadeixen, com en el procés econòmic de revalorització. En el cas d'estudi del barri del Raval de Barcelona, en el marc concret de la reestructuració econòmica, social i urbana de la metròpoli barcelonina, s'analitza com la formació urbana i social del barri justifiquen l'aplicació d'una política urbana liderada pel govern municipal i orientada a la rehabilitació integral, que es converteix en l'impuls al retorn al centre tant del capital com dels nous habitants. L'anàlisi de dades demogràfiques extretes de fonts censals i padronals, així com sobretot la utilització d'entrevistes a nous residents del barri, mostren l'existència del procés de gentrificació al Raval. Aquest es troba en el seu estadi inicial, essent doncs un procés encara en marxa, i en el que el paper dels gentrificadors és reconegut com molt més cultural, a partir de la desmitificació del Raval, que no pas econòmic, buscant la revalorització dels seus habitatges. / The gentrification of the downgraded urban centres is one of the most visible aspects of the transformations of the contemporary cities. Mobility of capital on the built environment and also changes in the working structure and labour markets, caused by the economic restructuring started in the seventies, are seen as the structural causes that could explain the process of gentrification. But by the other side, the individuals that decide to go to live in the urban cores of the cities have and important role in changing the social character of the neighbourhoods that they invade, and also in the economic process of revalorization. In the case study of the Barcelona's neighbourhood named "Raval", framed in the context of the economic, urban and social restructuring of the metropolis of Barcelona, the urban and social production of the neighbourhood are analysed as the cause of the implementation of an urban policy, leadership by the local government and oriented through the integral rehabilitation of the district, that is considered as the impulse of the back to the city movement of capital and people. The analysis of demographic data from the census sources, and above all the use of interviews with new residents of the neighbourhood, shows the Raval's process of gentrification. This process is at the initial stage, so it's still going on, and the role of the gentrifiers is recognized as more cultural, producing a debunk of the neigbourhood, than economic, looking for !he revalorization of their properties.

[ES] La Unión Europea se ha fijado como objetivo en su marco estratégico a largo plazo establecer un sistema energético sostenible, competitivo, seguro y descarbonizado para 2050. Busca alcanzar una economía próspera, competitiva y neutra desde el punto de vista del clima. En Europa, el parque inmobiliario es el responsable del 36% de las emisiones de gases de CO2 y casi el 50% del consumo de energía final se destina a calefacción y refrigeración, del cual, el 80% es consumido en edificios. Esto significa que la renovación del parque inmobiliario, mejorando su eficiencia energética y descarbonizándolo, juega un papel fundamental para alcanzar los objetivos marcados en las principales agendas internacionales. Para transformar el parque existente hace falta definir estrategias de intervención eficientes con medidas específicas, cuantificables que atiendan de forma individualizada a la singularidad de cada tipología de edificio, según su uso y actividad. La presente investigación se centra en estudiar energéticamente los edificios escolares públicos de Valencia a través de la metodología del coste óptimo contemplada en el reglamente delegado de la directiva europea de eficiencia energética. Se propone un sistema de clasificación de los colegios por tipos, se definen una serie de medidas de mejora de la envolvente térmica para los edificios representativos del conjunto y se analizan energéticamente. Con los resultados obtenidos sobre el consumo energético y los costes globales de los edificios para un periodo de 30 años, se determina el conjunto de medidas de intervención más eficiente para cada tipo de edificio. En definitiva, se identifican las actuaciones de mejora que con un menor coste económico permiten alcanzar una mayor reducción del consumo de energía primaria. / [CA] La Unió Europea s'ha fixat com a objectiu en el seu marc estratègic a llarg termini establir un sistema energètic sostenible, competitiu, segur i descarbonitzat per al 2050. Busca arribar a una economia pròspera, competitiva i neutra des del punt de vista del clima. A Europa, el parc immobiliari és el responsable de el 36% de les emissions de gasos de CO2 i gairebé el 50% del consum d'energia final es destina a calefacció i refrigeració, de el qual, el 80% és consumit en edificis. Això vol dir que la renovació de parc immobiliari, millorant la seva eficiència energètica i descarbonitzandol, juga un paper fonamental per assolir els objectius marcats en les principals agendes internacionals. Per transformar el parc existent cal definir estratègies d'intervenció eficients amb mesures específiques, quantificables que atenguen de forma individualitzada a la singularitat de cada tipologia d'edifici, segons el seu ús i activitat. La present investigació se centra en estudiar energèticament els edificis escolars públics de València a través de la metodologia de el cost òptim prevista en el reglament delegat de la directiva europea d'eficiència energètica. Es proposa un sistema de classificació dels col·legis per tipus, es defineixen una sèrie de mesures de millora de l'envolvent térmica per als edificis representatius del conjunt i s'analitzen energèticament. Amb els resultats obtinguts sobre el consum energètic i els costos globals dels edificis per a un període de 30 anys, es determina el conjunt de mesures d'intervenció més eficient per a cada tipus d'edifici. En definitiva, s'identifiquen les actuacions de millora que amb un menor cost econòmic permeten aconseguir una major reducció del consum d'energia primària. / [EN] The European Union, within a long-term strategic framework, has set a goal to establish a sustainable, competitive, safe and decarbonised energy system by 2050. With this, it seeks to achieve a prosperous, thriving and climate-neutral economy. In Europe, the building stock is responsible for causing 36% of CO2 gas emissions, and almost 50% of final energy consumption is used for heating and cooling, of which 80% is used in buildings. This means that a renovation of the building stock, by enhancing energy efficiency and decarbonising buildings, plays a vital role to reach objectives set by key international agendas. In order to transform the existing building stock, it is essential to identify efficient action strategies through specific, quantifiable measures according to the uniqueness of each building type, based on different usages and function. This research is focused on looking into public school buildings in Valencia energetically through a cost-optimal methodology, which is part of the delegated regulation within the European Directive on Energy Efficiency. A system for classifying school buidings according to typology is proposed, a series of measures to enhance thermal envelopes are identified for representative buildings of the whole, and they are energetically analysed. With the results obtained concerning energy consumption in buildings and 30-year global cost, a highly efficient set of measures to take for each building type is established. All in all, those improvement actions with a lower economic cost and the subsequent greater reduction in primary energy consumption are identified. / Liébana Durán, ME. (2021). Propuesta de clasificación tipológica de colegios con criterios de eficiencia energética. Estudio del caso de la ciudad de Valencia a través de la metodología del coste óptimo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/175193 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Esta tesis aborda la construcción social de la alteridad y los fundamentos que la hacen posible. Circunscribe su análisis a los procesos de producción social de la desviación por parte de las instituciones que conforman el llamado campo social, en este caso, un Centro Educativo de Justicia Juvenil de régimen abierto. La pregunta principal que incardina la investigación es: ¿cómo la institución reformatoria cincela la figura del “joven delincuente”? O dicho de otro modo: ¿cómo se aprende a ser un “joven delincuente” en un centro correccional? El trabajo se estructura en torno a tres ejes medulares. El primero elucida la pedagogía correccional y las representaciones inferiorizantes de la categoría “menor infractor”. ¿Qué racionalidades, pero también qué automatismos prerreflexivos sustentan este modelo de intervención educativa? Estas cuestiones plantean un doble adentramiento que explora, por un lado, la dimensión pedagógica de la cárcel y, por otro, la dimensión carcelaria de la pedagogía, o cuanto menos, de un tipo de pedagogía. La segunda nervadura analiza los efectos o somatizaciones que el internamiento tiene en los jóvenes, prestando especial atención tanto a los efectos de verdad en los sujetos estigmatizados como a los modos a través de los cuales los internos colaboran con su propia dominación. Se intersectan aquí la noción de violencia simbólica de Pierre Bourdieu, aquella mediante la cual el subordinado se convierte en consentidor y cómplice de su propia sumisión, con la carrera moral de Erving Goffman, el proceso de socialización que siguen ciertos individuos para confirmar las expectativas que existen acerca de ellos como portadores de alguna anomalía que termina siendo asumida como propia y natural. El tercer y último eje, cartografía las estratagemas que los jóvenes despliegan para hacer frente a la sujeción institucional: un entramado de artimañas, desacatos, burlas y simulacros de adaptación con la que estos contrarrestan la sumisión y fijan unos ciertos límites al sometimiento. Diferentes formas de resistencia y contrapoder que, si bien no siempre tienen un carácter consciente, crítico y deliberadamente opositor, enfrentan el descrédito y la dominación, al tiempo que parecen reservar algo de uno mismo fuera del alcance de la institución. En última instancia, la investigación se vertebra a partir de un interés particular por el flujo y la decantación de la vida social, esto es, por los modos en los que ésta se reproduce de forma ininterrumpida. Auscultando el impulso interno que hace y rehace esa vida, esta tesis se adentra en el conatus sese conservandi spinoziano del mundo social; ese denuedo para seguir existiendo y perseverar, que nos muestra hasta qué punto la sociedad humana se compone, como señalara Herbert Blumer, de personas comprometidas en el acto de vivir, incluso, a pesar de la existencia de órdenes sociales desiguales y enfrentados. ¿Por qué el mundo dura? ¿Cómo se mantiene y reproduce un orden societario particular? ¿Qué mantiene unida a la microsociedad de la institución estudiada pese a su estructura de asimetrías? / This thesis focuses on the social construction of otherness and the fundamentals that make it possible. Its analysis is limited to the social production processes of deviation in the reformatory institutions of Juvenile Justice. The main question that introduces the research is: how the reformatory carves the figure of "youthful offender"? Or put in other words: how do they learn to be "youthful offenders" during their internment? The thesis is structured around three core axes. The first elucidates correctional pedagogy and its discredited representations of "juvenile offender" category. What rationalities, but also what automatisms support this educational intervention model? These questions raise a double examination: on the one hand, the educational aspect of prison and on the other, the prison dimension of pedagogy, or at least, a kind of pedagogy. The second axis analyzes the effects or somatizations of the internment in young, with special attention to the consequences of stigma and to the ways inmates collaborate with their own domination. We here intersect the Pierre Boudieu’s notion of symbolic violence and Erving Goffman’s moral career. The third axis maps the stratagems deployed by youth to resist institutional submission: a web of trickery, contempt, taunts and mock adaptation with which to counteract domination. Ultimately, the research is structured from a particular interest in the ways in which social life is played out without interruption. Auscultating the internal impulse that makes and remakes that life in the reformatory, this thesis explores the Spinozian sese conatus conservandi of the social sphere: the boldness to continue existing and persevering that shows how human society consists of people engaged in the act of living, despite the existence of antagonistic and unequal social orders (inmates vs. educators). How it maintains a particular societal order? What holds together a microsociety (in this case, the reformatory of our research) despite its structure of asymmetry?

A) RESUMEN GENERAL:El aprovisionamiento de vivienda, entendido como un proceso que se prolonga en el tiempo más allá del mero acceso, es un aspecto de las prácticas económicas cotidianas relevantes para la reproducción social. En él se pone de manifiesto la interrelación entre la producción, la distribución y el consumo, así como la influencia de las dinámicas de poder y los procesos de acumulación del capital. Incluso en las sociedades donde la economía está muy penetrada por el mercado -como es el caso de las sociedades occidentales capitalistas en general y la alemana en particular- se detecta, no obstante, la existencia de esferas en las que este aprovisionamiento se produce de acuerdo con lógicas no mercantiles, tales como la reciprocidad. Una exploración de estas esferas nos permite completar el panorama de los recursos y estrategias que las personas tienen a su alcance para procurarse un espacio donde habitar. Estudiar estas cuestiones en Berlín Este requiere, además, tener en cuenta las transformaciones históricas vividas a raíz de la transición sistémica del socialismo al capitalismo.B) RESUMEN POR CAPíTULOSCapítulo A:Situación de la etnografía, descripción breve del barrio de Friedrichshain, explicitación de la metodología, toma de partido epistemológica, delimitación del objeto de estudio, presentación del marco teórico en torno al concepto de mercantilización y, finalmente, formulación de las preguntas e hipótesis que vertebran la tesis.Capítulo B:Recorrido por la historia de la vivienda en el barrio y en la ciudad a partir de la historia de vida de un vecino y con un énfasis final en los procesos más recientes de privatización, restitución de las propiedades y transformación del mercado inmobiliario.Capítulo C:Caracterización del mercado inmobiliario de Friedrichshain, señalando algunos factores demográficos y sociales de su población, enumerando los actores relevantes y los tipos de propiedad, describiendo la legislación vigente, las políticas de vivienda, el negocio inmobiliario y las diferentes modalidades residenciales que se encuentran en este contexto.Capítulo D:Sobre exclusión residencial. A partir de los casos de tres vecinas, se aborda el papel asistencial del Estado, del problema de las personas sin hogar y de los factores de precariedad residencial más allá del poder adquisitivo. El capítulo acaba proponiendo un continuum de la exclusión residencial.Capítulo E:Sobre los procesos de rehabilitación de los edificios residenciales en el barrio. A partir del caso concreto de dos edificios, se subraya la importancia de las entidades mediadoras entre propietarios e inquilinos. Finalmente, se considera la vinculación causal entre las rehabilitaciones y la mercantilización de las viviendas.Capítulo F:Sobre disidencias residenciales. También a partir de casos empíricos, se habla de las okupaciones que tuvieron lugar en los años noventa, las experiencias de las cooperativas y de los colectivos de habitación (Hausprojekte) y también de las prácticas de autoconstrucción (bauliche Selbsthilfe). Al final, se presentan las ambigüedades de la relación entre el Estado, el mercado y estas iniciativas comunitarias.Capítulo G:Conclusiones. Se retoma la idea de la mercantilización gradual del aprovisionamiento, argumentando la existencia de tensiones y conflictos en torno a este proceso, y también de esferas de la vida social donde imperan lógicas no mercantiles, como la provisión estatal y las formas domésticas y comunitarias de provisión. Por último, se analiza y critica la naturaleza de estos límites de la mercantilización. / The provision of housing, as a long-term process that goes beyond the initial access to a dwelling by households, comprises some economic practices which are crucial for social reproduction. On this arena, the intertwining between production, distribution and consumption is highlighted, as well as power dynamics and capital accumulation processes. Even in societies where the economy is deeply penetrated by the market -as this is the case in Western capitalist economies in general and thus also in Germany-, the existence of some spheres where this provisioning takes place in another manner, for example on a reciprocity basis, becomes apparent. An exploration of these spheres allows us to complete the whole landscape of the resources and strategies available for people to access a dwelling. In order to examine these issues in East Berlin, the historical transformations derived from the transition from socialism to capitalism need to be taken into account.