Guatemala: segona oportunitat defensa les possibilitats que, en aquest país, s'hi consolidi una democràcia després d'un procés de transició de característiques pròpies però amb analogies amb altres processos transicionals, singularment amb el de El Salvador.L'estudi parteix del primer règim democràtic reformista (1945-54) ensorrat per un cop d'estat amb ingerència de la CIA, seguit per 30 anys de militarització de I'estat enfrontat a onades guerrilleres en el marc de la Guerra Freda: una de les guerres calentes, anomenades de baixa intensitat. Anys d'implacable terrorisme d'estat que castigà especialment les zones maies.L'any 1985 obrí una etapa civil, resultat d'una nova estratègia militar que pretenia oferir una imatge internacional presentable i aconseguir la victòria militar des de la política. Reforçada pels pactes centreamericans d'Esquipulas (1986 i 1987) i pel final de la Guerra Freda (1989), aquesta etapa derivà cap un procés seriós de negociacions de pau impulsat des de I'exterior (NNUU, Europa, països americans) i des de I'interior (la societat civil -inclosos els maies - alguns partits, forces sindicals i confessions religioses), i que resistí I'oposició de l'exèrcit i el descrèdit d'alguns governs (la corrupció de Cerezo, l'autocop de Serrano, la indecisió de De León).La victòria d'Arzú (amb I'oligarquia modernitzant del Partido de Avanzada Nacional, PAN), l'any 1995, aportà una acceleració del procés de pau, una major implicació de les elits (inclosa la militar) i una millor predisposició dels EUA. A finals de 1996, amb el Acuerdo de Paz Firme y Duradera que integra els deu Acords precedents d'amplíssima temàtica, acabà I'etapa de transició.Tanmateix, la implementació dels Acords de Pau va ser decebedora. Després d'un positiu inici a l'any 1997, semblà com si el PAN tingués por d'aplicar-los, igual que l'antiga guerrilla (Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca, URNG). L'any 1998 presentà un balanç desigual, que empitjorà el 1999 amb un estrepitós fracàs del referèndum constitucional després d'un previ procés imprecís i desconcertant. La Comisión de Acompañamiento hagué de formular nombroses recalendaritzacions dels compromisos dels Acords.L'assassinat de Mr. Juan Gerardi -impulsor de I'Informe REMHI (que recollia documentalment les destacadíssimes violacions de drets humans durant I'enfrontament armat)- enfortí les alarmes per les amenaces a la consolidació democràtica. Amenaces reforçades per la victòria del Frente Republicano Guatemalteco (FRG) que, amb Ríos Montt i Portillo, es caracteritzava per I'hostilitat o el distanciament a uns Acords de Pau que atribuïa al PAN i a la URNG i que jutjava nocius per al país.Portillo, però, començà a governar -any 2000- amb mesures interessants i inesperades que ben aviat naufragaren en mig d'una creixent inseguretat pública, una disminució del compliment dels Acords de Pau (si bé amb algun avenç -casos Gerardi i Mack - poc a poc aigualit) i un increment de les violacions de drets humans amb sovintejats ruidos de sables, una perillosa inestabilitat governamental i nombroses reivindicacions populars.MINUGUA posava de manifest els incompliments dels Acords i les deficiències en les polítiques de desenvolupament humà (ensenyament, sanitat, habitatge, treball,...) i en la consolidació democràtica: drets humans i identitat pluriètnica, Iinxaments, la problemàtica de la terra i de la pobresa, la necessària modernització d'un estat ineficient, la justícia, la impunitat i la corrupció, la seguretat pública, la política fiscal, les reformes fracassades de la constitució i de la llei electoral, el trist paper dels partits polítics i l'ombra omnipresent de l'exèrcit amb el Estado Mayor Presidencial al davant. Avui a Guatemala encara tot és possible: completar la implementació dels Acords i consolidar la democràcia o recular. Encara és possible una segona oportunitat. / Guatemala: second opportuniry (Guatemala: segona oportunitat) supports the chances that a dernocracy can be consolidated in this country after a transition process with its own bad characteristics from other transitional process analogies. Specially with the one in El Salvador.The study starts from the first reforming democratic regime (1945-54) defeated by a coup d'etat with CIA interference, followed by 30 years of a militarized state confronted to guerrilla forces waves in the frame work of the Cold War: one of the hot wars, called of low intensity. That became an implacable state terrorism periode that punished specially mayan areas.1985 began a civil stage resulting from a new military strategy wich intended to offer a presentable international image and to obtain the military victory from politics. Strengthened by Central American agreements of Esquipulas (1986 & 1987) and by the end of the Cold War (1989), this stage ended up to more serious peace negotiation process promoted from the outside (UN, Europe, American countries) and from the inside (civil society -mayas included- some parties sindical forces, and religious confessions) that resisted army opposition and discredit of some governments (Cerezo corruption, Serrano self coup d'etat, De Leon indecision).In 1995 the Arzu victory (with the modernizing oligarchy of the Partido de Avanzada Nacional, PAN) boosted the peace process and brought a greater implication of the elites (the military ones included) and a better predisposition from the one USA. At the end of 1996 finished the transition stage with the Acuerdo de Paz Firme y Duradera integrating the ten previous agreements that contains a great range of issues.However, the peace agreements implementation was deceiving. After positive beginning in 1997, ¡t seemed like PAN was afraid of applying them as well as the old guerrilla forces (Union Revolucionaria Nacional Guatemalteca, URNG). The year 1998 showed an unequal balance, that worsened in 1999 with the loud1y failure of the constitutional referendum after a bewildering and imprecise process. The Comisión de Acompañamiento had to re-schedule the agreements commitments several times.The murder of Mr. Juan Gerardi -the promoter of REMH1 report (that established with the documentary evidence the outstanding violations of human rights during the army confrontation)-increased the alarm because it meant a menace to the democratic consolidation. A menace intensified by the Frente Republicano Guatemalteco (FRG) victory that, with Rios Montt and Portillo, distinguished for the hostility and the distance from the peace agreements, that were attributed to PAN and to URNG, and considered harmful for country.However, Portillo started governing -in 2000- with interesting and unexpected mesures that soon failed along an increasing lack of public safety and a decrease of the peace agreements fulfilment (althought with some progresses -Gerardi and Mack cases- that little by little was fading) and an increasing human rights violations with often ruidos de sables, a dangerous government instability and numerous popular claims.MINUGUA showed the non-fulfilment agreements and the lack in the human developement policies (education, health, housing, employment) and in the democratic consolidation: human rights, pluriethnic identity, lynchings, land and poverty conflicts, the necessary modernization of the inefficient state, justice, impunity and corruption, public safety, fiscal policy, unsuccessful constitution reforms and electoral law, the sad role of political parties and the army's omnipresent shadow with the Estado Mayor Presidencial leadership. Today in Guatemala everything is still possible: completing the agreements implementation and the consolidating democracy, or going back. A second oportunity is still possible.

No description available.

Òrbites de segona espècie del problema espacial de 3 cossosEl problema general de tres cossos consisteix en l'estudi del moviment de tres cossos subjectes a les atraccions gravitacionals mútues. Una simplificació d'aquest problema s'obté en considerar que un dels cossos té massa menyspreable (P), de manera que la seva presència no afecta el moviment dels altres dos (anomenats primaris, E i M), els quals es mouen en òrbites circulars al voltant del seu centre de masses. L'estudi del moviment del tercer cos degut a l'atracció dels dos primaris és el que es coneix com a problema restringit de tres cossos, pla o espacial segons que aquest moviment es mantingui en el pla orbital dels primaris o no.En aquest context, es situa l'origen de coordenades en el centre de masses dels dos primaris i es pren un sistema d'eixos giratori (sinòdic) de manera que aquests es trobin fixos sobre un dels eixos. Prenent les unitats adequades, els cossos E i M tenen masses 1-m i m respectivament, on m [0,1]. Poincaré en els Méthodes Nouvelles de la Mechanique Celeste defineix dos tipus de solucions periòdiques del problema restringit: les de primera espècie, que són solucions properes a òrbites keplerianes per valors de m petits, i les de segona espècie, que són properes a arcs d'el·lipse connectats per punts angulosos. Aquestes últimes són òrbites que passen molt a prop del primari de massa petita.Ens centrem en l'estudi de les òrbites p-q ressonants. Són òrbites que surten d'un entorn de centre M i radi ma i que, després d'allunyar-se, tornen a ell al cap d'un cert temps, durant el qual el primari petit a fet aproximadament q voltes al voltant de E i el cos infinitesimal n'ha fet p. Mentre P està fora de l'entorn de M, es veu que la solució del problema restringit (solució exterior) es pot aproximar per la d'un problema de dos cossos i es calcula de quin ordre és l'error que es comet en l'aproximació. Aquesta aproximació ens permetrà calcular la posició i velocitat del tercer cos en l'instant de retorn a l'entorn de M i estudiar quines condicions inicials asseguren que l'òrbita és p-q ressonant.S'estudia també la solució del problema restringit amb les mateixes condicions inicials sobre l'entorn de M de radi ma, però fent anar el temps enrera i passant per dins l'entorn (solució interior). En aquest cas es veu que l'òrbita del tercer cos s'aproxima per una d'hiperbòlica i es calcula l'error que es comet en l'aproximació, la qual ens permetrà donar la posició i velocitat de P en el moment de sortir de l'entorn de M i després d'haver-hi passat per dins. Finalment, s'estudia quines condicions inicials asseguren que les posicions i velocitats de retorn a l'entorn exteriors i interiors coincideixen fins a ordre ma i a més asseguren que l'òrbita és p-q ressonant. La memòria finalitza amb algunes exploracions numèriques que mostren famílies d'òrbites periòdiques espacials trobades a partir d'òrbites crítiques, periòdiques i simètriques de segona espècie planes. / Second Species Orbits of the Spatial Three Body ProblemThe three-body problem consists of studying the movement of three bodies subjected to their mutual gravitational attraction. This problem can be simplified considering that the mass of one of the bodies (P) is negligible and has no effect on the movement of the other two bodies (E and M, called primaries), which are moving in circular orbits around their centre of mass. The study of the movement of the massless body is known as the Restricted Three-Body Problem (RTBP). It is called Plane RTBP if the third body keeps within the orbital plane of the primaries and, if not, spatial. The later will be our case.In this context, we take a synodical system, in which the origin of coordinates is at the centre of the masses and the primaries are fixed on the x-axis. The units can be chosen in such a way that E and M have respectively mass 1-m and m, where m [0,1]. Poincaré in Méthodes Nouvelles de la Mechanique Celeste defines two classes of periodic solutions in the restricted problem: first species and second species. The first ones are close to Keplerian circles or ellipses for values of m near zero, and the second ones are closed to arcs of Keplerian ellipses joined by corners. These are orbits which several passages near the small primary.Our study is focused on the p-q resonant orbits. These orbits leave the neighbourhood of centre M and radius ma and return to it, while the small and the infinitesimal bodies do p and q revolutions respectively around the main primary. While the third body is far from the small body, the solution of the restricted problem (called outer solution) can be approximated by a two-body solution (an elliptic orbit) and the error involved in the approximation is calculated. This approximated orbit allows us to calculate the position and the velocity of the third body at the time of its return to the neighbourhood of M and to study which initial conditions ensure that the orbit is p-q resonant. The solution to the restricted problem with the same initial conditions on the ball of centre M and radius ma, but moving back inside the ball (called inner solution) is also studied. In that case the orbit of the third body can be approximated by a hyperbola and the error involved in the approximation can also be calculated. This approximation gives us the position and the velocity at the time the orbit leaves the ball after passing through it. In order to obtain periodic orbits it is necessary that the outer and inner applications match. To give an approximation, the set of initial conditions which ensure that the return positions and the velocities match up to order of ma and the orbit is p-q resonant is studied.Finally there are several numerical explorations that show families of spatial, periodic orbits originating from plane, critical, symmetric, periodic second species orbits.

The present dissertation aims to contribute to the to date more limited findings of studies examining the factor of starting age in second language (L2) phonological learning in a formal instruction setting. Thus, its main objective was to assess the effects of starting ages of 8, 11, 14, and 18+ years on segmental perception and production of English as a foreign language (FL) in a strictly instruction-classroom context. Native Spanish and Catalan speakers learning English through schooling solely, who also differed in the amount of formal exposure to the FL (200, 416 and 726 hours of formal instruction in English), comprised the subject population under examination. All subjects were part of a long-term research project on the age factor in the acquisition of English as an FL in a formal instruction context - the Barcelona Age Factor (BAF) project - conducted at the Universitat de Barcelona over a period of 9 years (1995-2004). For the current study, subjects performed a same-different (AX) discrimination task and a production (word imitation) task.Results showed that in a formal learning environment starting age of 8 led to a better perception of English sounds in the long run than starting ages of 11, 14, and 18+. However, starting age effects on English segmental production both in the short- and in the long-term were inconclusive, as assessed by native English listeners. Similarly, exposure effects yielded mixed results as to more accurate perception and production of FL sounds. By contrast, a rather conclusive finding was obtained concerning subjects' first language (L1) dominance, namely being a Spanish or Catalan dominant speaker did not result in significantly more accurate English sound perception or production. Furthermore, female subjects were reported to produce English segments at more native-like levels than male subjects at all starting ages and with various degrees of formal exposure. Finally, it should be mentioned that the starting age effects observed in the short- and long-term (as conceived in the large research project design) provide invaluable evidence for characterising rate of acquisition of target language (TL) segmental perception and production by Catalan and Spanish native speakers (NSs) in a formal instruction learning context. The current dissertation concludes by suggesting a number of implications for further research.

Esta investigación se encuentra en la encrucijada entre el Procesamiento del Lenguaje Natural y el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras y, en concreto, dentro del área denominada Aprendizaje de Lenguas Asistido por Ordenador con Inteliencia Artificial (en inglés, Intelligent Computer-Assisted Language Learning, abreviado ICALL). Nuestra investigación se centra en el diseño, la implemenación en entornos reales de materiales de ICALL para proveer a los estudiantes de lenguas extranjeras, y especialmente de inglés, de materiales que incorporen funcionalidades de corrección y evaluación automáticas de las respuestas. En esta tesis defendemos que, para que la integración de materiales de ICALL sea exitosa, hay que tener en cuenta por igual los requisitos pedagógicos y los computacionales ya en la fase de diseño de los materiales. Nuestros objetivos principales son dos. Por un lado, queremos integrar en el proceso de diseño de materiales tanto los principios fundamentales de la Adquisición de Segundas Lenguas y el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras como los principios fundamentales del modelado lingüístico. Por otro lado, queremos facilitar la integración o de los materiales de ICALL en contextos de instrucción reales, en contraste con los contextos de instrucción de investigación o de laboratorio, para capacitar a los docentes con la metodología y la tecnología necesarias para que puedan crear materiales de ICALL autónomamente. Para conseguir el primer objetivo, proponemos un proceso de diseño de materiales de ICALL que combina los principios básicos de la Enseñanza de Lenguas basado en Tareas y el Diseño de Tests basado en Tareas con el tipo de especificaciones requeridas por las herramientas de Procesamiento del Lenguaje Natural. Exploramos la relación entre los requisitos pedagógicos y computacionales desde tres puntos de vista: (i) las características formales de las actividades para el aprendizaje de lenguas extranjeras, (ii) la complejidad y la variabilidad de la lengua de los estudiantes, y (iii) la viabilidad de aplicar técnicas computacionales para el análisis y evaluación automáticas de las respuestas. Para lograr el segundo objetivo, proponemos una estrategia de evaluación automática que permite a los y las docentes adaptar los recursos lingüísticos computacionales necesarios para corregir automáticamente las actividades de ICALL sin la necesidad de aprender a programar. Para probar la viabilidad de la propuesta presentamos un experimento en que la aplicamos y la evaluamos en entornos de aprendizaje reales con docentes y aprendices de educación secundaria. Con esta tesis hacemos una contribuciones metodológicas y empíricas en el campo del ICALL, con una aproximación innovadora en el diseño de materiales que pone énfasis en la naturaleza multidisciplinar e iterativa del proceso. Los resultados que presentamos revelan el potencial de la caracteritzación de tareas de aprendizaje conjugando la perspectiva el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras y la de la Lingüística Computacional como un instrumento clave para describir formalmente las actividades de aprendizaje. Esta caracteritzación permite identificar los materiales de ICALL que sean a la vez pedagógicamente relevantes y computacionalmente viables. Los resultados demuestran que con la estrategia propuesta los y las docentes pueden caracterizar, crear y utilizar materiales de ICALL dentro de su programa de instrucción, y que el software computacional subyacente proporciona el procesamiento automático requerido con una calidad aceptable para el uso en contextos de instrucción reales. El software y la metodología propuestos resultan cruciales para la investigación y la práctica del ICALL: los docentes son capaces de diseñar actividades para los estudiantes sin depender de un experto en Procesamiento del Lenguaje Natural. Finalmente, los resultados también demuestran que los y las docentes valoran la experimentación muy positivamente en la medida en que les permite integrar nuevas tecnologías en el aula, al tiempo les permite comprender mejor la naturaleza de su tarea docente. Adem'as, los resultados demuestran que los estudiantes se sienten motivados por el hecho de poder utilizar una tecnología que permite una evaluación inmediata y personalizada de su actividad de aprendizaje.

L'objectiu d'aquesta tesi és fer visible el naixement, i intents de consolidació, del somni televisiu d'una societat i d'un periodisme a Catalunya durant la Segona República (1931-1936). Aquests anhels i experiments televisius es poden veure a través de les informacions, referents a la televisió, trobades a la premsa catalana publicada a Barcelona. I propiciades per una societat i un periodisme il·lusionat amb conèixer noves realitats i que té un contacte amb la realitat molt més proper i directe. Per tant, aquella societat i aquell periodisme són indestriables del somni televisiu que, amb la Guerra Civil (1936), s'acabarà convertint en metàfora de Catalunya. / The objective of this thesis is to describe and reveal the birth of the television that was dreamt of by society and journalism in Catalonia during the Second Republic (1931-1936), as well as the attempts made to consolidate it. These wishes and television experiments can be seen through the information and news, related to television, found in the Catalan press published in Barcelona. Information provided by a society and a style of journalism that was excited about discovering new realities and that had a much closer and more direct contact with reality. Therefore, that society and that journalism are inseparable from the television dream that, with the Spanish Civil war (1936), would end up turning into a metaphor of Catalonia.

Nuestro estudio se inserta dentro de la Didáctica de Lenguas y tiene como principal objetivo encontrar un punto de apoyo para el profesor de idiomas en el desarrollo y mejora de la actividad docente dentro del aula. El profesor-investigador se inicia con este propósito en la llamada investigación-acción. La segunda de partida de este estudio es investigar el papel del profesor en lo que respecta al discurso que genera en el aula, en qué medida fomenta la construcción de conocimiento de los aprendientes dentro del contexto de enseñanza-aprendizaje de adultos principales de alemán LE en el ámbito de las EEOOII. Tratándose de un estudio empírico en didáctica, dirigido a investigar una propuesta de enseñanza en un contexto concreto, revisamos, en primer lugar, todas aquellas disciplinas afines a la didáctica de lenguas: teorías lingüísticas y de aprendizaje además de los estudios en adquisición de segundas lenguas. Terminaremos el marco teórico con una puesta al día de todos aquellos que desde una perspectiva sociocultural analizan el discurso del profesor. En una segunda parte analizamos el discurso utilizado por el profesor de alemán LE en la interacción con los aprendientes adultos principiantes durante episodios de negociación de significados. Como método de investigación utilizamos el parámetro cualitativo, y más concretamente, la metodología de la investigación etnográfica, recogiendo y analizando los datos mediante la estrategia de la triangulación. El apartado de Resultados y Discusión da cuenta de los procedimientos discursivos identificados en la investigación que fomentan el proceso de aprendizaje de los aprendientes. Una vez validadas las hipótesis cerramos nuestro estudio con las principales conclusiones que extraemos de este estudio en investigación-acción.

La tesi Memòria pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) pretén assolir dos objectius principals. En primer lloc, el treball presenta una proposta teòrica i metodològica global per estudiar –des d’un punt de vista sociopolític i en diversos contextos temporals i geogràfics- el fenomen de la memòria pública. Per això, l’autor elabora una “antropologia de la memòria” i desenvolupa una reflexió sistemàtica sobre “les cultures de la memòria” i “les polítiques de la memòria”. La tesi defineix la memòria pública com el conjunt de pràctiques i discursos commemoratius que convergeixen en l’esfera pública. La memòria pública no és entesa, per tant, com un simple dictat monolític des de les institucions, sinó més aviat com un diàleg o una dialèctica entre les diverses narratives històriques que vertebren els múltiples imaginaris socials. L’autor assumeix que, a través del debat sobre el passat i la seva representació canònica, la societat discuteix indirectament la seva contextura identitària, els seus marcs normatius i la seva orientació de futur. En l’esfera pública, les diverses interpretacions del passat reflecteixen les distintes versions del futur nacional. El treball explicita com la pugna discursiva per l’hegemonia commemorativa va molt lligada al pols social pel poder polític. Per a fonamentar la seva proposta teòrica i metodològica, l’autor acudeix a autors catalans i espanyols, però també presenta els postulats de la historiografia francesa, germànica i anglosaxona al voltant de la memòria social. La segona part de la tesi consisteix en l’estudi d’un cas històric concret. S’aborda “la memòria pública” barcelonina dels primers anys trenta. Així, l’autor indaga els discursos històrics i les pràctiques commemoratives imperants en l’espai cívic, en l’opinió pública i en l’esfera política de la Ciutat Comtal des de 1931 fins a 1936. La tesi repassa la catarsi simbòlica que va viure Barcelona amb la proclamació de la República. Analitza els canvis de noms de carrers i dóna a conèixer la intrahistòria dels nous monuments erigits. El treball palesa la cultura commemorativa dels diversos sectors socials barcelonins, desgrana la narrativa històrica que batega en els llibres de text per a infants i, sobre tot, reflecteix la utilització política de la història. En el fons, l’estudi dels diversos paradigmes commemoratius interessa a l’autor com una finestra privilegiada per copsar els universos mentals i ideològics de quatre grups barcelonins cabdals: el nacionalisme liberalobrerista (l’ERC), el nacionalisme liberalconservador (la Lliga), l’anarquisme faista i l’espanyolisme conservador. La radiografia de les narratives històriques i de les pràctiques commemoratives a la Barcelona republicana permet redescobrir els vincles entre el nacionalisme català i el discurs històric, establir les similituds i diferències doctrinals entre les principals forces polítiques del període i, finalment, revisitar des d’una nova perspectiva l’evolució d’un temps polític apassionat i apassionant. / La tesis Memòria Pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) se ha escrito con dos objetivos básicos. En primer lugar, el trabajo presenta una propuesta teórica y metodológica global para estudiar –desde un punto de vista sociopolítico y en múltiples contextos temporales y geográficos- el fenómeno de la memoria pública. Por eso, el autor elabora una “antropología de la memoria” y desarrolla una reflexión sistemática sobre “las culturas de la memoria” y “las políticas de la memoria”. La tesis define la memoria pública como el conjunto de prácticas y discursos conmemorativos que tienen lugar en la esfera pública. La memoria pública, por tanto, no es un simple dictado monolítico desde las instituciones políticas, sino más bien un diálogo o una dialéctica entre las diversas narrativas históricas que vertebran los imaginarios de los distintos grupos sociales. El autor asume que a través del debate sobre el pasado y sobre su representación canónica, la sociedad discute indirectamente su contextura identitaria, sus marcos normativos en el presente y sus orientaciones para el futuro. En realidad, las distintas interpretaciones del pasado que se dan en la esfera pública reflejan las distintas versiones del futuro nacional. El trabajo constata como la pugna discursiva por la hegemonía en la consciencia histórica de la ciudadanía va muy ligada al pulso social por el poder político. Para fundamentar su propuesta teórica y metodológica, el autor recurre a autores catalanes y del conjunto de España, pero también presenta los principales postulados de la historiografía francesa, germánica y anglosajona. En segundo lugar, la tesis aborda una investigación histórica concreta. Se estudia la memoria pública de Barcelona en los primeros años treinta. El autor indaga los discursos históricos y las prácticas conmemorativas imperantes en el espacio cívico, en la opinión pública y en el ámbito político de la Ciudad Condal desde la proclamación de la República en 1931 hasta el estallido de la Guerra Civil en 1936. La tesis repasa la catarsis simbólica que vivió la ciudad con el nuevo régimen. Analiza los cambios de nombres de las calles y da a conocer la intrahistoria de los monumentos erigidos. El trabajo plasma la cultura conmemorativa de diversos sectores sociales barceloneses, desgrana la narrativa histórica que subyace en los libros de texto para niños y, sobre todo, refleja la utilización política del pasado. En el fondo, el estudio de los diversos paradigmas conmemorativos interesa al autor como una ventana privilegiada para ojear los universos mentales e ideológicos de cuatro grupos centrales: el nacionalismo liberal-obrerista (ERC), el nacionalismo liberal-conservador (La Lliga), el anarquismo faista y el españolismo conservador. La radiografía de las narrativas históricas y las prácticas conmemorativas de la Barcelona republicana que se lleva a cabo en este trabajo permite redescubrir los vínculos entre el nacionalismo catalán y el discurso histórico, establecer las similitudes y las diferencias doctrinales entre las principales fuerzas políticas del periodo y, finalmente, revisitar desde una nueva perspectiva la evolución de un tiempo político apasionado y apasionante.

Aquesta tesi entra fonamentalment dins del marc de la història de les mentalitats i les idees politiques i socials. I l'esperit amb el qual ha estat abordat és un esperit crític. No podia ser d'una altra manera, puix no he cregut mai en la neutralitat de les ciències socials ni de la història. Com han dit tants i tants investigadors, des del mateix Marx fins a E.H. Carr i R.G. Collingwood, per exemple, l'historiador no pot ser un simple relator dels fets. Està obligat a interpretar i a posicionar-se. Això vol dir que en aquest estudi es trobarà una presa de posició devant dels fets, i conseqüentment judicis de valor, moltes vegades materialitzats amb duresa. Els conceptes de "regressió social", de "conservadurisme social" i de "progressió social", tal com els ha definit un científic social tan poc sospitós de radicalisme com Karl Popper, han estat constants en la història de la humanitat. Sense necessitat de remuntar-nos a edats massa pretèrites, puc assenyalar que "regrés", "conservació" i "canvi" són des del meu punt de vista les claus mentals que dominen l'àmbit intel.lectual i social del segle XIX, i que es perllongaran en el segle XX. Centrant-nos en la nostra recerca, l'àmbit històric que hem escollit és el de la realitat espanyola des del 1930 al 1936. Atesa l'amplitud del terreny plantejat, he afegit una estructuració interna que consta de quatre parts. A la "Part I" faig un breu estudi del pensament del polític Francesc Cambó a la vigília de l'adveniment de la II República, per passar a analitzar el partit que liderava, la "Lliga Regionalista" i el seu paper envers la Dictadura primorriverista, que il.lustra les complicitats entre el regionalisme conservador català i el sistema totalitari que governava Espanya. També s'estudia la naturalesa monàrquica del partit i els seus esforços de Cambó per a salvar la Monarquia (diferenciant-la de la Dictadura) amb l'operació del conegut com a "Centro Constitucional". A la "Part II" es vol fer palesa la contrarietat i la incomoditat amb què la Lliga Regionalista va acollir el nou marc institucional republicà. Es recull la gradual opció de posicions accidentalistes, la tasca del periodista Josep Pla com a crític persistent del reformisme que impulsava la II República i l'actitud devant el procés d'elaboració de la Constitució.A la "Part III" s'analitza la labor agitadora del polític i economista Joan Ventosa i Clavell entre els sectors més reaccionaris del pais mitjançant un seguit de conferències. També es recull l'actitud del conservadorisme català devant de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 1932, el rebuig a qualsevol intent reformista per part dels Governs republicans liderats per Azaña, així com l'oposició a la reforma laica de l'ensenyament o a la política agrària seguida per Esquerra Republicana de Catalunya(ERC). També s'analitza la radicalització de la Lliga vers a una posició que es podria definir com d'"esquirolatge polític", en retirar-se del Parlament català el 1934 i buscar l'intervenció del Govern central contra el reformisme agrari propugnat per ERC. Aquest segment acaba amb una breu anàlisi dels fets del 6'octubre de 1934, i que provocaren la suspensió de l'autonomia catalana. A la "Part IV" s'analitza l'acomodació de la Lliga durant el "Bienni Negre" i el seu accés als mecanismes de poder de la minvada autonomia catalana, per entrar finalment en la recta del 1936 amb la seva desfeta i la victòria electoral del Front Popular. Tal com assenyala al subtítol de la tesi, el suport documental de la recerca s'ha basat en un buidat metòdic del diari "La Veu de Catalunya", que va exercir de portanveu oficial de la Lliga. En concret s'ha fet un treball de revisió dels números del diari des del 1930 fins al juliol del 1936, que va significar una dedicació de dos anys amb visites prácticament diàries a l'Hemeroteca de Barcelona. Fou un procés laboriós perquè atès el delicat estat de conservació de la col.lecció del diari, no fou possible obtenir-ne fotocòpies directes i va caldre microfilmar tot el material. El resultat ha estat un petit però sòlid volum documental de més de 1.200 articles, que a banda de servir com a base per a la present tesi doctoral, pot tenir un interès especial per a qualsevol persona que vulgui estudiar aquest convuls període de la nostra història recent. De tot aquest material, es va reatlizar una selecció (246 articles) que permetés justificar el tractament i les conclusions objectives de la tesi. Amb el suport d'una bibliografia escaient, i acompanyada d'una bona provisió de notes a peu de pàgina, el treball adquirí el volum final que ara es posa a disposició de tothom mercès a la seva edició digitalitzada, que reprodueix de manera literal la còpia mecanoscrita dipositada en el Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI).

La tesi analitza set pel·lícules documentals de propoganda que sota el títol genèric de "Why We Fight" va produir el director Frank Capra per a l'exèrcit nord-americà, durant la Segona Guerra Mundial. La seva anàlisi permet d'establir quins són els trets ideològics bàsics dels Estats Units i fer un recorregut per la producció cinematogràfica nord-americana de finals dels anys 30 i principis del quaranta. / The thesis analyses "Why We Fight", seven propaganda documentaries films that Frank Capra produced by the American army, during the Second World War. The thesis establishes the main ideological sources of the American think and permits to know some of the most important American films produced during the last years of 30th decade and the first years of 40th.