This master thesis introduces the problematics of the tensile strength of soldered joints and the correlative mathematical formulas and the use of mentioned problematics in the technology of die shear/pull machines designed for the solder joint tensile strength measurement. It explains the importance and reasons for the use of this technology. The emphasis is then laid on the design and construction innovations of the current laboratory manual shear/pull measuring machine, its semi-automation and the possibility of utilizing the innovated system in a laboratory class of a subject on FEEC BUT.

This thesis is considered about interconnect PCB with microelectronic and electronic modules and continuing on thesis MODERN CAUSES OF ASSEMBLY MICROELECTRONICS AND ELECTRONICS MODULES. This thesis includes, definition of termomechanical strain in solder joints and description of LTCC technology. Practical part includes characterization the causes of assembly with usage chip component and proposal footprint for PCBs, modules and results of temperature cycling of tested modules.

La lutte contre le cancer est certainement l’un des défis majeurs de ce 21ème siècle. Les résistances qui émergent contre les agents de thérapie ciblée présentent un aspect particulièrement épineux de cette problématique. La thèse présentée ici s’inscrit dans ce cadre. Elle vise à développer des molécules bioactives pouvant circonvenir les résistances apparues contre les traitements de certaines hémopathies malignes : la leucémie myéloïde chronique (LMC) et le syndrome myélodysplasique (SMD). Après avoir mis au point une méthodologie de synthèse monotope permettant de transformer un azoture en un 5-alcynyl-1,2,3-triazole, nous avons synthétisé deux séries de produits : nucléosidique et non nucléosidique. Pour chacune de ces séries, des relations structure-activité ont été établies. Après plusieurs cycles d’optimisation, trois composés lead très efficaces contre des lignées cellulaires résistantes de LMC et SMD, ont été sélectionnés. De surcroît, leur mode d’action s’est révélé très intéressant : il repose (partiellement ou entièrement, suivant le composé) sur un processus cellulaire qui connaît un véritable regain d’intérêt, à savoir l’autophagie. Une évaluation in vivo a été réalisée et a permis de valider l’activité prometteuse de notre composé lead nucléosidique. Par ailleurs, des études visant à déterminer la localisation intracellulaire et les cibles moléculaires de nos produits sont actuellement en cours / The fight against cancer is certainly one of the biggest challenges of the 21st century. Resistance that comes up against targeted therapy agents presents a particularly important aspect of this issue. The thesis presented here takes part within that framework. It aims at developing bioactive molecules able to circumvent resistance that have emerged against the treatment of certain hematological malignancies: chronic myeloid leukemia (CML) and myelodysplastic syndrome (MDS). Having developed a one-pot synthesis methodology that converts azides into 5-alkynyl-1,2,3-triazole, we synthesized two series of products: nucleosidic and non-nucleosidic. For each of these series, structure-activity relationships have been established. After running several cycles of optimization, three lead compounds particularly active on resistant cell lines of CML and MDS were selected. Further, their mode of action proved to be very interesting. It is based (partially or fully, depending on the compound) on a cellular process, which is experiencing a real renewed interest, the autophagy. An in vivo evaluation confirmed the promising activity of our nucleosidic lead compound. Moreover, studies aiming at determining the intracellular localization and molecular targets of our products are currently in progress

[pt] Sistemas de Medição de desempenho (SMDs) vem ganhando crescente destaque nos ambientes corporativo e acadêmico, tornando-se uma importante ferramenta para a gestão de operações. Contudo, ainda há uma carência de estudos de SMD contemplando a indústria automotiva, em particular, em elos específicos de sua cadeia de suprimentos como os associados aos terminais de veículos em áreas portuárias. A literatura acadêmica também carece de mais estudos com evidências empíricas sobre a aplicabilidade dos SMDs que, em sua maioria, concentram-se em metodologias de estudo de caso ou surveys. Neste contexto, o objetivo desta dissertação é desenhar um SMD, com foco no conjunto de indicadores de desempenho, para as operações de um terminal de veículos localizado no porto do Rio de Janeiro. A presente dissertação utiliza o método empírico de pesquisa-ação e apresenta as lições aprendidas no desenho do SMD que culminou no desenvolvimento de um Painel de Bordo experimental, abastecido com seis meses de dados reais. O SMD forneceu suporte a alta administração para tomadas de decisão, além de corroborar questões chaves da literatura referentes ao desenvolvimento do SMD, como a importância do apoio da alta administração, mitigação dos efeitos das limitações dos sistemas de informação, clareza e simplicidade no desenho do SMD de maneira que seja evitado o excesso de indicadores de desempenho no sistema. / [en] Performance Measurement Systems (PMSs) have gained increasing prominence in the corporate and academic environments, becoming an essential tool for operations management. However, there is still a lack of PMSs studies contemplating the automotive industry, particularly, in specific links of its supply chain such as those associated with vehicle terminals in port areas. The academic literature also lacks more studies with empirical evidence on the applicability of PMS, which mostly focuses on case study methodologies or surveys. Within this context, the objective of this dissertation is to design a PMS, focusing on the set of performance indicators, for the operations of a vehicle s terminal located in the port of Rio de Janeiro. This dissertation uses the empirical action-research method and presents the lessons learned in the design of the PMS, which culminated in the development of an experimental Maple Panel, supplied with six months of real data. The PMS provided support to top management for decision making, in addition to corroborating key issues in the literature regarding, like highlighting the importance of support from top management, mitigating the effects of the limitations of information systems, clarity and simplicity in the design of SMD in order to avoid excessive performance indicators in the system.

Industrial robotic arms have transformed the manufacturing environment by providing efficient and precise automation solutions. These sophisticated machines, powered by innovative technology, are capable of performing difficult tasks with speed and accuracy. The project described here is related to industrial robotics because it focuses on the creation of a gesture-controlled robotic arm. This project aims to build a robotic arm that can be controlled by gestures utilising MPU6050 sensors and flex sensors. By interpreting gestures acquired by strategically placed sensors, the robotic arm is designed to emulate human arm movements. The MPU6050 sensors are placed on the hand, near the elbow, and near the shoulder, allowing the system to capture the arm’s orientation and movement in real time. The gripper mechanism of the robotic arm is controlled by a flex sensor on the index finger. The central control unit is the Arduino UNO Rev3 SMD microcontroller, which is in charge of analyzing sensor input and translating it into matching robotic arm movements. The suggested system intends to provide a user-friendly and intuitive method for robotic arm control, with possible applications in a variety of domains such as industrial automation, medical support, and prosthetics.

[ES] Los síndromes mielodisplásicos (SMD) constituyen un grupo heterogéneo de enfermedades de naturaleza clonal caracterizadas por presentar una hematopoyesis ineficaz, citopenias y riesgo variable de evolución a leucemia mieloide aguda (LMA) secundaria. En la última década, las nuevas tecnologías de secuenciación masiva han revelado que más del 80 % de pacientes con SMD presenta mutaciones somáticas y que éstas pueden agruparse en diversas categorías en función de las rutas biológicas que se vean alteradas. Además, se ha visto que existen patrones de concurrencia y exclusión entre estas categorías de mutaciones. La adquisición secuencial y la concurrencia entre estas mutaciones desencadenan, en parte, el desarrollo de la enfermedad y genera la heterogeneidad clínica característica de los SMD. Las mutaciones en factores de splicing aparecen a menudo simultáneamente con mutaciones en reguladores epigenéticos como es el caso de los genes U2 Small Nuclear RNA Auxiliary Factor 1 (U2AF1) y Ten-eleven translocation 2 (TET2) que se encuentran co-mutados en un 13 % de los casos. A pesar de su prevalencia, los efectos de la concurrencia en las mutaciones en U2AF1 y TET2 no han sido estudiados. Por ello, en esta tesis nos propusimos estudiar esta cooperación cruzando, en primer lugar, dos líneas mutantes de ratón generadas mediante el sistema de edición genética CRISPR/Cas9. El efecto de estas alteraciones sobre la hematopoyesis de las tres líneas mutantes, U2af1mut/+, Tet2-/- y U2af1mut/+ Tet2-/-, fue examinado mediante el hemograma, citometría de flujo (CF), análisis morfológicos, ensayos de Unidades Formadoras de Colonias (CFU) y estudios funcionales como el trasplante hematopoyético. Para finalizar, se realizó un análisis transcriptómico mediante secuenciación de ARN (ARN-seq) para detectar los posibles cambios en el patrón de splicing entre las líneas mutantes y los controles. La línea mutante U2af1mut/+ no presentó ninguna alteración destacable de la hematopoyesis ni en ratones jóvenes (12-13 semanas) ni envejecidos (2 años). Sin embargo, sus células madre y progenitoras hematopoyéticas (HSPC) fueron incapaces de injertar en la médula ósea de ratones trasplantados. En el caso de los ratones mutantes Tet2-/-, observamos un incremento de células mieloides, esplenomegalia, aumento del compartimento LSK (HSPC con inmunofenotipo Linaje- Sca-1+ c-kit+) y, en los experimentos de trasplante, una capacidad de reconstitución hematopoyética superior a la de los controles. Por último, la cooperación de ambas alteraciones en la línea doble mutante U2af1mut/+ Tet2-/-, no mostró un efecto sinérgico entre ellas. Así pues, se detectaron variaciones en los progenitores mieloeritroides y un aumento significativo de células mieloides y LSK. No obstante, igual que ocurría con la línea U2af1mut/+, las HSPC no producían prendimiento en los ratones trasplantados. A pesar de las alteraciones observadas, ninguna de las tres líneas mutantes desarrollaba SMD ni fallecía antes que los controles. Respecto al análisis transcriptómico, el salto de exón fue el evento de splicing alternativo observado con mayor frecuencia en las líneas U2af1mut/+, Tet2-/- y U2af1mut/+ Tet2-/-. Únicamente un 6.6 % del total de genes que presentaba eventos de splicing alternativo fueron coincidentes en las tres líneas mutantes. A pesar de que en el análisis bioinformático se detectaron alteraciones en las rutas biológicas relacionadas con el ciclo celular, en los ratones U2af1mut/+, y el daño al ADN, en las líneas U2af1mut/+ y U2af1mut/+ Tet2-/-, en la validación mediante CF no se encontraron variaciones respecto a los controles. Para concluir, nuestros datos sugieren que, a pesar de producirse alteraciones en la hematopoyesis, la cooperación entre la mutación en U2af1 y la pérdida de Tet2 es insuficiente para iniciar SMD en ratón. / [CA] Les síndromes mielodisplàstiques (SMD) constituïxen un grup heterogeni de malalties de naturalesa clonal caracteritzades per presentar una hematopoesi ineficaç, citopènies i risc variable d'evolució a leucèmia mieloide aguda (LMA) secundària. En l'última dècada, les noves tecnologies de seqüenciació massiva han revelat que més del 80 % de pacients amb SMD presenta mutacions somàtiques i que aquestes poden agrupar-se en diverses categories en funció de les rutes biològiques que es vegen alterades. A més, s'ha vist que hi ha patrons de concurrència i exclusió entre aquestes categories de mutacions. L'adquisició seqüencial i la concurrència entre aquestes mutacions desencadenen, en part, el desenvolupament de la malaltia i genera l'heterogeneïtat clínica característica de les SMD. Les mutacions en factors de splicing apareixen sovint simultàniament amb mutacions en reguladors epigenètics com és el cas dels gens U2 Small Nuclear RNA Auxiliary Factor 1 (U2AF1) i Ten-eleven translocation 2 (TET2) que es troben co-mutats en un 13 % dels casos. A pesar de la seua prevalença, els efectes de la concurrència en les mutacions en U2AF1 i TET2 no han sigut estudiats. Per això, en aquesta tesi ens vam proposar estudiar aquesta cooperació creuant, en primer lloc, dos línies mutants de ratolí generades per mitjà del sistema d'edició genètica CRISPR/Cas9. L'efecte d'aquestes alteracions sobre l'hematopoesi de les tres línies mutants, U2af1mut/+, Tet2-/- i U2af1mut/+ Tet2-/-, va ser examinat per mitjà de l'hemograma, citometría de flux (CF), anàlisis morfològiques, assajos d'Unitats Formadores de Colònies (CFU) i estudis funcionals com el trasplantament hematopoètic. Per últim, es va realitzar l'anàlisi transcriptòmic per mitjà de seqüenciació d'ARN (ARN-seq) per a detectar els possibles canvis en el patró de splicing entre les línies mutants i els controls. La línia mutant U2af1mut/+ no va presentar cap alteració destacable de l'hematopoesi ni en ratolins jóvens (12-13 setmanes) ni envellits (2 anys). No obstant això, les seues cèl·lules mare i progenitores hematopoetiques (HSPC) van ser incapaços d'empeltar en la medul·la òssia de ratolins trasplantats. En el cas dels ratolins mutants Tet2-/-, observarem un increment de cèl·lules mieloides, esplenomegàlia, augment del compartiment LSK (cèl·lules mare amb inmunofenotip Llinatge- Sca-1+ c-kit+) i, en els experiments de trasplantament, una capacitat de reconstitució hematopoética superior a la dels controls. Finalment, la cooperació d'ambdues alteracions en la línia doble mutant U2af1mut/+ Tet2-/-, no va mostrar un efecte sinèrgic entre elles. Així, doncs, es van detectar variacions en els progenitors mieloeritroids i un augment significatiu de cèl·lules mieloides i LSK. No obstant això, igual que ocorria amb la línia U2af1mut/+, les HSPC no produïen empelt en els ratolins trasplantats. A pesar de les alteracions observades, cap de les tres línies mutants desenvolupava SMD ni moria abans que els controls. Respecte a l'anàlisi transcriptòmic, el salt d'exó va ser l'esdeveniment de splicing alternatiu observat amb major freqüència en les línies U2af1mut/+, Tet2-/- i U2af1mut/+ Tet2-/-. Únicament un 6.6 % del total de gens que presentava esdeveniments de splicing alternatiu van ser coincidents en les tres línies mutants. Encara que en l'anàlisi bioinformàtica es van detectar alteracions en les rutes biològiques relacionades amb el cicle cel·lular, en els ratolins U2af1mut/+, i el dany a l'ADN, en les línies U2af1mut/+ i U2af1mut/+ Tet2-/-, en la validació per mitjà de CF no es van trobar variacions respecte als controls. Per a concloure, les nostres dades suggerixen que, a pesar de produir-se alteracions en l'hematopoesi, la cooperació entre la mutació en U2af1 i la pèrdua de Tet2 és insuficient per a iniciar SMD en ratolí. / [EN] Myelodysplastic syndromes (MDS) comprise a heterogeneous group of clonal malignancies characterized by ineffective hematopoiesis, cytopenia and a variable risk of progression to secondary acute myeloid leukemia (AML). In the last decade, next-generation sequencing technologies have deciphered that more than 80 % of MDS patients have somatic mutations and that those can be grouped into several categories depending on which biological routes have been altered. Furthermore, it has been observed that there are concurrency and exclusion patterns among these mutation categories. The sequential acquisition and the concurrency between these driver mutations trigger, in part, the development of the disease and generate the clinical heterogeneity characteristic of MDS. The splicing factor mutations often occur simultaneously with mutations in epigenetic regulators such as the U2 Small Nuclear RNA Auxiliary Factor 1 (U2AF1) and Ten-eleven translocation 2 (TET2) genes, which are found co-mutated in 13 % of cases. Despite their prevalence, the effects of concurrence in mutations in U2AF1 and TET2 have not been studied. Consequently, in this thesis we aim to study this cooperation. Firstly, we crossed two mutant mouse lines that were previously generated using the CRISPR/Cas9 gene editing system. The effects of these alterations on hematopoiesis in the three mutant lines, U2af1mut/+, Tet2-/- y U2af1mut/+ Tet2-/-, was examinated by the blood counts, flow cytometry (FC), morphological analysis, Colony Forming Units assays (CFU) and functional studies such as the hematopoietic transplantation. Finally, transcriptomic analysis was peformed by RNA sequencing (RNA-seq) to detect possible splicing pattern changes between mutant lines and control samples. U2af1mut/+ mutant line did not present any remarkable alteration of hematopoiesis in either in young (12-13 weeks) or aged (2 years) mice. However, their hematopoietic stem and progenitor cells (HSPC) were unable to engraft into the bone marrow of transplanted mice. In the case of Tet2-/- mutant mice, we observed an increase of myeloid cells, splenomegaly, an increased LSK compartment (HSPC: Lineage- Sca-1+ c-kit+) and an enhanced ability, relative to wild-type, to reconstitute hematopoiesis in transplantation assays. Finally, the cooperation of both alterations in U2af1mut/+ Tet2-/- double mutant line did not show a synergistic effect between them. Nonetheless, the myeloerythroid progenitors were altered and also myeloid and LSK cells were increased. However, as in the U2af1mut/+ line, HSPC did not produce any engraftment in transplanted mice. Despite the observed alterations, none of the three mutant lines developed MDS or die earlier than control mice. Regarding the transcriptomic analysis, exon skipping was the most frequently observed alternative splicing event in the U2af1mut/+, Tet2-/- y U2af1mut/+ Tet2-/- lines. Only 6.6 % of the total number of genes showing alternative splicing events were coincident in the three mutant lines. Although the bioinformatic analysis revealed alterations in biological pathways related to the cell cycle in the U2af1mut/+ mice and DNA damage in the U2af1mut/+ and U2af1mut/+ Tet2-/- lines, the validation by CF found no variations with respect to the controls. In conclusion, our data suggest that, despite alterations in hematopoiesis, the cooperation between U2af1 mutation and Tet2 loss is insufficient to initiate MDS in mice. / Martínez Valiente, C. (2022). Desarrollo y caracterización de un modelo de ratón doble mutante en U2af1 y Tet2 para el estudio de los Síndromes Mielodisplásicos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/187749

<h2>BIOGAS POTENTIAL IN GRASSES FROM WETLANDS</h2><p><em>Marvin Martins</em></p><p>The purpose of this study has been to survey wetlands that are suitable for mowing and to analyze the biogas potential in the harvested grasses. A preformed investigation showed that there are suitable wetlands, which can be harvestable, namely those mowed formerly in traditional haymaking. The practice of traditional haymaking is dying out in Sweden today but there are several good reasons why it should to be reconsidered. Nature- and cultural values are obvious, also the unutilized energy in the grass.</p><p>The suitable types of wetland that were specifically studied were the productive wetlands; meadow marshes and wet meadows. These wetlands are represented in the Swedish meadow- and pasture inventory database; (TUVA) and the Swedish national wetland inventory (VMI). Going through the databases showed that they largely complement each other. A geographical mapping was also carried out of wetlands in relation to areas of interest for the future establishment of biogas plants, so called “hotspots”. The geographical survey shows that there is ample amount of grass from wetlands within a 30-kilometer radius that can supplement the plants main substrate, manure. The map layer Swedish Ground Cover Data (SMD) together with GIS software was used to analyze the extent of overgrowth for the older VMI objects in Uppsala County, with the result that half of the VMI objects are no longer of interest. They have become either woodland and bogs, or reed beds.</p><p>There is very little information on wetland-grasses and methane production. Instead, a theory was evaluated regarding the possibility of transforming nutritional values for grass and sedges into biogas potentials. It was shown that this method does not capture the total biogas potential, but offers a minimum value that can be considered rather reliable. The energy transformation showed that late harvested grasses from wetlands has a biogas potential about 0, 21Nm³methane/ (kg, DM) which is about 60 % of the biogas potential for grass-legume forages. The gas yield after 20 days is also relatively low. It could though be favorable to try grasses from wetlands in methane production, because co-digestion with these grasses and other suitable materials could produce a higher net gas yield for the plant, than using the materials solely by themselves. The derived biogas potential showed that there is at least 4, 4 GWh biogas energy in grasses from wetlands in Uppsala county at a low estimate. Harvesting costs were however shown to be too high in the present to achieve a plus result.</p> / <h2>BIOGASPOTENTIAL HOS VÅTMARKSGRÄS</h2><p><em>Marvin Martins</em></p><p>Syftet med detta arbete har varit att kartlägga våtmarker i Biogas Östs region lämpliga att skörda samt att undersöka biogaspotentialen i detta våtmarksgräs. Undersökningen visar att det finns lämpliga våtmarker, så kallade slåtterängar, i den undersökta regionen. Traditionell slåtter är en utdöende företeelse i Sverige men det finns flera goda argument till varför den borde återupptas. Natur- och kulturvärden är givna sådana men även den outnyttjade energin i gräset.<em></em></p><p>Våtmarkstyper som specifikt har studerats är de produktiva våta slåtterängarna; fuktängar, strandängar och mader. Dessa våtmarker finns representerade i Ängs- och betesmarksinventeringens databas; TUVA och våtmarksinventeringens VMI. En genomgång av databaserna visade att de i stor utsträckning kompletterar varandra. En geografisk kartläggning har även utförts på slåttermarker i förhållande till intressanta områden för framtida biogasanläggningar, så kallade ”hotspots”. Kartläggningen visar att det finns gott om våtmarksgräs inom en tremilsradie som kan komplettera anläggningarnas huvudsubstrat, gödsel. Kartskiktet Svenska Marktäckedata (SMD) tillsammans med GIS-programvara har använts för att analysera hur mycket de äldre VMI-objekten i Uppsala län har växt igen, med resultatet att hälften av VMI-våtmarkerna är inaktuella i dagsläget. De har antingen växt igen med mossor och träd eller blivit vassbälten.</p><p>Det finns ytterst begränsat med information kring rötdata på våtmarksgräs. Istället utvärderades en teori, om fodervärden för ett par gräs- och starrarter kan omvandlas till biogaspotentialer. Det visade sig att denna metod inte ger den maximala biogaspotentialen men ett minimivärde erhålls som kan betraktas som ganska tillförlitligt. Energiomvandlingen visar att sent slåttat våtmarksgräs har en biogaspotential runt 0,21 Nm³ metan/(kg, TS) vilket är omkring 60 % av den odlade åkervallens biogaspotential. Gasutbytet efter 20 dagars rötning är också relativt lågt. Trots detta kan det vara fördelaktigt att röta våtmarksgräs, eftersom samrötning mellan detta och annat lämpligt material kan ge ett högre nettogasutbyte för anläggningen än rötning av de enskilda materialen var för sig. Den framtagna biogaspotentialen visar att det finns minst 4,4 GWh biogasenergi i våtmarksgräs från till exempel Uppsala län, lågt räknat. Slåtterkostnaderna har dock visat sig vara för höga för att få det att gå ihop ekonomiskt i dagsläget.</p>

BIOGAS POTENTIAL IN GRASSES FROM WETLANDS Marvin Martins The purpose of this study has been to survey wetlands that are suitable for mowing and to analyze the biogas potential in the harvested grasses. A preformed investigation showed that there are suitable wetlands, which can be harvestable, namely those mowed formerly in traditional haymaking. The practice of traditional haymaking is dying out in Sweden today but there are several good reasons why it should to be reconsidered. Nature- and cultural values are obvious, also the unutilized energy in the grass. The suitable types of wetland that were specifically studied were the productive wetlands; meadow marshes and wet meadows. These wetlands are represented in the Swedish meadow- and pasture inventory database; (TUVA) and the Swedish national wetland inventory (VMI). Going through the databases showed that they largely complement each other. A geographical mapping was also carried out of wetlands in relation to areas of interest for the future establishment of biogas plants, so called “hotspots”. The geographical survey shows that there is ample amount of grass from wetlands within a 30-kilometer radius that can supplement the plants main substrate, manure. The map layer Swedish Ground Cover Data (SMD) together with GIS software was used to analyze the extent of overgrowth for the older VMI objects in Uppsala County, with the result that half of the VMI objects are no longer of interest. They have become either woodland and bogs, or reed beds. There is very little information on wetland-grasses and methane production. Instead, a theory was evaluated regarding the possibility of transforming nutritional values for grass and sedges into biogas potentials. It was shown that this method does not capture the total biogas potential, but offers a minimum value that can be considered rather reliable. The energy transformation showed that late harvested grasses from wetlands has a biogas potential about 0, 21Nm3 methane/ (kg, DM) which is about 60 % of the biogas potential for grass-legume forages. The gas yield after 20 days is also relatively low. It could though be favorable to try grasses from wetlands in methane production, because co-digestion with these grasses and other suitable materials could produce a higher net gas yield for the plant, than using the materials solely by themselves. The derived biogas potential showed that there is at least 4, 4 GWh biogas energy in grasses from wetlands in Uppsala county at a low estimate. Harvesting costs were however shown to be too high in the present to achieve a plus result. / BIOGASPOTENTIAL HOS VÅTMARKSGRÄS Marvin Martins Syftet med detta arbete har varit att kartlägga våtmarker i Biogas Östs region lämpliga att skörda samt att undersöka biogaspotentialen i detta våtmarksgräs. Undersökningen visar att det finns lämpliga våtmarker, så kallade slåtterängar, i den undersökta regionen. Traditionell slåtter är en utdöende företeelse i Sverige men det finns flera goda argument till varför den borde återupptas. Natur- och kulturvärden är givna sådana men även den outnyttjade energin i gräset. Våtmarkstyper som specifikt har studerats är de produktiva våta slåtterängarna; fuktängar, strandängar och mader. Dessa våtmarker finns representerade i Ängs- och betesmarksinventeringens databas; TUVA och våtmarksinventeringens VMI. En genomgång av databaserna visade att de i stor utsträckning kompletterar varandra. En geografisk kartläggning har även utförts på slåttermarker i förhållande till intressanta områden för framtida biogasanläggningar, så kallade ”hotspots”. Kartläggningen visar att det finns gott om våtmarksgräs inom en tremilsradie som kan komplettera anläggningarnas huvudsubstrat, gödsel. Kartskiktet Svenska Marktäckedata (SMD) tillsammans med GIS-programvara har använts för att analysera hur mycket de äldre VMI-objekten i Uppsala län har växt igen, med resultatet att hälften av VMI-våtmarkerna är inaktuella i dagsläget. De har antingen växt igen med mossor och träd eller blivit vassbälten. Det finns ytterst begränsat med information kring rötdata på våtmarksgräs. Istället utvärderades en teori, om fodervärden för ett par gräs- och starrarter kan omvandlas till biogaspotentialer. Det visade sig att denna metod inte ger den maximala biogaspotentialen men ett minimivärde erhålls som kan betraktas som ganska tillförlitligt. Energiomvandlingen visar att sent slåttat våtmarksgräs har en biogaspotential runt 0,21 Nm3 metan/(kg, TS) vilket är omkring 60 % av den odlade åkervallens biogaspotential. Gasutbytet efter 20 dagars rötning är också relativt lågt. Trots detta kan det vara fördelaktigt att röta våtmarksgräs, eftersom samrötning mellan detta och annat lämpligt material kan ge ett högre nettogasutbyte för anläggningen än rötning av de enskilda materialen var för sig. Den framtagna biogaspotentialen visar att det finns minst 4,4 GWh biogasenergi i våtmarksgräs från till exempel Uppsala län, lågt räknat. Slåtterkostnaderna har dock visat sig vara för höga för att få det att gå ihop ekonomiskt i dagsläget.

Thèse numérisée par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal.

As síndromes mielodisplásicas (SMD) se caracterizam por terem uma hematopoese displásica, citopenias e pelo risco de progressão para leucemia mielóide aguda. O diagnóstico baseia-se na clínica e nos achados citomorfológicos da medula óssea (MO) e citogenéticos. Na fase inicial ou quando a MO é hipocelular o diagnóstico é difícil e a citogenética frequentemente é normal. A imunofenotipagem (IMF) tem sido cada vez mais utilizada nos casos de SMD em adultos e pouco explorada na SMD pediátrica. Os nossos objetivos foram: estudar os casos de SMD e doenças correlatas (LMA relacionada à SMD: LMA-rMD; leucemia mielomonocítica crônica: LMMC e leucemia mielomonocítica juvenil: LMMJ) em adultos e crianças, associando os dados clínicos e laboratoriais aos obtidos pela IMF, que utilizou um painel de anticorpos monoclonais para as várias linhagens medulares. No período compreendido entre 2000 e 2010 foram estudados 87 pacientes (64 adultos e 23crianças) oriundos do HUPE/UERJ e IPPMG/UFRJ e 46 controles (23 adultos e 20 crianças). Todos os doentes realizaram mielograma, biópsia óssea, citogenética, citoquímica e estudo imunofenotípico. Segundo os critérios da OMS 50 adultos foram classificados como SMD, 11 como LMA-rMD e 3 LMMC. Entre as crianças 18 eram SMD, 2 LMA e 3 LMMJ. Os pacientes adultos com SMD foram divididos em alto risco (n = 9; AREB-1 e AREB-2) e baixo risco (n=41; CRDU, CRDM, CRDM-SA, SMD-N e SMD-5q-). As crianças com SMD em CR (n=16) e AREB (n = 2). Anormalidades clonais recorrentes foram encontradas em 22 pacientes adultos e em 7 crianças. Na análise da IMF foi utilizada a metodologia da curva ROC para a determinação dos valores de ponto de corte a fim de identificar os resultados anormais dos anticorpos monoclonais nos pacientes e nos controles, permitindo determinar a sensibilidade e especificidade desses em cada linhagem. A IMF foi adequada para a análise em todos os pacientes e 3 ou mais anormalidades foram encontradas. A associação da IMF aumentou a sensibilidade da análise morfológica na linhagem eritróide de 70 para 97% nos adultos e de 59 para 86% nas crianças; na linhagem granulocítica de 53 para 98% nos adultos e de 50 para 100% nas crianças. Nos monócitos, onde a morfologia não foi informativa, mostrou uma sensibilidade de 86% nos adultos e 91% nas crianças. Enquanto que na linhagem megacariocítica, não analisada pela IMF, a morfologia mostrou uma sensibilidade de 95% nos adultos e 91% nas crianças. Na população de blastos foi expressiva a ausência de precursores linfóide B (em 92% dos adultos e em 61% das crianças). Os resultados observados nas crianças com SMD foram semelhantes aos encontrados nos adultos. Em conclusão, nossos resultados mostraram que a IMF é um método complementar ao diagnóstico da SMD e doenças correlatas tanto em adultos quanto em crianças podendo contribuir para o reconhecimento rápido e precoce dessas enfermidades, devendo ser incorporado aos procedimentos de rotina diagnóstica. / As síndromes mielodisplásicas (SMD) se caracterizam por terem uma hematopoese displásica, citopenias e pelo risco de progressão para leucemia mielóide aguda. O diagnóstico baseia-se na clínica e nos achados citomorfológicos da medula óssea (MO) e citogenéticos. Na fase inicial ou quando a MO é hipocelular o diagnóstico é difícil e a citogenética frequentemente é normal. A imunofenotipagem (IMF) tem sido cada vez mais utilizada nos casos de SMD em adultos e pouco explorada na SMD pediátrica. Os nossos objetivos foram: estudar os casos de SMD e doenças correlatas (LMA relacionada à SMD: LMA-rMD; leucemia mielomonocítica crônica: LMMC e leucemia mielomonocítica juvenil: LMMJ) em adultos e crianças, associando os dados clínicos e laboratoriais aos obtidos pela IMF, que utilizou um painel de anticorpos monoclonais para as várias linhagens medulares. No período compreendido entre 2000 e 2010 foram estudados 87 pacientes (64 adultos e 23crianças) oriundos do HUPE/UERJ e IPPMG/UFRJ e 46 controles (23 adultos e 20 crianças). Todos os doentes realizaram mielograma, biópsia óssea, citogenética, citoquímica e estudo imunofenotípico. Segundo os critérios da OMS 50 adultos foram classificados como SMD, 11 como LMA-rMD e 3 LMMC. Entre as crianças 18 eram SMD, 2 LMA e 3 LMMJ. Os pacientes adultos com SMD foram divididos em alto risco (n = 9; AREB-1 e AREB-2) e baixo risco (n=41; CRDU, CRDM, CRDM-SA, SMD-N e SMD-5q-). As crianças com SMD em CR (n=16) e AREB (n = 2). Anormalidades clonais recorrentes foram encontradas em 22 pacientes adultos e em 7 crianças. Na análise da IMF foi utilizada a metodologia da curva ROC para a determinação dos valores de ponto de corte a fim de identificar os resultados anormais dos anticorpos monoclonais nos pacientes e nos controles, permitindo determinar a sensibilidade e especificidade desses em cada linhagem. A IMF foi adequada para a análise em todos os pacientes e 3 ou mais anormalidades foram encontradas. A associação da IMF aumentou a sensibilidade da análise morfológica na linhagem eritróide de 70 para 97% nos adultos e de 59 para 86% nas crianças; na linhagem granulocítica de 53 para 98% nos adultos e de 50 para 100% nas crianças. Nos monócitos, onde a morfologia não foi informativa, mostrou uma sensibilidade de 86% nos adultos e 91% nas crianças. Enquanto que na linhagem megacariocítica, não analisada pela IMF, a morfologia mostrou uma sensibilidade de 95% nos adultos e 91% nas crianças. Na população de blastos foi expressiva a ausência de precursores linfóide B (em 92% dos adultos e em 61% das crianças). Os resultados observados nas crianças com SMD foram semelhantes aos encontrados nos adultos. Em conclusão, nossos resultados mostraram que a IMF é um método complementar ao diagnóstico da SMD e doenças correlatas tanto em adultos quanto em crianças podendo contribuir para o reconhecimento rápido e precoce dessas enfermidades, devendo ser incorporado aos procedimentos de rotina diagnóstica.