[ES] El Trastorno del Espectro Autista (TEA) es una afección compleja que se encuentra dentro de los llamados Trastornos del Neurodesarrollo. Está caracterizada por la presencia de disfunciones en las interacciones sociales, en la capacidad comunicativa, pensamiento simbólico, así como, conductas estereotipadas y desregulación de carácter sensorial. Actualmente, dada su elevada prevalencia, ha despertado el interés científico para poder llevar a cabo diagnósticos más tempranos que repercutan en intervenciones más eficaces. Hasta el momento el diagnóstico del TEA se ha venido realizando mediante baterías diagnósticas estandarizadas basadas en criterios cualitativos, por lo cual, la respuesta puede distar de la obtenida en un contexto real. Es por ello que herramientas como la Realidad Virtual (RV), con la potencialidad de reproducir entornos con elevado grado de realismo, pueden ser un contexto válido tanto para la evaluación como para la intervención terapéutica. Se han aplicado entornos virtuales no inmersivos, dado el rechazo de la población TEA a utilizar visores RV, aunque con resultados observacionales. Dichas limitaciones pueden superarse con el uso de los llamados Entornos Virtuales Inmersivos (EVI), ya que suponen una solución tecnológica no invasiva, con mayor capacidad de inmersión y, por tanto, de generar respuestas con mayor similitud a las obtenidas en un contexto real. Las mediciones de carácter observacional pueden superarse con mediciones fisiológicas, tales como, la actividad electrodermal (EDA), que proporciona la respuesta de la excitación corporal en forma de sudoración ante un estímulo o el eye tracking, el cual muestra el comportamiento ocular. Ambas suponen respuestas implícitas, inconscientes y cuantificables, que pueden ayudar a definir la afección. Por todo ello, la presente Tesis Doctoral, compuesta de tres estudios, tiene como objetivo unir el uso de EVI, con capacidad de estimulación visual, auditiva y olfativa con medidas fisiológicas, focalizadas en la evaluación y entrenamiento del TEA, además de estudiar las relaciones entre las mismas y las baterías diagnósticas del TEA. El Estudio nº 1 valoró la adaptación de los participantes a los dispositivos y el EVI y los niveles EDA en un contexto de respuesta al saludo. Los resultados hallaron que los sujetos TEA mostraron una tolerancia similar en el uso del EVI y del dispositivo EDA. Aumentaron sus niveles de excitación con respecto al estado de reposo previo (Ratio), cuando intervino el sentido del olfato, no habiendo relaciones significativas con las baterías diagnósticas. El Estudio nº 2 profundizó en los niveles EDA en un contexto de imitación total o parcial. Los resultados mostraros que los sujetos TEA mostraron una menor activación (Ratio), ante procesos de imitación total, con estimulación olfativa, no encontrando relaciones significativas con las baterías diagnósticas. El Estudio nº 3 estudió el EDA y el comportamiento ocular en un EVI basado en un Centro Comercial. Los resultados EDA, no proporcionaron diferencias en la sesión de evaluación, pero descendieron en los sujetos TEA tras una sesión de entrenamiento. El comportamiento ocular en la sesión de evaluación discriminó entre los grupos, pero en el entrenamiento el comportamiento fue similar. Las relaciones entre dichas medidas y las baterías diagnósticas no mostraron relaciones significativas. Tecnologías inmersivas y medidas psicofisiológicas para la evaluación y entrenamiento de niños con Trastorno del Espectro Autista Como conclusión final cabe señalar que, la medida electrodermal que contó con mayor capacidad para identificar a la población TEA fue la medida Ratio. Mientras que el EDA, tras el entrenamiento, fue indicador de una mejora de la excitación ante situaciones de señalado, respuesta al nombre y atención conjunta, en el caso del comportamiento ocular, fue capaz de diferenciar entre los grupos únicamente en la / [CA] El Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) és una afecció complexa que es troba dins dels anomenats Trastorns del Neurodesenvolupament. Està caracteritzada per la presència de disfuncions en les interaccions socials, en la capacitat comunicativa, pensament simbòlic, així com, conductes estereotipades i desregulació del caràcter sensorial. Actualment, donada la seua elevada prevalença, ha despertat l'interés científic per poder dur a terme diagnòstics més primerencs que deriven en intervencions més eficaces. Fins al moment el diagnòstic del TEA s'ha realitzat mitjançant bateries diagnòstiques estandarditzades basades en criteris qualitatius, és per això que la resposta pot ser diferent a l'obtinguda en un context real. Per tant, eines com la Realitat Virtual, amb la capacitat de reproduir entorns amb un elevat grau de realisme, poden ser un context vàlid tant per a l'avaluació com per a la intervenció terapèutica. S'han aplicat entorns virtuals no immersius, donat el rebuig de la població TEA a utilitzar visors RV, malgrat que amb resultats observacionals. Dites limitacions poden superar-se amb l'ús dels anomenats Entorns Virtuals Immersius (EVI), ja que suposen una solució tecnològica no invasiva, amb major capacitat d'immersió i per tant, de generar respostes amb major similitud a les obtingudes en un context real. Les mesures de caràcter observacional poden superar-se amb mesures fisiològiques, tals com, l'activitat electrodermal (EDA), que proporciona la resposta de l'excitació corporal en forma de sudoració enfront d'un estímul o l'eye tracking, el qual mostra el comportament ocular. Ambdues suposen respostes implícites, inconscients i quantificables, que poden ajudar a definir l'afecció. Per tot això, la present Tesi Doctoral, composta de tres estudis, té com a objectiu unir l'ús d'EVI, amb capacitat d'estimulació visual, auditiva i olfactiva amb mesures fisiològiques, focalitzades en l'avaluació i entrenament del TEA, a més d'estudiar les relacions entre les mateixes i les bateries diagnòstiques del TEA. L'Estudi nº 1 va valorar l'adaptació dels participants als dispositius i l'EVI i els nivells EDA en un context de resposta salutació. Els resultats van trobar que els subjectes TEA van mostrar una tolerància similar en l'ús d'EVI i del dispositiu EDA. Van augmentar els seus nivells d'excitació pel que fa a l'estat de repòs prEVI (Ràtio), quan va intervenir el sentit de l'olfacte, no havent-hi relacions significatives amb les bateries diagnòstiques. L'Estudi nº 2 va aprofundir en els nivells EDA en un context d'imitació total o parcial. Els resultats mostraren que els subjectes TEA mostraren una menor activació (Ràtio), davant de processos d'imitació total, amb estimulació olfactiva, no trobant relacions significatives amb les bateries diagnòstiques. L'Estudi nº 3 va estudiar l'EDA i el comportament ocular a un EVI basat en un Centre Comercial. Els resultats EDA, no van proporcionar diferències en la sessió d'avaluació, però van baixar en els subjectes TEA després d'una sessió d'entrenament. El comportament ocular en la sessió d'avaluació va discriminar entre els grups, però en l'entrenament el comportament va ser similar. Les relacions entre aquestes mesures i les bateries diagnòstiques no van mostrar relacions significatives. Com a conclusió final es pot assenyalar que, la mesura electrodermal que va comptar amb major capacitat per a identificar a la població TEA fou la mesura Ràtio. Pel quefa a l'EDA, després de l'entrenament, va ser un indicador d'una millora de l'excitació enfront de situacions d'assenyalament, resposta al nom i atenció conjunta, en el cas del comportament ocular, va ser capaç de diferenciar entre els grups únicament en la sessió d'avaluació. Finalment, l'EDA i el comportament ocular, no van ser mesures amb capacitat correlacional amb les bateries diagnòstiques. / [EN] Autism Spectrum Disorder (ASD) is a complex condition that falls under the category of so-called Neurodevelopmental Disorders. It is characterized by the presence of dysfunctions in social interactions, in the communicative capacity, symbolic thinking, as well as, stereotypical behaviours and deregulation of sensorial character. Currently, given its high prevalence, it has awakened scientific interest in order to carry out earlier diagnoses that will have an impact on more effective interventions. Until now, the diagnosis of ASD has been carried out by means of standardized diagnostic batteries based on qualitative criteria, so that the response may be far from that obtained in a real context. Therefore, tools such as Virtual Reality (VR), with the potential to reproduce highly realistic environments, can be a valid context for both assessment and therapeutic intervention. Non-immersive virtual environments have been applied, given the refusal of the ASD population to use VR viewers, although with bservational results. These limitations can be overcome with the use of so-called Immersive Virtual Environments (IVEs), since they represent a non-invasive technological solution, with a greater capacity for immersion and, therefore, for generating responses that are more similar to those obtained in a real context. Observational measurements can be overcome with physiological measurements, such as electrodermal activity (EDA), which provides the body's response in the form of sweating to a stimulus, or eye tracking, which shows the behaviour of the eye. Both involve implicit, unconscious and quantifiable responses, which can help define the condition. Consequently, the present Doctoral Thesis, composed of three studies, aims to unite the use of IVE, with the capacity of visual, auditory and olfactory stimulation with physiological measures, focused on the evaluation and training of ASD, as well as studying the relationships between them and the diagnostic batteries of ASD. The Study nº1 evaluated the adaptation of the participants to the deviIces and the IVE and the EDA levels in a context of response to the greeting. The results found that ASD subjects showed similar tolerance in the use of the IVE and EDA dEVIce. They increased their levels of arousal with respect to the prEVIous resting state (Ratio), when the sense of smell was involved, with no significant relationship with the diagnostic batteries. Study nº2 studied in depth the EDA levels in a context of total or partial imitation. The results show that the ASD subjects showed a lower activation (Ratio), when facing total imitation processes, with olfactory stimulation, finding no significant relations with the diagnostic batteries. The Study nº3 studied the EDA and the ocular behaviour in an IVE based in a Shopping Centre. The EDA results, did not provide differences in the evaluation session, but they decreased in the ASD subjects after a training session. Eye behaviour in the assessment session discriminated between the groups, but in the training the behaviour was similar. The relationships between these measures and the diagnostic batteries did not show significant relationships. As a final conclusion, it should be pointed out that the electrodermal measure that had more capacity to identify the ASD population was the Ratio measure. While the EDA, after the training, was an indicator of an improvement of the excitement in front of situations of signalling, response to the name and joint attention, in the case of the ocular behaviour, it was one able to differentiate between the groups only in the evaluation session. Finally, the EDA and the ocular behaviour, were not measured with correlational capacity with the diagnostic batteries. / Olmos Raya, E. (2021). Tecnologías Inmersivas y medidas psicofisiológicas para la evaluación y entrenamiento de niños con Trastorno del Espectro Autista [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165871 / TESIS

Autism Spectrum Disorder (ASD), previously known as Pervasive Development Disorder (PDD) is a developmental disorder present from early childhood. Children diagnosed with ASD commonly exhibit symptoms of ADHD resulting in increased severity of symptoms and impairment of functioning. This group of children is frequently treated with methylphenidate which has been recommended by some but criticised by others. This systematic review aims to explore the effect of methylphenidate treatment on symptoms of ASD, functioning and adverse effects  Six articles were extracted from five different databases (Medline, Psych INFO, PubMed, Scopus, and Web of Science) and chosen based on a pre-determined inclusion and exclusion criteria. The results show that MPH treatment may be successful as an intervention for some children with ASD showing ADHD symptoms while other children are very susceptible to adverse effects with some being unable to tolerate the treatment. The chosen studies provided limited acknowledgement of the effect on functioning making it an important focus for future research. It is important that professionals are aware of the negative effects MPH might cause to ensure a positive outcome and well-being for children with this disorder. There is a need for further understanding of the connection between ASD and ADHD with additional exploration of possible moderators such as IQ, dose size and level of functioning.

Background: Children and youths with neurodevelopmental disorders are less physically active and have inferior physical fitness levels than their typically developed peers. Organized activities, especially team sports, can be challenging to this group due to common socio-behavioral, linguistic, and personality characteristics and limitations in motor proficiency. Physical activity and team sports may benefit this group by improving cognition, attention, socio-emotional functioning, and motor skills. Aim: Explore the conditions for including children and youths with neurodevelopmental disorders in team sports in Sweden. Methods: A mixed-methods approach was applied. Semi-structured interviews investigated the structural and organizational practices surrounding barriers and enablers to inclusion and coach education. A nationwide web survey described the coaching population and assessed perceived knowledge and conditions for inclusion in team sports. Soccer, ice hockey, floorball, handball, and group gymnastics represented the team sports. A qualitative content analysis was applied to interview data, followed by descriptive and bivariate (chi-square and simple multinomial logistic regression) analyses and multiple multinomial logistic regressions. Results: This neurodiverse group was described as difficult to target due to its heterogeneity. Sports associations described going through an identity introspection and working on inclusion issues at large but had different ways of addressing neurodevelopmental disorders, and varying strategies to educate coaches. Most coaches reported receiving education outside of sports. 40% of coaches claimed to have knowledge of neurodevelopmental disorders, associated with personal experiences, female gender, and coaching older junior teams. 71.6% of coaches felt comfortable accommodating this group, also related to personal experience, coaching under 8 teams, knowing whom to turn to for support, and coaching older junior teams. Conclusion: While most coaches felt capable of accommodating children with neurodevelopmental disorders, coach knowledge was based on personal experiences and interests. Sports associations addressed the inclusion issue but need to develop their educational opportunities for coaches. Increased knowledge could make team sports more accessible to children with invisible disabilities. / Bakgrund: Barn och unga med neuropsykiatriska funktionsnedsättningar är mindre fysiskt aktiva och har sämre fysisk kondition än sina neurotypiska jämlikar. Organiserade aktiviteter, särskilt lagidrott, kan utgöra en utmaning för denna grupp på grund av vanliga sociala, språkliga och personliga egenskaper och beteenden, samt motoriska begränsningar. Fysisk aktivitet och lagidrott kan gagna denna grupp genom att förbättra kognition, uppmärksamhet, socio-emotionella och motoriska färdigheter. Syfte: Att utforska förutsättningarna för att inkludera barn och unga med neuropsykiatriska funktionsnedsättningar inom lagidrotten i Sverige. Metod: En blandad metod tillämpades. Semistrukturerade intervjuer användes för att undersöka strukturell och organisatorisk praxis kring hinder och möjliggörare för inkludering och ledarutbildningar. En nationell webb-baserad tvärsnittsundersökning beskrev gruppen med ledare och undersökte ledares självskattade kunskap och förutsättningar för inkludering inom lagidrotten. Fotboll, ishockey, innebandy, handboll och truppgymnastik representerade lagidrotten. En kvalitativ innehållsanalys applicerades på intervjumaterialet, följt av deskriptiva och bivariata (chi2 samt enkel multinomial logistisk regression) analyser samt multivariata logistiska regressioner. Resultat: Denna neurodiversa grupp beskrevs som en svår målgrupp på grund av sin heterogenitet. Idrottsförbunden beskrev hur de analyserar sig själva och arbetar med inkludering i bred bemärkelse men har olika sätt att adressera neuropsykiatriska funktionsnedsättningar, samt varierande strategier för att utbilda ledare. De flesta ledare rapporterade att de genomgått sin utbildning utanför idrotten. 40% av ledarna ansåg sig ha kunskap om neuropsykiatriska funktionsnedsättningar, vilket kunde associeras med personlig erfarenhet, kvinnligt kön och att träna äldre juniorer. 71,6% av ledare kände sig bekväma i att bemöta denna grupp, vilket också kunde associeras med personlig erfarenhet, att träna under 8-åringar, veta vem man kan vända sig till för hjälp, samt att träna äldre juniorer. Slutsats: Medan de flesta ledare kände sig kapabla att bemöta barn med neuropsykiatriska funktionsnedsättningar, baserades ledares kunskap på personlig erfarenhet och intresse. Idrottsförbunden adresserade inkluderingsfrågan men behöver utveckla utbildningsmöjligheterna för ledare. Ökad kunskap skulle kunna göra lagidrott mer tillgänglig för barn med osynliga funktionsnedsättningar.

I denna studie undersöks yrkesverksamma inom skola och socialtjänst perspektiv på problematisk skolfrånvaro ifrån yrkesverksamma inom skola och socialtjänst. Studien är en kvalitativ semistrukturerad intervjustudie där nio intervjuer genomförts och inkluderade tio deltagare. Intervjumaterialet har analyserats utifrån ekologisk systemteori och symbolisk interaktionism. Resultatet från studien visade på att problematisk skolfrånvaro ansågs uppstå av flera olika anledningar och att det inte är eleven som enbart är problemet utan att det är också samhället som brister när problematisk skolfrånvaro uppstår. Problematisk skolfrånvaro beskrivs som ett samlingsbegrepp för att elever inte är i skolan av olika anledningar eller inte hänger med i studierna. De insatser som studiens deltagare uppfattade vara mest effektiva mot problematisk skolfrånvaro var att kartlägga barnets situation, skapa en relation till barnet vårdnadshavare för att kunna ge rätt stöd och att personal gör sällskap med barnet till skolan. / This study explores problematic school absence through the perspectives of professionals from schools and social services. It is a qualitative semi-structured interview study involving nine interviews with ten participants. The interview material was analyzed through ecological systems theory and symbolic interactionism. The study indicates that problematic school absence is attributed to a variety of reasons and that the problem lies not solely with the pupils but also with society when problematic school absence occurs. Problematic school absence is described as an umbrella term for pupils not being in school for various reasons or not keeping up with their studies. The interventions perceived as most effective by the professionals interviewed were to map the child's situation, build a relationship with the child to provide the right support, and for staff to accompany the child to school.

Certaines recherches ont investigué le traitement visuel de bas et de plus hauts niveaux chez des personnes neurotypiques et chez des personnes ayant un trouble du spectre de l’autisme (TSA). Cependant, l’interaction développementale entre chacun de ces niveaux du traitement visuel n’est toujours pas bien comprise. La présente thèse a donc deux objectifs principaux. Le premier objectif (Étude 1) est d’évaluer l’interaction développementale entre l’analyse visuelle de bas niveaux et de niveaux intermédiaires à travers différentes périodes développementales (âge scolaire, adolescence et âge adulte). Le second objectif (Étude 2) est d’évaluer la relation fonctionnelle entre le traitement visuel de bas niveaux et de niveaux intermédiaires chez des adolescents et des adultes ayant un TSA. Ces deux objectifs ont été évalué en utilisant les mêmes stimuli et procédures. Plus précisément, la sensibilité de formes circulaires complexes (Formes de Fréquences Radiales ou FFR), définies par de la luminance ou par de la texture, a été mesurée avec une procédure à choix forcés à deux alternatives. Les résultats de la première étude ont illustré que l’information locale des FFR sous-jacents aux processus visuels de niveaux intermédiaires, affecte différemment la sensibilité à travers des périodes développementales distinctes. Plus précisément, lorsque le contour est défini par de la luminance, la performance des enfants est plus faible comparativement à celle des adolescents et des adultes pour les FFR sollicitant la perception globale. Lorsque les FFR sont définies par la texture, la sensibilité des enfants est plus faible comparativement à celle des adolescents et des adultes pour les conditions locales et globales. Par conséquent, le type d’information locale, qui définit les éléments locaux de la forme globale, influence la période à laquelle la sensibilité visuelle atteint un niveau développemental similaire à celle identifiée chez les adultes. Il est possible qu’une faible intégration visuelle entre les mécanismes de bas et de niveaux intermédiaires explique la sensibilité réduite des FFR chez les enfants. Ceci peut être attribué à des connexions descendantes et horizontales immatures ainsi qu’au sous-développement de certaines aires cérébrales du système visuel. Les résultats de la deuxième étude ont démontré que la sensibilité visuelle en autisme est influencée par la manipulation de l’information locale. Plus précisément, en présence de luminance, la sensibilité est seulement affectée pour les conditions sollicitant un traitement local chez les personnes avec un TSA. Cependant, en présence de texture, la sensibilité est réduite pour le traitement visuel global et local. Ces résultats suggèrent que la perception de formes en autisme est reliée à l’efficacité à laquelle les éléments locaux (luminance versus texture) sont traités. Les connexions latérales et ascendantes / descendantes des aires visuelles primaires sont possiblement tributaires d’un déséquilibre entre les signaux excitateurs et inhibiteurs, influençant ainsi l’efficacité à laquelle l’information visuelle de luminance et de texture est traitée en autisme. Ces résultats supportent l’hypothèse selon laquelle les altérations de la perception visuelle de bas niveaux (local) sont à l’origine des atypies de plus hauts niveaux chez les personnes avec un TSA. / Most studies investigating visual perception in typically developing populations and in Autism Spectrum Disorder (ASD) have assessed lower- (local) and higher-levels (global) of processing in isolation. However, much less is known about the developmental interactions between mechanisms mediating early- and intermediate-level vision in both typically developing populations and in ASD. Based on such premise, the present thesis had two main objectives. The first objective (Study 1) was to evaluate the developmental interplay between low- and intermediate-levels of visual analysis at different periods of typical development (school-age, adolescence and adulthood). The second objective (Study 2) was to evaluate the functional relationship between low- and intermediate-levels of visual analysis in adolescents and adults diagnosed with ASD. Common methodologies were used to assess both objectives. Specifically, sensitivity to slightly curved circles (Radial Frequency Patterns or RFP), defined by luminance or texture information, was measured using a two alternative temporal forced choice procedure. Results obtained in Study 1 demonstrated that local information defining a RFP (mediated by intermediate visual mechanisms) differentially affected sensitivity at different periods of development. Specifically, when the contour was luminance-defined, children performed worse when compared to adolescents and adults only when RFPs targeted a global processing style (few deformations along the RFP’s contour). When RFPs were texture-defined, children’s sensitivity was worse compared to that of adolescents and adults for both local and global conditions. Therefore, timing of adult-like sensitivity to RFPs is dependent on the type of local physical elements defining its global shape. Poor visual integration between low and intermediate visual mechanisms, which could be attributed to immature feedback and horizontal connections as well as under-developed visual cortical areas, may account for such reduced sensitivity in children. Results obtained from Study 2 demonstrated that manipulating the local physical elements of RFPs impacts visual sensitivity in ASD. Specifically, sensitivity to RFPs is unaffected in ASD only when visual analysis is dependent on local deformations of luminance-defined contours. However, sensitivity is reduced for both local and global visual analysis when shapes are texture-defined. Such results suggest that intermediate-level, shape perception in ASD is functionally related to the efficacy with which local physical elements (luminance versus texture) are processed. It is possible that abnormal lateral or feed-forward / feedback connectivity within primary visual areas in ASD, which possibly arise from excitatory / inhibitory signalling imbalance, accounts for differential efficacy with which luminance and texture information is processed in ASD. These results support the hypothesis that atypical higher-level perception in ASD, when present, may have early (local) visual origins.

De senaste decennierna har förutsättningarna på arbetsmarknaden förändrats till följd av bland annat den tekniska utvecklingen och ökade krav på stresstolerans och social kompetens. Vi har upptäckt ett forskningsgap gällande möjligheter för individer med autismspektrumtillstånd att delta på den svenska arbetsmarknaden genom anställning. Studiens syfte var att undersöka Stockholms stads styrdokuments beskrivning av krav och ideal på medarbetare samt vilka insatser som bedrivs. Detta för att undersöka möjligheterna för individer med neuropsykiatrisk funktionsnedsättning i allmänhet och autismspektrumtillstånd i synnerhet att delta genom arbete i kommunens verksamheter. Vi har genomfört en dokumentstudie och använt induktiv tematisk analys för att söka förståelse. Vår slutsats är att kraven på medarbetarna tenderar hindra deltagande i arbete för studiens fokusgrupp särskilt gällande krav på social kompetens och utveckling av kommunens verksamheter. Kravet på individanpassning kan tyda på ökade möjligheter till deltagande. Då insatserna på daglig verksamhet har bristande incitament att nå reguljär arbetsmarknad kan fokus på insatser i verksamheterna hindra möjligheterna till deltagande i arbete för fokusgruppen / The last decades, prerequisites on the labour market have changed due to technical development and elevated demands on stress-resistance and social skills. We have distinguished a research gap in terms of examining the possibilities to attend the competitive labour market for adults with autism spectrum disorder in Sweden. The aim of this study is to examine regulatory documents from Stockholm municipality and how they describe requirements and ideals on their employees and which efforts they conduct. This to examine the possibilities for individuals with neuropsychiatric disabilities in general and autism spectrum disorder specifically to participate through employment within the municipality’s various functions. Our conclusion is that the demands on the employees tend to hinder participation in work for the focus group because of demands on social competencies and constant development of the organisations various functions. The demand on personal adaption could contribute to increase participation. Since the efforts within daily activities tend to lack incentives to reach the competitive labour market, a large focus on these efforts might hinder further participation in work for the focus group.