No description available.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica ( MPOC ) caracteritzada per la presència d’ obstrucció crònica i poc reversible del flux aeri, és una malaltia prevenible i tractable. L’ etiologia més freqüent en el nostre medi és el tabac. És causa freqüent de morbi mortalitat i una important causa de ingrés hospitalari en la nostra àrea, sent en la fase final quan la malaltia genera més despesa al sistema sanitari. No totes les persones fumadores acaben desenvolupant MPOC, cal una susceptibilitat genètica i la concurrència d’ una sèrie de factors afavoridors ( paquets-any acumulats, envelliment, exposició laboral o ambiental a tòxics respiratoris...) Es coneguda en la literatura l’ existència d’ un infradiagnòstic de la malaltia, en part per la desconeixença de la importància de determinats símptomes per part de la població i en part perquè els professionals no busquem prou la malaltia. Una base important en la lluita contra la malaltia és la detecció precoç. Per tal de tenir ben estudiada a la nostra població i mirar de frenar el creixement de la MPOC, vam decidir fer un estudi de cribratge, en l’ àmbit de l’ atenció primària , en la població més susceptible de tenir la malaltia , realitzant una enquesta validada de símptomes respiratoris i exposició laboral i una espirometria a totes les persones del CAP majors o iguals a 45 anys ( en l’ any 2006) que en la seva història informatitzada constaven com a fumadors i exfumadors. El fet de fer l’ espirometria en el CAP va facilitar la participació dels pacients, per la proximitat, en especial en adaptar-nos als seus horaris. La realització de les espirometries per personal del servei de Neumologia en el CAP, habituat a fer les proves, va assegurar un alt percentatge d’ espirometries correctament realitzades. L’ estudi va permetre detectar errors diagnòstics, corroborar diagnòstics de MPOC existents i diagnosticar de MPOC a persones que fins ara no es coneixien afectades de la malaltia, evitant el sobrediagnòstic d’ asmàtics fumadors com a pacients amb MPOC gràcies a la utilització de tractament amb beta-2 i corticoides inhalats durant 4 setmanes. Vam poder conèixer la susceptibilitat de la nostra població fumadora a patir la malaltia. En el treball utilitzarem com a sinònims susceptibilitat per desenvolupar MPOC i prevalença en exposats a tabac. També el grau d’ infradiagnòstic, determinar altres factors de risc per la MPOC diferents de l’ edat i els paquets-any , com són l’ exposició laboral, el dèficit d’ alfa-1 antitripsina i la presència de patologia cardiovascular. Vam determinar quins eren els símptomes respiratoris que s’ associaven amb més freqüència amb el patró d’ obstrucció parcialment irreversible. L’ estudi va demostrar que la patologia cardiovascular era més prevalent en els pacients amb MPOC i que la seva presència orientava a pensar que el pacient estava afectat de MPOC ( tenir PCV augmentava 1,7 vegades la susceptibilitat). També es va concloure que la MPOC era un factor de risc independent per l’ existència de patologia cardiovascular, com ho són el tabac, la hipertensió, la dislipèmia... L’ estudi ens va permetre fer una validació externa d’ un qüestionari de cribratge per MPOC en exposats a tabac, en l’ àmbit de l’ Atenció Primària , basat en l’ edat, els paquets-any, el IMC i uns pocs símptomes, realitzat per Price i col·laboradors, que ens va semblar d’ una gran utilitat per la seva simplicitat i sensibilitat. En analitzar els resultats del nostre estudi, per establir l’ associació entre la MPOC i els diferents paràmetres avaluats i evitar variables confusores, vam identificar variables molt similars a les que contenia el qüestionari de Price, als que vam incorporar l’ existència d’ antecedent d’ exposició laboral de risc i de tenir patologia cardiovascular. Amb aquest nou model de qüestionari afinàvem molt més en el cribratge de la MPOC en els nostres pacients exposats al tabac, permetent-nos detectar a aquells que tenen més susceptibilitat per desenvolupar la malaltia. / Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) characterized by the presence of chronic, poorly reversible obstruction of airflow is a preventable and treatable disease. The most frequent etiology in our area is tobacco. It is a common cause of morbidity and mortality and a major cause of hospitalization in our area, being the final stage when the disease leads to greater spending on healthcare. Not all smokers develop COPD, there must be a genetic susceptibility and the occurrence of a number of favouring factors (packs-year cumulative, age, occupational or environmental exposure to toxic breathing ...) It is known in the literature the existence of an under diagnosing of the disease, partly due to the ignorance of the population about the importance of certain symptoms and partly because professionals do not look for the disease systematically enough. An important foundation in the fight against the disease is early detection. In order to study our population and try to stop the growth of COPD, we decided to make a study of screening in the field of primary care in the more likely population to have the disease. To do so, we made a validated survey of occupational exposure and respiratory symptoms and a spirometry to every smoker or former smoker, who was aged 45 years or more in 2006. The fact of making the spirometry in the PCC (Primary Care Center) facilitated the participation of patients, because of the closeness, in order to adapt to their schedules. The execution of spirometry by trained technician from the service Pneumology in the PCC assured a high percentage of correctly performed spirometry. The study allowed detecting diagnostic errors, confirming existing diagnoses of COPD and diagnosing new COPD patients, avoiding the over diagnosing of asthmatic smokers as if they were COPD patients, through the use of treatment inhaled corticosteroids and beta-2 for 4 weeks. We could find the susceptibility of our smoking population to suffer the disease. The work used as synonyms susceptibility to develop COPD and prevalence in people exposed to tobacco, the degree of under diagnosing, determine risk factors for COPD apart form age and year-packages, such as the occupational exposure, the deficit of alpha-1 antitrypsin and the presence of cardiovascular disease. We determined which respiratory symptoms were more often associated with the pattern of obstruction partially irreversible. The study showed that cardiovascular disease was more prevalent in patients with COPD and that their presence led to think that the patient was suffering from COPD (PCV had increased 1.7 times the susceptibility). We also conclude that COPD was an independent risk factor for the existence of cardiovascular disease, as smoking, hypertension, dyslipidemia ... The study allowed us to have an external validation of a screening questionnaire for COPD patients exposed to tobacco in the field of primary care based on age, package-year, BMI and few symptoms conducted by Price and colleagues, which we find it has a great utility for its simplicity and sensitivity. In analyzing the results of our study to establish the association between COPD and the different evaluated parameters and to avoid confusing variables, we identify variables similar to those contained in the questionnaire of Price. We incorporated the existence of antecedent of occupational risk exposure and the fact of having cardiovascular disease. With this new questionnaire we improved a lot in the screening of COPD in our patients exposed to tobacco, allowing us to detect those who are more susceptible to developing the disease.

OBJECTIU: Avaluar el paper del DC en l'aparició de demència a una població de pacients majors de 64 anys, procedents de 54 equips d'Atenció Primària de salut d'arreu del territori català als 3 anys i mig de seguiment, segons presència prèvia o absència de DC. Avaluar també si existeix una associació entre la mortalitat, la institucionalització, la inclusió en el programa ATDOM, la comorbiditat (AVC, IAM, arteriopatia perifèrica) i el consum de recursos dels pacients en relació a la presència o absència de DC DISSENY: Estudi de cohorts retrospectiuÀMBIT: 54 Equips d'Atenció Primària d'arreu de CatalunyaSUBJECTES: 712 pacients dividits en dues cohorts segons presència o absència de DCMEDICIONS. Variables resultat (aparició d'events- demència, èxitus, institucionalització, inclussió al programa ATDOM, AVC incident i temps fins aquesta aparició-) i nombre de visites a professionals. Variables explicatives : DC, edat, sexe, màxim nivell d'estudis, CAP, FRCV (HTA, DM, DL), patologia càrdiovascular prèvia (IAM, AVC, AP), patologies relacionades amb demència (acxfa, hipotiroidisme), altres patologies cròniques.Anàlisi de supervivència (associació entre factors predictors: Hazard Ratio; distribució del temps fins a l'esdeveniment segons DC corbes de supervivència de Kaplan-Maier ; associació entre DC i el temps fins a cada esdeveniment, model de regressió de riscos proporcionals de Cox o model estès de Cox). Nivell de significació: 5%; paquet estadístic Stata/Se versió 9.1Resultats: Presenten demència 72 individus, 66 del grup de deteriorats i 6 del grup de no deteriorats (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Densitat d'incidència global de demència: 38,14 (IC 95%: 30,27-48,05) per 1000 persones-any. La presència de DC (HR que varia en el temps; 3,53 als 4 anys de seguiment) i l'edat (HR 2,59; IC 95%1,62-4,14 i P<0,001 per majors de 80 anys) expliquen l'aparició de demència. Per la resta de variables, els models són els següents. Èxitus: DC, l'edat, la comorbiditat, l'ingrés al programa ATDOM i el fet de patir un AVC ; Institucionalització: DC, l'ingrés al programa ATDOM, el fet de patir un AVC i el fet de patir demència;ATDOM: DC, l'edat, el fet de patir un AVC i el fet de no tenir DL. AVC: edat i la DM. No influeixen la HTA ni la DL ni el DC. La comorbiditat i el seguiment de la HTA expliquen la càrrega assistencial dels metges. El seguiment de la HTA, el seguiment de la DM i el sexe masculí expliquen la càrrega assistencial de les infermeres. Ni el DC ni la demència influeixen en la càrrega assistencialCONCLUSIONS: el DC és un predictor de la incidència de demència (HR varia en el temps), èxitus (HR=1,86), institucionalització (HR=4,99) i ATDOM (HR=1,87). No hem pogut demostrar que tingui aquest paper en el cas de la incidència d'AVC ni en el consum de recursos sanitaris. / "Study of the freqüency of cognitive impairment (CI) in Catalonia and prediction role of cognitive impairment. First Phase of Cuida'l study"TEXT:OBJECTIVE. To know the role of CI in dementia appearance in a population of people older than 64 years, from 54 Primary Care teams all arround Catalonia according to presence or absence of CI. DESIGN: Retrospective cohort studySETTING: Primary Care PARTICIPANTS: 712 patients divided into two cohorts according to presence or absence of CI. MEASUREMENTS: Result Variables: Dementia, death, institutionalisation, home care, stroke and times until these events. Number of visits to physician and nurse. Explicative variables: CI, age, sex, educational level, primary care team, cardiovascular risk factors, previous cardiovascular diseases, diseases related to dementia, and other chronic diseasesSurvival analysis. Signification level 5%. Statistical software: Stata 9.1.MAIN RESULTS: 72 patients adquired dementia (66 with previous CI, 6 without (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Global density of incidence of dementia: 38,14 (CI 95%: 30,27-48,05) 1000 persons-year. The presence of CI (HR time-changing: 3,53 at 4 years of follow-up) and age HR 2,59; CI 95%1,62-4,14 and P<0,001 for older than 80 years explain the diagnosis of dementia). CI is explains mortality, institutionalisation, and home care. But has no role on stroke and sanitary services use.CONCLUSIONS: CI has a role on dementia (HR time-changing), death (HR=1,86), institutionalisation (HR=4,99) and home care (HR=1,87).KEY WORDS: Cognitive impairment, prediction role, dementia, primary care

Vivimos inmersos en un mundo global donde cada vez un mayor número de personas vive en grandes urbes. Esta realidad demográfica co-existe con la vida en los territorios con una baja densidad poblacional. Estos lugares se definen como rurales. Más del 20% de los europeos vive en comunidades de menos de 2.000 habitantes. A pesar de ello poco se conoce acerca de sus necesidades sanitarias. Segovia, una de las nueve provincias de la Comunidad Autónoma de Castilla y León (España), la región con mayor extensión y menor densidad de población de Europa, cumple las condiciones de ser un paisaje rural. El objeto de estudio de esta investigación fue describir la atención médica profesional presente en el medio rural así como los procesos asistenciales de la población adulta que reside en pueblos de esta provincia. La metodología utilizada fue una etnografía multisituada / We live in a global world where there is an increasing trend for more people to live in big cities. This demographic reality means life in large spread out territories coexists with a low population density. These places are defined as rural. The population in the European Union corresponds to approximately 6.5% of the world population. More than 20% of Europeans live in communities of less than 2.000 inhabitants. Despite this, there is very little knowledge about what health needs of this population are. Segovia -Autonomous Community of Castilla-León (Spain), the region with the greatest area and smallest population density-, meets the conditions which define a rural setting. The objective of this research study was to describe the professional medical attention present in the rural setting as well as the healthcare processes of the adult population residing in villages of this province. The methodology used was a muti-situated ethnography.

INTRODUCCIÓ:La depressió és el trastorn psiquiàtric amb major prevalença a la població general. S'estima que en el futur la depressió seguirà sent una patologia rellevant. Així, Murray i López, en l'informe elaborat per la Organització Mundial de la Salut, estimen que l'any 2020 la depressió serà la segona causa de Anys de Vida Perduts per Discapacitat, amb la probabilitat de que augmenti la seva importància en les properes dècades. La Depressió Major reb un tractament basat eminentment en la prescripció de fàrmacs antidepressius des d'àmbits no especialitzats, i comporta uns costos econòmics que no han parat d'augmentar. Aquests fets, juntament amb la constatació d'uns recursos escassos i que molta gent no reb atenció, ha ajudat a la presa de consciència dels decisors sanitaris i els responsables econòmics sobre la necessitat de fer un l'ús més racional possible dels recursos. Davant la creixent demanda i la limitació dels recursos cal fer una distribució equitativa dels recursos per tal que arribin a tothom que ho necessiti.METODOLOGÍA: Es revisen les publicacions més rellevants sobre la farmacoeconomia dels antidepressius i es presenten resultats de dos estudis farmacoeconòmics comparant antidepressius al nostre país.RESULTATS:Serrano-Blanco A, Gabarron E, Garcia-Bayo I, Soler-Vila M, Caramés E, Peñarrubia-Maria MT, Pinto-Meza A, Haro JM and the DAPGA group. Effectiveness and cost-effectiveness of antidepressant treatment in primary health care: a six month randomised study comparing fluoxetine to imipramine. J Affect Disord 2006 Apr; 91 (2-3): 153-63.En aquest article es compara mitjançant un estudi aleatoritzat prospectiu el cost-efectivitat d'imipramina respecte imipramina segons la prescripció dels metges de Atenció Primària de Catalunya. Malgrat no existeixen diferències estadísticament significatives en quant a l'efectivitat, els pacients que van iniciar tractament amb imipramina presenten uns costos totals associats al tractament menors que en aquells que van iniciar el tractament amb fluoxetina. Les diferències s'expliquen fonamentalment per uns menors costos indirectes en aquells que van iniciar tractament amb imipramina.Serrano-Blanco A, Pinto A, Suárez D, Peñarrubia Maria MT, Haro JM. Cost-utility of mental health interventions for Depression in primary care in Catalonia. Acta Psychiatr Scand 2006: 114 (Suppl. 432): 39-47.En aquest estudi no aleatoritzat amb seguiment naturalístic s'analitza el cost-utilitat de diferents inhibidors de la recaptació de serotonina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària de Catalunya.Fluoxetina és el fàrmac presenta millors índex de cost-utilitat respecte paroxetina, sertralina i citalopram.CONCLUSIONS:Imipramina suposa una opció més cost-efectiva que fluoxetina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya. Fluoxetina suposa una opció més cost-útil que paroxetina, citalopram i sertralina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya.

No description available.

Introducció. Una tercera part de les consultes en atenció primària obeeixen a una malaltia infecciosa i en més de la meitat d'aquestes es deu a una infecció del tracte respiratori. Malgrat l'efecte marginal dels antibiòtics en la majoria de les infeccions respiratòries, la prescripció antibiòtica en aquestes infeccions és molt elevada. Material i mètodes. L’objectiu d’aquesta tesi va ser avaluar l’efectivitat d’un programa d’intervenció en la reducció de la prescripció antibiòtica en les infeccions del tracte respiratori. Es tracta d’un estudi multicèntric de garantia de qualitat abans-després fet en atenció primària amb metges de família de diverses Comunitats Autònomes d’Espanya. Tots els metges van enregistrar durant 15 dies en els mesos de gener i febrer de 2008 (fase preintervenció) tots els contactes amb infeccions del tracte respiratori, recollint en una plantilla les següents variables: edat, sexe, dies amb símptomes, signes i símptomes acompanyants, sospita etiològica, diagnòstic, antibiòtic prescrit, al•lèrgia a la penicil•lina, demanda d’antibiòtic i derivació a un altre nivell assistencial o no. Amb els resultats globals i de cada investigador es van realitzar les activitats d’intervenció que incloïen una reunió presencial amb presentació i discussió de resultats i diverses reunions de formació en guies d'infeccions del tracte respiratori, fullets d'informació per als pacients, taller en tests diagnòstics ràpids – tècniques antigèniques per a la detecció de l’estreptococ β-hemolític del grup A (StrepA) i test ràpid de proteïna C reactiva en sang capil•lar (PCR) – i provisió d’aquests tests diagnòstics ràpids a la consulta. Tots els metges participants en l'estudi a excepció de Catalunya van dur a terme tota aquesta intervenció (grup d’intervenció completa); en canvi, els metges catalans van realitzar la mateixa intervenció menys el taller en mètodes diagnòstics ni tampoc es van oferir els tests ràpids (grup d’intervenció parcial). En una segona fase es va repetir el mateix registre a començaments de l'any 2009 (fase postintervenció). A més, en aquest segon any es van incloure nous metges que van emplenar el mateix registre (grup control) sense fer cap intervenció. Es va efectuar una anàlisi de regressió logística multinivell considerant la prescripció antibiòtica com a variable dependent. Resultats. D’un total de 309 metges d’atenció primària que van fer el primer registre en el 2008, 281 van realitzar tota la intervenció i el segon registre (90,9%), dels quals 210 van fer la intervenció completa i 71 la intervenció parcial. El grup control el conformaren 59 metges. La infecció més freqüent va ser el refredat (40,2% de tots els casos) i el símptoma més freqüent fou la tos (75,4% dels casos). Es donaren antibiòtics en més del 85% dels casos en pneumònia, amigdalitis aguda, otitis mitjana aguda i sinusitis aguda. L’antibiòtic que més freqüentment es prescrigué va ser l’associació d’amoxicil•lina i àcid clavulànic, seguit d’amoxicil•lina. Els signes que més prediren prescripció antibiòtica abans de la intervenció foren exsudat amigdalar, otorrea i purulència de l’esput, observant-se més de divuit vegades més prescripció antibiòtica quan aquests es presentaren que quan no. La intervenció parcial no va modificar el percentatge de prescripció antibiòtica mentre que els metges que van realitzar la intervenció completa sí la van modificar, passant d’un 27,4% global a l’inici a un 16,9%, principalment en grip (passant del 3% el 2008 al 0,3% el 2009), refredat comú (2,9% a 0,7%), bronquitis aguda (62,3% a 30,2%) i faringitis aguda (18,8% a 5,1%). Aquests metges van donar menys pes a l’exsudat faringoamigdalar i a l’esput purulent com a predictors d’antibioteràpia. Els metges que empraren l’StrepA prescrigueren menys antibiòtics que aquells que no l’utilitzaren en la faringoamigdalitis i el resultat negatiu del test va ser el factor protector més important d’antibioteràpia (OR:0,008; IC95%: 0,004-0,014). Semblantment, la prescripció antibiòtica va ser menor en les infeccions del tracte respiratori inferior quan es va utilitzar la PCR (43,9% vs. 61,8%; p<0,001). Quan els valors de PCR foren inferiors a 10 mg/L es donaren antibiòtics en menys del 15% dels casos tant en la sinusitis com en les infeccions respiratòries baixes. A més, només els metges que van rebre la intervenció completa, però no els que van rebre la parcial, van modificar qualitativament la prescripció antibiòtica. Conclusions. Els resultats obtinguts en l’estudi Happy Audit confirmen que la participació activa dels metges d’atenció primària amb la realització de tests diagnòstics ràpids a la consulta s’acompanya d’una reducció dràstica d’antibiòtics en les infeccions del tracte respiratori, principalment en aquelles infeccions considerades majoritàriament virals. / Introduction. A third of primary care consultations are due to an infectious disease and more than half are caused by a respiratory tract infection. Despite the marginal effect of antibiotics in most respiratory infections, antibiotic prescriptions in these infections is very high. Material and methods. The objective of this thesis was to evaluate the effectiveness of an intervention program in reducing antibiotic prescribing in respiratory tract infections. This is a before-after quality assurance multicenter study carried out in primary care with family physicians in various regions of Spain. All doctors registered for 15 days in January and February 2008 (pre-intervention) all contacts with respiratory tract infections byfilling out a template containing the following variables: age, sex, days with symptoms, signs and symptoms accompanying, suspected etiology, diagnosis, prescribed antibiotic, penicillin allergy, antibiotic prescribed, demand of antibiotic, and referral to another setting of care or not.All physicians participating in the study with the exception of Catalonia carried out the whole intervention (full intervention group: guidelines, information brochures for patients CRP and strepA );conversely, Catalan doctors performed the same intervention excepted for the workshop on rapid tests andpoint-of-care tests were not provided (partial intervention group) without intervention. The same registry was repeated in early 2009 (postintervention). Moreover, in this second year new physicians were included who completed the same record (control group). We performed a multilevel logistic regression analysis considering antibiotic prescription as the dependent variable. Results. Out of a total of 309 primary care physicians who performed the first registry in 2008 and 281 completed the intervention and the second registry (90.9%).The most common infection was common cold (40.2% of all cases) and the most frequent symptom was cough (75.4% of cases). Antibiotics were given more than 85% of cases in pneumonia, acute tonsillitis, otitis media and acute sinusitis. The most frequently antibiotic prescribed was amoxicillin and clavulanate followed by amoxicillin. The signs that predicted more frequently the prescription of antibiotics before the intervention were tonsillar exudate, otorrhea, and sputum purulence (more than eighteen-fold more frequently if they were observed). The partial intervention did not alter the rate of antibiotic prescription while doctors assigned to the complete intervention reduced the prescription of antibiotics from an overall 27.4% before to 16.9% after the intervention. These physicians gave less weight to pharyngeal exudate and purulent sputum as predictors of antibiotic prescribing. Doctors who used StrepA prescribed fewer antibiotics than those who did not use it and negative test result was the most important protective factor for antibiotic prescription for pharyngotonsillitis (OR: 0.008, 95%CI: 0.004 to 0.014). Similarly, antibiotic prescribing was lower in the lower respiratory tract infections among ohysicians who used the CRP rapid test (43.9% vs. 61.8%, p <0.001). Conclusions.On the basis of the results of Happy Audit study we can assure that active participation of primary care physicians with the performance of point-of-care tests in the consultation is accompanied by a drastic reduction of antibiotics in respiratory tract infections, primarily in those considered as mainly viral infections.

Objetivo: Analizar propiedades psicométricas de la versión española del Screening for Somatoform Symptoms (SOMS-2) en muestra de pacientes de Atención Primaria de España. Método: Se administró la traducción Española de la versión original de la SOMS-2 junto con la Entrevista Psiquiátrica Estructurada Polivalente (EPEP) a una muestra 165 pacientes de Atención Primaria. 74 pacientes realizaron un tratamiento cognitivo-conductual de 10 sesiones semanales de hora y media de duración. Se evaluó la fiabilidad test-retest a 6 y 12 meses de finalizar el tratamiento. Resultados: La SOMS-2 de 53 ítems y con punto de corte de 4 presenta sensibilidad del 97%, especificidad de 68%, Valor Predictivo Positivo (VPP) de 85% y Valor Predictivo Negativo (VPN) de 92% y α de Cronbach de 0,82. Conclusiones: La versión española de la SOMS-2 muestra buena consistencia interna, sensibilidad y especificidad. Resulta un instrumento de cribaje útil para evaluar el trastorno de somatización en Atención Primaria.

El percentatge de població immigrant a l'estat espanyol oscil·la al voltant d'un 14%. Les característiques sociodemogràfiques d'aquests col·lectius nouvinguts ha suposat una alteració en la utilització dels recursos públics (sanitat o educació). Si pretenem garantir l'equitat en la prestació d'aquests serveis, cal identificar els factors que influeixen en la seva utilització. Definim i comparem el perfil demogràfic, socioeconòmic, de morbiditat atesa i d'utilització dels serveis sanitaris d'atenció primària pels usuaris immigrants i autòctons de la Regió Sanitaria Girona. Alhora, determinem quins d'aquests factors influeixen en l'accés i en l'ús d'aquests serveis. Les dades analitzades provenen d'un qüestionari administrat a una mostra d'usuaris dels serveis d'atenció primària de la Regió Sanitària Girona durant l'any 2006 i dels registres mèdics de l'Institut Català de la Salut. Les comparacions demogràfiques, socieconòmiques, de morbiditat atesa i utilització dels serveis sanitaris entre immigrants i autòctons es realitzen a través de contrastos paramètrics i no paramètrics. La identificació dels factors que influeixen en el primer contacte i en la freqüentació dels serveis d'atenció primària, es formula mitjançant l'especificació d'un model en dues parts. Els resultats evidencien l'existència de diferències demogràfiques, socioeconòmiques, culturals i d'estat de salut entre immigrants i autòctons. La modelització dels factors que intervenen en l'accés i freqüentació dels serveis d'atenció primària ens indica que realitzar el primer contacte amb els serveis de salut només es veu influenciat per factors relacionats amb la morbiditat. En canvi, una major o menor freqüentació depèn tant de factors relacionats amb la pròpia salut com dels elements socioeconòmics i demogràfics abans esmentats. Addicionalment, l'anàlisi fa evident no es pot considerar el col·lectiu d'immigrants com un tot homogeni, doncs l'origen de l'usuari és un element clau a l'hora de determinar diferents intensitats en l'accés i freqüentació. / The proportion of immigrants in Spain ranges around 14%. Sociodemographic characteristics of these newcomer's groups has meant an alteration in the use of public resources (health or education). If we want to ensure equity in the provision of these services, we must identify the factors that influence their use. We have defined and we have compared demographic profile, socioeconomic status, morbidity and the utilization of primary health care services for immigrant and native users in Girona Health Region. Likewise, we have determined which of these factors influence into the access and into the use of these services. The data come from a questionnaire administered to a sample of users of primary health cares services in Girona Health Region during 2006, and from the medical records of the Catalan Health Institute. Comparisons of demographic, socioeconomic, morbidity and health care services utilization between immigrants and natives are performed through parametric and nonparametric contrasts. The identification of factors that influence into the initial contact and into the frequency of primary care services utilization is formulated by specifying a model in two parts. The results show the existence of differences in demographic, socioeconomic, cultural and health status between immigrants and natives. The modeling of factors that affect access and frequency of primary health care services shows that make the first contact with health services is influenced only by factors related to morbidity. In contrast, a greater or lesser frequency depends on both their own health-related factors such as socioeconomic and demographic elements mentioned above. Additionally, the analysis evidences that immigrants are not an homogeneous collective, so the user origin is a key element in determining access to different intensities and frequency.

1) Objectives: - To systematically evaluate the effectiveness of pharmacist care compared with usual care (UC) on improving adherence to antidepressants in depressed outpatients. - To evaluate the effectiveness and cost‐effectiveness of a community pharmacist intervention (CPI) compared to UC in the improvement of adherence to antidepressants and patient wellbeing in a primary care population initiating treatment with antidepressants. 2) Methods: A systematic review and meta‐analysis of randomized controlled trials (RCTs) that evaluated the impact of pharmacist interventions on improving adherence to antidepressants was conducted. RCTs were identified through electronic databases and manual search. Methodological quality was assessed and methodological details and outcomes were extracted in duplicate. A RCT comparing patients with depressive disorder receiving a low intensity CPI (87) with patients receiving UC (92) was performed in Barcelona. The intervention consisted of an educational programme focused on improving knowledge about medication, improving patients’ compliance and reducing stigma. Measurements took place at baseline, 3 and 6 months. Adherence was continuously registered from the computerized pharmacy records. Secondary outcomes included clinical severity of depression (PHQ‐9), health‐related quality of life (HRQOL) (EuroQol‐5D) and satisfaction with the treatment received. Direct and indirect costs were assessed using the Client Service Receipt Inventory. Unit costs were derived from official local sources. Quality‐Adjusted Life‐Years (QALYs) were calculated using the EuroQol‐5D Spanish tariffs. 3) Results: Six RCTs were identified in the systematic review; most of them were conducted in the USA. A total of 887 depressed patients who were initiating or maintaining treatment with antidepressants and who received pharmacist care (459 patients) or UC (428 patients) were included in the review. The most commonly reported interventions were patient education and monitoring, monitoring and management of toxicity and side effects and compliance promotion. Overall, no statistical heterogeneity or publication bias was detected. The pooled odds ratio was 1.64 (95% CI 1.24‐2.17). Subgroup analysis showed no statistically significant differences in results. Results from the RCT showed that patients in the CPI group were more likely to remain adherent at 3 and 6‐month follow‐up but the difference was not statistically significant. No statistically significant differences were observed in clinical symptoms or satisfaction with the pharmacy service. However, patients in the CPI group showed greater statistically significant improvement in HRQOL compared to UC patients, both in the ITT and PP analyses. Overall costs were higher in the CPI group than in UC patients, mainly because of differences in productivity losses. There were no statistically significant differences between groups in QALYs. From the societal perspective, the incremental cost‐effectiveness ratio (ICER) for CPI compared with UC was €9,335 per extra adherent patient. The incremental cost‐utility ratio (ICUR) was €38,896 per QALY gained. If willingness to pay (WTP) is €50,000 per one extra adherent patient, per extra remission of symptoms or per QALY, the probability of the CPI being cost‐effective was 0.71, 0.52 and 0.56, respectively. From the healthcare perspective, the ICER was €862 per extra adherent patient. ICUR was €3,542. The probability of the intervention being cost‐effective was 0.75 if WTP is €12,000 for an extra adherent patient and €40,000 for QALY gained. The probability of the CPI being cost‐effective in remission of depressive symptoms was 0.55 for a WTP of €50,000. 4) Conclusions: A pharmacist intervention could be a good strategy to improve patients’ adherence to antidepressants in primary care but evidence supporting the pharmacist intervention in depressed patients is still limited, especially in community pharmacies and outside the USA. A low intensity CPI proved to be ineffective in improving patients’ adherence to antidepressants or clinical symptomatology. However, it was effective in improving the patient’s HRQOL. The CPI was not cost‐effective in comparison with UC in the improvement of adherence, depressive symptoms and QALYs.