La documentación notarial de diversos archivos de la ciudad de Barcelona (capitular, municipal y de protocolos del colegio de notarios), especialmente los llamados libros especiales de testamentos, inventarios y encantes (o subastas), ha sido analizada para el periodo comprendido entre los años 1396 y 1475 con el fin de recoger, en un apéndice documental, todas las bibliotecas de clérigos, médicos, juristas y otros ciudadanos (entre los cuales, notarios, mercaderes, artesanos, etc). Después de su edición crítica (a la que se ha incorporado la identificación de los títulos y obras que se mencionan en estas bibliotecas), se estudian diversos aspectos relacionados tanto con la historia de la cultura como con disciplinas propias del area de ciencias y técnicas historiográficas (paleografía y codicología, básicamente).

Un estudio de las 65 tablillas y 8 nódulos de arcilla en lineal b procedentes de Micenas (Grecia), datados entre 1250 y 1200 a.c., a partir de la última edición de los textos: -Olivier, J.-P. y Melena, J.L., Tithemy, Salamanca 1991, intenta esclarecer el funcionamiento del palacio de Micenas en el siglo XIII a.c. El estudio combina los análisis arqueológico y filológico. Los cuatro primeros capítulos analizan los cuatro establecimientos palaciegos en donde se han hallado el grueso de los textos: 1/casa del comerciante de aceite, con registros de aceite y lana, 2/ casa de las esfinges, con registros de especias y vasos; 3/casa occidental, que funciona como alojamiento y manutención de fuerzas de trabajo; 4/casa de la ciudadela, que es la zona de culto religioso. Cuatro tablillas aisladas son examinadas en el capítulo V. En las conclusiones abordamos el examen paleográfico de los textos, la descripción de la lengua de Micenas, la composición de su población a partir de los antroponimos y el sistema de archivos de este reino.

No description available.

No description available.

Il presente lavoro di ricerca, che rientra nel programma di dottorato dell' Università degli studi di Salerno in co-tutela con l'Universitat Autònoma de Barcelona, vuole essere uno studio sugli aspetti filosofici ed antropologici della dottrina etica di Nicola di Ockham alla luce della condanna parigina del 1277. Il suo scopo è uindi quello di spiegare, partendo dall'analisi dell'ambiente intellettuale di Parigi e Oxford negli anni in cui è vissuto Nicola di Ockham, come nasce e si sviluppa l'idea di amicizia nel medioevo, per giungere alla dottrina vera e propria di Nicola di Ockham.

Esta Tesis Doctoral ha consistido principalmente en el estudio, edición latina y traducción al castellano de las Questiones super libro "De animalibus" Aristotelis, obra inédita de Pedro Hispano (1205-1277) contenida en el manuscrito 1877 (folios 256ra-290vb) de la Biblioteca Nacional de Madrid.De forma previa a su edición y traducción se ha ofrecido una breve visión tanto de los aspectos más relevantes de la figura y obra de Pedro Hispano, al que se identifica con el papa Juan XXI, como del gran momento histórico que le tocó vivir, el siglo XIII, siglo de la Escolástica y del renacimiento aristotélico.Las Questiones super libro "De animalibus" Aristotelis, posiblemente el comentario más antiguo escrito en latín sobre la zoología de Aristóteles, fue descubierto en 1928 por el profesor Martin Grabmann, momento desde el cual se han venido estudiando interesantísimos aspectos sobre este texto, pero, sin embargo, no se ha realizado hasta ahora una edición.El autor Pedro Hispano toma como base el texto de Aristóteles a través de la traducción latina titulada De animalibus, llevada a cabo en Toledo sobre el 1220 por Miguel Escoto a partir de un texto árabe. Esta obra, De animalibus, en la Edad Media incluía tres importantes tratados aristotélicos: Historia animalium (libros I-X), Partes animalium (libros XI- XIV) y Generatio animalium (libros XV-XIX).Si bien la base de las Questiones es la obra zoológica de Aristóteles, sin embargo, Pedro bebe de un ingente y diverso número de fuentes. Estas fuentes, tanto de autoridades y obras grecolatinas, como árabe-judías, y, por supuesto, cristianas, demuestran que el texto no es exclusivamente de temática zoológica, sino que en él se discuten importantísimos temas médicos y filosóficos, dejando constancia del vasto conocimiento por parte de Pedro Hispano tanto de la obra aristotélica como de la medicina de su época.Con respecto a la forma literaria, decir que el texto no es propiamente un comentario acerca de los animales, sino más bien, y como lo indica el propio título, una colección de cuestiones de tipo salernitano, cuyo uso era considerado el más adecuado para el análisis y la comunicación entre la comunidad científica de la Baja Edad Media a la que, sin duda, pertenecía Pedro Hispano. Así pues, para dar una idea general del contenido de estas cuestiones, se han incluido también la tabla de contenidos que se halla en los primeros folios del manuscrito (folios 19ra-23ra).Asimismo se ha querido ofrecer una edición prácticamente paleográfica, ya que tras ir resolviendo las innumerables abreviaturas halladas en el manuscrito, la editora se ha mantenido fiel al texto, corrigiendo sólo algún error o añadiendo alguna palabra para intentar resolver las dificultades que nos ofrecía su lectura.Por último también se han incluido unos índices temáticos relativos al texto latino. En ellos se han anotado tanto los nombres propios, principalmente de autoridades y obras citadas por Pedro Hispano, como los nombres de animales, sus partes y sus sustancias, y los metales, plantas y sus derivados. / This doctoral thesis has consisted mainly of the study, Latin edition and translation into Spanish of the Questiones super libro "De Animalibus" Aristotelis, unpublished work of Pedro Hispano, (1205-1277) contained in the manuscript 1877 (ff. 256 ra-290vb) of the National Library of Madrid.Previously to its edition and translation a brief view both, of the most relevant aspects of the figure and work of Pedro Hispano has been offered. This autor is identified with Pope Juan XXI, and of the great historic moment that he lived, the XIIIth century, century of the Scholastic and the Aristotelian Renaissance.The Questiones super libro "De Animalibus" Aristotelis, probably the oldest commentary written in Latin about the zoology of Aristotle, was discovered in 1928 by professor Martin Grabmann. Since then, really interesting aspects about this text have been studied but, nevertheless, an edition hasn´t been published so far.The author Pedro Hispano takes as his basis the text of Aristotle through the Latin translation entitled De Animalibus, done in Toledo around 1220 by Miguel Escoto considering an Arabic text. This work, De Animalibus, included 3 important Aristotelic treatises in the Middle Ages: Historia animalium (books I-X), Partes Animalium (books XI-XIV) and Generatio Animalium (books XV-XIX).The basis of the Questiones is the zoological work of Aristotle, nevertheless, Pedro feeds from a diverse and huge number of sources. These sources, both of authorities and Greco-Latin works, Arabic-Jewish and, of course, Christian, show that the text isn´t exclusive of zoological theme but really important medical and philosophical themes are discussed, putting on record a vast knowledge on the part of Pedro Hispano both of the Aristotelic work and of the medicine of his time. Regarding the literary form, this text isn't exactly a commentary about animals, but rather, and as the title shows, a collection of Salernitan questions, which use was considered the most appropriate for the analysis and the communication among the scientific community of the Low Middle Ages to which, no doubt, Pedro Hispano belonged. So, in order to have a general idea of the content of these questions, the chart of contents that appears in the first sheets of the manuscript (sheets 19ra-23ra) has also been includedLikewise the editor has wanted to offer an edition practically paleographic, because after having solved the countless abbreviations found in the manuscript, she has wanted to stick to the text, correcting only some mistakes or adding some word to try to solve the difficulties that its reading offered.Finally, some theme indexes related to the Latin text have also been included. In them have been annotated both the proper names, mainly those of the authorities and workers quoted by Pedro Hispano, and the animals names, their parts and substances, and metals, plants and their derivatives.

La investigació portada a terme ha determinat els principals models d'arquitectura domèstica localitzats a Catalunya durant la tardorepublica i l'altimperi. El seu anàlisi permet visualitzar el procés d'introducció dels models romans en l'àmbit domèstic, les seves adaptacions i particularitats, així com la seva evolució. Un dels elements principals d'aquesta investigació va ser l'elaboració d'un catàleg de totes les restes del territori català amb suficient entitat per ser considerades una unitat domèstica. De cadascun dels exemples es va estudiar la evolució històrica i cronològica de l'edifici, la seva arquitectura i funcionalitat tenint en compte les seves tècniques constructives, els seus materials i morfologia i la relació entre els seus espais, així com els sistemes d'abastiment i evacuació d'aigües, entre d'altres. També es va analitzar la decoració arquitectònica, recollint les dades sobre els paviments, mosaics, parets, elements escultòrics, etc.Per realitzar aquesta tasca es va extreure la informació de diferents fonts arqueològiques. En primer lloc es van recollir les dades publicades, en la majoria dels casos es van consultar les memòries d'intervenció arqueològica, i en tots els jaciments en que va ser possible, es van estudiar les restes in situ.Finalment es va realitzar l'anàlisi crític de tota la documentació amb l'objectiu d'uniformar i donar coherència a tot el conjunt, per poder evitar interpretacions errònies que podrien donar una imatge irreal de les morfologies de les cases urbanes d'aquest context i que dificultessin l'extracció d'unes conclusions més rigoroses. Així doncs, aquest catàleg no és només una recopilació d'informació arqueològica, sinó l'estudi crític de cadascuna de les unitats domèstiques, interpretades i discutides amb una definició actualitzada. Per complementar aquest estudi, s'ha elaborat una planimetria de casa una de les cases. Amb aquesta planimetria se ha intentat identificar i diferenciar les restes pertanyents a les diverses fases d'aquests espais, reflexant-ho en forma de plantes consecutives.Un cop realitzat l'estudi de cadascuna de les cases, es va treballar el conjunt de la documentació per ciutats. La parcialitat dels descobriments va provocar una amplia disseminació de les dades referent aquest tipus d'arquitectura, però es va poder donar coherència a tota la informació quan es va inserir dins del seu context urbà. És per aquest fet, que es va estudiar l'arquitectura domèstica per ciutats, sense oblidar que cada una d'elles presenta unes característiques i evolució pròpies. En l'estudi de l'arquitectura domèstica per ciutats es va analitzar la topografia, l'urbanisme, el desenvolupament i evolució històrica de cada ciutat, per poder analitzar les cases contextualitzades en el seu entorn urbà i poder aportar un pas més en el coneixement de l'urbanisme de cadascuna de les ciutats del nord-est de l'antiga Tarraconense.En l'estudi del conjunt de l'arquitectura domèstica s'observaven i analitzaven les tipologies que havia aportat la ciutat. Dins de l'anàlisi arquitectònic de les restes es treballava sobre l'estructura del col·lectiu de les unitats, treballant l'ingrés, l'àrea de circulació, la zona residencial, la zona de servei i producció i la zona de culte. En l'anàlisi arquitectònic també es van incloure els resultats de l'estudi de la tècnica constructiva, del sistema hidràulic documentat en les diverses cases de la ciutat i de la decoració interior, tant a nivell pictòric com musivari. Així doncs, les conclusions han tingut present la diversitat tant dels processos urbans com del resultat arqueològic de cada ciutat.Finalment va ser necessari crear una tipologia per classificar les evidències arqueològiques i així obtenir una millor comprensió de les restes. / The investigation which has been carried out has determined the major domestic architectural models located in Catalonia during the late republican and early empire era. Its analysis enables to see the process of the introduction of Roman models in the domestic field, its adaptations and peculiarities as well as their evolution. One of the main elements of this investigation was drawing up a catalogue of all the remains in the Catalan territory with enough significance as to be considered a domestic unit. The historical evolution of each element was studied. Also, the chronology of the building, its architecture and functionality, taking into account its building techniques, materials , morphology and the connection among its areas as well as water supply and evacuation system among other things. The architectural decoration was also analysed collecting all the details of the pavements, mosaics, walls, sculptural elements etc.Information has been taken from different archaeological sources in order to carry out this task. Firstly, the published data, often presented as reports of archaeological intervention, was collected and in all the archaeological diggings which was possible, the remains were studied in situ. Finally, a critical analysis of all the information was carried out in order to standardize it and give it coherence as a whole, avoiding wrong interpretations, which could give an unreal image of the morphology of the urban houses in this context and would make it difficult to draw stricter conclusions. Therefore this catalogue is not only a compilation of archaeological documentation, but the critical study of each domestic unit, which have been discussed and interpreted with an updating definition. To complete this study, a planimetry of each dwelling was made. It has been the procedure to use this planimitry to identify and differentiate the remains, which belong to the different stages of these areas, reflecting them as consecutive plans.Once the study of each house was completed, the overview information of each city was examined. The partiality of the discoveries caused a wide dissemination of all the details regarding this type of architecture. Because of this, it was possible to give coherence to all these remains inserting them in their urban context and thus contributing one more step into the knowledge of the urbanism of each city in the north-east of the Tarraconensis. In order to do so, the domestic architecture was studied city by city, taking into account the fact that each one of them present their own characteristics and evolution. When studying the domestic architecture of each city, their topology, urbanism, development and historical evolution was analysed, so that later on the domestic architecture could be contextualized and analysed in its urban environment.In the overview study of domestic architecture , the typology that the cities had brought were observed and analysed. It was worked on the structure of the collective units within the architectural analysis of the remains, studying the entry, circulation area, residential space, service and production area and worship place. The results of the study of the constructive technique was also included in the architectural analysis, as well as the hydraulic system documented in the several houses of the city and the interior decoration, both at a pictorial level and the mosaics. This way, the conclusions have taken into consideration the diversity of both the urban processes as of the archaeological result of each city.Finally, it became necessary to create a typology in order to classify the archaeological evidences thus obtaining a better comprehension of the remains.

Aquest estudi pretén examinar les estratègies i la producció oral d’aprenents d’anglès com a llengua estrangera en tres tasques comunicatives a l’aula. Els objectius van ser investigar: a) diferències entre les tasques en la producció oral d’aprenents de competència alta i baixa b) diferències entre les tasques en l’ús de les estratègies d’aprenents de competència alta i baixa c) diferències en la producció oral i l’ús de les estratègies entre els grups d’alta i baixa competència d) si les estratègies que els aprenents creuen que fan servir reflecteixen les estratègies que realment fan servir i e) fins a quin punt el qüestionari d’estratègies pot preveure la producció oral. En aquest estudi, hi van participar 48 estudiants universitaris catalans i espanyols amb un nivell de competència oral baix (N=24) i alt (N=24), a més a més de quatre nadius que van actuar com a punts de referència per a la producció oral. Els participants es van gravar en vídeo en parelles, fent les tres tasques: explicant una història en dibuixos (Picture Story), descrivint una obra d’art (Art Description) i omplint buits en la informació proporcionada (Information Gap). Les tasques es van fer en un espai de dues setmanes entre cadascuna. Immediatament després de cada tasca els aprenents van assenyalar les estratègies que havien percebut (PSU) en un qüestionari de 44 ítems (SQ). Una anàlisi factorial va agrupar PSU en cinc categories: les estratègies Interaccionals, Compensatòries, de Manteniment de flux de la conversa, Planificació i Avaluació, que es van utilitzar per a l’anàlisi de diferències en l’ús de les estratègies. Així mateix, una submostra dels grups d’alta (N=4) i baixa (N=4) competència van participar en sessions retrospectives per reflexionar sobre com van actuar durant les tasques. Entre les tres tasques, segons les proves Friedman-Wilcoxon, es van trobar diferències significatives en totes les mesures de producció oral, amb l'excepció de la velocitat de la parla, i l'autoreparació en el grup alt. La complexitat estructural va ser més alta en el Picture Story, la complexitat lexical va ser més alta en l'Art Description i la precisió i fluïdesa van ser més altes en l'Information Gap. Pel que fa a PSU, el 34% de les estratègies van ser diferents en el grup alt i el 9% en el grup baix. En el grup alt la majoria de les diferències van ser en les estratègies Interaccionals i Compensatòries, que es van utilitzar més en l'Information Gap. Entre els grups de competència baixa i alta, segons les proves Mann-Whitney, hi havia diferències significatives en la producció oral. La precisió, la complexitat lèxica, la complexitat estructural i la velocitat de la parla van ser constantment més altes en el grup alt a cada tasca. No obstant, hi havia poques diferències entre les altres mesures de fluïdesa (pauses llargues, repetició, reformulació i autocorreció). En el cas de PSU, hi havia poques (18% max.) diferències entre els grups de diferents competències en cadascuna de les tasques. En general, el grup baix feia servir unes quantes estratègies Compensatòries més. Per validar el qüestionari, el PSU va ser contrastat amb l’ús real de les estratègies (ASU) identificades en les actuacions en les tasques i en els comentaris durant les sessions retrospectives. Primer, el grup alt va ser constant a l’hora de concretar el nivell d’ús d’un 63% de les estratègies comparada amb un 48% en el grup baix. Segon, el grup alt va ser capaç de indicar les diferències en l’ús de les estratègies entre les tres tasques amb més precisió. No obstant, es van trobar més diferències en ASU entre les tasques que les indicades pels dos grups en PSU. Finalment, l’anàlisi de regressió múltiple de les cinc categories d’estratègies i les nou mesures de producció va mostrar que la SQ podria preveure moderadament la precisió (23%), la complexitat lexical (36%) i la velocitat de la parla (31%). Concretament, com més estratègies Compensatòries indicaven els aprenents, més baixa era la precisió, la complexitat lexical i la velocitat de la parla. Els resultats s’expliquen segons els mecanismes de processament de la parla i els trets cognitius i interaccionals de les tasques, i s‘arriba a les conclusions següents: a) l’ús de les estratègies i la producció oral es pot preveure a partir de les característiques de les tasques, b) la tasca influeix en l’ús de les estratègies més que la competència, c) és possible que no es vegin diferències en l’ús de les estratègies entre grups de diferentes competències perquè fan servir les mateixes estratègies però de maneres diferents, d) els qüestionaris sobre estratègies són indicadors moderats de l’ús real de les estratègies i e) la relació entre les estratègies i la producció oral és no-lineal. / Este estudio pretende examinar las estrategias y la producción oral de los estudiantes de inglés como lengua extranjera en tres tareas comunicativas en el aula. Los objetivos fueron investigar: a) diferencias entre las tareas en la producción oral tanto en estudiantes de competencia alta como baja b) diferencias entre el uso de las estrategias tanto en estudiantes de competencia alta como baja c) diferencias en la producción oral y el uso de las estrategias entre los grupos de competencia alta i baja d) si hay correspondencia entre las estrategias que creen que utilizan y las que realmente utilizan y e) hasta qué punto un cuestionario sobre las estrategias refleja la producción oral. En este estudio participaron una muestra de 48 estudiantes universitarios catalanes y españoles con competencia oral baja (N=24) y alta (N=24), además de 4 nativos que actuaron como puntos de referencia para la producción oral. Los participantes se grabaron en video por parejas, realizando tres tareas: explicando una historia en dibujos (Picture Story), describiendo una obra de arte (Art Description) y rellenando lagunas en la información proporcionada (Information Gap). Las tareas se realizaron dejando un periodo de dos semanas entre cada una. Inmediatamente después de cada tarea los estudiantes señalaron las estrategias que creyeron utilizar (PSU) en un cuestionario de 44 artículos (SQ). Un análisis factorial agrupó las estrategias en cinco categorías: Interaccionales, Compensatorias, Mantenimiento del flujo de la Conversación, Planificación y Evaluación, que se utilizó para analizar las diferencias en el uso de las estrategias. Así mismo, una submuestra de los grupos de competencia alta (N=4) y baja (N=4) participaron en sesiones retrospectivas para reflexionar sobre su actuación durante las tareas. Entre las tres tareas, de acuerdo con las pruebas Friedman-Wilcoxon, encontramos diferencias significativas en todas las medidas de producción oral, con la excepción de la velocidad de habla y la autocorrección en el grupo alto. La complejidad estructural fue más alta en el Picture Story, la complejidad léxica fue más alta en el Art Description y la precisión y la fluidez fueron más altas en el Information Gap. Por lo que se refiere a PSU, se encontraron diferencias en un 34% de las estrategias en el grup alto y un 9% en el grupo bajo. En el grupo alto, la mayoría de las diferencias se dieron en las estrategias Interaccionales y Compensatorias, más utilizadas en el Information Gap. Entre los grupos de competencia baja y alta, de acuerdo con las pruebas Mann-Whitney, hubo diferencias significativas en la producción oral. La precisión, la complejidad léxica, la complejidad estructural y la velocidad de habla fueron coherentemente más altas en el grupo alto en todas las tareas. No obstante, hubo pocas diferencias entre las otras medidas de fluidez (pausas largas, repetición, reformulación y autocorrección). En el caso de PSU, hubo pocas diferencias (18% max.) entre los grupos de diferente competencia en cada una de las tareas. En general, el grupo bajo utilizó unas cuantas estrategias Compensatorias más. Para validar el cuestionario se contrastó el PSU con el uso real de las estrategias (ASU), identificadas en las tareas y a partir de los comentarios durante las sesiones retrospectivas. Primero, el grupo alto concretó de forma precisa un 63% de las estrategias frente a un 48% en el caso del grupo bajo. Segundo, el grupo alto fue capaz de indicar con más precisión las diferencias de uso de las estrategias en cada una de las tres tareas. No obstante, encontramos más diferencias entre las tareas en ASU que las identificadas en el PSU por los dos grupos. Finalmente, el análisis de regresión múltiple de las cinco categorías de estrategias y las nueve medidas de producción indicó que la SQ podría predecir un 23 % de la precisión, 36% de la complejidad léxica y 31% de la velocidad de habla. A más estrategias Compensatorias, menor precisión y complejidad léxica y menor velocidad de habla. Los resultados se explican de acuerdo con los mecanismos de procesamiento de habla y los rasgos cognitivos e interaccionales de las tareas, y se llega a las conclusiones siguientes: a) el uso de las estrategias y la producción oral se puede predecir a partir de las características de las tareas, b) la tarea influye en el uso de las estrategias más que la competencia, c) es posible que no se reflejen las diferencias en el uso de las estrategias entre grupos de diferente competencia, debido a que, aunque utilizan las mismas estrategias, las utilizan de forma diferente, d) los cuestionarios sobre estrategias son indicadores moderados del uso real de las estrategias y e) la relación entre las estrategias y la producción oral es no-lineal. / This study sought to examine EFL learners’ strategies and spoken production on different types of oral communication tasks in the classroom. The objectives were to investigate: a) across-task differences in spoken production for high and low proficiency learners, b) across-task differences in strategy use for high and low proficiency learners, c) differences in both spoken production and strategy use between high and low proficiency groups, d) whether strategies learners perceived using reflected the strategies they actually used and e) to what extent a strategy questionnaire could predict spoken production. In this study 48 Catalan and Spanish undergraduates participated with low (N=24) and high (N=24) oral proficiency, as well as four native speakers who acted as benchmarks for spoken production. Participants were recorded on video in pairs performing three oral tasks: a Picture Story, an Art Description and an Information Gap. Tasks were carried out two weeks apart. Immediately after each task learners reported their perceived strategy use (PSU) on a 44–item strategy questionnaire (SQ). Factor analysis grouped PSU into five categories: Interactional, Compensation, Conversation flow maintenance, Planning and Evaluating strategies, which were used to analyze differences in strategy use. In addition, a sub-sample from the high (N=4) and low (N=4) proficiency groups participated in stimulated recall sessions to reflect on their task performance. Across the three tasks, according to Friedman-Wilcoxon tests, significant differences in all spoken production measures were found for both proficiency groups, except for speech rate, and self repair for the high group. Structural complexity was highest on the Picture Story, lexical complexity was highest on the Art Description and accuracy and fluency were highest on the Information Gap. As for PSU, 34% strategies differed for the high group compared to 9% for the low group. For the high group most differences were in Interactional and Compensation strategy use, which was higher on the Information Gap. Between low and high proficiency groups, according to Mann-Whitney tests, there were significant differences in spoken production. Accuracy, lexical complexity, structural complexity and speech rate were consistently higher for the high group on every task. However, there were few differences in other fluency measures (long pauses, repetition, reformulation and self- repair). As for PSU, there were few (18% max.) significant differences between proficiency groups on any one task. In general, the low group used a few more Compensation strategies. To validate the questionnaire PSU was contrasted with actual strategy use (ASU), identified in task performances and stimulated recall comments. Firstly, results showed that the high group were consistent in reporting 63% strategies compared to 48% for the low group. Secondly, the high group was able to gauge differences in strategy use across the tasks more accurately. However, more differences in ASU were found across tasks than identified by both groups as PSU. Finally, multiple regression analysis with the five strategy categories and nine production measures revealed that the SQ was a weak predictor of accuracy (23%), lexical complexity (36%) and speech rate (31%). In particular, the more Compensation strategies learners perceived using, the lower their accuracy, lexical complexity and speech rate. Results are discussed in terms of speech processing mechanisms and cognitive and interactional task features with the following conclusions: a) strategy use and spoken production can be predicted from task characteristics, b) task influences strategy use more than proficiency, c) differences in strategy use may not be observed between proficiency groups, because they may use the same strategies but in different ways, d) strategy questionnaires are moderate indicators of actual strategy use and e) the relationship between strategies and spoken production is non-linear.

La teledetecció proporciona, probablement, la més enorme font de dades de la qual la humanitat disposa sobre el planeta. I aquesta generació de dades continua creixent a un ritme vertiginós, no només perquè els satèl·lits existents segueixen enviant imatges, sinó també perquè es llancen nous satèl·lits, en molts casos capaços de generar encara més informació. Aquest procés comporta enormes possibilitats d’aplicació, però també una important problemàtica de maneig de tota aquesta informació i una creixent necessitat de formats de compressió que permetin disminuir el volum de dades emmagatzemades sense disminuir significativament la qualitat de les imatges per a aplicacions posteriors. A més a més, el nou paradigma de les Infraestructures de Dades Espacials (IDE), promou l’establiment de serveis de dades web, que habitualment requereix de l’ús d’estratègies de compressió per a transferir imatges de manera repetitiva a entorns d’ample de banda potser restringit. L’objectiu principal d’aquesta Tesi doctoral és estudiar i quantificar els efectes de diferents tècniques de compressió amb pèrdua en la cartografia generada a través d’imatges de teledetecció, considerant diferents tipus d’imatges, escenaris geogràfics, mètodes de generació de cartografia i opcions de compressió (estàndard: JPEG, JPEG 2000 o CCSDS; moment en què es comprimeix: a bord o usuari; diversos nivells de compressió). Entre les principals aportacions s’ha descobert que l’efecte de la compressió depèn de la metodologia emprada per a obtenir la cartografia desitjada, de l’estàndard de compressió emprat, del moment en què la compressió s’ha realitzat i de la fragmentació de la zona a cartografiar. Les zones més fragmentades accepten menys compressió, especialment si s’usen els estàndards menys eficients. JPEG 2000 obté millors resultats que JPEG clàssic quan s’aplica a nivell d’usuari, especialment si s’empra compressió 3D en JPEG 2000. CCSDS obté millors resultats que JPEG 2000 quan s’utilitza a bord a raons de compressió baixes (les desitjades en aquest entorn) i si el rang dinàmic de la imatge és petit baix (fins a 1000). Finalment, l’adaptació de l’estàndard JPEG 2000 per a codificar les zones de NODATA és factible emprant tècniques de codificació que milloren la fidelitat de la compressió evitant codificar la zona definida com a NODATA, i permetent mantenir la seva definició, de gran utilitat per als usuaris de teledetecció. Des d’un punt de vista més quantitatiu, els resultats de la tesi mostren que quan s’utilitzen tècniques de fotointerpretació sobre ortoimatges per a obtenir un mapa categòric d’usos del sòl, una compressió JPEG 2000 del 5:1 pot ser aplicada sense obtenir efectes en la cartografia obtinguda, més enllà dels propis deguts a la subjectivitat del fotointèrpret. Quan s’usen models de regressió per a obtenir variables quantitatives com la temperatura mitjana o mínima anual, a partir de dades de teledetecció (temperatura de superfície terrestre i NDVI) i/o variables geogràfiques (altitud, latitud, continentalitat, etc.), la compressió JPEG 2000 no afecta a la regressió fins a raons de compressió molt elevades (25:1 o 5:1 segons si s’usen només variables climàtiques o també variables de teledetecció). Si l’objectiu és la classificació píxel a píxel multitemporal d’imatges de satèl·lit per a obtenir mapes d’usos del sòl, la compressió aplicada pot ser diferent en funció del tipus de paisatge (zona de boscos o de conreus) i la fragmentació de la zona. El rang de compressions JPEG 2000 admeses varien des del 3.33:1 o 5:1 en el pitjor dels casos (zones de boscos fragmentades) fins l’100:1 (zones de conreus menys fragmentades). Si la classificació s’obté a través de tècniques de segmentació (grups de píxels), les conclusions indiquen que fins a compressions JPEG 2000 de 20:1 (depenent de la fragmentació de la zona), la classificació obtinguda és similar a la classificació original. / Remote sensing is probably the largest source of data about the Earth that humanity has. Data are continually generated, and the amount of information we are acquiring is growing. This is not only because the currently existing satellites keep sending images, but also because new satellites that generally generate more information are being launched. This process clearly provides enormous application potential, but there is also an important handling problem and a growing need for compression formats that allow the volume of stored data to be decreased without significantly reducing the quality of the images used in applications. The new Spatial Data Infrastructures (SDI) paradigm developed over recent years promotes the establishment of web data services, usually in terms of the Open Geospatial Consortium. These services require compression and interactive transmission strategies in order to transfer images (which may be very large) repetitively to environments with restricted bandwidth. The problems related to restricted bandwidth are especially critical in emergency situations in which mobile devices with low bandwidth are usually the only option. The main aim of this PhD Thesis was to study and quantify the effects of several lossy compression techniques on the cartography resulting from remote sensing images, taking into account several image types, geographical scenarios and compression options (standards: JPEG, JPEG 2000 or CCSDS, using on board compression or user compression). Among the main contributions of the thesis, we found that the effect of compression depends on the methodology used to obtain the cartography, on the compression standard employed and on the fragmentation of the study area. More fragmented areas cannot be compressed as much as less fragmented areas, especially if less efficient standards are used. JPEG 2000 obtains better results than the classic JPEG, especially if 3D JPEG 2000 is used. CCSDS obtains better results than JPEG 2000 when on board compression is used at low compression ratios (which are enough in this environment) and if the dynamic range of the image is low (up to 1000). Finally it is possible to use a JPEG 2000 modification to code NODATA areas with coding techniques that improve compression fidelity, avoid coding NODATA areas and allow them to be defined, which is very useful for remote sensing users. From a quantitative point of view, these results show that when photointerpretation techniques are used on orthoimages to obtain a land cover map, JPEG 2000 compression can be applied at 5:1 with fewer effects on the resulting cartography than those introduced by the subjectivity of the photointerpreter. When regression models are applied to obtain quantitative variables, such as mean or minimum annual temperature, from remote sensing data (land surface temperature and NDVI) and/or geographical variables (altitude, latitude, continentality, etc.), JPEG 2000 compression does not affect regression up to very high compression ratios (25:1 or 5:1 depending on whether only climatic data or remote sensing data are also used). If the aim is a pixel by pixel classification of a multitemporal satellite image series to obtain land cover maps, the compression applied may be different depending on the landscape type (crops or forest areas) and the fragmentation of the area. The JPEG 2000 compression ratios varied from 3.33:1 or 5:1 in the worst case (fragmented forest areas) to 100:1 (less fragmented crop areas). If object-based classification is the objective, our results show that classifications of JPEG 2000 compressions up to 20:1 (depending on the area fragmentation) obtain similar results as classifications of non-compressed images.

La previsión del volumen y de la estructura por edad de la población es una información capital para que los poderes públicos puedan articular sus políticas y actuaciones anticipándose a situaciones a menudo cambiantes e inciertas. La necesidad de información más precisa para campos específicos como el de la vivienda, el consumo doméstico de energía, de agua u otros rubros ha contribuido a la generalización de proyecciones de hogares en los últimos años, aunque éstas todavía son poco frecuentes en Latinoamérica. Tradicionalmente, el método más conocido y aplicado para proyectar hogares es el denominado tasa de jefatura. No obstante, sus resultados sólo proporcionan información sobre del número de hogares según la edad y el sexo de la persona de referencia, lo que supone una gran limitación. Más aún en países como los latinoamericanos, donde los hogares extensos son más frecuentes y el tamaño medio de los hogares es mayor que en los países desarrollados. El principal objetivo de esta tesis doctoral es presentar un método de proyección que supere estas limitaciones. En concreto, se trata de proyectar los hogares de Venezuela al horizonte 2021 por tamaño y edad de la persona de referencia. La investigación también se centra en realizar un repaso de las diferentes metodologías utilizadas para la proyección de hogares, destacando sus ventajas y sus limitaciones. Esta revisión no se limitará sólo a los autores sino que también incluye las aportaciones de las Oficinas Nacionales de Estadística que realizan proyecciones de hogares a escala mundial. Se aplica finalmente el método de proyección Alfa ( ) de Ediev (2007) a partir de los microdatos censales de 2001. Palabras claves: proyección de hogares, modelo estático, modelo dinámico, extensión del método de jefatura, método alfa. / The volume and population age structure forecast is key information to public authorities and their policies and actions for anticipation of situations often uncertain. The need for more detailed information for specific fields like housing, household energy, water or other items contributed to the widespread use of household projections in recent years, although they are still rare in Latin America. Traditionally, the most known and applied method to project households is so called the headship rate. However, the results only provide information about the number of households by age and sex of the reference person, which is a major constraint. Further to the Latin American countries, where extended households are more common and average household size is greater than in developed countries. The main objective of this thesis is to present a projection method which overcomes these limitations. In particular, it is projecting Venezuela households up to the year 2021 by size and reference person age. The research also focuses on making an overview of the different methodologies used for the household projection, its benefits and limitations. This review is not limited only to the authors, includes also contributions from national statistical offices that make households projections worldwide. We apply Ediev (2007) projection method Alfa using micro census data. KEY WORDS: household projections, static model, dynamic model, headship rate extent method, alpha method.