En el present treball es fa una proposta d'estudi de materials arqueològics ceràmics vidrats procedents dels principals centres productors de la Península Ibèrica amb una cronologia ubicada entre els segles XIV i XVIII, tot i prestant especial atenció als materials amb cronologies compreses en els segles XVI i XVII. S'han aplicat diverses tècniques analítiques per a l'estudi químic i físic dels materials en qüestió, també anomenats històricament com a pisa o majòlica. D'aquesta manera, s'han emprat la fluorescència de raigs X (FRX) i l'anàlisi per activació neutrònica (AAN) per tal de caracteritzar les composicions químiques de les pastes ceràmiques. A més, també s'han emprat la difracció de raigs X (DRX) per tal d'estudiar les fases minerals i estimar possibles contaminacions i/o alteracions i temperatures de cocció equivalent de les pastes ceràmiques. D'altra banda, també s'han emprat la microscòpia electrònica de rastreig (MER) per estudiar la microestructura i composicions químiques de les ceràmiques, especialment de les cobertes vidrades. Aquestes també han estat estudiades mitjançant l'espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament i ablació làser (LA-ICP-MS). A més a més, també s'han realitzat diversos tests de propietats mecàniques per tal d'avaluar la duresa i resistència del vidrat i de la peça ceràmica en conjunt. Aquest estudi s'ha centrat en la identificació de les diferents produccions existents en els diversos centres productors i, a més, entre les ceràmiques d'una mateixa ciutat productora. Igualment, també s'han caracteritzat les atribucions i diferències tecnològiques de les diferents produccions. Metodològicament, el present treball aborda una nova visió d'estudi de les ceràmiques majòliques emprant complementàriament diverses tècniques analítiques que, un cop implementats els seus resultats, proporcionen una informació altament rellevant sobre les característiques químiques de les diferents produccions ceràmiques i, alhora, també sobre les seves diferències tècniques qualitatives i tècniques. D'aquesta manera, es permet la obtenció d'una visió més ampla sobre la producció d'aquest tipus de vaixella ceràmica, la qual pot arribar a ésser més complexa d'allò actualment conegut. / This work proposes the study of archaeological glazed pottery coming from the main production centers of the Iberian Peninsula. These materials are dated back to the 14th to 18th centuries, but the study is especially focused on the 16th and 17th century's pottery. In the present work different analytical techniques have been applied in order to deep into the chemical and physical study of the archaeological materials known as majolica. For that reason, different analytical techniques have been carried out in order to characterize the archaeological artifacts chemically and technologically. Thus, X ray fluorescence (XRF) and neutron activation analysis (NAA) have been performed to achieve a good chemical understanding of the material. Furthermore, X ray diffraction (XRD) has been employed to study the mineralogical phases existing in the clay pastes in order to achieve a good understanding of the possible alteration and/or contamination phases and also their estimate firing temperature. In addition, scanning electron microscopy (SEM) and inductively coupled plasma mass spectrometry by laser ablation (LA-ICP-MS) have been carried out to obtain valuable data about the majolica technology and glaze compositions. Moreover, mechanical properties tests have been also used to assess the strength and hardness of majolica ware and its glaze. Therefore, this study has been focused on the identification of the different existing productions at the different production centers and, even in the same production town. In addition, technological features and differences between the different productions have been also determined. Methodologically, the present study faces a new vision about the study of majolica pottery using an array of analytical techniques, which provide us valuable information about the chemical features of each pottery production. Moreover, they also provide very important data about the different technological features and qualities on ancient majolica pottery. For all of these reasons, this work allows acquiring a wider vision about the majolica production; which might be more complex than the present knowledge.

No description available.

No description available.

Amb aquesta tesi vull fer una aportació a la història de Berga, des del vessant dels aspectes sanitaris, i posar aquesta informació a l'abast de la comunitat. Actualment Berga és una ciutat situada al peu del Prepirineu, a uns 700 m. sobre el nivell del mar, prop del curs mitjà del riu Llobregat. La situació estratègica de la ciutat n'ha fet un lloc destacat en la història del país, en la qual hi ha tingut molt a veure la seva proximitat al riu, lloc de pas i de referència per a qualsevol viatge o activitat. En el concert de les localitats importants del Prepirineu la podem comparar amb Tremp, la Seu d'Urgell i Ripoll, totes elles capitals d'un vast territori de muntanya amb un paper transcendent.En aquesta tesi estudio els aspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Berga entre els anys 1569 i 1760. Cap a l'any 1569 Berga, aleshores vila, tenia uns 800 habitants, xifra que aniria augmentant fins arribar a més de 3.000 al voltant de 1760. Entre els objectius d'aquesta tesi, n'hi ha alguns de prioritaris i altres de secundaris. Entre els primers cal esmentar l'estudi del personal sanitari, a fi i efecte de conèixer quants n'hi havia en un moment determinat, les seves biografies i genealogies, i, fins i tot, les seves relacions entre nissagues. Una altra prioritat d'aquest estudi és l'anàlisi de la mort violenta, sovint documentada i tractada amb major detall que la resta de defuncions. Igualment hi té una importància bàsica l'anàlisi de la gestió dels cadàvers des de diversos punts de vista com ara el temps que tarden a sepultar-los, els trasllats dels cossos, i les opcions d'enterrament en cementiris o en vasos sepulcrals dins dels edificis religiososEls objectius secundaris de la tesi són diversos, entre ells: conèixer les dades de natalitat dels 191 anys que abasta l'estudi, els parts múltiples que es produeixen en aquest període de temps, els baptismes de necessitat, els fills il·legítims, i la possible aparició de fenòmens teratològics o hermafrodites. També formen part dels objectius secundaris l'estudi detallat de la nupcialitat, l'estat civil dels contraents, la ratio de fills per matrimoni, i la freqüència de la consanguinitat. Com a objectiu secundari, també m'he interessat per la mortalitat per èpoques, en especial en les diferents categories de mort sobtada, dubtosa, natural, per malaltia, relacionada amb el part, a l'hospital, morts de soldats, en pobresa, la mort familiar epidèmica i les edats de defunció. Entre els objectius hi he inclòs tot un seguit de temes que apareixen escrits en els llibres parroquials, o que hi estan relacionats; aquests objectius complementen l'estudi en general i ajuden a contextualitzar-lo. Aquests temes els he incorporat en un capítol d'annexos, en el qual, a més a més, tracto de l'estructura de poder social, de les ocupacions dels berguedans, de la possible relació entre els manescals i els ferrers, dels renoms o malnoms, dels dipositaris de testaments, dels testadors, de l'estat civil a partir dels llibres d'òbits, de l'exemple dels vasos sepulcrals de Santpedor, de l'epidèmia de febres malignes de 1735, de l'impacte de les idees de la Revolució Francesa a Berga, de la petició de creació del Col·legi de cirurgians, adroguers i cerers de la vila de Berga, de la immigració occitana i de la iconografia. Totes aquestes qüestions les poso al servei dels investigadors de la història i de la societat de l'Edat Moderna.

El treball té com centre d'atenció principal l'estudi de la historiografia catalana del segle XVII. En primer lloc es presenta un estat de la qüestió sobre el tema, incidint en les causes i motius que han ocasionat que aquest període de la història de la historiografia catalana hagi estat en general poc estudiat i valorat fins fa pocs anys, ja que sovint se li ha considerat un apèndix poc rigorós de la historiografia catalana medieval, tradicionalment ben valorada pels especialistes. Posteriorment es presenta un marc de reflexió teòric en el qual es presenta i analitza el concepte d'historiografia, ressaltant les teories interpretatives i heurístiques de Carbonell, Ricoeur, Gadamer i Kosselleck, entre d'altres. A continuació es presenten una sèrie de trets característics de la cosmovisió i la cultura en temps del Barroc, prestant especial atenció als textos de literats, filòsofs i historiadors d'aquella centúria. A partir d'aquí es porta a terme un recorregut per la historiografia catalana del segle del Barroc. En primer lloc es delimita a nivell cronològic i geogràfic el concepte de Barroc català, tractant de precisar sobretot els orígens del discurs historiogràfic que habitualment es defineix com "Barroc" (els textos generats a partir de la crucial batalla de Lepant l'any 1571, amb un origen immediat en la historiografia generada a partir de l'assalt turc de Malta en 1565) i la seva cesura final (que podria situar-se en la Guerra de Successió provocada arran de la mort sense descendència de Carles II l'any 1700). El recorregut fa esment als períodes i autors més coneguts (Jeroni Pujades o Narcís Feliu de la Penya) però sobretot s'incideix en autors i matèries que sovint han estat poc estudiats, les obres dels quals moltes vegades no s'han reimprès o bé han quedat en la seva versió manuscrita. En aquest sentit, l'estudi de la vida, obra i aportacions d'Esteve de Corbera (1563-1632) i Francesc de Montcada (1586-1635) constitueixen un dels blocs centrals del treball. El primer ja ha estat estudiat per Sánchez Marcos al llarg dels últims anys, i el segon ha estat estudiat en aquest treball, fent esment al seu recorregut biogràfic (conegut a partir de la correspondència amb Felip IV i amb Olivares) i a les seves obres, ja sigui la més coneguda, l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623) i la més desconeguda, la Vida de Boeçio (publicada pòstumament en 1642). Aquesta última és una mostra clara de la tendència neoestoica que es deixa sentir en els literats i historiadors del segle XVII europeu. En aquest sentit, es presenta com annex de la tesi doctoral una selecció d'un centenar de textos representatius de la cultura històrica en la Catalunya del segle XVII, i es presenta el text complet de la Vida de Boeçio amb les pertinents notes aclaridores. Finalment, es reflexiona sobre les aportacions de la historiografia catalana del Barroc al conjunt de la historiografia espanyola del període i, al mateix temps, al conjunt de la historiografia catalana, ressaltant que les aportacions que es van fer en el segle XVII foren en molts casos molt destacables per a la configuració de la historiografia il·lustrada i per als mites i llegendes que van sorgir i van definir la Renaixença vuitcentista a Catalunya.

La tesi tracta sobre els orígens del procés d’industrialització a la ciutat tèxtil d'Alcoi i els districtes adjacents entre 1430 i 1821, prestant atenció a l'evolució de la població, l'agricultura, la renda feudal, i, finalment, l'activitat de fabricació centrada en la producció de draps de llana. L'estudi, a més de la reconstrucció de diverses sèries demogràfiques, de producció i preus agraris, d'evolució de les rendes feudals i de producció de draps entre 1569 i 1827, analitza el paper dels gremis en l'evolució de la fabricació de draps des de l'Edat Mitjana fins al començament de la mecanització. El cas d'Alcoi és particularment important per tres raons: (1) va ser el principal centre de producció de teixits de llana a Espanya, probablement entre c. 1750-1830; (2) va donar lloc a un procés únic de la industrialització que proporciona moltes llums en el coneixement dels mecanismes que faciliten i/ o dificulten la industrialització espanyola; i (3) algunes de les seves característiques (con ara la participació activa dels gremis en el procés de mecanització) fan d'ell en un cas excepcional fins i tot a nivell internacional.

Si el segle XVII català havia estat considerat fins ara pels especialistes com un període de declivi econòmic, les darreres aportacions bibliogràfiques han modificat alguns dels tòpics historiogràfics més arrelats. Dins d'aquest context, la present Tesi Doctoral ha volgut demostrat que a la comarca del Maresme, durant els segles XVI y XVII, es van posar les bases del creixement econòmic del segle XVIII, fruit de l'expansió demogràfica, l'especialització viti-vinícola i l'intensitat de l'activitat comercial duta a terme des dels seus ports. La recerca que hem desenvolupat ha analitzat l'evolució demogràfica, el perfil sòcio-demográfic, el perfil sòcio-professional, la distribución dels conreus, l'activitat comercial, el nivell de riquesa i cultura material, així com l'endeutament dels particulars i dels ens públics d'aquesta comarca, en el decurs de l'Edat Moderna.Des del punt de vista cronològic, ens hem plantejat una investigació de llarga durada, per tal de situar no només la data de l'expansió econòmica d'aquesta zona, sinò també per demostrar fins a quin punt aquest creixement va anar evolucionat durant tot el segle XVIII.Hem seleccionat sis poblacions amb uns perfils professionals ben diferents: unes d'economia més agrària (Vilassar, Llavaneres, Cabrera i Tordera) i unes altres on l'economia agafa un caire més mercantil (Arenys de Mar i Canet). D'aquesta manera, hem pogut observar si aquesta especialització econòmica va permetre l'aparició de comportaments diferents dins d'aquests dos mitjans professionals. Així, les localitats més agràries es ruralitzarien i les més marineres es mercantilitzarien. Tanmateix, aquesta especialització econòmica precoç hauria desencadenat una major vulnerabilitat i dependència d'aquesta comarca davant l'esclat de conflictes bèl·lics o els efectes de les crisis frumentàries a causa dels problemes derivats del subministrament d'aliments. / This dissertation has tried to show that during the 16th and 17th centuries the basis of the Maresme's economic growth in the 18th century was established thanks to the demographic expansion, the exclusive cultivation of vineyards, and the strong commercial activity in its ports. The choice of six towns with precise professional identities, some of them more agrarian, some of them with more maritime activities, has allowed to observe that within this economic specialization different behaviours would have taken place. Thus, agrarian towns would have become more rural, whereas the maritime ones would have become more mercantile. Anyhow, the early specialization would have caused a greater vulnerability and dependance of this area before outbreak of wars on the corn crisis due to the food supply problems. / RESUMEN DE LA TESIS:Si el siglo XVII catalán había sido considerado como un período de declive económico, las últimas aportaciones bibliográficas han modificado algunos de los tópicos historiográficos más arraigados. En este contexto, esta Tesis Doctoral ha pretendido demostrar que en la comarca catalana del Maresme a lo largo de los siglos XVI y XVII se habrían asentado las bases del crecimiento económico del siglo XVIII fruto de la expansión demográfica, la especialización vitivinícola y la intensidad de la actividad comercial desarrollada desde sus puertos.La investigación ha analizado la evolución demográfica. El perfil sociodemográfica, el perfil socio-profesional, la distribución de los cultivos, la actividad comercial, el nivel de riqueza y cultural material, así como el endeudamiento particular y público de esta comarca, situada en las proximidades de Barcelona, a lo largo de la época moderna.Cronológicamente, nos hemos planteado una investigación de larga duración, para situar no sólo la fecha de su expansión económica, sino también para evidenciar como había ido evolucionando este crecimiento durante el siglo XVIIIHemos seleccionado seis poblaciones con unos perfiles profesionales muy dispares: unas más agrarias (Vilassar, Llavaneres, Cabrera y Tordera) y otras más mercantiles (Arenys de Mar y Canet). Así, hemos podido observar, si en el contexto de esta especialización económica se habrían producido comportamientos distintos entre estos dos medios profesionales.