Studiens övergripande syfte är att undersöka hur elever kan växa socialt genom El Sistema. El Sistema är en orkesterinriktad musikskola med stort socialt engagemang. El Sistema har sina rötter ifrån Venezuela där det startades som ett projekt för att bryta fattigdom och kriminalitet. I Sverige är funktionen annorlunda. De vill jobba mot ett bättre samhälle samt ge barn och ungdomar djupare musikaliska kunskaper. Undersökningen har skett på El Sistema Bredäng, Stockholm. Metoden för uppsatsarbetet har inneburit intervjuer med lärare, elever och föräldrar samt observationer av lektioner för stråk och brass, blåsorkester, symfoniorkester samt uppträdanden. Genom observationerna upptäcktes två sociala områden som El Sistemas verksamhet genomsyras av, nämligen en tydlig struktur under lektionerna och en bred social samvaro på såväl som utanför lektionerna. Detta åtföljs dessutom av en glädje som blir en direkt positiv effekt av såväl musikalisk som social utveckling. Jag har valt att inte undersöka den musikaliska utvecklingen, men i min studie framgår att den sociala utvecklingen är en förutsättning för den musikaliska utvecklingen, och därför blir det svåra att skilja dem åt. Slutsatsen är att barn växer socialt genom att lära sig arbeta strukturellt och disciplinärt samt genom att förhålla sig till en grupp. Detta visar att musiklärare borde vara medvetna om barnens sociala utveckling och att den är viktig för den musikaliska processen.

I denna studie undersöktes lärares och föräldrars uppfattningar om El Sistema. Syftet med studien var att ta reda hur lärare och föräldrar upplever att El Sistema påverkar elevernas språk, finmotorik och koncentration, hur lärarna upplever att deras arbetsmiljö påverkas av El Sistema samt hur föräldrarna upplever att El Sistema påverkar deras eget engagemang för skolan. För att samla in data genomfördes kvalitativa intervjuer med två lärare och tre föräldrar. Resultaten presenteras i två kapitel, ett för lärarna och ett för föräldrarna. I texten varvas citat med utskrivna tolkningar av intervjumaterialet. Resultatet visar att lärarna och föräldrarna generellt är väldigt positiva till El Sistema, både till ämnesinnehållet, de synergieffekter som El Sistema bidrar till samt till upplevelsen av El Sistema i stort. Alla informanter upplever att elevernas språk förbättras av El Sistema och båda lärarna upplever att eleverna får bättre finmotorik och koncentration av att delta i El Sistema. Två av tre föräldrar upplever att de har lärt känna fler föräldrar genom El Sistema. Resultatet framhåller El Sistemas funktion som utbildningsenhet och social knutpunkt. Resultatet kan vara till nytta som evidens när El Sistemas, eller för den delen all kvalitativ musikundervisnings, fortsatta existens diskuteras.

La innovación en el sector agrícola no solo implica implementar nuevos modelos en una actividad productiva, innovar en la agricultura representa la búsqueda y desarrollo de instrumentos que permitan la mejora del bienestar de las sociedades. Incentivar una mayor participación en actividades que impliquen el uso del conocimiento especializado, forma parte fundamental de la estrategia de gestión del conocimiento en este importante sector. Ambas actividades representan piezas claves y necesarias para la consolidación de una agricultura inteligente, sostenible e inclusiva; en respuesta a los retos que el sector agrario enfrenta en la actualidad y de cara al futuro. Siendo los productores agrarios actores fundamentales en la dinámica y transformación del sector, en la actualidad son aún escazas las investigaciones que evalúan desde una visión introspectiva, los efectos de la innovación y el conocimiento. En tal sentido, el objetivo de esta tesis será analizar desde la perspectiva de los productores agrarios, su relación con la innovación y los servicios intensivos en conocimiento, promovidos por el Sistema Agrario de Conocimiento e Innovación (AKIS), en la Comunitat Valenciana. A lo largo de los capítulos de desarrollo, se propone evaluar la relación entre los factores clave del comportamiento innovador de los productores (orientación al mercado, orientación al aprendizaje, actitud innovadora), la percepción del desempeño de su explotación, y la valoración de los servicios de investigación y extensión. Asimismo, se evalúa el comportamiento innovador asociado a las características socioeconómicas de los productores y sus explotaciones, logrando identificar la propensión de su participación en actividades de I+D+i. Comprobados los efectos causales y de propensión en cada modelo empírico, se propone contrastar cambios en las aptitudes, actitudes y percepciones en los productores, condicionados a su participación en los servicios de innovación y promovidos por el sistema AKIS. Metodológicamente, modelos de ecuaciones estructurales y regresión logística, cumplirán la función de herramientas de verificación de los objetivos propuestos en cada modelación, sumado a comprobaciones de fiabilidad e idoneidad estadística. Los resultados obtenidos permiten verificar una alta correlación entre las características estructurales de los productores, las mismas que representan al conocimiento como una pieza clave para su desempeño en el sistema; emplazando al uso del conocimiento como una estrategia implícita entre los productores en la Comunitat Valenciana. Sin embargo, estas características individuales e identificadas entre los productores no necesariamente están encontrando una relación significativa con el sistema AKIS a nivel regional. Potenciar una mayor participación principalmente de los pequeños productores en redes de conocimiento, haría más explícitas las ventajas de la asociatividad y el co-working; tanto entre los productores gerentes de las explotaciones como en las demás instituciones del sistema de innovación. Los cambios evaluados por efectos de ser adoptante o no de los servicios de innovación y, sus aptitudes hacia el aprendizaje y orientación estratégica confirman que estas últimas son características inherentes al entorno, ello sin estar condicionado a participar formalmente en los programas del sistema AKIS. Por lo tanto, poner en valor el conocimiento inherente a todos los actores del sistema de innovación en la Comunitat Valenciana, podría reducir las deficiencias en la transferencia de conocimiento e innovación a nivel local; generando un entorno más cohesionado y competitivo, donde el conocimiento especializado sea una herramienta diferencial, de transferencia fluida entre todos los actores. / Innovation in the agricultural sector involves not only implementing new models in a productive activity. To innovate in agriculture represents looking for instruments to improve the well-being of societies. To encourage greater participation in activities that involve knowledge-intensive use is an essential part of the strategy of knowledge management in this important sector. Both activities represent key pieces necessary for the consolidation of a smart, sustainable and inclusive agriculture; in response to the challenges that the agricultural sector faces today and in the future. Farmer producers being key players in the dynamics and transformation of the sector, however, are still scarce research that evaluated from an introspective vision the beneficial effects of innovation and knowledge. In this sense, the objective of this thesis will be analyzed from the perspective of farmer producers, their relationship with the innovation and the knowledge intensive business services, promoted by the Agricultural Knowledge and Innovation System (AKIS), in the Valencian Community. Throughout the chapters in this research, it is proposed to evaluate the relationship between the key factors of the innovative behavior of producers (market orientation, learning orientation, innovative attitude), the performance perception of their exploitation, and the valuation of research and extension services. In addition, the innovative behavior associated with the socio-economic characteristics of producers and their farms is evaluated, to identify the propensity of your participation in R&D&I activities. Verified causal effects and propensity in each empirical model, it is proposed to compare changes in the skills, attitudes, and perceptions of the producers, conditional on their participation in the innovation services and promoted by the AKIS. Methodologically, structural equation models and logistic regression will fulfill the role of verification tools of the proposed objectives in each modeling, in addition to checks of statistical reliability and suitability previously applied. The results obtained allow us to verify a high correlation between the structural characteristics of farmer producers, the same that represent knowledge as a key piece for their performance in the system; placing the use of knowledge as an implicit strategy among producers in the Valencian Community. However, these individual and identified characteristics between the producers do not necessarily find a significant relationship with the AKIS at the regional level. Promoting the full participation of small producers in knowledge networks would make more explicit the advantages of the associativity and the co-working; both between producers and managers of the farms as in the other institutions of the innovation system. The evaluated changes for the effects of adopting or not adopting innovation services and their aptitudes through learning and strategic orientation, confirm that the latter are characteristics inherent to the environment, without being conditioned to participate formally in the programs of the system AKIS. Therefore, the value of the knowledge inherent to all actors in the innovation system in the Valencian Community could reduce deficiencies in the transfer of knowledge and innovation at the local level; creating a more cohesive environment where the specialized knowledge will be a differential and smooth transfer between all actors. / La innovació en el sector agrícola no solament implica implementar nous models en una activitat productiva; innovar en l'agricultura representa la recerca desenvolupament d'instruments que permeten la millora del benestar de les societats. Incentivar una major participació en activitats que impliquen l'ús del coneixement especialitzat, forma part fonamental de l'estratègia de gestió del coneixement en este important sector. Ambdues activitats representen peces claus i necessàries per a la consolidació d'una agricultura intel·ligent, sostenible i inclusiva; en resposta als reptes que el sector agrari enfronta en l'actualitat i de cara al futur. Sent els productors agraris actors fonamentals en la dinàmica i transformació del sector, en l'actualitat són encara escasses les investigacions que avaluen des d'una visió introspectiva, els efectes de 'la innovació i el coneixement. En tal sentit, l'objectiu d'esta tesi serà analitzar des de la perspectiva dels productors agraris, la seua relació amb la innovació i els servicis intensius en coneixement, promoguts pel Sistema Agrari de Coneixement i Innovació (AKIS), en la Comunitat Valenciana. Als capítols de desenvolupament, es proposa avaluar la relació entre els factors clau del comportament innovador dels productors (orientació al mercat, orientació a l'aprenentatge, actitud innovadora), la percepció de l'exercici de la seua explotació, i la valoració dels servicis d'investigació i extensió. Al mateix temps, s'avalua el comportament innovador associat a les característiques socioeconòmiques dels productors i les seues explotacions, aconseguint identificar la propensió de la seua participació en activitats d'I+D+i. Comprovats els efectes causals i la propensió en cada model empíric, es proposa contrastar canvis en les aptituds, actituds i percepcions delsproductors, condicionats a la seua participació en els servicis d'innovació promoguts pel sistema AKIS. Metodològicament, models d'equacions estructurals i regressió logística, compliran la funció de ferramentes de verificació dels objectius proposats en cada modelació, sumat a comprovacions de fiabilitat i idoneïtat estadística. Els resultats obtinguts permeten verificar una alta correlació entre les característiques estructurals dels productors, les mateixes que representen al coneixement com una peça clau per al seu exercici en el sistema; emplaçant a l'ús del coneixement com una estratègia implícita entre els productors en la Comunitat Valenciana. No obstant, estes característiques individuals i identificades entre els productors no necessàriament estan trobant una relació significativa en el sistema a nivell regional. Potenciar una major participació principalment dels menuts productors en xarxes de coneixement, faria més explícits els avantatges de la associativitat i el co-working; tant entre els productors gerents de les explotacions com a la resta d'institucions del sistema d'innovació. Els canvis avaluats per efectes de ser adoptant o no dels servicis d'innovació i les seues aptituds cap a l'aprenentatge i orientació estratègica, confirmen que estes últimes són característiques inherents a l'entorn, això sense estar condicionat a participar formalment en els programes del sistema AKIS. Per tant, posar en valor el coneixement inherent a tots els actors del sistema d'innovació en la Comunitat Valenciana, podria reduir les deficiències en la transferència de coneixement i innovació a nivell local; generant un entorn més cohesionat, on el coneixement especialitzat siga una ferramenta diferencial i de transferència fluida entre tots els actors. Per lo tant, posar en valor el coneiximent inherent a tots els actors del sistema d'innovació en la Comunitat Valenciana, podria reduir les deficiències en la transferència de coneiximent i innovació a nivell local; generant un entorn més cohesionado, on el coneiximent especialisat siga una ferramenta d / Ramos Sandoval, R. (2017). Investigación sobre los factores determinantes de la innovación y el uso de servicios intensivos en conocimiento en la producción agraria [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/94623 / TESIS

Det övergripande syftet med denna studie är att undersöka hur musikundervisningen i El Sistema fungerar som ett socialt verktyg med utgångspunkt från en nyetablerad El Sistema-skola i en förort till Stockholm. Min utgångspunkt har varit att undersöka El  Sistemas arbetssätt som ett verktyg för social utveckling i samhället. För att kunna göra detta har jag försökt sätta mig in i de bakomliggande idéerna till El Sistema och förutsättningarna för undervisningen. Studien bygger på en kvalitativ forskningsmetod där observationer med låg struktur, deltagande observationer och en semistrukturerad intervju har används.  Undersökningen är gjord på en nyetablerad så kallad växtplats inom El Sistema, Sverige,  i en mångkulturell förort till Stockholm. De metoder jag har använt mig av har varit deltagande observationer av musiklärare i den dagliga musikundervisningen på en nyetablerad El Sistema-skola samt av så kallades VänsDays, musikträffar med fika för El Sistema-familjer på onsdagar samt en semi-strukturerad intervju med en El Sistema-pedagog. Litteraturgenomgången innehåller en historisk översikt om El Sistema, musik i skolan och musikpedagogisk idéhistoria. Vidare ingår också litteratur om didaktik, musikundervisning och interkulturell kompetens. El Sistema påtalar vikten av tid, kontinuitet och kontakt som tre nyckelfaktorer för framgångsrik undervisning. Musikundervisning i grupp, samspel och körsång samt att bygga upp en god föräldrakontakt är av stor betydelse för både den sociala och musikaliska utvecklingen i ett integrationssyfte.  Några faktorer som skiljer El Sistema från den traditionella kommunala Musik- och Kulturskolan har också berörts.   Resultatet av studien visar vid en analys med Varköys syfteskategorier att musikundervisning inom El Sistema framför allt fokuserar på  idén om musikens fostrande funktion. I undervisningen finns även idén om musik som medel för bildning och idén om musik som skapande individ tydligt representerad i studiens empiri. Musikundervisning i El Sistema ses som ett medel till något snarare än som ett mål i sig självt samtidigt som det finns en tydlig målsättning att nå en hög musikalisk nivå. / The overall aim of this study is to investigate how music education in El Sistema works as a social tool, based on a newly established El Sistema -school in a suburb of Stockholm. My starting point was to investigate the El Sistema approach as a tool for social development in the community. To do this I have tried to put myself in the underlying ideas to El Sistema and conditions for teaching. The study is based on a qualitative research method in which observations with low structure, participant observation and a semi-structured interview has been used. The survey was conducted on a newly established so-called nucléo, (center of education) within El Sistema, Sweden, in a multicultural suburb of Stockholm. The methods I have used have been participating observations of music teachers in their daily music instruction at a newly established El Sistema-school and so-called VänsDays, music meetings and refreshments for El Sistema-families on Wednesdays and a semi-structured qualitative interview with an El Sistema-teacher. The literature review provides a historical overview of El Sistema, music in schools and music educational history of ideas. Furthermore, it also includes literature on didactics, music education and intercultural competence. El Sistema comments on the importance of time, continuity and contact as three key factors for successful teaching. Music education in group interaction and choral singing and to build a good parental contact is of great importance for both social and musical development of an integration order. What separates El Sistema from the traditional communal Music and Arts School has also been affected. The result of analysis performed by Varköy´s purpose categories to music education within El Sistema mainly focuses on ​​the idea of ​​music's educational function. In teaching, there is also the idea of ​​music as means of formation and the idea of ​​music as a creative individual clearly represented in the study's empirical data. Music education in El Sistema is seen as a mean to something rather than as an aim in itself. At the same time there is a clear objective to achieve a high musical level.

[pt] Este trabalho consiste em um estudo da experiência musical em grupo e as repercussões sobre a dinâmica psíquica, bem como a capacidade de transformar o sofrimento decorrente de injustiças sociais. O estudo toma por base a assistência psicológica no projeto Ação Social pela Música do Brasil – núcleo Dona Marta, uma orquestra de cordas destinada a crianças e adolescentes de cinco favelas diferentes da zona sul do Rio de Janeiro. Tal projeto é vinculado ao Sistema Nacional de Orquestras Infanto-Juvenis do Estado da Venezuela, El Sistema venezuelano, cuja metodologia de ensino vem sendo reconhecida internacionalmente por suas ações integrativas em grupos considerados mais vulneráveis do ponto de vista social. Assim, este trabalho procura fazer dialogar alguns temas do campo da psicanálise, da musicologia e da sociologia, com especial ênfase para uma articulação possível entre o conceito de regressão talássica de Sàndor Ferenczi, de criatividade e fenômenos transicionais teorizados por Donald Winnicott, e as noções de tática, profanação, cooperação e comum, propostas respectivamente por Michel de Certeau, Giorgio Agamben, Richard Sennett e François Jullien. O espaço sonoro-sensorial ganha, nessa articulação, um entrelaçamento com o espaço potencial da cultura, e a música, em sua dimensão comum, passa a ser compreendida como recurso subjetivo e político, como astúcia ou ainda como uma arte de fazer diante do sofrimento social. / [en] This work is a study of the collective musical experience and its repercussions on the dynamics of the psyche as well as their ability to transform the suffering due to social injustice. The study is based on psychological assistance in the project Ação Social pela Música do Brasil - núcleo Dona Marta, a orchestra for children and teenagers from five different slums in the southern zone of Rio de Janeiro city. This project is associated to the National System of Children and Youth Orchestras of the State of Venezuela, El Sistema, whose teaching methodology has been internationally recognized for its integrative actions in groups considered most vulnerable socially. This work seeks to engage some subjects of psychoanalysis, musicology and sociology domains, with a focus on a possible link between the concept of Thalassic regression of Sàndor Ferenczi, creativity and transitional phenomena theorized by Donald Winnicott, and notions like tactics, profanation, cooperation and common, as proposed respectively by Michel de Certeau, Giorgio Agamben, Richard Sennett and François Jullien. In this articulation, the sound-sensory space receives an approximation with the potential space of culture and the music, in their common dimension, is understood as subjective and political resource, as astuteness or as arts of doing against suffering social.

This Master thesis describes possibilities of instrumental tuition in the United Kingdom. It focuses on curricular documents as A Common Approach and The Importance of Music - A National Plan for Music Education, further on music services - organizations which mediate music tuition and also on the system of musical examinations, which is very different than way musical exams in the Czech Republic. The thesis outlines also the topic of El Sistema, a music-educational project founded in Venezuela, in the last decade gaining considerable popularity also in Europe - especially in the United Kingdom. The thesis pays attention also to ABRSM (The Associated Board of the Royal Schools of Music) and its activities - creating syllables and other publications, publishing music scores, organization of music examinations and providing diplomas. In the field of music examinations the thesis focuses on Violin and Music theory. The last chapter if this thesis focuses on comparing some aspects of the instrumental tuition in the United Kingdom and a system of music schools in the Czech Republic. The conclusion brings a suggestion, how could the Czech curriculum for music schools improve.

ABSTRACT This essay deals with the matrimonial conflicts of Andrés Ascencio and Catalina Guzmán de Ascencio in the novel Arráncame la vida (1985), by the Mexican author Àngeles Mastretta. The essay uses two points of departure. The society of classes is still alive today and the patriarchal society oppresses women. Taking departure from this base the essay analyses the marriage of the novel´s two protagonists. The goal has been to show that Catalina and Andrés use love and sexuality as arms in their marital battle and that Catalina is oppressed both by the patriarchal society and by her origin in the working class. Keywords: la transgresión, el sistema binario, el patriarcado, el movimiento social, las normas.

Tesis (magister en derecho con mención en derecho público)

La reflexión de grietas en las capas de recubrimiento de Asfalto de Mezcla Caliente (HMA) representa un serio desafío asociado a la rehabilitación de pavimentos, siendo un problema importante e incidente en el desarrollo de la vida útil de los pavimentos; por lo tanto en la tesis se propone el uso del sistema Bitufor (Mesh Track +Slurry Seal) como una alternativa de solución para retardar la aparición de grietas, además de otros beneficios que prolongan la vida útil del pavimento. Se plantea el uso de este sistema basándose en la ejecución del proyecto “REHABILITACIÓN DE LA CARRETERA DE ACCESO A LA SOCIEDAD MINERA CERRO VERDE (S.M.C.V) DESDE LA PROG. KM 0+000 (CRUCE DE LA VÍA FÉRREA) HASTA EL KM 1+900, EN EL DISTRITO DE UCHUMAYO, AREQUIPA, AREQUIPA”. También se han desarrollado un material bibliográfico sobre las características y beneficios de la malla que conforma este sistema denominada “Mesh Track”, además de recomendaciones sobre su proceso constructivo. Se ha empleado el método PCI para su evaluación visual del estado inicial del pavimento, asimismo el ensayo de la viga de Benkelman para su evolución estructural, de la cual se analizaron los cálculos y gráficos de deflexión, obteniendo resultados favorables.

This study explores the narratives of day-to-day practices of the Venezuelan System of Children and Youth Orchestras, one of the oldest social development strategies in Venezuela, and one of the most successful social inclusion and cultural participation programs in the world. Its main objective is to identify some of the policy-based and organizational factors contributing to the success, autonomy, and longevity of this initiative since its creation in 1975. In order to assess the relative importance of these factors, the study reviews the sociopolitical circumstances surrounding the evolution of the program and examines the perceptions of its main actors and clients about key internal processes and organizational dynamics. More generally, this case is offered as a way of better understanding the insularity of bureaucratic efficiency in Latin America. / text