No description available.

No description available.

La tesi doctoral titulada “La revista Canigó (1954-1983), un referent cultural i literari dels Països Catalans” és una aproximació a la realitat social, política, cultural i literària de la Catalunya del règim franquista i del període de la transició. L’anàlisi descriptiva, diacrònica i comparativa de les dues etapes de la revista (mensual i setmanal) correspon a la segona part d’aquesta tesi, centrada en totes les fases de transformació de Canigó, després de contextualitzar prèviament la revista. La reivindicació lingüística va ser un dels temes de la nova etapa com a setmanari, així com també l’ensenyament del català i el tractament de la literatura a les seues pàgines. Aquest estudi és una invitació a endinsar-se en els diversos temes que ha tractat Canigó durant l’etapa mensual (1954-1971), amb Xavier Dalfó com a director, i l’etapa setmanal (1972-1983), amb Isabel-Clara Simó com a directora de la publicació fins el seu tancament.

No description available.

En aquest treball s’ha tractat d’explicar la importància de fer un diccionari de la natura de l’obra literària d’Enric Valor (DOLEV-Natura). Volem continuar la tasca iniciada pel mateix autor, rescatar i desenterrar de l’oblit els vocables més genuïns per als valencians, els de la natura, i aportar-los al català general. Tot açò s’ha fet amb l’ajuda de les eines del Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC) de l’ISIC-IVITRA, cosa que ens ha permés confeccionar el corpus de l’obra literària d’Enric Valor (COLEV). El model que hem pres és el del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) de l’Institut d’Estudis Catalans: es tracta, com el nostre DOLEV-Natura, d’un diccionari descriptiu basat en un corpus i en versió digital. El caràcter digital permetrà, quan es completarà el diccionari integral de l’obra d’Enric Valor, un accés àgil i general al tresor lèxic i fraseològic que l’escriptor de Castalla va llegar a la cultura catalana. Aquest estudi ens ha permés trobar novetats lèxiques i fraseològiques, no recopilades pels diccionaris de referència (DIEC2, DDLC, DNV i DCVB). Amb tot això i amb la resta de vocables i locucions podem afirmar que l’obra literària d’Enric Valor és una autèntica eina en la recuperació del lèxic i la fraseologia del valencià meridional i del valencià general. La seua estratègia, com a escriptor conscient de participar en la normalització de l’idioma, implicava també la incorporació a la seua prosa de formes d’altres dialectes que ja s’havien incorporat al model de l’estàndard comú i s’havien naturalitzat arreu. Recordem que era un gran coneixedor del català general i de l’obra de Fabra, la qual cosa reafirma allò que diuen la majoria dels estudiosos del mestre castallut: era un fabrista convençut i un desenvolupador de la doctrina del “policentrisme convergent”.

La edición crítica y traducción de los privilegios reales anteriores a la fundación de la orden religiosa y militar de Montesa en la Edad media (siglos XII-XIV) a partir de los pergaminos del Archivo Histórico Nacional. Comentario histórico y estudio lingüístico de los privilegios.

Análisis de las aportaciones filosóficas y teológicas de la obra homilética de San Vicente Ferrer en el contexto de la Filosofía Medieval y del contexto literario europeo y de las letras catalanas, como estudio previo a una traducción filológica y anotada al portugués de sermones representativos de esta figura intelectual internacional.

No description available.

El proyecto que presento propone analizar y estudiar los elementos de la narrativa de Sarah Waters en cuanto a su significación en la representación de la locura y su manifestación en los distintos espacios representados en sus obras neovictorianas: Tipping the Velvet (1998), Affinity (1999) y Fingersmith (2002). El eje central de esta tesis es la narrativa de la escritora galesa Sarah Waters que en sus tres novelas neovictorianas visibiliza a personajes que representan aquellos aspectos de la sociedad victoriana que han sido silenciados. Sarah Waters analiza a través de sus protagonistas los huecos y los silencios de la época y nos enfrenta a una visión diferente, nueva y cambiante del siglo XIX. En este trabajo me centro en las tres primeras novelas de Waters, Tipping the Velvet, Affinity y Fingersmith, que se desarrollan en las últimas décadas del siglo XIX. Observo cómo a través de las protagonistas de las novelas neovictorianas de Sarah Waters se funden el entramado narrativo y teórico que estructuran el relato de la exclusión que utiliza a la locura como excusa; demostraré cómo la locura y los espacios destinados a tratarla son un argumento clave en la narrativa de Waters y cómo esta autora denuncia su utilización en la construcción y manipulación del sujeto femenino que encarna la ruptura de la norma victoriana. En lo que concierne a la representación de los espacios de la locura o de su contención, descubrimos que éstos juegan un papel fundamental en la definición o cuestionamiento de la locura femenina. A través del estudio de los espacios, Waters dibuja el mapa del discurso de la normalización, la represión familiar, educativa y social que padece la mujer en el contexto victoriano y los convierte en espacios de resistencia. En sus obras Waters explora la manera en la que se construye la identidad femenina en mujeres que viven en ámbitos diversos y cómo les afectan la normas patriarcales impuestas a su sexo y condición. A partir de la clasificación de estos personajes teniendo en cuenta su situación social y personal mi observación apunta a aquellas protagonistas que son acusadas de locas por la moral que dicta la sociedad victoriana. Con la representación de la locura en sus novelas, demuestro cómo la intención subyacente de Waters es dar voz a la mujer homosexual acusada de locura, los tratamientos médicos y hostilidad social a la que ésta estaba sometida al no ajustarse a las normas impuestas. Por último, la utilización de la locura y su medicalización entre finales del siglo XIX y principios del XX es un argumento que de manera transversal aparece en las novelas de Waters posteriores a Tipping the Velvet, Affinity y Fingersmith. Aunque dichas novelas se alejen del neovictorianismo, su interés radica en cómo las normas heteropatriarcales victorianas siguen manifestándose en los vestigios de un pasado cuya influencia cultural sigue perdurando, especialmente en lo que se refiere a la construcción del género femenino y el papel de la mujer en la sociedad. Es por ello que el desenlace final de cada una de las novelas neovictorianas analizadas es diferente y similar a la vez, puesto que por medio de las circunstancias vitales de las protagonistas, para algunas su futuro queda sometido al pasado, mientras que para otras se dibuja un horizonte cambiante y prometedor.

El present estudi és una mostra d'aplicació de les teories lingüístiques de base cognitiva i la Lingüística de Corpus a l'estudi de l'evolució diacrònica d'uns elements essencials en situacions contraargumentatives: els connectors de contrast. Es fa una anàlisi diacrònica de la gènesi, específicament, dels connectors parentètics que expressen contrast. Aquesta anàlisi fa servir com a eines fonamentals la Pragmàtica del Discurs, la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic d'Elizabeth Traugott i les darreres aportacions sobre el paper dels usuaris -tant emissor com receptor- en el procés de negociació del significat i, doncs, de canvi semàntic. Parem una atenció especial sobre els fenòmens de la Subjectivació i de la Intersubjectivació (Traugott, 2010; Nuyts, 2005; Narrog, 2012) per entendre l'evolució diacrònica lingüística -morfològica, sintàctica i semàntica- i pragmàtica dels valors de noresmenys, nogensmenys i tanmateix: des de la seva font originària de [CÀLCUL] fins als valors actuals com a connectors parentètics de contrast amb matisos adversatius i concessius. Combinem, doncs, d'una banda, la reflexió teórica sobre el paper de la Inferència Invitada i la Pragmaticalització en el canvi semàntic amb, de l'altra banda, l'aplicació d'aquesta reflexió en gènesi dels valors de contrast. L'estudi es fonamenta en les dades d'ús extretes dels corpus textuals digitalitzats, fonamentalment, el CIMTAC, el CICA i el CTILC. Aquests corpus han permès de reconstruir el procés seguit per aquests connectors desde l'edat mitjana fins a l'actualitat: han fet possible una anàlisi qualitativa detallada dels contextos específics que van afavorir la seva gènesi i el canvi semàntic i la gramaticalització que han anat experimentant al llarg d'un període de temps i d'una diversitat de textos i de varietats territorials considerables. La tria d'aquests connectors en concret ha servit també per a mostrar la influència que va tenir el procés de codificació del català del segle XX en la recuperació de material lingüístic pretèrit i en l'adaptació d'aquest material als usos comunicatius de la llengua estàndard.