Environmental  ordering is a process  that promotes  adequate  land  use  through regulation, planning and management of the elements of a specific environment. Nevertheless, the process of environmental ordering has been assumed as static, considering only physical aspects in the analysis of environmental problems. The concept has not regarded the joint of values, attitudes, and motivations that govern the relationship between  society and nature.In mountain protected  areas, the attempts to take on environmental orderinghave been even more difficult because of their high physical, social, and cultural variability; as much as the ways the relationship between their inhabitants and nature has been  understood. In the face of this, the present text poses that, in the process of environmental ordering of these areas, the attention should be placed on specific socio-cultural and natural environmental features, which  represent  the  structures  that  guide and address the activities of the groups that use the natural resources of the area. This will allow understanding and explaining their practices  and how they lead to environmental changes. This understanding, in turn, will facilitare the phases of regulation, planning, and management  of the mountain protected  areas. Under this premise, I have analysed the grazing impacts in Huascarán National Park, by studying the factors that guide this activity. This case attempts to be an example of analysis of other activities in mountain protected areas when processes of environmental ordering are undertaken in such zones.In order to accomplish this, I chose three cases within the park and I present their physical,  social, and cultural characteristics related to grazing. These characteristics helped me to find out the structures that might be guiding the development of grazing, and how they influence the way grazing causes different impacts on the landscape of the park. Simultaneously, the existence of environmental changes in the area was confirmed through the review of aerial photos, and the construction of topographic profiles. Afterwards, I analysed if these changes were linked to grazing or not. At the end, I pose sorne considerations to  undertake  environmental  ordering in  mountain  protected  areas  through  an alternative view emerged  from  the three  study cases in the park. / El ordenamiento  ambiental  es un  proceso  que promueve  el uso adecuado del suelo a través de la regulación, la planificación y el manejo de elementos relaciona­ dos con un ambiente  específico. Sin embargo, este proceso ha sido asumido mu­chas veces como estático, considerando solo aspectos físicos en el análisis de problemas ambientales. El concepto  no ha tomado en cuenta el conjunto de valores, actitudes y motivaciones que gobiernan la relación entre la sociedad y la naturaleza.En las áreas protegidas de montaña, los intentos por llevar a cabo procesos de ordenamiento ambiental han sido aun más difíciles, debido a su alta variabilidad física, social y cultural, y a las formas en que se han entendido las relaciones entre sus habitantes  y la  naturaleza. Teniendo esto en  cuenta,  el  presente  documento  propone  que los  análisis  en los procesos de ordenamiento ambiental en las áreas protegidas de montaña  se centren en el estudio de las características físicas y socio-culturales de dichos am­ bientes, pues estas últimas construyen las estructuras que guían y dirigen las acti­ vidades de los grupos que utilizan los recursos naturales de dichas zonas. Esto permitirá, a su vez, entender y explicar sus prácticas y cómo estas generan cambios en el medio ambiente, lo cual facilitaría  la regulación,  planificación  y gestión  de las áreas  protegidas  de montaña.Bajo esta premisa, se ha tomado como ejemplo el caso del pastoreo en el ParqueNacional Huascarán para determinar las formas en que creemos deberían de ser analizadas las actividades que van a ser reguladas, planificadas y manejadas duran­ te el proceso de ordenamiento  ambiental.  Este  caso  intenta  servir  como  ejemplo de análisis de otras actividades en áreas naturales protegidas de montaña,  en  el marco  de procesos  de ordenamiento  ambiental  en  dichas zonas.Para llevar a cabo este estudio se escogieron tres casos en el interior del parque, en los que se analizaron las características  físicas, sociales y culturales que podían·estar guiando o estructurando el desarrollo de la actividad, para luego de ellointentar vincularlas con la ocurrencia de impactos sobre el paisaje.  Paralelamente, se trató de confirmar la existencia de cambios ambientales en el área a través de la revisión de fotos aéreas y de la construcción de perfiles topográficos para determinar si estos indicadores de impacto se hallaban efectivamente vinculados con el pastoreo. Finalmente, a partir del análisis de estos casos, se plantean  algunas consideracionespara el proceso de ordenamiento ambiental en áreas protegidas de montaña.

Memoria para optar al título de Geógrafa / Se evalúa la susceptibilidad de remoción en masa en la localidad de El Ingenio, comuna de San José de Maipo, lugar en donde se contempla una extensión urbana por parte de los instrumentos de planificación, lo que podría significar un aumento del riesgo en la zona, ya que dicho asentamiento se emplaza a los pies de laderas con evidentes procesos de remoción en masa que dan cuenta de la inestabilidad en la que se encuentran éstas. La metodología consistió en identificar y analizar la geomorfología de la zona, levantar un inventario a detalle de las remociones en masa, para luego, realizar una modelización de la susceptibilidad de ocurrencia de remoción a través de análisis estadísticos en el que se relacionan los factores condicionantes con los registros de remociones. Los resultados obtenidos dan cuenta de la geodinámica moderna de la zona, en donde las características estructurales de la Cordillera de los Andes determinan un ambiente morfoclimático de montaña que condiciona la estabilidad de las laderas. Se elaboró un Mapa de Susceptibilidad que muestra que casi el 40% de la zona presenta una alta susceptibilidad, lo mismo que ocurre con la mediana susceptibilidad, mientras que la baja susceptibilidad no alcanza el 20%. Se concluye que el área de estudio presenta un alto grado de inestabilidad, en donde los procesos de denudación favorecen la disponibilidad de material que es movilizado a través de diversos tipos de remociones en masa, traduciéndose en potenciales escenarios de desastres si es que no se considera la evaluación geodinámica del relieve en la planificación urbana. / The landslide susceptibility is assessmented for the locality of El Ingenio in the San José de Maipo commune, where an urban extension is contemplated by the planning instruments, which could mean an increase in the risk in the area, since this settlement is located at the foot of slopes with evident processes of landslides that account for the instability in which they are located. The methodology consisted of identifying and analyzing the geomorphology of the area, taking an inventory in detail of the landslides found, and then modeling the susceptibility of landslides in a statistical analysis of the determining factors of landslides, work processed by GIS. The methodology consisted of identifying and analyzing the geomorphology of the area, taking an inventory in detail of the landslides found, then making a modeling of the landslides susceptibility through statistical analysis where the conditioning factors are related to the records of landslides. The results obtained account for the current geodynamics of the area, where the structural characteristics of the Andes mountain range determine a morphoclimatic mountain environment that conditions the stability of the slopes. A Susceptibility Map was drawn up showing that almost 40% of the area presents a high susceptibility, as occurs with the medium susceptibility, while the low susceptibility doesn’t reach 20%. It is concluded that the study area presents a high degree of instability, where denudation processes favor the availability of material that is mobilized through various types of landslides, translating into potential disaster scene if it isn’t considered the geodynamic assessment of concerns in urban planning.

La classificació de la circulació atmosfèrica s’ha abordat de diferents maneres: mètodes manuals, mixtes, basats en l’estadística multivariant, entre d’altres. En aquest treball es fa un extens i actualitzat recorregut per aquests mètodes i es fa una proposta metodològica basada en l’anàlisi per components principals: el mètode de les puntuacions extremes. Aquesta metodologia, basada en l’aproximació tradicional que empra la matriu tipus S, proposa una estandardització espacial de les dades originals (malles), l’ús dels valors més elevats de les puntuacions factorials per a la determinació del nombre de grups de la classificació i els seus centroides, i finalment l’assignació dels casos a algun dels grups sense l’ús de les iteracions característiques dels mètodes de k-mitjanes. La proposta s’aplica posteriorment a diferents casos pràctics relacionats amb diferents enfocs de les ciències atmosfèriques: meteorologia de muntanya, variabilitat climàtica i canvi climàtic, cartografia climàtica i riscos meteorològics. Aquests casos pràctics es presenten a través de quatre articles publicats a diferents revistes internacionals. El primer cas fa una caracterització de les nevades intenses al Principat d’Andorra a partir de la classificació de la pressió en superfície a l’àmbit de l’Europa Occidental, obtenint-se set patrons de circulació que expliquen la varietat de situacions associades a nevades superiors a 30cm en 24 hores en algun lloc del Principat. La detecció d’aquesta variabilitat, i la detecció de situacions de la mateixa component però amb diferencies en el gradient de pressió fan del catàleg obtingut com una eina interessant en la predicció meteorològica en aquest sector del Pirineu. Aquest article va ser publicat a la revista International Journal of Climatology l’any 2005. El segon cas fa una classificació genèrica de la circulació atmosfèrica a l’Europa Occidental, entre 1960 i 2001 i emprant, com en el cas anterior, el reanàlisi de l’NCEP-NCAR (1 dada diària i 2.5º de resolució espacial). S’obtenen 20 patrons que expliquen de forma molt completa la variabilitat de la circulació atmosfèrica en aquest sector. A més, per cadascun dels patrons obtinguts s’ha calculat la seva distribució anual i la seva tendència al llarg del període. Precisament sobre aquest darrer punt, alguns patrons mostren tendències estadísticament significatives que apunten cap a un increment de les situacions de bloqueig anticiclònic durant les dècades estudiades. L’article fou publicat a International Journal of Climatology al 2006. El tercer cas aborda la obtenció de cartografia de temperatura i precipitació en zones d’orografia complexa (Andorra) relacionada amb els patrons de circulació obtinguts en el treball anterior. Els resultats, 80 mapes d’alta resolució calculats amb el mètode de la regressió múltiple, mostren la variabilitat climàtica local basada en la discriminació que estableix un catàleg de la circulació atmosfèrica. L’article fou publicat a la revista Theoretical and Applied Climatology al 2009. Finalment, el quart cas aborda l’activitat dels llamps al sector d’Andorra i Catalunya, però en aquest cas classificant una malla de pressió en superfície de més resolució temporal i espacial (dades cada 6 hores i a 1º). S’obtenen nou tipus de circulació atmosfèrica que representen situacions de caràcter advectiu (definides sobretot pel context sinòptic), dominades per la dinàmica mesoescalar (normalment efecte del dipol orogràfic pirinenc), o situacions de caràcter tèrmic dominades per la manca de gradient bàric. Aquest treball fou publicat a Physics and Chemistry of the Earth al 2010. Els resultats mostren que la proposta del mètode de les puntuacions extremes és una opció prou robusta per a la obtenció de tipus de circulació atmosfèrica i que pot ser aplicada a diferents resolucions temporals i espacials. Aquest mètode ha estat implementat al programari lliure COST733class desenvolupat en l’àmbit del projecte europeu COST733 (2005-2010) centrat en la comparació i avaluació de mètodes de classificació de la circulació atmosfèrica. / Atmospheric circulation types classification: a method proposal and applications The classification of atmospheric circulation has been addressed via different methodological approaches: manual methods, mixed methods, based on multivariate techniques, etc. In this work we present an extensive overview of the main existing typologies of circulation type classification methods for finally propose a new approach based on principal component analysis: the method of extreme scores. This new approach highlight the spatial standardization of the original data (gridded data), the use of the factor scores for determining the total amount of circulation types and their centroids, and finally support the non use of iterations for the final classification of all the cases into the groups via the Euclidian distance. The proposal is then applied to heavy snow precipitation events in Andorra (Pyrenees), to climate variability analysis over Western Europe, to the interpolation of climate variables in mountain areas (temperature and precipitation in Andorra) based on circulation types, and for analyze relevant lightning activity over the sector of Catalonia and Andorra. These applications are presented trough the corresponding publications in international scientific journals, and exemplify the usefulness of the atmospheric circulation classification methods for the study of mountain meteorology, climate variability and climate change, climate mapping in areas of complex topography using GIS techniques, and weather hazards situations. In addition, these applications also demonstrate the goodness of the proposed method of the extreme scores. This method of the extreme scores has been included in the classification software COST733class developed by the European project COST733 that was focused on the comparison and evaluation of circulation type classification methods.

Esta tesis aplicando las bases teórico-metodológicas de la geoecología de montaña trata de establecer la organización altitudinal del paisaje de montaña del Macizo Central de los Picos de Europa. El macizo es considerado como un sistema organizado altitudinalmente en pisos geoecológicos, como resultado de los cambios morfo/bioclimáticos derivados de la altitud. El relieve se presenta como el elemento clave en la configuración del paisaje natural de esta montaña, hasta el punto de llegar a definirlo como un paisaje fundamentalmente geomorfológico.Se diferencian dos pisos de alta montaña y dos pisos de montaña media, separados entre sí por una franja de transición geoecológica: a) Alta Montaña Rocosa (> 2.200 m), b) Alta Montaña Supraforestal (1.800-2.200 m), c) Franja de Transición Geoecológica entre AM/MM (1.400-1.600 m,), d) Montaña Media Forestal (600/800 y 1.400/1.600 m), e) Laderas Bajas-Fondos de Valle de Montaña Media, M.M. muy antropizada (< 600/800 m). / This Thesis applies the theoretical basis of mountain geoecology to establish the altitudinal organization of the mountain landscape of the Central Massif of Picos de Europa (Cantabrian Range). The massif is considered to be a system altitudinally organized in belts, as result of the morpho/bioclimatic changes deriving from altitude. Relief is the main element of the natural landscape of this mountain massif, to the extent of defining it as a fundamentally geomorphological landscape. Two geoecological belts of high mountain and two of the middle mountain are distinguished, connected by a geoecological transition belt: a) Rocky high mountain (> 2200 m), b) Upper forest high mountain belt (1800 and 2200 m): c) Geoecological Transition HM/MM (1400/1600 and 1800 m), d) Forest Middle Mountain (600/800 and 1400/1600 m), and e) Low slopes and valley bottoms - Middle mountain highly antropized (<600/800 m).

[EN] We begin at chapter 1, an introduction to the formulation of the hypothesis, we mention the history and current status of the topic, as well as a presentation of the contents. At chapter 2, we expose a detailed discussion of the methodology, based on the seven characteristics of Zen painting discoverd by Shinishi Hisamatsu. These characteristics are: 1 - Asymmetry, 2 - Simplicity, 3 - Austere Sublimity or Lofty Dryness, 4 - Naturalness, 5 - Subtle Profundity or Deep Reserve, 6 - Freedom from Attachment, and 7 - Tranquility. At the 2.1 the essential elements of philosophy and practice of Zen Buddhism and Taoism are established. At chapter 3, we analyze four Chinese artists and three Japanese artists as examples of the seven characteristics of Zen painting. Some biographical information of the painters is exposed, especially that connected with the artistic production and the practice of Zen. At the 3.1 we study the first two principles of Chinese painting by Hsie He, they are important to understand the Chinese traditional painting's aesthetic: 1 - Circulation of the ch'i produces life movement, 2 - Brush creates structure. We see these first two principles, as fundamental to the traditional Chinese painting, ch'i or life energy, is not found in the external appearance of objects, this ch'i, is transmitted through the structural brushstrokes in which the opposites yin-yang are involved. We analyze how these principles are linked with characteristics of Zen painting such as Simplicity, Naturalness and Tranquility, as well as with the expression of the Formless Self. Thus in 3.2, we enter into the analysis of the art works of two Chinese painters of the Southern Song Dynasty who embodied and shaped the Zen aesthetic: Mu Xi and Liang Khai. At the 3.3, we explore the art works of Shitao and Zhu Da and, with the help of the seven characteristics. In Shitao we also analyze fragments of his theoretical texts, and the formulation of the concept of the single brushstroke. At the 3.4, we see the art works of the Japanese painter Sesshu T¿y¿ and we analyze three fundamental styles: one more detailed and soft, another of thick lines, hard and more energetic, and a third one, synthetic and spontaneous called hatsu boku or splashed ink. At the 3.5 we study the Japanese painters Hakuin Ekaku and Sengai Gibon. The 4 is a support chapter, an introduction to some Western works of the twentieth century where the seven characteristics of Zen painting are evident. At the 5 we study the mainly monochromatic paintings of Tomás Sánchez and Leandro Soto on the light of Zen painting's characteristics. We also expose an aesthetical link with the Chinese and Japanese paintings analyzed in previous chapters. At the art works of Tomás Sánchez we can see a better relationship with the Simplicity, the Austere Sublimity or Lofty Dryness and the Subtle Profundity or Deep Reserve, while at the art works of Leandro Soto, we appreciate more the Asymmetry, Naturalness and Freedom from Attachment. Excerpts from an interview with each of the artists, are a corroboration of the above criteria. Finally, chapter 6 is dedicated to art works by the author of this thesis, in which the seven characteristics are found. It is introduced with an explanation of the practice of sumi-e ink painting, which is summarized in three stages of the practice: 1 - beginning full of illusions, ingenuity and a certain arrogance, 2 - intensive practice of rules and discipline, 3 - forgetting about oneself and overcoming the rule. At chapter 7 we explain the conclusions in order to corroborate the initial hypothesis. / [ES] Comenzamos en el apartado 1 de introducción con la formulación de la hipótesis, mención de los antecedentes y estado actual del tema, así como una exposición de los contenidos. En el 2, aparece una exposición detallada de la metodología a utilizar, basada en las siete características de la pintura vinculada al Zen de Shinishi Hisamatsu. Estas características son las siguientes: 1 - Asimetría, 2 - Simplicidad, 3 - Austera Sublimidad o Majestuosa Sequedad, 4 - Naturalidad, 5 - Sutil Profundidad o Reserva Honda, 6 - Libertad de Apegos, y 7 - Tranquilidad. En el apartado 2.1 se exponen elementos esenciales de la filosofía y la práctica del Budismo Zen, así como su vinculación al Taoísmo. En el apartado 3, se analizan obras de cuatro pintores chinos y tres japoneses donde se evidencian las siete características de la pintura vinculada al Zen. Se presentan algunos datos biográficos de los autores, especialmente los que tengan que ver con la producción pictórica y su vinculación a la práctica del Zen. Previamente en el 3.1, estudiamos los dos primeros principios de la pintura china de Hsie He, éstos son necesarios para la comprensión de la estética pictórica china tradicional: 1 - La circulación del ch'i produce el movimiento de la vida, 2 - El pincel crea la estructura. Vemos mediante estos dos primeros principios, como lo fundamental para la pintura china tradicional, es la captación del ch'i o energía vital, y no la apariencia externa de los objetos, este ch'i, es transmitido gracias a la pincelada estructural en la cual está implicada la dualidad de opuestos yin-yang. Analizamos como estos principios están vinculados con características de la pintura Zen como la Simplicidad, la Naturalidad y la Tranquilidad, así como con la expresión del Ser Sin Forma. De este modo en el 3.2, entramos en el análisis de obras de dos pintores chinos de la dinastía Song del Sur que encarnaron y dieron forma a la estética Zen: Mu Xi y Liang Khai. En el 3.3, exploramos obras de Zhu Da y Shitao, a la luz de las siete características. De Shitao vemos también fragmentos de sus textos teóricos, y la formulación del concepto de pincelada única. En el 3.4, vemos la obra del pintor japonés Sessh¿ T¿y¿, se muestran tres estilos fundamentales que en su versátil producción creó este maestro: uno más detallado, suave, de trazos diluidos, otro de líneas gruesas, duro, seco, definido, y uno sintético y espontáneo llamado hatsu boku o de tinta salpicada. Estudiamos en el 3.5 obras de los también japoneses Hakuin Ekaku y Sengai Gibon y su relación con el género zenga, literalmente pintura Zen. El apartado 4 es un capítulo de apoyo, una introducción a algunas obras occidentales del siglo XX donde se evidencian las siete características de la pintura vinculada al Zen. En el 5 entramos en el análisis de pinturas con predominio monocromático a la luz de las siete características de Tomás Sánchez y Leandro Soto. Vemos cómo se manifiestan vínculos estéticos con las pinturas chinas y japonesas analizadas en apartados anteriores. Finalmente, el capítulo 6, está dedicado a obras producidas por el autor de esta tesis, en las cuales están presentes las siete características. Se introduce con un texto sobre los procesos de la práctica del arte del pincel y la tinta, el cual se resume en tres etapas: 1 - comienzos llenos de ilusiones, ingenuidad y cierta arrogancia, 2 - práctica intensiva de las reglas y la disciplina, 3 - olvido de sí mismo y superación de la regla. En el apartado 7 vemos las conclusiones con un resumen. / [CAT] Comencem en l'apartat 1 d'introducció amb la formulació de la hipòtesi, menció dels antecedents i estat actual del tema, així com una exposició dels continguts. En el 2, apareix una exposició detallada de la metodologia a utilitzar, basada en les set característiques de la pintura vinculada al Zen de Shinishi Hisamatsu. Estes característiques són les següents: 1 - Asimetria, 2 - Simplicitat, 3 - Austera Sublimitat o Majestuosa Sequedat, 4 - Naturalitat, 5 - Subtil Profunditat o Reserva Fonda, 6 - Llibertat d'Afeccions, i 7 - Tranquil¿litat. En l'apartat 2.1 s'exposen elements essencials de la filosofia i la pràctica del Budisme Zen, així com la seua vinculació al Taoisme. En l'apartat 3, s'analitzen obres de quatre pintors xinesos i tres japonesos on s'evidencien les set característiques de la pintura vinculada al Zen. Es presenten algunes dades biogràfiques dels autors, especialment els que tinguen a veure amb la producció pictòrica i la seua vinculació a la pràctica del Zen. Prèviament en el 3.1, estudiem els dos primers principis de la pintura xinesa de Hsie He, estos són necessaris per a la comprensió de l'estètica pictòrica xinesa tradicional: 1 - La circulació del ch'i produïx el moviment de la vida, 2 - El pinzell crega l'estructura. Veiem per mitjà d'estos dos primers principis, com el més important per a la pintura xinesa tradicional, és la captació del ch'i o energia vital, i no l'aparença externa dels objectes, este ch'i, és transmés gràcies a la pinzellada estructural en la qual està implicada la dualitat d'oposats yin-yang. Analizamos com estos principis estan vinculats amb característiques de la pintura Zen com la Simplicitat, la Naturalitat i la Tranquil¿litat, així com amb l'expressió del Ser Sense Forma. D'esta manera en el 3.2, entrem en l'anàlisi d'obres de dos pintors xinesos de la dinastia Song del Sud que van encarnar i van donar forma a l'estètica Zen: Mu Xi i Liang Khai. En el 3.3, explorem obres de Zhu Da i Shitao, a la llum de les set característiques. De Shitao veiem també fragments dels seus textos teòrics, i la formulació del concepte de pinzellada única. En el 3.4, veiem l'obra del pintor japonés Sessh¿ T¿y¿, es mostren tres estils fonamentals que en el seu versàtil producció va crear este mestre: un més detallat, suau, de traços diluïts, un altre de línies grosses, dur, sec, definit, i un sintètic i espontani cridat hatsu boku o de tinta esguitada. Estudiem en el 3.5 obres dels també japonesos Hakuin Ekaku i Sengai Gibón. L'apartat 4 és un capítol de suport, una introducció a algunes obres occidentals del segle XX on s'evidencien les set característiques de la pintura vinculada al Zen. En el 5 entrem en l'anàlisi de pintures amb predomini monocromàtic a la llum de les set característiques de Tomás Sánchez i Leandro Soto. Veiem com es manifesten vincles estètics amb les pintures xineses i japoneses analitzades en apartats anteriors. En les obres de Tomás Sánchez podem veure una major relació amb la Simplicitat, l'Austera Sublimitat, la Reserva Fonda i la Tranquil¿litat, mentres que en els treballs de Leandro Soto, s'aprecien més la Asimetria, la Naturalitat i la Llibertat d'Afeccions. Finalment, el capítol 6, està dedicat a obres produïdes per l'autor d'esta tesi, en les quals estan presents les set característiques. S'introduïx amb un text sobre els processos de la pràctica de l'art del pinzell i la tinta, el qual es resumix en tres etapes: 1 - començaments plens d'il¿lusions, ingenuïtat i una certa arrogància, 2 - pràctica intensiva de les regles i la disciplina, 3 - oblit de si mateix i superació de la regla. En l'apartat 7 veiem les conclusions amb un resum del camí seguit per a arribar a corroborar la hipòtesi inicial. / Fuentes González, R. (2015). INFLUENCIAS ZEN DE LAS PINTURAS MONOCROMAS ORIENTALES EN OBRAS DE LOS ARTISTAS CUBANOS TOMÁS SÁNCHEZ, LEANDRO SOTO, Y RUBÉN FUENTES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53631 / TESIS

[ES] La presente investigación trata sobre la pintura de Paisaje en La Montaña. Así se conocía a la actual Comunidad Autónoma de Cantabria cuando en el siglo XIX varios artistas comenzaron a pintar Paisajes sin haber existido ningún precedente en la región que se adscribiera al género. Desde este hito social, artístico e histórico que supuso el surgimiento de la idea moderna del paisaje, la pintura de Paisaje ha persistido en el campo de la creación local, donde ha evolucionado influenciada por el desarrollo de las ideas artísticas modernas hasta la contemporaneidad. Por tanto, la pintura de Paisaje se ha mantenido vigente en cada una de las épocas posteriores, desechando la idea de que pudiera ser una moda decimonónica pasajera, gracias a las condiciones morfológicas de la geografía elegida. Para demostrar la hipótesis, en un primer capítulo se investiga sobre la semántica del paisaje como concepto, en un segundo capítulo se indaga sobre los orígenes del género del Paisaje en la pintura, desde un horizonte general hasta el marco geográfico definido, y, por último, se muestra la investigación artística realizada acerca de la idea del Paisaje Montañés junto con los resultados plásticos obtenidos. / [CA] La present investigació tracta sobre la pintura de Paisatge a la Muntanya. Així es coneixia a l'actual Comunitat Autònoma de Cantàbria quan en el segle XIX diversos artistes van començar a pintar Paisatges sense haver existit cap precedent a la regió que s'adscriguera al gènere. Des d'aquesta fita social, artístic i històric que va suposar el sorgiment de la idea moderna del paisatge, la pintura de Paisatge ha persistit en el camp de la creació local, on ha evolucionat influenciada pel desenvolupament de les idees artístiques modernes fins a la contemporaneïtat. Per tant, la pintura de Paisatge s'ha mantingut vigent en cadascuna de les èpoques posteriors, rebutjant la idea que poguera ser una moda huitcentista passatgera, gràcies a les condicions morfològiques de la geografia triada. Per a demostrar la hipòtesi, en un primer capítol s'investiga sobre la semàntica del paisatge com a concepte, en un segon capítol s'indaga sobre els orígens del gènere del Paisatge en la pintura, des d'un horitzó general fins al marc geogràfic definit, i, finalment, es mostra la investigació artística realitzada sobre la idea del Paisatge Muntanyés juntament amb els resultats plàstics obtinguts. / [EN] The present investigation deals with the painting of Landscape in the Mountain. This is how the current Autonomous Community of Cantabria was known when, in the 19th century, several artists began to paint Landscapes without having existed any precedent in the region that was ascribed to the genre. Since this social, artistic and historical milestone that led to the emergence of the modern idea of landscape, landscape painting has persisted in the field of local creation, where it has evolved influenced by the development of modern artistic ideas to the contemporary. Therefore, landscape painting has remained current in each of the subsequent periods, rejecting the idea that it could be a passing nineteenth-century fashion, thanks to the morphological conditions of the chosen geography. To demonstrate the hypothesis, in a first chapter the semantics of landscape as a concept is investigated, in a second chapter the origins of the Landscape genre in painting are investigated, from a general horizon to the defined geographical framework, and, finally, , the artistic research carried out on the idea of the Mountain Landscape is shown together with the plastic results obtained. / Alba Rodríguez, V. (2022). El Paisaje Montañés. La pintura de paisaje en Cantabria desde una aproximación contextual y personal [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190827

Tesis por compendio / [ES] Los servicios ecosistémicos de montaña han adquirido importancia entre los científicos, los administradores y los encargados de formular políticas de todo el mundo; sin embargo, las actividades humanas están amenazando su conservación, en particular los cambios en el uso del suelo debido al aumento de la urbanización, la expansión agrícola y la deforestación. La Puna Altoandina es un ecosistema montañoso representativo que enfrenta estos serios y crecientes desafíos. La Puna Altoandina, cuyos principales socioecosistemas consisten en pastizales naturales, matorrales y zonas agrícolas, puede proporcionar múltiples servicios ecosistémicos influenciados por el tipo de cobertura terrestre y sus dinámicas. En este contexto, se han explorado las dinámicas entre los usos representativos de la superficie terrestre y su potencial para proporcionar servicios ecosistémicos en la Puna húmeda Altoandina a lo largo del tiempo. Asimismo, se ha completado un análisis espacio-temporal que describe cómo diferentes patrones de 6 dinámicas de cambio del uso del suelo impactan en la provisión de 7 servicios ecosistémicos durante un período de 13 años (de 2000 a 2013), y en el territorio de 25 provincias. Además, con el fin de mejorar la gestión de los servicios ecosistémicos, abordamos los efectos de aplicar dos análisis "clúster" (estáticos y dinámicos) para evaluar los conjuntos de servicios ecosistémicos en cuatro escalas de observación diferentes (dos ámbitos administrativos y dos tamaños de pixel geográfico: 0.25 y 9 km2). En general, este estudio proporciona un enfoque para facilitar la incorporación de los servicios ecosistémicos a múltiples escalas que permite una interpretación fácil del desarrollo de la región y que puede contribuir a mejorar las acciones para la gestión del uso del suelo y las decisiones de política ambiental. / [CA] Els serveis ecosistèmics muntanya han adquirit importància entre els científics, els administradors i els encarregats de formular polítiques de tot el món; no obstant això, les activitats humanes estan amenaçant la seua conservació, en particular els canvis en l'ús del sòl a causa de l'augment de la urbanització, l'expansió agrícola i la desforestació. La Puna Altoandina és un ecosistema muntanyenc representatiu que enfronta aquests seriosos i creixents desafiaments. La Puna Altoandina que els seus principals soci-ecosistemes consisteixen en pasturatges naturals, matolls i zones agrícoles, pot proporcionar múltiples serveis ecosistèmics influenciats per les diferents categories de cobertura terrestre y els seus dinàmiques. En aquest context, s'han explorat les dinàmiques entre els usos representatius de la superfície terrestre i el seu potencial per a proporcionar serveis ecosistèmics en la Puna humida Altoandina al llarg del temps. Així mateix, s'ha completat una anàlisi espai-temporal que descriu com diferents patrons de 6 dinàmiques de canvi de l'ús del sòl impacten en la provisió de 7 serveis ecosistèmics durant un període de 13 anys (de 2000 a 2013), i en el territori de 25 províncies. A més, amb la finalitat de millorar la gestió dels serveis ecosistèmics, abordem els efectes d'aplicar dues anàlisis "clúster" (estàtics i dinàmics) per a avaluar els conjunts de serveis ecosistèmics en quatre escales d'observació diferents (dos àmbits administratius i dues grandàries de píxel geogràfic: 0.25 y 9 km2). En general, aquest estudi proporciona un enfocament per a facilitar la incorporació dels serveis ecosistèmics a múltiples escales que permet una interpretació fàcil del desenvolupament de la regió i que pot contribuir a millorar les accions per la gestió de l'ús del sòl i les decisions de política ambiental. / [EN] Mountain ecosystem services have gained relevance among scientists, managers, and policy-makers worldwide; but, human activities are threatening its conservation, particularly land changes due to increased urbanization, agricultural expansion and deforestation. The high-Andean Puna is a representative mountain ecosystem that is facing these serious and growing challenges. The high-Andean Puna, whose main socialecosystems consist of natural grassland, shrubland and agricultural areas, can provide multiple regulating ecosystem services influenced by the land cover/use type and their dynamics. In this context, we explored the dynamics between the representative land-cover classes and its potential to provide ecosystem services in the high-Andean moist Puna over time. We completed a spatiotemporal analysis that describes how different patterns of 6 landchange dynamics impact on the supply of 7 ecosystem services over a period of 13 years (from 2000 to 2013), and across 25 provinces. Moreover, in order to improve the management of ecosystem services, we addressed the effects of applying two cluster analyses (static and dynamic) for assessing bundles of ecosystem services across four different scales of observation (two administrative boundaries and two sizes of grids: 0.25 and 9 km2). Overall, this study provides an approach to facilitate the incorporation of ES at multiple scales allowing an easy interpretation of the region development that can contribute to land management actions and policy decisions. / Madrigal Martínez, S. (2021). Land-change dynamics and ecosystem services using expert-based assessment and GIS: methodological implications for improving decision-making [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172369 / Compendio