OBJECTIU Avaluar l'efectivitat d'una intervenció sobre l'estil de vida en l'atenció primària catalana per prevenir la diabetis tipus 2 en població d'alt risc. MATERIAL I MÈTODE Estudi transversal (1ª-fase), estudi pseudoexperimental (2ª-fase). Mostra aleatòria de població no diabètica de referència (45-75anys). Doble cribratge: qüestionari FINDRISC i prova de tolerància oral a la glucosa (PTOG). Subjectes d'alt risc, sense diabetis, van rebre una intervenció per modificar l'estil de vida, estandarditzada/intensiva (individual o en grup). RESULTATS 2054 individus van completar el qüestionari FINDRISC i 1192 PTOG. Van acceptar la intervenció 552 (219 estandarditzada i 333 intensiva-230 en grup i 103 individual). Es va diagnosticar diabetis a 124 participants (28,8% intervenció estandarditzada i 18,3% intervenció intensiva). Reducció del risc relatiu de 36,5%; p<0,005. Mediana de seguiment 4,2 anys. CONCLUSIÓ La intervenció intensiva sobre l'estil de vida en l'atenció primària redueix de forma important la incidència de diabetis entre els individus amb risc elevat. / AIM To assess the effectiveness of an active Catalan primary care lifestyle intervention in preventing type 2 diabetes within a high-risk Mediterranean population. METHODS A cross-sectional screening study followed by a prospective cohort study. White-European individuals without diabetes (45–75 years) were screened using the Finnish Diabetes Risk Score (FINDRISC) and a subsequent 2 h OGTT. Where feasible, high-risk individuals who were identified were allocated sequentially to standard care or intensive lifestyle intervention (group-based or individual-level). RESULTS 2,054 individuals were screened by the FINDRISC and 1,192 received an OGTT. Of these, 552 accepted the lifestyle intervention (219 standard care and 333 intensive intervention–230 group-level and 103 individual-level). Diabetes was diagnosed in 124 individuals (28.8% standard care group and 18.3% intensive intervention group). Relative risk reduction was 36.5% (p<0.005) after 4.2-year median follow-up. CONCLUSION Intensive lifestyle intervention in a primary care setting substantially reduces diabetes incidence among high-risk individuals.

No description available.

No description available.

No description available.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica ( MPOC ) caracteritzada per la presència d’ obstrucció crònica i poc reversible del flux aeri, és una malaltia prevenible i tractable. L’ etiologia més freqüent en el nostre medi és el tabac. És causa freqüent de morbi mortalitat i una important causa de ingrés hospitalari en la nostra àrea, sent en la fase final quan la malaltia genera més despesa al sistema sanitari. No totes les persones fumadores acaben desenvolupant MPOC, cal una susceptibilitat genètica i la concurrència d’ una sèrie de factors afavoridors ( paquets-any acumulats, envelliment, exposició laboral o ambiental a tòxics respiratoris...) Es coneguda en la literatura l’ existència d’ un infradiagnòstic de la malaltia, en part per la desconeixença de la importància de determinats símptomes per part de la població i en part perquè els professionals no busquem prou la malaltia. Una base important en la lluita contra la malaltia és la detecció precoç. Per tal de tenir ben estudiada a la nostra població i mirar de frenar el creixement de la MPOC, vam decidir fer un estudi de cribratge, en l’ àmbit de l’ atenció primària , en la població més susceptible de tenir la malaltia , realitzant una enquesta validada de símptomes respiratoris i exposició laboral i una espirometria a totes les persones del CAP majors o iguals a 45 anys ( en l’ any 2006) que en la seva història informatitzada constaven com a fumadors i exfumadors. El fet de fer l’ espirometria en el CAP va facilitar la participació dels pacients, per la proximitat, en especial en adaptar-nos als seus horaris. La realització de les espirometries per personal del servei de Neumologia en el CAP, habituat a fer les proves, va assegurar un alt percentatge d’ espirometries correctament realitzades. L’ estudi va permetre detectar errors diagnòstics, corroborar diagnòstics de MPOC existents i diagnosticar de MPOC a persones que fins ara no es coneixien afectades de la malaltia, evitant el sobrediagnòstic d’ asmàtics fumadors com a pacients amb MPOC gràcies a la utilització de tractament amb beta-2 i corticoides inhalats durant 4 setmanes. Vam poder conèixer la susceptibilitat de la nostra població fumadora a patir la malaltia. En el treball utilitzarem com a sinònims susceptibilitat per desenvolupar MPOC i prevalença en exposats a tabac. També el grau d’ infradiagnòstic, determinar altres factors de risc per la MPOC diferents de l’ edat i els paquets-any , com són l’ exposició laboral, el dèficit d’ alfa-1 antitripsina i la presència de patologia cardiovascular. Vam determinar quins eren els símptomes respiratoris que s’ associaven amb més freqüència amb el patró d’ obstrucció parcialment irreversible. L’ estudi va demostrar que la patologia cardiovascular era més prevalent en els pacients amb MPOC i que la seva presència orientava a pensar que el pacient estava afectat de MPOC ( tenir PCV augmentava 1,7 vegades la susceptibilitat). També es va concloure que la MPOC era un factor de risc independent per l’ existència de patologia cardiovascular, com ho són el tabac, la hipertensió, la dislipèmia... L’ estudi ens va permetre fer una validació externa d’ un qüestionari de cribratge per MPOC en exposats a tabac, en l’ àmbit de l’ Atenció Primària , basat en l’ edat, els paquets-any, el IMC i uns pocs símptomes, realitzat per Price i col·laboradors, que ens va semblar d’ una gran utilitat per la seva simplicitat i sensibilitat. En analitzar els resultats del nostre estudi, per establir l’ associació entre la MPOC i els diferents paràmetres avaluats i evitar variables confusores, vam identificar variables molt similars a les que contenia el qüestionari de Price, als que vam incorporar l’ existència d’ antecedent d’ exposició laboral de risc i de tenir patologia cardiovascular. Amb aquest nou model de qüestionari afinàvem molt més en el cribratge de la MPOC en els nostres pacients exposats al tabac, permetent-nos detectar a aquells que tenen més susceptibilitat per desenvolupar la malaltia. / Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) characterized by the presence of chronic, poorly reversible obstruction of airflow is a preventable and treatable disease. The most frequent etiology in our area is tobacco. It is a common cause of morbidity and mortality and a major cause of hospitalization in our area, being the final stage when the disease leads to greater spending on healthcare. Not all smokers develop COPD, there must be a genetic susceptibility and the occurrence of a number of favouring factors (packs-year cumulative, age, occupational or environmental exposure to toxic breathing ...) It is known in the literature the existence of an under diagnosing of the disease, partly due to the ignorance of the population about the importance of certain symptoms and partly because professionals do not look for the disease systematically enough. An important foundation in the fight against the disease is early detection. In order to study our population and try to stop the growth of COPD, we decided to make a study of screening in the field of primary care in the more likely population to have the disease. To do so, we made a validated survey of occupational exposure and respiratory symptoms and a spirometry to every smoker or former smoker, who was aged 45 years or more in 2006. The fact of making the spirometry in the PCC (Primary Care Center) facilitated the participation of patients, because of the closeness, in order to adapt to their schedules. The execution of spirometry by trained technician from the service Pneumology in the PCC assured a high percentage of correctly performed spirometry. The study allowed detecting diagnostic errors, confirming existing diagnoses of COPD and diagnosing new COPD patients, avoiding the over diagnosing of asthmatic smokers as if they were COPD patients, through the use of treatment inhaled corticosteroids and beta-2 for 4 weeks. We could find the susceptibility of our smoking population to suffer the disease. The work used as synonyms susceptibility to develop COPD and prevalence in people exposed to tobacco, the degree of under diagnosing, determine risk factors for COPD apart form age and year-packages, such as the occupational exposure, the deficit of alpha-1 antitrypsin and the presence of cardiovascular disease. We determined which respiratory symptoms were more often associated with the pattern of obstruction partially irreversible. The study showed that cardiovascular disease was more prevalent in patients with COPD and that their presence led to think that the patient was suffering from COPD (PCV had increased 1.7 times the susceptibility). We also conclude that COPD was an independent risk factor for the existence of cardiovascular disease, as smoking, hypertension, dyslipidemia ... The study allowed us to have an external validation of a screening questionnaire for COPD patients exposed to tobacco in the field of primary care based on age, package-year, BMI and few symptoms conducted by Price and colleagues, which we find it has a great utility for its simplicity and sensitivity. In analyzing the results of our study to establish the association between COPD and the different evaluated parameters and to avoid confusing variables, we identify variables similar to those contained in the questionnaire of Price. We incorporated the existence of antecedent of occupational risk exposure and the fact of having cardiovascular disease. With this new questionnaire we improved a lot in the screening of COPD in our patients exposed to tobacco, allowing us to detect those who are more susceptible to developing the disease.

La presència creixent dels infants fills i filles de famílies immigrades estrangeres a les aules de primària sovint ha estat enfocada des de la recerca educativa local a partir de la "diversitat cultural" aportada, fent d'aquesta variable l'eix principal a l'hora de formular la necessitat de nous plantejaments pedagògics que enfrontin les desigualtats i les diferències en el sistema escolar.Però com viuen els propis nens i nenes en primera persona el seu pas per l'escolarització obligatòria en destí? Quina influència exerceixen les experiències escolars sobre les seves construccions identitàries? En definitiva, com construeixen les seves identitats en diferents contexts escolars?Partint d'aquests interrogants inicials, l'aportació principal d'aquesta tesi ha consistit en analitzar comparativament com les pràctiques i els processos escolars a dos centres d'Educació Infantil i Primària de trajectòria institucional i ethos cultural ben diferents afecten les dinàmiques identitàries dels infants d'origen immigrant, mitjançant les experiències de vinculació i desvinculació viscudes en diferents espais i moments. La recerca, de disseny etnogràfic i recolzada majoritàriament en l'observació participant, ha volgut encetar una línia de recerca etnogràfica d'aproximació a les vides escolars d'aquests infants a una comarca pionera en immigració: el Maresme, que és reflex de la creixent realitat multicultural que vivim a Catalunya i a l'Estat, per tal de contribuir tanmateix a trencar amb els estereotips culturalistes que, en el cas dels nens i nenes arribats de països de la perifèria econòmica, els neguen de manera subreptícia la capacitat de desenvolupar múltiples competències, habilitats i identificacions.La tesi proveeix evidència etnogràfica per tal de consolidar la idea que, sense negar la influència que els factors estructurals i culturals (classe social, origen étnico-cultural, gènere) previs a l'entrada a l'escola exerceixen en la construcció i reproducció de les identitats, el marc escolar esdevé un camp d'acció clau on és possible el seu moldejament, en la mesura que els centres participen en configurar unes relacions de poder a través de les quals es forgen els significats amb què l'alumnat construeix les seves identificacions. Més concretament, en el cas dels fills i filles de la immigració, les formes amb què el professorat i els centres maneguen el poder i construeixen significats ètnico-culturals rellevants esdevenen significatives per a la conceptualització dels comportaments expressats per l'alumnat.En aquest sentit, el concepte de vinculació escolar ("academic engagement"), que, d'acord amb la literatura, va més enllà de l'èxit acadèmic estricte en termes de resultats, es postula com un factor clau en l'anàlisi, ja que actua eficaçment de pont entre els processos objectius i les vivències subjectives dels infants, a través de dos indicadors bàsics: els estils i pràctiques d'ensenyament / aprenentatge, i les dinàmiques relacionals, influenciades pels imaginaris del professorat sobre l'alumnat de diversos orígens i extraccions socioculturals -els quals al seu torn beuen en bona part dels discursos dominants en la societat majoritària-. Com a exercici de contextualització indispensable en forma de zoom previ a les etnografies escolars, a la tesi s'hi analitzen les dinàmiques comunitàries presents als territoris del Maresme on s'ubiquen ambdues escoles, tot considerant la seva interrelació amb les dinàmiques escolars presentades.Posteriorment, a través de l'estudi de casos, es proposa un model de grans categories per tal de contrastar i situar les experiències i trajectòries individuals dels 56 nens i nenes (d'origen marroquí, llatinoamericà, subsaharià i europeu) que es van seguir en el treball de camp en diferents punts del continuum dels pols vinculació/desvinculació escolar, tot posant les bases per a la construcció de possibles tipus ideals (en sentit weberià) que siguin capaços d'encabir i de reflectir en tota la seva complexitat l'heterogeni repertori de vivències i trajectòries que aquests infants protagonitzen. / The increased presence of children of immigrant families in Catalan primary classrooms has been frequently focused by local researchers in Education from the perspective of the "cultural diversity" they are supposed to add to our educational system, adopting this variable as the main line for the formulation of new pedagogical orientations capable of challenging issues related to inequalities and differences.But how do these children experience compulsory Primary school in their own lives? Which influence do school experiences have on their moulding of identities? In other words, how do children from different ethnic backgrounds achieve and construct their identities in different school contexts? Starting from these initial questions, the foremost contribution of this dissertation is a comparative analysis of the ways in which school practices and processes taking place in two Catalan primary schools -very different in terms of institutional trajectory and cultural ethos- affect the identity dynamics of pupils from immigrant families, by means of the academic engagement and disengagement experiences lived at different times and spaces inside the institutions.Based on an ethnographic design built up mostly on participant observation, the dissertation attempts to provide an starting point of research that approximates the academic lives of these children in a local territory pioneer in the reception of immigration: the comarca of el Maresme, which vividly reflects the spread of multicultural Catalonia and Spain. It also, however, seeks to contribute to the deconstruction of cultural stereotypes that, specially in the case of children coming from poor peripheral countries, implicitly deny their ability of developing multiple competences, skills and identifications. Ethnographic evidence is showed to strengthen the idea that, without denying the critical influence that previous structural and cultural factors (social class, ethnic-cultural background, gender) have on the construction and reproduction of identities, school-based settings become social arenas in which it is possible their moulding, to the extent that schools participate in shaping power relations that structure and guide the meanings of cultural categories attached to pupil's identifications. Moreover, in the case of children of immigration, the ways that teachers and schools use power to construct ethnic-cultural significations related to them are specially relevant for the conceptualization of the behaviours and academic performances they express.In that sense, the notion of "academic engagement", going far beyond academic success in terms of good marks, is postulated as a key analytical factor for it efficiently displays a bridge between the objective processes and the subjective experiences that children undergo at primary school, using two basic indicators: teaching/learning styles and practices, and dynamics of interaction, which are influenced by teacher's representations of pupils descending from diverse socio-cultural backgrounds -representations that are deeply connected to dominant mainstream discourses.As a previous zoom to the school ethnographies, the dissertation takes into account community dynamics developing in el Maresme area where the two selected schools are located, and analyses their interrelation with the school dynamics identified later on.Subsequently, by the display and interpretation of case studies, it is proposed a model of wide categories in order to contrast and situate the individual experiences and trajectories of the 56 children (from Moroccan, Latin-American, sub-Saharan and European families) followed in the ethnographic fieldwork, with the aim of allocating them in the different places of the continuum between total academic and/or social engagement and disengagement. The purpose of this exercise is to build a basement for the possible construction of ideal types able to include and reflect the (primary) school lives of pupils from immigrant families in all its complexity and diversity.

DE LA TESI:Sobre el món de l'escola s'ha escrit molt, moltíssim, però massa sovint amb la finalitat de prescriure el que s'hi ha de fer, al marge dels mateixos implicats. Tant per les lectures que havia fet com per la meva pròpia experiència d'alumna, de mestra i de formadora de mestres, m'havia qüestionat sovint preguntes com aquestes: Per què el món de l'escola funciona com funciona? Per què el món escolar es tan reticent als canvis i a la innovació? Per què el professorat fa el que fa? Per què el professorat sovint es troba fent el que no desitja? Per què a l'escola conviuen valors morals i ètics que en la seva essència són contradictoris? Per què el treball dels docents, amb el temps, esdevé rutinari i alienant? Per què l'alumnat s'interessa poc pel que fa a l'escola? Moguda per aquesta curiositat vaig anar perfilant la recerca que emprendria amb aquesta tesi, i que en realitat vindria a ser una mena de pretext per acostar-me al món de l'escola, mirar-lo amb atenció i retrobar-lo de nou, però no pas com a alumna o com a mestra, sinò com una observadora privilegiada. D'entrada, no sabia quina seria la tesi, però sempre havia tingut clar que partiria de la pràctica, perquè en ella és on s'articula i té sentit la teoria. Desitjava fer una recerca on teoria i pràctica estiguessin connectades, establissin un diàleg, una harmonia, i per tant es complementessin.Finalment, em vaig proposar comprendre una vida professional docent en concret, per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, on consideraria tant els aspectes biogràfics, personals i professionals, com els aspectes de la seva pràctica i els contextuals. Així vaig contactar amb una mestra, a la qual anomenaré "Mercè", que es va interessar per la proposta i durant dos anys (1990-1992) vam estar en contacte permanent. El resultat del treball de recerca i investgació posterior va ser la present tesi. He estructurat la tesi en quatre parts: Una d'exploració teòrica; una segona d'explicació del procés d'investigació, una tercera part on recullo l'informe de la investigació; i una quarta on sintetitzo algunes reflexions finals entorn el que ha estat l'estudi de cas.La primera part d'exploració teòrica porta per títol "De la investigació "sobre" el professorat, a la investigació "des del" professorat: una aproximació teòrica" i es troba dividida en tres grans capítols. El primer fa referència a la investigació "sobre" el professorat, on a part d'apuntar-ne els precedents, em centro en la recerca sobre el pensament del professorat. Al segon capítol exposo les aportacions més rellevant dins el camp de la investigació "des del" professorat, és a dir, aquelles que que han considerat el coneixement personal i pràctic. Completo aquesta part amb un capítol de revisió sobre els estudis que han considerat la importància de les cultures d'ensenyança i els processos de socialització del professorat en el context del seu lloc de treball. La segona part de la tesi és l'explicació del procés de recerca des de dins: Vivències, reflexions, decisions i dilemes. La tercera, com he dit, és l'informe resultant de la investigació: "A la recerca de la comprensió d'una mestra: cara d'hivern, cara d'estiu". És en aquesta part on es presenten els aspectes biogràfics personals i professionals més destacats de la professora estudiada, la seva pràctica pedagògica i els factors contextuals que influencien i determinen la seva pràctica. L'última part és on presento les reflexions finals sobre el tema nuclear de la tesi, i que sistematitzo al voltant de tres aspectes bàsics; el primer sobre la importància que la recerca, des del punt de vista del professorat, integri el seu coneixement pràctic i personal dins d'un marc més ampli de comprensió i significat que remarqui l'importància que tenen els diferents contextos educatius dins de la vida professional dels docents. Un altre aspecte és format pels dilemes que sorgeixen de la complexitat de la vida docent i que es materialitzen en el rol del professorat. I després d'aquesta anàlisi dels conflictes i dels dilemes de la pràctica, apunto unes reflexions entorn a la necessitat de reconsiderar l'ocupació laboral del professorat, ja que sota les condicions en què generalment han d'actuar, no hi espais, ni per a la reflexió, ni per a la crítica ni per a la creativitat de la seva tasca.

OBJETIVO: La simpaticolisis torácica endoscópica bilateral (STEB) es un tratamiento eficaz y mínimamente invasivo como tratamiento de la hiperhidrosis primaria. Nuestro objetivo es evaluar el nivel de ansiedad subjetivo y objetivo mediante una escala psicométrico estandarizada antes y después de la intervención.PACIENTES Y MÉTODO: Un total de 106 pacientes diagnosticados de hiperhidrosis primaria y tratados mediante STEB fueron estudiados mediante un cuestionario preoperatorio y otro postoperatorio a los 12 meses de la intervención sobre: síntomas asociados a la hiperhidrosis, nivel subjetivo de ansiedad así como efecto de la misma sobre la vida diaria. Paralelamente se les administró el cuestionario STAI (Cuestionario de ansiedad general Rasgo y Estado) y ICVD (Índice de Calidad de Vida en Dermatología).RESULTADOS: Respecto a la sintomatología general asociada se observó como las palpitaciones se registraron preoperatoriamente en el 39,62% de los casos versus el 10,37% postoperatorio; temblor de manos en el 23,58% versus 8,49%; enrojecimiento facial en el 54,71% versus 11,32%, cefalea en el 29,24% versus 9,43% y epigastralgia inespecífica en el 18,86% versus 6,6%; respectivamente. El nivel de ansiedad subjetiva referida por los pacientes sobre una escala comprendida entre 0 (no ansiedad) y 4 (ansiedad incapacitante) fue de 2,08 +/- 1,1 preoperatoriamente versus 0,39+/- 0,67 postoperatoriamente (p<0,001), y el impacto sobre la vida diaria de la hiperhidrosis antes y después de la intervención también experimentó un descenso estadísticamente significativo (p<0,001). Los resultados obtenidos mediante el cuestionario de ansiedad general STAI indican como preoperatoriamente existe tanto una ansiedad-estado como ansiedad-rasgo elevada, estadísticamente significativa, respecto postoperatoriamente (p<0,001). Mediante el cuestionario ICVD se demuestra como preoperatoriamente el disconfort en la calidad de vida es "elevado" siendo la mejora estadísticamente significativa (p<0,001).CONCLUSIONES: Los pacientes con hiperhidrosis primaria tratados mediante STEB presentan una sintomatología general y un nivel de ansiedad preoperatoria elevado respecto a la postoperatoria, tanto en la valoración subjetiva del paciente como mediante instrumentos psicométricos estandarizados, aunque no sean específicos para valorar la hiperhidrosis primaria. / / OBJECTIVE: Endoscopic bilateral thoracic sympathicolysis (EBTS) is an effective and minimally invasive procedure used for patients with primary hyperhidrosis. The purpose of this study was to examine anxiety levels using standardized psychometric tools in hyperhidrosis patients before and after EBTS . METHOD: A total of 106 patients diagnosed with hyperhidrosis who underwent EBTS were asked to fill out a questionnaire before and twelve months after the procedure that elicited the following information: a) symptoms associated with hyperhidrosis, b) the patient's level of anxiety, and c) the extent to which this anxiety was incapacitating in their daily life. All patients also completed State-Trait Anxiety Inventory (STAI) and Dermatology Life Quality Index (DLQI) before and twelve months after the EBTS. RESULTS: Palpitations were reported preoperatively by 39.62% of patients versus 10,37% postoperatively, trembling of the hands in 23,58% versus 8,49%, facial blushing in 54,71% versus 11,32%, headache in 29,24% versus 9,43% and non-specific epigastric pain in 18,86% versus 6,6%, respectively. Patients reported a marked improvement in the level of anxiety from a mean SD of 2.08 +/- 1.1 preoperatively versus 0.39 +/- 0.67 postoperatively (p<0.001), and the social impact (debilitating) of primary hyperhidrosis before and after surgery also showed significant improvement (p<0.001). The results of STAI showed significant improvement in the levels of anxiety after surgery compared with the preoperative levels and with established norms (p<0.001). Treatment with EBTS led to improvement in quality of life in all patients, with the median DLQI sore decreasing significantly from pretreatment level (p<0.001). CONCLUSIONS: Patients with primary hyperhidrosis that undergo EBTS presented a decrease in the level of anxiety and associated symptoms.

Introducción: Los Accidentes de Tráfico (AT) son un problema de salud importante por la mortalidad, morbilidad y discapacidades que originan. Existen tres grupos de mayor riesgo: población de 15-24 años usuarios de motocicletas, población de 18-34 años ocupantes de turismos en carretera y peatones >65 años en zona urbana. En el marco de las actividades preventivas y como un elemento primordial del trabajo de los profesionales de Atención Primaria (AP) se encuentra la educación sanitaria en estilos de vida o comportamientos que afectan directamente al estado de salud. Para la prevención de los AT es importante la educación sanitaria y es responsabilidad de los profesionales sanitarios (PS) efectuar el consejo preventivo en seguridad vial.Objetivos e Hipótesis: Son Objetivos de este trabajo: 1. Determinar nivel de conocimientos y actitudes de los profesionales de la AP sobre consejo preventivo de AT relativo a: Epidemiología (datos de incidencia y/o prevalencía), lesiones más habituales producidas por los AT, utilización de medidas de seguridad activa y pasiva a recomendar en la población, consumo de bebidas alcohólicas, consumo de medicamentos y otras sustancias potencialmente peligrosas en la conducción de vehículos y enfermedades relacionadas con la capacidad de conducción.2. Determinar la factibilidad del consejo preventivo sobre seguridad viaria desde la AP en cuanto a: Grado de responsabilidad de cada PS (médicos generales, pediatras y enfermeras), elementos facilitadores y elementos barrera.Hipótesis: 1. El nivel de conocimiento sobre la prevención de AT es insuficiente para realizar un consejo preventivo. 2. El nivel de conocimiento y la actitud sobre la seguridad vial de los profesionales de la AP es diferente en función de edad, sexo, núcleo familiar, profesión (médico o enfermera), experiencia en servicios de urgencias y experiencia personal en AT y 3. Los profesionales de AP consideran poco factible el consejo preventivo en AT por falta de tiempo.Método:Diseño: El presente trabajo se ha realizado mediante la combinación de metodología cuantitativa y cualitativa. El estudio cuantitativo es descriptivo transversal y el cualitativo mediante la tecnica de los grupos focales. El periodo de realización de ambos estudios fue de Octubre 2000 a Marzo 2001. Ambito: Centros de Atención Primaria de Barcelona ciudad. Sujetos de estudio: médicos (generales y pediatras) y personal de enfermería de AP en Barcelona ciudad. Instrumentos de medida: Encuesta autoadministrada sobre conocimientos y actitudes respecto al consejo preventivo sobre seguridad viaria y análisis de grupos focales. Variables: Según las dos herramientas de trabajo serán: edad, sexo, estado civil, número de hijos, profesión, centro de trabajo, grado de conocimiento sobre consejo preventivo, grado de responsabilidad, elementos facilitadores y elementos barrera (tiempo, incentivos, motivación y nivel de autoconfianza).Resultados:Estudio cuantitativo.Tasa de respuesta al cuestionario de 54,8% (187/341). Respondieron 74,6% mujeres y 25,4% hombres, media de edad 41,3 años (DE 8,3), rango 23-64 [IC 95%: 40,1-42,5] años. Llevaban una media de 11,6 años trabajando (DE 7,6), rango 1-43 años de práctica [IC 95%: 10,5-11,7]. Declaran haber tenido experiencia personal o familiar relacionada con algún AT el 59,9% [IC 95% 52,9-66,9]. La variable principal (puntuación del total del test) mostró una media de 11,3 (IC 95% 10,9-11,7). La puntuación total del test se relacionó de manera inversa y estadísticamente significativa con edad (r=-0,344; r2 = 0,118; p<0,001) y años de experiencia (r=-0,194; r2 = 0,038; p=0,009). La superación del test de conocimientos se relacionó con la profesión de medico (OR 3,7; IC95% 1,5-9), grupo edad hasta 45 años (OR 3,1; IC95% 1,3-7,6) y ser conductor (OR 2,9; IC95% 1,04-8,3). Estudio cualitativo.Se realizaron 4 entrevistas grupales (grupos focales), 3 segmentando según tipo de profesional sanitario y la cuarta con participación de todos los profesionales.Los AT se perciben como grave problema, pero no prioritario. Se identifica una falta significativa de coordinación de esfuerzos para reducir los AT desde diversos ámbitos. El grado de sensibilización de los PS hacia los AT es variable en función de que hayan trabajado en un servicio de urgencias, que hayan tenido experiencias directas con AT o que tengan hijos. Las principales barreras para la viabilidad de su aplicación son: falta de tiempo, formación, información sobre la efectividad de las intervenciones preventivas, falta de recursos y de motivación relacionada con el desconocimiento de la efectividad de estos consejos. Se destacan entre los elementos que podrían facilitar la aplicación de este programa: disponer de información sobre efectividad intervenciones aplicadas, manuales de ayuda, material de apoyo en consulta, sensibilización de los profesionales de AP previa al inicio de la aplicación del programa y coordinación de esfuerzos con otros ámbitos para reforzar la efectividad de este programa. Conclusiones1. Los profesionales sanitarios de AP tienen un nivel de conocimientos intermedio, que precisa de actividades formativas.2. Los PS consideran el consejo preventivo en AT es una actividad importante, pero no prioritaria.3. Las principales barreras para aplicar el consejo preventivo detectadas por los profesionales de AP son: falta de tiempo, ausencia de recursos materiales (educativos y de apoyo), escasa formación y baja motivación.4. Los elementos que facilitarían el consejo preventivo en AT son: Información sobre efectividad de la intervención, material de apoyo en consultas, campañas de sensibilización y aumento de tiempo para esta función.5. Los profesionales sanitarios creen necesario que por parte de la administración sanitaria y las sociedades científicas, se realicen actividades sensibilización entre los PS y de coordinación con otros colectivos implicados. / 1. Introduction:Traffic accidents (TA) are a health significant problem due to the mortality, morbility and disabilities they cause. There are three major risk groups: population between 15-24 years old motorbike users, population between 18-24 car drivers, and pedestrians in urban zone older than 65 years. In the frame of the preventive activities, and as a basic work element of Primary Health Care (PHC) Professionals, we could find the health education on lifestyles or behaviors that directly affect the Health Status. Health Education is essential and it is Health Practitioners´ responsibility to give advice in road safety.2. Objectives and hypotheses: The aims of this work are: 1. To assess the level of knowledge and attitudes of PHC Professionals about TA preventive advice relating to: epidemiology (incidence and prevalence), frequent injuries produced by TA, use of active and passive safety measures to be recommend to the general population, alcohol consumption, drugs consumption and other potentially dangerous substances for driving as well as illnesses affecting driving abilities.2. To explore the feasibility of AP preventive advice about road safety on: responsibility of every (HP) (general practitioners, pediatricians, and nurses), facilitator elements and barrier elements. The hypotheses are as follows:1. The level of TA prevention knowledge is not enough to make a preventive advice.2. PHC Professionals knowledge as well as their attitude towards road safety are different depending on age, sex, familiar core, profession (doctor or nurse), experience in emergency services, and personal experience in TA.3. PHC professionals consider the preventive advice non factible due to lack of time.3. MethodDesign: this work has been done with the combination of quantitative and qualitative methodologies. The quantitative study is descri ptive transversal and the qualitative one by focal group's technique. Both studies took place from October 2000 to March 2001.Setting: Primary Attention Centers in the City of Barcelona.Study subjects: Doctors (General Practitioners and Pediatricians) and Nurses in Barcelona. Measure tools: self survey on preventive road safety advice knowledge and attitudes, and analyses of focal groups. Variables: according to working tools they would be: age, sex, civil state, number of children, profession, work center, knowledge level on preventive advice, responsibility grade, facilitator and barrier elements (time, incentives, motivation, and level of self confidence).4. ResultsQuantitative study:Rate of response to the questionnaire of 54.8 % (187/341). Answered by 74.6% women and 25.4% men, average age of 41.3 years old (SD 8.3), ranging 23-64 years old (CI 95%: 40.1-42.5) years. They were taking an average of 11.6 working years (SD 7.6), ranging 1-43 years of practice [CI 95 %: 10.5-11.7]. They declare to have personal or relative experience related to some TA 59,9 % [CI 95 % 52.9-66.9]. The main variable (score of the whole test) showed an average of 11.3 (CI 95 % 10.9-11.7). The total score of the test was connected to age in an inverse and statistically significant way (r = -0.344; r2 = 0.118; p < 0.001) and years of experience (r = -0.194; r2 = 0.038; p = 0.009). The overcoming skills test were connected to the profession of the Doctor (OR 3.7; CI95 % 1.5-9), age group up to 45 years (OR 3.1; CI95 % 1.3-7.6) and being driver (OR 2.9; CI95 % 1.04-8.3).Qualitative studyFour grouped interviews were carried out (focal groups), three segmenting according to type of Health Professional and the fourth one with participation of all professionals.TA are perceived as a serious problem, but not a main priority. It has been identified a significant lack of coordination of efforts to reduce the TA from diverse areas. The level of awareness of the HP towards the TA is changeable depending on having been employed with an Emergency Services dealing directly with TA or those having children on their ownThe main barriers for the viability of its application are: lack of time, training, information about the efficiency of the preventive actions, lack of resources and of motivation related to the ignorance of the efficiency of these advices. The highlighted elements that might ease the application of this program are as follows: to have information about efficiency applied actions, help handbooks, supporting material in surgeries, awareness of PHC professionals before the beginning of the program application, and coordination of efforts with other areas to reinforce the efficiency of this program.5. Conclusions1. PHC professionals have a intermediate level of knowledge, which need formative activities.2. HP consider important the preventive advice in TA, but not as a priority activity.3. The main barriers to apply the preventive advice detected by PA professionals are: lack of time, absence of material resources (educational and supporting), shortage of training, and low motivation.4. The elements that would ease the preventive advice in TA are: Information on intervention efficiency, supporting material in surgeries, awareness campaigns, and increase in time for this function.5. Health Professionals believe is necessary that the Health Authority as well as Scientific Societies are aware of the importance of activities carried out between HP and other involved groups.

No description available.