El objetivo general que se persigue con el presente trabajo es conocer de forma concreta y precisa los problemas existentes en los centros educativos de barrios marginados en Brasil, (en particular en los primeros cursos de la educación primaria) y proponer, en base a los resultados, estrategias para facilitar la planificación del trabajo didáctico del profesorado y su desarrollo en las aulas.Para ello se ha realizado una investigación de campo consistente en un estudio de caso en dos escuelas de barrios marginados de Tubarão (Estado de Santa Catarina) en Brasil y un análisis de los elementos teóricos utilizados. El estudio es esencialmente cualitativo y las técnicas usadas para la obtención de los datos han sido la observación, el relato y la entrevista-conversación realizada de forma abierta.El trabajo resultante se estructura en los siguientes apartados:a) Una primera parte en la que se hace una descripción del problema, se define la finalidad del trabajo, sus objetivos y se presenta la planificación del estudio a través de un diagrama (capítulo 1).b) Una segunda parte en la que se realiza el estudio teórico y la descripción histórica o diacrónica de la educación en Brasil. Se presenta, además, el contexto o realidad actual, y se definen los conceptos y enfoques de la enseñanza-aprendizaje en las escuelas brasileñas. Dentro de esta segunda parte, en los capítulos 2, 3 y 4, se analizan los Parámetros Curriculares Nacionales, conocidos como PCNs., presentándolos como producto de la historia, de la realidad social, económica y geográfica del País y de las directrices y normativas. El capítulo 5 contiene un estudio del contexto del Estado de Santa Catarina en el que se señalan las condiciones específicas de la ciudad de Tubarão y de las escuelas de barrios marginados de esta población. Esta parte de la tesis finaliza con un estudio sobre las "escuelas carentes" o escuelas de barrios marginados (capítulo 6).c) Una tercera parte, que corresponde a la investigación de campo. En ella se presentan, en primer lugar, la tipología de la investigación cualitativa, así como las escuelas en las que se efectuó el estudio de caso. Seguidamente se indican las diferentes técnicas utilizadas para la obtención de los datos (diario de observación del aula, relatos del profesorado, observación del Consejo Escolar del Centro, entrevista-conversación con el director) y, finalmente, se analizan los datos obtenidos en los dos centros, utilizando diversas técnicas y el programa de análisis de contenido "Atlas-ti"(capítulo 7).d) Una cuarta parte, que corresponde al capítulo 8, en la que se presentan las conclusiones obtenidas en la investigación. Estas están divididas en "conclusiones generales" y "conclusiones específicas". Las últimas se refieren a aspectos como la motivación, el aprendizaje de los niños y las niñas, las conductas sociales negativas en relación con otras personas, con el medio y con los compañeros, la desestructuración familiar y el trabajo del profesorado.e) Una quinta y última parte que se desarrolla en base a estas conclusiones. En ella se presenta el modelo "FORMARSE PARA ACTUAR". Se trata de un modelo de planificación de estrategias didácticas para el profesorado, cuyo fin es facilitar la preparación de dichas estrategias desde un planteamiento interdisciplinar y de conexión con la realidad. Se persigue también que los profesores puedan desarrollar clases con mayor calidad, aumentando así su interés y la motivación de los alumnos. Las propuestas están dirigidas a los dos primeros ciclos de educación primaria (cursos 1º, 2º, 3º y 4º). Finalmente, y a modo de ejemplo, se elaboran tres estrategias para cada uno de dichos cursos. / The general aim of this work is to study the problems of educational institutions in the excluded neighbourhoods in Brazil. Based on the study's conclusions, we propose a set of strategies to facilitate didactic work planning and its development in classrooms.To reach this aim, we have carried out a case study research in two schools of excluded neighbourhoods in the city of Tubarão (State of Santa Catarina). The study is essentially qualitative. The techniques used have been the observation, the report and the interview.The work has five parts:1) Chapter 1: problem description, work's aim, objectives and planning.2) In this part we carried out the theoretical study and the historical description of the education in Brazil. We show, also, the context or present reality, and we define the concepts of "teaching-learning" in the Brazilian schools. More specifically, in chapters 2, 3 and 4, we study the Curricular National Parameters (well-known as PCNs). The chapter 5 contains a study of Santa Catarina State context, where the conditions of Tubarão city are specifically indicated. This part concludes with an inquiry about the schools of excluded neighbourhoods (chapter 6).3) Case study: research in the two institutions and analysis of results (chapter 7). In this part we describe the schools in which the case study was made. We indicate also the different techniques used for reaching the data.4) Chapter 8: conclusions reached by the research. The conclusions are divided in "general" and "specific". The specific conclusions refer to the motivation, the learning of children and girls, the social negative behaviours, the de-structured families and the teachers' work. 5) Finally: we propose a pattern named "TRAIN TO ACT". It is a planning model of didactic strategies. The suggestions are focussed on the first two cycles of primary education (1st, 2nd, 3rd and 4th courses).

El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques lingüístiques dels infants del darrer curs de l'educació primària a Catalunya en situacions no monitoritzades de l'àmbit escolar, durant les hores del pati. En particular, s'analitzen tres fenòmens de contacte de llengües (interferències, alternances de codi i tries lingüístiques), i es determina quins aspectes són més rellevants a l'hora d'explicar l'aparició de certs fenòmens o l'ús de determinades llengües.L'objectiu fixat condiciona que la recerca s'estructuri en dues vessants. Una és més descriptiva i intenta respondre la pregunta Què es parla i com es parla als patis de les escoles? Aquesta anàlisi descriptiva permet determinar quin tipus d'interferències es produeixen amb més freqüència i de quin codi provenen; quines funcions discursives exerceix l'alternança de codis en el discurs dels parlants analitzats i quines llengües implica, i quina llengua o quines llengües parlen majoritàriament els infants de Catalunya en situacions semiespontànies.En la segona vessant s'adopta un punt de vista més explicatiu, i, parafrasejant el títol d'un conegut article de J. A. Fishman, es vol donar resposta a qui, quan i amb qui es parlen determinats codis o es produeixen certs fenòmens de contacte de llengües. Des d'aquesta perspectiva es determina en quines condicions sociolingüístiques es produeixen (més) interferències o alternances, o què caracteritza els parlants que en produeixen més o n'utilitzen un tipus determinat. També s'hi analitza quan es fa ús de cadascuna de les llengües que configuren el repertori lingüístic dels infants, i qui se serveix d'aquests codis i amb qui.Els materials analitzats han estat recollits en un estudi realitzat als grups classe de 6è de primària de 52 escoles de tota Catalunya al final de la dècada dels 90. Aquests materials consten de (a) dades declarades sobre els usos lingüístics dels informants a la llar i en les xarxes socials, obtingudes mitjançant l'aplicació de qüestionaris; (b) dades observades sobre les pràctiques lingüístiques dels infants a l'hora del pati, obtingudes a partir de 32 hores d'enregistraments semisubrepticis, i (c) dades experimentals sobre el grau de competència lingüística en català i en castellà dels infants, aconseguides amb l'aplicació de proves estàndard. La metodologia d'anàlisi combina les tècniques qualitatives amb les quantitatives.Les conclusions més rellevants de la investigació són que el català i el castellà són les dues protagonistes principals de les tries lingüístiques als patis de les escoles al final de la dècada dels 90. La presència d'altres llengües diferents d'aquestes dues és residual. A grans trets, els usos de català augmenten a mesura que creix la presència de català a la llar i en les xarxes socials de parlants i destinataris, com més competència lingüística mostren els interlocutors en català, i com més catalanoparlants assisteixen al centre escolar o més coneixement de català es declara a la zona en què s'han enregistrat les converses. L'increment dels usos de castellà es dóna en les situacions contràries. Ara bé, l'augment d'ús d'una i altra llengua no és proporcional a la presència i competència que cadascuna de les llengües té en el parlant o en l'entorn: perquè l'ús del català superi el de castellà cal que el català adopti un paper rellevant en cadascuna de les variables analitzades; altrament, la presència i el coneixement de castellà, per poc importants que siguin, fan augmentar espectacularment els usos en aquesta llengua.En termes quantitatius, en català s'introdueixen moltes més interferències que en castellà (si, en castellà, les interferències tan sols constitueixen el 0,3% dels mots emesos en el discurs en aquesta llengua, en català, representen el 3,5% dels mots comptabilitzats). La funció discursiva més freqüent que exerceix l'alternança de codis en les dades analitzades és la que té per raó l'interlocutor: el 55% de les alternances detectades permeten als infants adaptar-se a la llengua familiar o d'ús habitual del destinatari. La segueix l'alternança per expressar una segona veu (28%). En comparació amb aquestes, la resta de funcions tenen un caràcter quantitatiu residual. / The main goal of this doctoral thesis is to study the language practices among Catalonian children in non-monitored interactions. Three language contact phenomena (interferences, code-switching and language choice, the dependent variables) have been analysed according to nine independent variables related to the sociolinguistic features of the speaker and the interlocutor(s) (first language, social network dominant language, and linguistic competence in Catalan and Spanish), related to the sociolinguistic environment (demolinguistic composition of the area, demolinguistic composition of the children attending the school, language used as a means of instruction and dialectal variety) and other aspects (peer interactions or interactions between children and teachers, and terminology related with school).The research is based on a sample of 52 6th grade classrooms throughout Catalonia. Three types of data have been gathered: (a) declared data about language practices at home and within social networks, by means of questionnaires; (b) observed data about language practices, by means of tape-recorded interactions during playtime, and (c) experimental data about linguistic competence in both Catalan and Spanish languages, by means of standard language tests. The most significant conclusions can be summarised as follows: (1) Castilian native speakers rarely use their L2 to address to Catalan-speaking children, while Catalan native speakers tend to address Castilian speakers in Castilian; children born in bilingual families assimilate their practices to their Castilian-speaking classmates; (2) the comparison between declared and observed data shows that children overestimate the presence of Catalan in their informal interactions, and (3) children only use more Catalan than Castilian when the presence of Catalan in the environment is clearly higher than the presence of Castilian.

L’ interès de la recerca, emmarcada en el context de la pràctica reflexiva, parteix de la voluntat de canvi de la pròpia pràctica i deriva cap al disseny, aplicació i validació d’una proposta d’intervenció (SRP) que el fa possible, essent el focus d’interès, la implicació dels infants d’Educació primària en el procés d’aprenentatge de la natació en horari escolar. La recerca planteja la possibilitat de transformar la piscina en un context educatiu on es posin en marxa estratègies d’ensenyament i aprenentatge per implicar cognitivament els alumnes d’una banda, i oferir estratègies de formació als tècnics de natació per a la millora professional de la seva pròpia pràctica de l’altre. A la primera part de la tesi, es fa un recorregut teòric a través de les diferents perspectives que fonamenten aquelles estratègies d’ensenyament basades en la implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge; Ja a la segona part, i en base a la utilització de metodologies qualitatives i quantitatives, es valida la proposta d’intervenció que nou tècnics hauran aplicat en les seves pràctiques. / The interest of research, framed within the context of reflective practice, based on the desire to change my own practice and drift towards the design, implementation and validation of a proposed intervention (SRP) that makes it possible. The focus of interest is the involvement of children in primary Education during learning process of swimming at school time. The research raises the possibility of transforming the pool into an educational context where professionals implement teaching and learning strategies to engage students cognitively, and provide technical training strategies to swim to the ones who wants to improve their own practice. The first part of the thesis is a journey through the different theoretical perspectives that underlie those teaching strategies based on the involvement of students in the learning process. At the second part, and based use of qualitative and quantitative methodologies, the proposal is validated through the observation of different sessions which nine professional teaching swimming have applied to their practices.

El objetivo general de este trabajo es medir el impacto económico de las enfermedades y pacientes atendidos en un Centro de Atención Primaria, así como describir el comportamiento y la adaptación de un sistema de clasificación de pacientes por iso-consumo de recursos (ACGs) en nuestro ámbito. Se efectúa un diseño observacional descriptivo de carácter exploratorio. El emplazamiento es en el Área básica de Salud Apenins-Montigalà de Badalona (centro urbano reformado y concertado), que atiende a una población adulta de referencia de unos 20.000 habitantes (10,8% mayores de 65 años). Inició su actividad en diciembre de 1997 y está constituido por un equipo de 7 médicos y 6 enfermeras. Participantes: todos los pacientes atendidos por el EAP durante el período de estudio (1999 para los episodios y 2000 para los pacientes). Se detalla la definición y la medida de cada variable: episodio (a partir de la clasificación CIAP), contacto de atención, visitas, órdenes médicas, campos relacionados con la casuística, la edad y el sexo. Se realizó una conversión de la clasificación CIAP a la ICD-9-MC. Los indicadores económicos fueron obtenidos a partir de la cuenta de pérdidas y ganancias; los costes se clasificaron, diferenciando aquellos propios del centro (personal, limpieza, mantenimiento, amortizaciones, etc.) y aquellos gastos variables en función de la actividad desarrollada (laboratorio, radiología, pruebas complementarias, derivaciones a especialistas, ambulancias y prescripción farmacéutica). El registro de la información se realizó con el sistema informatizado OMI-AP y el análisis de los datos a partir de Microsoft Access y el programa SPSSW.En general, la investigación muestra que el comportamiento de los grupos es aceptable, y no muy diferente a los obtenidos en otros estudios. Se remarca la importancia de que en futuras investigaciones se contemple la depuración de los datos en cada categoría para conseguir una mayor homogeneidad.

OBJECTIU: Avaluar el paper del DC en l'aparició de demència a una població de pacients majors de 64 anys, procedents de 54 equips d'Atenció Primària de salut d'arreu del territori català als 3 anys i mig de seguiment, segons presència prèvia o absència de DC. Avaluar també si existeix una associació entre la mortalitat, la institucionalització, la inclusió en el programa ATDOM, la comorbiditat (AVC, IAM, arteriopatia perifèrica) i el consum de recursos dels pacients en relació a la presència o absència de DC DISSENY: Estudi de cohorts retrospectiuÀMBIT: 54 Equips d'Atenció Primària d'arreu de CatalunyaSUBJECTES: 712 pacients dividits en dues cohorts segons presència o absència de DCMEDICIONS. Variables resultat (aparició d'events- demència, èxitus, institucionalització, inclussió al programa ATDOM, AVC incident i temps fins aquesta aparició-) i nombre de visites a professionals. Variables explicatives : DC, edat, sexe, màxim nivell d'estudis, CAP, FRCV (HTA, DM, DL), patologia càrdiovascular prèvia (IAM, AVC, AP), patologies relacionades amb demència (acxfa, hipotiroidisme), altres patologies cròniques.Anàlisi de supervivència (associació entre factors predictors: Hazard Ratio; distribució del temps fins a l'esdeveniment segons DC corbes de supervivència de Kaplan-Maier ; associació entre DC i el temps fins a cada esdeveniment, model de regressió de riscos proporcionals de Cox o model estès de Cox). Nivell de significació: 5%; paquet estadístic Stata/Se versió 9.1Resultats: Presenten demència 72 individus, 66 del grup de deteriorats i 6 del grup de no deteriorats (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Densitat d'incidència global de demència: 38,14 (IC 95%: 30,27-48,05) per 1000 persones-any. La presència de DC (HR que varia en el temps; 3,53 als 4 anys de seguiment) i l'edat (HR 2,59; IC 95%1,62-4,14 i P<0,001 per majors de 80 anys) expliquen l'aparició de demència. Per la resta de variables, els models són els següents. Èxitus: DC, l'edat, la comorbiditat, l'ingrés al programa ATDOM i el fet de patir un AVC ; Institucionalització: DC, l'ingrés al programa ATDOM, el fet de patir un AVC i el fet de patir demència;ATDOM: DC, l'edat, el fet de patir un AVC i el fet de no tenir DL. AVC: edat i la DM. No influeixen la HTA ni la DL ni el DC. La comorbiditat i el seguiment de la HTA expliquen la càrrega assistencial dels metges. El seguiment de la HTA, el seguiment de la DM i el sexe masculí expliquen la càrrega assistencial de les infermeres. Ni el DC ni la demència influeixen en la càrrega assistencialCONCLUSIONS: el DC és un predictor de la incidència de demència (HR varia en el temps), èxitus (HR=1,86), institucionalització (HR=4,99) i ATDOM (HR=1,87). No hem pogut demostrar que tingui aquest paper en el cas de la incidència d'AVC ni en el consum de recursos sanitaris. / "Study of the freqüency of cognitive impairment (CI) in Catalonia and prediction role of cognitive impairment. First Phase of Cuida'l study"TEXT:OBJECTIVE. To know the role of CI in dementia appearance in a population of people older than 64 years, from 54 Primary Care teams all arround Catalonia according to presence or absence of CI. DESIGN: Retrospective cohort studySETTING: Primary Care PARTICIPANTS: 712 patients divided into two cohorts according to presence or absence of CI. MEASUREMENTS: Result Variables: Dementia, death, institutionalisation, home care, stroke and times until these events. Number of visits to physician and nurse. Explicative variables: CI, age, sex, educational level, primary care team, cardiovascular risk factors, previous cardiovascular diseases, diseases related to dementia, and other chronic diseasesSurvival analysis. Signification level 5%. Statistical software: Stata 9.1.MAIN RESULTS: 72 patients adquired dementia (66 with previous CI, 6 without (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Global density of incidence of dementia: 38,14 (CI 95%: 30,27-48,05) 1000 persons-year. The presence of CI (HR time-changing: 3,53 at 4 years of follow-up) and age HR 2,59; CI 95%1,62-4,14 and P<0,001 for older than 80 years explain the diagnosis of dementia). CI is explains mortality, institutionalisation, and home care. But has no role on stroke and sanitary services use.CONCLUSIONS: CI has a role on dementia (HR time-changing), death (HR=1,86), institutionalisation (HR=4,99) and home care (HR=1,87).KEY WORDS: Cognitive impairment, prediction role, dementia, primary care

Esta investigación está basada en el constructo "salud mental positiva". La revisión de la bibliografía evidencia que: a) la psicología está centrada básicamente en el estudio de la perspectiva negativa de salud; b) existe un déficit de modelos positivos de salud mental y c) existe una ausencia de escalas para evaluar la salud mental positiva. Por estas razones, los objetivos de esta investigación son: 1) reivindicar los aspectos positivos de la psicología, 2) operativizar y evaluar el modelo de salud mental positiva de M. Jahoda (1958) en la versión global del mismo (6 factores generales y 16 factores específicos) y 3) construir y analizar las propiedades psicométricas de una escala para evaluar la salud mental positiva.El trabajo está estructurado en tres estudios secuenciados que tienen como objetivo común: elaborar y validar un instrumento para evaluar el constructo salud mental positiva. Los cuestionarios son aplicados a una muestra de estudiantes de enfermería de la Universidad de Barcelona (N=137 en el primer estudio y N=387 en el segundo y tercer estudio. El modelo hipotético del primer estudio es la versión completa del modelo de salud mental positiva de Jahoda (6 factores generales y 16 factores específicos). El instrumento que hemos construido para evaluar este modelo tiene una longitud total de 176 ítems (11 ítems para cada factor específico). Los resultados de los análisis psicométricos muestran la unidimensionalidad de los factores generales y sugieren reducir la estructura de factores del modelo. En el segundo estudio, se evalua la versión reducida del modelo de Jahoda (6 factores generales) y se construye un instrumento con una longitud total de 60 ítems (10 ítems por factor). Los resultados de los análisis psicométricos sugieren: la eliminación de algunos ítems y cambios en el contenido y en la denominación de los factores. El tercer estudio está basado en los nuevos 6 factores generales que resultan del segundo estudio, diferentes de los hipotetizados por Jahoda. El cuestionario definitivo tiene 39 ítems. Los resultados de los análisis psicométricos son favorables y congruentes con los resultados comunes obtenidos en algunos instrumentos que miden algunos aspectos positivos de salud. Se perfila un nuevo modelo de salud mental positiva compuesto por 6 factores: Satisfacción Personal (F1), Actitud Prosocial (F2), Autocontrol (F3), Autonomía (F4), Resolución de Problemas y Autoactualización (F5) y Habilidades de Relación Interpersonal (F6). Estos factores resultantes son coherentes con los conceptos utilizados en la bibliografía actual de salud mental y resultan mas cercanos a la realidad que los criterios de Jahoda. Pero ningún autor integra estos factores en un marco conceptual que les confiera categoría de modelo. Pensamos que es necesario continuar el estudio para explorar el modelo y robustecer las propiedades psicométricas del cuestionario de Salud Mental Positiva resultante.

La tesis respon a la necessitat d'estudiar la realitat de la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària respecte l'educació en valors. La investigació s'ha realitzat des de la racionalitat interpretativa de tall fenomenològic plantejada des de la integració de la doble hermenèutica a partir d'un estudi de casos. Aquest posicionament té la particularitat de fer evolucionar l'estudi de forma no lineal, és a dir, la concreció dels objectius, la recollida de dades i l'anàlisi dels mateixos es produeix de forma cíclica i recurrent. Per aquesta raó, els objectius de la investigació s'han presentat com a principis de procediment (Stenhouse, 1994) a través de la pregunta: Com ha de ser la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària perquè la seva pràctica repercuteixi en l'educació en valors del seu alumnat? El disseny metodològic que ha organitzat tot el procés es concreta amb un estudi, en profunditat, de la particularitat d'un cas: un curs de formació permanent en educació en valors per al professorat d'Educació Física de primària- contemplant totes les lectures possibles, per això s'han escoltat les veus de tots els participants- 14 mestres d'Educació Física de primària, una formadora i la investigadora. El tipus d'informació recollida ha estat un dels elements subjectes a la racionalitat interpretativa, que s'ha concretat en descripcions molt denses recollides en situacions naturals, no manipulades- sessions de dues hores cada 15 dies durant dos anys-. Les estratègies per a recollir informació han estat: l'observació directa i participativa dels seminaris de formació mitjançant un registre de veu, entrevistes semiestructurades a informants claus escollits per criteris de rendibilitat, i l'anàlisi de documents generats pels mestres, la formadora i la investigadora. La tesis s'estructura en sis grans capítols enquadrats per la introducció i la bibliografia.Els tres primers capítols aporten la fonamentació teòrica que conceptualitza el camp d'estudi i estableixen la base referencial per a la posterior categorització deductiva-inductiva que sustenta el marc d'interpretació de les dades obtingudes. Cada capítol organitza les aportacions al voltant de tres conceptes claus: la formació permanent del professorat, l'educació en valors i l'Educació Física.El quart capítol es refereix al disseny i desenvolupament de la investigació. Després de definir els objectius es justifica la necessitat d'utilitzar l'estudi de casos intrínsec de tall fenomenològic com a metodologia (Stake, 1999), i es fa una descripció del cas i els participants objecte d'estudi. A continuació i en el mateix capítol es descriuen els procediments de recollida de les dades qualitatives i s'exposa l'anàlisi i el tractament de les mateixes a través del procés de categorització. L'últim apartat d'aquest capítol apunta els criteris de rigor que ha contemplat l'estudi a partir de les referències de Guba i Lincon (1985). El cinquè capítol correspon a l'anàlisi i interpretació de les dades que s'ha realitzat amb l'ajuda del programa informàtic Atlas-Ti. El constitueixen l'informe interpretatiu que s'ha redactat seguint la categorització que ja s'ha presentat en el capítol anterior. Aquest anàlisi és una ordenació epistemològica de tot el procés de planificació i implementació de la formació permanent pel professorat d'Educació Físic de primària respecte l'educació en valors. Per acabar, el sisè capítol recull les conclusions i les propostes de la investigació. Les conclusions estan organitzades a partir de les macrocategories i es presenten com a discussió entre els referents teòrics i el punt de vista dels participants. Per altra banda , les propostes de futur es diferencien entre les que poden orientar la formació, i les que orienten la intervenció. / "The permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools with respect to the education in values. A study of cases."TEXT:The thesis studies the characteristics of the permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools (6-12 years) with respect to the education in values. The thesis is structured in six chapters framed by the introduction and the bibliography.The three first chapters bring the theoretical foundation that conceptualizes the field of study. They establish the referential basis for the posterior categorization inferential-inductive that sustains the frame of interpretation of the obtained datum. Each chapter organizes the contributions about three key concepts: the permanent training of the teaching staff, the education in values and the Physical Education.The fourth chapter describes the methodological design. It's a study of cases about a course of permanent training in education in values for the Physical Education teaching staff in primary schools -sessions of two hours every 15 days during two years. The voices of all participants have been contemplated: 14 teachers of Physical Education of the primary school, university teacher and the researcher-. To pick up information they have been the strategies: the direct and participative observation of the seminars of formation through a record of voice, semistructured interviews to key informants chosen by criteria of profitability, and the analysis of documents generated by the teachers, university teacher and the researcher.The fifth chapter corresponds to the analysis and interpretation of the datum. They constitute the interpretative report that has been written up following the categorization that has already looked former in the chapter. It's an epistemological ordering of all the process of planning and implementation of the formation experience.To finalize, the sixth chapter picks up the conclusions and the proposals of the research. The conclusions are presented as a discussion between the theoretical referents and the point of view of the participants. On the other hand, the proposals for future differ between those that can orientate the formation, and those that orientate the intervention.

Vivimos inmersos en un mundo global donde cada vez un mayor número de personas vive en grandes urbes. Esta realidad demográfica co-existe con la vida en los territorios con una baja densidad poblacional. Estos lugares se definen como rurales. Más del 20% de los europeos vive en comunidades de menos de 2.000 habitantes. A pesar de ello poco se conoce acerca de sus necesidades sanitarias. Segovia, una de las nueve provincias de la Comunidad Autónoma de Castilla y León (España), la región con mayor extensión y menor densidad de población de Europa, cumple las condiciones de ser un paisaje rural. El objeto de estudio de esta investigación fue describir la atención médica profesional presente en el medio rural así como los procesos asistenciales de la población adulta que reside en pueblos de esta provincia. La metodología utilizada fue una etnografía multisituada / We live in a global world where there is an increasing trend for more people to live in big cities. This demographic reality means life in large spread out territories coexists with a low population density. These places are defined as rural. The population in the European Union corresponds to approximately 6.5% of the world population. More than 20% of Europeans live in communities of less than 2.000 inhabitants. Despite this, there is very little knowledge about what health needs of this population are. Segovia -Autonomous Community of Castilla-León (Spain), the region with the greatest area and smallest population density-, meets the conditions which define a rural setting. The objective of this research study was to describe the professional medical attention present in the rural setting as well as the healthcare processes of the adult population residing in villages of this province. The methodology used was a muti-situated ethnography.

La incontinencia urinaria femenina es un problema de salud de elevada prevalencia y motivo de consulta frecuente a ginecólogos, médicos generales y urólogos. En población general, la prevalencia encontrada en la literatura se sitúa alrededor del 20% y varía en función de parámetros como la definición de incontinencia o el cuestionario de síntomas utilizados, el método de recogida de la información, y el uso o no de instrumentos objetivos, entre otros.Las recomendaciones de los documentos de consenso de la "International Continence Society-ICS" (2002), Sociedad Española de Ginecologia y Obstetrícia-SEGO (2002) y la "American Health Care Policy and Research-AHCPR" (1996), entre otras, y las publicaciones de diferentes autores, avalan la posibilidad de realizar la evaluación inicial de la incontinencia de orina desde Atención Primaria. Es aceptado en general, y así lo confirma la ICS en su informe de 2002, que los síntomas del tracto urinario inferior no permiten, por si solos, realizar un diagnóstico definitivo de las disfunciones del tracto urinario inferior y por tanto, que el diagnóstico clínico o evaluación inicial debe ser apoyado con instrumentos más objetivos. Se acepta que el estudio urodinámico representa la forma más objetiva de analizar las posibles causas de incontinencia de orina, si bien sus condiciones reales de aplicación la convierten en una prueba especializada, ubicada en centros hospitalarios o unidades especializadas de nivel III y con ciertas dificultades de accessibilidad para el nivel de atención primaria de salud. Por otra parte, al revisar la literatura, se comprueba que la mayor parte de los estudios publicados que evalúan la concordancia entre el diagnóstico clínico y el estudio urodinámico de la incontinencia de orina femenina están realizados desde el nivel asistencial hospitalario.Todo lo anterior justificaba un estudio sobre el grado de concordancia entre el diagnóstico clínico de la incontinencia de orina en la mujer y el diagnóstico urodinámico partiendo de las condiciones reales de trabajo de una Unidad de Suelo Pelviano de Atención Primaria.Se estableció como diagnóstico clínico de incontinencia de orina de esfuerzo, la demostración de la incontinencia al esfuerzo en la consulta, realizada en las condiciones especificadas en el estudio, junto con un patrón de frecuencia de micción diurna y nocturna normales obtenido a partir de un diario miccional.Se estableció como diagnóstico clínico de incontinencia de orina de urgencia, la ausencia de incontinencia al esfuerzo en la consulta, realizada en las condiciones especificadas en el estudio, junto con un patrón de frecuencia de micción diurna >7 y nocturna >1 obtenido a partir de un diario miccional.Se observó un grado de concordancia moderado entre el diagnóstico clínico y urodinámico de las pacientes con incontinencia de orina.Con los criterios fijados en el estudio y considerando el estudio urodinámico como "Patrón de oro", la validez del diagnóstico clínico es limitada. El diagnóstico clínico de incontinencia de orina de esfuerzo, presentó el valor predictivo positivo más elevado. Los síntomas que con más frecuencia presentaron las pacientes, fueron: pérdida de orina al esfuerzo, urgencia miccional, aumento de la frecuencia miccional diurna y nocturna e incontinencia de orina de urgencia. Resulta difícil establecer un patrón clínico que permita un diagnóstico de incontinencia de urgencia sin recurrir al estudio urodinámico para evidenciar la hiperactividad del detrusor. La clínica realiza más diagnósticos de incontinencia de orina mixta. En un entorno asistencial de Atención Primaria como el descrito, la incontinencia de orina mixta resultaría la principal indicación de estudio urodinámico.

INTRODUCCIÓ:La depressió és el trastorn psiquiàtric amb major prevalença a la població general. S'estima que en el futur la depressió seguirà sent una patologia rellevant. Així, Murray i López, en l'informe elaborat per la Organització Mundial de la Salut, estimen que l'any 2020 la depressió serà la segona causa de Anys de Vida Perduts per Discapacitat, amb la probabilitat de que augmenti la seva importància en les properes dècades. La Depressió Major reb un tractament basat eminentment en la prescripció de fàrmacs antidepressius des d'àmbits no especialitzats, i comporta uns costos econòmics que no han parat d'augmentar. Aquests fets, juntament amb la constatació d'uns recursos escassos i que molta gent no reb atenció, ha ajudat a la presa de consciència dels decisors sanitaris i els responsables econòmics sobre la necessitat de fer un l'ús més racional possible dels recursos. Davant la creixent demanda i la limitació dels recursos cal fer una distribució equitativa dels recursos per tal que arribin a tothom que ho necessiti.METODOLOGÍA: Es revisen les publicacions més rellevants sobre la farmacoeconomia dels antidepressius i es presenten resultats de dos estudis farmacoeconòmics comparant antidepressius al nostre país.RESULTATS:Serrano-Blanco A, Gabarron E, Garcia-Bayo I, Soler-Vila M, Caramés E, Peñarrubia-Maria MT, Pinto-Meza A, Haro JM and the DAPGA group. Effectiveness and cost-effectiveness of antidepressant treatment in primary health care: a six month randomised study comparing fluoxetine to imipramine. J Affect Disord 2006 Apr; 91 (2-3): 153-63.En aquest article es compara mitjançant un estudi aleatoritzat prospectiu el cost-efectivitat d'imipramina respecte imipramina segons la prescripció dels metges de Atenció Primària de Catalunya. Malgrat no existeixen diferències estadísticament significatives en quant a l'efectivitat, els pacients que van iniciar tractament amb imipramina presenten uns costos totals associats al tractament menors que en aquells que van iniciar el tractament amb fluoxetina. Les diferències s'expliquen fonamentalment per uns menors costos indirectes en aquells que van iniciar tractament amb imipramina.Serrano-Blanco A, Pinto A, Suárez D, Peñarrubia Maria MT, Haro JM. Cost-utility of mental health interventions for Depression in primary care in Catalonia. Acta Psychiatr Scand 2006: 114 (Suppl. 432): 39-47.En aquest estudi no aleatoritzat amb seguiment naturalístic s'analitza el cost-utilitat de diferents inhibidors de la recaptació de serotonina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària de Catalunya.Fluoxetina és el fàrmac presenta millors índex de cost-utilitat respecte paroxetina, sertralina i citalopram.CONCLUSIONS:Imipramina suposa una opció més cost-efectiva que fluoxetina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya. Fluoxetina suposa una opció més cost-útil que paroxetina, citalopram i sertralina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya.