Els serveis d'atenció primària s'estan gestionant i avaluant a partir d'un gran nombre d'indicadors que intenten mesurar de forma més o menys exhaustiva el resultat assistencial de l'atenció primària de salut, sobretot el seu procés. Dins d'aquesta perspectiva, les hipòtesis d'aquesta tesi són:- Els professionals de la salut i els usuaris són els que millor poden definir les dimensions del resultat assistencial de l'APS.- Els equips d'atenció primària de salut recullen informació rutinària que permet mesurar aquestes dimensions del resultat assistencial.- En base a les dimensions del resultat assistencial de l'APS, podrem classificar els equips d'atenció primària de salut segons els seus resultats.I, els seus objectius:- Identificar a partir de la revisió de la bibliografia, els atributs de l'atenció primària de salut que incideixen directament sobre els seus resultats finals en les dimensions de satisfacció, salut, i/o costos.- Definir les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut (APS) a partir de les opinions de professionals i usuaris, per establir indicadors d'avaluació.- Confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut que defineixen millor el resultat dels equips d'atenció primària, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Per donar resposta a aquests, la tesi l'he dividit en tres fases:En la fase de cerca bibliogràfica es revisa l'evidencia disponible en la bibliografia internacional sobre la relació que existeix entre els diferents atributs de l'atenció primària de salut i el resultat final de l'atenció sanitària considerada en tres dimensions: l'impacte sobre la salut, la satisfacció i el cost dels serveis prestats.En la fase qualitativa es defineix el resultat assistencial de l'atenció primària salut a partir de la perspectiva dels diferents actors involucrats (usuaris i professionals: metges, infermeres, farmacòlegs, odontòlegs, ginecòlegs, pediatres, altres especialistes, gestors i administratius).I, en la fase quantitativa es tracta de confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'atenció primària de salut que serveixen millor per definir el resultat d'aquesta atenció, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Les principals conclusions de les tres parts d'aquesta tesi (apartat de cerca bibliogràfica, apartat qualitatiu i apartat quantitatiu), s'esmenten a continuació:· En aquests estudis es veu que hi ha una relació evident entre els atributs de la medicina de família i els resultats del servei mesurats amb indicadors de satisfacció, salut i/o cost.· La satisfacció de l'usuari l'hem vist associada amb l'accessibilitat, la continuïtat de l'atenció, el temps de consulta i la relació metge-pacient.· La millora en la salut dels pacients l'hem vist relacionada amb la continuïtat, el temps de consulta, la relació metge-pacient i l'aplicació de mesures preventives. La coordinació de l'atenció aporta resultats mixtos de resultats en salut.· La continuïtat, el temps de consulta, la comunicació metge-pacient i les activitats preventives mostren ser cost efectives en l'atenció primària.· A partir de les opinions d'alguns professionals de l'atenció primària de salut i alguns usuaris, s'han definit els components del producte de l'atenció primària de salut.· Hi ha una gran coincidència en la definició del producte entre professionals i usuaris.· Professionals i usuaris identifiquen quatre dimensions del producte d'atencióprimària, coincidents amb els seus atributs bàsics: o accessibilitat als serveis, o coordinació i continuïtat de l'equip d'atenció primària amb altres nivells assistencials. o Relació entre professionals i usuaris o Qualitat cientificotècnica dels equips d'atenció primària i cartera de serveis. · La relació metge-pacient apareix com un element clau en el grup de professionals i usuaris.· Equitat, satisfacció i eficiència, apareixen en els discursos com a eixos transversals de tots els components del producte identificats.· Les quatre dimensions esmentades haurien de registrar l'avaluació dels equips d'atenció primària i haurien de determinar la seva evolució.· L'anàlisi factorial confirmat amb les dades de les bases de dades rutinàries mostra una correlació positiva en les dimensions: "relació metge-pacient, accessibilitat i coordinació d'equip".· Les variables que estan més relacionades amb la dimensió "relació professional-pacient i accessibilitat" són: organització dels serveis, adequació dels horaris de visita, satisfacció amb l'atenció telefònica, qualitat de les explicacions del malalt, atenció a les demandes de l'usuari, resolució dels problemes de l'usuari i respecte a la intimitat de l'usuari.· Pel que fa a la dimensió "coordinació de l'equip", la variable més relacionada és el suport dels companys.· Les variables més relacionades amb la dimensió "qualitat cientificotècnica" són: indicador global de l'estàndard de qualitat farmacèutica i percentatge de prescripció d'antihipertensius recomanats.· El model construït per mesurar el resultat assistencial dels equips d'atenció primària partint de la revisió bibliogràfica, l'opinió de professionals i usuaris en les següents dimensions: relació personal entre professionals i usuaris i accessibilitat, de coordinació interna de l'equip i qualitat cientificotècnica, utilitzant les fonts d'informació que s'utilitzen rutinàriament per la seva gestió dels equips.· Encara que no hi hagi evidència dels altres atributs de l'atenció primària de salut, no podem presuposar que hi ha evidència contrària i, per tant, cal seguir investigant per fabricar aquesta evidència.· Com que manca evidència externa, s'ha de provar el model en altres contextes, per tal d'obtenir-la· No seria convenient avaluar els equips d'atenció primaria de salut i posar incentius en activitats que no siguin les del model provat.

No description available.

El tema objecte d'aquesta tesi doctoral prové d'una necessitat personal, d'anys d'experiència en l'àmbit educatiu i de diferents estudis realitzats. El plantejament sorgeix del perquè la pràctica educativa continua essent tant difícil, complexa i problemàtica. Aquesta qüestió dóna pas a l'intent de trobar alternatives per a canviar i facilitar la tasca docent, i alhora millorar l'aprenentatge de l'alumnat que hi ha a les escoles.En els darrers cursos en els que s'ha portat a terme una tasca assessora en diferents centres educatius, i s'han atès demandes del professorat referides a alumnes amb necessitats educatives especials, ha provocat la necessitat de cercar estratègies de treball que facilitin al professorat l'atenció a la diversitat. L'orígen d'aquesta tesi es planteja en la recerca de noves estratègies o alternatives a oferir als docents per fer front a l'alumnat que hi ha a les aules. La principal aspiració és la de conseguir un estudi assumible personalment i per als qui va dirigit, amb resultats pràctics i funcionals. En aquest sentit apareix la necessitat d'acotar el treball i es pren la decisió d'emmarcar l'estudi en l'Etapa d'Educació Infantil. La pretensió darrera és la de fer un treball d'observació i anàlisi de la pràctica educativa a l'aula, per tal de recollir totes aquelles actuacions del professorat que afavoreixen l'atenció a la diversitat. Per poder-ho dur a terme, es disposa de l'oferiment de diferents centres educatius de la població de Santa Coloma de Gramenet, on alguns professionals es mostren oberts i disposats a col.laborar en aquesta investigació.El fet de centrar l'estudi i recerca d'estratègies en l'àmbit de l'aula, no pretén oblidar la necessitat de tenir molt present la inclusió d'aquestes estratègies a nivell global de centre, tant a nivell del Projecte Curricular de Centre com d'aspectes organitzatius i de funcionament. L'elecció però de centrar la investigació a l'aula ve motivada per la necessitat de resoldre el "dia a dia" de l'acció educativa, essent però molt conscient de que, per a un bon resultat, cal que hi hagi un plantejament i recolçament de tot el centre educatiu al darrera. En definitiva la pràctica educativa és una interacció de diversos sistemes i entre ells l'aula, amb els seus participants, la seva organització i el seufuncionament propis.Del contrast d'informacions que s'obté i l'anàlisi realitzat sobre els diferents elements d'interacció a l'aula (interrelació alumne/professor, els continguts i tasques, i la dimensió temporal del procés d'ensenyament i aprenentatge), els interessos dels nens i nenes de 3 a 6 anys, l'opinió de les famílies i dels professors, respecte l'aprenentatge dels seus fills i alumnes respectivament, s'elabora una proposta d'estratègies amb models d'intervenció per a poder atendre la diversitat a l'aula.L'estructura de la tesi està formada per dos grans blocs. El primer (corresponent al volum I de l'original) es troba dividit en tres parts; a la Part I es realitza tot un estudi teòric, respecte a l'educació infantil, el currículum, els plantejaments de la reforma i la intervenció educativa, com a fonamentació de la posterior recerca. En la Part II s'exposa tot el procés de la recerca: el disseny de l'estudi, la mostra, la justificació i descripció dels instruments elaborats per a la recollida d'informació, la metodologia utilitzada, les dades i resultats obtinguts, i un recull d'estratègies en relació a aquests. En la IPart III s'elabora una proposta d'estratègies didàctiques per l'atenció a la diversitat a l'aula, d'alumnes d'educació infantil, oferint una breu presentació o explicació per cadascuna d'elles i exemplificant-les amb una projecció a la realitat educativa que serveixi de model per al professorat. Per finalitzar, es realitzen les conclusions finals així com una proposta de possibles treballs de recerca a dur a terme en un futur. També es fa esment de tota la bibliografia i documentació utilitzada. L'altre bloc està integrat per tota la documentació recollida per tal de fonamentar la tesi, i que ocupava els volums II a IV de la tesi.

La informació que pot aportar aquest estudi, permetrà contrastar les següents hipòtesis:1. La intervenció educativa basada en proporcionar informació sobre la medicació i els hàbits saludables, realitzada per personal d'infermeria, pot millorar els coneixements sobre la malaltia, sobre els medicaments antihipertensius i les seves pautes d'administració.2. La intervenció educativa basada en proporcionar informació sobre la medicació i els hàbits saludables realitzada pel personal d'infermeria, pot millorar el grau de control de la hipertensió arterial mitjançant l'augment del compliment de les visites periòdiques i del tractament farmacològic. Per tant, aquesta tesi s'ha marcat un objectiu general i uns altres de principals o secundaris. OBJECTIU GENERAL:Determinar si una estratègia educativa basada en la informació personalitzada sobre la medicació i els hàbits de vida saludables, realitzada a la consulta per professionals d'infermeria en coordinació amb el metge, pot millorar el grau de control de la hipertensió arterial, mitjançant l'increment de l'efectivitat del tractament.OBJECTIUS PRINCIPALS:1) Avaluar l'eficàcia d'una intervenció educativa específica en la millora dels coneixements sobre la malaltia, hàbits saludables i la medicació recomanada. 2) Avaluar l'impacte d'una intervenció educativa específica en el compliment de les visites periòdiques, les recomanacions sobre hàbits saludables i en la presa de la medicació.3) Avaluar la relació de la intervenció educativa i el control de la hipertensió. 4) Identificar els problemes relacionats amb el compliment de les visites periòdiques, les recomanacions sobre hàbits saludables i la medicació per al control de la hipertensió arterial.OBJECTIUS SECUNDARIS:1) Descriure els tractaments farmacològics utilitzats per a la hipertensió i els seus efectes adversos.2) Descriure els altres fàrmacs prescrits.3) Analitzar la concordança entre els instruments de mesura del compliment dels tractaments utilitzats en aquest estudi.4) Descriure les característiques dels participants incomplidors.

L'objectiu de la tesi és: Validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors d'avaluació d'actituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines d'actuació. Observant, analitzant i valorant com uns nens i nenes de 6 anys desenvolupen actituds cooperatives, a través d'unes activitats proposades per les mestres tutores, amb la intenció de validar en un nou context d'aplicació els indicadors citats per Johnson i Johnson (1992). Per centrar els objectius de la recerca hem tingut en compte una triple perspectiva: del professorat, de l' alumnat i de les activitats.Presentem l'anàlisi de les dades des de diferents instruments, d'acord amb els propòsits plantejats a la tesi en dos nivell d'anàlisis i amb la validació d'indicadors. La contrastació de les aportacions dels diferents instruments ens ha permès establir la triangulació de les dades que garanteix la fiabilitat dels indicadors i ens permet arribar a les conclusions esmentades en el últim capítol. / The objective of the thesis is to validate the criteria of Johnson and Johnson (1992) as evaluation indicators of cooperative attitudes.We propose to define, monitor and assess new performance tools by observing, analyzing and assessing as 6-year-old boys and girls develop cooperative attitudes through activities proposed by their teachers, with the goal of evaluating, in a new application context, the indicators cited in Johnson and Johnson (1992).To focus on the research objectives we have taken into account a triple perspective: that of the teaching staff, of the students and of the activities.We present the analysis of the data from the different instruments, in accordance with the aims set out in the thesis on two levels of analysis and with indicator validation. Monitoring the contributions from the different instruments has allowed us to perform a triangulation of the data, which guarantees the reliability of the indicators and allows us to reach the conclusions mentioned in the last chapter.

Introducció. Una tercera part de les consultes en atenció primària obeeixen a una malaltia infecciosa i en més de la meitat d'aquestes es deu a una infecció del tracte respiratori. Malgrat l'efecte marginal dels antibiòtics en la majoria de les infeccions respiratòries, la prescripció antibiòtica en aquestes infeccions és molt elevada. Material i mètodes. L’objectiu d’aquesta tesi va ser avaluar l’efectivitat d’un programa d’intervenció en la reducció de la prescripció antibiòtica en les infeccions del tracte respiratori. Es tracta d’un estudi multicèntric de garantia de qualitat abans-després fet en atenció primària amb metges de família de diverses Comunitats Autònomes d’Espanya. Tots els metges van enregistrar durant 15 dies en els mesos de gener i febrer de 2008 (fase preintervenció) tots els contactes amb infeccions del tracte respiratori, recollint en una plantilla les següents variables: edat, sexe, dies amb símptomes, signes i símptomes acompanyants, sospita etiològica, diagnòstic, antibiòtic prescrit, al•lèrgia a la penicil•lina, demanda d’antibiòtic i derivació a un altre nivell assistencial o no. Amb els resultats globals i de cada investigador es van realitzar les activitats d’intervenció que incloïen una reunió presencial amb presentació i discussió de resultats i diverses reunions de formació en guies d'infeccions del tracte respiratori, fullets d'informació per als pacients, taller en tests diagnòstics ràpids – tècniques antigèniques per a la detecció de l’estreptococ β-hemolític del grup A (StrepA) i test ràpid de proteïna C reactiva en sang capil•lar (PCR) – i provisió d’aquests tests diagnòstics ràpids a la consulta. Tots els metges participants en l'estudi a excepció de Catalunya van dur a terme tota aquesta intervenció (grup d’intervenció completa); en canvi, els metges catalans van realitzar la mateixa intervenció menys el taller en mètodes diagnòstics ni tampoc es van oferir els tests ràpids (grup d’intervenció parcial). En una segona fase es va repetir el mateix registre a començaments de l'any 2009 (fase postintervenció). A més, en aquest segon any es van incloure nous metges que van emplenar el mateix registre (grup control) sense fer cap intervenció. Es va efectuar una anàlisi de regressió logística multinivell considerant la prescripció antibiòtica com a variable dependent. Resultats. D’un total de 309 metges d’atenció primària que van fer el primer registre en el 2008, 281 van realitzar tota la intervenció i el segon registre (90,9%), dels quals 210 van fer la intervenció completa i 71 la intervenció parcial. El grup control el conformaren 59 metges. La infecció més freqüent va ser el refredat (40,2% de tots els casos) i el símptoma més freqüent fou la tos (75,4% dels casos). Es donaren antibiòtics en més del 85% dels casos en pneumònia, amigdalitis aguda, otitis mitjana aguda i sinusitis aguda. L’antibiòtic que més freqüentment es prescrigué va ser l’associació d’amoxicil•lina i àcid clavulànic, seguit d’amoxicil•lina. Els signes que més prediren prescripció antibiòtica abans de la intervenció foren exsudat amigdalar, otorrea i purulència de l’esput, observant-se més de divuit vegades més prescripció antibiòtica quan aquests es presentaren que quan no. La intervenció parcial no va modificar el percentatge de prescripció antibiòtica mentre que els metges que van realitzar la intervenció completa sí la van modificar, passant d’un 27,4% global a l’inici a un 16,9%, principalment en grip (passant del 3% el 2008 al 0,3% el 2009), refredat comú (2,9% a 0,7%), bronquitis aguda (62,3% a 30,2%) i faringitis aguda (18,8% a 5,1%). Aquests metges van donar menys pes a l’exsudat faringoamigdalar i a l’esput purulent com a predictors d’antibioteràpia. Els metges que empraren l’StrepA prescrigueren menys antibiòtics que aquells que no l’utilitzaren en la faringoamigdalitis i el resultat negatiu del test va ser el factor protector més important d’antibioteràpia (OR:0,008; IC95%: 0,004-0,014). Semblantment, la prescripció antibiòtica va ser menor en les infeccions del tracte respiratori inferior quan es va utilitzar la PCR (43,9% vs. 61,8%; p<0,001). Quan els valors de PCR foren inferiors a 10 mg/L es donaren antibiòtics en menys del 15% dels casos tant en la sinusitis com en les infeccions respiratòries baixes. A més, només els metges que van rebre la intervenció completa, però no els que van rebre la parcial, van modificar qualitativament la prescripció antibiòtica. Conclusions. Els resultats obtinguts en l’estudi Happy Audit confirmen que la participació activa dels metges d’atenció primària amb la realització de tests diagnòstics ràpids a la consulta s’acompanya d’una reducció dràstica d’antibiòtics en les infeccions del tracte respiratori, principalment en aquelles infeccions considerades majoritàriament virals. / Introduction. A third of primary care consultations are due to an infectious disease and more than half are caused by a respiratory tract infection. Despite the marginal effect of antibiotics in most respiratory infections, antibiotic prescriptions in these infections is very high. Material and methods. The objective of this thesis was to evaluate the effectiveness of an intervention program in reducing antibiotic prescribing in respiratory tract infections. This is a before-after quality assurance multicenter study carried out in primary care with family physicians in various regions of Spain. All doctors registered for 15 days in January and February 2008 (pre-intervention) all contacts with respiratory tract infections byfilling out a template containing the following variables: age, sex, days with symptoms, signs and symptoms accompanying, suspected etiology, diagnosis, prescribed antibiotic, penicillin allergy, antibiotic prescribed, demand of antibiotic, and referral to another setting of care or not.All physicians participating in the study with the exception of Catalonia carried out the whole intervention (full intervention group: guidelines, information brochures for patients CRP and strepA );conversely, Catalan doctors performed the same intervention excepted for the workshop on rapid tests andpoint-of-care tests were not provided (partial intervention group) without intervention. The same registry was repeated in early 2009 (postintervention). Moreover, in this second year new physicians were included who completed the same record (control group). We performed a multilevel logistic regression analysis considering antibiotic prescription as the dependent variable. Results. Out of a total of 309 primary care physicians who performed the first registry in 2008 and 281 completed the intervention and the second registry (90.9%).The most common infection was common cold (40.2% of all cases) and the most frequent symptom was cough (75.4% of cases). Antibiotics were given more than 85% of cases in pneumonia, acute tonsillitis, otitis media and acute sinusitis. The most frequently antibiotic prescribed was amoxicillin and clavulanate followed by amoxicillin. The signs that predicted more frequently the prescription of antibiotics before the intervention were tonsillar exudate, otorrhea, and sputum purulence (more than eighteen-fold more frequently if they were observed). The partial intervention did not alter the rate of antibiotic prescription while doctors assigned to the complete intervention reduced the prescription of antibiotics from an overall 27.4% before to 16.9% after the intervention. These physicians gave less weight to pharyngeal exudate and purulent sputum as predictors of antibiotic prescribing. Doctors who used StrepA prescribed fewer antibiotics than those who did not use it and negative test result was the most important protective factor for antibiotic prescription for pharyngotonsillitis (OR: 0.008, 95%CI: 0.004 to 0.014). Similarly, antibiotic prescribing was lower in the lower respiratory tract infections among ohysicians who used the CRP rapid test (43.9% vs. 61.8%, p <0.001). Conclusions.On the basis of the results of Happy Audit study we can assure that active participation of primary care physicians with the performance of point-of-care tests in the consultation is accompanied by a drastic reduction of antibiotics in respiratory tract infections, primarily in those considered as mainly viral infections.

Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. Escola Universitària d'Infermeria, 2010 / La ausencia de conciliación entre el trabajo y la familia puede desencadenar un conflicto entre roles, pudiendo afectar al bienestar, la salud individual, el rendimiento y la satisfacción laboral de las enfermeras de Atención Primaria de Salud (APS) Greenhaus y otros autores, definen el conflicto entre el trabajo y la familia, como: “la interferencia que se produce, entre las demandas derivadas de la asunción del rol familiar y laboral, en el cual uno de los roles domina sobre el otro, y hace que estos, sean mutuamente incompatibles en algunos aspectos”. El objetivo general de la presente Tesis es determinar la influencia que la Conciliación de la Vida Personal y Laboral (CVPL) puede tener en la Satisfacción en el Trabajo (ST), en los profesionales de enfermería de APS. Los objetivos específicos son: - Describir las características sociodemográficas de la muestra - Analizar las características psicométricas del cuestionario para medir la CVPL y la ST. - Estudiar las relaciones entre CVPL y ST. - Establecer un modelo, que permita predecir el nivel de ST de los profesionales de enfermería, a partir de la CVPL. Por su parte, las hipótesis planteadas serían las siguientes: 1. Ajuste del modelo a los datos obtenidos de la muestra de enfermeras de APS. 2. A mayor interacción negativa trabajo-familia y familia-trabajo, le corresponden niveles bajos de ST; y a mayor interacción positiva trabajo-familia y viceversa, le corresponden niveles altos de ST, en las enfermeras de APS. 3. Se espera encontrar que la CVPL, tenga una influencia positiva y significativa sobre la ST en las enfermeras. La metodología empleada ha sido un estudio analítico y transversal. La muestra escogida es de 276 enfermeras de APS, mientras que el muestreo ha sido no probabilístico de conveniencia. Los criterios de inclusión fueron: enfermeras de APS que trabajan en Atención Primaria, mientras que los criterios de exclusión escogidos fueron enfermeras con menos de un año de contrato laboral y en periodo de prácticas. Se utilizó el cuestionario “SWING” para medir la CVPL (20 ítems). Y el cuestionario “Font Roja” para medir la ST (23 ítems). Escala tipo Likert de 1 a 5 en ambos cuestionarios. Variables Sociodemográficas (10 ítems) Preguntas abiertas. El Análisis de los datos se ha realizado con el programa estadístico SPSS versión 17.0. Se emplearon diversos índices de tendencia central y dispersión para ítems, así como análisis factorial confirmatorio y métodos de componentes principales, rotación Varimax, Coeficiente de Correlación de Pearson y Modelo de Regresión múltiple Los resultados obtenidos fueron los siguientes: El 87,3%, son enfermeras de género femenino y el 12,7% masculino. La media de edad es de 42,76 años y los años de experiencia laboral es de 13,5. El 64,9% tienen contrato fijo, el 21% de interinidad, el 13% de suplente y el resto otros. El 46,8% horario deslizante, el 27,9% mañana, 21% tarde y resto otros. Dan mayor importancia a las influencias positivas que la familia puede tener en el trabajo, con un valor de 3,47 sobre 5. La media de ST global es de 3,91 sobre 5. La fiabilidad del cuestionario “SWING” es de 0,821 y del cuestionario “Font Roja”, es de 0,84. Las conclusiones serían: 1: Las enfermeras dan mayor importancia a las influencias positivas, que aspectos de la vida familiar y laboral, pueden tener en la CVPL. 2: En general, las enfermeras se sienten muy satisfechas con su profesión y se consideran muy capacitadas para el desarrollo profesional. Manifiestan poca satisfacción con la presión asistencial, el reconocimiento profesional y la escasez de tiempo para formación. 3: Establecen una correlación más significativa, entre la influencia negativa que puede tener el trabajo- familia en la ST. 4: Las dimensiones utilizadas en el modelo, explican una tercera parte de la ST de las enfermeras, teniendo en cuenta, que pueden existir otras variables con clara influencia en la ST. / The increasing interest and sensibility of the roles that women and men play in society and the balance between work and family responsibilities has involved in an increasing need to study the implications of the nurses profession. The social and family roles are of great importance in the nurses that assume both family care and professional role, being able to cause conflict situations because of the need to equilibrate both. The aim of the present study is to measure the effect of work-family interaction in job satisfaction of Primary Attention nurses. 1) Methods: A survey was conducted in Spain at 2009 using an analytic transversal design. We assessed for the work family interaction using a questionnaire that was created for that purpose among 276 nurses. Descriptive statistics and stepwise multiple regression were performed for the analysis of the data obtained. 2) Results: The negatives interactions work-family and family-work was strongly correlated with job satisfaction. We observed a significantly correlation between the positives interactions to global job satisfaction, achieving lower values than negatives interactions. 3) Conclusions: The study shows that nurses give more importance to positive interactions. Even thought analyses show a higher significant correlation on the negative interaction that work can have to family and the family to work in relation with the job satisfaction. The four dimensions considered were: negative work-family interaction, negative family-work interaction, positive work-family interaction and positive family-work interaction. Explain by their own, more than a third part of the nurses job satisfaction.

Objetivo: Analizar propiedades psicométricas de la versión española del Screening for Somatoform Symptoms (SOMS-2) en muestra de pacientes de Atención Primaria de España. Método: Se administró la traducción Española de la versión original de la SOMS-2 junto con la Entrevista Psiquiátrica Estructurada Polivalente (EPEP) a una muestra 165 pacientes de Atención Primaria. 74 pacientes realizaron un tratamiento cognitivo-conductual de 10 sesiones semanales de hora y media de duración. Se evaluó la fiabilidad test-retest a 6 y 12 meses de finalizar el tratamiento. Resultados: La SOMS-2 de 53 ítems y con punto de corte de 4 presenta sensibilidad del 97%, especificidad de 68%, Valor Predictivo Positivo (VPP) de 85% y Valor Predictivo Negativo (VPN) de 92% y α de Cronbach de 0,82. Conclusiones: La versión española de la SOMS-2 muestra buena consistencia interna, sensibilidad y especificidad. Resulta un instrumento de cribaje útil para evaluar el trastorno de somatización en Atención Primaria.

L'objectiu bàsic d'aquesta investigació es elaborar una proposta de criteris útil per a l'elaboració i revisió de les seqüències de continguts educatius al currículum. Per dur-lo a terme, s'han desenvolupat les tasques següents: - Revisió critica de les diferents aportacions al tema des de la psicologia, l'epis¬temologia i la didàctica. - Elaboració d'un conjunt de criteris, fonamentals i relacionats, per orientar el professorat i els dissenyadors de currículums i materials curriculars en la presa de decisions sobre la manera de presentar i desenvolupar els continguts educatius en els plans d'ensenyament, englobant de manera simultània les dife¬rents variables que intervenen. - Estudi d'un cas en el qual un equip docent d'Educació Primària elabora una seqüència educativa per a l'estudi dels essers vius, i l'experimenta a l'aula, ba¬sant-se en la proposta de criteris realitzada. L'estudi del cas ha cobert un període de quatre anys de treball conjunt de l'investigador i l'equip docent. Hipòtesis de treball:L'establiment d'un conjunt de criteris explícits que orientin l'anàlisi i l'elaboració de seqüències de continguts educatius per part dels equips docents pot ajudar a millorar el disseny i el desenvolupament del currículum als centres. Se suposa que els criteris esmentats: 1. Proporcionaran als docents una millor comprensió dels continguts educatius que ensenyen, de la seva estructura lògica i psicològica i, en conseqüència dels as¬pectes més rellevants per a l'ensenyament. 2. Situaran el professorat en unes millors condicions per elaborar seqüències d'ensenyament fonamentades i progressives. 3. Facilitaran l'adaptació de Is continguts educatius a les capacitats, el conei¬xements i les experiències prèvies de l'alumnat. 4. Afavoriran una presentació dels continguts a l'alumnat més organitzada i relacionada. 5. Comentaran un tractament mes equilibrat i integrat dels diferents tipus de continguts. Conclusions:- Els criteris proposats s'han mostrat útils i coherents per ajudar a analitzar i reconduir les seqüències educatives, mitjançant hipòtesis explícites fonamentades que els donin més coherència. - El tipus d'intervenció realitzada i la metodologia utilitzada en l'estudi del cas,basades a l'observació participant s'han mostrat útils per tractar els pro¬blemes plantejats. - Els resultats del treball realitzat tenen repercussions en la formació inicial i permanent del professorat i en el disseny dels currículums i materials curri¬culars. D'una altra banda, la seva generalització faria necessari la seva rèplica en altres etapes i àrees curriculars. / El objetivo básico de esta investigación es elaborar una propuesta de criterios que sea útil para la elaboración y revisión de las secuencias de contenidos educativos en el currículo. Para ello se han desarrollado las siguientes tareas: - Revisión crítica de las diferentes aportaciones al tema desde la psicología, la epistemología y la didáctica. - Elaboración de un conjunto de criterios, fundamentados y relacionados, para orientar al profesorado y a los diseñadores de currículos y materiales curricu¬lares en la toma de decisiones sobre la manera de presentar y desarrollar los con¬tenidos educativos en los planes de enseñanza, contemplando simultáneamente las diferentes variables que intervienen. - Estudio de un caso en el que un equipo docente de educación Primaria elabora una secuencia educativa para el estudio de los seres vivos, y la experimenta en el aula, basándose en la propuesta de criterios elaborada. El estudio de casos realizado ha cubierto un periodo de cuatro anos de trabajo conjunto entre el in¬vestigador y el equipo docente. La secuenciación se entiende como un proceso de toma de decisiones respecto a la forma de presentar los contenidos educativos a los alumnos a 10 largo del curricu¬10 de manera relacionada y progresiva, basándose en unos criterios explícitos. Este proceso debe analizarse desde un marco psicopedagógico global y un modelo curricular fundamentados teóricamente: la concepción constructivista de los proce¬sos de enseñanza/aprendizaje y, en coherencia con ella, un currículo abierto y flexible, que debe desarrollarse de manera contextualizada en cada situación con¬creta mediante la intervención de los equipos docentes. Hipótesis de trabajo:El establecimiento de un conjunto de criterios explícitos que orienten el análisis y la elaboración de secuencias de contenidos educativos por parte de los equi¬pos docentes, puede ayudar a mejorar el diseño y desarrollo del currículo en los centros. Se supone que dichos criterios: 1. Proporcionarán a los docentes una mejor comprensión de los contenidos educati¬vos que enseñan, de su estructura lógica y psicológica y, en consecuencia, de los aspectos más relevantes para la enseñanza. 2. Situarán al profesorado en mejores condiciones para elaborar secuencias de enseñanza fundamentadas y progresivas. 3. Facilitaran la adaptación de los contenidos educativos a las capacidades, conocimientos y experiencias previas del alumnado. 4. Favorecerán una presentación de los contenidos a los alumnos y alumnas más organizada y relacionada. 5. Fomentaran un tratamiento más equilibrado e integrado de los distintos tipos de contenidos. Conclusiones- La propuesta realizada es coherente e integrable en el marco de la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje, y en el modelo de currículo y desarrollo curricular que otorgue un importante papel a la participación de los equipos docentes. - Los criterios propuestos son coherentes, complementarios y de carácter jerárquico. Se han ido modificando y enriqueciendo en transcurso de la investigación. - Resultan útiles para analizar y reconducir la práctica docente, ayudando a establecer hipótesis que permiten orientar las secuencias educativas de una ma¬nera más fundamentada y coherente. El grado de dificultad del profesorado para asumir y utilizar los diferentes criterios ha sido diferente. - La metodología utilizada para el estudio del caso, basada en la observación participante, se ha mostrado adecuada para abordar los problemas planteados. No obstante se han presentado dificultades derivadas de la complejidad del proble¬ma abordado, de poca tradición de este tipo de investigación y de la escasez de modelos e instrumentos adecuados a la misma.- El tipo de intervención externa y el proceso de trabajo seguido por el equipo de profesoras se han mostrado adecuados para las tareas p1anleadas. Se destaca el carácter cíclico y progresivo del mismo. -En relación a los materiales curriculares se plantea la importancia de que en su elaboración se tengan en cuenta las aportaciones actuales, de manera que sean coherentes con los planteamientos de la actual reforma educativa. Por' ello es necesario que presenten los criterios de secuenciación utilizados de manera ex¬plícita y fundamentada, para que puedan ser comprensibles para el profesorado y el alumnado. - En consecuencia con todo lo anterior se considera fundamental garantizar en la formación inicial y permanente del profesorado la comprensión de los contenidos a enseñar, y la adquisición de procedimientos de análisis y secuenciación que permitan tomar decisiones fundamentadas y adecuadas al contexto. - Finalmente se constata la necesidad de proseguir la línea de investigación planteada: - Estudiando de manera empírica la aplicación de la propuesta de criterios a otras áreas del currículo y etapas educativas. - Desarrollando el análisis de los contenidos educativos, tanto en relación a las competencias cognitivas necesarias para su aprendizaje, como su estructura lógica y psicológica. - Desarrollando propuestas teóricas para la secuenciación de contenidos procedimentales y actitudinales que superen las limitaciones apuntadas en este trabajo. - Elaborando secuencias educativas basadas en los criterios propuestos. - Revisando los diseños de formación inicial y permanente del profesorado en relaciónn a las cuestiones planteadas. / Criteria for the analysis, selection, sequence and organisation of some educational contents in the curriculum; application of the sequence of biology contents in primary education. The main objective of this research has been to elaborate some criteria which we think will be useful to elaborate and review the sequence of educational con¬tents in the curriculum. The steps followed to carry out the research have been: - To give a critical review of the different contributions to the subject from the point of view of psychology, epistemology and didactics. - To elaborate some fouded and related criteria to orientate teachers and curri¬culum material designers to take decisions on how to present and develop educatio¬nal contents in the curricula, taking into account the different variables which intervene in the process. - To study a case in which a group of primary school teachers elaborates an educational sequence to study living creatures. The study has been carried out by the researcher and a group of teachers closely working together for a period of four years. Working hypothesis:If we establish a group of explicit criteria which will help analyse and elabo¬rate sequences of educational contents to educators, this can help to improve the design and development of the curriculum in schools. we suppose that these criteria: 1. Will help teachers to get a better understanding of the educational contents they are teaching as well as of their logical and psychological structure and thus, of their most relevant aspects to improve their teaching. 2. Will help teachers to be in better conditions to elaborate well founded and progressive teaching sequences. 3. Will facilitate the adaptation of educational contents to the abilities, know¬ledge, and previous experiences of the students. 4. Will help to present those contents to the students in a more organised and related way. 5. Will promote a more balanced and integrated treatment of the different contents.Conclusions:- The criteria proposed have been useful and coherent to help analyse and reconduct educational sequences. - The methodology used in the study of the case, based on the observation of participants has been useful to solve the stated problems. - The results of the work carried out have effects on pre-service and in-service teacher training and on the design of curricula and curricular materials, although to make general stamens we would need results of other similar research carried out with other age groups and in other areas of the curriculum.

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives. / The study of collaborative activity (joint activity) in the teaching of term sports (games) in schools takes as points of departure contributions of instructional psychology, on the one hand, and contributions of methodology of physical and sports education on the other. From psychology we have focused on constructivist perspectives, especially on contributions made by Vigotsky and Bruner (zone of proximal development and the metaphor of scaffolding). We propose the study of the process of teaching and learning sports from the analysis of 'interactional education' and especially from 'interactivity'. We highlight the 'mechanisms of educational influence' which operate in this ambit and which allow to understand how teachers adjust the help they give to students to enhance the construction of knowledge. We have studied one of these mechanisms: the process of cession and transfer of responsibility of the control and of the learning, following the theoretical and epistemological models proposed by Coll et al (1992, 1995) and also by Vila (1996, 1998). From the teaching of term sports, we have taken as a point of departure the teaching model based on tactics (Bunker&Thorpe, 1982; Castejón, 1997; Devís, 1996). We have developed a didactic sequence of four sessions with ten students and we have obtained data of what the participants say and do in the sequence. The research is interpretative and uses the participants' observation as a technique. As units of analysis we have used the didactic sequence, the session, the segments of interactivity and the configurations of interactivity segments together with the analysis of the tasks and the sequencing of content. The data obtained have permitted to corroborate the following hypothesis: a) It is possible to obtain indicators about the process of cession and transfer in a teaching situation about tactic collaboration in initiation to sports. This process is gradual and discontinuous and does not occur in an absolute and definitive way. b) We need to relate this mechanism in relation to a second one: the construction of a system of meanings shared between the teacher and the students. c) We can verify the fundamental role of typology and the criteria of organisation and the sequencing of content in the organisation of the collaborative activity.