El percentatge de població immigrant a l'estat espanyol oscil·la al voltant d'un 14%. Les característiques sociodemogràfiques d'aquests col·lectius nouvinguts ha suposat una alteració en la utilització dels recursos públics (sanitat o educació). Si pretenem garantir l'equitat en la prestació d'aquests serveis, cal identificar els factors que influeixen en la seva utilització. Definim i comparem el perfil demogràfic, socioeconòmic, de morbiditat atesa i d'utilització dels serveis sanitaris d'atenció primària pels usuaris immigrants i autòctons de la Regió Sanitaria Girona. Alhora, determinem quins d'aquests factors influeixen en l'accés i en l'ús d'aquests serveis. Les dades analitzades provenen d'un qüestionari administrat a una mostra d'usuaris dels serveis d'atenció primària de la Regió Sanitària Girona durant l'any 2006 i dels registres mèdics de l'Institut Català de la Salut. Les comparacions demogràfiques, socieconòmiques, de morbiditat atesa i utilització dels serveis sanitaris entre immigrants i autòctons es realitzen a través de contrastos paramètrics i no paramètrics. La identificació dels factors que influeixen en el primer contacte i en la freqüentació dels serveis d'atenció primària, es formula mitjançant l'especificació d'un model en dues parts. Els resultats evidencien l'existència de diferències demogràfiques, socioeconòmiques, culturals i d'estat de salut entre immigrants i autòctons. La modelització dels factors que intervenen en l'accés i freqüentació dels serveis d'atenció primària ens indica que realitzar el primer contacte amb els serveis de salut només es veu influenciat per factors relacionats amb la morbiditat. En canvi, una major o menor freqüentació depèn tant de factors relacionats amb la pròpia salut com dels elements socioeconòmics i demogràfics abans esmentats. Addicionalment, l'anàlisi fa evident no es pot considerar el col·lectiu d'immigrants com un tot homogeni, doncs l'origen de l'usuari és un element clau a l'hora de determinar diferents intensitats en l'accés i freqüentació. / The proportion of immigrants in Spain ranges around 14%. Sociodemographic characteristics of these newcomer's groups has meant an alteration in the use of public resources (health or education). If we want to ensure equity in the provision of these services, we must identify the factors that influence their use. We have defined and we have compared demographic profile, socioeconomic status, morbidity and the utilization of primary health care services for immigrant and native users in Girona Health Region. Likewise, we have determined which of these factors influence into the access and into the use of these services. The data come from a questionnaire administered to a sample of users of primary health cares services in Girona Health Region during 2006, and from the medical records of the Catalan Health Institute. Comparisons of demographic, socioeconomic, morbidity and health care services utilization between immigrants and natives are performed through parametric and nonparametric contrasts. The identification of factors that influence into the initial contact and into the frequency of primary care services utilization is formulated by specifying a model in two parts. The results show the existence of differences in demographic, socioeconomic, cultural and health status between immigrants and natives. The modeling of factors that affect access and frequency of primary health care services shows that make the first contact with health services is influenced only by factors related to morbidity. In contrast, a greater or lesser frequency depends on both their own health-related factors such as socioeconomic and demographic elements mentioned above. Additionally, the analysis evidences that immigrants are not an homogeneous collective, so the user origin is a key element in determining access to different intensities and frequency.

1) Objectives: - To systematically evaluate the effectiveness of pharmacist care compared with usual care (UC) on improving adherence to antidepressants in depressed outpatients. - To evaluate the effectiveness and cost‐effectiveness of a community pharmacist intervention (CPI) compared to UC in the improvement of adherence to antidepressants and patient wellbeing in a primary care population initiating treatment with antidepressants. 2) Methods: A systematic review and meta‐analysis of randomized controlled trials (RCTs) that evaluated the impact of pharmacist interventions on improving adherence to antidepressants was conducted. RCTs were identified through electronic databases and manual search. Methodological quality was assessed and methodological details and outcomes were extracted in duplicate. A RCT comparing patients with depressive disorder receiving a low intensity CPI (87) with patients receiving UC (92) was performed in Barcelona. The intervention consisted of an educational programme focused on improving knowledge about medication, improving patients’ compliance and reducing stigma. Measurements took place at baseline, 3 and 6 months. Adherence was continuously registered from the computerized pharmacy records. Secondary outcomes included clinical severity of depression (PHQ‐9), health‐related quality of life (HRQOL) (EuroQol‐5D) and satisfaction with the treatment received. Direct and indirect costs were assessed using the Client Service Receipt Inventory. Unit costs were derived from official local sources. Quality‐Adjusted Life‐Years (QALYs) were calculated using the EuroQol‐5D Spanish tariffs. 3) Results: Six RCTs were identified in the systematic review; most of them were conducted in the USA. A total of 887 depressed patients who were initiating or maintaining treatment with antidepressants and who received pharmacist care (459 patients) or UC (428 patients) were included in the review. The most commonly reported interventions were patient education and monitoring, monitoring and management of toxicity and side effects and compliance promotion. Overall, no statistical heterogeneity or publication bias was detected. The pooled odds ratio was 1.64 (95% CI 1.24‐2.17). Subgroup analysis showed no statistically significant differences in results. Results from the RCT showed that patients in the CPI group were more likely to remain adherent at 3 and 6‐month follow‐up but the difference was not statistically significant. No statistically significant differences were observed in clinical symptoms or satisfaction with the pharmacy service. However, patients in the CPI group showed greater statistically significant improvement in HRQOL compared to UC patients, both in the ITT and PP analyses. Overall costs were higher in the CPI group than in UC patients, mainly because of differences in productivity losses. There were no statistically significant differences between groups in QALYs. From the societal perspective, the incremental cost‐effectiveness ratio (ICER) for CPI compared with UC was €9,335 per extra adherent patient. The incremental cost‐utility ratio (ICUR) was €38,896 per QALY gained. If willingness to pay (WTP) is €50,000 per one extra adherent patient, per extra remission of symptoms or per QALY, the probability of the CPI being cost‐effective was 0.71, 0.52 and 0.56, respectively. From the healthcare perspective, the ICER was €862 per extra adherent patient. ICUR was €3,542. The probability of the intervention being cost‐effective was 0.75 if WTP is €12,000 for an extra adherent patient and €40,000 for QALY gained. The probability of the CPI being cost‐effective in remission of depressive symptoms was 0.55 for a WTP of €50,000. 4) Conclusions: A pharmacist intervention could be a good strategy to improve patients’ adherence to antidepressants in primary care but evidence supporting the pharmacist intervention in depressed patients is still limited, especially in community pharmacies and outside the USA. A low intensity CPI proved to be ineffective in improving patients’ adherence to antidepressants or clinical symptomatology. However, it was effective in improving the patient’s HRQOL. The CPI was not cost‐effective in comparison with UC in the improvement of adherence, depressive symptoms and QALYs.

The aim of this research is to know the training of health professionals in health promotion and disease prevention, and to examine its manifestation among the actions and interventions for prevention of tobacco, alcohol or cannabis consumption. The sample includes 225 professionals. The study used a self-made design of quantitative methodology (survey study). The most important results are: the formative limitations in health education and prevention of substance use and the fact that professionals who have received specific training in substance use tap more health education as a prevention tool in their daily activities. It is also noted that 80% of professionals believe they should improve quality training, and 67% quantity, always in relation to the tobacco, alcohol and cannabis use. Generally, the overload care and the lack of time are cited as factors preventing the health education activities. Finally, the study also shows that secondary prevention activities are the most used, while community interventions are underutilized by professionals. / L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer la formació dels professionals sanitaris en matèria de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, i com es concreten les seves intervencions en la prevenció del consum de tabac, alcohol i cànnabis. La base del treball és una mostra de 225 professionals de la salut. S’ha utilitzat un disseny propi de la metodologia quantitativa (estudi d’enquesta). Entre els resultats obtinguts destaquem: les limitacions formatives en educació per a la salut i en prevenció del consum de substàncies, i el fet que els professionals que han rebut formació específica en consum de substàncies utilitzen més l’educació per a la salut com a eina de prevenció en la seva activitat diària. També s’observa que el 80% dels professionals considera que hauria de millorar la seva formació en qualitat, i un 67% en quantitat, sempre sobre el consum de tabac, alcohol i cànnabis. En general, la sobrecàrrega assistencial i la manca de temps són esmentats com a factors que obstaculitzen les activitats d’educació per a la salut. Finalment, l’estudi posa de manifest que les activitats de prevenció secundària són les més realitzades, mentre que les intervencions comunitàries són poc utilitzades pels professionals.

La pregunta que ens plantegem en aquest estudi es si es pot utilitzar un mètode de treball corporal creatiu per desenvolupar el programa de llengua italiana durant els primers anys de l'escola primària, aconseguint els objectius i les fites proposades. Des del punt de vista teòric, per dur a terme la nostra investigació, hem fet referència als autors que han explorat les diferents àrees de treball corporal, la dansa (Guerber-Walsh, Leray i Macouvert, 2000, Govoni, 1998), l'expressió corporal (Schinca, 1989, Strokoe, 1967, Brikman, 1975), la psicomotricitat (Lapierre, 1984, Aucouturier, 1985, Chokler, 1988, Sassano, 2003, Maude, ,1988) amb el moviment autèntic (Zocca, 2004, Pallaro, 2003, Kestenberg, 1965) i altres mètodes o tècniques (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mentre que des del punt de vista epistemològic situem el nostre treball en el marc del pensament constructivista (Piaget, 1967, Vigostki, 1979, Ausubel, 1983). Respecte al punt de vista metodològic hem dut a terme un estudi de cas, realitzant el treball de camp en una escola primària italiana durant dos anys lectius, respectivament, al primer i segon curs, en un context: d’ensenyament en què una professora aplica una metodologia específica basada en el treball corporal i el joc. En relació a les eines emprades, en tractar-se d'una investigació qualitativa s'han realitzat entrevistes, diari de camp, fotografies i gravacions de vídeo. Posteriorment s'han emprat alguns elements quantitatius par a l'avaluació i l'organització de dades. En comparar els resultats s'ha posat de manifest que aquests procediments es poden desenvolupar amb el programa ministerial, donant lloc a nombrosos estímuls i produint una forta motivació per a l'aprenentatge. També es millora l'ambient a l’aula i les relacions entre l'individu i el grup alhora que s'aconsegueix un bon nivell d'inclusió i participació activa de tots els nens. Amb la intenció d'indagar sobre el pensament dels docents en relació a aquest tipus de metodologia aplicada a l'escola primària, s'han realitzat entrevistes a diferents professors de la mateixa ciutat impulsats en un projecte d'art de difusió internacional, el projecte Mus-e. Durant el desenvolupament de l'estudi de cas van sorgir dificultats en relació a l’estructura de l'escola, l'organització i els canvis decidits a causa de la recent reforma. Intentar emprar també les eines quantitatives per avaluar els resultats aconseguits pels nens no ha demostrat ser útil per documentar el procés d'aprenentatge i d'avaluació, mentre que l’anàlisi de dades qualitatives ha fet palès clarament els avenços i assoliment dels nens i la influència del mètode escollit per la professora, en relació amb l'aprenentatge i les relacions. Considerem que aquesta metodologia activa utilitzada a les escoles primàries ofereix les mateixes oportunitats a tots els nens, independentment dels seus condicionaments socioculturals, o fins i tot de les seves habilitats innates, Creiem que tots els nens se senten involucrats quan reben propostes per al moviment creatiu, que la seva utilització permet fer front a les dificultats d'aprenentatge, la motivació i l'avorriment que molt sovint es donen a l'escola. Creiem que aquesta investigació pot ser desenvolupada i ampliada mitjançant l'extensió de la nostra hipòtesi a altres matèries escolars. / La domanda che si pone iI presente studio è se sia possibile usare un metodo di lavoro corporeo creativo per svolgere il programma di lingua italiana nel primo ciclo della scuola elementare, permettendo il raggiungimento degli obiettivi e dei risultati proposti. Da un punto di vista teorico, per condurre la nostra ricerca abbiamo fatto riferimento ad autori che hanno esplorato diverse aree del lavoro corporeo, dalla danza (Guerber-Walsh, Leray e Macouvert, 2000, Govoni, '1998) all'espressione corporea (Schinca, 1989, Stokoe,1967, Brikman, 1975), alla psicomotricità (Lapierre y Aucouturier, '1984, Chokler, '1988, Sassano, 2003, Maudir, 1988) al movimento autentico (Zocca, 2004, Paliara, 2003, Kestenberg, 1965) e ad altre tecniche o metodi (Feldenkrais, 1980, Rolf,1977, Hengstenberg,1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mentre dal punto di vista epistemologico abbiamo inserito il nostro lavoro nel quadro del pensiero costruttivista (Piaget,1967, Vigotskj, 1979, Ausubel, 1983). Dal punto di vista metodologico la scelta è stata di sviluppare uno studio di caso. Le osservazioni sono state raccolte sistematicamente durante due anni scolastici in una scuola elementare italiana rispettivamente nelle classi prima e seconda, documentando in profondità un contesto didattico dove l'insegnante applica una metodologia integrata basata sul lavoro corporeo e teatrale. Trattandosi di ricerca qualitativa gli strumenti utilizzati sono stati interviste, diario di campo, fotografie e videoregistrazioni. Per la comparazione e la sistemazione dei materiali di ricerca sono stati d'ausilio anche alcuni elementi di organizzazione dei dati di tipo quantitativo. I risultati di ricerca mostrano con chiarezza che con l'uso di questa metodologia di insegnamento gli obiettivi previsti dal programma ministeriale par quanto riguarda I'apprendimento dalla lingua vengono pienamente realizzati attraverso molteplici stimoli e con una forte motivazione all'apprendimento. Si migliora il clima della classe e le relazioni individuali e di gruppo. Si ha un ottimo livello di inserimento e di partecipazione atliva di tutti i bambini. Dall'analisi dei dati qualitativi emergono puntualmente i progressi ed i risultati raggiunti dai bambini nonché l'influenza del metodo scelto dall'insegnante in ambito cognitivo e relazionale. Nell'intento di indagare sul pensiero di altri insegnanti in relazione all'uso di una metodologia di lavoro corporeo creativo nella scuola elementare sono stati intervistati altri docenti delia stessa citta, coinvolti nel progetto Mus-e, un progetto artistico di diffusione internazionale. Nello svolgimento del lavoro di campo sono state riscontrate alcune difficoltà legate alla struttura scolastica, all'organizzazione, ai cambiamenti decisi dalla recente riforma. iI tentativo di usare anche strumenti quantitativi per la valutazione dei risultati raggiunti dai bambini non si è rivelato utile a documentare i processi di re!azione a di apprendimento. Mentre nell'analisi dei dati qualitativi emergono chiaramente i progressi e i risultati raggiunti a! bambini nonché l’influenza de! metodo scelto dall'insegnante riguardo all'apprendimento e al!e relazioni. Consideriamo che questa metodologia attiva usata nella scuola elementare offra condizioni di pari opportunità a tutti i bambini, senza tener conto della loro condizione socio-culturale, né delle loro innate attitudini. Crediamo che tutti i bambini si sentano coinvolti quando ricevono proposta di movimento creativo, il che permette di affrontare difficoltà di apprendimento, demotivazione e noia che si riscontrano spesso a scuola. Riteniamo che questa ricerca possa essere ulteriormente sviluppata ed ampilata, estendendo la nostra ipotesi anche ad altre discipline scolastiche. / The question that arises is whether this study can use a method of body work creatively to teach the Italian language in the first years of primary school, allowing the achievement of the expected objectives and targets. From a theoretical point of view, to conduct our research, we made reference to authors who have explored different areas of the body work, dance (Guerber-Walsh, Macouvert and Leray, 2000, Govoni, 1998), expression body (Schinca, 1989, Stokoe, 1967, Brikman, 1975), Locomotion (Lapierre, 1984, Aucouturier, 1985, Chokier, 1988, Sassano, 2003, Maude, 1988) to the real movement (Zocca, 2004, Pallaro, 2003, Kestenberg, 1965) and other methods or techniques (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), while from the epistemological point of view we put our work in the framework of constructivist thought (Piaget, 1967, Vigotskj, 1979, Ausubel, '1983). In relation to methods and materials to develop the research we have dealt with a case study, conducting fieldwork in an Italian primary school over two school years, respectively in the first and second classes, teaching in a context where a teacher applies a particular methodology based on body work and play. For this qualitative research, the tools used were interviews, field journal, photographs and video recordings, and, subsequently, some elements of evaluation and organization of quantitative data. The results show clearly that these procedures allow to achieve in full the objectives expected in the ministerial program on learning of Italian language, using several inputs, producing a strong motivation for learning, improving classroom climate and relationships of individuals and groups. It is also possible to reach an optimum level of inclusion and active participation by all children. It was also used an internationally spread art project as a basis to investigate what the teachers think in relation to this kind of methodology. In the performance of the field work there were also difficulties with the school structure, organization, changes decided by the recent reform The .attempt to also use quantitative tools to assess the results achieved by children has not proved useful to document the process of reporting and learning. The analysis of qualitative data shows clearly the progress and achievements of children and the influence of the method chosen by the teacher in relation to learning and relationships. We consider that this active methodology used in primary schools can offer an equal opportunity to all children, regardless of their socio-cultural, or even their innate abilities. We believe that all children feel involved when they receive proposals for creative movement, which allows to face difficulty in learning, motivation and boredom that often occur at school. We believe that this research can be further developed and expanded by extending our hypothesis to other school subjects. / La pregunta que nos planteamos en este estudio es si se puede utilizar un método de trabajo corporal creativo para desarrollar el programa de lengua italiana en los primeros años de la escuela primaria, consiguiendo los objetivos y metas propuestas. Desde el punto de vista teórico, para llevar a cabo nuestra investigación, hemos hecho referencia a los autores que han explorado las diferentes áreas del trabajo corporal, la danza (Guerber-VValsh, leray y Macouvert, 2000, Govoni, 1998) la expresión corporal (Schinca, 1989, Stokoe, 1967, Brikman, 1975), la psicomotricidad (Lapierre y Aucouturier, 1984, Chokler, '1988, Sassano, 2003, Maudir, 1988) con el movimiento auténtico (Zocca, 2004, Paliare, de 2003, Kestenberg, 1965) y otros métodos o técnicas (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Plkler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mientras que desde el punto de vista epistemológico colocamos nuestro trabajo en el marco del pensamiento constructivista (Piaget, 1967, Vigotskj de '1979, Ausubel, 1983). Desde el punto de vista metodológico hemos optado por el estudio de caso, realizando el trabajo de campo en una escuela primaria italiana durante dos años lectivos, respectivamente, en los cursos primero y segundo en un contexto de enseñanza en el que una profesora aplica una metodología específica basada en el trabajo corporal y el juego. Respecto a las herramientas utilizadas, al tratarse de una investigación cualitativa se realizaron entrevistas, diario de campo, fotografías y grabaciones de vídeo, aunque posteriormente se utilizaron algunos elementos cuantitativos para la evaluación y la organización de datos. En el análisis de los resultados se verificó que estos procedimientos se pueden desarrollar con el programa ministerial, dando lugar a numerosos estímulos, produciendo una fuerte motivación para el aprendizaje, mejorando el clima del aula y las relaciones entre individuo y grupo. También se ha logrado un excelente nivel de inclusión y participación activa de todos los niños. Con la intención de indagar acerca del pensamiento de los docentes en relación con este tipo de metodología aplicada en la escuela primaria se realizaron entrevistas a algunos profesores de la misma ciudad, implicados en un proyecto de arte de difusión internacional, el Proyecto Mus-e. Durante el desarrollo del trabajo de campo surgieron dificultades en relación a la estructura de la escuela, la organización, los cambios decididos por la reciente reforma. El intento de utilizar también las herramientas cuantitativas para evaluar los resultados alcanzados por los niños no ha demostrado ser útil para documentar el proceso de aprendizaje y de evaluación, mientras que el análisis de datos cualitativos mostró claramente los avances y logros de los niños y la influencia del método elegido por la profesora en relación con el aprendizaje y las relaciones. Consideramos que esta metodología activa utilizada en la escuela primaria ofrece las mismas oportunidades a todos los niños, independientemente de sus condiciones socioculturales, o incluso de sus habilidades innatas. Creemos que todos los niños se sienten involucrados cuando reciben propuestas para el movimiento creativo, que el uso del mismo permite hacer frente a las dificultades de aprendizaje, falta de motivación y al aburrimiento que a menudo se verifican en la escuela. Pensamos que esta investigación puede ser desarrollada y ampliada mediante la extensión de nuestra hipótesis a otras materias escolares.

En aquesta tesi es fa una valoració dels elements que incideixen en les creences dels mestres d'educació infantil i primària i dels professionals dels EAP respecte la detecció dels alumnes amb altes capacitats i les principals mesures d'intervenció educativa. Els instruments utilitzats són els propis de les metodologies naturalistes i quasi experimentals. L'anàlisi de resultats obtinguts llarg de tres cursos escolars recull les creences dels mestres i EAP a partir de diferents fonts d'informació: entrevistes, descripció de casos, anàlisi de dades, valoració de normativa i dos qüestionaris, un per a mestres i l'altre per a EAP. Els resultats posen en evidència una molt baixa detecció, insuficiència de regulació legal, eines de diagnòstic febles, dispersió documental i falta de formació. Es detecten contradiccions entre les creences i les pràctiques. Finalment es proposa una redefinició del concepte Altes Capacitats-superdotació des dels àmbits de l'eficàcia, del perfil i del rendiment escolar. / In this thesis, the factors influencing the beliefs of the teachers of primary school (pupils of 3-12 years old) and the members of the "EAP" (Psychopedagogy Assessors' Teams) towards the detection of gifted and high capabilities pupils are evaluated. The used instruments are the typical ones of naturalistic methodologies and quasi-experimental. The results obtained during three academic years from different information sources (interviews, description of cases, data analysis, legal regulations and two questionnaires, one for teachers and one for EAP members) are analysed. Results put into evidence a very low detection rate, insufficient legal regulations, weak diagnosis instruments, heterogeneous information in pupils' expedients and lack of teachers formation training. Contradictions are detected between the beliefs of the teachers and their practices at school. Finally, a redefinition of the concept of high capabilities-gifted pupils is proposed from the area of efficiency, of the profile and of the school performance.

Aquesta tesi pretén respondre a la pregunta: Què pot fer la infermeria d'atenció primària i què és el què fa, en els problemes del peu en persones amb diabetis tipus 2 a Catalunya?. L'estat del tema exposa la importància de les complicacions en el peu i la possibilitat de reduir-les amb un paper rellevant de la infermeria d'atenció primària. La investigació s'ha centrat en conèixer de què disposa, les activitats que desenvolupa, i què li manca a la infermeria per desenvolupar el seu potencial. Els resultats observats són representatius i mostren clares desigualtats assistencials entre centres, regions sanitàries i tipus de gestió. Suggerint que en l'atenció primària convé organitzar i coordinar l'atenció als problemes del peu en la diabetis, millorar la formació i la capacitació infermera en el tema, fomentar i optimitzar la presència de professionals especialitzats, i potenciar l'educació en diabetis i la promoció de la salut. / This doctoral thesis intends to reply to the question: what can make primary care nursing and what it makes in the problems of the foot in type two diabetic patients in Catalonia? The state the subjects sets forth the importance of the foot complications and the possibility to reduce them with a relevant role of the primary care nursing.The research has focused on knowing of what the orders, the activities that it develops and what needs the nursing to develop its potential. The observed results are representative and they show clear welfare inequalities among centers, sanitary regions and type of management. Suggesting that in primary care, it agrees on organizing and coordinating the attention in diabetic foot problems, improving the nursing training in this topic, fostering and optimizing the presence of specialized professionals and promoting the diabetes education and the health promotion.

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi.Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació.En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat.Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques.El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants.Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària.Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia)La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs.Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants.La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets.L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques.Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics.En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris. / This thesis looks from the perspective of Environmental Education aimed at Sustainability and as a catalyst essence of Education for Change.It is also aimed, as a result of the research presented, at contributing to reducing the gap between the theoretical framework of Environmental Education and its didactic transposition to initial teacher training, as well as making significant contributions in the field of pedagogical approaches and methodological strategies in this field of education.Firstly, an analysis of the theoretical framework that has informed the development of Environmental Education is presented, as well as its reorientation and reconceptualisation during the 1990s, and current trends are debated.An analysis is then presented of the degree of incorporation of Environmental Education, as well as the factors that limit or make difficult its full integration, both at primary education level and in initial training of teachers.A revision and exhaustive analysis is also carried out of the current state of research into Environmental Education in Spain and internationally. Based on this, the deficit that exists particularly in the field of educational research in Environmental Education in initial teacher training is shown, especially in the field of pedagogical approaches and methodological strategies.The specific aim of the research is focused on (i) analysing the impact of a methodological focus (triaxial methodology) applied to an Environmental Education course in initial teacher training, and (ii) exploring the Environmental Education training process from the students' point of view.This general aim has led to the following research objectives being defined: (a) to design and apply a triaxial methodological focus in Environmental Education teacher training, (b) to design and apply the instruments that encourage the process of individual and collective reflection in students, (c) to explore the Environmental Education training process from the students' point of view and by means of the instruments used for reflection, and (d) to evaluate triaxial methodology in Environmental Education training for future Primary Education teachers.Interestingly, the triaxial methodology prepared and applied is based on the integration of three procedural axes - the research process, the reflection process and the co-operative work process - and is consistent with the theoretical model that is exposed and defended in the research (chapter 5 deals in particular with the design, structuring and development of the course based on this methodology).Research takes place within the interpretative paradigm of educational research and using a methodology of qualitative analysis. The sample consisted of a class group of 42 students in their third year of teacher training at the University of Girona. The analytical tools were the individual and collective reflection instruments used on the course.Worthy of special mention is the use of a group diary, especially designed and structured to encourage collective reflection as the most important contribution in terms of instruments for reflection. The group diary was the backbone instrument of the qualitative analysis methodology, and in the manner in which it was applied in this research, it has been shown to be valid as a nuclear and efficient instrument for group reflection, and for exploring and analysing the training process in Environmental Education and the general professional training of the group of students. The other instruments were basically individual questionnaires at different points on the course - the documents produced by the students (didactic proposals in Environmental Education) and the researcher's report. Triangulation took place using all the instruments. How the analysis process was carried out with each of the instruments and the results extracted are presented in detail in the research. Analysis of the results has enabled the evolution of the students' thought to be noted over the duration of the course and a holistic and multi-dimensional analysis to be made of their Environmental Education training process, i.e. its relevance, holism, critical education, education in values, capacity for responsibility, action and dealing with different points of view and perspectives. There is a clear empowering of dynamic qualities throughout the course. At the same time, the analysis shows the real and effective interdependence between the three processes comprising the triaxial methodology and the clear influence on Environmental Education training by the student group and on the construction of their didactic models. The research concludes, among other points, that the methodological focus, based on a triaxial process, applied to the initial training of a group of future teachers, has been highly efficient and important in their Environmental Education training and also in their training as critical/reflexive research professionals, with the ability to innovate and with a very high level of empowerment. It should be noted that triaxial methodology is shown with other opportunities for transfer and adaptability to other studies. The transferability of this methodology will be the objective of follow-up research with the aim of finding the pedagogical orientations that are most suitable to each field and situation, as it can make valuable contributions in the field of orienting university studies towards sustainability.

L'objectiu general d'aquesta tesi fou estudiar longitudinalment l'adquisició lectora (català i castellà), de 2n. a 5è. cursos d'Educació Primària, en una mostra de 214 alumnes (101 nenes i 113 nens) d'una escola pública catalana, a partir dels resultats obtinguts en les Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún i Añaños, 1988), aplicades a principi i final de cada curs. Les P.P.A.I. valoren la velocitat i exactitud de descodificació lectora a través de la lectura de textos diferents per a cada curs, i la comprensió lectora mitjançant exercicis diferents per a cada curs (ordenar frases, executar ordres escrites, respondre qüestions sobre el contingut d'un text...).Els resultats van ser:-La majoria de la mostra, escolaritzada en català, amb independència de la llengua més parlada a casa (català o castellà), van desenvolupar progressivament i de forma similar les habilitats lectores (català i castellà) iniciades en cursos anteriors, aconseguint a finals de 5è. l'automatització dels procés de descodificació lectora en ambdues llengües.-La velocitat lectora pràcticament es va triplicar, passant d'unes 40 paraules/minut inicials a unes 130 paraules /minut a finals de 5è.- L'exactitud lectora també va augmentar i, a finals de 5è., la majoria de la mostra llegien sense quasi errors d'exactitud.-La comprensió lectora cada cop fou més elaborada i la majoria es van afrontar progressivament, amb èxit, a activitats més complexes de comprensió lectora.-En general, el desenvolupament de les habilitats lectores va ser bastant similar en els dos sexes, però a finals de 5è. es van detectar més nens que nenes amb nivell baix (descodificació i/o comprensió) i més nenes que nens amb nivell alt (descodificació i/o comprensió).-Els subjectes que es van situar en un nivell mig (descodificació i/o comprensió) a 2n., van ser els que més es van mantenir en el mateix nivell fins a 5è. En canvi, els que a 2n. mostraven nivells extrems (alt o baix), van evolucionar de forma més variable.-Es va observar que les habilitats adequades de descodificació lectora no van implicar, necessàriament, haver desenvolupat un bon nivell de comprensió lectora. I al revés, un bon nivell de comprensió no sempre va correlacionar amb un nivell correcte de descodificació.-Després de classificar la mostra en tres subgrups (mig, alt i baix) a partir dels resultats en descodificació i comprensió en català de l'última valoració de 5è., es van observar evolucions bastant paral·leles entre els subgrups en velocitat i comprensió, mantenint-se cada subgrup en el nivell que els definia al llarg dels diferents cursos. Però un 6,54% de la mostra, amb dificultats de comprensió lectora en català a finals de 5è, va experimentar, respecte la mostra i el seu propi rendiment en la primera valoració de 5è., una important disminució de la comprensió lectora a finals de 5è. / The main objective of this thesis has been to do a longitudinal study of reading acquisition (catalan and castilian) with children from the second to the fith year of primary school. The sample used was a group of 214 students (101 girls and 113 boys) studying in a State Catalan school and the study was carried out using the results obtained in the Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún and Añanos, 1988) given at the beginning and at the end of each school year. The P.PA.I. test the speed and accuracy of reading decodification through the reading of different texts for each course and also reading comprehension through different exercises for each of the courses (ordering sentences, executing reading orders, answering questions about the content of a text...)The following results were obtained:-The majority of the sample, instructed in catalan independently of the language most spoken at home (catalan or castilian) developed the reading abilities (catalan and castilian) initiated in previous years progressively and similarly, automatizing the process of reading decodification at the end of the fifth year.-The reading speed nearly tripled going from 40 words per minute initially till 130 words per minute at the end of the fifth year.-The reading accuracy also increased and a the end of the fifth year most students were able to read without hardly making any errors of accuracy.-Reading comprehension also increased and most students were progressively able to succeed in more complex reading comprehension activities.-In general, the development of reading abilities was pretty similar in both sexes but at the end of the fifth year there were more boys with a low level of decodification and/or comprehension and more girls than boys with a higher level of decodification and/or comprehension.-The subjects with a mid level of decodification and/or comprehension in the second level were the ones who remained in the same level in the fifth year. On the other hand, the subjects who showed extreme levels (high or low) developed in a more variable way.-We also observed that the subjects who developed fair abilities of reading decodification did not necessarily develop a good level of reading comprehension. On the contrary,a good level of comprehension did not always correlate with a fair level of decodification.-After classifying the sample in three subgroups (high, medium and low) through the results obtained in decodification and comprehension in catalan from the last assessment in the fifth year we observed quite paralell evolutions between the subgroups in speed and comprehension, each of the subgroups maintaining in the same level along the different courses. But there was a 6.54% of the sample with difficult reading comprehension in catalan that at the end of the fifth year showed an important decrease in reading comprehension compared to the first assessment given at the beginning of the fifth year.

En la presente Tesis Doctoral se estudió el efecto de la incorporación de aceites poliinsaturados, α-tocoferol y minerales en piensos sobre la composición en ácidos grasos, el contenido en α-tocoferol, la oxidación (índice del ATB) y la susceptibilidad a la oxidación (método inducido del naranja de xylenol) de plasma, hígado y carne de conejo. También se estudiarion los efectos de la cocción y la conservación a refrigeración de la carne cocida sobre estos parámetros. En un primer estudio se ensayaron diferentes dosis y tipos (girasol y linaza) de grasas en pienso, y la suplementación de la dieta con AT (100 mg/kg). Dosis y tipo de aceite, así como la suplementación con AT modificaron la composición en AG de plasma, hígado y carne, tanto por incorporación de AG de la dieta, como por modificación de la biosíntesis de ciertos AG. También alteraron la oxidación (índice del ATB) y la susceptibilidad a la oxidación (índice del naranja de xilenol o FOX) de plasma, hígado y carne de conejo. Cocción y refrigeración produjeron incrementos en la oxidación de la carne, que fueron menores tras suplementar las dietas con AT, siendo esto menos efectivo cuando los piensos contenían un 3% de linaza. El contenido en α-tocoferol del plasma fue indictivo del contenido en α-tocoferol de hígado y carne, y de su estado oxidativo. La cocción y la refrigeración de la carne cocida implicaron una pérdida de α-tocoferol y un incremento en la oxidación de la carne. La evaluación de la susceptibilidad a la oxidación mediante el método inducido del naranja de xilenol fue un buen predictor de la oxidación alcanzada tras la cocción. Entre los tratamientos estudiados, el que ofreció una composición en AG nutricionalmente más favorable y una mejor estabilidad oxidativa fue el que contenía 1,5% de linaza y 100 mg/kg de AT. En el segundo estudio se ensayaron diferentes niveles de oxidación en el aceite añadido a los piensos (sin oxidar, alto contenido en compuestos de oxidación primaria, y alto contenido en compuestos de oxidación secundaria), y la suplementación con AT y con Zn. La incorporación de aceites oxidados a los piensos no modificó de forma sustancial la composición en AG de plasma, hígado y carne de conejo, ni su oxidación. Sin embargo, cuando el aceite presentaba un alto contenido en compuestos de oxidación primaria, se redujo el contenido en αT en ellos, y aumentó la oxidabilidad en carne de conejo. Ésta fue reducida por la suplementación con AT, pero de forma menos efectiva cuando el aceite del pienso presentaba un alto contenido en compuestos de oxidación primaria. El contenido en Zn, Fe o Se en la carne no se modificó por los factores estudiados, pero la suplementación con Zn redujo en contenido en Cu en la carne, aunque esto no afectó a su oxidación. Tal como sucedió en el primer estudio, la cocción y la refrigeración aumentaron la oxidación en la carne, pero los valores de ATB alcanzados fueron menores que en el primer estudio. La evaluación de la susceptibilidad a la oxidación en carne cruda mediante el método inducido del naranja de xilenol fue indicativa de la oxidación alcanzada en la carne tras la cocción. / The effects of the addition of different doses and sources (sunflower and linseed oil) of polyunsaturated oils to rabbit feeds, as well as the dietary supplementation with α-tocopheryl acetate (TA) on the fatty acid composition, the α-tocopherol content, the oxidation (TBA value) and the susceptibility to oxidation (FOX value) of rabbit plasma, liver and meat were assessed. The fatty acid composition of rabbit plasma, liver and meat was modified by the dose and source of oil added to feeds, and the dietary supplementation with TA, both by direct incorporation of fatty acids from diets and by the modification of some biosynthetic pathways. Also, liver and meat oxidation and susceptibility to oxidation were altered. Cooking and refrigeration of cooked meat decreased its α-tocoferol content and increased its TBA value. This increase was lower in meats from TA supplemented diets. From the studied diets, the 1.5% linseed oil (plus 1.5% animal fat) and 100 mg/kg of TA was the diet that produced meat with a more nutritionally favorable fatty acid composition and a better oxidative stability. In a second study, the effects of the addition of oils with a different oxidation level (not oxidized, high content of primary oxidation compounds or high content of secondary oxidation compounds) to rabbit feeds on the fatty acid composition, α-tocopherol content, oxidation (TBA value) and susceptibility to oxidation (FOX value) were assessed. Also, the effects of the dietary supplementation with TA and zinc were assessed. The incorporation of oxidized oils to feeds did not substantially alter the fatty acid composition of rabbit plasma, liver and meat, but when oil presented a high content of primary oxidation compounds it led to a reduced α-tocopherol content in rabbit plasma, liver and meat, as well as to an increase in meat susceptibility to oxidation. This was reduced by the dietary supplementation with TA, but it was less effective than when the oil added to feeds was not oxidized or contained a high content of secondary oxidation compounds.