[ES] En los últimos años, se ha vuelto a considerar a la industria como un factor clave del impulso de la economía nacional y de la competitividad de los territorios. Esta apuesta por la reindustrialización supone un reto también de índole territorial que la investigación urbanística y las administraciones deben poder asumir y saber afrontar. Esto nos obliga a mirar hacia el espacio en el que se han desarrollado tradicionalmente las actividades económicas: los polígonos industriales. Unos lugares que han ido evolucionando a lo largo del tiempo hacia nuevas Áreas de Actividad Económica (AAE), en las que no sólo se desarrollan procesos productivos y una creciente actividad logística, sino que también han ido albergando actividades terciarias y empresariales. Sin embargo, la insuficiente planificación territorial de estas áreas ha configurado un tejido urbano escasamente planificado, con asentamientos que no siguen unos criterios mínimos de ordenación y equilibrio territorial. La gran cantidad de suelo industrial, su estado de obsolescencia y abandono en muchos casos no hacen más que poner de manifiesto la necesidad de modelos de transformación ágiles y ambiciosos. La evolución de la actividad económica y sus retos actuales requieren desde la Urbanística una reflexión profunda, considerando nuevos compromisos ambientales y desde perspectivas más amplias, de escala metropolitana. Esta investigación plantea la necesidad de abordar un estudio sobre la situación actual del suelo destinado a actividades económicas, asumiendo que es parte importante de la complejidad de una ciudad y de su territorio. Analizar la situación actual de las AAE del Área Metropolitana de Valencia nos va a permitir detectar y reconocer cuestiones que pueden llegar a ser determinantes para comprender su propia especificidad y potencialidades. Y también nos va a permitir comprender aspectos generales sobre los temas tratados, con el objetivo de avanzar en la búsqueda de visiones renovadas desde la disciplina urbanística para acometer la regeneración de estas áreas. / [CA] En els últims anys, s'ha tornat a considerar a la indústria com un factor clau de l'impuls de l'economia nacional i de la competitivitat dels territoris. Esta aposta per la reindustrialització suposa un repte també d'índole territorial que la investigació urbanística i les administracions han de poder assumir i saber afrontar. Això ens obliga a mirar cap a l'espai en el qual s'han desenvolupat tradicionalment les activitats econòmiques: els polígons industrials. Uns llocs que han anat evolucionant al llarg del temps cap a noves Àrees d'Activitat Econòmica (AAE), en les quals no sols es desenvolupen processos productius i una creixent activitat logística, sinó que també han anat albergant activitats terciàries i empresarials. No obstant això, la insuficient planificació territorial d'estes àrees ha configurat un teixit urbà escassament planificat, amb assentaments que no seguixen uns criteris mínims d'ordenació i equilibri territorial. La gran quantitat de sòl industrial, el seu estat d'obsolescència i el seu abandó en molts casos no fan més que posar de manifest la necessitat de models de transformació àgils i ambiciosos. L'evolució de l'activitat econòmica i els seus reptes actuals requerixen des de la Urbanística una reflexió profunda, considerant nous compromisos ambientals i des de perspectives més àmplies, d'escala metropolitana. Esta investigació planteja la necessitat d'abordar un estudi sobre la situació actual del sòl destinat a activitats econòmiques, assumint que és part important de la complexitat d'una ciutat i del seu territori. Analitzar la situació actual de les AAE de l'Àrea Metropolitana de València ens permetrà detectar i reconéixer qüestions que poden arribar a ser determinants per a comprendre la seua pròpia especificitat i potencialitats. I també ens permetrà comprendre aspectes generals sobre els temes tractats, amb l'objectiu d'avançar en la cerca de visions renovades des de la disciplina urbanística per a afrontarla regeneració d'estes àrees. / [EN] In recent years, industry has once again been considered a key factor in driving the national economy and territorial competitiveness. This commitment to reindustrialisation is also a territorial challenge that urban planning and public administrations must be able to take on and be able to deal with. This forces us to look at the spaces where economic activities have traditionally taken place: industrial estates. Areas that have evolved over time into new Areas of Economic Activity (AEA), in which not only productive processes and growing logistical activity take place, but also tertiary and business activities. However, the insufficient territorial planning of these areas has led to a poorly planned urban fabric, with settlements that do not meet the minimum standards of territorial balance and planning. The large quantity of industrial land, and in many cases, its state of obsolescence and abandonment clearly demonstrate the need for transformation models that are agile and ambitious. The evolution of economic activity and its current challenges require an in-depth reflection from the urban planning discipline, considering new environmental commitments and broader perspectives from a metropolitan scale. This research proposes the need to undertake a study on the current state of land allocated for economic activities, on the assumption that it plays an important role in the complexity of a city and its territory. Analysing the current state of AEA in the Metropolitan Area of Valencia will allow us to detect and recognise issues that may be decisive in understanding their own specificity and potential. And it will also allow us to understand general aspects of the issues dealt with, with the aim of advancing the search for renewed visions of urban planning to undertake the regeneration of these areas. / Gascón Hernández, AM. (2024). Las áreas de actividad económica ante los nuevos retos territoriales. Revisión y cambio en las estrategias de intervención [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205223

[EN] SUMMARY OF THE DOCTORAL THESIS Learning is remembering. PLATO Urban heritage, as custodian of collective memory, reflects and gives identity to a certain society; it represents a unique and irreplaceable asset whose maintenance relies on its recognition by society. Urban heritage is built upon several factors, and any change in public spaces may result in places for people to meet, crossing points or places that may be abandoned. This research aims to find out whether the interaction between social and economic stakeholders, public administrations and legislations -which come together in the most sensitive areas, such as protected historic centres-, are responsible for the formation of border areas and micro-edges within the consolidated city. During the 20th century, several theories on the suitability and ways of intervening in the city were developed, each of them as a result of strong political and, mostly, economic interests. These theories, which shared the common goal of creating quality cities, have left their mark on the cities through their planning. This study, which focuses on the city of Valencia, specifically in its protected historic centre, the Ciutat Vella (old city), has analysed the influence and traces of the different urban development theories which emerged in the late 20th century; their planning and how such theories, along with land and heritage legislation and social stakeholders, have contributed to the changes in the city. The starting point is a traditional, compact city model, consisting of monuments and multi-storey dwellings which, in theory, promote social integration. An efficient city with good development planning, services and mobility adapted to the development needs of its society. A field of study with a significant historical legacy, an inherited scheme and urban landscape; represent spaces that have the legal requirements of the conservation of its historic urban fabric and buildings with heritage values. The research also has found out that implementing changes that tear the scheme or the urban morphology may generate the risk of prompting the disappearance of the inherited city. The research has analysed the interventions carried out by the government during the first decade of the 21st century in areas of significance and importance and recognised heritage value in the city, with the aim of identifying the processes and factors that may formalise border areas or urban borders within the consolidated city. Given that each neighbourhood is different and with specific physical characteristics, morphology, uses, activities, and public spaces, and the fact that these singularities are joined by the existence of Heritage of Cultural Interest and its protective environments. Unique locations that act as strategic focus of great attraction. The analysis focuses on five urban projects promoted by the local government which, according to the legislation, were authorised by the regional government while taking into account its heritage nature. The study has revolved around the following squares belonging to public spaces in the protected historic centre: Plaza de Décimo Junio Bruto, Plaza del Patriarca, Plaza del Pilar, Plaza Redonda and Plaza del Tossal. Among other issues, the variables that may influence the transformation of public spaces depend on political and economic opportunities, on the multifunctionality of each space, their adaptation to new uses and on social aspects related to the quality of life of the inhabitants. Hence the variation and complexity when choosing indicators for analysis and diagnosis. / [ES] RESUMEN DE LA TESIS DOCTORAL Conocer es Recordar. PLATÓN El patrimonio urbano como conservador de la memoria colectiva es el reflejo y referencia de la identidad de una sociedad, es un bien único e irremplazable cuyo mantenimiento depende de su reconocimiento por parte de esta sociedad. Muchos son los factores que configuran el patrimonio urbano y cualquier cambio en el espacio público puede producir lugares tanto de encuentro, como de paso o de abandono. La presente investigación muestra como la interactuación entre los diferentes agentes sociales, económicos, las administraciones públicas y las legislaciones que confluyen en los espacios más sensibles, como son los centros históricos protegidos, pueden provocar la formación de espacios frontera, micro-bordes, dentro de la ciudad consolidada. Durante el siglo XX se desarrollaron diversas teorías acerca de la conveniencia y las formas de intervenir en la ciudad, cada una con marcadas bases políticas y, fundamentalmente, económicas. Estas teorías, todas con el objetivo común de lograr ciudades de calidad, han dejado huella en la ciudad a través del planeamiento. En el presente estudio, centrado en la ciudad de Valencia, y en concreto en su Centro Histórico Protegido, Ciutat Vella, se han revisado la influencia y huellas de las distintas teorías urbanísticas surgidas en el último tercio del siglo XX; en su planeamiento y en cómo estas, junto a la legislación urbanística y patrimonial y los agentes sociales, han contribuido al cambio de la ciudad. Se parte de un modelo de ciudad tradicional compacta, formada por monumentos y viviendas colectivas que, teóricamente, favorecen la integración social. Una ciudad eficiente dotada de una buena urbanización, con unos servicios y una movilidad adaptados a las necesidades de desarrollo de su sociedad. Un ámbito de estudio con un importante legado histórico, una trama y un paisaje urbano heredados; son espacios que cuentan con las premisas legales de la conservación de su tejido urbano histórico y de los inmuebles con valores patrimoniales. La investigación ha permitido comprobar también, como al introducir cambios que provocan rotos en la trama o en la morfología urbana se puede generar el riego de hacer desaparecer esa ciudad heredada. La investigación ha analizado las intervenciones que la Administración ha llevado a cabo, durante la primera década del siglo XXI, en espacios de significado, importancia y reconocido valor patrimonial en la ciudad, con el objetivo de identificar los procesos y factores que pueden formalizar espacios frontera o bordes urbanos dentro de la ciudad consolidada. Teniendo en cuenta que cada barrio es diferente, tiene unas características físicas específicas, morfología, usos, actividades y espacios públicos propios, y que a estas singularidades se une la existencia de Bienes de Interés Cultural y de sus entornos de protección. Espacios singulares que actúan como focos estratégicos de gran atracción. El análisis se centra en cinco actuaciones urbanas promovidas por la Administración Local y que contaron, según marca la legislación, con la autorización y cautela patrimonial de la Administración Autonómica. El estudio se ha centrado en los siguientes espacios públicos del Centro Histórico Protegido: la Plaza de Décimo Junio Bruto, la Plaza del Patriarca, la Plaza del Pilar, la Plaza Redonda y la Plaza del Tossal. Los factores que pueden influir en la transformación de los espacios públicos dependen, entre otras cuestiones, de las oportunidades políticas y económicas, de la multifuncionalidad de cada espacio, de su adaptación a nuevos usos y de aspectos sociales relacionados con la calidad de vida de los habitantes. De ahí su variación y complejidad a la hora de elegir los elementos y aspectos que permitan el diagnóstico. / [CAT] RESUM DE LA TESI DOCTORAL Conéixer és Recordar. PLATÓ El patrimoni urbà com a conservador de la memòria col·lectiva és el reflex i referència de la identitat d'una societat, és un bé únic i irreemplaçable el manteniment del qual depén del seu reconeixement per part d'esta societat. Molts són els factors que configuren el patrimoni urbà i qualsevol canvi en l'espai públic pot produir llocs tant de trobada, com de pas o d'abandonament. La present investigació mostra com la interactuació entre els diferents agents socials, econòmics, les administracions públiques i les legislacions que confluïxen en els espais més sensibles, com són els centres històrics protegits, poden provocar la formació d'espais frontera, microbords, dins de la ciutat consolidada. Durant el segle XX es van desenvolupar diverses teories sobre la conveniència i les formes d'intervindre en la ciutat, cada una amb marcades bases polítiques i, fonamentalment, econòmiques. Aquestes teories, totes amb l'objectiu comú d'aconseguir ciutats de qualitat, han deixat empremta en la ciutat a través del planeament. En el present estudi, centrat en la ciutat de València, i en concret en el seu Centre Històric Protegit, Ciutat Vella, s'han revisat la influència i empremtes de les distintes teories urbanístiques sorgides en l'últim terç del segle XX; en el seu planejament i en com estes, junt amb la legislació urbanística i patrimonial i els agents socials, han contribuït al canvi de la ciutat. Es partix d'un model de ciutat tradicional compacta, formada per monuments i vivendes col·lectives que, teòricament, afavorixen la integració social. Una ciutat eficient dotada d'una bona urbanització, amb uns servicis i una mobilitat adaptats a les necessitats de desenvolupament de la seua societat. Un àmbit d'estudi amb un important llegat històric, una trama i un paisatge urbà heretats; són espais que compten amb les premisses legals de la conservació del seu teixit urbà històric i dels immobles amb valors patrimonials. La investigació ha permés comprovar també, com a l'introduir canvis que provoquen trencats en la trama o en la morfologia urbana es pot generar el risc de fer desaparéixer eixa ciutat heretada. La investigació ha analitzat les intervencions que l'Administració ha dut a terme, durant la primera dècada del segle XXI, en espais de significat, importància i reconegut valor patrimonial en la ciutat, amb l'objectiu d'identificar els processos i factors que poden formalitzar espais frontera o bords urbans dins de la ciutat consolidada. Tenint en compte que cada barri és diferent, té unes característiques físiques específiques, morfologia, usos, activitats i espais públics propis, i que a estes singularitats s'unix l'existència de Béns d'Interés Cultural i dels seus entorns de protecció. Espais singulars que actuen com a focus estratègics de gran atracció. L'anàlisi es centra en cinc actuacions urbanes promogudes per l'Administració Local i que van comptar, segons marca la legislació, amb l'autorització i cautela patrimonial de l'Administració Autonòmica. L'estudi s'ha centrat en els següents espais públics del Centre Històric Protegit: la Plaça de Décimo Junio Bruto, la Plaça del Patriarca, la Plaça del Pilar, la Plaça Redona i la Plaça del Tossal. Els factors que poden influir en la transformació dels espais públics depenen, entre altres qüestions, de les oportunitats polítiques i econòmiques, de la multifuncionalitat de cada espai, de la seua adaptació a nous usos i d'aspectes socials relacionats amb la qualitat de vida dels habitants. D'ací la seua variació i complexitat a l'hora de triar els elementsi aspectos que permetan el diagnòstic. / Santisteban Cazorla, MP. (2016). LA GENERACIÓN DE BORDES URBANOS EN EL INTERIOR DE LOS CENTROS HISTÓRICOS DE LAS CIUDADES. EL CASO DE VALENCIA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63258 / TESIS

[EN] The thesis contains an interpretation of the city of Valencia in the period between the end of the ancient regime and the consolidation of the liberal state, a period comprising the great changes that will make it the modern capital city we know today, focusing on one of the elements we rate as most relevant to this transition: Valencia private residential architecture. The focus is set, consequently, on the urban residential tissue, always keeping its relationship with territorial and urban structure as an obligatory reference. As a main methodological resource, we have chosen to use map-drawing as guideline, considering drawing not just as a means of information, but also -and above all- as an analytical tool. Starting with a series of historical maps and plans, we have drawn new plans created with the same topographical references, correcting those mismatches and maladjustments due to overdue XIXth century mapping techniques. Thus, the available historical maps somehow mark the time-span of the thesis (1821-1944). The thesis is divided into three parts. The first part is concerned with establishing the territorial structure and describe the residential fabric of the city previous to the demolition of its enclosure walls in 1865, i.e., the late-Ancient-Regime city, an heritage on which the new liberal city was about to start its emergence, and that will be the benchmark for Valencia future urban growth. The second part describes the territorial structure and the urban tissue of the bourgeois city. Starting from the inherited structure, liberal state laws and culture aimed at building a new city. A new production system for urban residential tissue would appear along troublesome XIXth century, explained by the interaction of three instances: economical, political and technical. The third and final part is devoted to study of building-types constituents of the Ensanche residential urban tissue. The rental town-house is the product-unit with which the XIXth century city is built. Its study is essential to understand such city form. This part work aims to establish and construct residential building-types starting from the detailed study of 1.356 urban municipal files corresponding to the studied period. The study allows us to establish the urban tissue as resulting from an adjustment between land property aims and architectural solutions. Taken as a whole, the final result shows that the study of residential urban tissue, while often overlooked, is necessary to understand our cities. Valencia is a clear example. Being by nature of its origin an agro-business city, far from 'Manchesterian' models, has produced an extensive literature in which the urban features of XIXth century city are explained more by its shortcomings, due to its distance to the comparison model, that by its urban reality. An urban reality that goes beyond what its monuments may offer us, an urban reality in which its domestic architecture plays a major role. / [ES] La tesis realiza una lectura de la ciudad de Valencia entre el final del Antiguo Régimen y la consolidación del estado liberal, periodo en el que se producen los grandes cambios que la convertirán en la capital moderna que hoy conocemos, centrándose en unos de los elementos que consideramos más relevantes de esa transición: su arquitectura residencial privada. . El objeto central del análisis es el tejido residencial, y su relación con la estructura territorial y urbana la referencia obligada. Como recurso metodológico, se ha elegido utilizar el dibujo como hilo conductor del discurso, entendido no solo como transmisor de información, sino -y sobre todo- como herramienta de análisis. A partir de planimetría histórica se crean una serie de planos con las mismas referencias topográficas, corrigiendo las lógicas deformaciones debidas al atraso de las técnicas cartográficas del XIX. Los planos disponibles son los que marcan el arco temporal del estudio (1821-1944). La tesis se divide en tres partes. La primera se ocupa de establecer la estructura territorial y describir el tejido residencial de la ciudad, en los momentos previos al derribo de sus murallas, en 1865, es decir, la ciudad tardía del Antiguo Régimen, herencia sobre la que se construirá la nueva ciudad liberal, y que será la referencia de los nuevos crecimientos urbanos. La segunda parte describe la estructura territorial y el tejido urbano de la ciudad burguesa. A partir de la estructura heredada, el estado liberal construirá la nueva ciudad. A lo largo de un agitado siglo se creará un sistema de producción del tejido residencial que el trabajo explica a través de la relación recíproca de tres instancias: la económica, la política y técnica. La tercera y última parte se ocupa de estudiar los tipos de edificación residencial constitutivos del tejido. La casa de renta es el producto con el que se construye la ciudad del XIX. Su estudio se hace imprescindible para entenderla. El estudio nos permite establecer las claves del tejido, como resultado de un acuerdo entre las necesidades económicas de promoción y la solución técnica de la arquitectura. El resultado conjunto final permite establecer que el estudio del tejido residencial, muchas veces olvidado, se hace necesario para entender nuestras ciudades. Valencia es un claro ejemplo. Su carácter de ciudad de origen agro-comercial, alejada de los modelos manchesterianos, ha producido una extensa literatura en la que las características urbanas de la ciudad del XIX se explicaban más por sus carencias, debidas a su distancia con el modelo de comparación, que por su realidad urbana. Una realidad urbana que va más allá de lo que sus monumentos nos ofrecen, y que tiene como protagonista principal a su arquitectura doméstica. / [CAT] Es presenta una lectura de la ciutat de València entre el final de l'Antic Règim i la consolidació de l'estat liberal, període en el qual es produeixen els grans canvis que la convertiran en la ciutat moderna que hui coneixem, pivotant sobre els elements que considerem més rellevants d'aquesta transició: la seua arquitectura residencial privada. L'objecte central de la anàlisi és el teixit residencial, i la seua relació amb l'estructura territorial i urbana n'és la referència obligada. Com a recurs metodològic, s'ha triat la utilització del dibuix com a fil conductor del discurs, proposat no només com a transmissor d'informació sinó -i sobretot- com a eina d'anàlisi. A partir de planimetria històrica es desenvolupen una sèrie de plànols amb les mateixes referències tipogràfiques, corregint les lògiques deformacions degudes al retard de les tècniques cartogràfiques del XIX. Els plànols disponibles són els que marquen l'arc temporal de l'estudi (1821-1944). La tesi es divideix en tres parts. La primera s'ocupa d'establir l'estructura territorial i de descriure el teixit residencial de la ciutat en els moments previs a la demolició de les muralles, en 1865, és a dir, la ciutat tardana de l'Antic Règim, herència sobre la qual es construirà la nova ciutat liberal, i que serà la referència dels nous creixements urbans. La segona part descriu l'estructura territorial i el teixit urbà de la ciutat burgesa. A partir de l'estructura heretada, l'estat liberal construirà una nova ciutat. Al llarg d'un agitat segle es crearà un sistema de producció del teixit residencial interpretat mitjançant la relació recíproca de tres instàncies: l'econòmica, la política i la tècnica. La tercera i última part s'ocupa d'estudiar els tipus d'edificació residencial constitutius del teixit. La casa de renda és el producte amb el qual es construeix la ciutat del XIX. El seu estudi és imprescindible per a poder entendre-la. A la fi, podem establir que l'estudi del teixit residencial, de vegades oblidat, és necessari per a entendre les nostres ciutats. València n'és un clar exemple. El seu caràcter de ciutat d'origen agrocomercial, allunyada dels models manchesterians, ha produït una extensa literatura en la qual les característiques urbanes de la ciutat del XIX s'explicaven més per les carències, degudes a la distancia amb el model de comparació, que no per la seua realitat urbana. Una realitat urbana que va més enllà d'allò que els seus monuments ens ofereixen, i que té com a protagonista principal la seua arquitectura domèstica. / Vicente-Almazán Pérez De Petinto, G. (2016). Tejido residencial y estructura urbana. Valencia 1821-1944. Una lectura de la ciudad a partir de la evolución de su arquitectura residencial privada [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64078 / TESIS

Esta investigación tiene por objetivo explorar la posibilidad de sistematizar en términos teóricos algunos principios de evolución urbana. Para ello, el estudio se ha desplegado sobre dos frentes de trabajo simultáneos y relacionados. Uno se refiere a la investigación de cuño teórica, transdisciplinar y especulativa sobre la validación de argumentos evolutivos para el análisis urbano. El otro busca verificar a partir del estudio de caso práctico la validez de las proposiciones teóricas. Para el primero, se han revisado los principios generales de diferentes teorías evolutivas y sus aproximaciones desde el campo del urbanismo y de la arquitectura, y se ha sintetizado el contenido que puede ser de aplicación en el dominio disciplinar urbanístico. Para el segundo, se ha procedido al análisis evolutivo de la rua Santa Ifigênia en São Paulo (Brasil), una vía intensamente especializada en comercio minorista de tecnología popular, y de la que se ha extraído asimismo estudios de su desarrollo morfológico, su especialización comercial, su evolución tipológica y el marco normativo al que se circunscribe. Finalmente, la tesis ha buscado contrastar los hallazgos encontrados en la rua Santa Ifigênia con el resto de vías de comercio minorista especializado de la ciudad de São Paulo a través del estudio comparado. La elección de la ciudad de São Paulo como lugar de investigación resulta de la experiencia que el autor ha venido desarrollando en esta ciudad a lo largo de los años como fruto de un intercambio de estudios doctorales entre la Universitat Politècnica de València y la Universidade de São Paulo. El estudio de lo urbano en términos evolutivos ha traído a colación una revisión del concepto de tipo, elemento sustancial en una teoría que busca enlazar pasado y presente a partir de una sucesión continua de hechos. Conjeturamos que dicho concepto ha sido explorado históricamente sólo en parte desde posicionamientos formalistas y esencialistas, y que promete oportunidades de reconceptualizar la teoría urbana desde un estudio ampliado de las posibilidades de variación de los objetos urbanos. A la luz de los hallazgos encontrados en la evolución tipológica de la rua Santa Ifigênia se han podido establecer ciclos edificatorios donde los tipos convergen singularmente en su variación. Se ha realizado una exposición de las actuales teorías cíclicas del cambio urbano y es presentada una propuesta para la ciudad de São Paulo. La investigación sobre la especialización comercial de la rua Santa Ifigênia permite enunciar ciertas hipótesis con relación a la formación de funciones urbanas desde dinámicas bottom-up. La transformación edificatoria gradual, la colonización progresiva de los espacios construidos, la duración del proceso de especialización y las consecuencias para el resto de funciones parecen ser características recurrentes de los procesos urbanos de formación de funciones. Con lo que la importancia del estudio llevado aquí a cabo resulta de su potencial extrapolación en la comprensión del fenómeno de formación de funciones urbanas. Discutiremos ampliamente la evolución tipológica de la edificación de la rua Santa Ifigênia, basándonos en el análisis de todos los procesos edificatorios de la calle registrados por la administración municipal desde 1893 hasta 2016. A su vez, la investigación se ha complementado con el estudio histórico y normativo correspondiente a cada período. Finalmente, se han analizado 56 vías de comercio especializado minorista de la ciudad de São Paulo, encontrando patrones evolutivos análogos a la rua Santa Ifigênia y determinando, a su vez, rasgos morfológicos y tipológicos que influyen en cada especialización particular. / Aquesta investigació té com a objectiu explorar la possibilitat de sistematitzar en termes teòrics alguns principis d'evolució urbana. Per a fer-ho, l'estudi s'ha desplegat sobre dues vessants de treball simultanis i relacionats. Una vessant es refereix a la investigació d'encuny teòrica, transdisciplinar i especulativa sobre la validació d'arguments evolutius per a l'anàlisi urbana. L'altre cerca verificar a partir de l'estudi de cas pràctic la validesa de les proposicions teòriques. Per al primer, s'han revisat els principis generals de diferents teories evolutives i les seues aproximacions des del camp de l'urbanisme i de l'arquitectura, i s'ha sintetitzat el contingut que pot ser aplicable en el domini disciplinar urbanístic. Per al segon, s'ha procedit a l'anàlisi evolutiva de la rua Santa Ifigênia en São Paulo (Brasil), una via intensament especialitzada en comerç minorista de tecnologia popular, i de la qual s'han posat en relació estudis del seu desenvolupament morfològic, la seua especialització comercial, la seua evolució tipològica i el marc normatiu al qual se circumscriu. Finalment, la tesi ha cercat contrastar les troballes oposades en la rua Santa Ifigênia amb la resta de vies de comerç minorista especialitzat de la ciutat de São Paulo a través de l'estudi comparat. L'elecció de la ciutat de São Paulo com a lloc d'investigació resulta de l'experiència que l'autor ha desenvolupat en aquesta ciutat al llarg dels anys com a fruit d'un intercanvi d'estudis doctorals entre la Universitat Politècnica de València i la Universidade de São Paulo. L'estudi de l'urbà en termes evolutius ha portat a col·lació una revisió del concepte de tipus, element substancial en una teoria que cerca enllaçar passat i present a partir d'una successió contínua de fets. Conjecturem que aquest concepte ha sigut explorat històricament només en part des de posicionaments formalistes i essencialistes, i que promet oportunitats de reconceptualizar la teoria urbana des d'un estudi ampliat de les possibilitats de variació dels objectes urbans. A la llum de les troballes oposades en l'evolució tipològica de la rua Santa Ifigênia s'han pogut establir cicles edificatoris on els tipus convergeixen singularment en la seua variació. S'ha realitzat una exposició de les actuals teories cícliques del canvi urbà i presentem una proposta per a la ciutat de São Paulo. La investigació sobre l'especialització comercial de la rua Santa Ifigênia permet enunciar certes hipòtesis en relació amb la formació de funcions urbanes des de dinàmiques bottom-up. La transformació edificatòria gradual, la colonització progressiva dels espais construïts, la durada del procés d'especialització i les conseqüències per a la resta de funcions semblen ser característiques recurrents dels processos urbans de formació de funcions. La importància de l'estudi portat ací a terme, resulta de la seua potencial extrapolació per a la comprensió d'altres funcions urbanes. Discutirem àmpliament l'evolució tipològica de l'edificació de la rua Santa Ifigênia, basant-nos en l'anàlisi de tots els processos edificatoris del carrer registrats per l'administració municipal des de 1893 fins a 2016. Al seu torn, la investigació s'ha complementat amb l'estudi històric i normatiu corresponent a cada període. Finalment, s'han analitzat 56 vies de comerç especialitzat minorista de la ciutat de São Paulo, trobant patrons evolutius anàlegs amb la rua Santa Ifigênia i determinant, al seu torn, trets morfològics i tipològics que influeixen en cada especialització particular. / This research seeks to explore the hypothesis of systematizing some principles of urban evolution in theoretical terms. In this sense, the research has developed two simultaneous and related work strategies. One refers to the theoretical, transdisciplinary and speculative research about the validity of evolutionary arguments for urban analysis. The other seeks to verify the theoretical propositions from a practical case study. For the first one, general principles of several evolutionary theories have been revisited from an urban and architectural perspective, and we have summarized the relevant points that can be applied at the urban domain. For the second, we have carried out an evolutionary analysis on Rua Santa Ifigênia in São Paulo (Brazil), an intensely specialized retail street on popular technology. We have related the evolutionary analysis with its morphological development, its commercial specialization, its typological evolution and its regulatory framework. Finally, the research has sought to extrapolate the evolutionary findings for the Rua Santa Ifigênia with the rest of specialized retail streets in the city of São Paulo through comparative analysis. The choice of the city of São Paulo as the object of research results from the author's experience at this city over the last years as a result of a doctoral exchange between the Technical University of Valencia and São Paulo University. The study of the urban from an evolutionary view has suggested a pertinent review of the concept of type, being this a significant element of any theory that seeks to link past and present from a continuous succession of events. We conjecture that in the past this concept has been explored partly from formalist and essentialist propositions, and it opens new opportunities up to reconceptualize urban theory from an extended study of variation in urban objects. The results found in the typological evolution of Rua Santa Ifigênia have showed the existence of building cycles in which the variation of the building types converge exceptionally. We will show a compendium of cycle theories about urban change and a proposal of urban cycles for the city of São Paulo. The research on Rua Santa Ifigênia's retail specialization suggest certain assumptions about the formation of urban functions from bottom-up dynamics. The gradual building transformations, the progressive colonization of the built-up area, the duration of the process of specialization and the consequences for other functions seem to be recurring characteristics of urban processes of function formation. Therefore, the value of the research here is its potential extrapolation for the understanding of other urban functions. We will widely discuss the typological-building evolution for Rua Santa Ifigênia, based on the analysis of all the building activity reported by the municipal administration from 1893 until 2016. At the same time, research has been supplemented with historical and normative study for each period. Finally, we have analysed 56 specialized retail streets in the city of São Paulo, finding similar evolutionary patterns as for the Rua Santa Ifigênia and determining, in turn, morphological and typological features that influence each retail specialization. / Coquillat Mora, P. (2018). Principios de Evolución Urbana La Rua Santa Ifigênia y las vías de comercio especializado en São Paulo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/114026 / TESIS

[EN] SUMMARY THESIS 1. INFORMATION NOTE In the present study Industrial location, it includes some information sheets, which have been developed differentiating two blocks of content, as described in paragraphs 1 and 2, in which the following information appears Paragraph 1. - Identifying companies. - The area occupied. - Number of enterprises. - Number of employees - Impact on the environment. Paragraph 2. - Infrastructure. (lighting, water and energy). - Urban services. - Transport. - Typology. (Structural type and age of the building). Our study is based solely on paragraph 1, leaving the information obtained in paragraph 2 for future research. 2. SUMMARY The factors affecting the international, national and local industrial activities are not only spatial aspects but also political and economic. We can say that: 1.- With the European Free Trade Agreements are basically eliminate economic protectionism, important pillar in the agriculture, livestock and food, this entails the systematic impoverishment of uncompetitive sector as small farms have and also some industrialized . It is cheaper to import than produce. The artisanal sector so ingrained in our city since time immemorial almost disappears against the Asian market to move to the import and trade. Aldaia, an industrial town devoted to fan board and furniture, has virtually no fans factories, one is making it by hand, all manufacturers import and trade and processed products. Most of them sold in the Historic Center. Alacuas factory had more important boards of Europe, Boards Ferrer with an approximate area of 20,000 m2 and a number similar to the historic center or Campanar workers, as has succumbed to pressure Asian is cheaper to buy than make. The textile and wood happens exactly the same, in a period of 20 years virtually all businesses disappear. In the year 85, Metal represents 18.6% Food 12% Wood 10.30%, textiles 7%, these sectors account for almost 48% of all affected industry and after by free trade areas between competition and investment. In this situation the industry has to become a very unfavorable situation, to this other factors that will cause a little outcome desired by all, both social and economic, that will be occupying land speculation are added. That's one of the top concerns among others that have the Law on Land Scheme and Town Planning 1990. 2.- The political part corresponds to the industrial reconversion that begins to develop after the economic crisis of 1973, but actually makes 80 to 90, in which economic measures are taken in order to adjust the supply and demand. Today is repeating this situation, you do not understand economics to understand. / [ES] RESUMEN TESIS DOCTORAL 1.- NOTA INFORMATIVA En el presente estudio de localización Industrial, incluye unas fichas informativas, que se han elaborado diferenciando dos bloques de contenidos, descritos en los apartados 1 y 2, en los que aparece la siguiente información. Apartado 1. - La identificación de las empresas. - La superficie ocupada. - Número de empresas. - Número de empleados - Impacto en el medio ambiente. Apartado 2. - Infraestructuras. (alumbrado, agua y energía). - Servicios urbanísticos. - Transporte. - Tipología. (Tipología estructural y edad de la edificación). Nuestro estudio se basa única y exclusivamente en el apartado 1, dejando la información obtenida en el apartado 2 para futuros estudios de investigación. 2.- RESUMEN Los factores que condicionan, a nivel Internacional, Nacional y Local las actividades industriales, no son solamente los aspectos urbanísticos sino también los políticos y económicos. Podemos decir que: 1.- Con los Acuerdos Europeos de Libre Comercio, se eliminan básicamente el Proteccionismo económico, pilar importante en el sector Agrícola, Ganadero y Alimentación, ello trae consigo el empobrecimiento sistemático del sector poco competitivo por las explotaciones tan pequeñas que tenemos y además poco industrializadas. Es mas barato importar que producir. El sector artesanal tan arraigado en nuestra ciudad desde tiempos inmemoriales prácticamente desaparece frente al mercado Asiático para pasar a la importación y el comercio. Aldaia, un pueblo industrial dedicado al abanico, el tablero y el mueble, prácticamente no tiene fábricas de abanicos, alguno queda que lo hace de forma artesanal, todos los fabricantes importan y comercian productos ya elaborados. La mayor parte de ellos vendían en el Centro Histórico. Alacuas tenía la fábrica de tableros más importante de Europa, Tableros Ferrer con una superficie aproximada de 20.000 m2 y un número de trabajadores similar al del Centro Histórico o Campanar, pues ha sucumbido a la presión Asiática, es más barato comprar que fabricar. Al sector Textil y Madera le sucede exactamente lo mismo, en un periodo de 20 años prácticamente desaparecen todas las empresas. En el año 85, el Metal representa el 18,6%, la Alimentación el 12%, la Madera el 10,30%, el textil el 7%, prácticamente estos sectores representan el 48% de la industria y todos ellos afectados con posterioridad por el libre comercio entre áreas de libre competencia e inversión. Ante tal situación la industria se tiene que reconvertir en una situación muy desfavorable, a ello se añadirán otros factores que le provocaran un desenlace poco deseado por todos, tanto social como económico, que será la especulación del suelo que ocupa. Esa es una de las máximas preocupaciones entre otras que tiene la Ley Sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana de 1990. 2.- La parte Política se corresponde con la Reconversión Industrial que se empieza a elaborar después de la crisis económica de 1973, pero en realidad se hace de los 80 a los 90, en la que se toman medidas económica con la finalidad de ajustar la oferta a la demanda. Hoy mismo se esta repitiendo esta situación, no hace falta entender de economía para comprenderlo. / [CA] RESUM TESI DOCTORAL 1.- NOTA INFORMATIVA En el present estudi de localització Industrial, inclou unes fitxes informatives, que s'han elaborat diferenciant dos blocs de continguts, descrits en els apartats 1 i 2, en els que apareix la següent informació. Apartat 1. - La identificació de les empreses. - La superfície ocupada. - Nombre d'empreses. - Nombre d'empleats - Impacte en el medi ambient. Apartat 2. - Infraestructures. (enllumenat, aigua i energia). - Servicis urbanístics. - Transport. - Tipologia. (Tipologia estructural i edat de l'edificació). El nostre estudi es basa únicament i exclusivament en l'apartat 1, deixant la informació obtinguda en l'apartat 2 per a futurs estudis d'investigació. 2.- RESUM Els factors que condicionen, a nivell Internacional, Nacional i Local les activitats industrials, no són només els aspectes urbanístics sinó també els polítics i econòmics. Podem dir que: 1.- Amb els Acords Europeus de Lliure Comerç, s'eliminen bàsicament el Proteccionisme econòmic, pilar important en el sector Agrícola, Ramader i Alimentació, això comporta l'empobriment sistemàtic del sector poc competitiu per les explotacions tan xicotetes que tenim i a més poc industrialitzades. És mes barat importar que produir. El sector artesanal tan arrelat en la nostra ciutat des de temps immemorials pràcticament desapareix enfront del mercat Asiàtic per a passar a la importació i el comerç. Aldaia, un poble industrial dedicat al palmito, el tauler i el moble, pràcticament no té fàbriques de palmitos, algun queda que ho fa de forma artesanal, tots els fabricants importen i comercien productes ja elaborats. La major part d'ells venien en el Centre Històric. Alaquàs tenia la fàbrica de taulers més important d'Europa, Taulers Ferrer amb una superfície aproximada de 20.000 m'i2 un nombre de treballadors semblant al del Centre Històric o Campanar, perquè ha sucumbit a la pressió Asiàtica, és més barat comprar que fabricar. Al sector Tèxtil i Fusta li succeïx exactament el mateix, en un període de 20 anys pràcticament desapareixen totes les empreses. L'any 85, el Metall representa el 18,6%, l'Alimentació el 12%, la Fusta el 10,30%, el tèxtil el 7%, pràcticament estos sectors representen el 48% de la indústria i tots ells afectats amb posterioritat pel lliure comerç entre àrees de lliure competència i inversió. Davant de tal situació la indústria s'ha de reconvertir en una situació molt desfavorable, a això s'afegiran altres factors que li provocaren un desenllaç poc desitjat per tots, tant social com econòmic, que serà l'especulació del sòl que ocupa. Eixa és una de les màximes preocupacions entre altres que té la Llei Sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana de 1990. 2.- La part Política es correspon amb la Reconversió Industrial que es comença a elaborar després de la crisi econòmica de 1973, però en realitat es fa dels 80 als 90, en la que es prenen mesures econòmica amb la finalitat d'ajustar l'oferta a la demanda. Hui mateix s'esta repetint esta situació, no cal entendre d'economia per a comprendre-ho. / Pascual Galan, A. (2016). Estudio de la actividad industrial y su impacto en el medio urbano en la ciudad de Valencia desde 1985 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/65998 / TESIS

Tesis por compendio / [ES] Los servicios ecosistémicos de montaña han adquirido importancia entre los científicos, los administradores y los encargados de formular políticas de todo el mundo; sin embargo, las actividades humanas están amenazando su conservación, en particular los cambios en el uso del suelo debido al aumento de la urbanización, la expansión agrícola y la deforestación. La Puna Altoandina es un ecosistema montañoso representativo que enfrenta estos serios y crecientes desafíos. La Puna Altoandina, cuyos principales socioecosistemas consisten en pastizales naturales, matorrales y zonas agrícolas, puede proporcionar múltiples servicios ecosistémicos influenciados por el tipo de cobertura terrestre y sus dinámicas. En este contexto, se han explorado las dinámicas entre los usos representativos de la superficie terrestre y su potencial para proporcionar servicios ecosistémicos en la Puna húmeda Altoandina a lo largo del tiempo. Asimismo, se ha completado un análisis espacio-temporal que describe cómo diferentes patrones de 6 dinámicas de cambio del uso del suelo impactan en la provisión de 7 servicios ecosistémicos durante un período de 13 años (de 2000 a 2013), y en el territorio de 25 provincias. Además, con el fin de mejorar la gestión de los servicios ecosistémicos, abordamos los efectos de aplicar dos análisis "clúster" (estáticos y dinámicos) para evaluar los conjuntos de servicios ecosistémicos en cuatro escalas de observación diferentes (dos ámbitos administrativos y dos tamaños de pixel geográfico: 0.25 y 9 km2). En general, este estudio proporciona un enfoque para facilitar la incorporación de los servicios ecosistémicos a múltiples escalas que permite una interpretación fácil del desarrollo de la región y que puede contribuir a mejorar las acciones para la gestión del uso del suelo y las decisiones de política ambiental. / [CA] Els serveis ecosistèmics muntanya han adquirit importància entre els científics, els administradors i els encarregats de formular polítiques de tot el món; no obstant això, les activitats humanes estan amenaçant la seua conservació, en particular els canvis en l'ús del sòl a causa de l'augment de la urbanització, l'expansió agrícola i la desforestació. La Puna Altoandina és un ecosistema muntanyenc representatiu que enfronta aquests seriosos i creixents desafiaments. La Puna Altoandina que els seus principals soci-ecosistemes consisteixen en pasturatges naturals, matolls i zones agrícoles, pot proporcionar múltiples serveis ecosistèmics influenciats per les diferents categories de cobertura terrestre y els seus dinàmiques. En aquest context, s'han explorat les dinàmiques entre els usos representatius de la superfície terrestre i el seu potencial per a proporcionar serveis ecosistèmics en la Puna humida Altoandina al llarg del temps. Així mateix, s'ha completat una anàlisi espai-temporal que descriu com diferents patrons de 6 dinàmiques de canvi de l'ús del sòl impacten en la provisió de 7 serveis ecosistèmics durant un període de 13 anys (de 2000 a 2013), i en el territori de 25 províncies. A més, amb la finalitat de millorar la gestió dels serveis ecosistèmics, abordem els efectes d'aplicar dues anàlisis "clúster" (estàtics i dinàmics) per a avaluar els conjunts de serveis ecosistèmics en quatre escales d'observació diferents (dos àmbits administratius i dues grandàries de píxel geogràfic: 0.25 y 9 km2). En general, aquest estudi proporciona un enfocament per a facilitar la incorporació dels serveis ecosistèmics a múltiples escales que permet una interpretació fàcil del desenvolupament de la regió i que pot contribuir a millorar les accions per la gestió de l'ús del sòl i les decisions de política ambiental. / [EN] Mountain ecosystem services have gained relevance among scientists, managers, and policy-makers worldwide; but, human activities are threatening its conservation, particularly land changes due to increased urbanization, agricultural expansion and deforestation. The high-Andean Puna is a representative mountain ecosystem that is facing these serious and growing challenges. The high-Andean Puna, whose main socialecosystems consist of natural grassland, shrubland and agricultural areas, can provide multiple regulating ecosystem services influenced by the land cover/use type and their dynamics. In this context, we explored the dynamics between the representative land-cover classes and its potential to provide ecosystem services in the high-Andean moist Puna over time. We completed a spatiotemporal analysis that describes how different patterns of 6 landchange dynamics impact on the supply of 7 ecosystem services over a period of 13 years (from 2000 to 2013), and across 25 provinces. Moreover, in order to improve the management of ecosystem services, we addressed the effects of applying two cluster analyses (static and dynamic) for assessing bundles of ecosystem services across four different scales of observation (two administrative boundaries and two sizes of grids: 0.25 and 9 km2). Overall, this study provides an approach to facilitate the incorporation of ES at multiple scales allowing an easy interpretation of the region development that can contribute to land management actions and policy decisions. / Madrigal Martínez, S. (2021). Land-change dynamics and ecosystem services using expert-based assessment and GIS: methodological implications for improving decision-making [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172369 / Compendio

[ES] El objetivo principal de esta investigación es estudiar el jardín de la Casa-Estudio Benlliure para intentar identificar su configuración original, y caracterizar esta configuración desde la perspectiva de la arquitectura del paisaje. El jardín de la Casa-Estudio Benlliure, construido entre 1896 y 1920, es un espacio de interés notable ubicado en el barrio del Carmen de Valencia. Este jardín se adecua plenamente a la definición y caracterización de los jardines históricos que se recoge en la Carta de Florencia, puesto que se trata de un paisaje cultural, en este caso un jardín privado de dimensiones reducidas, que ha sido moldeado por el ser humano y ha perdurado a lo largo del tiempo, adquiriendo una significación social, histórica y artística relevante, dado que pertenece a la residencia y estudio del pintor valenciano José Benlliure Gil (1856-1937) y su familia. A pesar de las diversas publicaciones y estudios dedicados a la Casa-Estudio Benlliure, hasta la fecha actual no se ha realizado ninguna investigación exhaustiva sobre su jardín, que se convierte en un tema de estudio inexplorado. La singularidad de este jardín como uno de los raros ejemplos de jardines burgueses en la ciudad subraya aún más su relevancia en el ámbito de la investigación. Además, su condición de jardín creado por un artista permite explorar la interrelación entre el propio jardín y la obra de José Benlliure. Cabe destacar que el jardín forma parte integrante del con-junto museístico, propiedad del Ayuntamiento de Valencia que comprende la casa y el estudio del pintor, convirtiéndose así en un espacio accesible al público. La investigación realizada sobre el jardín de la Casa-Estudio Benlliure arranca con el análisis de su evolución histórica y su estado actual, junto con la evaluación de la información disponible sobre el diseño original. Esta información nos permitirá realizar un análisis comparativo del estado actual y del estado original del jardín en tiempos de los Benlliure. A continuación, se estudian los referentes para su caracterización, tanto en el campo de la teoría y práctica del diseño del jardín privado en el paisajismo, como en el arte pictórico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX, para establecer comparativas con el jardín objeto de estudio. Por último, se realiza una evaluación final e identificación de sus elementos caracterizadores, de la que emerge una interpretación del jardín Benlliure como palimpsesto. El análisis y caracterización realizados desde la perspectiva de la arquitectura del paisaje pueden ser la base para su reconocimiento como Jardín Singular por parte de la administración, y un primer paso por una futura restitución del jardín de la Casa-Museo Benlliure en el contexto actual de una Casa-Museo, permitiendo plantear el futuro del actual jardín desde unas bases fundamentadas en el conocimiento de su pasado. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta investigació és estudiar el jardí de la Casa-Estudi Benlliure per intentar identificar-ne la seva configuració original, i caracteritzar aquesta configuració des de la perspectiva de l'arquitectura del paisatge. El jardí de la Casa-Estudi Benlliure, construït entre 1896 i 1920, és un espai d'interès notable ubicat en el barri del Carme de València. Aquest jardí s'adequa plenament a la definició i caracterització dels jardins històrics que es recull a la Carta de Florència, ja que es tracta d¿un paisatge cultural, en aquest cas un jardí privat de dimensions reduïdes, que ha estat modelat per l'ésser humà i ha perdurat al llarg del temps, adquirint una significació social, històrica i artística rellevant, atès que pertany a la residència i estudi del pintor valencià José Benlliure Gil (1856-1937) i la seva família. Malgrat les diverses publicacions i estudis dedicats a la Casa-Estudi Benlliure, fins a la data actual no s'ha realitzat cap investigació exhaustiva sobre el seu jardí, que esdevé un tema d'estudi inexplorat. La singularitat d'aquest jardí com a un dels rars exemples de jardins burgesos a la ciutat subratlla encara més la seva rellevància en l'àmbit de la investigació. A més, la seva condició de jardí creat per un artista permet explorar la interrelació entre el propi jardí i l'obra de José Benlliure. Val a remarcar que el jardí forma part integrant del conjunt museístic, propietat de l'Ajuntament de València que comprèn la casa i l'estudi del pintor, convertint-se així en un espai accessible al públic. La investigació realitzada sobre el jardí de la Casa-Estudi Benlliure arrenca amb l'anàlisi de la seva evolució històrica i del seu estat actual, juntament amb l'avaluació de la informació disponible sobre el disseny original. Aquesta informació ens permetrà fer una anàlisi comparativa de l'estat actual i de l'estat original del jardí en temps dels Benlliure. A continuació, s'estudien els referents per a la seva caracterització, tant al camp de la teoria i pràctica del disseny del jardí privat al paisatgisme, com a l'art pictòric de finals del segle XIX i principis del segle XX, per establir comparatives amb el jardí objecte d¿estudi. Finalment, es realitza una avaluació final i identificació dels seus elements caracteritzadors, de la qual emergeix una interpretació del jardí Benlliure com a palimpsest. L'anàlisi i caracterització realitzats des de la perspectiva de l'arquitectura del paisatge poden ser la base pel seu reconeixement com a Jardí Singular per part de l'administració, i un primer pas per una futura restitució del jardí de la Casa-Museu Benlliure en el context actual d'una Casa-Museu, permetent plantejar el futur de l'actual jardí des d'unes bases fonamentades en el coneixement del seu passat. / [EN] The main objective of this research is to study the garden of the Benlliure House-Studio to try to identify its original configuration and characterize this configuration from the perspective of landscape architecture. The garden of the Benlliure House-Studio, built between 1896 and 1920, is a space of notable interest located in the Carmen neighbourhood of Valen-cia. This garden fully complies with the definition and characterization of historical gardens included in the Charter of Florence, since it is a cultural landscape, in this case a small private garden, which has been shaped by humans. and has endured over time, acquiring a relevant social, historical, and artistic significance, given that it belongs to the residence and studio of the Valencian painter José Benlliure Gil (1856-1937) and his family. Despite the various publications and studies dedicated to the Benlliure House Study, no exhaustive research has been carried out on its garden, which has become an unexplored topic of study. The uniqueness of this garden as one of the rare examples of bourgeois gardens in the city further underlines its relevance in the field of research. Furthermore, its condition as a garden created by an artist allows us to explore the interrelationship between the garden itself and the work of José Benlliure. It should be noted that the garden is an integral part of the museum complex, property of the Valencia City Council, which includes the painter's house and studio, thus becoming a space accessible to the public. The research carried out on the garden of the Benlliure House Studio begins with the analysis of its historical evolution and its current state, together with the evaluation of the information available about the original design. This information will allow us to carry out a comparative analysis of the current state and the original state of the garden in the times of the Benlliure family. Next, the references are studied for their characterization, both in the field of theory and practice of private garden design in landscaping and in the pictorial art of the late 19th century and early 20th century, to establish comparisons with the garden under study. Finally, a final evaluation and identification of its characterizing elements is carried out, from which an interpretation of the Benlliure garden as a palimpsest emerges. The analysis and characterization carried out from the perspective of landscape architecture can be the basis for its recognition as a Singular Garden by the administration and a first step towards future restitution of the garden of the Benlliure House-Museum in the context of current nature of a House-Museum, allowing us to propose the future of the current garden from bases based on the knowledge of its past. / Quintana Seguí, E. (2024). El jardí de la Casa-Estudi Benlliure. Anàlisi i caracterització des de l'arquitectura del paisatge [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206097

[ES] La infraestructura verde urbana ha surgido como un instrumento de excelencia del campus, que puede mejorar la calidad de las funciones y servicios suministrados, y fortalecer las relaciones entre el campus y la comunidad universitaria, y entre el campus y la ciudad. Los miembros de la comunidad universitaria interactúan a menudo con el paisaje del campus y experimentan un cierto nivel de satisfacción con los beneficios derivados de la gestión de los espacios abiertos. En la literatura, estos beneficios se conocen como servicios del paisaje. El perfil del usuario y los parámetros físicos del espacio juegan un papel crucial en la determinación de las funciones y servicios percibidos, lo que se refleja en la preferencia y en el uso del espacio por parte del público. Esta tesis contribuye al conocimiento de las relaciones entre las personas y su entorno exterior cercano en el contexto del paisaje del campus universitario de la Universitat Politècnica de València. El objetivo del estudio es evaluar la funcionalidad de la infraestructura verde urbana en el entorno del campus. Además, la tesis tiene como objetivo comprender cómo la percepción y la satisfacción están mediadas por el perfil de los miembros de la comunidad universitaria, y cómo se relacionan los servicios con la satisfacción. Esta investigación examina si las tipologías actuales de los espacios abiertos del campus satisfacen las preferencias de los miembros de la comunidad universitaria. Para llevar a cabo esta investigación, se ha diseñado una encuesta online. Se ha construido un modelo de ecuaciones estructurales para identificar las relaciones entre la oferta percibida de servicios del paisaje, el perfil de los encuestados y la satisfacción. Se han realizado regresiones lineales y análisis de rutas para analizar las preferencias de los encuestados por los espacios abiertos y explorar las relaciones entre los servicios del paisaje. Los resultados revelan que los encuestados perciben los espacios abiertos del campus principalmente por sus beneficios como proporcionar un espacio para relajarse, socializar con amigos y transitar. La edad, el género, la rama de conocimiento, la frecuencia de uso y la preferencia por el espacio abierto son factores que influyen en la calidad percibida de los servicios de paisaje. Los miembros de la comunidad universitaria prefieren usar espacios abiertos más grandes que se encuentren cerca de las áreas comunes y que brindan fácil acceso a los servicios e instalaciones del campus. Las características que principalmente condicionan la preferencia del espacio son la topografía variada del espacio, la diversidad de árboles y el mobiliario urbano bien equipado. Este trabajo contribuye al conocimiento sobre cómo las variables psicosociales, como la preferencia, la percepción y el uso, se pueden aplicar de manera efectiva en la planificación y el diseño de espacios abiertos. Además, los resultados son útiles no solo para las universidades, sino también para todos los elementos de la infraestructura verde urbana que aún no tienen un diseño de paisaje multifuncional y se están adaptando a las necesidades de sus usuarios. / [CA] La infraestructura verda urbana ha sorgit com un instrument d'excel·lència del campus, que desitja millorar la qualitat de les funcions i serveis subministrats, i enfortir les relacions entre el campus i la comunitat universitària, i entre el campus i la ciutat. Els membres de la comunitat universitària interactuen sovint amb el paisatge del campus i experimenten un cert nivell de satisfacció amb els beneficis que brinda la gestió dels espais oberts. En la literatura, aquests beneficis es coneixen com a serveis del paisatge. El perfil del públic i els paràmetres físics de l'espai juguen un paper crucial en la determinació de les funcions i serveis subministrats percebuts, la qual cosa es reflecteix en la preferència i en l'ús de l'espai per part del públic. Aquesta tesi contribueix al coneixement de les relacions entre les persones i el seu entorn exterior pròxim en el context del paisatge del campus universitari de la Universitat Politècnica de València. L'objectiu de l'estudi és avaluar la funcionalitat de la infraestructura verda urbana a l'entorn del campus. A més, la tesi té com a objectiu comprendre com la percepció i la satisfacció estan mediades pel perfil dels membres de la comunitat universitària, i com es relacionen els serveis amb la satisfacció. Aquesta investigació examina si les tipologies actuals dels espais oberts del campus satisfan les preferències dels membres de la comunitat universitària. Per a dur a terme aquesta investigació, s'ha dissenyat una enquesta en línia. S'ha construït un model d'equacions estructurals per a identificar les relacions entre l'oferta percebuda de serveis del paisatge, el perfil dels enquestats i la satisfacció. S'han realitzat regressions lineals i anàlisis de rutes per a analitzar les preferències dels enquestats pels espais oberts i explorar les relacions entre els serveis del paisatge. Els resultats revelen que els enquestats perceben els espais oberts del campus principalment pels seus beneficis com proporcionar un espai per a relaxar-se, socialitzar amb amics i passar. L'edat, el gènere, la branca de coneixement, la freqüència d'ús i la preferència per l'espai obert són factors que influeixen en la qualitat percebuda dels serveis de paisatge. Els membres de la comunitat universitària prefereixen usar espais oberts més grans que es troben prop de les àrees comunes i que brinden fàcil accés als serveis i instal·lacions del campus. Les característiques rellevants per a la preferència de l'espai són la topografia variada de l'espai, la diversitat d'arbres i el mobiliari urbà ben equipat. Aquesta investigació contribueix al coneixement sobre com les variables psicosocials, com la preferència, la percepció i l'ús, es poden aplicar de manera efectiva en la planificació i el disseny d'espais oberts. A més, els resultats són útils no sols per a les universitats, sinó també per a tots els elements de la infraestructura verda urbana que encara no tenen un disseny de paisatge multifuncional i s'estan adaptant a les necessitats dels seus usuaris. / [EN] Urban green infrastructure has emerged as a campus excellency instrument, which is desired to improve the quality of provided functions and services, and strengthen the relationships between campus and university community, and between campus and city. The university community members often interact with the campus landscape and experience a certain level of satisfaction with the benefits provided by the management of open space. In the literature, these benefits are known as landscape services. The public¿s profile and space physical parameters play a crucial role in determining the functions and perceived supplied services, which echoes in the public¿s preference and use of space. This thesis contributes to the knowledge of the relationships between people and their close outdoor environment in the context of the university campus landscape of Universitat Politècnica de València. The aim of the study is to assess the functionality of urban green infrastructure within the campus setting. Furthermore, the thesis aims to understand how perceptions and satisfaction are mediated by the university community profile, and how services and satisfaction are related. This research examines whether the current typologies of campus open spaces meet the preferences of university community members. To conduct this research, an online survey has been designed. A structural equation model has been built to identify the relationships between the perceived supply of landscape services, respondents¿ profile and satisfaction. Linear regression and path analysis have been conducted to analyse respondents' preferences for open space and explore the relationships among landscape services. Results highlight that respondents perceive campus open spaces mainly for its benefits such as providing a space for relaxation, socialising with friends and passing through. Age, gender, branch of knowledge, frequency of use and preference for open space are factors influencing the perceived quality of landscape services. University community members prefer using larger open spaces that are placed close to common areas and provide easy access to campus services and facilities. When it comes to preference, varied space topography, diversity of trees and well-equipped urban furniture, are relevant features. This research contributes to the knowledge on how psychosocial variables such as preference, perceptions and use, can be effectively applied in open space planning and design. Moreover, the results are helpful not only for universities, but also for all elements of urban green infrastructure that have yet to have a multifunctional landscape design and are adapting to the needs of their users. / I am grateful for the support of the Universitat Politècnica de València and the European Commission through the funding provided for the H2020 GrowGreen Project / Tudorie, CA. (2024). Perceptions of Landscape Services Provided by Urban Green Infraestructure. The Case Study of a Campus Open Space [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206193