La tesi mostra la presència d'un rerefons simbòlic (el de la figura imaginària de l'home còsmic) en el model contemporani d' “home autorealitzat" que ens ofereix la psicologia filosòfica d'Abraham Maslow (USA, 1908-1970). Òbviament, existeix una certa “descosmització” d'aquest home universal i creador en la psicologia de Maslow, podríem dir que existeix una certa tendència a la secularització i a la psicologització que amaga el profund arrelament de l'home autorealitzat en el món simbòlic que genera les diverses imatges d'home còsmic. Per això mostrem, sota l'entramat conceptual d'una terminologia psicosocial, la presència d'una xarxa d'esquemes, imatges i símbols iaomorfes de la genèrica figura simbòlica de l'home còsmic. Aquesta figuració ens ofereix una imatge molt optimista de l'home i del seu entorn, fent palès que el sentit suprem de la funció simbòlica és l'eufemisme actuant com a “principi-esperança”, l'horitzó-de-sentit, mític, ideal. La “personalitat creadora", de Maslow, s'analitza a la llum de les mateixes línies d'interpretació simbòlica que serveixen per a llegir d'altres figuracions que són precedents històrics del genèric "home còsmic”, mostrant així determinats isomorfismes estructurals. Què podem concloure després del trajecte que hem fet al llarg d'aquest estudi? En primer lloc, que les figuracions d'home còsmic triades com a mostra (Patañjali, Upanishads clàssics, A. Maslow) poden ser analitzades de manera central des d'una perspectiva simbòlica i a la llum de la que hem considerat la seva imatge metafòrica central. Alhora, que totes tres figuracions, tan inqüestionablement diferents i amb semàntiques filosòfiques tan diverses, poden ser llegides des d'un rerefons d'isomorfismes simbòlics que els confereix uns "mínims" comuns I la creença en una suposada naturalesa humana; l'anhel existencial -ràpidament simbolitzat- d'esdevenir una totalitat plena i harmoniosa; i la necessitat, per tal de refermar i aconseguir els dos punts esmentats, d'eufemitzar simbòlicament tot allò que hi ha a l'existència de dolor, limitació, particularitat, contingència. Aquest objectiu simbòlic de les figuracions de l'home còsmic (que no és únic però sí el que a nosaltres ens interessa) pot ésser analitzat, en la seva realització, des d'unes línies simbòliques que hem aportat i utilitzat posant de manifest la seva fertilitat interpretadora: la línia caiguda-exaltació (que és objecte d'eufemització, perquè representa la limitació i la diferència); la línia impuls natural-activitat conscient, que és el fonament de la interiorització com a connexió amb la pròpia natura humana o potencial i que genera el predomini de les imatges del descens i en general del règim nocturn de la imaginació simbòlica; i la línia interiorització-expansió que ens mostra tota la gamma simbòlica de "l'espai de les vivències". Alhora, l'orientació de l'expansió genera l'ús d'imatges i esquemes de la imaginació simbòlica pertanyents a la verticalitat, al caràcter solar i, en general, al règim diürn de la imaginació, confirmant-nos en què el món simbòlic tendeix a relacionar-ho tot en un únic cercle significatiu, i que en això resideix la seva riquesa i la seva limitació: tendeix a la síntesi final i a la visió de conjunt. En definitiva, al llarg del trajecte d'aquesta tesi hem vist com l'home còsmic, en tant que símbol humà per excel.lència, ens posa de manifest els següents punts: 1.- Una reflexió sobre l'àmbit simbòlic, les seves possibilitats, funcions i limitacions. 2.- Queda mostrat l'home còsmic com a projecció simbòlica del nostre anhel d'una totalitat que no som, però a la qual hi tendim. 3.- El simbolisme de l'home còsmic apunta a la transcendència, allò que no es pot nomenar ni "posar damunt la taula". 4.- En aquest món simbòlic es desenvolupa un espai imaginari, unitari i complet, on tot està relacionat i on és possible realitzar allò impossible (la utopia). 5.- Se'ns mostra un catàleg variat de maneres d'eufemitzar, posant de relleu la funció eufèmica com la funció per excel.lència de la imaginació simbòlica. 6.- En tant que horitzó utòpic de sentit, emmarca, impulsa i orienta projectes vitals, individuals o socials, d'autotransformació o/i de canvi social. 7.- Alhora, aquesta utopia és font de tota una diversitat de dissenys axiològics possibles (amb les seves implicacions filosòfiques). 8.- Ens posa de relleu que darrera els horitzons utòpics de sentit alena, no sols l'eufemisme pur, sinó també el "principi esperança". És a dir, si l'home és un "animal simbòlic" vol dir que mai no podrà/voldrà renunciar a l'esperança. 9.- La psicologia filosòfica d'Abraham Maslow és un testimoni contemporani d'aquesta tendència humana cap al valor totalitzador i els horitzons de sentit, així com cap a l'esperança i l'esforç envers la transformació o millora de l'home. Aquesta recerca de l'home autorealitzat, o universal i creatiu, conté i implica mixtificacions i paranys, però també, per què no?, esperances. / The thesis proves the presence of a symbolical background (that of the imaginary figure of the cosmic man) in the contemporary model of the "self-realized man” as shown in the psychological philosophy of Abraham Maslow {USA, 1908-1970).There is undeniably a certain "descosmiczation" of this “universal man” and creator in Maslow's psychology. We could date that there is a tendency towards secularizing and psychologizing that lies behind the symbolical world where the self-realized man is rooted, thus generating the various images of the cosmic man. We hence prove that under the conceptual framework of a psychological terminology, there lies the presence of an actual network of schemes, images and isotope symbols of the generic and symbolical figure of the cosmic man. This figure as such, casts a very optimistic picture of man and his environment, clearly showing that the ultimate meaning of the symbolical function is euphemism, acting as an "auspicious principle", the mythical and ideal perspective of meaningfulness. Maslow's "creative personality" is herein analysed by the light of the very lines of symbolical interpretation used to interpret other earlier figurations, forerunners of the generic "cosmic man”, thus showing certain structural isomorphisms.

Proefschrift Universiteit van Amsterdam. / Met lit. opg. - Met samenvatting in het Engels.

Proefschrift--Utrecht. / "Stellingen": [2] leaaves insertedd. Bibliography: p. 127-129.

Thesis (MA) -- Stellenbosch University, 1946. / No Abstract Availble

Jag vill undersöka vad som händer med en bibeltext när den berättas genom den tecknade seriens medie. Kan tecknade serier kan göra anspråk på att vara trogen grundtexten, på samma sätt som en översättning från grundspråket till ett annat språk? Kan serier förmedla såväl narrativ, genre och budskap och även mångtydigheten som bibelns texter i många fall erbjuder? Och kan tecknade serier i själva verket ge betraktaren/läsaren en djupare förståelse av skeendet än en översättning kan förmedla?

This research has the objective to explore the concept of faith in the Gospel of Mark. An exegetical investigation of the faith terminology (pist-word group) in the Gospel is required for that. An analysis of the model passages with occurrences of the motword group shows the variety of possible connotations of the term. The most paradigmatic of them are in the sense of trust in God [which means to be open towards the highest reality]. Comparison of the results of the analysis with the concept of faith in the Old Testament, Classical Greek, and Hellenistic Greek is helpful to understand the etymology of the Markan use of the pist-word group and to make clear the conceptual meaning of faith in the Gospel which is closer to the Old Testament idea of an active commitment to God expressed in a continuous existence in the presence of Him. / New Testament / M. Th. (New Testament)

This work concerns the shifts in the perception of the figure of Melchizedek in the Old Testament, Intertestamental sources and the New Testament. It explicates three central biblical texts which are speaking about Melchizedek. These texts are: the book of Genesis 14, Psalm 110 and the Epistle to the Hebrews. The work also aims to notice perceiving Melchizedek{\crq}s figure in non-biblical sources, like Qumran texts, Targums, apocryphs or the testimonies of church fathers. The findings coming from these sources are compared together in the conclusion of the work. Each of traditions is different, so we can not make unambiguous conclusion about figure of Melchizedek. Some non-biblical Melchizedekian traditions still continue, some others have disappeared entirely.

This study analysis the concept of human needs form a systematic theological perspective. The definition of human needsis formulated to include the element of deficiency as well as the element of potential The study is divided in three parts according to the author’s definition of the task of systematic theology as coherent articulation of the Christian faith, the apologetic defense of the Christian faith against competing truth claims and the establishment of guidelines for the practical work of the church. According to this definition of the task of systematic theology, the study is divided into three parts. Part one analyses some of the classical loci of dogmatics for their implications for a Christian perspective on human needs. The doctrines of God, creation, Christ and salvation, the Spirit and the church as well as the doctrine of sin are analysed here. Special attention is paid to theological anthropology by analyzing the contributions of Karl Barth and Wolfhart Pannenberg in this regard. Part two analyses the origins and factual basis for the popular claims that a hierarchy of needs exist and that people have infinite needs. Serious deficiencies are found in Maslow’s theory of the pre-potency of needs. The contribution of Max-Neref, especially his distinction between needs and satisfies, facilitates a more nuanced understanding of the subject. As a conclusion to this part the results of part one and two are used to give a short outline of a Christian perspective on human needs. Humans need God as the basic ground and purpose of their existence. The presence of God is both mediated and presupposed by the fundamental need for other people. All human needs have a material basis. Human needs should be thought of as a network and not as a hierarchy. Here the symbolic needs facilitates the integration of the person while the material needs maintain the basis on which integration takes place People do not have infinite needs but needs the Infinite One. The third part provides clarity of what the concepts holistic and relevant mean for Christian ministry. / Thesis (DD (Dogmatics and Christian Ethics))--University of Pretoria, 2007. / Dogmatics and Christian Ethics / unrestricted

Experimental data were obtained for the computation of mole fraction solubilities of three dichloronitrobenzenes in organic solvents at 25oC, and solubility ratios were obtained from this data. Abraham model equations were developed for solutes in tributyl phosphate that describe experimental values to within 0.15 log units, and correlations were made to describe solute partitioning in systems that contain either "wet" or "dry" tributyl phosphate. Abraham model correlations have also been developed for solute transfer into anhydrous diisopropyl ether, and these correlations fit in well with those for other ethers. Abraham correlations for the solvation of enthalpy have been derived from experimental and literature data for mesitylene, p-xylene, chlorobenzene, and 1,2-dichlorobenzene at 298.15 K. In addition, the enthalpy contribution of hydrogen bonding between these solutes and acidic solvents were predicted by these correlations and were in agreement with an established method. Residual plots corresponding to Abraham models developed in all of these studies were analyzed for trends in error between experimental and calculated values.

This dissertation explores the history of the translation of world literature into Yiddish through a series of interconnected case studies, stretching from the “founding” decade of modern Yiddish literature through its interwar acme. It features diachronic studies of single translator-authors (Sh. Y. Abramovitsh; Der Nister; Isaac Bashevis Singer) which consider the relationship between translations and original writing; synchronic views of transformative moments in Yiddish literary (translational) history across its multiple centers (1903; 1910; New York, Warsaw, Moscow); and “distant” readings of periodicals and anthologies with an eye to their particular explicit and implicit translation theories and practices as well as to the role of editors and publishers (Sholem Aleichem; Avrom Reyzen) in shaping both real and imagined literary markets. Throughout, it mobilizes the chronically-neglected genre of homegrown Yiddish literary criticism and theory (I.L. Peretz, Chaim Zhitlowsky, Moyshe Litvakov) in the hopes of understanding the shifting stakes and meanings of translation on the terms of translators, authors, critics, and readers themselves. By attending to the ways in which translations functioned as both sources of livelihood and engines of literary growth, this dissertation examines the desired and intermittently realized modernization and “normalization” of Yiddish literature on the world stage.