Els micobacteris són un grup de microorganismes de gran importància clínica, ja que existeixen múltiples espècies que són agents causals de diverses malalties humanes amb unes importants morbiditat i mortalitat. Entre aquest grup de micobacteris patògens cal destacar Mycobacterium tuberculosis i Mycobacterium leprae, agents causals de la tuberculosi i la lepra, respectivament. D'altra banda, a part dels microorganismes que constitueixen els complexes M. tuberculosis i M. leprae trobem un grup nombrós de micobacteris, format per micobacteris atípics o micobacteris ambientals (MNT). Aquest grup engloba la resta d'espècies micobacterianes no incloses en els dos grups anteriors. De les més de 130 espècies descrites de MNT, aproximadament un terç podrien estar relacionades amb malalties en humans i ser les responsables de les anomenades micobacteriosis, encara que, a diferència del complex M. tuberculosis i M. leprae, les espècies de MNT no són patògens obligats. Els MNT tenen una gran capacitat de prevalença en aigües de distribució i això és degut principalment a la seva capacitat de créixer en un ampli rang de condicions ambientals i, sobretot, a la seva capacitat de colonitzar superfícies. La motilitat i la capacitat d'adherir-se a superfícies són algunes de les respostes funcionals que es manifesten en el procés de colonització d'una superfície. Per tant l'estudi de la motilitat, la hidrofobicitat i la capacitat d'adhesió a diferents materials ens pot ajudar a entendre i determinar els mecanismes de colonització, persistència i transmissió dels MNT en el medi ambient.En el gènere Mycobacterium, els efectes de la morfologia colonial en les funcions biològiques són múltiples. Diferents estudis, en Mycobacterium avium, Mycobacterium abcessus i Mycobacterium smegmatis, mostren una relació directa entre la morfologia colonial, la motilitat, la hidrofobicitat, l'adhesió cel·lular i la formació de biopel·lícules en superfície, a més a més de relacionar aquestes funcions biològiques amb la presència en la paret cel·lular d'aquests micobacteris d'un tipus específic de glicolípids anomenats glicopeptidolípids.Aquesta tesi s'ha centrat a estudiar i relacionar la morfologia colonial amb les funcions biològiques (motilitat, hidrofobicitat, adhesió cel·lular i formació de biopel·lícules en superfície), descrites inicialment en M. avium, M. abcessus i M. smegmatis, en un altre grup de micobacteris ambientals, Mycobacterium aurum, Mycobacterium chubuense, Mycobacterium gilvum, Mycobacterium obuense, Mycobacterium parafortuitum i Mycobacterium vaccae. Aquestes espècies micobacterianes tenen en comú que són de creixement ràpid, presenten originàriament una morfologia colonial llisa i, segons els estudis comparatius del 16S ARN, són filogenèticament properes entre elles, a la vegada que filogenèticament distants de les espècies micobacterianes ja estudiades. En aquest sentit, ens vem proposar obtenir de forma espontània, a partir de les colònies llises de M. aurum, M. chubuense, M. gilvum, M. obuense, M. parafortuitum i M. vaccae, variants rugoses estables les quals van ser aïllades en cultiu pur. Posteriorment, ens vem centrar en analitzar els lípids i glicolípids de la paret cel·lular d'aquests micobacteris mitjançant cromatografia de capa fina per a comprovar si s'observaven diferències en la composició lipídica i glicolipídica entre les dues variants morfològiques. A més, es va dur a terme l'estudi comparatiu de la capacitat de motilitat, de les característiques hidrofòbiques, de l'adhesió cel·lular i de la formació de biopel·lícules en la interfase líquid-aire entre les dues morfologies colonials en les diferents espècies estudiades. I, finalment, es van fer estudis genètics per determinar les bases moleculars relacionades amb els canvis de morfologia colonial en M. vaccae. / Mycobacteria are a clinically important group of microorganisms due to the fact that there are some species which are causal agents of human diseases with high morbidity and mortality. Among this group of pathogenic mycobacteria it has to be highlighted Mycobacterium tuberculosis and Mycobacterium leprae, which are, respectively, the causal agents for tuberculosis and leprosy. Besides, apart from the microorganisms which constitute the complexes M. tuberculosis and M. leprae, there is a large group of mycobacteria species which includes atypical or environmental mycobacteria (NTM). This group comprises the other mycobacteria species which have not been included in both groups before mentioned. At least a third out of the 130 NTM described could be related to human diseases and could be responsible for mycobacteriosis, although, unlike complex M. tuberculosis and M. leprae, NTM species are not obligated pathogens.NTM have a great capacity to remain in the environment, and this is mainly due to their capacity to grow in a wide range of environmental conditions and, overall, due to their capacity to colonize surfaces. The motility and the capacity to adhere to many different surfaces are some of the functional responses which appear in a surface colonization process. That is why the study of motility, hydrophobicity and adhesion to many materials can help us to understand and determine the colonization, persistence and transmission mechanisms of NTM in the environment.In Mycobacterium genus, the effects of colonial morphology in the biological functions are numerous. Different studies in Mycobacterium avium, Mycobacterium abcessus and Mycobacterium smegmatis, show a direct connection among colonial morphology, motility, hydrophobicity, cellular adhesion and biofilm formation. These biological functions are also connected with the presence in these mycobacteria cell wall of a specific type of glycosylated peptidolipids named glycopeptidolipids (GPLs).This thesis has been focused on studying and connecting colonial morphology with biological functions (motility, hydrophobity, cellular adhesion and the biofilm formation), which have been described previously in M. avium, M. abcessus and M. smegmatis, in another environmental mycobacteria group, Mycobacterium aurum, Mycobacterium chubuense, Mycobacterium gilvum, Mycobacterium obuense, Mycobacterium parafortuitum and Mycobacterium vaccae. These species have in common that they are fast growing, show an originally smooth colonial morphology and, according to comparative 16S ARN studies, they are phylogenetically nearby among them but phylogenetically distant of the other mycobacteria species already studied. Moreover, none of these last species possess GPLs in their cell wall.In this sense, we proposed to obtain spontaneous rough variants from the original smooth colonies of M. aurum, M. chubuense, M. gilvum, M. obuense, M. parafortuitum and M. vaccae. Afterwards, we analyzed and compared the lipid and glycolipid composition of the cell wall between both morphological variants by thin layer chromatography. In addition, we carried out the comparative study about the motility capacity, hydrophobical characteristics, cellular adhesion and biofilm formation in liquid-air interface between both colonial morphologies studied. And, finally, genetic studies were realized in order to determine the molecular bases connected with the changes in the colonial morphology in M. vaccae.

La presente tesis doctoral tiene como objetivo contrastar la influencia que los Sistemas de Gestión Ambiental (SGA), las Creencias Ambientales, los Valores individuales, los Aspectos Sociodemográficos y los Indicadores Ambientales pueden tener sobre los Comportamientos Proambientales (CPA) de trabajadores brasileños. Igualmente se busca establecer relaciones entre estas variables y obtener un modelo predictivo del citado comportamiento.Con dicho objetivo se ha construido el marco teórico, teniendo en cuenta la integración de temas provenientes de 4 amplias ramas teóricas: Psicología de las Organizaciones, Psicología Ambiental, Psicología Social y Gestión Ambiental. Por esta razón, las variables que componen nuestro modelo de investigación tienen puntos en común y están organizadas según los siguientes apartados: Medio Ambiente y Organizaciones, Comportamiento Proambiental, Creencias Ambientales y Valores Personales. Desde el punto de vista empírico, se ha trabajado con los datos obtenidos en una muestra de trabajadores brasileños (n=554) pertenecientes a 11 empresas. Las herramientas utilizadas para la recogida de información de las variables del estudio han sido la Escala de Comportamientos Ecológicos, la Escala de Creencias Ambientales, el Perfil de Valores de Schwartz (versión de 21 ítems), Datos Sócio Demográficos (Edad, Sexo, Puesto de Trabajo, Antigüedad Nivel de Estudios) e Indicadores Ambientales. Con respecto a estos últimos, logramos verificar si los trabajadores eran procedentes del Área Ambiental, si habían realizado Formación Ambiental alguna vez o en los últimos dos años, sus percepciones sobre la promoción de conciencia ambiental, y la claridad de la política ambiental de la empresa de procedencia. En cuanto a la explotación de los datos, y habiendo realizado previamente un análisis descriptivo de los mismos, se ha procedido a la verificación de las hipótesis planteadas a través de los diversos procedimientos inferenciales y técnicas multivariantes. Los resultados indican que los Comportamientos Proambientales presentan diferentes puntuaciones en los tres grupos de trabajadores analizados, subdivididos por tipo de empresa conforme nuestros objetivos de investigación (Certificada, No certificada con Política Ambiental (1) y No certificada sin Política Ambiental (2) ). La presente investigación ha validado el modelo predictivo de Comportamiento Proambiental. A pesar de que la potencia explicativa del mismo no ha resultado extraordinaria, nos ha permitido concluir que los aspectos más incisivos en el conjunto de Comportamientos Proambientales son las dimensiones de valor Autotrascendencia y Autopromoción, las Creencias Ecocéntricas, la Formación Ambiental, el Sexo, la Edad y el Tipo de Empresa Certificada. Respecto a las variables que más se discriminan en el Grupo I (trabajadores procedentes de empresa certificada) destacamos la dimensión de Comportamiento Proambiental Global; las dimensiones de valor, Autotrascendencia y Conservación; las dimensiones de Creencias Ambientales y Creencias Ecocéntricas; las sociodemográficas el Nivel de Estudios y Edad. El estudio sugiere que el acceso a estos resultados contribuye a la retroalimentación de los efectos de los Sistemas de Gestión Ambiental en los comportamientos proambientales de sus trabajadores. Además, la presente investigación contribuye tanto a la investigación teórica, por contemplar estos aspectos de manera integrada, como a la práctica organizacional, ya que el acceso a la comprensión de las relaciones entre tales variables sirve de indicación para una futura intervención. NOTAS:(1) Consideramos que la empresa posee Política Ambiental declarada en el momento del estudio.(2) Consideramos que la empresa no posee Política Ambiental declarada en el momento del estudio. PALABRAS CLAVE: Sistemas de Gestión Ambiental, Comportamientos Proambientales, Creencias Ambientales, Valores Personales, Trabajadores Brasileños. / The present study uses a model to check the relations between the pro environmental behaviors (global and five dimensions) of three groups of Brazilian workers, through the comprehension of the relationships between environmental beliefs, personal values, social demographic data of the workers and companies' environment indicators about the behaviors, from different types of companies: Group I (certified by environmental standard), Group II (not certified without environment policy), and Group III (not certified with environmental policy). Finally the model studies the power of discriminations of the explanatory variables of pro environmental behavior may have facing the differentiation of the three study groups. Concerning the first objective, to verify the differences between the types of companies, it was verified that there was a significant difference, especially between Group I against Groups II and III. Regarding the second objective, the relationship between predictable variables and pro environmental behavior, the variables that have positive relationship with overall pro environmental behavior (R2=0,178) are: self transcendence (p=0,000; β=0,153) and type of certified company (p=0,001; β=0,191). Ecocentric beliefs were associated meaningfully with four of the five dimensions of the pro-environment behavior (Recycling: β=0,064; p=0,578) and no significant differences were verified between the three groups (p=0,566). Differences were observed in the anthropocentric beliefs the sample of workers from the certified company vs. workers from non-certified company (with and without environment policy). Gender, age and educational level have presented significant relationships with overall pro environment behavior. The third objective was to verify the power of discriminations of the model from the three Groups, it has been found with 80,9% that this function has the ability to classify properly the samples of workers from Group I. The study concludes that the type of certified company is a predictor variable of pro environment behaviors and suggests that familiarity with environmental management affects positively in the decision of behaving in a responsible manner outside the organization. KEY WORD: Environmental Management Systems, Pro Environment Behaviors, Personal Values, Brazilian Workers.

Orientador: Maria Stella Gonçalves Raddi / Banca: Paulo Pinto Gontijo Filho / Banca: Carlos Henrique Gomes Martins / Resumo: Os principais parâmetros de qualidade do ar de um ambiente naturalmente ventilado e outro climatizado, destinados a ocupação comum, foram analisados. As variáveis ambientais consideradas foram concentração de bactéria (UFC/m3 de ar), concentração de fungo (UFC/m3 de ar), taxa de CO2 (ppm), umidade relativa do ar (%), velocidade (Km/h), temperatura (ºC) e concentração de partículas (æg/m3 de ar). Nossos achados apontam que os parâmetros mais influenciados pela ocupação dos ambientes são taxa de CO2 e concentração de aerossóis bacterianos, porém os valores médios no ambiente ventilado foram menores que no climatizado. Em decorrência da utilização, cada vez mais freqüente, de sistemas de condicionamento do ar, esse trabalho visou colaborar com o conhecimento dos principais parâmetros de qualidade de ar em ambientes climatizados e naturalmente ventilados. Para que a boa qualidade do ar de interiores possa ser mantida, em ambientes onde a ventilação é constante, é imprescindível o controle do número de ocupantes. / Abstract: The mainly environmentals parameters of the air quality in ventilatized and climatized ambients, destinated to the common occupation, were analyzed in this research. The evaluated environmental variables were the concentration of bacteria (CFU/m3 of air), concentration of fungo (CFU/m3 of air), rate of carbon dioxide (ppm), relative air humidity (%), speed (Km/h), temperature (ºC) and concentration of particles (æg/m3 of air). The correlation among the number of people, and the other variables, obtain significance, in the two samples, for the concentration of bacterial aerosols, CO2 rate and the temperature for the climatized ambient. In the ventilated ambient only the CO2 concentration and the number of people was correlated in the two samples. / Mestre

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:27:20Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2006-08-18Bitstream added on 2014-06-13T20:16:31Z : No. of bitstreams: 1 corbi_kp_me_arafcf.pdf: 422770 bytes, checksum: 6a87a5e20c6db8ffd363817b89326bde (MD5) / Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq) / Universidade Estadual Paulista (UNESP) / Os principais parâmetros de qualidade do ar de um ambiente naturalmente ventilado e outro climatizado, destinados a ocupação comum, foram analisados. As variáveis ambientais consideradas foram concentração de bactéria (UFC/m3 de ar), concentração de fungo (UFC/m3 de ar), taxa de CO2 (ppm), umidade relativa do ar (%), velocidade (Km/h), temperatura (ºC) e concentração de partículas (æg/m3 de ar). Nossos achados apontam que os parâmetros mais influenciados pela ocupação dos ambientes são taxa de CO2 e concentração de aerossóis bacterianos, porém os valores médios no ambiente ventilado foram menores que no climatizado. Em decorrência da utilização, cada vez mais freqüente, de sistemas de condicionamento do ar, esse trabalho visou colaborar com o conhecimento dos principais parâmetros de qualidade de ar em ambientes climatizados e naturalmente ventilados. Para que a boa qualidade do ar de interiores possa ser mantida, em ambientes onde a ventilação é constante, é imprescindível o controle do número de ocupantes. / The mainly environmentals parameters of the air quality in ventilatized and climatized ambients, destinated to the common occupation, were analyzed in this research. The evaluated environmental variables were the concentration of bacteria (CFU/m3 of air), concentration of fungo (CFU/m3 of air), rate of carbon dioxide (ppm), relative air humidity (%), speed (Km/h), temperature (ºC) and concentration of particles (æg/m3 of air). The correlation among the number of people, and the other variables, obtain significance, in the two samples, for the concentration of bacterial aerosols, CO2 rate and the temperature for the climatized ambient. In the ventilated ambient only the CO2 concentration and the number of people was correlated in the two samples.

The spatial and temporal variability of migratory phenology of Ciconia ciconia, Cuculus canorus, Apus apus, Hirundo rustica and Luscinia megarhynchos were studied by means of 44000 records for 1400 spanish sites during the period 1944-2004. In all species, first individuals arrive to the southern areas of Iberia, to low altitude sites, with dry and warm summers, and near to the Straits of Gibraltar. A. apus and H. rustica showed quite similar spatial patters due to the strong influence of fixed factors, which impose optimum migratory pathways. The onset of singing of C. canorus and L. megarhynchos showed a different and weak geographical pattern, which suggests that other local environmental factors could be influencing singing behaviour of males. In spite to be a soaring species, C. ciconia follows similar spatial patters for spring arrivals. However, its autumn departure and length of stay did not show any spatial gradient. Excepting L. megarhynchos, all species have advanced their arrival dates during the last three decades. Nevertheless, current dates are similar to those recorded sixty years ago. The strongest advancement was detected in C. ciconia, probably as a result of the growing number of wintering individuals in Iberia. In overall, species arrived earlier those years with plentiful rainfalls in western Africa and warmer spring temperatures in Iberia. Therefore, climate change is probably the underlying mechanism for temporal changes in migratory phenology also in Mediterranean populations. Departure dates only showed a significant advancement in H. rustica. Departures were weakly related to climatic variables. Temperatures during breeding period advanced departures in all species, while only H. rustica was affected by temperatures at departure time. / S'estudià la variabilitat espacial i temporal en la fenologia de la migració de diverses aus trans-Saharianes. Es van fer servir unes 44000 dates d'arribada i emigració de cigonya ("Ciconia ciconia"), cucut ("Cuculus canorus"), falciot ("Apus apus"), oreneta ("Hirundo rustica") i rossinyol ("Luscinia megarhynchos") enregistrades a unes 1400 localitats espanyoles entre 1944 i 2004 pels voluntaris de la xarxa fenològica de l'"Instituto Nacional de Meteorologí"a.Totes les espècies colonitzen la Península Ibèrica seguint un eix sudoest-nordest durant la primavera. Els primers individus arriben al sud, a localitats a baixa altitud, amb estius secs i calorosos i properes a l'Estret de Gibraltar. En el cas de l'oreneta i el falciot els patrons van ser especialment similars degut a la dependència de factors ambientals invariables, com ara el relleu, que marquen les rutes migratòries òptimes a través de la península en ambdues espècies. L'inici del cant va mostrar patrons espacials diferents en el cucut i el rossinyol, probablement com a resultat de la biologia tan diferent d'ambdues espècies. L'escassa capacitat predictiva dels seus models podria indicar que el cant també depèn d'altres factors que incideixen sobre les decisions dels mascles de cantar o no fer-ho i que són alienes a la migració. L'arribada de la cigonya segueix els patrons generals citats anteriorment tot i ser una espècie planadora. Pel contrari, les diferències entre localitats en les dates d'emigració i la durada de l'estada no tenen cap estructura espacial en aquesta espècie. Les cigonyes es reuneixen en grans estols durant la migració post-nupcial que tenen un comportament independent de les condicions ambientals de les localitats on crien. L'estada depèn més de la data quan els individus decideixen marxar, que de la data quan arriben.La cigonya, cucut, falciot i oreneta han avançat la seva data d'arribada durant els darrers trenta anys, tot i que les dates enregistrades a l'actualitat són semblants a les que s'enregistraven ara fa seixanta anys. L'excepció és la cigonya, que sí ha avançat l'arribada en torn un mes. Aquest canvi tan brusc probablement està relacionat amb el nombre cada cop més gran d'individus que roman a la península durant l'hivern. Aquesta tendència a no migrar possiblement és el resultat combinat dels costos d' anar a les àrees clàssiques d'hivernada del Sahel, on les sequeres persistents provocarien una elevada mortalitat entre els individus que hi van, en comparació amb els beneficis de romandre tot l'any a la península, on la proliferació de deixalleries i certes espècies invasores proporcionen una font contínua d'aliment que abans no existia. L'arribada es va veure afectada tant pel clima de les àrees d'hivernada com el de cria en la resta d'espècies. Les aus arriben abans els anys humits a l'Àfrica occidental i les primaveres càlides a la península. Els canvis climàtics de les darreres dècades són, doncs, els responsables més probables dels canvis temporals en les dates d'arribada. Les dates d'emigració de la cigonya, falciot i oreneta van mostrar fluctuacions temporals similars, avançant la seva sortida fins a mitjans dels 60, ajornant-la fins a mitjans dels 80 i tornant-la a avançar d'ençà les hores. Temperatures elevades durant l'època de reproducció es van associar amb un avançament de l'emigració a les tres espècies, mentre que només l'oreneta es va veure afectada per les temperatures durant el període d'emigració, anant-se més tard aquells anys més calorosos durant aquestes dates. Podem concloure que les xarxes de voluntaris constitueixen una bona eina per avaluar la variabilitat espacial escala i temporal de la migració de les aus i que s'haurien de seguir potenciant, especialment ara, donada la sensibilitat de la fenologia al canvi climàtic.

El límit altitudinal del bosc, o ecotò superior bosc-prat alpí, constitueix per definició, la frontera entre l'estatge subalpí i l'estatge alpí separant, per tant, sistemes ecològics adjacents. És una de les fronteres més aparents entre sistemes ecològics que s'origina degut a l'increment gradual de l'adversitat de les condicions climàtiques en altitud i que, finalment, comporta el límit biològic per al creixement dels vegetals en port arbori. La formació de boscos arreu del planeta, en absència de pertorbacions naturals o antròpiques (p.e., tales, incendis, pastures), està limitada per condicions climàtiques excessivament seques, humides o fredes. En el cas de la transició natural bosc subalpí-prat alpí, que s'observa a tots els sistemes muntanyosos del planeta suficientment alts, les causes de la seva formació (llindar tèrmic, balanç de carboni,...) és un tema encara avui de debat on no hi ha un consens generalitzat. Però independentment del factor causant del límit altitudinal del bosc, els factors abiòtics controlen en últim terme els processos ecològics que hi tenen lloc. És per això, que els ecotons han estat motiu d'estudi des de fa molt temps, ja que es consideren paradigmàtics per l'anàlisi de la resposta dels patrons de distribució de la vegetació a les fluctuacions climàtiques. La seva importància com a monitors de canvis climàtics recau en el fet que les respostes dels ecosistemes degut a la variació ambiental són detectats primerament a les zones de frontera.Aquesta tesi ha estat realitzada al límit superior del bosc del sector central i oriental dels Pirineus catalans i d'Andorra. L'espècie dominant a totes les localitats estudiades, i a bona part dels Pirineus, és el pi negre (Pinus uncinata). Els resultats obtinguts mostren que tot i la importància de les condicions locals en la dinàmica del límit superior del bosc, hi ha una sincronització en el creixement radial i, en menor mesura, en el reclutament d'individus entre localitats a escala regional. Aquest fet evidencia la presència d'un factor comú extern, el macroclima, que modula la dinàmica de l'ecotò bosc-prats alpins a escala regional dels Pirineus. S'ha detectat una densificació del límit superior del bosc a escala regional durant la segona meitat del segle XX, que s'ha produït en paral·lel a l'increment de les temperatures (canvi climàtic). Però en base al patró de la transició en l'edat i la mida dels individus, el canvi d'usos del sòl hauria estat el factor determinant de l'augment del caràcter forestal en alguns dels ecotons estudiats. Tot i la densificació regional de la zona de l'ecotò des de 1950s, l'estructura demogràfica recent (1971-2000) i la dinàmica del límit de l'arbre de les diverses localitats estudiades evidencien l'existència de respostes diferencials a curt termini entre localitats. Aquest resultat emfatitza la importància de les condicions locals en la modulació de la dinàmica dels ecotons. L'anàlisi del patró espacial de la regeneració sembla indicar que la distribució dels llocs segurs de reclutament, que estan condicionats per la distribució espacial dels elements responsables dels processos de facilitació a nivell microambiental, determinarien la distribució espacial de la regeneració del pi negre a l'ecotò. Per tant, els processos de regeneració recent a l'ecotò superior de Pinus uncinata no han estat condicionats per limitacions reproductives de l'espècie ni per una manca d'hàbitat favorable per a l'establiment de nous individus. Tot i això, el previsible increment dels fenòmens d'estrés hídric a escala regional al sud d'Europa (IPCC 2007), degut a augments de temperatura sense anar acompanyats d'augments en el règim de precipitació, i la probable disminució de la precipitació hivernal en forma de neu, poden aturar i revertir els processos de densificació de la zona de l'ecotò observats durant el segle XX. / The altitudinal limit of forest growth, the alpine treeline ecotone, constitutes the boundary between the subalpine and alpine belts, and thus separates distinct ecological systems. The treeline ecotone is one of the most striking borders between ecosystems that result from the altitudinal increase of climate harshness, which finally leads to the altitudinal limit of tree-like growth. Irrespective of the ultimate cause of the alpine treeline, where abiotic factors limits population processes, ecotones have been focus of scientific research for long since they are regarded as suitable monitors of the influence of climatic variability on species distribution. This is due to the fact that climatic variability effects are first detected in transition zones between ecosystems.This thesis is focused on the alpine "Pinus uncinata" treeline in the Iberian eastern Pyrenees: Catalan Pyrenees (NE Spain) and Andorra. The demographic and spatial analyses of the alpine ecotone at a regional scale evidence that, in spite of the importance of local conditions on the alpine treeline dynamics, there is an important degree of synchronization in tree growth and, to a lesser extent, recruitment processes among treelines at a regional scale. This evidences the presence of an external factor, the macroclimate, that modulates the dynamics of such populations. The treeline densification observed, at a regional scale, during the second half of the 20th century occurred in parallel to temperature rises (climate warming). But based on the transition pattern in tree age and size along the ecotone, land use changes may have triggered the afforestation processes observed in some of the treelines studied. Our results suggest that recent alpine "Pinus uncinata" treeline recruitment, at a regional scale, was not limited by reproductive constraints or by the lack of suitable habitat for regeneration. However, the predicted increase of drought stress events at southern Europe as a result of increased temperature without precipitation increments, together with the expected reduction of snow precipitation in winter, may distort or even reverse the observed treeline densification trends during the 20th century.

The objective of this doctoral thesis is to apply different multisectorial models available to analyse the impact that would had on the Catalan economy as a result of the introduction of policies designed to reduce emissions of greenhouse effect gases and save energy, and also at the same time to improve the environmental competitiveness of both individual companies and the economy as a whole. For the purposes of this thesis I have analysed the six greenhouse gases that are regulated by the Kyoto Protocol: carbon dioxide (CO2), methane (CH4), nitrous oxide (N2O), sulphur hexafluoride (SF6), hydrofluorocarbons (HFCs) and perfluorocarbons (PFCs). The range of exercises that I put into practice in this thesis enables us to examine the usefulness of the models applied, and allow to analyse questions that are of great importance for the future environmental and economic conditions of Catalan society.The chapter one contains a brief introduction to computable general equilibrium models, describing the different phases that make up the construction of any applied general equilibrium model, and the advantages and limitations of this type of models. I also give an introduction to the subject of computable general equilibrium models applied to the environment. In the chapter two I construct a social and environmental accounting matrix for Catalonia in the year 2001 (referred to below as NAMEACAT01), which will be used as the numerical basis for all subsequent analyses. A NAMEA (National Accounting Matrix using Environmental Accounts) is simply a double-entry table in which the rows contain the origins of the economic resources and the columns show the uses that economic agents give to the resources concerned.In the next chapter, I define a linear model of emission multipliers using the NAMEA for the Catalan economy. Like income multipliers, emission multipliers can be divided into own effects, open effects and circular effects. This decomposition shows the various channels of income generation and how they affect regional greenhouse pollution.The chapter four I analyses the economic impact of alternative policies implemented on the energy activities of the Catalan production system. Specifically, I analyse the effects of a tax on intermediate energy uses, a reduction in intermediate energy demand, and a tax on intermediate uses combined with a reduction in intermediate energy demand. The methodology involves two versions of the input-output price model: a competitive price formulation and a mark-up price formulation. In chapter five, I use the model proposed by Roland-Holst and Sancho (1995) to assess the economic and social impact of the implementation of different policies to reduce CO2 emissions and improve, at the same time, the environmental competitiveness of enterprises and the private real income in Catalonia. Alternativelly, I also apply a second model, which is an extension of the exogenous determination of production in the input-output quantity model (Miller and Blair, 1985) to a SAM database. Finally, chapter six summarises the conclusions and future research of this study. / La presente tesis doctoral tiene como objetivo efectuar una aplicación de los diferentes modelos multisectoriales, para analizar el impacto que tendría en la economía y la sociedad catalana la implementación de diferentes políticas que nos permitiesen disminuir las emisiones de gases de efecto invernadero y obtener ahorros de energía y al mismo tiempo mejorar la competitividad de nuestras empresas y de nuestra economía. Concretamente para la realización de la presente tesis, hemos utilizamos los seis gases de efecto invernadero regulados por el protocolo de Kyoto: dióxido de carbono (CO2), metano (CH4), oxido nitroso (N2O), hexafluoruro de azufre (SF6), hirofluricarbonos (HFCs) y perflurocarbonos (PFCs). El conjunto de ejercicios que llevamos a cabo en esta tesis permite observar la utilidad de estas aplicaciones, abordando cuestiones de un importante interés para la realidad medioambiental y económica de la sociedad catalana.

Avui en dia ningú posa en dubte que l’activitat turística ha de ser una pràctica sostenible que contribueixi al desenvolupament econòmic, l’equitat social, la revalorització cultural i la preservació de l’entorn. Tanmateix, aconseguir un turisme sostenible no és fàcil, sobretot tenint en compte que la imprecisió del concepte dificulta la seva aplicació. La marca de “turisme sostenible” ha passat a adjectivar moltes pràctiques turístiques que difícilment compleixen els principis del desenvolupament sostenible, o bé que ho fan de manera parcial per una de les seves dimensions (normalment l’ambiental). Cal doncs, aclarir el concepte i dotar-lo d’instruments que permetin transformar la idea teòrica en valor pràctic, és a dir, en una sèrie de paràmetres identificables i quantificables. Amb aquest pas el turisme sostenible ha de deixar de ser una estratègia general, amb moltes possibles interpretacions i actuacions, i convertir-se una realitat assolible i adaptada a les circumstàncies específiques de cada lloc. És necessari desenvolupar metodologies d’identificació i quantificació d’impactes del turisme per a facilitar la incorporació de la sostenibilitat en els processos de decisió i gestió. Responent a aquesta necessitat, la tesi aprofundeix en la relació entre la sostenibilitat i el turisme a través de l'elaboració d'una metodologia per estudiar la sostenibilitat turística a escala local. La proposta dóna resposta a una de les principals dificultats en l'aplicació real de la sostenibilitat en el sector: la manca de límits de sostenibilitat turística. I ho fa a través del desenvolupament d’una metodologia basada en indicadors que s'aborda a dos nivells complementaris: el primer amb l'aplicació d'un sistema de 26 indicadors de sostenibilitat social, econòmica i ambiental en diversos casos d'estudi de Catalunya, i el segon amb la construcció d'un Índex de Sostenibilitat Turística (ISOST) elaborat a partir de l'anàlisi empíric realitzat i amb vocació d'ús general. La valoració conjunta d’aquestes dues eines és bàsica per a la correcta interpretació de la sostenibilitat turística municipal i per al disseny d’estratègies de millora. El Sistema d’Indicadors es calcula per 20 municipis representatius de les diferents realitats turístiques i territorials de Catalunya. Precisament l’aplicació del Sistema d’Indicadors en casos d’estudi ha suposat una diferència qualitativa respecte altres propostes, en tant que ha permès garantir-ne la seva mesurabilitat i funcionalitat en l’estudi dels impactes del turisme. També ha permès un tractament analític valuós i profund de la informació indicador a indicador, i la identificació d’aquelles variables clau en la sostenibilitat turística que posteriorment s’agreguen per a crear l’índex ISOST, que en facilita una interpretació global per cada municipi. El càlcul de l’ISOST per la mostra representativa de casos, que s’han tractat dins un marc d’anàlisi comú per a poder distingir patrons generals i factors contextuals propis de cada cas, ha permès establir a la vegada llindars de sostenibilitat turística extrapolables a partir dels quals definir el grau de sostenibilitat turística de qualsevol municipi turístic. La definició de llindars suposa la traducció de la sostenibilitat turística a valors quantificables a través d’una fórmula definida, de manera que l’ISOST esdevé una eina útil en els processos de decisió, planificació i gestió turística municipal. / Achieving sustainable tourism is not easy, mainly because the vagueness of the concept makes its application difficult. It is therefore necessary to clarify the concept and develop the tools to turn the theoretical idea into practical value, which means identifiable and measurable parameters. Methods for identification and quantification of tourism impacts are necessary to incorporate sustainability into decision-making processes and management. Due to this need, the thesis explores the relationship between sustainability and tourism through the development of a methodology for studying sustainable tourism at the municipal level. The proposal responds to one of the most important difficulties in the current implementation of sustainability in the tourism sector: the lack of limits of sustainable tourism. According to this aim, a methodology is developed in two complementary levels: first by the application of a system of 26 social, economic and environmental indicators on several Catalan municipalities; and secondly by the construction of an Index of Sustainable Tourism (ISOST) drawn from the empirical evidences. The System of Indicators is calculated for 20 municipalities, which are representative of different realities and regional tourism in Catalonia. Indeed this application on case studies is a qualitative difference with respect to other proposals, as it ensures measurability and functionality of the tool in the study of tourism impacts. It has also allowed a thorough analytical treatment of information (indicator to indicator), and identify those key aspects in tourist sustainability which are subsequently added to create the index (ISOST). Calculating the ISOST in a representative sample of cases, dealing within a common analytical framework to distinguish general patterns and contextual factors, has allowed to establish tourist sustainability thresholds and define a method for calculating the degree of sustainability of any tourist municipality. The definition of these thresholds is the translation of tourist sustainability into quantifiable values defined by a formula, so that ISOST becomes a useful tool in the decision processes, planning and management of tourism.

Resum de la tesi (màxim 4000 caràcters. Si se supera aquest límit, el resum es tallarà automàticament al caràcter 4000) Molts dels problemes i obstacles que més freqüentment han d’encarar les empreses constructores durant el procés d’implementació i ús de sistemes integrats de gestió mediambiental i de seguretat i salut estan relacionats amb les peculiaritats pròpies del sector de la construcció. D’acord amb investigacions prèvies realitzades per diferents autors, una de les qüestions que tradicionalment comporta un major grau d’incertesa és la integració dels instruments de planificació i control, on s’inclouen els elements per a la identificació i l’avaluació dels impactes ambientals i dels riscos de seguretat i salut i l’aplicació de les subseqüents mesures de control. Aquesta tesi doctoral contribueix a la implementació i ús de sistemes integrats de gestió mediambiental i de seguretat i salut en empreses constructores amb un enfocament orientat al procés i emprant el risc com a factor d’integració. A nivell de projecte constructiu, aquesta recerca proposa una metodologia quantitativa per tal d’identificar i avaluar aquells riscos de salut i seguretat i impactes ambientals potencialment adversos que poden originar-se en obres residencials o d’altres tipologies similars durant les etapes pre-constructives. La metodologia desenvolupada facilita als dissenyadors la consideració de forma explícita dels impactes ambientals i la seguretat dels treballadors a l’obra durant el procés de disseny d’edificis residencials. Els dissenyadors poden comparar diferents alternatives de disseny i determinar, per a cada una de les solucions, el corresponent nivell d'impacte ambiental global així com el nivell de risc de seguretat i salut global, sense limitar el seu talent creatiu. La metodologia és especialment útil per a aquells dissenyadors menys experimentats que presenten una manca d’habilitats i coneixements per al reconeixement d’aspectes mediambientals i de riscos de seguretat i salut, ajudant-los a desenvolupar dissenys més òptims des d’aquestes perspectives. La metodologia també serveix com a eina d'avaluació per a que les empreses constructores puguin mesurar el comportament mediambiental i en termes de salut i de seguretat dels projectes constructius que duran a terme i les subseqüents activitats constructives, proporcionant una base consistent per a realitzar comparacions i per a l’establiment de futures etiquetes en termes mediambientals i de seguretat i salut entre diferents projectes de construcció i empreses constructores. La metodologia proposada també permet a les empreses constructores la optimització del seu comportament a l’obra en termes mediambientals i de salut i seguretat durant les etapes de planificació i preparació. La metodologia desenvolupada no només proporciona als dissenyadors un forma d’avaluar el comportament mediambiental i en termes de seguretat i salut dels seus dissenys residencials sinó que també ajuda a les empreses constructores a millorar el seu comportament mediambiental i en termes de seguretat i salut a l’obra. Una vegada s’ha assolit el disseny final, la metodologia subratlla aquells impactes ambientals i riscos de seguretat i salut que encara són significatius. Una millor identificació d'impactes ambientals i de riscos de seguretat i salut porta indubtablement a una gestió mediambiental i de seguretat in situ més exitosa. D’aquesta manera, es poden implementar a l’obra un conjunt d’instruccions de treball orientades a eliminar o reduir fins a un nivell acceptable els impactes ambientals i els riscos de seguretat i salut restants. Per tal de promoure el control operacional integrat a l’obra dels impactes ambientals i riscos de salut i seguretat, aquesta tesi doctoral proposa una aproximació basada en les ontologies. Entendre les relacions existents entre impactes ambientals, riscos de salut i seguretat, processos constructius i instruccions de treball proporciona una aproximació integrada que pot ajudar als contractistes a gestionar i controlar els impactes ambientals i els riscos de seguretat i salut relacionats amb el procés constructiu. Amb l’objectiu d’incrementar l'ús d'aquesta recerca, la metodologia desenvolupada s'ha implementat en un sistema web de gestió del coneixement i la informació. Per una banda, aquesta aplicació permet significativament reduir el temps dedicat a l'avaluació de cada projecte de construcció. D'altra banda, la formalització i visualització de l’aproximació basada en ontologies que s’ha desenvolupat durant la tesi confereix una guia per als contractistes en la gestió de moltes de les incidències mediambientals i de seguretat i salut que poden tenir lloc a les obres de construcció. Finalment, aquesta tesi doctoral documenta la verificació i la validació de la metodologia desenvolupada i de la corresponent eina d’implementació. La tesi doctoral conclou subratllant les principals contribucions d'aquesta investigació. Aquells temes que sobrepassen l’abast d’aquesta tesi són comentats i proposats com a futurs treballs. / Most common challenges and obstacles encountered by construction organizations during the implementation process and use of integrated environmental and health and safety management systems are related to the inherent peculiarities of the construction sector. According to several research authors, one of the issues involving a higher level of uncertainty is the integration of planning and control instruments, including elements for identifying and assessing environmental impacts and health and safety risks and implementing subsequent necessary control measures. This dissertation contributes to the implementation of environmental and health and safety management systems in construction companies by proposing a process-oriented approach and using risk as an integrating factor. At a project level, this research proposes a quantitative methodology for dealing with potential adverse environmental impacts and health and safety risks during the pre-construction stages of residential buildings and other similar typologies. The strength of this methodology lies in the fact that it helps designers to explicitly consider on-site environmental impacts and construction worker safety during the design process. Designers can compare several design alternatives during the design phase and determine corresponding overall environmental impact level and overall safety risk level of a construction project without their creative talents being restricted. The methodology is especially worthwhile for those less-experienced designers who lack the skills and knowledge required to recognize environmental aspects and safety hazards, developing optimal designs. The methodology also serves as an assessment tool for construction companies to measure the environmental and health and safety performance of construction projects and its subsequent construction activities, providing a consistent basis for comparisons, future labelling and environmental and safety benchmarking among construction projects and construction companies. The suggested methodology also allows construction companies to optimize its on-site performance in the environmental and the health and safety domains during the planning and preparation stages. The developed methodology not only provides designers with a risk-analysis-based way of evaluating the environmental and safety-related performance of their residential construction designs, but also helps construction companies improve their on-site environmental and safety performance. Once a final design is reached, the methodology highlights the significant remaining environmental impacts and health and safety risks. Improved levels of environmental impacts and safety risks identification undoubtedly lead to successful on-site environmental and safety management. A range of measures can then be implemented at the construction site to eliminate the remaining impacts and risks or reduce them to an acceptable level. In order to promote the integrated operational control of on-site environmental impacts and health and safety risks, this research proposes an ontology-based approach. Understanding relationships between environmental impacts, health and safety risks, construction processes and work instructions provides an integrated approach to help contractors managing and controlling environmental impacts and health and safety risks related to the construction process. In order to increase the usability of this research, the developed methodology has been implemented in a web-based information-and knowledge-management system. On one hand, this application allows significantly reducing the time devoted to the assessment of each construction project. On the other hand, formalizing and visualizing the developed ontology-based approach offers guidance to contractors on the integrated management of many of the environmental and health and safety incidences at the construction site. Finally, this dissertation documents the verification and validation of the developed methodology and corresponding web-based implementation tool. The dissertation concludes by outlining the main contributions of this research. Those subjects that exceed this dissertation scope are commented and proposed as future work.

L’objectiu general d’aquesta tesi ha estat avaluar l’aplicabilitat de bioassajos específics i un bioassaig estandarditzat genèric en mostres de diferents matrius ambientals. D’aquesta manera es pretén complementar la informació obtinguda de les anàlisis químiques per tal de poder establir un millor diagnòstic ambiental. S’han analitzat diferents metalls i compostos orgànics en mostres dels diferents compartiments ambientals. Per avaluar l’ecotoxicitat de mostres d’aigua dolça, s’ha triat l’alga Pseudokirschneriella subcapitata, mentre que per mostres de sòl i residus orgànics, s’han escollit plantes d’interès agrícola com són Allium cepa, Raphanus sativus i Lolium perenne. Per últim, s’han realitzat tests in vitro de toxicitat humana per avaluar la toxicitat de les partícules PM10 de l’aire amb cultius de cèl•lules pulmonars (línia A549). En tots els casos, s’ha realitzat també un assaig ecotoxicològic amb el bacteri luminescent Vibrio fischeri, per avaluar la seva idoneïtat en les diferents matrius ambientals. Els resultats, han demostrat que l’aplicació de bioassajos específics en diferents matrius ambientals pot suposar una bona eina d’“screening” per completar la informació obtinguda de les anàlisis químiques que, realitzades de forma individual, poden estimar erròniament la toxicitat real de les mostres ambientals. S’ha observat que el bioassaig amb Vibrio fischeri ha mostrat bona complementarietat amb d’altres assajos més específics de cada matriu, a més de resultar molt sensible a la presència de contaminants en aigües i sediments fluvials, fangs de depuradora i partícules d’aire PM10. / El objetivo general de esta tesis ha sido evaluar la aplicación de bioensayos específicos y un bioensayo estandardizado genérico en distintas matrices ambientales. De este modo se pretende complementar la información obtenida con los análisis químicos para poder establecer un mejor diagnóstico ambiental. Se han analizado metales y compuestos orgánicos en muestras de distintos compartimentos ambientales. Para evaluar la ecotoxicidad de muestras de agua dulce se ha escogido el alga Pseudokirschneriella subcapitata, mientras que para muestras de suelos y residuos orgánicos se han escogido plantas de interés agrícola como son Allium cepa, Raphanus sativus y Lolium perenne. Por último, se han realizado tests in Vitro de toxicidad humana para evaluar la toxicidad de las partículas PM10 del aire, con cultivos de células pulmonares (línea A549). En todos los casos se ha realizado un ensayo ecotoxicológico con la bacteria luminescente Vibrio fischeri, para evaluar su idoneidad en las distintas matrices ambientales. Los resultados han demostrado que el uso de bioensayos específicos en distintas matrices ambientales puede suponer una buena herramienta de ‘’screening’’ para completar la información obtenida de los análisis químicos, que realizados de forma individual, pueden estimar erróneamente la toxicidad real de las muestras ambientales. Además, se ha observado que el bioensayo con Vibrio fischeri presenta buena complementariedad con otros ensayos más específicos de cada matriz ambiental, además de ser muy sensible a la presencia de contaminantes en aguas y sedimentos fluviales, lodos de depuradora y PM10 del aire.