Es tracta d'un estudi que, tenint en compte que el subjecte parlant és la peça clau de la comunicació i que quan parla interpreta el món a través del seu psiquisme, vol donar compte dels diferents recursos de què disposa aquest parlant per manifestar obertament les seves actituds (i construir així un text dels que s'anomenen subjectius) o per dissimular-les (i produir un text aparentment objectiu).La tesi s'emmarca en la lingüística de l'enunciació i, més concretament, pren com a referència alguns dels autors que han fet estudis entorn del concepte de subjectivitat lingüística. A partir d'aquestes idees generals, es defineix el terme modalització, un concepte pragmàtic que es refereix a les actuacions concretes dels parlants que produeixen enunciats en què deixen traces de la seva manera de pensar i de sentir, de les seves actituds. Es consideren cinc tipus de modalització que es poden tenir en compte en l'anàlisi discursiva:- Modalització díctica: connectada amb la inscripció en el text dels interlocutors i amb les relacions que s'estableixen entre ells.- Modalització epistèmica: connectada amb el grau de certesa.- Modalització deòntica: connectada amb l'expressió de l'obligació.- Modalització apreciativa: connectada amb l'expressió de judicis de valor.- Modalització reflexiva: comentaris que l'enunciador fa de les seves paraules.Vistos aquests tipus de modalització, es passa a elaborar una taxonomia de recursos lèxics, gramaticals, prosòdics, tipogràfics, etc. que són l'expressió més concreta de les actituds i la presa de posició del parlant. Per exemplificar els recursos que es presenten, s'utilitzen exemples extrets de diferents gèneres acadèmics, com classes, conferències, articles de divulgació, exàmens, redaccions o exposicions orals dels alumnes.La recerca de la tesi és qualitativa (sense objectius estadístics), no delimitada pel que fa al nombre de textos analitzats, descriptiva (no prescriptiva) i oberta (estableix unes bases que es podrien utilitzar en recerques posteriors).El treball ofereix:- Una visió panoràmica d'un conjunt d'estudis rellevants sobre les manifestacions de la subjectivitat lingüística.- Una proposta de definició i classificació del fenomen de la modalització aplicable a l'anàlisi dels discursos.- Una justificació que supera la visió dicotòmica text objectiu-text subjectiu.- Una explicació de com s'aconsegueix en els textos la il·lusió d'objectivitat.- Una llista de procediments modalitzadors, acompanyada de l'anàlisi del paper que juguen en la creació d'una imatge del parlant. / It is a study that, considering that the speaking subject is the key element of the communication process and that when he speaks he interprets the world by means of his psychic character, intents to describe the different resources that allow him to show his attitudes openly (and to construct a text of those which are called subjective) or to disguise his attitudes (and to produce an apparently objective text).The thesis is framed in the linguistics of enunciation and, specifically, it takes as a reference some authors who have done research regarding the concept of linguistic subjectivity.From these general concepts, the concept of modalization is defined: a pragmatic concept that deals with the specific performances of those who speak and produce statements in which they leave prints of their way of thinking and feeling. Five types of modalization are considered:- Deictic modalization: connected with the inscription in the text of the interlocutors and with the relations that develop among them.- Epistemic modalization: connected with the degree of certainty.- Deontic modalization: connected with the expression of obligation.- Appreciative modalization: connected with the expression of judgments of value.- Reflective modalization: comments that the speaker makes about his own words.After this, an inventory of resources that are the expression of the attitudes and the position which the speaker adopts is given.In order to exemplify these resources, examples belonging to different academic genres are given, such as classes, lectures, articles, student papers, etc.The thesis contributes:- An overall vision of important studies about the manifestation of linguistic subjectivity.- A definition and classification proposal of modalization applicable to discourse analysis.- A justification that surpasses the dichotomic vision objective text-subjective text.- An explanation of how the illusion of objectivity is achieved in texts.- A list of modalization procedures that create an image of the speaker.

L'emoció és sempre social. Encara que des del punt de vista dominant, les emocions són la constància i prova irrefutable que els individus existeixen, i que són esgrimides com la prova empírica que ells són les nostres unitats d'anàlisis, el que tenim entre mans quan parlem d'emocions, és la societat sencera posada en escena en format persona. Aquesta necessària sociabilitat de les emocions ens ajuda a entendre que no és una simple casualitat que les emocions adequades es corresponguin als valors dominants de la societat. Al voltant d'una mostra d'emoció, s'aconsegueix desplegar una intensa activitat social destinada a orientar-la cap al més convenient: reprimir-la o fomentar-la, però sempre per a mantenir o canviar una determinada relació social. En la nostra societat, l'emoció representa el què l'individu ÉS amb majúscules. L'emoció és un procés. Allò emocional no ve donat sinó que es construeix, i per això, es pot construir a determinats subjectes com més emocionals que altres, per a poder garantir d'aquesta forma que mai podran formar part dels individus de ple dret. Subjectes com ara dones, nens, vells i gent del tercer món per exemple, es diu que són presa fàcil de les emocions i per tant exclosos de la racionalitat i de la democràcia dels individus. Però el fet que l'emocional funcioni com dispositiu de control social també possibilita la transformació social. Les emocions són, en la nostra societat, els indicadors de l'agència, per això la gent s'apropia de les normes culturals, però no de manera passiva, reflexiona amb la finalitat de resoldre les contradiccions i de produir intel·ligibilitat a mesura que construeix les seves identitats. Els individus reproduïm l'estructura social perquè tenim llibertat d'acció i d'emoció. L'emoció és discursiva. Les emocions es parlen o se silencien, però el més remarcable és que existeix un discurs sobre l'inefable en el cas de l'afectivitat. Les emocions es construeixen precisament en les narracions, no precedeixen a les narracions ni les succeeixen, passen en el moment mateix de la conversa encara que aquesta discorri en silenci, perquè el significat d'aquest silenci ja ho hem acordat lingüísticament. Els eixos. Aquestes tres afirmacions giren al voltant de dos eixos, mateixos que apareixen al llarg de tota la tesi i que a l'especificar-se donen lloc a les tres afirmacions. El primer és que les emocions són un dispositiu de control social i per tant són un procés de reproducció de la societat tal com és convenient avui dia. Atès que en la nostra societat la configuració de les emocions les vincula al cos, sembla que el cos hagi_de ser el nou terreny d'estudi, però aquí s'afirma que el cos és absolutament secundari. L'afectivitat té efectes corporals i depèn del cos per a expressar-se i en això no es diferencia del discurs, però aquest 'una mica més' que té a part del llenguatge és pura i simplement la seva característica d'acció. És la seva possibilitat de generar efectes immediats, d'establir a través de determinades pràctiques afectives relacions de poder. Que són més poderoses perquè ens hem oblidat del seu origen social i les hem col·locat allà on sembla que ens governen sense que ens adonem i on sembla que reflecteixen la veritat de l'individu: el cos. I sens dubte, una de les maneres que ha resultat més eficaç per a mantenir i reproduir cossos amb emocions individuals és el consum. El segon eix és el consum. El consum requereix emoció, requereix ser un acte de plaure en si mateix perquè l'economia no sigui tan avorrida i no hagi de recórrer als brutals mètodes de la industrialització. Establir les relacions en termes de consum, deixa molt clar que si volem veure alguna relació entre el nostre interior i el nostre exterior, cal pagar per això. És la via més fàcil i amena d'apropiació del món, fins i tot del propi cos i de les pròpies emocions. El consum d'emocions i les emocions com a consum donen compte del procés de creació i manteniment de la nostra societat actual. Psicosociologia emocional. Aquestes afirmacions i aquests eixos, suggereixen un punt de vista que s'ha anomenat Psicosociologia emocional, a la qual de moment li pertoquen dos quefers, el primer l'ètica i el segon els intersticis. La primera perquè en un espai on el que predomina és el control i el consum, els valors es troben en les emocions. Dintre d'un projecte ètic lligat al Construccionisme social, l'objectiu d'una teorització sobre les emocions és aconseguir que l'afectivitat no sigui reduïda a estats abstractes i absoluts transcendents als individus. D'aquí la importància de recuperar-les per a l'anàlisi psicosocial. Els segons perquè donada la ferma creença en la manca de control de les emocions, els individus es veuen impel·lits a desplegar tot un seguit de mecanismes de control, vigilància, gestió i adequació per a sentir correctament en tot moment. Per aquest motiu, la psicologia social té un espai d'estudi en les esquerdes de la normalitat, estar allí quan les expectatives no es compleixen i donar compte d'aquestes "fallades" en el sistema. Apunts metodològics. L'abordatge de les emocions requereix de l'anàlisi de la conversa per a fer explícit que és allí on es construeixen, on es dóna significat a les situacions i se les hi comença a "sentir" com a emocions, sempre d'acord amb les exigències del moment. Serviria per a evidenciar una vegada i una altra que allò que se sent com íntim i privat és recognoscible, equivalent i tremendament freqüent en tots i cadascun de nosaltres, però no per universal si no per negociat en la interacció social. L'emoció té un subjecte igual que ho té el discurs. Mentre que les emocions s'usen i adquireixen sentit per les seves relacions entre elles, tenen un subjecte posicionat emocionalment, amb un lloc de ple dret en l'entramat emocional. El subjecte que és producte de les paraules ho és també de les emocions. Però també es requereix una pragmàtica de les emocions, ja que l'emoció s'enuncia i de fet és una enunciació. Hauríem de teoritzar per quines coses serveixen les emocions i quines coses es poden fer amb elles, quines realitats construeixen, quins tipus de subjectes creen o necessiten i com són les relacions que s'estableixen entre elles. És important canviar les emocions, sentiments, passions i altres afectes menors pel constructe afectivitat, per a deixar clar sense adjectius, que aquesta afectivitat és social. / La emoción es siempre social. Aunque desde el punto de vista mainstream, las emociones son la constancia y prueba irrefutable de que los individuos existen, y que son esgrimidas como la prueba empírica de que éstos son nuestras unidades de análisis, lo que tenemos entre manos cuando hablamos de emociones es la sociedad entera puesta en escena en formato persona. Esta necesaria sociabilidad de las emociones nos ayuda a entender que no es una simple casualidad el que las emociones adecuadas se correspondan a los valores dominantes de la sociedad. Alrededor de una muestra de emoción se consigue desplegar una intensa actividad social destinada a orientarla hacia lo más conveniente: reprimirla o fomentarla, pero siempre para mantener o cambiar una determinada relación social En nuestra sociedad, la emoción representa lo que el individuo ES con mayúsculas. La emoción es un proceso. Lo emocional no viene dado si no que se construye, y por ello, se puede construir a determinados sujetos como más emocionales para poder garantizar de esta forma que nunca podrán formar parte de los individuos de pleno derecho, sujetos como mujeres, niños y tercer mundo, presa fácil de las emociones y por lo tanto excluidos de la racionalidad y de la democracia de los individuos. Pero el hecho de que lo emocional funcione como dispositivo de control social también posibilita la transformación social. Las emociones son, en nuestra sociedad, los indicadores de la agencia, por ello la gente se apropia de las normas culturales, pero no de manera pasiva, reflexiona con el fin de resolver las contradicciones y producir inteligibilidad a medida que construye sus identidades. Los individuos reproducimos la estructura social porque tenemos libertad de acción y de emoción. La emoción es discursiva. Las emociones se hablan o se silencian, pero lo más remarcable es que existe un discurso sobre lo inefable en el caso de la afectividad. Las emociones se construyen precisamente en las narraciones, no preceden a las narraciones ni las suceden, pasan en el momento mismo de la conversación aunque esta discurra en silencio, porque el significado de dicho silencio ya lo hemos acordado lingüísticamente. Los ejes. Estas tres afirmaciones giran alrededor de dos ejes, mismos que aparecen a lo largo de toda la tesis y que al especificarse dan lugar a las tres afirmaciones. El primero es que las emociones son un dispositivo de control social y por lo tanto son un proceso de reproducción de la sociedad tal y como es conveniente hoy en día. Dado que en nuestra sociedad la configuración de las emociones las vincula al cuerpo, parece que el cuerpo deba ser el nuevo terreno de estudio, pero aquí se afirma que el cuerpo es absolutamente secundario. La afectividad tiene efectos corporales y depende del cuerpo para expresarse y en ello no se diferencia del discurso, pero ese 'algo más' que tiene aparte del lenguaje es pura y simplemente su característica de acción. Es su posibilidad de generar efectos inmediatos, de establecer a través de determinadas prácticas afectivas relaciones de poder. Que son más poderosas porque nos hemos olvidado de su origen social y las hemos colocado allá donde parece que nos gobiernan sin que nos demos cuenta y donde parece que reflejan la verdad del individuo: el cuerpo. Y sin duda, una de las maneras que ha resultado más eficaz para mantener y reproducir cuerpos con emociones individuales es el consumo. El segundo eje es el consumo. El consumo requiere emoción, requiere ser un acto de placer en sí mismo para que la economía no sea tan aburrida y no tenga que recurrir a los brutales métodos de la industrialización. Establecer las relaciones en términos de consumo deja muy claro que si queremos ver alguna relación entre nuestro interior y nuestro exterior hay que pagar por ello. Es la vía más fácil y amena de apropiación del mundo, incluso del propio cuerpo y de las propias emociones. El consumo de emociones y las emociones como consumo dan cuenta del proceso de creación y mantenimiento de nuestra sociedad actual. Psicosociología emocional. Estas afirmaciones y estos ejes, sugieren un punto de vista que se ha llamado psicosociología emocional a la que por el momento atañen dos quehaceres, el primero la ética y el segundo los intersticios. La primera porque en un espacio donde lo que predomina es el control y el consumo, los valores se encuentran en las emociones. Dentro de un proyecto ético ligado al construccionismo social, el objetivo de una teorización sobre las emociones es conseguir que la afectividad no sea reducida a estados abstractos y absolutos trascendentes a los individuos. De ahí la importancia de recuperarlas para el análisis psicosocial.Los segundos porque dada la firme creencia en la incontrolabilidad de las emociones, los individuos se ven impelidos a desplegar toda una serie de mecanismos de control, vigilancia, gestión y adecuación para sentir correctamente en todo momento. De ahí que la psicología social tenga un espacio de estudio en las grietas de la normalidad, estar allí cuando las expectativas no se cumplen y dar cuenta de estos "fallos" en el sistema. Apuntes metodológicos. El abordaje de las emociones requiere del análisis de la conversación para hacer explícito que es allí donde se construyen, donde se da significado a las situaciones y se las comienza a "sentir" como emociones, siempre de acuerdo con las exigencias del momento. Serviría para evidenciar una y otra vez que aquello que se siente como íntimo y privado es reconocible, equivalente y tremendamente frecuente en todos y cada uno de nosotros, pero no por universal si no por negociado. La emoción tiene un sujeto igual que lo tiene el discurso. En tanto que las emociones se usan y adquieren sentido por sus relaciones entre ellas, tienen un sujeto posicionado emocionalmente, con un lugar de pleno derecho en el entramado emocional. El sujeto que es producto de las palabras lo es también de las emociones. Pero también se requiere una pragmática de las emociones, puesto que la emoción se enuncia y que de hecho es una enunciación, deberíamos teorizar por qué las emociones sirven para hacer cosas, qué cosas se pueden hacer con ellas, qué realidades construyen, que tipo de sujetos crean o necesitan y como son las relaciones que se establecen entre ellas. Es importante cambiar las emociones, sentimientos, pasiones y otros afectos menores por el constructo afectividad, para dejar claro sin adjetivos que dicha afectividad es social. / Emotion is always social. From a mainstream point of view, emotions are the evidence that individuals exist. However, emotions are a social matter, so it is easy to understand why there is a perfect correspondence between emotions and social values. In order to maintain or reproduce any social relation, punishment or encouragement is displayed when we get emotional because one emotion is equivalent to what individual is. Emotion is a process. Emotion is not tacked for granted, is socially constructed. For this reason some social subjects are constructed as more emotional than others, like woman, children and all the third world. In this way, they can never be normal citizen, that is, rational, democratic and male normal persons. People appropriate emotions as cultural rules or norms, but not in a passive way. They think in order to solve contradictions and produce intelligibility as they construct their identities. Individuals reproduce social structures because they have freedom of action. In addition, as members of collectivities, they have the chance to transform these social structures. Emotions are the markers of agency.Emotion is a Discourse. The most remarkable point in discourses on emotion is that their meaning rests in the fact that we cannot talk about it. We are told by our common sense that nothing emotional can be explained or that at least we lose it when we put it into words. But even silence is linguistic, because its meaning was also established previously. These affirmations are based on two important axes. First one, emotions are a social device of control. Throughout our body, wishes and gender they reproduce social order. Cultural meanings are not only given and shared; they are also fragmented and contested. It is at the intersection of the personal and the social that emotions and social order coincide. Second one, emotions are consumed. Nowadays, the proof of our freedom, of we can choose at every single moment what we want is that we can buy it. Emotions confirm societal values.Methodological notes. We need conversational analysis to account for the precise moment when emotions occur. However, we need also pragmatics to explain what powerful relationships are sustained and what kind of subject is constructed in current emotions. Eventually, an 'Emotional Social Psychology' is suggested like a discipline that is interested in ethics as the very foundation of emotions, and in the possibilities and practices of resistance. In other words, a social constructionist discipline that likes to think that something as important as emotions are not reduced to abstract and absolute states of human being. Emotions are always social.

El desarrollo de las nuevas tecnologías y el uso del Internet como nueva plataforma para la enseñanza crean nuevas modalidades de interacción comunicativa entre los usuarios de Internet con el fin de aprender, comunicar y transmitir conocimiento. Tres son los objetivos que nos proponemos alcanzar en la presente investigación. El primero se refiere a la descripción de un género discursivo fundamental para la transmisión del conocimiento en Internet: el foro de discusión profesional. El segundo objetivo, relacionado con el primero, contempla la construcción del conocimiento a través del discurso dentro del género mencionado. Por último, examinaremos las variaciones en la construcción discursiva del conocimiento en diferentes lenguas. El marco teórico utilizado está constituido por diferentes corrientes y teorías lingüísticas existentes en Francia en la actualidad: lingüística textual, análisis del discurso y análisis de la conversación. El material analizado está formado por un corpus de textos comparables que pertenecen a varios foros de discusión y está organizado en función de la lengua de comunicación en cinco subcorpus: inglés, español, francés, rumano y catalán. El análisis del material lingüístico nos proporciona informaciones importantes en lo concerniente a las estrategias discursivas que se usan en la construcción, comunicación y transmisión del conocimiento en varios idiomas.

Aquesta tesi és un estudi sobre el discurs regulatiu en els centres d'ensenyament primari i secundari de Catalunya. L'òptica des de la qual partim i que emmarca teòricament aquesta investigació és la teoria creada per Basil Bernstein els anys seixanta, i desenvolupada fins a l'actualitat. Aquesta teoria s'inscriu en el camp de la sociologia de l'educació i fa una anàlisi del sistema educatiu com eix fonamental de transmissió cultural, cosa que permet explicar les complexes relacions entre escola i societat. Aquest és, si més no el nostre interès.Per aconseguir el nostre propòsit ens basem en les teoritzacions de Bernstein i en estudis pràctics de col.laboradors i deixebles d'aquest sociòleg. Al llarg de l'explicació dels fonaments teòrics es veuran referències concretes a aquests autors.L'interès que té aquest projecte es pot explicar a més d'un nivell. Primer de tot, la investigació que es planteja pretén ampliar els coneixements dins de la teoria bemsteniana de la construcció social del discurs pedagògic, fent èmfasi en una part no gaire treballada pels continuadors i deixebles del sociòleg, el discurs regulatiu. Això permetrà aprofundir en la teoria esmentada, poc coneguda encara al nostre país, ni a nivell teòric ni a nivell de possibles aplicacions a l'escola, malgrat que ja fa un cert temps que va ser creada.Un segon punt d'interès resideix en el mateix estudi. La divisió que es fa del discurs pedagògic i de les seves pràctiques -instruccional i regulativa-, l'estudi concret del discurs i les pràctiques regulatives, permet ampliar la visió que tenim de l'escola i ens pot fer reflexionar sobre un punt, que no per obvi, de vegades deixem de costat. L'estudi que es pot fer de la producción de la subjectivitat de l'alumne i de les relacions verticals i horitzontals que es donen a qualsevol lloc (físic i temporal) de l'escola hauria de permetre repensar la pràctica pedagògica des d'aquesta perspectiva.Per aconseguir el nostre propòsÍt, la tesi plantejarà una investigació sociològica per estudiar la tipologia del discurs i de les pràctiques regulatives a les escoles d'ensenyament primari í secundari de Catalunya.En primer lloc, hi ha la Part.Primera que pretén centrar a nivell teòric la nostra òptica de treball. Aquesta part està dedicada en la seva totalitat a la descripció de la teoria bernsteiniana, i més concretament, als desenvolupaments teòrics centrats en la descripció del sistema educatiu com a eix de transmissió cultural.La Part Segona parteix dels pressupostos teòrics exposats per iniciar una investigadó sociològica centrada en l'anàlisi de la tipologia dels discursos i pràctiques educatives dels centres d'ensenyament primari i secundari públic de Catalunya. Aquesta investigació té dues parts diferenciades. Una primera està basada en el pas d'un qüestionari als equips directius d'aproximadament 650 centres públics de primària i secundària catalans. Aquest qüestionari pretén caracteritzar el tipus de discurs educatiu de cada un dels centres estudiats, amb l'objectiu d'arribar a construir una taxonomia que categoritzi les diferents tipologies que podem trobar. A més, el mateix qüestionari s'ha passat a un grup de centres d'ensenyament privat i a un grup de centres d'ensenyament públic andalusos, que actuen com a grups de control.La segona part de la investigació té com a objectíu l'estudi de la tipologia de les pràctiques educatives dels mateixos centres, amb el doble objectiu de veure les coincidències entre el discurs teòric de cada centre i la realitat de la pràctica a l'aula, en primer lloc; i en segon, per poder estudiar en profunditat la relació de la pràctica educativa i les característiques socials d'educands i educador. En aquesta part també s'inclouen els resultats dels grups de control dels centres d'ensenyament privat i dels centres d'ensenyament públic andalusos.Per acabar, la tesi inclou un apartat denominat Conclusions, Reflexions i Suggeriments, que vol ser la cloenda de les reflexions que amb aquesta tesi no fan més que iniciar-se i que esperem poder continuar desenvolupant. / This thesis is a study of regulative discourse in educational centres. The theoretical basis of this investigation is the theory created by Basil Bernstein. This theory, in the field of sociology of education, sets out to analyze the educational system as the fundamental axis of cultural transmission.The thesis proposes a sociological investigation to study the form of regulative discourse and regulative practices in Primary and Secondary Schools in Catalonia.The investigation has two distinct parts. The first is based on a questionnaire given out to the heads of approximately 650 public educational centres, in an attempt to classify the different typologies of educative discourses found. The second part of the investigation aims to study the typology of educative practices in the same centres with two main objectives: Firstly, to find out if similarities exists between the theoretical discourse in each centre and the real practices in the classroom; Secondly, to study in depth the relationship between the educational practice and the social characteristics of the pupils and teachers.Summarizing the results obtained, we have to say that the closed values, in general, in the regulative and instructional educational practices correspond to the closed values of the institutional educational discourse in these centres. Furthermore, the results obtained have allowed us to affirm that there is an influence at the level of teaching in the type of educational practice carried out in the classroom. We have also been able to observe that the instructional educational practice and the regulative educational practice are closely related in such a way that when one presents open values the other does the same and vice versa.Lastly, we have been unable to find out whether the social characteristics of pupils influence the type of educational practice in the classroom. We have also been unable to clearly establish, although certain tendencies can be observed, whether the social characteristics of the teaching staff influence the educational practice in the classroom.We consider these results to be of considerable interest and open to further investigation.

No description available.

La tesis doctoral titulada: "Construcción social del delito: un estudio etnográfico en la práctica del derecho penal", supone un cuestionamiento a los valores que sustentan la práctica jurídica: la objetividad, la imparcialidad y la posibilidad de aprehender la verdad sobre los hechos acaecidos. En este sentido sostengo que la práctica jurídica no difiere del resto de prácticas sociales, es decir, no cabe la posibilidad de diferenciar el mundo social del jurídico en tanto que lo jurídico es el resultado de una serie de prácticas sociales que construyen una determinada realidad.El planteamiento defendido en este trabajo considera que la pretendida rigurosidad del procedimiento jurídico, el establecimiento de normas y leyes, así como la imparcialidad atribuida a los miembros del Tribunal forman parte de la estrategia elaborada por la comunidad jurídica con la finalidad de construir la objetividad y la imparcialidad en el "descubrimiento" y calificación de los hechos delictivos cometidos en el seno de nuestra sociedad.Este trabajo se enmarca principalmente en la perspectiva socioconstruccionista al tiempo que recoge aportaciones de diferentes perspectivas o tradiciones teóricas utilizando así mismo diferentes propuestas metodológicas: etnometodología, etnografía, análisis del discurso, entre otras.Partiendo de una posición crítica para la que la realidad social es construida a través de prácticas sociales, se considera que el alcance del conocimiento de la realidad social sólo es posible a través de la comprensión. Es por esta razón, que la aproximación al objeto de estudio se ha realizado atendiendo al lenguaje, los significados compartidos y las relaciones entre los miembros de la comunidad jurídica. Para ello, realicé la etnografía en el seno de la comunidad jurídica durante aproximadamente un año. El objetivo de la etnografía se concreta en la comprensión de las relaciones entre los agentes implicados así como el conocimiento de los significados compartidos por la comunidad jurídica.Las observaciones realizadas a lo largo de este período han sido cuidadosamente recogidas en el Diario de Campo que comporta parte del material analizado en este trabajo. El resto de material lo componen; por un lado, entrevistas en profundidad realizadas a agentes jurídicos que actúan en el proceso penal así como a dos personas que cumplieron condena en cárceles catalanas y a sus respectivas parejas. Y por otro, el expediente de un caso de "robo con intimidación".Partiendo de la base del interés por los significados compartidos así como de la aportación de Austin que implica considerar el lenguaje como una forma de acción que produce efectos, se reconoce, en este estudio, el poder constructivo del lenguaje. En este sentido, siguiendo a Fairclough (1992) distingo tres aspectos sobre la construcción de efectos del discurso que han sido analizados en la tesis:1. El discurso contribuye a la construcción de las identidades y las posiciones de los sujetos2. El discurso contribuye a la construcción de las relaciones entre sujetos3. El discurso contribuye a la construcción del conocimiento y de los sistemas de creencias.En tanto que el interés de este estudio se centra en los efectos del discurso, el análisis se ha realizado atendiendo a los siguientes aspectos:1. La forma en que se produce o socava la credibilidad del/la autor/a de una descripción2. La intertextualidad3. El posicionamiento entendido como proceso de construcción y negociación de identidades4. La construcción de la exterioridad: producción de descripciones que parecen externas o independientes del/la autor/a que las produce.El análisis realizado, en definitiva, muestra como en Derecho los hechos y los sujetos son edificados como "verdades". Pretende en definitiva, narrar historias de la verdad mediante la emergencia de discursos sobre lo que es verdadero y lo que es falso, articulándose así la relación poder-saber desarrollada por Foucault. / The doctoral dissertation entitled "The Social Construction of Crime: An Ethnographic Study on the Practice of Penal Law" questions the values upon which the practice of law is based: objectivity, impartiality and the possibility of discovering the truth about what has taken place. Within this framework, I believe that the practice of law does not differ from other social practices; that is, it is impossible to differentiate between the social and legal worlds in that the legal world is the result of a series of social practices that together construct a given reality.The position defended in this project is that the would-be rigour of the legal process, the establishment of norms and laws, and the impartiality attributed to members of the court all form part of a strategy developed by the legal community to construct objectivity and impartiality in the "discovery" and description of criminal acts committed within our society.This project is framed mainly from the social constructionist perspective, with influences from other perspectives and theoretical traditions and different methodological frameworks: ethnomethodology, ethnography, discourse analysis and others.Proceeding from the critical position that social reality is constructed through social practices, gaining knowledge about social reality is believed to be possible solely through comprehension. For this reason, the subject of this study has been approached by examining language, shared meanings and relationships among the legal community.To do this, I carried out an ethnographic study within the legal community lasting approximately one year. The objective of this ethnography consisted of understanding the relationships between the actors involved as well as discovering the shared meanings within the legal community.The observations made during this period were meticulously recorded in the Field Diary, which makes up part of the material analysed for this project. The remaining material consists of in-depth interviews with members of the legal community involved in the penal process, as well as with two persons who served sentences in Catalan prisons and their respective partners. Finally, the file on a case of armed robbery was examined.Based on an interest in shared meanings as well as Austin's views that language is a series of acts producing effects, the constructive power of language is acknowledged in this study. Thus, following Fairclough (1992), I distinguish three aspects in the construction of the discourse effects which have been analysed in this dissertation:4. Discourse contributes to the construction of identities and subject positions; 5. Discourse contributes to the construction of relationships among subjects; and6. Discourse contributes to the construction of knowledge and belief systems.Since the study is centred on discourse effects, this analysis has been carried out paying special attention to the following aspects:5. The way in which the credibility of the author of a description is established or undermined;6. Intertextuality;7. Positioning understood as a process of constructing and negotiating identities; and8. The construction of exteriority: producing descriptions that appear to be external or independent from their author.In short, the analysis demonstrates that in the field of law, facts and subjects are constructed as "truths." This study attempts to narrate stories on the truth through the emergence of discourses about what is true and what is false, thus articulating the power - knowledge relationship posited by Foucault.

Aquesta tesi està plantejada en forma de viatges i, per tant, està plena de recorreguts sobre l'experiència d'un mateix com ciutadà/a, de trajectes particulars sobre àmbits de saber concrets, d'etapes particulars viscudes en traspassar els diferents espais quotidians, etc. Tot plegat es converteix en els fonaments que mostren una visió particular (de les moltes visions que una persona pot obtenir) de com la realitat de la Cerdanya s'ha anat transformant al llarg del segle passat, emfasitzant, sobretot, el seu tram final i, destacant abundantment, la impactant metamorfosi que ha sofert al llarg de les dues últimes dècades a partir de la proliferació, al llarg del territori ceretà, del fenomen de les segones residències (sobretot a partir de la inauguració del Túnel del Cadí). Així mateix, tractem d'analitzar com les formes i les interaccions socials de la comarca han evolucionat en el sentit estimat i desitjat per la urbanitat i per la tècnica, és a dir, destaquem la importància que ha tingut la metròpoli barcelonina i la tecnologia en l'evolució social de la comarca. Allò que pretenem explicar amb aquest treball és com la ciutat s'ha estès al llarg del territori català, visualitzar la seva arribada a la Cerdanya i esbrinar quins són els efectes d'aquesta arribada en l'àmbit de l'espai, del paisatge i de la identitat ceretana. En definitiva, allò que tractem de detallar és com el discurs de la ciutat s'ha imposat, ha quedat instituït, al llarg de la demarcació catalana, com la paraula urbana ha pres forma en totes les seves expressions i formes, com les paraules de l'urbs s'han desplaçat fins a llocs que, fins i tot fa poc temps, estaven apartats o en els extrems de la metròpoli.Per poder explicar com ha succeït aquesta metamorfosi (descrita àmpliament en el cinquè apartat), iniciem, prèviament, una reflexió teòrica que gira al voltant de quatre conceptes: l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social, que són analitzats i repensats des del punt de vista d'una Psicologia Ambiental Crítica (etiquetada aquí com a Psicologia Ambiental Espacialitzada). D'aquesta forma, proposem quatre viatges diferents, els quals són una part dels mateixos trajectes que el meu "jo" ha fet per poder escriure el volum (de paraules) que suposa aquest tesi. L'estratègia que utilitzem per fer memòria i recordar de forma més clara aquests desplaçaments, i també per ajudar-vos en les vostres travessies (si us llegiu aquest treball en algun moment), serà que la paraula (escrita o visual) prengui el màxim protagonisme possible. Així doncs, allò que queda escrit és una espècie de guia turística sobre aquests viatges, entesa aquesta en el sentit més pur del terme, és a dir, com aquella guia plena d'indicacions, d'itineraris i de fotografies sobre els llocs més significatius i simbòlics que hem visitat o que heu de visitar. En certa mesura, aquest text es convertirà en una mena d'àlbum ple de fotografies, amb breus explicacions teòriques i quotidianes sobre l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social. Al final de cada un d'aquests quatre viatges trobareu una espècie d'apunt final (a tall de síntesi) sobre aquestes travessies que pretenen emfasitzar, destacar i/o relacionar algun aspecte o concepte concret del trajecte amb el tema que ens ocupa: la transformació de la Cerdanya en una ciutat límit. D'aquesta manera relacionem cada apartat, diguem més teòric, amb la realitat ceretana actual. / This dissertation has the form of a trip and, thus, is full of travelling routes through the experience of the author as a citizen. Those routes exemplify areas of knowledge, particular phases experienced when trespassing daily spaces. They reflect the basis of a particular view (one of the multiple visions a person may have) of how the reality of the Cerdanya has been transformed during the last century emphasizing, mainly in its final stages, and highlighting the shocking metamorphosis that the Cerdanya has undergone in the last few decades. This metamorphosis was largely started in the Cerdá territory as a 'second residential area' phenomenon (mainly since the opening of the Cadí tunnel, which connected metropolitan areas with more rural areas). Also, I try to analyze how social interactions have evolved in the Cerdá County following a pattern imposed for those dwellers coming from the Barcelona Metropolitan Area, which in turn has also affected technological transformations in this rural area. The work presented here tries to explain how the city has been extended toward the rural areas of the Catalonian territory as well as to identify its arrival to Cerdanya and to explore its effects in the spaces, landscapes and identities of the people from Cerdanya. Overall, we try to offer a picture about how the 'urban discourse' has been imposed and formalized in most areas of the Cerdanya reaching areas that, not so long ago, where distant from the metropolis.In trying to explain this metamorphosis (largely detailed in Chapter Five) I began with a theoretical analysis that is anchored in four concepts: space, city, landscape, and social identity. These four concepts are analyzed from a Critical Environment Psychology point of view (here labelled as Spatialized Environmental Psychology). The dissertation details four different trips that parallel an ego-trip undergone by the author when writing this doctoral thesis. Writing is the vehicle that transports us through this trip. The outcome (the written words) resembles a travel guide about these trips, in the purest sense of the term 'travel-guide': a guide full of indications, itineraries, and pictures with brief explanations both theoretical and daily-based, about the space, the city, the landscape and the social identity of residents. At the end of each of the four trips the reader may find a conclusion about the itineraries, that tries to emphasize and highlight/relate particular elements or concepts of the dissertation topic: the transformation of the Cerdanya in a city in the outskirts of the Metropolis. Thus, each chapter combines a theoretical commentary and aspects of the daily live of residents in the actual Cerdanya.

La identitat lingüística valenciana sembla, a primera vista, la d’una regió que forma part de la nació espanyola i de la seua història especifica. Això no obstant, quan s’estudia més a fons el discurs polític que es produeix a la Comunitat Autònoma de València, que ha guanyat un caràcter cada vegada més polèmic sobre tot des de la transició espanyola, remet a una comprensió de la pròpia identitat que no necessàriament coincideix amb el concepte nacional espanyol. En realitat, és un discurs que tracta de determinar la llengua e identitat valenciana autòctona. Què significa ser un valencià que parla valencià? És un parlant de dialecte que per a «entendre’s millor» recorre al espanyol? És el representant d’una llengua independent? És membre d’una família lingüística reprimida a Espanya? I com s’accepta a Espanya? O, com ha de posicionar-se políticament en front del context espanyol? Partint d’aquestes preguntes, fem especial atenció als fronts político-identitaris que han estat representades a les Corts Valencianes entre 2014 i 2016, que seran l’element principal del present treball. Aspirem a reflectir i contextualitzar tant històricament com sociolingüísticament els seus discursos per a arribar a una descripció distanciada i diferenciada de les posicions, percepcions i interpretacions contradictòries sobre el valencià. Partint d’una anàlisi semàntica del discurs de conflicte basat en corpus, mostrarem la gènesi i el desenvolupament de les actuals conceptualitzacions / La identidad lingüística valenciana parece, a primera vista, la de una región que forma parte de la nación española y de su historia cultural específica. Sin embargo, cuando se estudia más a fondo el discurso político que se produce en la Comunidad Autónoma de Valencia, que ha ganado un carácter cada vez más polémico sobre todo desde la transición española, nos remite a una comprensión de la propia identidad que no necesariamente coincide con el concepto nacional español. En realidad, es un discurso que trata de determinar la lengua e identidad valenciana autóctona. ¿Qué significa ser un valenciano que habla valenciano? ¿Es un hablante de dialecto que para «entenderse mejor» recurre al español? ¿Es el representante de una lengua independiente? ¿Es miembro de una familia lingüística reprimida en España? ¿Y cómo se le acepta en España? O, ¿cómo debe posicionarse políticamente frente al contexto nacional español? Partiendo de estas preguntas, prestamos la principal atención a los frentes político-identitarios, que estuvieron representados en las Cortes Valencianas entre 2014 y 2016, que serán el elemento principal del presente trabajo. Aspiramos a reflejar y contextualizar tanto históricamente como sociolingüísticamente sus discursos para llegar a una descripción distanciada y diferenciada de las posiciones, percepciones e interpretaciones contradictorias acerca del significado identitario del valenciano. Basándonos en un análisis semántico del discurso de conflicto basado en corpus mostraremos la génesis y el desarrollo de las actuales conceptualizaciones divergentes, ya que son éstas las que convierten esta «lengua propia» en el ‹símbolo de la divergencia identitaria› dentro de un discurso político producido con y sobre la lengua.

El objetivo principal de esta tesis doctoral es contribuir a caracterizar el género “telediario” como género polifónico mediante un continuum de procedimientos de cita. Con este objetivo, la investigación se suma a los estudios sobre el español que analizan la cita expresa en una perspectiva discursiva, y subrayan cómo cada género discursivo selecciona una tipología de formas de referir el discurso ajeno. Cada una de estas formas responde a un determinado comportamiento funcional según la naturaleza funcional del género en el que se ordena. La investigación se fundamenta en el análisis empírico de un corpus de telediarios emitidos en España por Televisión Española (TVE 1 y La 2) y Antena 3 en 2002, que contribuye a llenar el vacío de corpus de géneros informativos audiovisuales en español. El corpus se presenta con una propuesta de sistema de transcripción y etiquetado que tiene en cuenta las características internas de estos discursos, su superestructura y su contexto extralingüístico. El sistema está ideado para recoger la dimensión audiovisual de los telediarios, observar la interrelación de los códigos verbal, sonoro y visual, y reflejar variedades lingüísticas. Permite, asimismo, alcanzar el objetivo de analizar las formas y estrategias con que los periodistas reproducen las voces ajenas. El análisis de los datos lleva, primero, a ahondar en la superestructura y en la macroestructura de los telediarios transcritos, así como en aspectos pragmáticos de cada informativo que atañen a su intención comunicativa predominante y a su contexto extralingüístico. Concretamente, en el esquema semántico-sintáctico que subyace a la organización discursiva de los telediarios se observan constituyentes comunes y divergentes que diferencian estilos dentro del género: estos estilos determinan, a su vez, estilos en la selección de las formas de citar. El análisis de los datos lleva, asimismo, a validar la hipótesis de investigación de la tesis doctoral: la naturaleza audiovisual y funcional del género telediario determina una selección de formas de discurso referido que lo caracterizan como género polifónico y lo distinguen de otros géneros periodísticos informativos. Así, criterios enunciativos y sintácticos, además del de la literalidad de la cita, distinguen un continuum de formas de citar, organizado sobre las invariantes de Discurso Directo y Discurso Indirecto: discurso directo subordinado, canónico, libre –con o sin imágenes–, y cita audiovisual (canónica y libre); discurso narrado, discurso indirecto en completiva de objeto directo (discurso indirecto canónico, discurso indirecto mimético), discurso indirecto con verbo “dicendi” en inciso, discurso indirecto libre; con o sin imágenes. Las citas directas e indirectas con imágenes y sonidos de la escena enunciativa originaria, así como las citas audiovisuales, individualizan el discurso de los telediarios. Las funciones de las citas dependen de si el nivel de análisis es el del relato (funciones referencial y textual) o el del discurso en situación (funciones persuasiva, explicativa, argumentativa y retórica). La función argumentativa se asocia a las citas indirectas; el resto, a las citas directas. El uso de las citas directas sobrepasa ligeramente el uso de las citas indirectas en los telediarios del corpus: hay, pues, equilibrio en los telediarios españoles entre la interpretación (cita indirecta) y la recreación (cita directa) de los actos de habla reproducidos. El análisis de los datos también ofrece una respuesta a dos preguntas de investigación. Así, la literalidad “ad pedem literae” (citas audiovisuales) individualiza el género telediario. Más allá de las citas audiovisuales, la literalidad ha de seguir entendiéndose como ficción discursiva de literalidad. Por otro lado, existe también un continuum en el comportamiento discursivo y sintáctico de los verbos de comunicación: las necesidades discursivas de objetivación llevan a seleccionar un verbo dicendi objetivador; las necesidades discursivas de subjetivación, un verbo dicendi subjetivador. / This Doctoral Thesis aims to contribute to classify Television News as a polyphonic genre thanks to a continuum of ways of quoting. Research focuses on the empirical analysis of a corpus formed by television news broadcasted in Televisión Española (Spanish channels TVE 1 and La 2) and Antena 3 in 2002. The transcription and labelling system of this corpus reflexes the interrelation of image-sound-text which represents multimodal discourses, such as television news. The analysis of results leads us to look in depth at the superstructure and macrostructure of transcribed television news, as well as its pragmatic aspects related to the predominant communication purpose and the extralinguistic context. in the semantic syntactic schema underlying in the discourse organisation of television news, we can observe common and differing elements which distinguish styles within this genre: these styles also establish styles of quote selection at the same time. The analysis of results also leads us to reaffirm the hypothesis of the doctoral thesis research: the audiovisual and functional nature of the television news genre establishes the selection of ways of quoting that characterises it as polyphonic genre and distinguishes it from other journalistic genres. Syntactic and enunciative criteria, besides literacy in the quote, differentiate a large continuum of ways of quoting, organised upon the poles of direct and indirect discourse. Direct and indirect quotes with pictures and sounds of the source scene and the audiovisual quotes characterize the television news discourse. Quote functions depend on the analysis level, whether it regards the text (referential and textual functions) or the situation (persuasive, explicative, argumentative and rhetoric functions). The argumentative function is associated to indirect quotes, the rest of functions refer to direct quotes. The use of direct quotes is slightly superior to the indirect ones in the television news of the corpus: therefore there exists a balance between interpretation (indirect quote) and recreation (direct quote) in the reproduced speech of the Spanish television news.

Esta tesis se ocupa de describir el modo como se configura lingüísticamente la narrativa de los hechos enjuiciados en el proceso penal español. La finalidad última de esta investigación es doble: de un lado, contribuye con el conocimiento propio de la Lingüística a la mejor comprensión de la administración de justicia; de otro lado, proporciona una descripción precisa de los recursos lingüísticos implicados en el proceso judicial que permite diseñar materiales y métodos para la capacitación comunicativa de juristas. Ese objetivo general se desglosa en los siguientes objetivos específicos: 1. Revisar las principales propuestas que, desde disciplinas diversas, han abordado la dimensión narrativa de la administración de justicia. 2. Confeccionar un corpus judicial ajustado a las características particulares del sistema judicial en España. 3. Proponer un modelo analítico capaz de explicar adecuadamente cómo se configuran discursivamente las narrativas judiciales. 4. Analizar la configuración narrativa desde una perspectiva dinámica y global, que permita dar cuenta de los recursos lingüísticos implicados en la elaboración de las historias de los hechos a lo largo de todo el proceso (en concreto, en los géneros discursivos del escrito de acusación, el escrito de defensa, los interrogatorios, los informes finales y la sentencia) y de cómo producen conocimiento de tipo factual. 5. Contribuir al debate general sobre la faceta narrativa de la justicia, apuntando nuevas líneas de investigación en las que la Lingüística puede aportar conocimientos relevantes al estudio de la administración de justicia. / This thesis deals with the way the narrative is linguistically constructed in Spanish criminal prosecution. The goal of this research is twofold: first, linguistics knowledge is used to the deeper understanding of the administration of justice; on the other hand, this thesis provides an accurate description of the linguistic resources involved in the judicial process, that allows designing materials and communication methods for training lawyers. This general objective is divided into the following specific objectives: 1. Review the main proposals that, from various disciplines, have addressed the narrative dimension of the administration of justice. 2. Develop a judicial corpus fit for study of the specific characteristics of the judicial system in Spain. 3. Propose an analytical model to explain adequately how to set up legal narratives. 4. Analyze the narrative configuration from a global dynamic, that allows to account for the linguistic resources involved in developing the stories of the facts throughout the process (in particular, discursive genres of prosecution statements of the case, the statement of defense, interrogation, final reports and judicial sentence) and how to produce factual knowledge. 5. Contribute to the general discussion on the narrative side of justice, pointing out new lines of research where linguistics can provide relevant knowledge to the study of the administration of justice.