Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona.Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral.En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.).La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball.La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius).Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia. / This doctoral thesis how it says their title focuses on analyzing the construction of the church of Saint Feliu of Girona in the 14th century through the analysis of the books of work preserved on the Archive Diòcesa of Girona.This doctoral thesis esta divided into four deliveries. In the first part the historiography of the church of Saint Feliu de Girona since the 17th century until the present is analyzed. In this section the news that the different authors bring is analyzed and the historiogràfic context of each of the centuries is placed. A very exhaustive study has been carried out in the last publications of the 20th century and beginnings of the 21st century. Once analyzed these fountains|sources? secondary?, in this first part of the work has been gone|passed to analyzing the books of work of the 14th century. The formal aspects and the different court clerks been of carrying out these books of work in charge will be analyzed. This will be the basic documentation to carry out this doctoral thesis.In the second part of the work people will proceed to analyzing the formality and the funding of the Work. It is about an analysis, in a basic way of the admissions, to see which they are the strategies that they are carried out to achieve the maximum of resources for the construction and from the "liturgical" needs of the church of Saint Feliu de Girona. In this section the Work as an entity with the persons who are part of her and the paper|role that corresponds to each of them (the worker, the court clerk, the master builder, the questor) have been analyzed. The promoters and those admissions|incomes that, for its volume, supply the Work ("annates", bowls, etc) with the greatest number of money have also been analyzed.The third part has consisted of the elaboration of the constructive chronology of the church of Saint Feliu de Girona following the obtained information in the books of work corresponding to the expenses. All those works, regarding the construction of the building as well as regarding repairs and maintenance, that have place among year 1349, (it dates from the first book of expenses work) and in year 1391 have been analyzed. In this part people have not entered to analyze in an exhaustive way the people that make the construction of the church in the 14th century possible since this belongs to the contents of the last part of our work.The last part of the work corresponds to the execution of the works. In this part we find four big chapters: the teachers of work, the labor, the materials and the auxiliary means. In each of these chapters the role of the different workers during the construction of the temple, the used materials and its characteristics (stone, wood, binders, etc) has been fallen upon and the auxiliary means used for placing these materials in work. The master builders of the rest of workers have been sorted out since the first play a role differentiated from the seconds. It has been attempted to analyze their salaries and the tasks of each of them in both cases. Regarding the materials has also been proceeded to analyzing from where they are extracted, how they have arrived on foot of work and where they are stored and where they manipulate or where they transform before being placed in work. Of the auxiliary means has been attempted to analyze the functions for which the tools (they turn up all the ones of the profession of gizzard) are used, the wits (to elevate weights), the scaffolds (to be able to work in height) and the framework (to guarantee the initial resistance of the constructive elements).Obviously some conclusions of each of the parts and some final conclusions have been established. The thesis also includes the corresponding gratitude, the preface and the bibliography.

En el contexto de la revolución y la Guerra civil española se desarrolló en las comarcas de Girona un proceso colectivista agrario protagonizado principalmente por jornaleros, payeses sin tierra suficiente (en propiedad o arrendada) para vivir de ella y algunos pequeños y medianos propietarios o arrendatarios. La colectivización agraria en la región, cobijada bajo las siglas de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), afecto principalmente a las grandes fincas o mansos y, en función de factores locales, económicos, sociales y políticos, tuvo una tipología diferenciada y un desarrollo desigual. Los sucesos de mayo de 1937 marcaron el punto de inflexión de la acción colectivista y desencadenaron su progresiva decadencia. Claramente minoritaria frente al reparto de la tierra y la explotación familar de la misma, la opción colectivista, básicamente voluntaria, aunque fracasó como alternativa al modelo de producción y distribución capitalista, intentó establecer unas relaciones sociales basadas en la igualdad económica y en la libertad individual, y fue el referente claro del proceso revolucionario en el campo. FASES: -Julio-octubre 1936: incautación de los medios de producción agraria y constitución de las colectividades. -octubre 1936-abril 1937:participación gubernamental de la CNT, paulatina recomposición del estado y progresivo aislamiento de las colectividades. -Mayo 1937 en adelante fase de decadencia caracterIzada por el ataque legal y político contra las colectividades. -En las comarcas de L'Alt Emporda, el Baix Emporda, La Garrotxa, el Gironès y la Selva (región de Girona) no hubo ningún ataque armado explicito contra las colectividades agrarias.

The research has explored the reality of generational renewal in agriculture in order to understand the entry process, the agricultural practices of young people and their attitudes toward a new agrosocial paradigm. The methodology combined qualitative and quantitative techniques based on a comparative analysis between Southern Ontario (Canada) and Catalonia (Spain). The first result is that the pathway to become a farmer is a process consisting of different phases where each profile shows different needs and abilities. The second result verifies how the practices and attitudes of young people vary depending on the family origin. The thesis also analyzes the most relevant results in policy terms. Finally the research shows the reality of an emerging group of young farmers who put in practice a new agrosocial paradigm. This group is made up by continuers and newcomers and we have called them "New peasantry". / La tesi doctoral ha explorat la realitat del relleu generacional de l’activitat agrària per entendre el procés d’incorporació, les pràctiques agràries de les persones joves i les actituds vers un nou paradigma agrosocial. La metodologia combina tècniques qualitatives i quantitatives a partir d'una anàlisi comparatiu entre el sudoest d'Ontario (Canadà) i les comarques gironines (Catalunya). El primer resultat és que el camí d’incorporació és un procés format per diferents fases on cada perfil de jove mostra unes necessitats i unes aptituds diferents. El segon resultat verifica com les pràctiques i les actituds dels joves varien en funció de l’origen familiar. La tesi també analitza les implicacions en termes politics dels resultats més rellevants. Finalment es mostra la realitat d’un grup emergent de joves que s’incorporen a l’activitat agraria possant en pràctica un nou paradigma agrosocial. Aquest grup emergent està format per pagesia tradicional i nouvinguda i s’anomena “Nova pagesia”.

El percentatge de població immigrant a l'estat espanyol oscil·la al voltant d'un 14%. Les característiques sociodemogràfiques d'aquests col·lectius nouvinguts ha suposat una alteració en la utilització dels recursos públics (sanitat o educació). Si pretenem garantir l'equitat en la prestació d'aquests serveis, cal identificar els factors que influeixen en la seva utilització. Definim i comparem el perfil demogràfic, socioeconòmic, de morbiditat atesa i d'utilització dels serveis sanitaris d'atenció primària pels usuaris immigrants i autòctons de la Regió Sanitaria Girona. Alhora, determinem quins d'aquests factors influeixen en l'accés i en l'ús d'aquests serveis. Les dades analitzades provenen d'un qüestionari administrat a una mostra d'usuaris dels serveis d'atenció primària de la Regió Sanitària Girona durant l'any 2006 i dels registres mèdics de l'Institut Català de la Salut. Les comparacions demogràfiques, socieconòmiques, de morbiditat atesa i utilització dels serveis sanitaris entre immigrants i autòctons es realitzen a través de contrastos paramètrics i no paramètrics. La identificació dels factors que influeixen en el primer contacte i en la freqüentació dels serveis d'atenció primària, es formula mitjançant l'especificació d'un model en dues parts. Els resultats evidencien l'existència de diferències demogràfiques, socioeconòmiques, culturals i d'estat de salut entre immigrants i autòctons. La modelització dels factors que intervenen en l'accés i freqüentació dels serveis d'atenció primària ens indica que realitzar el primer contacte amb els serveis de salut només es veu influenciat per factors relacionats amb la morbiditat. En canvi, una major o menor freqüentació depèn tant de factors relacionats amb la pròpia salut com dels elements socioeconòmics i demogràfics abans esmentats. Addicionalment, l'anàlisi fa evident no es pot considerar el col·lectiu d'immigrants com un tot homogeni, doncs l'origen de l'usuari és un element clau a l'hora de determinar diferents intensitats en l'accés i freqüentació. / The proportion of immigrants in Spain ranges around 14%. Sociodemographic characteristics of these newcomer's groups has meant an alteration in the use of public resources (health or education). If we want to ensure equity in the provision of these services, we must identify the factors that influence their use. We have defined and we have compared demographic profile, socioeconomic status, morbidity and the utilization of primary health care services for immigrant and native users in Girona Health Region. Likewise, we have determined which of these factors influence into the access and into the use of these services. The data come from a questionnaire administered to a sample of users of primary health cares services in Girona Health Region during 2006, and from the medical records of the Catalan Health Institute. Comparisons of demographic, socioeconomic, morbidity and health care services utilization between immigrants and natives are performed through parametric and nonparametric contrasts. The identification of factors that influence into the initial contact and into the frequency of primary care services utilization is formulated by specifying a model in two parts. The results show the existence of differences in demographic, socioeconomic, cultural and health status between immigrants and natives. The modeling of factors that affect access and frequency of primary health care services shows that make the first contact with health services is influenced only by factors related to morbidity. In contrast, a greater or lesser frequency depends on both their own health-related factors such as socioeconomic and demographic elements mentioned above. Additionally, the analysis evidences that immigrants are not an homogeneous collective, so the user origin is a key element in determining access to different intensities and frequency.

El treball desenvolupat en aquesta tesi consisteix en l'adaptació a la llengua catalana d'un model de mesura de la qualitat en el sector serveis, el model servqual, i la seva contrastació a través d'una aplicació empírica al sector de les entitats financeres de les comarques gironines. El primers capítols del treball constitueixen un bloc introductori al tema principal de la tesi, la mesura de la qualitat en el sector serveis, i indiquen la necessitat i la conveniència d'obtenir una mesura fiable de la qualitat per tal d'aconseguir un avantatge competitiu sostenible tant en el mercat nacional com en el mercat internacional actual. El desenvolupament metodològic de la tesi es realitza en dues vessants diferents, per una banda es procedeix a l'adaptació a la llengua catalana de l'instrument de mesura que es vol contrastar, i per l'altra es descriu, es discuteix i s'aplica la metodologia estadística que permet descobrir variables latents, és a dir, constructes no observables directament, a través de l'estudi de la covariació de les variables observables o indicadors adequats. L'objectiu general que es vol aconseguir és l'avaluació de la qualitat percebuda del servei que ofereixen les entitats financeres de la província de Girona. Els objectius específics que es planteja el treball, a part de la obtenció de l'instrument adaptat a la llengua catalana per a la mesura de la qualitat percebuda en el sector de les entitats financeres, són: a) L'estudi de la validesa i de la fiabilitat de l'instrument, així com l'anàlisi de l'estabilitat de les dimensions inherents al model i que porten a la formació del constructe qualitat percebuda. b) L'anàlisi de la relació entre les percepcions i les expectatives com a manera d'avaluar la qualitat percebuda. c) La discriminació deis constructes qualitat, qualitat percebuda i satisfacció i les possibles relacions existents entre ells. d) L'estudi del poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients. e) L'impacte que tenen les característiques socioeconòmiqes deis clients, així com la distinció entre tipus d'entitat (caixes i bancs), en l'avaluació de la qualitat percebuda. L'elecció del sector empíric d'aplicació del treball no ha estat gratuïta i obeeix a dos motius principals. En primer lloc, i a diferència d'altres treballs empírics d'aplicació de l''escala servqual, no es vol fer l' estudi sobre una mostra de conveniència o sobre una llista de clients d'una determinada entitat sinó que planteja l'estudi sobre una mostra aleatòria geogràfica presa sobre el total poblacional censat a les comarques gironines. L' altra motiu l'imposa la mateixa metodologia al exigir que el client ha d'haver pogut escollir lliurament l'entitat que avalua i per tant que el seu judici sobre l'entitat no ha estat condicionat a priori. La mostra s'ha seleccionat realitzant mostreig aleatori simple proporcional a la mesura de l'hàbitat prèvia estratificació dels municipis segons tinguin mida censal inferior als 2.000 habitants, entre 2.000 i 10.000 habitants, entre 10.000 i 50.000 habitants i superior als 50.000 habitants. El total de la mostra de la primera fase (500 persones), s'ha administrat mitjançant entrevista personal per enquestadors entrenats prèviament. El nivell de resposta útil consta de 430 qüestionaris. La mostra utilitzada en la segona fase consta de 150 persones, seleccionades aleatòriament entre les que havien donar resposta valida en la primera fase i l'administració es va fer per correu. Les anàlisis exploradores realitzades mostren la poca estabilitat de les dimensions del model encara que l'escala de les percepcions recull un percentatge de variabilitat superior a l'escala servqual i proporciona valors superiors per l'alfa de Cronbach. Les anàlisis confirmatòries efectuades per a contrastar l'existència de les cinc dimensions del model (tangible, fiabilitat, interès, seguretat i empatia), com a variables latents associades als seus corresponents models de mesura. ens permeten rebutjar-les globalment encara que observem ajustos menys dolents per al' escala de les percepcions que per a l'escala servqual. L'anàlisi en profunditat del model ens porta a la conclusió que els aspectes més significatius en l'avaluació de qualitat són els corresponents a aspectes de seguretat, fiabilitat i interès i que els percentatges de variabilitat explicada són superiors en tots els casos per a l' escala de les percepcions que per al' escala servqual. Atès que l' anàlisi de la bateria servqual indica que les percepcions dels clients només superen les seves expectatives en tres dels ítems corresponents a la dimensió tangible, que les valoracions de qualitat i de satisfacció global són molt bones i que la comparació de les puntuacions mitjanes a les expectatives amb puntuacions mitjanes d'importància dels diferents aspectes avaluats indiquen criteris semblants, concloem que l'escala de les percepcions té un poder explicatiu superior i que la interpretació de l'escala servqual s'ha de contextualitzar en el sentit que no es poden interpretar de la mateixa manera els gaps amb mateixa puntuació, sinó que la diferencia entre percepcions i expectatives és més important si la puntuació donada a les expectatives és més alta. Les anàlisis efectuades a través de proves Anova i interpretades a través d'anàlisis de classificació múltiple indiquen que els aspectes socioeconòmics que més incideixen en les valoracions de qualitat són els que fan referència a la mida de l'hàbitat i al nivell d'estudis. Veiem el paral·lelisme en l'explicació de les dues escales, percepcions i servqual, però sempre a favor de l'escala de les percepcions pel que fa a significativitat i a percentatge de variabilitat explicada. El model estructural saturat entre els constructes que mesuren de manera global la qualitat, les percepcions de qualitat i la satisfacció global, ens permet rebutjar la hipòtesis que es tracta de mesures de tres constructes iguals i ens permet establir relacions entre ells. El modelat amb equacions estructurals de dos models equivalents excepte pel que fa a la direccionalitat entre qualitat i satisfacció entre les percepcions, la qualitat, la satisfacció i el comportament futur del client, ens porta a ajustos completament equivalents. De la mateixa manera, el planteig de models equivalents per discernir quin dels dos constructes, qualitat o satisfacció, és el que causa un efecte directe sobre el comportament futur del client ens porta també a ajustos equivalents. Les principals conclusions del treball són que les percepcions de qualitat dels clients de les entitats financeres de les comarques gironines són molt bones i que els aspectes més importants per a la valoració de la qualitat són els que fan referència a seguretat, fiabilitat i interès. Els aspectes que fan referència a les dimensions tangibles i d'empatia són molt poc significatius estadísticament. Destaca el fet que l'escala de les percepcions té un poder predictiu més alt a nivell individual que l'escala servqual analitzada i que l'escala de les expectatives permet relativitzar la importància de les conclusions extretes a través de l'escala de les percepcions. S'ha comprovat la validació de criteri de l'instrument a través de la predicció del comportament futur del client en l'ajust estructural realitzat i la fiabilitat de l'instrument s'ha comprovat a través de la prova test-retest efectuada entre les dues fases del treball empíric sobre la mateixa mostra de persones en dos moments de temps. Qualitat i satisfacció són la mesura de dos constructes diferents entre els que no hem pogut decidir el sentit de causalitat. El poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients es mesura a través d'un efecte indirecte a través de les variables de qualitat i de satisfacció global i és significatiu. Les variables socioeconòmiques són importants per entendre millor el comportament dels diferents sectors de mercat així com dels dos tipus d'entitat avaluades (bancs i caixes). L' escala servqual és un esquelet vàlid per a la mesura de la qualitat dels serveis però cal un treball qualitatiu previ a la seva implantació en un sector concret per recollir una part més gran de la variabilitat de les respostes i la seva força està en la utilització repetida al llarg del temps per captar canvis tant en les expectatives com en les percepcions de qualitat dels clients. / During the last years the attainment of quality has become a goal of business environment and, moreover, quality has been proven to be an important tool in the obtaining of sustainable competitive advantages. The measurement and the control of quality in services have a distinctive feature in the sense that focus is put on perceived quality. In services, intangibility is a fact and firms have to strengthen in customers and in the way in which customers form and update their perceptions about quality. In this thesis we adapt the servqual model to the Catalan language in order to analyse customers of financial institutions services in the area of Girona, Spain. A population study is realised. A distinctive feature of our analysis with respect to the majority of previous ones is that ours is a population study. That is to say, instead of directly address on customers of a firm we randomly sampled the population of the province of Girona, Spain. In particular, first stratified random sampling and then simple random sampling within each stratum are applied. Total population reported by the last census (1995 local elections) was N= 421487. The stratum considered were for towns below 2000 inhabitants, between 200 l and 10000 inhabitants and between 10001 and 50000 inhabitants.The questionnaires were individually administered during a face-to-face interview in the home of the individuals of the sample for previously entrained interviewers.Expectatives are specifically analysed. Our aim is to compare such expectatives with perceptions about services. Using the modified servqual methodology, the dimensions of quality are analysed using factor analysis, relative weights for each one of these dimensions and a causal model relating perceived quality, experienced satisfaction, global quality and future intentions of customers about the firm is estimated.The adaptation of the model to the reality is discussed and some proposals about the sampled sector (financial institutions) and the analysed area (the province of Girona) are commented.In addition, anova was used to determine if there were differences among the various sociodemographic categories in regard to each service quality item and each service quality dimension. Posterior MCA were realised to test the overall effect of the different sociodemographic categories on each dimension of service quality.

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII). / The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau), from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. The main sources of information are the pastoral bishop visits. These series are well preserved in the Arxiu Diocesà de Girona and the Arxiu Episcopal de Vic. We also have added some other documents: parish registers, notary books (from Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) and bishop printed material. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic, and the artistic, architectural and archaeological evidences. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise.

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar.Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum. / Title of the dissertation: Educational policies and legislation on the unitary and cyclic school1.Development and present situation within the region of Girona (1970-1998). This dissertation has four main challenges: 1) to analyze the Spanish and the Catalan legislations on the unitary and cyclic school -also very well-known as rural school, incomplete school or small school- from the end of the 19th Century until today; 2) to analyze the theories and the reality of the educational policies that apply to this type school since the end of the 19th Century until the present time; 3) an in depth analysis of the development of the school districts within Girona, specially the unitary and cyclic school, in the1970-1998 period; 4) to define the main characteristics of the unitary and cyclic schools within Girona running in the academic year 1997-98. All those challenges have been accomplished by means of a theoretical framework and a concise methodology. There are also two main theoretical aspects: 1) The unitary and cyclic school has been notably transformed since the 1970's up until today; 2) The unitary and cyclic school has a very powerful pedagogical, relational and human potential due to its "lacks" and "limits". The small school has been positively developed through: 1) the roles adopted by "rural teachers", parents, pedagogical renovation movements, EI Secretariat d'Escola Rural de Catalunya2, the labor unions and some political parties, the Department of Education, and the Grup Interuniversitari d'Escola Ruraf. A favorable discourse and a social revaluation in small villages also contributed to the improvement of the rural school. The unitary and cyclic school has a much more privileged scene to provide a more flexible and open education to their alumni. The cause of this "privilege" is what has been long considered to be lacking or also known as "structural limit": a small number of alumni, small number of classrooms, few teachers, and a small district. All those elements are the basic characteristics of the unitary schools and not so much of the cyclic schools, and provide what B. Bernstein called an "integrative pedagogical text, a weak framework of the social relationships and an invisible pedagogy'. They all act in favor of the democratic educative culture. Our methodology is plural and combines quantitative and qualitative methods. We accomplished our goals by means of filtering and interpreting the laws regarding our research, as well as a global analysis of such laws and the statistics provided by several school censuses. We filtered Els Fulls d'Estadística i els Fulls d'organifzació pedagògica4, published by the Department of Education and the Education Office (MEC). We also provided a survey to the directors and teachers of all the unitary and cyclic schools, interviewed eight specialists of the Rural School and we did field work and observation in a few schools. 1 A school with single classroom and teacher for all grade levels2 Organization that manages the various rural schools of Catalunya. 3 Interuniversity group for rural schools. 4 Statistics reports of the Department of Education and the Education Office.

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior. / Throughout the nineteenth century, the way in which the principles of equality and freedom of education were regulated by Spanish law shows us those areas where church and state, conservatives and revolutionaries, faced off for the control of youth; it also shows us how education was crucial to the future of society for the men who lived in these ages. In this context, and under the revolutionary educational policy of liberal sexennium, a university was born and lived for four years from 1870 to 1874, the Universitat Lliure de Girona (The Girona Open University). This University claimed to be the heir to the ancient university closed down by the king Felipe V, and it tried to find its place in the complex ideological Catalan and Spanish map in the sexennium. Along this research we'll see whether or not it was possible to establish a university far from the canons of scientific and academic orthodoxy settled in the precedent Elizabethan ages. After this reading we should be able to determine whether or not Universitat Lliure de Girona could meet the educational needs in Girona of the last third of the nineteenth century, while maintaining the requirements and demands of higher education.

The first protective activities of historical and archaeological heritage in the province of Girona (Catalonia, Spain), although some earlier precedents, were produced from the third decade of the nineteenth century. These arose as a reaction to this terrible destruction suffered as a result of the introduction of the liberal state and the disappearance of several regular orders. Preservationists actions were carried out by some pseudo-public entities, which acted at the request of local authorities. These entities include the the Diputación Arqueológica, the Sociedad de Amigos del País and the Comisión de Monumentos. These corporations, with significant human and economic constraints, began activities as important as the beginning of the excavations of the site of Ampurias, the formation of a provincial museum in Girona and the restoration of the monastery of Ripoll. / Les primeres actuacions protectores del patrimoni històric i arqueològic a l’actual província de Girona, tot i haver-hi alguns precedents anteriors, es produïren a partir de la tercera dècada del segle XIX. Aquestes sorgiren com a reacció a les terribles destruccions que patí aquest com a conseqüència de la instauració de l’Estat liberal i la desaparició dels ordres regulars. Les actuacions proteccionistes es vehicularen, majoritàriament, a través d’un seguit d’ens pseudo-públics, que actuaren a instancia de les administracions locals (Diputació i Govern Civil). Entre aquestes entitats cal destacar la Diputació Arqueològica, la Societat d’Amics del País i la Comissió de Monuments, per esmentar només unes quantes. Entitats que amb els seus escassos mitjans humans i materials endegaren activitats tan importants com: l’inici de les excavacions del jaciment d’Empúries, la formació d’un museu provincial a Girona i la restauració del monestir de Ripoll. / Las primeras actividades protectoras del patrimonio histórico y arqueológico en la actual provincia de Gerona, aunque hay algunos precedentes anteriores, se produjeron a partir de la tercera década del siglo XIX. Estas surgieron como reacción a las terribles destrucciones que sufrió este como resultado de la instauración del Estado liberal y la desaparición de los diversos órdenes regulares. Las actuaciones proteccionistas se vehicularon, mayoritariamente, a través de una serie de entidades pseudos-públicas, que actuaron a instancia de las administraciones locales (Diputación y Gobierno Civil). Entre estas entidades cabe destacar la Diputación Arqueológica, la Sociedad de Amigos del País y la Comisión de Monumentos, por citar solo unas cuantas. Entidades que con sus escasos medios humanos y materiales iniciaron actividades tan importantes como: el inicio de las excavaciones del yacimiento de Ampurias, la formación de un museo provincial en Gerona y la restauración del monasterio de Ripoll.

The author explores into the relationship between science and Church during a period of history in Catalonia in which the Church carried out a series of top level scientific measures, such as the school of geology of the Barcelona Seminar and the provincial geological map. At a time when science is used as a weapon to discredit the Catholic doctrine of religious belief in general, we've analyzed the response of Church through studying priest education and religious schools, its vision of science, speeches of scientific works carried out by priests, to conclude that the desire of conciliation with science and necessity of defending faith encouraged the updating of the ecclesiastical institution in some scientific disciplines. Later, the social prestige and authority given by science also helps to explain certain scientific “vocations", in particular, the strategy of Jesuits that gave as a result the scientific complex of Roquetes (Tortosa). / L'autor explora en les relacions ciència i Església en un període de la història de Catalunya en el qual l'Església dugué a terme tot un seguit d'accions científiques de primer nivell, com ara l'escola de geologia del Seminari barceloní i el mapa geològic provincial. En una època que la ciència és usada com a arma per desprestigiar la doctrina catòlica i les creences religioses en general, hem analitzat la resposta eclesiàstica a través de l'estudi de l'educació sacerdotal i dels col•legis religiosos, la visió de la ciència que en tenien, els discursos i obres científiques protagonitzades per eclesiàstics, per arribar a la conclusió que la voluntat de conciliació amb les ciències i la necessitat de defensar la fe estimularen la posada al dia de la institució eclesiàstica en algunes disciplines científiques. Més endavant, el prestigi social i l'autoritat que donava la ciència també ajuda a explicar determinades "vocacions" científiques i, en concret, l'estratègia de la Companyia de Jesús que donà com a resultat el complex científic de Roquetes (Tortosa).