• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 120
  • 46
  • 10
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 185
  • 185
  • 89
  • 49
  • 46
  • 44
  • 35
  • 32
  • 31
  • 29
  • 27
  • 24
  • 23
  • 22
  • 19
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
71

Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil

Serra i Sala, Rosa, 1956- 02 February 2007 (has links)
Durant la Guerra Civil, els quàquers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a través de les cantines per evitar desplaçaments que desarrelessin encara més els infants refugiats. Després van veure la necessitat de recolzar i organitzar colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts. La xarxa que van establir els quàquers fou coherents, cohesionada i eficaç. També van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitària de procedència estrangera a través d'una Comissió Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera òptima l'ajut econòmic i en espècies que arribava de diferents països. La seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides. / During the Civil War, the Quakers set out three objectives in their work.The points of conflict had to be detected, providing direct help and feeding the children through the canteens in order to avoid movements that would disorientate the child refugees even further. They then saw the need to focus on and organise children's holidays in the country and the mountain in order to take them away from the unhealthy and destructive aspects, improve their health and education and overcome their state of malnutrition. All the witnesses with whom I have been lucky enough to speak with were grateful. The third was to coordinate some sources of humanitarian aid from abroad through the International Commission in order to unify the work criteria, make the utmost of the resources and to best channel both economic aid and aid in kind that arrived from different countries. Their support was excellent and they saved many lives.
72

Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil

Hervas Puyal, Carlos 14 March 2005 (has links)
La Tesi recull els intents d'orientar l'assistència sanitaria i social dels ciutadans de Catalunya per part dels governs amb capacitat de decisió autonòmica, en una línia que va des de les realitzacions de la Mancomunitat fins a les activitats dels consellers responsables de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana.L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 obre un nou capítol durant el qual tots els elements de la vida del país i la seva gent es veuen trasbalsats pels efectes de la guerra. Dos fenòmens alteren l'aparell sanitari: les conseqüències dels fets bèl·lics modifiquen les necessitats habituals i la politització de les seves estructures transforma l'organització.El període de la Guerra Civil es divideix en tres etapes cronològiques. La primera comprèn des de l'inici de l'aixecament el juliol del 36 fins al mes d'octubre del mateix any, quan els anarcosindicalistes entren a formar part d'un nou govern de concentració. S'estudia principalment el paper del Comitè Sanitari de Milicies Antifeixistes i la resposta de la Conselleria de Sanitat davant del "nou ordre". La segona etapa s'estén des de l'octubre de 1936 fins als mes de maig de 1937, data que marca la fi de l'hegemonia anarquista. L'actuació del metge Félix Marti Ibáñez, Director general del Departament, i el paper del Consell de Sanitat de Guerra omplen el capìtol. La tercera etapa recull la darrera fase de la guerra a Catalunya, fins el mes de gener de 1939. La conselleria ha de fer front als problemes dels bombardeigs, dels refugiats, de la manca de queviures i de l'empitjorament de les condicions higièniques i sanitàries de la població. La progresiva militarització de la Sanitat es tradueix en la creació i ampliació de la xarxa d'Hospitals de Sang.El final de la guerra, amb els problemes sanitaris dels civils i soldats que marxen cap a l'exili marca la fi de l'estudi. / En este trabajo se estudia la política y la organización sanitarias llevadas a cabo por el Gobierno de Cataluña durante el período que abarca desde la proclamación de la Segunda República en abril de 1931 hasta el final de la Guerra Civil a principios de 1939.Durante los primeros años del régimen republicano, y tras unas primeras medidas de contenido circunstancial, la aprobación del Estatuto de Autonomía permite al gobierno catalán iniciar una discreta labor legislativa, que se verá interrumpida por los sucesivos cambios de orientación política. Destaca en este período el protagonismo del consejero Josep Dencàs.El período de la Guerra Civil se divide en tres etapas cronológicas. Durante la primera (julio-octubre de 1936) se estudia principalmente el papel del Comité Sanitario de las Milicias Antifascistas y la respuesta de la Consejería de Sanidad ante el "nuevo orden". La segunda etapa (octubre 1936- mayo 1937) termina con el fin de la hegemonía anarquista. La actuación del médico Félix Martí Ibáñez, Director General de Sanidad y Asistencia Social, y el papel del Consejo de Sanidad de Guerra llenan este capítulo. Durante la tercera etapa (mayo 1937-enero 1939) la Consejería se enfrenta a los problemas que plantean los bombardeos aéreos, los refugiados, la falta de alimentos y el empeoramiento de las condiciones higiénicas y sanitarias de la población. Finalmente, la progresiva militarización de la Sanidad se traduce en la creación y ampliación de una extensa red de Hospitales destinados a acoger a los combatientes heridos y enfermos. / In this work we study the sanitary politic and organization developed by the Catalunya Government during the period between the proclamation of the Second Republic in Abril 1931 and the end of the Civil War at the beginning of 1939.In the early stage of the Republican Régime, and after the first arrangements, the approval of the Autonomy Statute allowed the Catalan Government to start a reasonable legislative labour, which was often interrupt by the several political changes. To point up during this period the importance of the Councillor Josep Dencàs.The Civil War Period is divided in three chronological stages. During the first stage ( July- October 1936) the role of the Sanitary Committee of the Antifascist Militia and the answer of the Health Ministry towards the 'new order' was studied.The second stage ( October 1936- May 1937) finished with the end of the Anarchist hegemony. To remark the work of the doctor Felix Martí Ibañez, Sanitary and Welfare Managing Director, and the role of the Military Health CouncilDuring the third stage ( May 1937- January 1939) the Ministry faced the problems of the raids, refugees, shortage of food and the deterioration of health and hygienic people conditions. Finally, the progressive militaritation of the Public Health led to the creation of a wide system of hospitals to assist wounded and sick people.
73

De mujeres, palomas, y guerra: gritos y silencios en \'La plaza del diamante\' de Mercè Rodoreda / Das mulheres, pombas e guerra: gritos e silêncios em \'La plaza del diamante\' de Mercè Rodoreda

Josefa Buendia Goméz 29 March 2007 (has links)
Este trabajo presenta un análisis de la obra La Plaza del Diamante, de Mercè Rodoreda. A partir de la protagonista Natalia, sujeto femenino construído en la novela, descubrimos huellas de la vida de mujeres en la Guerra Civil Española. Como lectora sentimos el reto y la oportunidad de poder colocar contenido en las indeterminaciones y vacíos ofrecidos por el texto, a partir de nuestro propio repertorio, ya que el proceso de lectura ayuda a descubrir las posibilidades del texto, y ofrece elementos para nuevas transformaciones y ajustes. El análisis está situado dentro de la crítica literaria feminista, haciendo uso de género, como categoría analítica que desvela, en los diferentes campos del conocimiento, entre los que se encuentra la literatura, cómo la construcción de discursos, la creación de símbolos y de estructuras instituyen la inferiorización, subordinación y exclusión de las mujeres de los espacios de poder. Entre las instituciones responsables de las relaciones jerárquicas, que se establecen entre hombres y mujeres, se encuentra el sistema de guerra, ya que es en la guerra donde se determinan los roles y funciones entre los sexos. La relación que, en el texto, se establece entre palomas y guerra, ayuda a desvendar las hipocresías y ambigüedades que existen en el sistema bélico. El uso y la manipulación de discursos y símbolos religiosos contribuyen, también, a la subordinación y sumisión de las mujeres, tanto en el espacio familiar como social. / Este trabalho apresenta uma análise da obra La Plaza del Diamante, de Mercè Rodoreda. A partir da protagonista Natalia, sujeito feminino construído na novela, descobrimos marcas da vida de mulheres na Guerra Civil Espanhola. Como leitora sentimos o desafio e a oportunidade de poder colocar conteúdo nas indeterminações e vazios oferecidos pelo texto, a partir de nosso próprio repertório, uma vez que o processo de leitura ajuda a descobrir as possibilidades do texto e oferece elementos para novas transformações e ajustes. A análise está situada dentro da crítica literária feminista, fazendo uso do gênero, como categoria analítica que desvela como a construção de discursos e a criação de símbolos e de estruturas instituem a inferiorização, subordinação e exclusão das mulheres dos espaços de poder, nos diferentes campos do conhecimento, entre os que se encontra a literatura. Dentre as instituições responsáveis pelas relações hierárquicas, que se estabelecem entre homens e mulheres, encontra-se o sistema de guerra. É aí que se determinam os papéis e funções entre os sexos. A relação que, no texto, se estabelece entre pombas e guerra, ajuda a desvendar as hipocrisias e ambigüidades existentes no sistema bélico. O uso e a manipulação de discursos e símbolos religiosos contribuem, também, para a subordinação e submissão das mulheres, tanto no espaço familiar como no espaço social
74

Memória e ficção em \'Retahílas\' e \'El Cuarto de Atrás\', de Carmen Martín Gaite / Memoria e ficción en Retahílas e El cuarto de atrás de Carmen Martín Gaite

Luzimeire Lima da Silva 23 June 2006 (has links)
Esse estudo tem como objetivo analisar como se desenvolve o processo de rememoração, como base da ficção, em dois romances de Carmen Martín Gaite: Retahílas (1974), produzido durante a ditadura franquista e El cuarto de atrás (1978), que começou a ser escrito no mês da morte de Franco em 1975. Nossa análise tem como foco a reconstrução da história das narradoras-protagonistas que, já adultas, evocam os anos da adolescência e da infância e de cujas evocações surgem fatos históricos vivenciados por elas. Esta relação entre literatura, memória e história é uma marca que concerne somente a estes dois romances dessa autora. Dessa forma, analisaremos este ir e vir das narradoras, em busca de um interlocutor ideal, numa tentativa de recompor um período histórico que marcou de maneira contundente o povo espanhol. Para tanto, estudaremos as articulações entre narradores-protagonistas, personagens, tempo, espaço, matéria narrada e História. / Ese estudio tiene como objetivo analisar como se desarrolla el proceso de rememoración, como base de la ficción, en dos novelas de Carmen Martín Gaite: Retahílas (1974), producido durante la dictadura franquista y El cuarto de atrás (1978), que empezó a ser escrito en el mes de la muerte de Franco en 1975. Nuestra análisis tiene como foco la reconstrucción de la historia de las narradoras protagonistas que, ya adultas, evocan los años de la adolescencia y de la infancia y de cuyas evocaciones surgen hechos históricos vividos por ellas. Esta relación entre literatura, memoria e historia es una huella que concierne solo a estas dos novelas de esa autora. Así, analisaremos este ir y venir de las narradoras, en búsqueda de un interlocutor ideal, en un intento de recomponer un periodo histórico que dejó huellas contundentes en el pueblo español. Para tanto, estudiaremos las articulaciones entre narradores protagonistas, personajes, tiempo, espacio, materia narrada e Historia.
75

Peguem a foice e vamos à luta: questões agrárias como determinantes do início de guerra civil, análise global, 1969-1997 / Peguem a foice e vamos à luta : questões agrárias como determinantes do início de guerra civil, análise global, 1969-1997

Zimerman, Artur 20 December 2006 (has links)
As guerras civis começaram a ser estudadas quantitativamente há poucos anos, com número de publicações crescente na área. Os determinantes do início de guerra civil foram paulatinamente desvendados por meio de pesquisa empírica. Alguns resultados são de que elas ocorrem geralmente em países de baixa renda; em países que são dependentes da exportação de produtos naturais; que obtiveram sua independência há poucos anos; que tiveram conflitos recentes; cujas populações apresentam características etno-lingüísticas ou religiosas um pouco heterogêneas e polarizadas; que têm a presença de um regime ao mesmo tempo com peculiaridades autoritárias e democráticas e que apresenta instabilidade política; em países que se encontram em terrenos de difícil acesso, como áreas montanhosas ou florestas densas; dentre outros. Embora essas guerras ocorram geralmente em zonas rurais e as massas participantes são formadas particularmente por camponeses, em busca de melhores e mais dignas condições de vida, mesmo que conduzidos por líderes urbanos e instruídos, a academia não deu a devida atenção empírica a essas questões até o momento, apesar de tratá-las, em parte, numa literatura mais antiga e qualitativa. A proposta desta tese é abordar assuntos de natureza agrária analisados empiricamente, com o intuito de incluir os fatores agrários no conjunto dos determinantes de guerras civis com os quais a literatura já trabalha. Foram abordados temas relevantes relacionados às questões agrárias para verificar se são determinantes de guerra civil. Entre eles, o papel da demografia rural e da concentração de terra, o nível de produtividade no campo, além do tipo de camponês. Ao final, foram encontrados resultados estatísticos relevantes que endossam os fatores agrários como parte do composto que levaria ao início da guerra civil. Mesmo que a concentração de terra não tenha sido efetivamente comprovada como determinante para que guerras civis ocorram, os outros três fatores agrários confirmaram-se como determinantes desse evento, em conjunto com os outros fatores que a literatura aborda. Não se podem ignorar fatores agrários na ocorrência de guerras civis se estas eclodem em zonas rurais, têm os camponeses como os principais participantes nas massas rebeldes, e suas adesões à luta armada originam-se das questões agrárias não resolvidas. / The quantitative study of civil wars started few years ago, with an increasing number of publications in that field. The determinants of civil wars? onset were built gradually by empirical research. Some of their results show that they occur in: poor and developing states; dependent natural resources export countries; young states; countries with recent conflicts, states with a small heterogeneous population, polarized or dominant; places where the political regime is hybrid and politically unstable; terrain of difficult access, with lots of mountains or dense forests; etc. Despite these wars occur at large in rural regions where the peasants are the main actors looking for a better and dignified life, even if their leaders are urban and educated individuals, the scholars did not deserve the appropriated empirical and quantitative attention to agrarian issues, as they do with other mentioned civil war determinants. This thesis proposal approaches the agrarian themes quantitatively, with the aim to include the agrarian indicator within the civil wars? determinants. The relevant questions whose will be dealt are: which kind of peasants participate in civil wars? Which tasks have the concentration of land, the rural demography, and the level of agricultural productivity to the civil war onset? At the end, the statistical results are relevant and they have confirmed the agrarian indicator as part of the determinants of civil wars? onset. Even if the concentration of land did not achieve the expected outcome, mainly because of data problems than due to variables? relationship, the other determinants were pertinent and suitable.
76

Locus e ecos da ética libertária:- a novela ideal e a propaganda anarquista espanhola / Locus and the libertarian ethics: the \'novela ideal\' and the Spanish ideological anarchist propaganda

Martin, Ivan Rodrigues 29 March 2006 (has links)
Durante a Guerra Civil Espanhola (1936-1939), operou-se um intenso debate ideológico entre as forças políticas que se confrontavam nos campos de batalha. Canções e cartazes de guerra foram eficientes instrumentos de divulgação das idéias de anarquistas, comunistas e nacionalistas. Tal debate, porém, já se havia anunciado nas duas primeiras décadas do século XX, quando esses grupos políticos veicularam suas ideologias através de textos ficcionais dirigidos às massas. Naquele contexto, o pensamento defendido pelos anarquistas circulou em mais de seiscentas novelas da série Novela Ideal, que visavam sobretudo à conscientização de seus leitores. O núcleo deste trabalho é a análise da ética libertária dessa produção ficcional que se constituiu como outro pólo de interlocução coerente com as demais formas de expressão usadas pelos anarquistas. Apesar da repressão a essa utopia, ela continua mobilizando, em outros lugares e tempos históricos, representações artísticas que atestam a permanência dos ideais ácratas como se observa, por exemplo, no texto O curto verão da anarquia e no filme Terra e Liberdade. / During the Spanish Civil War (1936-1939) an intense ideological debate was staged among the political forces that confronted each another on the battlefields. War songs and posters served as efficient tools for the disclosure of the ideas of anarchists, communists and nationalists. Said debate, however, had already been announced in the first decades of the 20th century, when these political groups transmitted their ideologies through fictional texts targeting the masses. In that context, the line of thought defended by anarchists circulated in over six hundred titles of the Novela Ideal series, which pursued the awareness of their readers above all. The core of this study is the analysis of the libertarian ethics of this fictional production, which constituted another point of dialogue in line with the other means of expression used by the anarchists. In spite of the repression of this utopia, it continues mobilizing, in other places and historic times, artistic representations that attest to the permanence of anarchists ideas as seen, for example, in the text entitled The short summer of anarchy and in the movie Land and Freedom.
77

E onde esteve o povo? Nacionalidade e exclusão no período da Guerra Civil Americana (1861-1865) / And where was the people? Nationality and exclusion in the American Civil War Era (1861-1865)

Barlach, Breno Herman Mendes 19 August 2016 (has links)
Esta dissertação se debruça sobre as linguagens políticas que alimentaram os debates ao redor da Guerra Civil Americana (1861-1865), em especial quanto às concepções de cidadania em questão. Os debates analisados se concentram em disputas constitucionais sobre o local da soberania (estadual ou federal); nas noções de liberdade parcialmente distintas, formuladas nos estados escravistas do Sul dos Estados Unidos e nos estados livres do Norte; e na forma como a inclusão negra foi pensada e implementada durante o conflito. Ao confrontar os avanços de inclusão civil do negro no período da Reconstrução (1865-1877) com os retrocessos do último quarto do século XIX, somos levados a questionar a capacidade de legislação inclusiva alterar as concepções de povo racialmente limitadas. Concluímos que a formulação de um novo contrato social após a abolição (em 1865) não foi suficiente para reestruturar ideais de nacionalidade baseadas em uma ancestralidade anglosaxã e protestante. / The present masters thesis focuses on the political languages found on the debates around the American Civil War (1861-1865), notably those related to different conceptions of citizenship. The analyzed debates are divided between constitutional disputes over the locus of sovereignty (the states or the Union); two different notions of freedom, formulated on the slave states of the South and the free states of the Nort; and in how black inclusion was justified and implemented during the conflict. As we confront the advances of black inclusion during Reconstruction (1865-1877) with the rebound seen on the last quarter of the nineteenth century, we question the capacity of inclusive legislation to alter conceptions of we the people that are racially delimited. We conclude that the new social contract ratified after abolition (in 1865) was insufficient to restructure nationality ideals based on Anglo- Saxan and protestant ancestralities.
78

La Segona República a la Marina Alta (1931-1939)

Ballester Artigues, Teresa 13 February 1996 (has links)
No description available.
79

O cinema e a querela de mem?rias do franquismo na Espanha contempor?nea : os casos de silencio roto e el laberinto del fauno

Hyp?lito, Bruno Kloss 26 March 2013 (has links)
Made available in DSpace on 2015-04-14T13:47:57Z (GMT). No. of bitstreams: 1 447479.pdf: 1553401 bytes, checksum: 8b04a30101292465b986a9f463d637bf (MD5) Previous issue date: 2013-03-26 / The approval of Historical Memory Law happened in a time of troubled political and social regarding the memories of the victims of the Spanish Civil War and and Francoism. This complaint about the losers memories has been treated since the Democratic Transition, started after Francisco Franco s death in 1975. Cinema, as cultural demonstration, was used throughout all Francoism either to legitimate the State speeches or to contest them. With the consolidation of democracy in Spain, it was not different: many film productions continued building their own narratives about the recent past of the country. Thus, the present term paper aims at analyzing how the films Silencio Roto (Montxo Armend?riz, 2001) and El Laberinto del Fauno (Guillermo del Toro, 2006), through the respective representations about the Francoist repression against guerrilla Maquis in the first years of the Spanish dictatorship, they acquire other meanings when analyzed in their corresponding production contexts. Through the film analysis, it was searched in the intrafilmic elements (present representations in the sequences, scenes and characters) and extrafilmic analysis (details about the production and its context) evidences about the movie makers positioning regarding Duty of Memory in Spain. From this point, conter-analysis has allowed inserting both films in the political and social debate about the dispute of memories in Spain in the 2000s. The importance of this research lies in the usage of film source as an analysis object, as well as its approach with questions regarding Memory areas which allow a narrative juxtaposition with historiography. / A aprova??o da Lei de Mem?ria Hist?rica deu-se em meio a conturbados debates pol?ticos e sociais sobre as mem?rias das v?timas da Guerra Civil espanhola e do Franquismo. Essa querela sobre as recorda??es dos perdedores vem sendo tratada desde a Transi??o Democr?tica, iniciada ap?s a morte de Francisco Franco, em 1975. O cinema, enquanto manifesta??o cultural, foi utilizado ao longo de todo o Franquismo ora para legitimar os discursos do Estado, ora para contest?-lo. Com a consolida??o da democracia na Espanha, n?o foi diferente: muitas produ??es f?lmicas continuaram construindo narrativas pr?prias sobre o passado recente do pa?s. Neste sentido, a presente disserta??o tem como objetivo analisar de que forma os filmes Silencio Roto (Montxo Armend?riz, 2001) e El Laberinto del Fauno (Guillermo del Toro, 2006), atrav?s de suas respectivas representa??es sobre a repress?o franquista contra a guerrilha Maquis nos primeiros anos da ditadura espanhola, adquirem outros significados quando analisados em seus correspondentes contextos de produ??o. Atrav?s da an?lise f?lmica, buscou-se nos elementos intraf?lmicos (representa??es presentes nas sequ?ncias, cenas e personagens) e extraf?lmicos (detalhes sobre a produ??o e seu contexto) evid?ncias sobre os pr?prios posicionamentos dos cineastas com rela??o ao Dever de Mem?ria na Espanha. A partir disso, a contra-an?lise possibilitou inserir ambas as pel?culas no debate pol?tico e social sobre a disputa de mem?rias na Espanha dos anos 2000. A import?ncia desta pesquisa reside na utiliza??o da fonte f?lmica enquanto objeto de an?lise, bem como sua aproxima??o com as quest?es relativas ? Mem?ria ?reas que possibilitam uma justaposi??o narrativa com a pr?pria historiografia.
80

Sons da guerra civil espanhola no canto de Montserrat Roig / Sounds of de Spanish Civil War in Montserrat Roig\'s singing

Silva, Daniel Carlos Santos da 25 September 2017 (has links)
Esta dissertação trata do livro de contos El canto de la juventud (1990), escrito por Montserrat Roig (1946-1991), e busca discutir os possíveis modos como a memória se configura ficcionalmente através da ótica feminina em torno à noção de biblioteca. Na obra delineia-se um passado que remonta ao período do pós-guerra civil espanhola, o que leva à reflexão sobre a conjuntura histórico-social relacionada com a contenda. São destacados aspectos biográficos de Montserrat Roig, bem como relativos à sua produção literária e não ficcional, marcada pela presença da língua catalã e da mulher, com vistas a embasar a leitura das narrativas que, em um primeiro momento, sinaliza para o processo composicional da lembrança e, posteriormente, aprofunda essa ideia. Esta análise está centrada nos contos El canto de la juventud, A salvo de la guerra y de las olas, Madre, no entiendo a los salmones e Antes que merezca el olvido, que propiciam o exame acerca do exercício rememorativo, configurado também pelo esquecimento e pela criação imaginativa do passado. / This dissertation on the short story book El canto de la juventud (1990) by Montserrat Roig (1946-1991) is aimed at discussing how memory is fictionally designed from a feminine perspective based on the notion of library. The past exhibited in the stories traces back to the post-Spanish Civil War years, which leads us to reflect on the circumstances of the conflict. In order to support our study of those narratives, we highlight some biographical aspects of Montserrat Roigs life and provide information on her literary and non-fictional works, imprinted by the Catalan language and the female presence. At first, we point out the compositional process of memories, which we further elaborate. Such analysis focuses on the short stories El canto de la juventud, A salvo de la guerra y de las olas, Madre, no entiendo a los salmones and Antes que merezca el olvido, once they allow us to examine the remembering exercise, also formed by oblivion and the imaginative recreation of the past.

Page generated in 0.0551 seconds