Abordamos los desencuentros comunicativos y las percepciones de un grupo de inmigrantes sobre la sociedad en la que viven, sobre sus miembros, sus culturas y sus lenguas. Con una perspectiva interdisciplinar y cualitativa, combinando técnicas de la etnografía y del análisis del discurso, analizamos, por un lado, el discurso de tres pakistaníes y su posicionamiento respecto a sus experiencias con los autóctonos en Barcelona y, por otro, las estrategias lingüísticas y sociales que se ponen en juego en los conflictos conversacionales en una lengua extranjera. Los resultados muestran que: 1) el aprendizaje y el uso de una lengua están condicionados por las percepciones sobre la comunidad autóctona y la propia comunidad, que se forman por las experiencias previas y las expectativas de futuro, y 2) los desencuentros dependen de múltiples factores (dominio lingüístico, creencias, expectativas) y en ellos se pueden detectar los posicionamientos y actitudes lingüísticas, ideológicas y sociales respecto de otras personas, hechos o situaciones. / This thesis examines instances of a group of immigrants’ communication problems and their perceptions of the society they live in, its members, its culture and its language. Through an interdisciplinary and qualitative approach, and by combining different methods from ethnography and discourse analysis, we analyze two different issues. Firstly, the discourse of three Pakistani immigrants and their reflections on their experiences with Spanish and Catalan native speakers in Barcelona and, secondly, the social and linguistic strategies that are used during conflict talk in a foreign language. Results show that: 1) language learning and language use are determined by the learners’ stance on both the local native community and their own one, which in turn is based upon previous experiences and future expectations and 2) problematic talk stems from a multiplicity of factors (linguistic competence, beliefs, expectations) and it can reveal not only perceptions, but also linguistic, ideological and social attitudes with respect to other people, facts or events.

La percepció per visió es millorada quan es pot gaudir d'un camp de visió ampli. Aquesta tesi es concentra en la percepció visual de la profunditat amb l'ajuda de càmeres omnidireccionals. La percepció 3D s'obté generalment en la visió per computadora utilitzant configuracions estèreo amb el desavantatge del cost computacional elevat a l'hora de buscar els elements visuals comuns entre les imatges. La solució que ofereix aquesta tesi és l'ús de la llum estructurada per resoldre el problema de relacionar les correspondències.S'ha realitzat un estudi sobre els sistemes de visió omnidireccional. S'han avaluat vàries configuracions estèreo i s'ha escollit la millor. Els paràmetres del model són difícils de mesurar directament i, en conseqüència, s'ha desenvolupat una sèrie de mètodes de calibració.Els resultats obtinguts són prometedors i demostren que el sensor pot ésser utilitzat en aplicacions per a la percepció de la profunditat com serien el modelatge de l'escena, la inspecció de canonades, navegació de robots, etc. / Vision perception is enhanced when a large field of view is available. This thesis is focused on the visual perception of depth by means of omnidirectional cameras. The 3D sensing is obtained in computer vision by means of stereo configurations with the drawback of feature matching between images. The solution offered in this dissertation uses structured light projection for solving the matching problem. First, a survey on omnidirectional vision systems was realized. Then, the sensor design was addressed and the particular stereo configuration of the proposed sensor was decided. An accurate model is obtained by a careful study of both components of the sensor. The model parameters are measured by a set of calibration methods.The results obtained are encouraging and prove that the sensor can be used in depth perception applications such as scene modeling, pipe inspections, robot navigation, etc.

Alrededor de tres esbozos etnográficos que retoman las conclusiones de tres trabajos de campo, llevados a cabo en Barcelona entre 1996 y 2005 (uno en un antiguo barrio en transformación, otro sobre las porterías de la ciudad y el último sobre Plaça de Catalunya), se reflexiona sobre la manera de realizar un trabajo de campo en contextos urbanos, así como sobre las posibilidades de una etnografía en contextos urbanos. Se subraya la importancia de la observación (en oposición a ciertas tendencias actuales de realizar trabajos, casi exclusivamente sobre la base de entrevistas), lo cual conduce a plantearse preguntas del tipo ¿qué significa mirar? ¿cómo miramos? ¿por qué miramos? Este trabajo intenta también dar algunas pistas de reflexión sobre lo que significa la urbanidad en general, así como la sociedad urbana barcelonesa en concreto, partiendo de un espacio relativamente cerrado y familiar (las porterías) para llegar al posible anonimato de una plaza pública (la plaça de Catalunya), pasando a través del filtro del barrio en donde las redes de conocimiento son más estrechas que en el corazón de la ciudad frecuentado por la muchedumbre. Sin negar las aportaciones de las perspectivas macro y del imaginario, las investigaciones se llevaron desde una perspectiva más bien micro, inclinándose hacia lo que Pierre Sansot llama las formas sensibles de la vida social o lo que François Laplantine considera como una antropología modal. Estos análisis partieron de los espacios para llegar a los usuarios que los atravesaban o los ocupaban. Insistir tanto en la noción de espacio implicaba detenerse un momento en al análisis de nociones tales como espacio(s), lugares y territorios. Se define el espacio como una constante construcción desde las prácticas, los programas de actuación (desde el caminar hasta los proyectos urbanísticos), o los discursos y las representaciones figurativas. Por lo tanto, para entender de manera satisfactoria la dinámica de los espacios construidos, no basta con limitarse a una mera descripción abstracta del entorno y de los recorridos. Hay que tratar de definir el carácter particular de estos elementos y precisar la interacción de las manifestaciones concretas que genera este tipo de organización espacial. Para esto, se propone suplantar las topologías y sustituirlas por coreografías, con lo que hay que estar mucho más atentos/as al movimiento y tratar de pensar el tiempo, para no decir el "tempo". / Three ethnographic outlines are retaken from the conclusions of three fieldworks carried out in Barcelona from 1996 to 2005: the first one is the result of the systematic observation made in an old district in transformation, the second one portrays the porterías of the city and the last one has Plaça de Catalunya as a subject of study. Several reflections on the particular way to do fieldwork in urban contexts are presented, as well as the possibilities of an urban ethnography. The importance of observation as an anthropology research method is emphasized in opposition to other current tendencies that operate almost exclusively on the base of interviews. This leads to consider questions such as what does it mean to look at something or someone?, how do we look at?, why do we look at? This work attempts to give some clues about the meaning of urbanity, in general, as well as about the Barcelonian urban society. The study starts by approaching a relatively closed and familiar space, porterías, to get to the anonymity of an urban public space such as Plaça de Catalunya, passing through the filter of the district, where the knowledge networks are narrower than in the heart of the city frequented by the crowd.Without denying the contributions of the macro perspective and the imaginary approach, this work has been rather developed from a micro perspective considering what Pierre Sansot calls the sensible forms of the social life or what François Laplantine refers as modal anthropology. These analyses were made from the spaces through the users who cross or occupy them. To insist on the notion of space implies to stop in the analysis of concepts such as spaces, places and territories. The space, taken as a constant construction, is then defined from the social practices, the programs of performance (from walking to the city-planning projects), or the speeches and the figurative representations. Therefore, in order to understand the dynamics of the constructed spaces, it is not enough to limit it to a mere abstract description of the surroundings and the routes. On the contrary, it is necessary to define the particular character of these elements as well as the interaction that these concrete manifestations generate on the spatial organization. In this sense, it is convenient to supplant the topologies and to replace them by choreographies, which implies a more attentive work on the movement and to approach the time, or even the "tempo".

A partir de l'observació de desenes de punts d'especial sinistralitat d'arreu de Catalunya i l'anàlisi de centenars de sinistres ocorreguts en aquests punts, va permetre arribar a sistematitzar que, segons sigui la decodificació del tram viari a partir de les senyals que arriben de l'entorn, senyals de tot tipus, l'usuari adapta el seu patró de conducció en aquell tipus de tram en funció de la seva experiència; el problema rau però, quan apareix de forma "sobtada" un factor "no previst" en aquell tipus de tram i per aquella forma "normal" de circular-hi, o, quan el tram canvia de categoria en pocs segons, i per tant, en pocs instants cal canviar i adaptar el patró de conducta a un entorn canviant, que no sempre les senyals de trànsit poden preveure, o en altres casos, aquestes senyals han perdut credibilitat i hom condueix "al marge" dels inputs oficials. L'adaptació, l'adaptació lenta o simplement, la no adaptació als canvis sobtats de l'entorn estaria en la base de la immensa majoria dels sinistres analitzats.

El problema que aborda aquesta investigació és el de la sinistralitat laboral o, dit d'una altra manera, la pèrdua de salut o qualitat de vida que es produeix en l'àmbit laboral. Tal com es reconeix unànimement, malgrat el considerable progrés realitzat, el nombre d'accidents de treball i el de malalties professionals segueix sent excessivament elevat. Aquesta constatació implica una revisió crítica de les polítiques i estratègies utilitzades en la prevenció. Aquesta ineficàcia relativa de les intervencions en prevenció fa qüestionar l'actual model de causació del dany i, correlativament, les estratègies de prevenció que es basen en aquests models. / The problem that this work is concerned with is accidents and occupational risk prevention. We focus on the lose of health and quality of life in work environments due to unsafe behaviour.It is assumed that in spite of evident improvement in management and health promotion, the rate of occupational accidents and professional diseases is still high. We consider that this fact demands a critical review of policies and strategies implemented in occupational risk prevention. This lack of effectiveness of occupational risk prevention measures leads to a critical revision of the current models of risk and accident causation and in the same sense of the interventions based on these models.

Es considera que la cognició biològica fa servir mecanismes com la predicció, l'anticipació i l'atenció per resoldre tasques complexes. S'ha suggerit que aquests mecanismes es materialitzen en els mamífers a través d'interaccions entre les capes corticals, mentre que la seva manifestació en cervells relativament més simples, como el dels invertebrats, és encara poc clara. En la cognició artificial, la naturalesa i la interacció dels mecanismes mencionats roman, en gran mesura, no quantificada. Aquí proposem un enfoc filogènic i basat en models per descobrir com interactuen aquests mecanismes cognitius. Comencem amb el model simple del cervell d'un insecte i demostrem la necessitat dels anomenats forward models per explicar el comportament d'un insecte a escenaris dinàmics. Llavors proposem el marc PASAR per integrar i quantificar la interacció dels mencionats components de la cognició. Validem el PASAR en tasques robòtiques i en un experiment psicofísic humà, demostrant que el PASAR és una eina valuosa per modelar i avaluar la cognició biològica i per construir sistemes cognitius artificials. / Biological cognition is thought to employ mechanisms like prediction, anticipation and attention for solving complex tasks. These mechanisms are suggested to be materialized through inter-layer cortical interactions in mammals, whereas their manifestation in relatively simpler brains, like the invertebrate brain, remains unclear. In artificial cognition, the nature and interplay of the above mechanisms remain largely unquantified. Here we propose a phylogenic, model-based approach to answer how these cognitive mechanisms interplay. We start with a simple model of the insect brain and demonstrate the necessity of the so-called forward models to account for insect behavior in dynamic scenarios. We then propose the PASAR framework to integrate and quantify the interplay of the above components of cognition. We validate PASAR in robotic tasks and in a human psychophysical experiment, proving PASAR as a valuable tool to model and evaluate biological cognition and to construct artificial cognitive systems.

[ES] La presente investigación propone que, tras la ya incuestionable incidencia de los nuevos medios en la cultura y en nuestro pensamiento (a partir del reordenamiento del mundo en formas compatibles con el protocolo del ciberespacio que les es propio), resulta evidente un cambio en la percepción del tiempo y del espacio que modifica a su vez y de manera directa la percepción y el concepto de la presencia del cuerpo y por lo tanto la naturaleza de la danza escénica. Para acercarnos a tal afirmación, se generó un dispositivo hipermediático capaz de reunir diferentes naturalezas (o escalas) de presencia del cuerpo (en video, por transmisión en tiempo real y con realidad aumentada) como detonador general para la exploración de los vínculos que se establecen entre 'percibir presente' a alguien y los sentidos utilizados, cuestionando con esto al cuerpo físico como soporte básico de la danza en la sociedad de la pantalla y encontrando con esto nuevas posibilidades para esta a partir del desplazamiento de lo que se entiende por escenario. El dispositivo fue utilizado en seis diferentes residencias de investigación en países como Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, México y España, logrando la participación de bailarines y creadores de estos territorios, a los que se sumaron participantes de Venezuela y Argentina. La diversidad de posibilidades tecnológicas y la evolución del propio dispositivo en cada una de las residencias permitió un continuo desplazamiento en los métodos utilizados, presentándose como una investigación de diseño metodológico emergente, bajo el paradigma cualitativo y con una metodología general hermenéutica-interpretativa, que se amplía y expande según las necesidades de cada práctica de investigación, logrando articularse también dentro del modelo participativo al poner de manifiesto el conocimiento experiencial y abriendo la puerta a la Investigación artística, desde la perspectiva performativa en la que es el cuerpo de la misma investigadora el que es puesto en relación con el dispositivo y sus implicaciones. Tras dichas prácticas de investigación, se asume entonces que sí existen modificaciones perceptuales a partir de las cuales el entendimiento del cuerpo ha sido descolocado al pensarse como carne pero también como pixel, apareciendo la sociedad de la pantalla como capaz de contener una -no tan 'nueva'- corporalidad, a partir de dispositivos que se presentan como los 'nuevos' escenarios en lo que puede resultar una 'nueva' normalidad (o no) para la danza. / [CA] La present investigació proposa que, després de la ja inqüestionable incidència dels nous mitjans en la cultura i en el nostre pensament (a partir del reordenament del món en formes compatibles amb el protocol del ciberespai que els és propi), resulta evident un canvi en la percepció del temps i de l'espai que modifica al seu torn i de manera directa la percepció i el concepte de la presència del cos i per tant la naturalesa de la dansa escènica. Per a acostar-nos a tal afirmació, es va generar un dispositiu hipermediàtic capaç de reunir diferents naturaleses (o escales) de presència del cos (en vídeo, per transmissió en temps real i amb realitat augmentada) com a detonador general per a l'exploració dels vincles que s'estableixen entre 'percebre present' a algú i els sentits utilitzats, qüestionant amb això al cos físic com a suport bàsic de la dansa en la societat de la pantalla i trobant amb això noves possibilitats per a aquesta a partir del desplaçament del que s'entén per escenari. El dispositiu va ser utilitzat en sis diferents residències d'investigació en països com Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Mèxic i Espanya, aconseguint la participació de ballarins i creadors d'aquests territoris, als quals es van sumar participants de Veneçuela i l'Argentina. La diversitat de possibilitats tecnològiques i l'evolució del mateix dispositiu en cadascuna de les residències va permetre un continu desplaçament en els mètodes utilitzats, presentant-se com una investigació de disseny metodològic emergent, sota el paradigma qualitatiu i amb una metodologia general hermenèutica-interpretativa, que s'amplia i expandeix segons les necessitats de cada pràctica d'investigació, aconseguint articular-se també dins del model participatiu en posar de manifest el coneixement experiencial i obrint la porta a la investigació artística, des de la perspectiva performativa en la qual és el cos de la mateixa investigadora el que és posat en relació amb el dispositiu i les seues implicacions. Després d'aquestes pràctiques d'investigació, s'assumeix llavors que sí existeixen modificacions perceptives a partir de les quals l'enteniment del cos ha sigut descol·locat en pensar-se com a carn però també com a píxel, apareixent la societat de la pantalla com a capaç de contenir una -no tan 'nova'- corporalitat, a partir de dispositius que es presenten com els 'nous' escenaris, en el que pot resultar una 'nova' normalitat (o no) per a la dansa. / [EN] This research proposes that after the unquestionable incidence of new media in culture and thought (with the reordering of the world in ways that are compatible with the appropriate cyberspace protocol), there is an evident change in the perception of time and space which in turn directly modifies the perception and concept of the presence of the body and, therefore, the nature of scenic dance. To approach said statement a hyper-media device was created, capable of reuniting different natures (or scales) of the presence of the body (in video, in real-time transmission and with augmented reality) as the general trigger for the exploitation of the links established between 'perceiving the presence' of someone and the senses involved, which questions the physical body as basic support of the dance in the screen society. This allows new possibilities for the dance with the displacement of what is considered a stage. The device was used in six different research residences in countries like Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Mexico and Spain, achieving the participation of dancers and creators from these territories, with the added participation of people from Venezuela and Argentina. The diversity of technological possibilities and the evolution of the device itself in each of the residences allowed a continuous displacement in the methods used, presenting itself as a research of emerging methodological design under the qualitative paradigm, and with a general hermeneutic-interpretative methodology that increases and expands according to the needs of each research practice, thus managing to also assemble within the participative model by evidencing the experiential knowledge and opening the way to the artistic research from a performative perspective, in which the body of the researcher is the one related to the device and its implications. After said research practices, it is therefore assumed that there are perceptual modifications from which the understanding of the body has been confused due to its conception as flesh but also as pixels, appearing before the screen society as capable of containing a -not so 'new'- corporeality with the use of devices that are presents as the 'new' stages, which can result in a 'new' normality (or not) for the dance. / Piñan Elizondo, AL. (2020). Percepción y presencia del cuerpo en la sociedad de la pantalla. Propuestas de Escenarios para Danza en Dispositivo Móvil [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149387

Daniel Berlyne propuso en 1971 que las personas preferirían estímulos visuales de complejidad intermedia por encima de los de alta y baja complejidad. A pesar de que los resultados de algunos trabajos posteriores han verificado esta predicción, otros apuntan a que la preferencia aumenta linealmente con la complejidad, mientras que otros no han hallado relación significativa alguna. El objetivo de este trabajo es clarificar las causas de esta divergencia entre resultados anteriores. Nuestros propios resultados sugieren que ni diferencias en la composición de los grupos de participantes en cuanto al sexo ni en el tipo de materiales utilizados explican la discrepancia. Por el contrario, nuestros resultados sugieren que la divergencia en los resultados de estudios anteriores que han explorado la relación entre complejidad visual y preferencia estética se debe principalmente a diferencias en la concepción, definición y operativización del concepto de complejidad. / L'any 1971 Daniel Berlyne va proposar que les persones preferirien estímuls visuals de complexitat intermitja per sobre dels estímuls d'alta i baixa complexitat. Tot i que els resultats d'alguns treballs previs han verificat aquesta predicció, altres investigacions, en canvi, apunten que la preferència augmenta linealment amb la complexitat, mentre que d'altres no han trobat relació significativa alguna. L'objectiu d'aquest treball és el de clarificar les causes d'aquesta divergència entre els resultats anteriors. Els nostres propis resultats suggereixen que ni les diferències en la composició dels grups de participants pel que fa al sexe, ni tampoc el tipus de materials utilitzats, expliquen la discrepància. Pel contrari, els nostres resultats indiquen que la divergència en els resultats d'estudis anteriors que han explorat la relació entre complexitat visual i preferència estètica es deu principalment a diferències en la concepció, definició i operativització del concepte de «complexitat». / In 1971 Daniel Berlyne suggested that people would prefer intermediately complex visual stimuli over very simple or very complex ones. In spite of the fact that some subsequent studies have verified this prediction, others found that preference was linearly related with complexity, whereas others have found no significant relation. The objective of this work is to clarify the causes of this divergence among prior results. Our own results suggest that neither differences in the composition of participant groups in relation to sex nor the kind of materials they used explained the discrepancy. On the contrary, our results indicate that the divergence in the results of prior studies that have explored the relation between visual complexity and aesthetic preference is mainly due to difference sin the conception, definition, and operativization of the concept of complexity.

La concentració de propietat accionarial influeix en la mesura en què les relacions entre els accionistes majoritaris, els accionistes minoritaris i d'altres grups d'interès afecten en els esdeveniments de l'empresa, raó per la qual resulta especialment rellevant en els estudis econòmics, administratius, financers i organitzacionals recents.Aquest estudi analitza la relació que hi ha entre la concentració de la propietat esmentada ut supra, el risc (tant el propi de l'empresa com el del mercat) i l'acompliment de les empreses al Perú, i pren com a mostra les empreses que s'enumeren a la llista de la Borsa de Valors de Lima durant el període 1995-2004.En conjunt, l'estudi revela cinc fets de transcendència: primer, la relació negativa entre la percepció del risc polític, social i econòmic per part d'un accionista controlador i la concentració d'aquest; segon, la relació negativa entre la percepció de risc de l'empresa i la concentració de propietat d'aquesta, endarrerint un període; tercer, d'acord amb les posicions de Jensen i Meckling (1976), l'existència d'una relació positiva entre aquesta concentració i l'acompliment de l'empresa; quart, que el sentit d'aquesta causalitat va de l'estructura de propietat a l'acompliment de l'empresa, i no en sentit contrari, i, finalment, que la dimensió d'una empresa està associada positivament a la dispersió de la propietat d'aquesta, com Demsetz i Lehn (1985) plantegen. / La concentración de propiedad accionarial, influye sobre la medida en la que las relaciones entre los accionistas mayoritarios, los accionistas minoritarios y otros grupos de interés afectan los acontecimientos de la empresa, por lo que es de especial relevancia en los estudios económicos, administrativos, financieros y organizacionales recientes.El presente estudio analiza la relación existente entre la concentración de propiedad mencionada ut supra, el riesgo (diferenciando entre aquel propio de la empresa y el del mercado) y el desempeño de las empresas en el Perú, tomando como muestra las empresas listadas en la Bolsa de Valores de Lima durante el periodo 1995-2004.Tomado en conjunto, el estudio revela cinco hechos de trascendencia: el primero, que existe una relación negativa entre la percepción del riesgo político, social y económico por parte de un accionista controlador y la concentración del mismo; en segundo lugar, la relación negativa entre la percepción de riesgo de la firma y la concentración de propiedad de la misma, rezagando un periodo; en tercer lugar, soporta las posiciones de Jensen y Meckling (1976) encontrando una relación positiva entre dicha concentración y el desempeño de la firma; en cuarto lugar, que el sentido de dicha causalidad corre de la estructura de propiedad al desempeño de la firma y no en sentido contrario; y, finalmente, que el tamaño de una firma está positivamente asociado a la dispersión de la propiedad de la misma, tal como plantean Demsetz y Lehn (1985). / Ownership Concentration, the fraction of the shares owned by the biggest shareholder, is one of the determinants of how the relationship between majority and minority shareholders and other stakeholders affect firm behavior. It is of special relevance for economic, managerial, financial and organizational research.This thesis analyzes the relationship between ownership concentration, risk (differentiating firm from market risk) and firm performance, taking as sample those firms listed in the Lima Stock Exchange from 1995 to 2004.Overall, the study shows: first, a negative relationship between the political, social, and economic risk perceived by the controlling shareholder and his level of concentration; second, the negative relationship between the firm's risk perception (lagged one period) and its level of concentration; third, it supports Jensen and Meckling (1976), finding a positive relationship between firm's concentration and performance; fourth, that the causality of this relationship runs from ownership structure to performance; finally, the firm's size has a positive relation with ownership concentration, in accordance with Demsetz y Lehn (1985).

Amb aquest estudi es pretén conèixer els nivells de Satisfacció amb la vida i simptomatologia afectiva dels estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona, analitzar la influència de les diferències individuals en l'explicació de la Satisfacció amb la vida i la simptomatologia afectiva i aportar dades empíriques que ajudin a clarificar les relacions existents entre diferents característiques de personalitat i la seva influència sobre la conducta Proactiva de vinculació social dels estudiants universitaris.Han participat en l'estudi 159 alumnes dels estudis de psicologia de la Universitat de Girona (86'2% dones i 13'8% homes).Els resultats obtinguts mostren que hi ha un 28'5 % d'estudiants que manifesten no sentir-se satisfets amb la seva vida en general. Els dominis més directament vinculats al jo, com la percepció d'un mateix i el suport afectiu que reps dels altres, són els que millor contribueixen a l'explicació de la Satisfacció amb la vida. Els resultats també mostrem que són les característiques de personalitat (neuroticisme, responsabilitat i extraversió) les variables que millor prediuen la Satisfacció amb la vida en general i per dominis. / This study aims (a) to determine the level of satisfaction with life and of affective symptomatology of psychology students at the University of Girona, (b) to analyse the influence of individual differences to explain satisfaction with life and affective symptomatology, and (c) to provide empirical data that clarify the existing relationship between different personality characteristics and their influence on the proactive social behaviour of the university students.A total of 159 psychology students (86.2% female and 13.8% male) from the University of Girona participated in the study. The results obtained demonstrate that 28.5% of the students claim to generally not be satisfied with their lives. The domains most directly associated with the ego, such as self perception and the affective support received from others, contribute most to explain satisfaction with life. The results also show that personality characteristics (neuroticism, responsibility and extraversion) are the variables that best predict satisfaction with life, both in general and by domains.