Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s'han donat per entendre l'acció col·lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l'estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d'Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació plantejam la tradició dels "arguments" que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d'Artà com un d'aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s'ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els "arguments" són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d'Artà durant tot l'any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un "glosador", considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social.La formulació de les nostres hipòtesis s'ha d'entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d'experiència col·lectiva d'Edward P. Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l'objectiu d'avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d'Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l'evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s'ha traduït en una anàlisi de l'evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l'anàlisi de l'impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l'anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d'aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s'ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d'escassetat extrema per damunt del benefici privat. L'altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d'èpoques de carestia i etapes d'abundància, a partir de la qual s'expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança. / Faced with the difficulties we use to have in order to understand collective action of conservative peasantry during the 19th and 20th century from the historiographical field and other social sciences, we propose studying its own voice. This way, we want to go deeply into the knowledge of the subjective motivations which brought peasant collectives to do some kind of social practices through history. The doctoral thesis is based on the idea that rural villages in Western Europe disposed of some cultural mechanisms which allowed them to crowd together under a singular representative voice and reproduce themselves as historical subjects. In our investigation we study the "arguments" which used to be sung on the Sant Antoni day in Artà, as a kind of these mechanisms through which this village had been able to reproduce itself as a historical subject along the 20th century. As a kind of oral poetry, the "arguments" were long songs about the main events happened in the village along the whole past year. They used to be composed by a "glosador", an oral poet traditionally considered a popular spokesperson. In our research we examined how modernisation, as a reform process of the carnivalesque popular culture and the urban assimilation of the rural as well, affected this tradition of configuration of the local identity and subjectivity. At the same time, we have evaluated if modernisation supposed the lost of its social weight and signification. The formulation of our hypothesis are to be understood in the Michel Foucault's theory of discourse, in addition the E. P, Thompson's notion of collective experience that allow us to understand social subjects as historical categories. Following the Roger Chatier's thesis about popular culture and reception, the methodology we interrogate the documentation through, was an analysis of the tradition of the "argument" as a linguistic market, in terms of Pierre Bourdieu.

The purpose of this thesis is to examine the socio-cultural impacts that tourists and locals in Mallorca are experiencing. We want to study the locals’ and tourists' perceptions and impact they have on each other. Qualitative interviews have been conducted for this thesis, in which two different interview forms were used. One interview form was used to interview locals and another for tourists, and a total of 11 people were interviewed. The study is based on theories that includes socio-cultural impacts, cultural shock, Doxey's irridex model and codes of conduct. The result of this study is that both locals and tourists had in general positive perceptions of the socio-cultural effects. The positive effects they experienced was cultural- and knowledge exchange, create networks with tourists from around the world and to have multicultural meetings. It was only locals who felt the negative socio-cultural effects of tourism, and these effects were that tourists litter the streets, drinks a lot of alcohol, creates high noise levels and that tourism affects the traditions and local language. / Syftet med uppsatsen är att undersöka de sociokulturella effekter som turister ochlokalbefolkningen i Mallorca upplever. Vi författare har valt att studera lokalbefolkningensoch turisters uppfattningar som de har av varandra. För denna uppsats har det genomförtskvalitativa intervjuer, där två olika intervjuformer använts. Den ena intervjuformen användesför att intervjua lokalbor och den andra för turister, där totalt 11 personer har intervjuats.Studien utgår från teorier som behandlar bland annat sociokulturella effekter, kulturchock,Doxey's irridex-modell och codes of conduct. Resultatet av studien är att både lokalborna och turisterna i generella drag har positivauppfattningar av turismens effekter på ön. De positiva effekter som de upplevde var kulturochkunskapsutbyten, turismen underlättade att skapa ett nätverk med personer från helavärlden samt en upplevelse av mångkulturella möten. Det är endast lokalborna som anser attdet finns negativa effekter av turismen, vilket var att turister skräpar ner gator,överkonsumerar alkohol, är väldigt högljudda samt påverkar traditioner och det lokala språket.

Decentralized development approaches have in recent years gained wide acceptance in policy circles. In India the national and the state governments have for a long time undertaken the primary responsibility for water management. In recent years however, there has been a clear shift of policy towards increased reliance on the local communities. This thesis deals with the capacity of rural communities in India to manage their water resources in a sustainable way. Through a case study of water management in a South Indian village opportunities and barriers for rural communities in India to manage their water resources in a sustainable way is analysed. The thesis deals with both formal and informal institutions involved in the water management.Factors that can promote and obstruct locals’ contribution in water management are discussed. Also the role of external actors such as NGOs, the Panchayats and the government is dealt with, and how they may facilitate a development towards sustainability and increased locals’ contribution in order to achieve a sustainable community bases water management. Theories on collective action and the commons have been used in the analysis. These theories deal with how to get people to cooperate regarding the management of common resources such as water in order to achieve higher collective benefits. The study is primarily based on 66 semistructured qualitative interviews with local water users in a village in Andhra Pradesh. / Decentralized development approaches have in recent years gained wide acceptance in policy circles. In India the national and the state governments have for a long time undertaken the primary responsibility for water management. In recent years however, there has been a clear shift of policy towards increased reliance on the local communities. This thesis deals with the capacity of rural communities in India to manage their water resources in a sustainable way. Through a case study of water management in a South Indian village opportunities and barriers for rural communities in India to manage their water resources in a sustainable way is analysed. The thesis deals with both formal and informal institutions involved in the water management.Factors that can promote and obstruct locals’ contribution in water management are discussed. Also the role of external actors such as NGOs, the Panchayats and the government is dealt with, and how they may facilitate a development towards sustainability and increased locals’ contribution in order to achieve a sustainable community bases water management. Theories on collective action and the commons have been used in the analysis. These theories deal with how to get people to cooperate regarding the management of common resources such as water in order to achieve higher collective benefits. The study is primarily based on 66 semistructured qualitative interviews with local water users in a village in Andhra Pradesh. / The ISRN in the pdf-file is incorrect. The correct ISRN is shown below.

L'Administració pública i els governs locals no han estat exempts dels canvis que ha experimentat l'entorn global dels negocis (Farazmand, 1999). De fet, a finals de la dècada dels vuitanta i principis de la dels noranta alguns ajuntaments espanyols van adquirir la lògica de la modernització i la millora de la gestió pública, basada en l'aplicació de la Millora Contínua de Processos (MCP) i altres models de qualitat i excel·lència. Tot això, amb la finalitat de millorar els processos de treball i serveis públics i d'aquesta manera poder fer front a la creixent pèrdua de legitimitat davant la ciutadania, derivada dels canvis i les pressions de l'entorn global (Prats i Català, 2004; Merino Estrada, 2007). En tots aquests anys durant els quals alguns ajuntaments espanyols han implantat la lògica de la MCP i han gestionat les seves institucions des d'aquesta perspectiva s'han detectat diversos beneficis derivats del fet d'haver aplicat aquesta aproximació gerencial (Font, 1997; Díaz-Méndez, 2007; Ferré-Bargalló, 2007). No obstant això, en tot aquest temps i des del punt de vista acadèmic s'ha fet poc per comprendre com s'ha aconseguit sostenir les millores realitzades en els processos de treball després de l'aplicació de la MCP. En aquest sentit, en els últims anys algunes organitzacions del sector privat han estudiat el concepte de «sostenibilitat», entès de manera simple com el manteniment de les millores implantades a través d'un esforç de MCP al llarg del temps (Dale, Boaden et al., 1997; Bateman i David, 2002; Bateman, 2005; Palmberg i Garvare, 2006). No obstant això, en l'àmbit del sector públic la bibliografia mostra pocs estudis del terme sostenibilitat (Loomba i Spencer, 1997; Jones, 2000; Pollit, 2006), i si s'analitzen encara més específicament, el que es troba en la bibliografia de les administracions locals espanyoles és insuficient, per no dir inexistent.Basada en el context anterior, la pregunta de recerca que regeix aquest estudi és: Com es genera la sostenibilitat de la Millora Contínua de Processos en les administracions públiques? Així mateix, s'han plantejat quatre sub-preguntes de recerca, que són: Com s'entén la millora contínua de processos en les administracions locals?, Com s'aplica i evoluciona la millora contínua de processos en la gestió pública de les administracions locals?, Com es genera un camí sostenible de la millora contínua de processos? Quin tipus d'elements bàsics, potenciadors i inhibidors afloren al camí de la sostenibilitat de la millora contínua de processos? i Com impacta l'aplicació de la MCP en la gestió pública? Per respondre la pregunta i les subpreguntes de l'estudi s'ha dut a terme una recerca de tipus qualitatiu emprant com a estratègia de recerca el mètode del cas (Yin, 2003). S'han seleccionat i estudiat quatre ajuntaments espanyols, tres d'ells sota una òptica retrospectiva i un sota un enfocament longitudinal (Leonard-Barton, 1990; Pettigrew, 1990) per augmentar la fiabilitat de l'estudi.Els resultats de la recerca que es presenten segueixen la guia de la pregunta i les subpreguntes de recerca plantejades. Primer s'ofereix un esquema conceptual de com és la MCP en aquestes institucions. En segon terme, les troballes ens indiquen que la MCP es presenta per mitjà d'una série d'etapes evolutives i activitats de millora característiques en el context estudiat. Aquestes etapes evolutives presenten una sèrie d'elements bàsics (drivers) potenciadors (enablers) i inhibidors que influeixen en el seu desenvolupament. De la mateixa manera, la Sostenibilitat de la MCP es pot generar sota una sèrie de camins de sostenibilitat, els quals es poden presentar en forma d'un flux continu cíclic, d'un flux en desenvolupament o d'un flux continu en lots o simplement, presentar-se en un flux desbloquejat o en un flux irreversible o bloquejat. Cada camí de sostenibilitat està format per una sèrie d'etapes evolutives que s'apliquen mitjançant activitats de millora de la MCP i que tenen un impacte en la gestió pública de cada ajuntament. A més, el flux de cada camí de sostenibilitat es troba afectat per una sèrie d'elements bàsics (drivers), potenciadors (enablers) i inhibidors que es poden presentar. Finalment, també es va valorar l'impacte de l'aplicació de la MCP en les particularitats de la gestió pública, i es va realitzar un últim esforç teòric on es va desenvolupar una macro-teoria de processos, determinant un "camí òptim de sostenibilitat de la millora contínua de processos". / La Administración Pública y los gobiernos locales tampoco han estado exentos de los cambios que ha sufrido el entorno global de los negocios (Farazmand 1999). De hecho, la lógica de la modernización y mejora de la gestión pública, sustentada en la aplicación de la Mejora Continua de Procesos (MCP) y otros modelos de calidad y excelencia, fue adquirida por algunos Ayuntamientos españoles desde finales de la década de los ochenta y principios de los noventas. Todo ello, con el fin de mejorar sus procesos de trabajo y servicios públicos, para así, poder hacer frente a la creciente pérdida de legitimidad ante la ciudadanía, derivada de los cambios y presiones del entorno global (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007). En todos estos años que algunos Ayuntamientos españoles, han implantado y gestionado sus instituciones bajo la lógica de la MCP, se han reportado diferentes beneficios por aplicar dicha aproximación gerencial (Font 1997; Díaz-Mendez 2007; Ferré-Bargallo 2007). No obstante, poco se ha hecho desde el punto de vista académico, por comprender cómo se ha logrado sostener las mejoras realizadas en los procesos de trabajo después de la aplicación de la MCP, en todos estos años. En ese sentido, el concepto de «Sostenibilidad», entendido de manera simple como el mantenimiento de las mejoras implantadas a través de un esfuerzo de MCP a lo largo de los años, ha sido estudiado en organizaciones del sector privado en años recientes (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). Sin embargo, en el ámbito del sector público la literatura muestra pocos estudios del término de sostenibilidad (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006), y si se analizan aún más en específico, en las Administraciones locales españolas, lo encontrado en la literatura, es insuficiente por no decir inexistente.Basado en el contexto anterior, la pregunta de investigación que rige este estudio es: ¿Cómo se genera la sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones Públicas? Asimismo, se plantearon cinco sub-preguntas de investigación que son: ¿Cómo es la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones locales?, ¿Cómo se aplica y evoluciona la Mejora Continua de Procesos en la gestión pública de las Administraciones locales?, ¿Cómo se genera un camino sostenible de la Mejora Continua de Procesos?, ¿Qué tipo de elementos básicos, potenciadores e inhibidores afloran en los caminos de la sostenibilidad y en la Mejora Continua de Procesos?, y ¿Cómo impacta la aplicación de la MCP en la gestión pública? Para responder a la pregunta y sub-preguntas del estudio, se condujo una investigación del tipo cualitativo, utilizando como estrategia de investigación, el método del caso (Yin 2003). Se seleccionaron y estudiaron cuatro Ayuntamientos españoles, tres de ellos bajo una óptica retrospectiva y uno, bajo un enfoque longitudinal (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) para aumentar la fiabilidad del estudio.Los resultados de la investigación que se presentaron siguen la guía de la pregunta y las sub-preguntas de investigación planteadas. Primero, se presenta un esquema conceptual de cómo es la MCP en estas instituciones. En segundo término, los hallazgos nos indican que la Mejora Continua de Procesos se presenta a través de una serie de etapas evolutivas y actividades de mejora características en el contexto estudiado. Dichas etapas evolutivas presentan una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que influyen en su desarrollo. Asimismo, la sostenibilidad de la MCP se puede generar bajo una serie de caminos de sostenibilidad, los cuales pueden presentarse en forma de un flujo continuo cíclico, de un flujo en desarrollo, de un flujo continuo en lotes, o simplemente, presentarse en un flujo desbloqueado, o en un flujo irreversible o bloqueado. Cada camino de sostenibilidad, está compuesto por una serie de etapas, las cuales se aplican mediante actividades de mejora de la MCP, que tienen un impacto en la gestión pública de cada Ayuntamiento. Además, el flujo de cada camino de sostenibilidad es afectado por una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que se pueden presentar durante la generación de los mismos. Finalmente, también se valoró el impacto que la aplicación tenía en la Mejora Continua de Procesos en las particularidades de la gestión pública, así como, la realización de un último esfuerzo teórico, en el cual se desarrolló una macro-teoría de procesos de un camino de la "sostenibilidad óptimo de la Mejora Continua de Procesos". / The Public Administration and local governments have not escaped the sweeping changes in the global business world either (Farazmand 1999). Indeed, the logic of updating and improving public management by applying Continuous Process Improvement (CPI) and other Total Quality Management (TQM) models was acquired by certain Spanish city authorities in the late 80s and early 90s, all in order to enhance their public service and operating processes with a view to dealing with the increasing loss of legitimacy vis-a-vis citizens, stemming from the changes and pressures of the global environment (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007).On the basis of the foregoing context, the research question underpinning this study is How to generate sustainable Continuous Process Improvement in Public Administrations? Sustainability is here being understood as simply maintaining the improvements introduced by CPI efforts over the years. Sustainability has been studied from the standpoint of private-sector manufacturing organisations (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). However, literature features very little research on this subject in the public sector (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006).In order to answer the research question posed, qualitative research was conducted using case studies as the research strategy (Yin 2003). Four Spanish city authorities were selected and studied: three from a retrospective standpoint and one from a longitudinal approach (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) in order to increase the reliability of the study.This research found that CPI sustainability can be achieved via a series of "paths of sustainability" which may take the form of a continuous, cyclical flow, a developing flow or a continuous batch flow, or may simply produce an unfrozen flow or a path with an irreversible or frozen flow. Each path of sustainability consists of a series of evolving phases developed by means of CPI improvement activities that influence public administration. Along of theses evolving phases emerged a "Space of Sustainability of Continuous Process Improvement: SS-CPI". Besides, the flow of each path to sustainability and SS-CPI are influenced by a series of drivers, enablers and inhibitors that may arise as these paths are established. Finally, we found also the impacts of the application of CPI in public management and we propose and develop an emerging macro-theory for an "optimum sustainability path of Continuous Process Improvement".

La dette écologique est un discours politique qui s'est développé au début des années 90 pour lutter contre le fardeau des dettes financières qui grevait les budgets des États en développement. États et société civile se sont alors appropriés les acquis théoriques et pratiques des sciences économiques et sociales pour contester un ordre du monde inégalitaire et conduisant à la dégradation continue de l'environnement, caractéristique d'un "échange écologiquement inégal". Mais dans la bouche des différents acteurs, la dette écologique a pris des sens différents, si bien que l'on peut dissocier quatre discours de la dette écologique. À chacun de ces discours correspondent un ou plusieurs outils juridiques, outils qui, après analyse, s'avèrent souvent inaptes à valider les prétentions des partisans de la dette écologique. Il apparaît que seule la version communautaire de la dette écologique offre un cadre d'analyse qui soit efficient sans être contre-productif. L'analyse spécifiquement dédiée au régime climatique en droit international confirme ce résultat puisque les normes allant dans le sens d'un accroissement des capacités des populations locales semblent plus à même de réduire la dette climatique. / The ecological debt is a concept which was developed at the beginning of the 90s in order to fight against the burden of financial debts which crippled the budgets of developing States. States and the civil society used the theoretical and practical knowledge developed by researchers in social and economic sciences to criticize an unequal worldorder, leading to continuous environmental degradation and as such, a characteristic of an unequal ecological exchange. For the different actors, the concept of ecological debt took on various meanings so that we can now dissociate four different discourses. For each discourse, we have identified one or more legal mechanism, but most of them often turn out to be unfit to meet the claims of ecological debt advocates. It appears that only the community version of ecological debt is efficient without being counter-productive. Our analysis of the climate regime in international law confirms this result since norms that empower local communities seem more efficient to reduce climate debt.

Allmänheten har ett uttalat ansvar vid krishantering, men är sällan medverkande i myndigheters arbete med krisberedskap och krisövning. Allmänheten är oftast den som är på plats där en kris händer och det kan finnas värden i att låta den bli mer inkluderad i arbetet att förbättra samhällets resiliens och minska dess sårbarhet vid en kris. Det här arbetet undersöker vad krishanterare i Värmland i Sverige och Hedmark i Norge anser om att inkludera allmänheten och hur det skulle kunna gå till för att på bästa sätt ta tillvara allmänhetens förmågor till fördel för samhället. Studien är kvalitativ med intervjuer som metod och resultatet analyserades med kvalitativ textanalys. Resultatet har diskuterats utifrån teorin om empowerment som handlar om att stärka den enskildes självförtroende att agera i en kris. Medan myndigheter ser behovet av empowerment så finns det en klyfta att överbrygga som handlar om att myndigheter inte ser allmänheten som en självklar deltagare i krisberedskapsarbetet. Resultatet indikerar att krishanterare ser övning med allmänheten som mestadels positivt, men att de begränsas av resursbrist och föreställningar om allmänhetens reaktioner samt en oro för vad insynen i myndigheternas krisberedskapsarbete kan leda till för negativa konsekvenser. Det viktigaste för att stärka individer och allmänhet sågs vara riktad information och kommunikation som kunde stärka personer att agera på ett bra sätt i en kris, stärka medmänskligheten samt stärka allmänhetens förmåga att ta kloka val samt öka deras tillit till myndigheterna. / The public has a pronounced responsibility for crisis management in Sweden and Norway, but is not a common part of the work on crisis preparedness and crisis training. The public is usually the first responder when a crisis occurs and there may be values ​​in allowing the public to be more included to improve societies’ resilience and reduce its vulnerability. This paper examines what crisis managers in Värmland in Sweden and Hedmark in Norway consider about including the public more and how the public could be included to best utilize the public's abilities for the benefit of society. The study has a qualitative design, with interviews as the main method. The result is analyzed by means of qualitative text analysis. The result indicates that crisis managers see crisis training with the public as mostly positive with clearly beneficial values, but they see themselves as limited by lack of resources and worry about public responses and concerns about how the transparency of government emergency preparedness work can lead to negative consequences such as lack of trust. The most important finding was the importance to strengthen individuals and the public through targeted information and communication. Information and education could strengthen people to act wisely in a situation, strengthen humanity, and strengthen the publics ability to make good choices as well as increase public trust in the authorities. The result has been discussed based on theories of empowerment, to strengthen the individual's self-confidence to act in a crisis. While authorities see the need for empowerment, there is a gap to bridge that is about authorities not viewing the public as an obvious participant in emergency preparedness work. / CriseIT

The aim of this study was to examine surfers ́ experiences of surf culture in sweden and all over the world how this compares to the rest of the world. The overall research questions for this study were ”How do the surfers experience the culture in Swedish surfing” and ”How do the surfers experience the Swedish surf culture compared to abroad”? In order to answer these questions in the study, five Swedish surfers were interviewed about their experiences. The data was analyzed and categorized into different themes by drawing on Bourdieu ́s concept of field, capital and habitus. The result of the study shows that the surfers thoughts, feelings and experiences was very much the same for how they look at the surfing culture both in Sweden and abroad. They all highlighted key elements of surfing culture and identeties as related to nature experiences. In conclusion the surfers also had a clear picture about their thoughts about nature experiences, hierarchy and localism.

This PhD thesis in environmental science aims to contribute to the theoretical and empirical understanding of the relation between participation and legitimacy in multi-level environmental governance. It is widely assumed that actor involvement has great potential to improve the legitimacy of nature conservation through long-term acceptance and target achievement. However, local resource conflicts problematize the way a relation between participation and legitimacy is depicted on other administrative levels. Studies exploring the effect that participation has on legitimacy are relatively rare, especially in multi-level arrangements of coastal conservation. In this thesis the relation between participation and legitimacy on the local level is examined, as well as how this relation is conditioned by multi-level governance and power. The relation is empirical studied with two local implementation processes of the Helsinki Convention’s network of marine protected areas (HELCOM MPAs). The cases are located in Sweden. Sweden and the Baltic Sea region are in the forefront of participation in nature conservation, and therefore act as a strong case for the exploration of institutional participation. However, despite apparent political will and international support, the efficiency of actor involvement for nature conservation has been questioned, also for the HELCOM MPA and especially on the local level. Based on the results of this study, I question the assumption that weak legitimacy predominantly is an issue of insufficient information sharing. The findings show that involving actors to legitimize the adoption of strict adherence to a pre-established model of conservation likely fails to create long term support for conservation. Instead, relocation of power to the affected actors seems essential in order to make participation establish legitimacy. It appears important to create room for local influence in the design, management and implementation of a particular conservation area in the particular place/context. In both examined cases, there are elements of participation that support legitimacy, for example the development of a shared vision. There are also elements that hamper legitimacy, such as, for example, the high expectations different actors have on participation to reach consensus on protective values. These unmet expectations seem to fuel conflicts of interests among actors on different levels. / Världens hav är i kris. Med ett stort internationellt tryck för att skydda dem har den svenska regeringen satt ambitiösa mål för etablering av marina reservat. Beslutsfattare och forskare har höga förväntningar på att lokalt deltagande underlättar etableringen. Men utan verkliga möjligheter för lokalt deltagande att påverka besluten så verkar förväntningarna orealistiska, med allvarliga konsekvenser för legitimitet av miljöskydd. Avhandlingen undersöker relationen mellan deltagande och legitimitet i svensk östersjöförvaltning genom att studera samrådsprocesserna för Gräsö marina naturreservat och St Anna-Missjö marina skyddsområde. Studien visar på både positiva och negativa samband mellan deltagande och legitimitet, beroende på kvalitén av deltagande. Olika lokala aktörer är djupt engagerade i resursfrågor och vill ha möjlighet att diskutera dessa med staten. Lokala aktörer uttrycker besvikelse och frustration om samråden har en begränsad inverkan på faktiska beslut. Besvikelsen kan underminera stödet för naturskydd och försämra relationen mellan stat och lokala aktörer i längden. I ett av de undersökta fallen var de lokala aktörerna engagerade i att formulera en gemensam vision för området tillsammans med myndigheterna, något som annars är ovanligt. Det visade sig ha en mycket positiv effekt på samrådsprocessen och legitimiteten av naturskyddet.

Depuis le début des années 2000, la Commission européenne suivie par la Cour de Justice de l'Union européenne (CJUE), ont déterminé les exigences du droit de l'Union dans de nombreux domaines concernant l'organisation et le fonctionnement de l'action administrative en matière de services publics. L'interprétation des règles dictées par le Traité sur le fonctionnement de l'Union européenne, fixe les modalités de la gestion publique, qu'il s'agisse de la création des services d'utilité publique ; de leurs formes de gestion quelles soient structurelles ou conventionnelles ; des droits particuliers accompagnant leur bon fonctionnement ; ou encore de l'encadrement des aides publiques nécessaires à leur financement. Ces progressions qui devraient être normalisées par l'adoption d'une future directive, ont largement influencé la manière de concevoir, en France, la gestion des services publics autant que la participation publique dans l'économie. La recherche de l'optimisation du fonctionnement des services et de l'efficacité économique de l'opération, motive désormais le recours au procédé de la gestion déléguée. Source d'inspiration, le droit de l'Union et particulièrement le travail de la CJUE, contribuent à la réflexion sur l'enrichissement des mécanismes de gestion des services publics, qui disposent en outre, d'un cadre privilégié à l'échelon local. Pour autant, cette influence est réciproque. Renouvelée au travers du concept de « partenariat public- privé », la concession est envisagée comme un outil clef pour la relance économique de l'Europe, et demeure une référence en matière de montages contractuels complexes. / Since the beginning of 2000, The European Commission and the European Court of Justice of the European Union (CJEU), have determined the requirements of European Union Law in various areas relating to the organization and the functioning of the administrative action on public services matters. The interpretation of rules dictated by the Treaty on the functioning of the European Union is setting out the terms of the public management whether the creation of public utility, their forms of management , structural or contractual, special rights accompanying their proper functioning, or even the framework of public aid to finance it. These progressions which should be normalized by the adoption of a future directive have greatly influenced the way to perceive in France, the management of public services as much as the participation in the economy. The search for optimizing the functioning of the services and the economic efficiency of the operation is urging from now on to use the delegated management process. The European Union Law, source of inspiration, and more particularly the work of the CJEU, are contributing to a reflection on the enrichment of the mechanisms of the management of public services, which have furthermore a privileged frame locally. However, this influence is reciprocal. Renewed through the concept of “public-private partnership”, the concession is envisaged as a key tool for the recovery of the European Economy, and remains a reference on complex contractual arrangements.

El fenomen atmosf��ric de les brises marines adopta a l���illa de Mallorca caracter��stiques protot��piques, i la seva efectivitat permet una f��cil constataci�� com�� i la subseq��ent verificaci�� cient��fica. Operant simult��niament des de les diferents costes, les brises adquireixen un car��cter unitari i centr��pet que ocasiona converg��ncies d���aire a ��rees de l���interior, a on la precipitaci�� estival tendeix a focalitzar-se. L���espai agrari de Mallorca s���ha conformat hist��ricament amb el massiu desplegament territorial d���infrastructures de base cereal��stica, fonamentalment eres de batre. El principal factor de la seva localitzaci�� ��s la disponibilitat de vent, tot constituint unitats de significaci�� e��lica susceptibles d���interpretar-se en clau clim��tica. La seva georeferenciaci�� per fotointerpretaci�� de l���ortofotografia de l���any 1956 s���ha tradu��t en un mapa sint��tic d���eres, m��s una metodologia in��dita per a determinar indirectament les direccions del vent a cada empla��ament. El model ���anemogr��fic��� resultant s���ajusta amb relativa bondat amb les simulacions del sistema de brises precedents. / El fen��meno atmosf��rico de las brisas marinas adopta en la isla de Mallorca caracter��sticas protot��picas, y su efectividad permite una f��cil constataci��n com��n y la subsiguiente verificaci��n cient��fica. Operando simultaneamente desde las diferentes costas, las brisas adquieren un car��cter centr��peto que ocasiona convergencias de aire en ��reas del interior, donde la precipitaci��n estival tiende a focalizarse. El espacio agrario de Mallorca se ha conformado hist��ricamente con el masivo despliegue territorial de infraestructuras de base cereal��stica, fundamentalmente eras de trillar. El principal factor de su localizaci��n es la disponibilidad de viento, constituyendo unidades de significaci��n e��lica susceptibles de interpretarse en clave clim��tica. Su georeferenciaci��n por fotointerpretaci��n de la ortofotografia del a��o 1956 se traduce en un mapa sint��tico de eras, m��s una metodolog��a in��dita para determinar indirectamente las direcciones del viento en cada emplazamiento. El modelo ���anemogr��fico��� resultante se ajusta con relativa bondad con las simulaciones del sistema de brisas precedentes. / In Mallorca, sea breeze presents prototypical characteristics. It is so consistent that its effectiveness allows for easy common as well as scientifc verification. Daytime breezes operate simultaneously from different coasts, and penetrate inland. Its centripetal nature causes wind convergences in certain inland areas, where summer rainfall tend to focus. The agricultural area has historically made with massive territorial deployment of cereal production infrastructure, mainly threshing floors, the main factor of its location being the quantity of the wind resources available. These are small circular spaces that can be interpreted in relation to climate. A synthetic chart of threshing floors and a methodology designed to indirectly determine the dominant wind directions at each site have been developed, based on their geo-referencing by photo-interpretation of the ortho-photographs of 1956. The resulting ���anemographic��� model fits nicely with the main features of the sea breezes identifed by the theoretical-experimental and numerical simulations already tested.