Diese Arbeit ist ein empirischer Versuch zu verstehen, warum und wie Energieunternehmen Nachhaltigkeit durch Sustainability Accounting and Reporting institutionalisieren und wie sie von zahlreichen institutionellen Mechanismen im Rahmen der Institutionentheorie und der Stakeholder sowie aus deren Ansprüchen im Rahmen der Stakeholder Theorie beeinflusst werden, Theorien, die sich gegenseitig bedingen. Diese Arbeit möchte sich anhand normativer und deskriptiver Literatur über die Praktikabilität des Konzeptes und der Systeme informieren und durch die Entwicklung einer Fallstudie ein praktisches Beispiel vorstellen. Ziel dieser Arbeit ist die Entwicklung eines unternehmerischen Nachhaltigkeitssystems des Fallbeispielunternehmens, das pragmatisch zielgetrieben und – basierend auf den strategischen Schwerpunkten des Managements – auf die Einflüsse und Ansprüche der Stakeholder abgestimmt ist. Dafür wird die Fallstudie das Konzept des Sustainability Accounting and Re-porting anhand des regionalen Energieversorgungsunternehmens ReVU untersuchen und die Institutionalisierung prüfen. Im Rahmen der Stakeholderanalyse werden auch die Branche und der Wettbewerb auf ihre Nachhaltigkeit untersucht. Somit ist zu überprüfen, ob auch für ReVU Nachhaltigkeit ein Thema ist, in welcher Form und Ausprägung es zu implementieren wäre und welchen Nutzen es überhaupt bringen könnte. Im Ergebnis ist zu sehen, dass verschiedene institutionelle Mechanismen und das Stakeholdermanagement auf das nachhaltige Handeln des Unternehmens einwirken. Besonders ist im Moment der normative Druck der gesellschaftlichen Erwartungen aufgrund aktueller Ereignisse zu spüren, der auf die regulative Gesetzgebung der Energie- und Klimapolitik wirkt und die Energiewende beschleunigt. Diese nachhaltige Entwicklung ist auch kulturell-kognitiv in der Branche und bei den Wettbewerbern zu sehen. Dadurch ist ein deutlicher Wettbewerbsdruck zu bemerken, der auf dem Zusammenspiel von normativen, regulativen und kulturell-kognitiven Mechanismen beruht und durch das mimetische Verhalten zu einem Isomorphismus von nachhaltigen Strategien und Maßnahmen sowie Managementsystemen mit dem besonderen Bezug zur Ökologie führt.

En av de viktigaste frågorna i världen idag är naturresurshantering. Med en väx-ande befolkning och hoten från klimatförändringar kommer förvaltningen av jordens naturresurser bli än viktigare, såväl för dagens generation som kommande generationer. En viktig aspekt när det gäller naturresurshantering är hur människor uppfattar och värderar naturen. För att komma närmare dessa miljövärden har ett flertal olika vetenskapliga tillvägagångssätt föreslagits. Den här avhandlingen undersöker hur det är möjligt att närma sig miljövärden under olika omständighe-ter och utifrån olika behov. Detta görs genom att undersöka hur olika teorier har använts, och kan användas, avseende olika våtmarker i Kenya. I utvecklingslän-der har naturresurser, teoretiskt sett, ett högre värde eftersom fattiga människor till en högre grad är direkt beroende av naturresurser och ekosystemtjänster. Ut-gångspunkten i denna avhandling är sex våtmarksområden i Kenya under olika förvaltning och med ett flertal, både aktuella och potentiella, användare. I av-handlingen undersöks hur lokalsamhället, myndigheter, industrier och turister uppfattar och värderar våtmarkerna. Genom att applicera ett arenaperspektiv, som betonar vikten av tvärvetenskap, diskuteras i avhandlingen det ekonomiska värdet av miljön för att sedan applicera andra metoder såsom emergy analys, stakeholder analys, kulturteori och riskanalys för att bredda och berika värderingen av miljön. / One of the most important issues in the world, both for present and future genera-tions, concerns natural resource management. With a growing global population and the threat of climate change, issues relating to natural resource management will grow in importance with time. One fundamental aspect of natural resource management is how people perceive and value the environment. The value that is ascribed to natural resources will be one of the determinants in the choices that people face in regards to their management. A wide range of approaches have been suggested to approach environmental values. This thesis focuses on analys-ing the assessment of environmental values under different circumstances and needs. This is done by exploring the ways various theories have and can be used to approach natural resource valuation in different wetland management situations in Kenya. In the developing world the value of natural resources can, theoreti-cally, be seen as even higher than in the developed world, due to poor peoples’ direct dependency on their natural resources and the ecosystem services and goods that they provide. The point of departure in this thesis is six wetland areas with different management strategies and with multiple users. It examines how local communities, governmental authorities, industries and tourists perceive the value of the wetlands. By applying an arena perspective, that emphasises the need of interdisciplinarity, this thesis discusses the economic value of the environment and applies other methods such as, emergy analysis, stakeholder analysis, cultural theory and risk analysis, to enrich the valuation of environment.

This work deals with the questions of the analysis and management of the parts engaged in information and communication technology projects. The stakeholder (the term "stakeholder" is used in Czech as well) is a subject, i.e. an individual or a corporate body, that is concerned about the result of the project and has the possibility to influence the project. The main goal of the thesis is to map the contemporary approaches toward the stakeholders analysis and management in the ICT projects, to analyze the problems of the influence of individual parts from both technocracy and human (psychological) point of view and to subsequently suggest the methodology for an effective analysis and management of the engaged parts, which could be used at the management of the projects in the ICT field. It is convenient to introduce the used terms and notions , their history and the way of use in the first part. There are dissect the known methodologies and tools used for the analysis and the management of the engaged parts. Subsequently, the stakeholders are systematically divide, it is accomplished their analysis from different perspectives and discussed mainly the aspects which can be crucial in the project management. The most common interests and motivations of the particular engaged parts are presented, including the influence and interest groups and the ways how to procure these parts for the aims of the projects. In the second part a research is described, which is carried out among managers of ICT companies and participants of ICT projects. There are elaborated some hypotheses on grounds of practical experiences from ICT projects and these are verified by this examination. The third part is focused on the presentation of the methodology for the analysis and the management of stakeholders in the ICT projects, which should serve the project managers for the stakeholders analysis and management in the ICT projects. Practical use of this methodology in the project of the SAP system implementation is described in the last, fourth part. This thesis completes relevant sources with the practical experiences at work on the projects in the ICT field. The effected research attested the original notion that this issue is relatively little known in the Czech Republic. The outcomes of this work could be of use for the project management in the ICT field.

Institute for Rural Development / PhDRDV

Diese Arbeit ist ein empirischer Versuch zu verstehen, warum und wie Energieunternehmen Nachhaltigkeit durch Sustainability Accounting and Reporting institutionalisieren und wie sie von zahlreichen institutionellen Mechanismen im Rahmen der Institutionentheorie und der Stakeholder sowie aus deren Ansprüchen im Rahmen der Stakeholder Theorie beeinflusst werden, Theorien, die sich gegenseitig bedingen. Diese Arbeit möchte sich anhand normativer und deskriptiver Literatur über die Praktikabilität des Konzeptes und der Systeme informieren und durch die Entwicklung einer Fallstudie ein praktisches Beispiel vorstellen. Ziel dieser Arbeit ist die Entwicklung eines unternehmerischen Nachhaltigkeitssystems des Fallbeispielunternehmens, das pragmatisch zielgetrieben und – basierend auf den strategischen Schwerpunkten des Managements – auf die Einflüsse und Ansprüche der Stakeholder abgestimmt ist. Dafür wird die Fallstudie das Konzept des Sustainability Accounting and Re-porting anhand des regionalen Energieversorgungsunternehmens ReVU untersuchen und die Institutionalisierung prüfen. Im Rahmen der Stakeholderanalyse werden auch die Branche und der Wettbewerb auf ihre Nachhaltigkeit untersucht. Somit ist zu überprüfen, ob auch für ReVU Nachhaltigkeit ein Thema ist, in welcher Form und Ausprägung es zu implementieren wäre und welchen Nutzen es überhaupt bringen könnte. Im Ergebnis ist zu sehen, dass verschiedene institutionelle Mechanismen und das Stakeholdermanagement auf das nachhaltige Handeln des Unternehmens einwirken. Besonders ist im Moment der normative Druck der gesellschaftlichen Erwartungen aufgrund aktueller Ereignisse zu spüren, der auf die regulative Gesetzgebung der Energie- und Klimapolitik wirkt und die Energiewende beschleunigt. Diese nachhaltige Entwicklung ist auch kulturell-kognitiv in der Branche und bei den Wettbewerbern zu sehen. Dadurch ist ein deutlicher Wettbewerbsdruck zu bemerken, der auf dem Zusammenspiel von normativen, regulativen und kulturell-kognitiven Mechanismen beruht und durch das mimetische Verhalten zu einem Isomorphismus von nachhaltigen Strategien und Maßnahmen sowie Managementsystemen mit dem besonderen Bezug zur Ökologie führt.

Cities develop cycling plans as a tool to promote urban sustainable mobility. These plans are usually open to the participation of current cyclists. In some cases, an intense debate among them arises. Part of them defend the integration of cyclists in a calmer urban traffic, while others prefer dedicated cycling infrastructure separated from motor vehicles. This debate is often framed in terms of what would be more valuable for potential cyclists. Taking this blocking debate as motivation, this thesis explores the cycling planning network of stakeholders generated by participatory planning initiatives. Two study cases with different observed intensities of the described debate, Stockholm and Madrid, are analyzed. The project identifies the stakeholders engaged in cycling planning, both from institutions and civil society; makes a characterization of their relations; and studies the claims they make in relation to the interests of potential cyclists. The research is based in snowball sampling, interviews, questionnaires and social media data mining. The resultant networks combine a set of institutions embedded in a multilevel cycling governance landscape with a set of civil society entities, many characterized by organizational informality partly due to the emergence of virtual communities among them. Accordingly,informal channels of participation are very relevant. The analyzed debate produces tensions, but these are transient frictions grounded in two coexistent systems of meaning rather than permanent antagonism. This is consistent with agonist planning theories. In regard of these challenges, two strategic approaches to the design of participatory cycling planning are suggested: disaggregated stakeholder analysis, in order to reach all the diversity of stakeholders; and bigrelational data analysis, in order to have a first approximation to the particularities of any cycling planning network. / Städer utvecklas cykelplaner som ett verktyg för att uppmuntra hållbar stadsmobilitet. Cykelplaneringsprocesser är vanligtvis öppna för deltagande av nuvarande cyklister. I vissa fall uppstår en intensiv debatt bland de cyklister. Några av dem föredrar att cykla i blandtrafik medan andra förespråkar för dedikerad infrastruktur som separeras från motortrafik. Denna debatt uttrycks ofta i termer av vad som skulle vara mer värdefullt för potentiella cyklister. Uppsatsen tar detta komplexitet som utgångspunkt och utforskar cykelplaneringsnätet av intressenter som genereras av planeringsinitiativ. Två studiefall som presenterar olika intensiteter i debatten analyseras, Stockholm och Madrid. Forskningsprojektet identifierar intressenter engagerade i cykelplanering, både från institutioner och civilsamhället; karaktärisera deras relationer; och analyserar de påståenden som intressenterna gör i förhållande till potentiella cyklisters intressen. Forskningen är baserad på snöboll provtagningen, intervjuer, frågeformulär och datautvinning från sociala medier. De resulterande nätverken kombineras ett antal institutionella intresser som är inbäddade i en flernivå-system av cykelstyrning med några civilsamhällets enheterna, som många kännetecknas av organisatorisk informalitet delvis på grund av cykling virtuella gemenskaper relevans. Efter detta, informella kanaler för deltagande blir viktigare. Den analyserade debatten ger spänningar som är nära till övergående friktioner beroende på två samexisterande system av betydelser snarare än en ständig motsättning. Detta är förenligt med agonistiska planeringsteorier. Efter reflektioner kring dessa utmaningar, uppsatsen föreslår två strategiska tillvägagångssätt för utformningen av medborgardeltagande inom cykelplanering: disaggregerad intressentanalys för att fånga alla mångfalden av agenter; och användningen av bigdata källor för att analysera relationerna mellan intressenterna i syfte att få en första approximation till jämvikten och särdragen hos ett givet cykelplaneringsnät. / Muchas ciudades desarrollan planes ciclistas como herramienta para fomentar la movilidad sostenible. Dichos planes suelen ser abiertos a la participación de los ciclistas actuales, generando en ocasiones un debate intenso entre ellos: una parte defiende su integración en calzada junto a una pacificación del tráfico, mientras que otros prefieren dedicar infraestructura específica a la bicicleta separada del tráfico motorizado. Este debate se desarrolla habitualmente a través de referencias a la figura del ciclista potencial. Tomando esta cuestión como motivación, el proyecto explora las redes de agentes generadas por los procesos de planificación ciclista, analizando dos casos de estudio que muestran distintos impactos de dicho debate, las ciudades de Estocolmo y Madrid. El proyecto identifica los agentes involucrados en los planes ciclistas, tanto dentro como fuera de las instituciones; analiza sus relaciones; y estudia las referencias a los intereses del ciclista potencial. La metodología se basa en muestreo acumulativo tipo ‘bola de nieve’, entrevistas, un cuestionario y minería de datos de redes sociales. Las redes resultantes unen a una serie de agentes institucionales que operan en un marco de gobernanza multinivel con un gran número de agentes de la sociedad civil. Estos tienen una estructura cada vez menos rígida, en parte debido al impacto de las comunidades virtuales de activismo ciclista. En esta línea, se observa que las oportunidades informales de participación son muy relevantes. El debate sobre infraestructura ciclista produce tensiones, pero estas son fricciones transitorias causadas por la coexistencia de dos sistemas de pensamiento en torno a la bicicleta más que un antagonismo permanente, lo cual es consistente con el modelo de planeamiento agonista. Tras exponer estos retos, se sugieren dos estrategias que puede contribuir al diseño adecuado de procesos de participación ciclista: el análisis desagregado de agentes, para capturar la diversidad de entidades involucradas en planificación ciclista; y el uso de fuentes big data sobre relaciones entre agentes, para obtener una primera aproximación a los equilibrios existentes en las redes de planificación ciclista.

[ES] La participación pública fue introducida como concepto por Naciones Unidas en la Declaración de Río sobre Medioambiente y Desarrollo en 1992. A partir de ahí se considera esencial que los interesados locales participen en los procesos de toma de decisiones relativas a políticas públicas de desarrollo local de su región, ya que se supone que los resultados de estas intervenciones han de dar respuesta a sus intereses y necesidades. La selección de estos interesados clave es crítica para asegurar la viabilidad, legitimidad y el éxito del proceso participativo, ya que es esencial lograr resultados respaldados por un amplio consenso. Por el contrario, si falla la colaboración entre las autoridades y los interesados, se pierde la confianza de éstos y las probabilidades de fracaso de las propuestas llevadas a cabo son muy altas. Para la selección de los interesados hay que tener en cuenta: su motivación o interés en participar en el proceso, su conocimiento, preferencias, preocupaciones y expectativas sobre el problema y el proceso de toma de decisiones. En esta tesis se desarrolla un proceso participativo, basado en un caso de estudio, en el que se selecciona un núcleo decisor que ayude a las autoridades competentes a decidir cuáles son las áreas de inversión que más contribuyen a satisfacer los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). El caso de estudio se centra en el análisis y priorización de las necesidades de desarrollo de la Región del Meta (Colombia). La investigación se realiza en tres fases. En la primera fase se plantea el problema, los objetivos y la metodología de investigación. En la segunda fase se desarrolla un proceso de selección y análisis de interesados para seleccionar un núcleo decisor. En la tercera fase se identifican y analizan las necesidades de la Región del Meta y se priorizan en función del grado de satisfacción de los ODS. En el trabajo se introduce la técnica Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL), adaptado de modo novedoso, para su uso en el análisis de grupos de interés; una nueva propuesta de análisis de influencia, basada en categorías (Ratings) y Análisis de Redes Sociales. Se presenta un análisis comparativo de los resultados obtenidos por los diferentes métodos de análisis de interesados, se discuten sus ventajas y desventajas y se selecciona el núcleo decisor. Para priorizar las necesidades más sentidas de la Región, materializadas en trece áreas de inversión, se estudia cómo invertir en cada área satisface los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). Para ello se emplean dos técnicas de toma de decisiones multicriterio: El Proceso Analítico Jerárquico (AHP por sus siglas en inglés) y el Proceso Analítico en Red (ANP por sus siglas en inglés). El ANP estudia las dependencias y la retroalimentación entre los elementos de la red. Como la aplicación práctica de ANP resulta compleja, se ha integrado el ANP con DEMATEL, tal y como se describe en la literatura. La metodología y los resultados de esta tesis se pueden reproducir en futuros procesos participativos porque ayuda a identificar interesados y seleccionar un grupo decisor, representativo de los actores de una región o área geográfica, y también a identificar y evaluar necesidades de desarrollo de la región objeto de estudio, teniendo en cuenta las opiniones de los interesados identificados. / [CA] La participació pública va ser introduïda com a concepte per Nacions Unides en la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament a 1992. A partir d'aquí es considera essencial que els interessats locals participin en els processos de presa de decisions relatives a polítiques públiques de desenvolupament local de la seva regió, ja que se suposa que els resultats d'aquestes intervencions han de donar resposta als seus interessos i necessitats. La selecció d'aquests interessats clau és crítica per assegurar la viabilitat, legitimitat i l'èxit de l'procés participatiu, ja que és essencial aconseguir resultats recolzats per un ampli consens. Per contra, si falla la col·laboració entre les autoritats i els interessats, es perd la confiança d'aquests i les probabilitats de fracàs de les propostes dutes a terme són molt altes. Per a la selecció dels interessats cal tenir en compte: la seva motivació o interès en participar en el procés, el seu coneixement, preferències, preocupacions i expectatives sobre el problema i el procés de presa de decisions. En aquesta tesi es desenvolupa un procés participatiu, basat en un cas d'estudi, en el qual es selecciona un nucli decisor que ajudi les autoritats competents a decidir quines són les àrees d'inversió que més contribueixen a satisfer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS ). El cas d'estudi se centra en l'anàlisi i priorització de les necessitats de desenvolupament de la Regió de l'Meta (Colòmbia). La investigació es realitza en tres fases. En la primera fase es planteja el problema, els objectius i la metodologia d'investigació. En la segona fase es desenvolupa un procés de selecció i anàlisi d'interessats per a seleccionar un nucli decisor. A la tercera fase s'identifiquen i analitzen les necessitats de la Regió de l'Meta i es prioritzen en funció de el grau de satisfacció dels ODS. En el treball s'introdueix la tècnica Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL), adaptat de manera nova, per al seu ús en l'anàlisi de grups d'interès; una nova proposta d'anàlisi d'influència, basada en categories (ràtings) i Anàlisi de Xarxes Socials. Es presenta una anàlisi comparativa dels resultats obtinguts pels diferents mètodes d'anàlisi d'interessats, es discuteixen els avantatges i desavantatges i se selecciona el nucli decisori. Per prioritzar les necessitats més sentides de la Regió, materialitzades en tretze àrees d'inversió, s'estudia com invertir en cada àrea satisfà els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per a això s'empren dues tècniques de presa de decisions multicriteri: El Procés Analític Jeràrquic (AHP per les sigles en anglès) i el Procés Analític en Xarxa (ANP per les sigles en anglès). L'ANP estudia les dependències i la retroalimentació entre els elements de la xarxa. Com l'aplicació pràctica de ANP resulta complexa, s'ha integrat el ANP amb DEMATEL, tal com es descriu a la literatura. La metodologia i els resultats d'aquesta tesi es poden reproduir en futurs processos participatius perquè ajuda a identificar interessats i seleccionar un grup decisori, representatiu dels actors d'una regió o àrea geogràfica, i també a identificar i avaluar necessitats de desenvolupament de la regió objecte d'estudi, tenint en compte les opinions dels interessats identificats. / [EN] Public participation was introduced as a concept by the United Nations in the Rio Declaration on Environment and Development in 1992. Since then, it is considered essential for local stakeholders to participate in decision-making processes related to local development public policies in their region, since the results of these interventions are supposed to respond to their interests and needs. The selection of these key stakeholders is critical to ensure the viability, legitimacy, and success of the participatory process, as it is essential to achieve results supported by a broad consensus. On the contrary, if collaboration between the authorities and stakeholders fails, the trust of the latter is lost and the probability of failure of the proposals carried out is very high. For the selection of stakeholders, it is necessary to take into account: their motivation or interest in participating in the process, their knowledge, preferences, concerns and expectations about the problem and the decision-making process. This thesis develops a participatory process, based on a case study, in which a core decision-maker is selected to help the competent authorities decide which investment areas contribute most to meeting the Sustainable Development Goals (SDGs). The case study focuses on the analysis and prioritization of the development needs of the Meta Region (Colombia). The research is conducted in three phases. In the first phase, the problem, objectives, and research methodology are set out. In the second phase, a stakeholder selection and analysis process is developed to select a core decision-maker. In the third phase, the needs of the Meta Region are identified and analyzed and prioritized according to the degree of satisfaction of the SDGs. The paper introduces the Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL) technique, adapted in a novel way, for use in stakeholder analysis; a new proposal for influence analysis, based on categories (ratings) and Social Network Analysis. A comparative analysis of the results obtained by the different stakeholder analysis methods is presented, their advantages and disadvantages are discussed, and the core decision maker is selected. To prioritize the most felt needs of the Region, materialized in thirteen investment areas, it is studied how investing in each area satisfies the Sustainable Development Goals (SDGs). Two multi-criteria decision-making techniques are used: the Analytical Hierarchical Process (AHP) and the Analytical Network Process (ANP). The ANP studies the dependencies and feedback between network elements. As the practical application of ANP is complex, ANP has been integrated with DEMATEL, as described in the literature. The methodology and results of this thesis can be replicated in future participatory processes because it helps to identify stakeholders and select a decision-making group, representative of the actors of a region or geographic area, and also to identify and evaluate development needs of the region under study, taking into account the opinions of the identified stakeholders. / León Camargo, A. (2021). Planteamiento de un proceso participativo para la propuesta y priorización de proyectos de desarrollo regional. Caso de estudio Departamento del Meta en Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/174853

In response to recent decentralization in Ethiopia, we investigated the status of and pressure exerted on Awash National Park (ANP), vis-a- vis Park resources, observed land use and land cover changes, causes of park-related conflicts, use and management role of stakeholders at federal, regional and local level and the impact of policy on sustainable resources conservation through a comparative framework of before (pre-1995) and after decentralization (post-1995). We used a combination of two black and white aerial photographs of 1975 and 1986, a satellite image of 2006, field observation, information from local communities and Geographic Information System (GIS) to generate the land use and land cover profile. We selected a total of 210 respondents by stratified random sampling, and group discussion participants and key informants using the purposive sampling technique. Direct observed participation of stakeholders, household questionnaire, and interview with key informants and focus group discussions were used to collect data. Our results showed a declining scattered bushland by a rate of 20.61km2 per year between 1972 and 1986. On the other hand, Shrub encroachment increased by 32.2 % between 1972 and 1986 and by 10.3 % (77.4 km2) during the entire study period. Grassland was the largest cover type in the area between 1986 and 2006 and expanded by 14.2 % (106.4 km2) between 1972 and 1986. The majority of respondents highlighted that the most important drivers of the observed LULC changes pre-1995 were the combined effects of the land reform policy and changes in Park boundary (size of the Park). Population growth was reported to be the main driving factor for LULC change pre-and post-1995. The continuing existence of the area as a national Park receives unreserved support from most pastoral and agro-pastoral communities. From the data we conclude that overall, decentralization in Ethiopia was not effective in terms of improving the status of Awash National Park. We recommend action should be taken in terms of reducing human and livestock pressure and to prevent and solve interest-based conflicts between stakeholder / Environmental Sciences / Ph. D. (Environmental Sciences)

This study is a contribution to the research projects in Africa that are concerned with the analysis of the various conflicts that currently face the continent. Political, ethnic, religious, cultural, and other forms of conflicts have increased in number over the past five decades. The academic community has been making its contribution to the understanding and resolution of the conflicts through its research projects. The contributions of the academic community are widely acknowledged in this regard. This study is about those conflicts emanating from differences in the cultural interpretations of natural resources between crop farmers and nomadic herdsmen. The example selected belongs to those conflicts, which are entrenched in the cultural practices of rural communities. These conflicts are unique, since most of them predate the political, economic, and ethnic-based conflicts, most of which have emerged since the colonial era. Understanding these types of conflicts thus constitutes an important area of the development process of countries such as the Republic of Sudan, which already has many conflicts to contend with. The areas elected the North, South and West Kordofan States constitute some of the conflict hotspots of the Republic of Sudan in terms of the cultural-natural resource conflict dynamics. The understanding and resolution of the conflicts between the crop farmers and nomadic herdsmen in the region have the potential to offer enormous benefits to the peace needed for the long-term development of Sudan. The objectives of this study were chosen purposely to contribute to the research projects on the peace-conflict discourse of the Republic of Sudan. They were aimed at finding out how the cultures of the crop farmers and nomadic herdsmen of the Greater Kordofan states explain the conflicts and the efforts of the Sudanese authorities to help address them. The critical realist research approach has been selected as the framework for the study. This involved a number of steps. First, information on the nature of the current policies and plans of the government of Sudan to address the conflicts has been collected as one basic element of the challenge of development of the Greater Kordofan region. The challenge has been discussed in terms of the gap currently existing between the government’s peace building plan objectives on the one hand and the actual outcomes on the other. Next, information was collected from the relevant stakeholders on the reasons for the persistence of the conflicts between the nomadic herdsmen and the crop farmers despite the efforts on the part of the government at building peace between them. Generating information in this way led to the recommendation that the stakeholders identified in this study hold the key to the success of the attempts at building long-term peace between the crop farmers and the nomadic herdsmen of the Greater Kordofan States. The recommendations of the study are based on the idea that opportunities always exist for the stakeholders to introduce positive change in their society. / Environmental Sciences / Ph. D. (Environmental Sciences)

In response to recent decentralization in Ethiopia, we investigated the status of and pressure exerted on Awash National Park (ANP), vis-a- vis Park resources, observed land use and land cover changes, causes of park-related conflicts, use and management role of stakeholders at federal, regional and local level and the impact of policy on sustainable resources conservation through a comparative framework of before (pre-1995) and after decentralization (post-1995). We used a combination of two black and white aerial photographs of 1975 and 1986, a satellite image of 2006, field observation, information from local communities and Geographic Information System (GIS) to generate the land use and land cover profile. We selected a total of 210 respondents by stratified random sampling, and group discussion participants and key informants using the purposive sampling technique. Direct observed participation of stakeholders, household questionnaire, and interview with key informants and focus group discussions were used to collect data. Our results showed a declining scattered bushland by a rate of 20.61km2 per year between 1972 and 1986. On the other hand, Shrub encroachment increased by 32.2 % between 1972 and 1986 and by 10.3 % (77.4 km2) during the entire study period. Grassland was the largest cover type in the area between 1986 and 2006 and expanded by 14.2 % (106.4 km2) between 1972 and 1986. The majority of respondents highlighted that the most important drivers of the observed LULC changes pre-1995 were the combined effects of the land reform policy and changes in Park boundary (size of the Park). Population growth was reported to be the main driving factor for LULC change pre-and post-1995. The continuing existence of the area as a national Park receives unreserved support from most pastoral and agro-pastoral communities. From the data we conclude that overall, decentralization in Ethiopia was not effective in terms of improving the status of Awash National Park. We recommend action should be taken in terms of reducing human and livestock pressure and to prevent and solve interest-based conflicts between stakeholder / Environmental Sciences / Ph. D. (Environmental Sciences)