Made available in DSpace on 2016-08-10T10:49:53Z (GMT). No. of bitstreams: 1 IVANILDE MARIA DE REZENDE ABDALA.pdf: 5265455 bytes, checksum: afb9c0d185f08b6747c0488a49d8fb8b (MD5) Previous issue date: 2013-03-22 / The increasing concentration of the population in the cities resulted from a very rapid and uncontrolled urbanization process and the absence of public policies to regulate the indiscriminate use of private motorized vehicles has resulted, in the major Brazilian cities, in a significant increase of the number of vehicles and, hence in the deterioration of quality of urban life. The necessity of an urban planning that is able to better integrate the use and occupation of urban spaces and the mobility derived from them, has lead to many studies and research in order to develop indicators and indexes to measure the quality of life associated with the quality of mobility. Intending to do that Costa, 2008, developed the Index of Sustainable Urban Mobility (I_SUM). This index evaluates qualitatively and qualitatively many aspects belonging to the concept of mobility, including the essential scenarios social, economic and environmental. This study aims the applications of the index in Goiania (GO) city, in order to make a diagnosis of the urban mobility conditions in the city in the light of this methodology and offer subsidies to the city decision- makers referring to implementation and monitoring of public policies to promote the sustainable urban mobility and hence the quality of urban life. Results of the study indicate that the city it is still far from to reach a high level of sustainable mobility (1,0), but despite of its not very satisfactory index (0,658), the value indicates that the city it is in the track towards the principles of sustainable urban mobility. / A concentração cada vez maior da população nas cidades, resultado de um processo de urbanização rápido e descontrolado e a ausência de políticas públicas que disciplinem o uso indiscriminado do veículo motorizado individual, tem resultado, na maioria das cidades brasileiras, em aumento significativo do número de veículos. Resulta também na consequente deterioração da mobilidade e da qualidade da vida urbana. A necessidade de um planejamento que integre melhor o uso e ocupação do espaço urbano e a mobilidade decorrente tem levado a estudos e investigações na busca de indicadores e índices capazes de medir a qualidade de vida da população associando-a à qualidade da mobilidade. Nesta direção foi desenvolvido por (Costa 2008), o Índice de Mobilidade Urbana Sustentável IMUS, o qual avalia quantitativamente e qualitativamente vários aspectos pertinentes à mobilidade, incluindo os cenários essenciais social, econômico e ambiental. Esta dissertação objetiva a aplicação deste índice na cidade de Goiânia (GO) de forma a oferecer um diagnóstico das condições de mobilidade na cidade à luz desta metodologia. A partir da avaliação do desempenho de cada indicador, também objetiva oferecer subsídios à tomada de decisão dos gestores públicos no que se refere aos processos de formulação, implantação e monitoramento de políticas públicas com vistas à promoção da mobilidade urbana sustentável e consequentemente da qualidade de vida na cidade. Os resultados indicam que embora ainda distante de alcançar níveis de sustentabilidade plenamente satisfatória (próximo de 1,0), o valor calculado (0,658) sugere, entretanto, que a mobilidade em Goiânia começa a trilhar, mesmo que de forma ainda tímida, os princípios da sustentabilidade.

O objetivo geral deste estudo é identificar desafios e perspectivas para avaliação e melhoria da mobilidade urbana através de padrões sustentáveis de geração de viagens. A investigação se baseia na aplicação de procedimentos específicos, que têm início com o cálculo do Índice de Mobilidade Urbana Sustentável (IMUS), em seis cidades brasileiras selecionadas: Belém, Curitiba, Goiânia, Juazeiro do Norte, Uberlândia e Itajubá. Além de permitir comparações entre as cidades, a aplicação do índice em vários locais serve também para identificar as mudanças que poderiam ser implementadas em sua estrutura para torná-lo mais flexível na utilização em distintos contextos. O estudo também se concentra em estratégias de planejamento para a melhoria da mobilidade urbana sustentável, com duas abordagens. Na primeira, uma avaliação simultânea de custo, prazo e risco político é levada em conta. Na segunda abordagem, um cenário hipotético é utilizado para avaliar os impactos de padrões sustentáveis de geração de viagem sobre a mobilidade urbana. Os resultados do índice indicaram que Curitiba, Uberlândia e Goiânia tiveram um desempenho melhor do que Itajubá, Belém e Juazeiro do Norte, em relação às condições de mobilidade urbana sustentável. Estes resultados também destacaram a importância do contexto nas condições de mobilidade de cada cidade estudada. As menores cidades e as das regiões mais ricas do país, por exemplo, tiveram, em geral, um desempenho melhor do que as demais. Outro fato relevante é que apenas 53% dos 87 indicadores foram calculados em todas as seis cidades, o que sugere que podem ser necessárias mudanças nos métodos de cálculo de alguns indicadores. Por outro lado, um resultado positivo da aplicação do índice em cidades distintas foi a possibilidade de identificar os aspectos comuns que ajudaram a promover a mobilidade sustentável, bem como aqueles que atuaram como obstáculos para tal. Uma forte relação entre boas condições de mobilidade e a viabilidade de ações para melhorá-las ainda mais também foi observada nos casos estudados. Mais importante do que essas observações, no entanto, podem ser os casos de indicadores com desempenho ruim, mas com boas expectativas de melhora. Estas são áreas potenciais para ações destinadas à promoção da mobilidade urbana sustentável. / The overall aim of this study is to identify challenges and perspectives for the assessment and improvement of the urban mobility through sustainable trips generation patterns. The investigation is based on the application of specific procedures, which start with the calculation of the Index of Sustainable Urban Mobility (I_SUM) in six selected Brazilian cities: Belém, Curitiba, Goiânia, Juazeiro do Norte, Uberlândia, and Itajubá. The application of I_SUM in several cities allows for comparisons between the cities. In addition, it also serves to identify changes that could be implemented in the index structure to make it more flexible for use in distinct contexts. The study also focuses on planning strategies for the improvement of sustainable urban mobility, with two approaches. In the first one, a simultaneous assessment of cost, time and political risk is taken into account. In the second approach, a hypothetical scenario is used to assess the impacts of sustainable trip generation patterns on urban mobility. The index results indicated that, re garding the sustainable urban mobility conditions, Curitiba, Uberlândia and Goiânia had a better performance than Itajubá, Belém and Juazeiro do Norte. These results also highlighted the importance of the context in the mobility conditions of each studied city. The smallest cities and those in the wealthier part of the country, for example, had in general a better performance than the others. Also relevant is the fact that only 53% of the 87 indicators have been calculated in all six cities, what suggests that changes in the calculation methods of some indicators may be needed. On the other hand, a positive outcome of the index application in distinct cities was the possibility of detecting the common aspects that helped to foster sustainable mobility, as well as those that acted as obstacles. A strong relationship between good mobility conditions and the feasibility of actions to further improve these conditions was also observed in the studied cases. More important than those observations, however, may be the cases with bad performance but high expectations of improvement. These are potential areas for actions meant to foster sustainable urban mobility.

Addis-Abeba, qui s’étend sur 540 km2 et compte 3,1 millions d’habitants, connait aujourd’hui des transformations socio-économiques et spatiales rapides. Elle n’est pas seulement le coeur politique, commercial, économique et financier du pays mais aussi une ville internationale accueillant le siège de l’Union africaine et d’autres institutions internationales. Comme d’autres villes africaines, elle connait un rythme élevé d’urbanisation. Ce processus a impliqué la croissance du nombre d’habitants mais aussi une extension spatiale accrue. En conséquence, la demande de déplacements et la longueur des parcours ont augmenté. Le transport joue ainsi un rôle clé, pesant sur le développement socio-économique et la configuration de l’espace urbain. Tout aussi important, en tant que demande dérivée, il joue sur la capacité des citadins à accomplir leurs diverses activités. La motorisation des ménages restant faible en dépit d’une lente progression, le transport public constitue le principal moyen d’accès à une mobilité motorisée pour la majorité de la population. L’offre est constituée d’une multitude d’opérateurs formels et informels, travaillant selon un schéma artisanal. On estime à plus de 18 000 les véhicules de transport public, la plupart de faible capacité, qui parcourent chaque jour les rues d’Addis-Abeba. En dépit de son importance, le transport public souffre de capacités d’investissement insuffisantes ainsi que, jusqu’à récemment, du manque d’une politique publique claire et affirmée. Il pâtit également de l’absence d’une approche intégrée, pour sa planification, sa gestion et sa mise en oeuvre. De nombreuses villes du Nord, parfois depuis près d’un demi-siècle, ont choisi de construire un service intégré de transport public. L’intégration y est vue comme un outil viable pour offrir un transport urbain de haute qualité et « sans couture », permettant un développement urbain durable. Par contre, les villes africaines, caractérisées par une urbanisation rapide, des taux d’équipement automobile faibles, un système de transport public déficient et des contraintes financières majeures manquent de telles expériences d’intégration du transport public. Notre question est donc : « Comment les villes africaines peuvent-elles reproduire et mettre en oeuvre des politiques d’intégration du transport public ? », originellement développées dans les villes du Nord. La thèse essaie d’apporter des éléments de réponse à cette question. Elle s’appuie sur une analyse des différentes formes d’intégration du transport public. Puis elle propose un schéma de conception et de mise en oeuvre d’un système de transport public intégré, appréhendé comme un outil de mobilité urbaine durable pour Addis-Abeba. / Addis Ababa, with an area of 540 km2 and with population of 3.1 million people is experiencing a rapid pace of socio-economic and physical transformation. The city is not only the political, commercial, economic and financial hub of the country but also an international city serving as the seat of the African Union and various international organizations. Alike many African Cities, Addis Ababa has been undergoing a high rate of urbanization. This process of rapid urbanization has resulted in the increase in the size of the population and the physical expansion of the city. As a consequence, travel demand and length of the trip are increasing. Transportation plays a key role in determining the socioeconomic development and shaping the spatial development framework of the city. Equally important, transportation as derived demand is also a fundamental means for residents to fulfill their various activities. In Addis Ababa motorization, although on the increase, is low and public transportation is the most important mode of motorized mobility for the large majority of the city’s population. There are various formal and informal operators of the public transport mainly operating on individual basis. It is estimated that there are over 18,000 public transport vehicles that are daily running in Addis Ababa, most of them low capacity vehicles. Despite its importance, the public transport sector not only suffers from shortage, insufficient capital investment, and until recently lack of clear governmental policy and leadership but also from the absence of integrated approach to its operation, planning and management.Many cities in the North have embarked on integrating the provision of public transportation for nearly half a century now. In these cities, integration in public transportation has been recommended as a viable instrument for providing high quality and seamless urban transport and enhancing sustainable urban development. African cities which are characterized by their high urbanization rate, low level of private car ownership, deficient public transportation system and significant financial constraints lack public transportation integration experiences. The question is then ‘how do African cities replicate and implement public transport integration practices?’ that have been originally developed for the Cities of the North. The thesis attempts to answer this question and analyses the different forms of public transport integration. It then proposes a framework for implementing integrated public transport as a sustainable means of urban mobility in Addis Ababa.

Aujourd'hui, les véhicules sont devenus de plus en plus sophistiqués, intelligents et connectés. En effet, ils sont équipés de capteurs, radars, GPS, interfaces de communication et capacités de traitement et de stockage élevés. Ils peuvent collecter, traiter et communiquer les informations relatives à leurs conditions de travail et leur environnement formant un réseau véhiculaire. L'intégration des technologies de communication sur les véhicules fait l'objet d'une immense attention de l'industrie, des autorités gouvernementales et des organisations de standardisations; elle a ouvert la voie à des applications innovantes qui vont révolutionner le marché de l'automobile avec les principaux objectifs d'assurer la sécurité sur les routes, augmenter l'efficacité des transports et offrir un confort aux conducteurs et passagers. En outre, le transport est un secteur en évolution active. Des moyens de transport plus durables comme les véhicules électriques s'introduisent progressivement sur le marché de l'automobile tout en créant de nouveaux défis liés à la contrainte énergétique et la protection de l'environnement qui restent à résoudre.De nombreux projets et études ont été initiés exploitant les avantages des technologies de l'information et de communication (TIC) afin de répondre aux différents défis des systèmes de transport. Cependant, avoir des véhicules connectés et coopératifs crée un réseau hautement dynamique caractérisé par des ruptures de lien et de pertes de messages très fréquentes. Pour résoudre ces problèmes de communication, cette thèse se concentre sur deux axes majeurs: (i) le véhicule connecté (ou mobilité connectée) et (ii) la mobilité durable. Dans la première partie de cette thèse, la diffusion, la collecte et l'acheminement de données dans un réseau de véhicule sont adressés. Ainsi, un nouveau protocole de diffusion est proposé afin de faire face à la fragmentation et la connectivité intermittente dans ces réseaux. Ensuite, une nouvelle stratégie de déploiement d'infrastructure de communication est conçue afin d'améliorer la connectivité réseau et l'utilisation des ressources. Enfin, un nouveau protocole de routage, pour applications sensibles au délai, utilisant cette nouvelle infrastructure de communication est proposé. La deuxième partie se concentre sur la mobilité durable avec un focus sur les véhicules électriques et avec un objectif de réduire les problèmes de pollution et d'utiliser efficacement l'énergie. Une nouvelle architecture de gestion de flottes de véhicules électriques est proposée. Cette dernière utilise les protocoles implémentés dans la première partie de cette thèse afin de collecter, traiter et diffuser les données. Elle permet de surmonter les limitations liées à la courte autonomie des batteries des véhicules électriques. Ensuite, pour répondre aux besoins et défis d'équilibre énergétique, un nouveau schéma de déploiement des stations de recharge pour véhicules électriques est proposé. Cette solution permet de satisfaire les demandes des conducteurs en terme d'énergie, tout en tenant compte les capacités énergétiques disponibles. / Today, vehicles have become more sophisticated, intelligent and connected. Indeed, they are equipped with sensors, radars, GPS, communication interfaces and high processing and storage capacities. They can collect, process and communicate information related to their working conditions and their environment forming a vehicular network. The incorporation of communication technologies on vehicles garnered a huge attention of industry, government authorities and standardizations organizations and opened the way for innovative applications that revolutionized the automotive market with the main goals to ensure safety on roads, increase transport efficiency and provide comfort to drivers and passengers. In addition, transportation is still an actively evolving sector. More sustainable means of transportation such as electric vehicles are introduced progressively to the automotive market with new challenges related to energy consumption and environment preservation that remain to be solved. Many research investigations and industrial projects are done to exploit the advantages of information and communication technologies (ICT) to fit with transportation challenges. However, having connected and cooperative vehicles creates a highly dynamic network characterized by frequent link breaks and message losses. To cope with these communication limitations, this thesis focuses on two major axis: (i) connected vehicle or connected mobility and (ii) sustainable mobility. In the first part of this thesis, data dissemination, collection and routing in vehicular networks are addressed. Thus, a new dissemination protocol is proposed to deal with frequent network fragmentation and intermittent connectivity in these networks. Then, a new deployment strategy of new communication infrastructure is developed in order to increase network connectivity and enhance the utilization of the network resources. Finally, a new routing protocol, for delay-sensitive applications, that uses the optimized infrastructure deployment is proposed. The second part focuses on sustainable mobility with a focus on electric vehicles and with the main objective is to reduce pollution issues and make better use of energy. A new architecture for electric vehicles fleet management is proposed. This latter uses the implemented protocols of the first part of this thesis in order to collect, process and disseminate data. It helps to overcome the limitations related to short autonomy of electric vehicles. Then, to meet energy balance challenges, a new deployment scheme for electric vehicles charging stations is developed. This solution helps to satisfy drivers’ demands in term of energy while taking into account available resources.

The city was from the past the place where people were meeting together, living and creating together. Therefore the role of individuals – city inhabitants should growth in today´s anonymus times. The role of pedestrian as individual enabling direct contact face to face, individual communicating with surroundings, is becoming essential part of „vivid“ city. In order the city to be functional, it is necessary to concentrate human beings and events, only then the city is becoming city of people, city of place, city of moment. The difinition of city sustainability and viability should be measured by city capability to provide quality life conditions to its inhabitants. It includes mainly high quality of natural and artificial environments, good life and working conditions, people rights for housing, working, social service and infrastructure. It should also protect cultural identity of the city and allow the possibility to participace in the city decision-making. Line traffic influences in a large scale accruing Urban Sprawl, forms large transport distances and increases the transport necessity mostly by private cars. It is important to make efficient planning with the politics of innovating traffic systems, which will be able to reduce the transport needs. For the city sustainability we can claim that the pedestrian transport has the contribution in restricting the suburbanization, in recuding the portion of motor vehicles and in restricting the risks of spatial segregation. It is necessary to create cities where people can get around and meet, where different forms and functions are mixed together in that way, that there will be no abandon city centres and no monofunctional zones. It is importnat to rely on principle that the streets are a social space. No only a traffic space, but also a social space. To design quality system of connected, function and safe pedestrian roads between residential buildings and local destinations, so the buildings can offer views to the streets which increases not only the safety, but especially connects course of events of these two worlds. To forms vivid, vibrant city, where the pedestrian movement is the interlinking element in between constantly developing town and preserving the life inside the town, is an immense challenge to all of us.

The human behaviour is the greatest source of greenhouse gas emissions, and according to the Paris Agreement, the transport sector should lower their emissions by 70 % compared to the year 2010. Today, many organizations seek competitive advantage from service-oriented business opportunities to create further value for customers by fulfilling their problem and need. A sustainable transport alternative that has become more popular around different cities is Mobility as a Service (MaaS). MaaS is a possible strategy for organizations to support climate change and develop further services to their customers. The concept aims to offer an alternative to travel more sustainable. MaaS consists of several service providers that offers a combined service through an integrated platform, which aims to be a more convenient and less expensive option. Today, there are four major aspects that need to be fulfilled to implement the service. Apart from the concept, political and government support are essential. Sharing economy has not only become a trend but something the society is facing. Therefore this study will investigate the possibility of a mobility concept through a business model perspective where circularity and sustainability supplementary are lifted through layers to understand the business opportunity more thoroughly. Local service providers and the utility company were interviewed to understand the feasibility of MaaS in relation to existing capabilities in the city. The study concludes that it is a large project to develop a service-oriented strategy that usually is uncommon for utility companies. Today, external partners or new businesses are needed for a MaaS solution to become marketable in Skellefte˚a. However, being first on the market can have long-term advantages and create a lock-in effect. Although, consumer perspective is an essential parameter that future research needs to investigate in to fully understand the business potential. / Det äanskliga beteendet är en avgörande faktor till utsläpp av fossila bränslen och enligt Paris avtalet så ska transportsektorn minska utsläppen av fossila bränslen med 70 % i jämförelse med 2010. Till följd av det så söker sig många organisationer till mer service inriktade koncept för att främja hållbarhet och skapa nya affärsmöjligheter genom att erbjuda kunder ett ökat värde genom att erbjuda mer anpassade erbjudanden och tjänster. Mobility as a Service (MaaS) är ett relativt nytt hållbart koncept som har etablerats i allt fler städer, och det är en möjlighet för organisationer inom transportsektorn att bli mer miljövänliga och stötta klimatavtalet. Konceptet erbjuder en möjlighet att resa mer hållbart genom att integrera flera olika transport alternativ i en och samma plattform. Genom att erbjuda flera tjänster i en och samma applikation kan resekostnaderna minskas och det kan ge upphov till ett flexiblare och mer anpassat resealternativ efter varje individs enskilda behov. Idag finns inget flexibelt resealternativ för invånarna i samhället, och det är en perfekt möjlighet för bolag att undersöka ifall de har resurser att ingå i ett sådant koncept. Det finns fyra distinkta krav som måste uppfyllas om MaaS är lämpligt att implementera i en stad och även statliga och politiska finansiella medel och stöd är nödvändigheter som behöver undersökas. Delningsekonomi har blivit en allt vanligare trend och det ställer samhällen för en kommande omställning. Därav kommer denna studie att undersöka MaaS från ett affärsmodellsperspektiv där delning och cirkulär ekonomi tillämpas närmare genom två komplimenterade lager av ett affärsmodells ramverk. Förutsättningarna för konceptet ges av intervjuer av lokala transport aktörer i staden samt av energibolaget för att förstå rimligheten av en mobilitetslösning i staden. Studien visar att det är ett omfattande projekt som inriktar sig på tjänsterelaterade strategier som är en ovanligt för produktrelaterade bolag. Studien visar att det krävs fler aktörer för att implementera en mobilitetslösning och externa samarbeten är nödvändiga för att lyckas göra detta till en lönsam affärsmöjlighet. Idag är konceptet relativt nytt för de flesta lokala aktörerna och genom att investera och undersöka vidare i MaaS kan det på långsikt ge lönsamma följder och skapa en låsning effekt genom att vara först på marknaden. För att förstå närmare hur samhället och de blivande konsumenterna upplever en delad ekonomi och en integrerad tjänst krävs vidare påbyggnad av studien.

Climate change impose a major challenge to the world. About 23% of the world’s energy-related CO2 emissions derive from transportation. Urban freight transport has been increasing because of a growing demand for goods. Cities need to manage freight transportation to decrease its climate change impact. The purpose of this study is to investigate what the cities Gothenburg, Copenhagen, and Turku need in order to manage urban freight transport and what measures the cities have adapted to reduce the CO2 emissions deriving from urban freight transport. The study aims to reflect upon how the elements included in the practice of municipal freight transport management relate to the sustainable mobility paradigm and identify measures to decrease climate change impact and reach sustainable mobility. Social practice theory guided the analysis, where meanings, materials, and competences was searched for in the empirical material. Data was collected through a document analysis and interviews with employees at the cities’ administrations. The results showed that the reasons for managing freight is to reduce environmental and negative social impacts, ensure good ease of passage for freight transportation, strengthen the economy and create jobs, and avoid conflicting goals and find joint solutions. Needed materials are funding, guidelines, and personnel resources. Needed competences include taking a systems perspective, understanding the private sector, engaging in cooperation, seeking and managing funding, transport planning, and procurement and planning of the own municipal freight transportation. The need and behaviour that steers the freight transportation seem to be excluded from the freight transport management practice. This is the need for goods and its connected consumption behaviour. The cities’ adapted measures to reduce the climate change impact from freight transportation focus on technological and logistical improvements. The freight transport management practice includes features that are in line with the sustainable mobility paradigm as well as features that are not. To strengthen sustainable mobility, the inclusion of stakeholders when managing freight transport could be expanded to inhabitants and persons with competence in environmental and social aspects. / Klimatförändringar innebär en stor utmaning för världen. Ungefär 23% av världens energirelaterade CO2-utsläpp härstammar från transportsektorn. Urbana godstransporter fortsätter öka som ett resultat av en ökande efterfrågan på varor. Städer behöver hantera godstransportflöden för att minska klimatpåverkan från dem. Syftet med denna studie är att undersöka vad städerna Göteborg, Köpenhamn och Åbo behöver för att hantera godstransporter och vilka åtgärder de har antagit för att minska CO2-utsläppen från dem. Studiens mål är att reflektera kring hur elementen i den kommunala godstransportshanteringspraktiken förhåller sig till det hållbara mobilitetsparadigmet och identifiera möjliga åtgärder för att minska klimatpåverkan och nå hållbar mobilitet.   Social praktikteori guidade analysen där betydelser, material och kompetenser identifierades från det empiriska materialet. Data insamlades genom dokumentanalys samt genom intervjuer med anställda vid städerna. Resultatet visar att anledningarna till att hantera godstransporter är att minska miljöpåverkan, minska negativ social påverkan, säkerställa god framkomlighet för godstransporterna, stärka ekonomin och skapa jobb samt undvika målkonflikter och hitta gemensamma lösningar. Material som behövs inkluderar finansiering, riktlinjer samt personella resurser. Kompetenser som behövs är systemperspektiv, förståelse för den privata sektorn, söka och hantera finansiering, samarbetsförmåga, transportplanering samt upphandling och planering av stadens egna interna godstransporter. Behovet och beteendet som styr godstransporterna verkar vara exkluderat från praktiken. Detta är behovet av varor samt konsumtionsbeteendet som är kopplat till det. Åtgärderna som städerna har antagit för att minska klimatpåverkan från godstransporter fokuserar på tekniska och logistiska lösningar. Själva praktiken innehåller både drag som är i linje med det hållbara mobilitetsparadigmet och drag som inte är det. Den hållbara mobiliteten skulle stärkas ifall deltagandet breddas så att privatpersoner och personer med kompetens inom miljö och sociala aspekter också inkluderas i godstransporthanteringen.

Bilen har en etablerad roll i vårt samhälle och är ständigt central i samhällsplaneringsdebatten. Förutom biltrafikens koppling till ökade koldioxidutsläpp har bilens utbredning skapat utmaningar för att planera yteffektivt i städerna där allt fler bostäder byggs och i samband med detta även fler parkeringar. Det är kommunen som ansvarar för att det ska finnas skäligt med parkering i samband med bostadsbyggande och de skapar parkeringsnormer/policys för att reglera detta. Över tid har många kommuner gått från att ställa krav på ett minimum av parkeringsplatser till att istället arbeta med flexibla parkeringstal, vilka tillåter byggaktören att bygga färre parkeringar än vad normen säger om andra åtgärder för mobilitet implementeras. I denna process har bilpoolen kommit att bli en växande mobilitetsåtgärd som många kommuner erbjuder byggaktörerna att arbeta med för att sänka parkeringstalet. Det har däremot visat sig vara utmanande för kommunerna att få detta att fungera över tid. Det är kommunens uppdrag att ställa krav på parkeringstal och att godkänna eventuella minskningar av dessa om byggaktören väljer att arbeta med mobilitetsåtgärder - men kommunen ansvarar inte för förvaltningen av de tjänster som utlovas som mobilitetsåtgärd vid en avtalad parkeringstalsminskning. Det finns således inga garantier för att åtgärden över tid motsvarar förväntningarna och risken finns att bilpoolen läggs ned samtidigt som ett fåtal parkeringar har byggts. Detta arbete tar avstamp i frågan om vilka hinder och utmaningar kommuner som arbetar med bilpool som mobilitetsåtgärd vid nybyggnation av bostäder står inför i samarbetet med andra aktörer. Undersökningen tar hjälp av Actor-Network Theory för att kartlägga vilka aktörer och samarbeten som är centrala och vilka typer av interaktioner som skapar störst utmaningar i arbetet. Empirin är insamlad både kvantitativt genom enkätundersökningar där kommunerna fått redogöra för sina strategier, och kvalitativt genom djupintervjuer med utvalda kommuner där de har berättat om hur de upplever arbetsprocessen i sin helhet. Många kommuner befinner sig i en utforskande fas när det gäller att implementera och fastställa strategier i arbetet med bilpool som mobilitetsåtgärd, vilket leder till en variation av tillvägagångssätt och beräkningsmetoder. Implementeringen av bilpooler stöter på flera praktiska hinder, såsom otydligheter i regelverk och bristande samarbete mellan aktörer. Men det framgår i arbetet att det främst är de strukturella utmaningarna som måste adresseras för att underlätta implementeringen av bilpooler som en del av arbetet med flexibla parkeringstal. / The car holds an established role in our society and remains central in urban planning discussions. Besides the correlation between car traffic and escalating carbon dioxide emissions, the expansion of car use has presented challenges in efficiently planning urban spaces, particularly as more residences are constructed, resulting in an increase in parking facilities. It falls upon municipalities to ensure adequate parking provisions in conjunction with residential development, and they establish parking norms/policies to govern this. Over time, many municipalities have shifted from imposing minimum parking requirements to instead adopting flexible parking standards, enabling developers to construct fewer parking spaces than the norm dictates if alternative mobility measures are implemented. In this process, carpooling has emerged as a growing mobility solution that many municipalities offer developers as a means to reduce parking requirements. However, sustaining this approach over time poses a challenge. It is the municipality's responsibility to stipulate parking requirements and sanction any reductions if developers opt to integrate mobility measures. However, the municipality is not accountable for administering the services promised as mobility measures in a negotiated parking reduction. Consequently, there are no guarantees that the measure will meet expectations over time, and there exists a risk of discontinuing the carpool while only a few parking spaces have been developed. This study is rooted in the inquiry into the obstacles and challenges municipalities encounter when incorporating carpooling as a mobility measure in new housing construction in collaboration with other stakeholders. Employing Actor-Network Theory, the study maps out central actors and collaborations, as well as the types of interactions posing the greatest challenges in this endeavor. Empirical data is collected both quantitatively through surveys, wherein municipalities outline their strategies, and qualitatively through in-depth interviews with select municipalities, elucidating their experiences throughout the process. Many municipalities are in an exploratory phase concerning the implementation and establishment of strategies in integrating carpooling as a mobility measure, resulting in a divergence of approaches and calculation methods. The implementation of carpooling encounters several practical barriers, such as regulatory ambiguities and a lack of collaboration among stakeholders. However, it is apparent from the study that primarily addressing structural challenges is necessary to facilitate the integration of carpooling as part of the framework for flexible parking standards.

Our world is creeping closer to the challenges and problems created by technology and urban planning in the last century. People put faith in new technology and a comfortable lifestyle, which has led to many different social problems. The consequences of this have led to sustainability being a hot topic in today’s society, where the environment is in focus. However, sustainability is more than just the environment. Sustainability also aims to improve social activities in our society and bring life and movement to our streets. Streets are a cornerstone of our society, where people move, meet, and create life. As the simplest form of stage for people to perform social activities, the street should be accessible to everyone. During the 20th century, planning ideals and the car changed the way the city's spaces were designed. The car took up more and more space and the street's functionality were limited, which planning still tries to counteract today.  This study aims to increase the understanding of how external retail areas affect pedestrian and cyclist movements in the area. External retail areas are car-centric with large parking areas. With new knowledge, the study aims to contribute to a better understanding of how they can be improved to better suit pedestrians and cyclists. At the same time, the study will investigate how analysis tools for the streets of the future can be used in an area with a different type of street structure.  Through the literature review, the study gained a foundation to build on during the analysis. The previous research helped to shed light on key factors that were relevant to the purpose and goals of the study.  For the analysis, the design guide for Smart Streets was used as an analytic tool. The site was analysed both by measuring the physical environment on site and through base maps and aerial photos. The measurement of the physical environment helped to map the functions of the street spaces. Furthermore, observations were made as part of the analysis, where movements and activities were mapped. / Vår värld kryper närmare de utmaningar och problem som tekniken och planeringen skapade under förra seklet. Människans tilltro till den nya tekniken och bekvämlighet har lett till många olika samhällsproblem. Konsekvenserna av detta har lett till att hållbarhet är ett hett samtalsämne där miljön står i fokus. Hållbarhet är dock så mycket mer än bara miljö. Hållbarhet ämnar även att förbättra sociala aktiviteter i vårt samhälle och ge liv och rörelse till våra gator. Gatorna är en grundsten i vårt samhälle, där människor rör sig, möts, och skapar liv. Som den enklaste form av scen för människor att utföra sociala aktiviteter bör gatan därför vara tillgänglig för alla. Under 1900-talet förändrade planeringsideal och bilen hur stadens rum utformades. Bilen tog alltmer plats och gatans funktionalitet begränsades, vilket planeringen än idag arbetar för att motverka. Denna studie syftar till att öka förståelsen för hur externa handelsområden påverkar fotgängare och cyklisters rörelser i området. Externa handelsområden är bilcentrerade med stora parkeringsytor. Med ny kunskap ämnar studien att bidra till en bättre förståelse för hur de kan förbättras för fotgängare och cyklister. Samtidigt kommer studien att undersöka hur analysverktyg för framtidens gator kan användas i ett område med en annan typ av gatustruktur. Genom litteraturstudien fick studien en grund att bygga vidare på under analysen. Den tidigare forskningen bidrog till att belysa viktiga faktorer som var relevanta för studiens syfte och mål. Till analysen användes designguiden för Smarta gator som verktyg. Platsen analyserades både genom att mäta den fysiska miljön på plats och genom grundkarta och flygfoton. Mätningen av den fysiska miljön hjälpte till med att kartlägga gaturummens funktioner. Vidare utfördes observationer som en del av analysen, där rörelser och aktiviteter kartlades.

Tesis por compendio / [ES] La estrategia de la Unión Europea para la gestión de residuos se articula a través de una serie de directivas que toman como punto de partida la Directiva 2008/98/CE. En ella, se establece un marco jurídico para el tratamiento de los residuos diseñado para preservar el medio ambiente, poniendo el foco en la importancia del empleo de las mejores técnicas disponibles para la gestión, recuperación y reciclado de residuos, reduciendo así el uso de los recursos naturales. Ello ha derivado en diferentes normativas que obligan a las economías a ser más sostenibles, priorizando la minimización de residuos y, cuando no sea posible, favoreciendo su reutilización y reciclado. En España, todo ello ha sido traspuesto al ordenamiento jurídico a través de la reciente Ley 7 /2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular, en la que el papel protagonista recae en los municipios. La ciudad de Castelló de la Plana es una ciudad mediterránea de tamaño medio que dispone de un sistema completo de gestión de residuos sólidos urbanos y que, como todo sistema, presenta oportunidades de mejora. El objetivo fundamental de esta Tesis Doctoral es, por tanto, la mejora del sistema de gestión de residuos actual partiendo de un análisis detallado de sus principales dimensiones. Concretamente, se ha analizado la evolución histórica de las principales fracciones de residuos de la ciudad observando cómo los factores externos pueden afectar a su tendencia; se ha estudiado la composición de los biorresiduos recogidos selectivamente para ayudar al dimensionamiento de los servicios de recogida y de nuevas instalaciones de valorización provinciales; se ha propuesto la mejor tecnología de motorización disponible para la renovación de la flota de vehículos recolectores y se ha desarrollado una metodología para priorizar los planes de acción incluidos en el Plan Local de Residuos de la ciudad, a través de un análisis de sus principales indicadores. Estas propuestas de mejora están encaminadas al cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible fijados para el año 2030 y atienden, por tanto, a demandas de sostenibilidad y circularidad. En cuanto a la forma de presentación de este trabajo, debe reseñarse que ha sido elaborado mediante el compendio de publicaciones en las que se han evaluado las cuatro dimensiones del sistema citadas anteriormente. Para ello, se han analizado investigaciones anteriores y, utilizando los datos propios del municipio, se han realizado análisis estadísticos y de decisión multicriterio para obtener resultados que facilitan los procesos de toma de decisiones estratégicas, tácticas y operativas que mejorarán la gestión de los residuos sólidos urbanos. De estos análisis, se han extraído importantes conclusiones que permitirán manejar mejor futuras situaciones extraordinarias (como la reciente crisis sanitaria), realizar acciones encaminadas a la mejora en la separación en origen, mejorar las flotas de vehículos de recogida de residuos y optimizar los recursos municipales mediante la priorización de planes de acción. Estos resultados pueden suponer una aportación muy útil para los responsables municipales en gestión de residuos ya que, mediante el uso de los métodos aquí definidos, se proporcionan aportaciones teóricas y prácticas para la toma de decisiones, así como para el desarrollo de futuros trabajos de investigación. / [CA] L'estratègia de la Unió Europea per a la gestió de residus s'articula a través d'una sèrie de directives que prenen com a punt de partida la Directiva 2008/98/CE. En ella, s'estableix un marc jurídic per al tractament dels residus dissenyat per a preservar el medi ambient, posant el focus en la importància de l'ús de les millors tècniques disponibles per a la gestió, recuperació i reciclatge de residus, reduint així l'ús dels recursos naturals. Això ha derivat en diferents normatives que obliguen les economies a ser més sostenibles, prioritzant la minimització de residus i, quan no siga possible, afavorint la seua reutilització i reciclatge. A Espanya, tot això ha sigut transposat a l'ordenament jurídic a través de la recent Llei 7 /2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en la qual el paper protagonista recau en els municipis. La ciutat de Castelló de la Plana és una ciutat mediterrània de grandària mitjana que disposa d'un sistema complet de gestió de residus sòlids urbans i que, com tot sistema, presenta oportunitats de millora. L'objectiu fonamental d'aquesta Tesi Doctoral és, per tant, la millora del sistema de gestió de residus actual partint d'una anàlisi detallada de les seues principals dimensions. Concretament, s'ha analitzat l'evolució històrica de les principals fraccions de residus de la ciutat observant com els factors externs poden afectar la seua tendència; s'ha estudiat la composició dels bioresidus recollits selectivament per a ajudar al dimensionament dels serveis de recollida i de noves instal·lacions de valorització provincials; s'ha proposat la millor tecnologia de motorització disponible per a la renovació de la flota de vehicles recol·lectors i s'ha desenvolupat una metodologia per a prioritzar els plans d'acció inclosos en el Pla Local de Residus de la ciutat, a través d'una anàlisi dels seus principals indicadors. Aquestes propostes de millora estan encaminades al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per a l'any 2030 i atenen, per tant, a demandes de sostenibilitat i circularitat. Quant a la forma de presentació d'aquest treball, ha de ressenyar-se que ha sigut elaborat mitjançant el compendi de publicacions en les quals s'han avaluat les quatre dimensions del sistema citades anteriorment. Per a això, s'han analitzat investigacions anteriors i, utilitzant les dades pròpies del municipi, s'han realitzat anàlisis estadístiques i de decisió multicriteri per a obtindre resultats que faciliten els processos de presa de decisions estratègiques, tàctiques i operatives que milloraran la gestió dels residus sòlids urbans. D'aquestes anàlisis, s'han extret importants conclusions que permetran manejar millor futures situacions extraordinàries (com la recent crisi sanitària), realitzar accions encaminades a la millora en la separació en origen, millorar les flotes de vehicles de recollida de residus i optimitzar els recursos municipals mitjançant la priorització de plans d'acció. Aquests resultats poden suposar una aportació molt útil per als responsables municipals en gestió de residus ja que, mitjançant l'ús dels mètodes ací definits, es proporcionen aportacions teòriques i pràctiques per a la presa de decisions, així com per al desenvolupament de futurs treballs de recerca. / [EN] The European Union's strategy for waste management is articulated through a series of directives that take Directive 2008/98/EC as a starting point. It establishes a legal framework for waste treatment designed to preserve the environment, focusing on the importance of using the best available techniques for waste management, recovery and recycling, thus reducing the use of natural resources. This has led to different regulations that oblige economies to be more sustainable, prioritizing waste minimization and, when this is not possible, favouring its reuse and recycling. In Spain, all this has been transposed into the legal system through the recent Law 7 /2022, of April 8, on waste and contaminated soils for a circular economy, in which the leading role falls to the municipalities. The city of Castelló de la Plana is a medium-sized Mediterranean city that has a complete system of solid urban waste management and that, like any system, presents opportunities for improvement. The main objective of this Doctoral Thesis is, therefore, the improvement of the current waste management system based on a detailed analysis of its main dimensions. Specifically, the historical evolution of the main waste fractions of the city has been analysed, observing how external factors can affect their trend; the composition of bio-waste collected selectively has been studied to help the sizing of collection services and new provincial recovery facilities; the best available motorization technology has been proposed for the renewal of the fleet of collection vehicles and a methodology has been developed to prioritize the action plans included in the Local Waste Plan of the city, through an analysis of its main indicators. These improvement proposals are aimed at meeting the Sustainable Development Goals set for the year 2030 and therefore address sustainability and circularity demands. With regard to the presentation of this work, it should be noted that it has been prepared by means of a compendium of publications in which the four dimensions of the system mentioned above have been evaluated. For this purpose, previous research has been analysed and, using the municipality's own data, statistical and multi-criteria decision analyses have been carried out to obtain results that facilitate the strategic, tactical and operational decision-making processes that will improve the management of urban solid waste. From these analyses, important conclusions have been drawn that will make it possible to better manage future extraordinary situations (such as the recent health crisis), carry out actions aimed at improving separation at source, improve waste collection vehicle fleets and optimize municipal resources by prioritizing action plans. These results can be a very useful contribution for municipal waste management managers since, by using the methods defined here, theoretical and practical contributions are provided for decision making, as well as for the development of future research work. / Moreno Solaz, H. (2023). Análisis y mejora del sistema integral de gestión de resíduos sólidos urbanos en la ciudad de Castellón de la Plana respondiendo a demandas de sostenibilidad y circularidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199548 / Compendio