Det här examensarbetet speglar tankar och erfarenheter genom posthumanistisk och transhumanistisk teori i hur vi uppfattar klassrummet som pedagogiskt rum, specifikt kring de praktiskt estetiska ämnena och tillhörande undervisning. Undersökningen ämnar bearbeta elevers uppfattning kring det rumsliga i eftermälet av en tid där det fysiska har fått ge plats för det digitala under covid-19 pandemin. Är klassrummet ett pedagogiskt rum, som är en fysisk plats som upprätthålls genom vår närvaro, eller är det en socialkonstruktivistisk överenskommelse som vi kan skifta mellan det fysiska och icke-fysiska? Genom att åberopa tankegångar från allt mellan Foucault, Harraway och Claire Bishop ämnar arbetet synliggöra elevens perspektiv kring hur undervisning har uppfattats, tillgodogjorts och senare bedömts utifrån distansundervisningens parametrar. Genom att kombinera kvalitativa undersökningsmetoder såsom ideografisk etnografi, A/r/ tography och bildelicitering, ställer studien elever inför frågeställningen som ett gestaltandeproblem. Detta dels för att kunna frambringa ett tydligt empiriskt material i form av semiotiskt bildspråk, dels för att producera kvalitativa data som i förlängning kan formuleras och kontextualiseras till uppsatsen; men även ett gestaltande arbete. Gestaltningen har skett parallellt och kan och ska tolkas som ett direkt kommunikativt sätt att kontextualisera elevernas och författarens uppfattning kring det pedagogiska rummet. Relevansen för det bildpedagogiska fältet kan således direkt tolkas genom ett elev- och lärarperspektiv. Ett mångfacetterat sätt att se på en relativt enkel frågeställning - Hur uppfattar elever det fysiska rummet, i eftermälet av en pandemi där distansundervisning har dominerat.    Resultatet går av att avläsa i empirin som eleverna har frambringat och senare tolkats i en gestaltning som speglar två utbildningar genom pandemin - Författaren och deltagarnas.

No description available.

My inquiry, centered on the applied practice of teaching, confronts the detachment that often disassociates the intellectual study of music theory from the physical experience of music. This pedagogical detachment, perceived as a split between opposing views of knowledge, privileges positivist science over interpretive art (Aróstegui, 2003), producing written competencies that have little or no musical meaning (Rogers, 2004). Endeavouring to re-attach music theory and the music it was initially intended to explain (Dirié, 2014), I constructed four Listening Guides to align with the intermediate-level theory curriculum of the Royal Conservatory of Music. Their construction incorporates elements of design research along with an underlying framework derived from the Kodály Method’s four-step instructional process. Given my multi-faceted personal/professional interactions with music theory, my research project is presented in the form of a quest narrative that weaves together my story and the stories of participant teachers who established the Listening Guides’ potential usefulness through reviewing and implementing interactions. This narrative, as a creative representation of arts-based research practices (Leavy, 2015), is derived from the blurring of specific cognitive findings and less definable aesthetic knowings (Greenwood, 2012). My data, both the prototypical data I designed and the empirical data I collected from focus group discussions with my participants, are filtered through an a/r/tographic lens that acknowledges the coexistence of my artist/researcher/teacher identities. The analysis of our aggregate narrative, as an exploration of music theory pedagogy with, about, in, and through music, relies on the evaluative tools of educational criticism (Eisner, 1991). Unfolding in a mostly linear climb, my quest for a fully integrated music/theory (art/science) pedagogy reaches its apex in the understanding that a music-logic organization confounds the subject-logic of traditional teaching approaches. Thus, my inquiry challenges the customary practices of scientific knowledge-building with a model for artistic “ways-of-knowing” in music theory pedagogy.

[ES] La presente tesis doctoral tiene el propósito de afirmar la existencia, así como de dar cuenta de las posibilidades, de una metodología propia de mediación entre la obra de arte contemporáneo y especialistas en educación. Su carácter es expandido y atento a la visualidad. Con expandido se entiende por una parte, la cualidad de situarse interrelacionadamente en diferentes contextos: el centro de arte, el aula universitaria y la escolar. Por otra, la de fomentar desplazamientos y cruces del campo educativo al del arte y del campo del arte al educativo. Esto desemboca en la generación de nuevas identidades docentes y nuevas formas de ser artista así como en nuevas formas de colaboración entre estos profesionales, en favor de una revitalización del hecho artístico, mejoras en la educación artística y en la educación interdisciplinar desde el arte. Con atención a la visualidad se entiende el carácter de una mediación en la que la realidad sentipensante, la estética y la visualidad se proponen como ejes de la acción de mediación y como guías que pueden equilibrar la tendencia a la sobrexposición de la subjetividad del receptor de la obra de arte y la tendencia a sobrexponer las cualidades de la obra frente a las experiencias del receptor, de tal modo que se valore un equilibrio relacional obra-sujeto. Esta propuesta de mediación tiene sentido desde un proceso deselitizador del arte, desde una perspectiva reestetizadora de la educación artística y desde una dirección repersonalizadora de la relación del artista-receptor con la obra y del artista con la sociedad. Su planteamiento filosófico de fondo es pragmatista. La investigación se sitúa en un campo entre la práctica del arte y la educación artística. El posicionamiento de la que parte es a/r/tográfico. Todos estos planteamientos se concretan en el contexto espacio y tiempo de nueve años de trabajo en el campo de la docencia desde la materia de Didáctica artística del Grado de Educación en Florida Universitaria por una profesora (la misma que investiga y escribe estas letras) de formación y trayectoria como pintora. La metodología de investigación aplicada es la educativa basada en artes visuales y la a/r/tográfica. Desde este marco metodológico se proponen dos estrategias de investigación: la fotonovela para la mediación artística y la Logotesis para la investigación a/r/tográfica. / [CA] La present tesi doctoral té el propòsit d'afirmar l'existència, així com de donar compte de les possibilitats, d'una metodologia pròpia de mediació entre l'obra d'art contemporani i especialistes en educació. El seu caràcter és expandit i atent a la visualitat. Amb expandit s'entén d'una banda, la qualitat de situar-se interrelacionadament en diferents contextos: el centre d'art, l'aula universitària i l'escolar. Per una altra banda, la de fomentar desplaçaments i entrecreuaments del camp educatiu al de l'art i del camp de l'art a l'educatiu. Això desemboca en la generació de noves identitats docents i noves maneres de ser artista així com en noves formes de col·laboració entre aquests professionals, en favor a una revitalització del fet artístic, millores en l'educació artística i en l'educació interdisciplinària des de l'art. Amb atenció a la visualitat s'entén el caràcter d'una mediació en la qual la realitat sentipensant, l'estètica i la visualitat es proposen com a eixos de l'acció de mediació i com a guies que poden equilibrar la tendència a la sobrexposició de la subjectivitat del receptor de l'obra d'art i la tendència a sobrexposar les qualitats de l'obra enfront de les experiències del receptor, de tal manera que es valore un equilibri relacional obra-subjecte. Aquesta proposta de mediació té sentit des d'un procés des-elititzador de l'art, des d'una perspectiva re-estetitzadora de l'educació artística i des d'una direcció re-personalitzadora de la relació de l'artista-receptor amb l'obra i de l'artista amb la societat. El seu plantejament filosòfic de fons és pragmatista. La investigació se situa en un camp entre la pràctica de l'art i l'educació artística. El seu posicionament és a/r/tográfic. Tots aquests plantejaments es concreten en el context espai i temps de nou anys de treball en el camp de la docència des de la matèria de Didàctica artística del Grau d'Educació a Florida Universitària d'una professora (la mateixa que investiga i escriu aquestes lletres) de formació i trajectòria com a pintora. La metodologia d'investigació aplicada és l'educativa basada en arts visuals i l'a/r/togràfica. Des d'aquest marc metodològic es proposen dues estratègies d'investigació: la fotonovela per a la mediació artística, i la Logotesis, per a la investigació a/r/togràfica. / [EN] This doctoral thesis is aimed at stating he existence, as well as to account for the possibilities, of a methodology of mediation between the work of contemporary art and education specialists. It has both an expanded and an attentive-to-visuality nature. By expanded we mean, on the one hand, the quality of situating itself interrelatedly in different contexts: the art centre, the university classroom and the school classroom. On the other hand, it encourages shiftings and crossovers from the field of education to the field of art and from the field of art to the field of education. This leads to the generation of new teaching identities and new ways of being an artist, as well as new forms of collaboration between these professionals, in favour of a revitalisation of the artistic fact, improvements in art education and interdisciplinary education from art. Attention to visuality is understood as the nature of a mediation in which thinking and sentient reality, aesthetics and visuality are proposed as axes of the action of mediation and as guides that can balance the tendency to overdisplay the subjectivity of the receiver of the work of art and the tendency to overdisplay the qualities of the work against the experiences of the receiver, in such a way that a work-subject relational balance is valued. This mediation proposal makes sense from a de-eliticising process of art, from a re-aesthetising perspective of art education and from a re-personalising direction of the relationship of the artist-recipient with the work and of the artist with society. Its basic philosophical approach is pragmatist. The research is situated in a field between art practice and art education. The position from which it starts is a/r/tographic. All these approaches take place in the space and time context of nine years of work in the field of teaching Art Didactics for the Degree in Education at Florida Universitaria by a teacher (the same one who is researching and writing these lines) with a background and career as a painter. The research methodology applied is the educational methodology based on visual arts and a/r/tography. From this methodological framework, two research strategies are proposed: the Photo-novel for the artistic mediation, and the Logothesis, for the a/r/tographic research. / Rueda Gascó, L. (2023). Mediación expandida. Un estudio a/r/tográfico y educativo basado en la visualidad entre la obra de arte contemporáneo y docentes de Infantil y Primaria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193687

Working with an organization outside the public school system that was creating schoolyard gardens, I began to think about culture and cultivation inside and outside of schooling practices. The liveliness of the schoolyard gardens presented possibilities for enlivening educational discourses. With two participants I planted a container box schoolyard garden outside Lamoureux Hall, which houses the Faculty of Education. Utilizing aspects of place-based pedagogy, ecoliteracy, ecopedagogy and a metissage of a/r/tography, eco-art and writing as a method of inquiry, we tended the garden and dwelled upon ideas of nature, culture, and their intersection in a particular place. Our garden experiences left cyber footprints in virtual space as blog spots on a thesis blog site. The garden and the inquiry it generated outside,is brought back inside the education building as a Master's thesis. The garden grew in different and unpredictable ways due to intense construction on site, entwining the planter boxes with unseen variables.

Working with an organization outside the public school system that was creating schoolyard gardens, I began to think about culture and cultivation inside and outside of schooling practices. The liveliness of the schoolyard gardens presented possibilities for enlivening educational discourses. With two participants I planted a container box schoolyard garden outside Lamoureux Hall, which houses the Faculty of Education. Utilizing aspects of place-based pedagogy, ecoliteracy, ecopedagogy and a metissage of a/r/tography, eco-art and writing as a method of inquiry, we tended the garden and dwelled upon ideas of nature, culture, and their intersection in a particular place. Our garden experiences left cyber footprints in virtual space as blog spots on a thesis blog site. The garden and the inquiry it generated outside,is brought back inside the education building as a Master's thesis. The garden grew in different and unpredictable ways due to intense construction on site, entwining the planter boxes with unseen variables.

Working with an organization outside the public school system that was creating schoolyard gardens, I began to think about culture and cultivation inside and outside of schooling practices. The liveliness of the schoolyard gardens presented possibilities for enlivening educational discourses. With two participants I planted a container box schoolyard garden outside Lamoureux Hall, which houses the Faculty of Education. Utilizing aspects of place-based pedagogy, ecoliteracy, ecopedagogy and a metissage of a/r/tography, eco-art and writing as a method of inquiry, we tended the garden and dwelled upon ideas of nature, culture, and their intersection in a particular place. Our garden experiences left cyber footprints in virtual space as blog spots on a thesis blog site. The garden and the inquiry it generated outside,is brought back inside the education building as a Master's thesis. The garden grew in different and unpredictable ways due to intense construction on site, entwining the planter boxes with unseen variables.

Working with an organization outside the public school system that was creating schoolyard gardens, I began to think about culture and cultivation inside and outside of schooling practices. The liveliness of the schoolyard gardens presented possibilities for enlivening educational discourses. With two participants I planted a container box schoolyard garden outside Lamoureux Hall, which houses the Faculty of Education. Utilizing aspects of place-based pedagogy, ecoliteracy, ecopedagogy and a metissage of a/r/tography, eco-art and writing as a method of inquiry, we tended the garden and dwelled upon ideas of nature, culture, and their intersection in a particular place. Our garden experiences left cyber footprints in virtual space as blog spots on a thesis blog site. The garden and the inquiry it generated outside,is brought back inside the education building as a Master's thesis. The garden grew in different and unpredictable ways due to intense construction on site, entwining the planter boxes with unseen variables.

Indiana University-Purdue University Indianapolis (IUPUI) / The collection of pages spread before you now, this story-thesis, is a collection of stories about my journey from cult member to the place in life I am now, stories about those stories, and stories about the people who lived or read them, talked about them, and were changed by the tellings. Most importantly, the goal of this story-thesis is to illustrate how the process of story-making and -telling changes how we interpret our identities and our lifeworlds. I argue that the stories that we share change our identities, and I also argue that how we perceive our identity and the identities of others affects the stories that we share.

This essay examines the dance pedagogical method Dance a Book together with a group of children aged four to five in preschool. The purpose is to investigate and make visible children's expressions when dance and words meet, based on children's agency in rhizome-based learning. Methodologically, this study is based on a/r/tography, which is a practical and aesthetically based research method where the researcher, through the body and own participation, can stay close to what has been investigated. Sequential analysis was used as the analysis method, which meant that analysis took place in the moment when the researcher gave instructions to the children to lead the work forward. Other documentation was logbook notes. The research results are analyzed with inspiration from some concepts in Gilles Deleuze and Felix Guattari's philosophy of immanence. Child agency was also a concept that was consistently present in the studies. The results showed, when the children have opportunities to be creative in the dance pedagogical method Dance a Book, the children express themselves with variety both verbally and physically. Through improvisation and own creativity, not only children's development in dance was made visible, but also children's acquisition of the language and understanding of the book. The creative moment also led to joyful learning. Furthermore, this essay contributes additional knowledge to the field for showing a changed way of thinking, based on the philosophy of immanence that can create new ways of doing and learning in dance practice. / Den här uppsatsen undersöker den danspedagogiska metoden Dansa en bok tillsammans med en barngrupp i fyra till femårsåldern i förskolan. Syftet är att undersöka och synliggöra barns uttryck när dans och ord möts utifrån barns aktörskap i rhizomsikt lärande. Metodologiskt tar denna studie avstamp från a/r/tografi som är en praxisnära och estetik-baserad forskningsmetod där forskaren genom sin kropp och sitt egna deltagande kan hålla sig nära det som undersöktes. Som analysmetod användes sekventiell analys vilket innebar att analysen skedde direkt i forskningsstunden där forskarens instruktioner i växelspel med barnen ledde arbetet framåt. Övrig dokumentation skedde via loggboksanteckningar. Forskningsresultatet är analyserat med inspiration från några begrepp av Gilles Deleuze och Felix Guattaris immanensfilosofi. Även barns aktörskap var ett begrepp som genomgående var närvarande i studien. Resultatet visar att när barnen får möjlighet att vara kreativa i den danspedagogiska metoden Dansa en bok uttrycker sig barnen med variation både verbalt och kroppsligt. Genom improvisation och eget skapande synliggjordes inte bara barns utveckling i dans utan även barns tillägnande av språket och förståelse av boken.  Den kreativa stunden ledde även till ett lustfyllt lärande. Ett ytterligare kunskapsbidrag i denna studie är att visa hur ett förändrat tänkande utifrån immanensfilosofi kan producera nya sätt för görande och lärande i danspraktiken.