Global ETD Search

161	FN-stadgan och Europarätten : En studie av fallet Somaliasvenskarna och de mänskliga rättigheterna beträffande genomförandet i EU av säkerhetsrådets resolutioner om intelligenta sanktioner Denikson, Daniel January 2007 (has links) Vilket rättssystem har enligt folkrätten företräde vid konflikt mellan folkrätten från FN, Europakonventionen och gemen-skapsrätten, beträffande giltigheten av säkerhetsrådets resolutioner för bekämpande av den internationella terrorismen, i förhållande till mänskliga rättigheter? Säkerhetsrådets resolutioner har ändrat karaktär när det gäller att bekämpa världens terrorism. Genom så kallade intelligenta sanktioner är säkerhetsrådets mål nu att frysa egendom för enskilda individer och företag, utan att de drabbade har någon rätt till rättvis rättegång, efter att dessa svartlistats som knutna till terroristorganisationer. Svartlistningen sker på mer eller mindre godtyckliga grunder som inte finner stöd inom folkrättens regler om jus cogens och säkerhetsrådet har förklarat att i kampen mot terrorismen är det nu tillåtet att med alla medel slå tillbaka hot mot fred och säkerhet. Mänskliga rättigheter utvecklades inom FN och dess stadga tillkom före Europakonventionen och torde i princip ha företräde framför konventionen och Europadomstolens praxis, vid tillämpning av principen lex posterior derogat priori. Dock har det tillskapats ett rättssystem av nytt slag (sui generis) inom gemenskaps-rätten, med ett starkare skydd för mänskliga rättigheter; i synnerhet egendomsrätten och rätten till rättvis domstolsprövning. Vid tillämpning av principen lex specialis legi generali derogat, torde dessa regler ha företräde framför de generella reglerna från FN. EG-domstolens förstainstansrätt har i fallet Somaliasvenskarna (T-306/01) förklarat sig själv och unionen som bunden av FN:s stadga och säkerhetsrådets resolutioner och därmed åsidosatt egendomsskyddet och rätten till rättvis rättegång för unionsmedborgare. I fallet går rätten emot tidigare praxis från EG-domstolen, genom att förklara unionen som bunden av FN-stadgan och genom att tilldela EU-rådet en kompetens som inte står att utläsa i fördragen. En oroväckande fråga är vilka rättigheter som kommer att inskränkas framledes. För framtiden bör unionen sätta en tydlig gräns för när de mänskliga rättigheter som man under så lång tid byggt upp skall kunna inskränkas. Medlemsstaterna bör anta en gemensam ståndpunkt där man deklarerar att gemenskapens grundläggande rättigheter och friheter inte kan inskränkas på godtyckliga grunder. FN FN-stadgan mänskliga rättigheter befogenhet internationell folkrätt traktaträtt EG-rätt EU-rätt europakonventionen europadomstolen EU EG-domstolen EKMR Wienkonventionen förordning frysning tillgångar egendomsskydd rättssäkerhet domstolsprövning legitimitetsproblem europarätt företräde FN-resolution terrorism internationell fred säkerhet rättssystem kompetens-kompetens laglighetseffekt listning somaliasvenskarna talibaner al-quaida al-barakaat musketörsprincipen washingtonfördraget jus cogens cameron afghanistan externa säkerhetsrådet relationer förteckning världsordning kumulerad rättslig grund verksamma rättsmedel försvar legalitetskontroll sanktionskommitten immunitet domstolsprövning terrorister godtycklighet grunder traktat rättspraxis internationella domstolen resolutioner intelligenta sanktioner European law EU-rätt
162	L'UTILISATION DE LA LEX FORI DANS LA RÉSOLUTION DES CONFLITS DE LOIS Carlier, Peggy 14 March 2008 (has links) (PDF) À trop vouloir poser la loi étrangère en parfait symbole de la résolution des conflits de lois, les auteurs dressent une présentation manichéenne du droit international privé où la lex fori (loi du juge saisi) incarne l'indésirable. C'est oublier qu'elle est davantage utilisée que la loi étrangère en matière de litiges internationaux puisque de nombreux procédés lui octroient pleinement ou subsidiairement une position privilégiée.<br />Prenant acte de ce constat, qu'il fonde sur des considérations sociologiques (ethnocentrisme) et pragmatiques (bonne administration de la justice), l'auteur entend réhabiliter la loi du for. Sans aller jusqu'à un legeforismo, dont la traduction pratique serait l'application systématique de la lex fori, un équilibre réaliste est proposé à partir d'un rapprochement des critères de rattachement et des chefs de compétence. Le vade-mecum de ce rapprochement offre alors les clés de la complémentarité qui doit exister entre la lex fori et la loi étrangère. conflit de lois litige international règle de conflit juridiction lex fori loi du for loi du juge saisi loi étrangère loi applicable lex <br />causae inégalité des lois bilatéralisme unilatéralisme loi de police vocation subsidiaire élément d'extranéité invocation de la loi étrangère preuve de la loi étrangère accord procédural équivalence des lois fraude renvoi ordre public thnocentrisme bonne administration de la justice justice de droit international privé urgence délai raisonnable coût raisonnable codification chef de compétence critère de rattachement compétence juridictionnelle forum legis approche juridictionnelle coïncidence du jus et du forum sécurité juridique forum shopping exception d'incompétence forum non conveniens
163	Transnational Corporations and Human Rights : Assessing the position of TNCs within international human rights law, and the appropriateness of an international treaty on business and human rights Söderlund, Erik January 2018 (has links) Transnational corporations are playing an important role in the global economy of today. Many of these corporations have great economic resources and have the possibility of contributing to the development of societies in developing states. At the same time, in their search for profit, the activities of TNCs have proven fatal to some of the individuals employed by them, or otherwise in contact with their activities. Within the international legal framework, corporations are not traditionally treated as subjects and if a TNC allocates its production to a state with lax human rights protection, no binding international standards exist to regulate the conduct of the corporation. In my thesis I will assess the position of TNCs under the present core human rights instruments and soft law initiatives. I will also analyze a draft treaty text produced by the Intergovernmental Working Group on Business and Human Rights, released in July 2018, to reach a conclusion on whether such an instrument would affect the international legal status of TNCs and provide a more robust protection of international human rights. Human rights corporation corporations transnational corporation transnational corporations business businesses TNC TNCs treaty law draft treaty intergovernmental woking group United Nations Bhopal Rana Plaza international law Ruggie John Ruggie Ruggie pricniples pillar labour labour law labour rights CSR Corporate social responsibility guiding principles UN global compact global compact ILO jus cogens customary law OECD ICCPR ICESCR state-centrism Bilateral investment treaty ILC WTO World trade organization International law commission legal personality företag mänskliga rättigheter traktat traktaträtt juridisk person folkrätt internationell rätt FN Förenta Nationerna Ruggie Jhon Ruggie Arbetsrätt Globala målen företagspolicy Amnesty International Human Rights Watch Law (excluding Law and Society)
164	Las nuevas tecnologías en la administración de justicia. La validez y eficacia del documento electrónico en sede procesal Jaume Bennasar, Andrés 09 October 2009 (has links) La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico. La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico. / La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic. La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment. En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic. / The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract. Minerva Programme Libra Programme e.justice contracte informàtic document informàtic consentiment electrònic contracte electrònic registres fonogràfics videogravació suports electrònics dades so i la imatge mitjans reproducció paraula mitjans de prova art. 299.2 LEC Procés Monitori xarxes Judicials Unió Europea Pla Transparència Judicial Estadística Judicial Centre Documentació Judicial (CENDOJ) aplicació Inter-Ius Punt Neutre Judicial Sistema Lexnet firma electrònica informàtics i similars videoconferència Agenda d'assenyalaments electrònica Sistema Gravació Digital Arconte elements de convicció immediació documentació d'actuacions i vistes protecció de dades fitxers judicials informatització registres civils Programa Minerva Programa Libra e.justícia LOPJ contrato informático documento informático consentimiento electrónico contrato electrónico registros fonográficos videograbaciones soportes electrónicos datos el sonido y la imagen medios reproducción palabra art. 299.2 LEC medios prueba Proceso Monitorio iniciativas tecnológicas Comunidades Autónomas Redes Judiciales Unión Europea Plan Transparencia Judicial tratamiento sistemas informáticos Estadística Judicial Centro Documentación Judicial (CENDOJ) Aplicación Inter-Ius Punto Neutro Judicial Sistema Lexnet firma electrónica informáticos y similares videoconferencia Agenda señalamientos electrónica Sistema Grabación Digital Arconte elementos de convicción inmediación Documentación de actuaciones y vistas protección de datos ficheros judiciales Informatización registros civiles Programa Minerva Programa Libra LOPJ e.justicia computerisation of civil registers Judicial records data protection documentation of acts and evidence immediacy elements of conviction the Arconte system of Digital Recording Agenda of electronic signals video Conferencing computerised and other means electronic signature Lexnet System Judicial Neutral Position application Inter-Ius Judicial Statistic treatment by information systems the Plan for Judicial Transparency European Union Judicial networks Monitoring process means of proof art. 299.2 LEC means of reproduction of word sound and image instruments which permit filing recognising and reproducing words data electronic supports video recording phonographic registers electronic contract electronic consent contracts drawn up by automatic devices computerised document computerised contract Dret Processal 34 340

Page generated in 0.0357 seconds