The thesis describes the everyday life of victims of sexual violence in Germany, based upon the qualitative study of in-depth interviews. By means of the grounded analysis of their action system of practical coping with life on a daily basis - the Conduct of Everyday Life - five principle patterns have been detected, which characterize the victims' common practices and everyday strategies: hyperactivity, retreat, time-out, disclosure and commitment. Moreover, the fragility of their lives depends on paradoxes which reduce their freedom of choice. They represent social symptoms which influence both the individual and social visibility and invisibility of sexual violence. / TÍTULO: "Viviendo con Paradojas: Víctimas de Violencia Sexual y la Conducta de la Vida Cotidiana"TEXTO:La tesis describe la vida cotidiana de víctimas de violencia sexual en Alemania, basándose en un estudio cualitativo de entrevistas en profundidad. A través del análisis fundamentado de su sistema de acción para superar las dificultades cotidianas de la vida día tras día - la Conducta de la Vida Cotidiana -, se han podido detectar cinco patrones principales que suelen caracterizar los patrones comunes y estrategias cotidianos de las víctimas: hiperactividad, retiro, tiempo muerto, revelación y compromiso. Además, sus vidas parecen marcadas por paradojas que reducen sus opciones de elección y libertad y que actúan como síntomas sociales que influyen en la visibilidad e invisibilidad tanto individual como social de la violencia sexual.

Esta tesis se centra en la construcción de las identidades de travestis brasileñas migrantes. Las travestis, que no son transformistas ni transexuales, constituyen un tipo de identidad de género que no sólo pone de relieve cómo se hace el género, sino que al mismo tiempo descentran la manera en que los cuerpos se convierten en legibles. Las travestis encarnan un tipo ideal y ficcional de mujer y, simultáneamente, hacen uso de una genitalidad típicamente “masculina”. Lo femenino y lo masculino interactúan, negocian, juegan y se articulan en un mismo cuerpo travesti. Específicamente, en este estudio se analizan los tránsitos corporales y espaciales de travestis brasileñas que migran a Río de Janeiro y a Barcelona en tanto dos escalas, entre otras, en las que aprenden a transformarse en travestis y a empoderarse. Los jóvenes gays y futuras travestis suelen abandonar sus pueblos o pequeñas ciudades de origen para comenzar a vivir sus identidades de género de manera plena. Río de Janeiro es una gran escuela para transformarse definitivamente en travestis. Ingresan en un sistema jerárquico de relaciones sociales, aprenden a modificar sus cuerpos y performar una determinada manera de entender la feminidad, se entrenan como profesionales del sexo y se preparan para dar el siguiente paso: Europa. Este continente es importante para entender las historias, pasadas y presentes, de sus migraciones transnacionales. En tanto “europeas”, “exitosas” y, algunas, “tops”, muchas pueden conseguir un estatus material, social y simbólico que las distingue del resto de sus compañeras. Estos tránsitos geográficos/espaciales son, asimismo, acompañados por transformaciones corporales concretas. Desde sus primeros “montajes” y tomas de hormonas, pasando por los sucesivos “bombeos” de silicona líquida industrial, hasta llegar a las tan codiciadas cirugías estéticas, ellas transitan sus propios itinerarios identitarios. En definitiva, cuando las travestis migran no sólo transitan por distintos territorios, sino que al mismo tiempo están construyendo su propia identidad como travestis. Utilizo el concepto ‘migración trans’ para reflejar que sus movilizaciones espaciales no se efectúan exclusivamente para ganar dinero como trabajadoras del sexo, sino también para satisfacer demandas más amplias a nivel corporal (feminizar sus cuerpos), social (ser respetadas por la sociedad y admiradas por el resto de las travestis) y sexual/genérico (vivir con mayor libertad sus prácticas sexuales e identidades de género). En suma, en la tesis se reflexiona acerca de los cuerpos, la sexualidad y las migraciones de las travestis brasileñas que buscan un lugar –muchas veces frágil- en el mundo. Este recorrido teórico y etnográfico atraviesa los contornos de una geografía travesti que se revela curvilínea, “femenina”, “bella” y, simultáneamente, “viril”. / This thesis focuses on the construction of identities of Brazilian travesti migrants. Travestis, who are not cross-dressers nor transsexuals, constitute a kind of gender identity that not only emphasizes how gender is done, but at the same time decentralizes how bodies become “legible”. Travestis embody an ideal and fictional type of woman and, simultaneously, make use of a typically “male” sexuality. The feminine and the masculine interact, negotiate, play and are articulated in the same travesti body. Specifically, this study examines the spatial and bodily transits of Brazilian travestis migrating to Rio de Janeiro and Barcelona as two scales, among others, where they learn how to become travestis and empower themselves. The concept “trans migration” is used here to reflect that spatial mobilizations are not performed exclusively to earn money as sex workers, but also to satisfy broader demands on different levels as the level of the body (by feminizing their bodies), the social level (to be respected by society and admired by other travestis) and the sexual/gender level (to live their sexual practices and gender identities with greater freedom). In sum, the thesis reflects on bodies, sexuality and migrations of Brazilian travestis who look for a place - often fragile - in the world. This theoretical and ethnographic journey crosses the contours of a travesti geography which is revealed as curvilinear, “female”, “beautiful” and, simultaneously, “manly”.

This dissertation aims to describe social inequalities in self-rated health in an integrated framework of gender, social class and immigration, and to identify the main intermediary factors and health problems that contribute to these inequalities. Three cross-sectional studies were performed with data from surveys of the general population residing in Catalonia and Spain in 2006. Migration from poor regions of Spain to Catalonia emerged as a health inequality dimension in addition to and interaction with gender and social class, highlighting the transitory nature of the ‘healthy immigrant effect’ partially observed in foreign immigrants. Material and economic resources made major contributions to all three types of health inequalities: individual income made the greatest contribution to gender inequalities; household material assets and financial difficulties to migration-related inequalities; and both to social class inequalities. Poorer self-rated health of women was showed to be not an issue of perception but a precise reflection of the higher burden of chronic conditions they suffered compared to men, such as musculoskeletal, mental and other pain disorders, which could be targets for a health system responsive to gender inequalities. Intersections between axes of inequality created complex social locations with unique consequences on health.

In the second half of the twentieth century we saw the environmental debate escalate into one of the most challenging and complex issues that authorities at international, national, regional and municipal levels have to deal with. The inherent complexity of environmental problems, which brings out the interconnections between the economic, socio-cultural and ecological dimensions of the territory, is increased by the social, scientific and political focuses of the debate, and their interdependencies. In the framework of governance, scientific and technical assessments are a relevant but not “unique” source for legitimating environmental policymaking. The discussion is opened towards the consideration of different existing perspectives on the environment. The main objective of the present study is to systematize and explore in-depth the perspectives brought by feminism and gender to environmental governance. What is the specificity of a feminist and gender outlook? In what sense does it bring new light to environmental governance processes? Such questions are explored empirically and theoretically. / Durant la segona meitat del segle XX hem assistit a l’escalada del debat ambiental fins a convertir-se en un dels reptes més complexes amb els que han d’enfrontar-se les autoritats tant a nivell internacional, nacional, regional com municipal. En el marc de la governança, l’assessorament científic i tècnic deixa de ser la única font possible per a legitimar la presa de decisió política respecte a la gestió del medi ambient. La discussió s’obre a la consideració de les diferents perspectives (científiques, socials i polítiques) que existeixen respecte al nostre entorn. El principal objectiu d’aquest estudi és explorar en profunditat i sistematitzar les perspectives que aporten els estudis de gènere i feministes a la governança del medi ambient. Quina és l’especificitat d’una mirada de gènere i feminista? En quin sentit aporten una nova llum als processos de la governança ambiental? Aquestes qüestions són explorades empírica i teòricament.

Objectiu: Analitzar l'impacte de les desigualtats de gènere i de classe relacionades amb el treball en l'estat de salut de les dones i els homes de 25 a 64 anys.Mètodes: Tres dels cinc estudis inclosos en aquesta tesi han estat basats en l'Enquesta de Salut de Catalunya de 1994 i constitueixen una trilogia que analitza les desigualtats des de tres mirades: la que analitza les diferències en l'estat de salut entre les dones ocupades i les mestresses de casa; la que analitza l'efecte de la doble jornada en l'estat de salut sobre la salut de les dones i els homes i, finalment, la que compara les diferències de gènere en l'impacte de l'atur sobre l'estat de salut mental i examina el paper dels rols familiars. A més, hi ha dos estudis addicionals, un basat en l'Enquesta de Salut de Terrassa de 1998 i l'altre en la Encuesta Navarra de Condiciones de Trabajo de 1997 sobre les diferències de gènere en l'impacte de la doble jornada. L'anàlisi estadística s'ha basat fonamentalment en l'ajust de models de regressió logística multivariats separats pel sexe i, en el cas dels estudis basats en l'Enquesta de Salut de Catalunya, també per la classe.Resultats: Es demostra que globalment la incorporació de les dones al mercat de treball sembla tenir un efecte positiu sobre el seu estat de salut però l'efecte invers en estils de vida relacionats amb el fet de disposar de temps lleure. Aquesta manca de temps lleure estaria associada a les dificultats per compaginar vida laboral i familiar, sobretot entre les dones de classes més desfavorides en les què l'impacte de la doble jornada sobre la salut - que en absolut afecta els homes - és superior que entre les dones més privilegiades. De fet, per a les dones que han de compaginar vida laboral i familiar, es demostra que disposar d'una persona contractada per a les feines de la llar té un efecte protector en la seva salut percebuda. Finalment, es demostra que perdre el treball remunerat té més impacte sobre la salut mental dels homes, però no per la menor implicació de les dones en el treball remunerat sinó per la seva major responsabilitat en la unitat familiar que actuaria com element protector.Conclusions: L'anàlisi de les desigualtats en salut requereix la integració dels marcs de gènere i de classe i, en el cas de la població de 25 a 64 anys, del paper del treball remunerat i del domèstic. Els determinants socials de l'estat de salut de les dones i els homes són diferents i en gran mesura estan determinats per la interaccions amb la classe social i els treballs. / Objective: To analyse the impact of gender and class inequalities related to work in the health status of women and men aged 25-64.Methods: Three of the five studies are based on the 1994 Catalonian Health Survey and constitute a trilogy that analyse health inequalities from three points of view: the health differences between female workers and full-time homemakers; the comparison of the effect of combining job and family responsibilities between women and men and, finally, the analysis of gender differences in the impact of unemployment on mental health and additionally examines de role of family responsibilities. Moreover, two additional studies based on the 1998 Terrassa Health Survey and on the 1997 Navarra Working Conditions Survey further analyse the gender differences in the impact of combining job and family demands on health. Statistical analysis has been based on the adjustment of multivariate logistic regression models separated for sex, and in the studies based on the Catalonian Health Survey, also by social class.Results: Women entrance into the labour market has had an overall positive impact on their health but a reverse effect on lifestyles related to leisure time. The lack of leisure time is related to the difficulties for combining job and family responsbilities, primarily among less favoured women. In this group the impact of the double burden - that does not affect men's health - is higher than among more privileged women. In fact, among women who have to combined job and family demands, hiring a domestic worker is protective for their self-perceived health status. Finally, we have demonstrated that loosing a job have a higher impact on male's mental health, but it seems that this is not related to the lower attachment of women to the labour markers, but to their higher involvement on family responsibilities that buffers the impact of unemployment.Conclusions: The analysis of gender inequalities in health requires the integration of the gender and social class frameworks and, among people aged 25-64, also of that of work. Social determinants of health status of women and men are different and, to a great extent, they are determined by the interactions with social class and work.

En un contexto donde los equipos juegan un papel cada vez más importante, es de gran importancia entender el conflicto y desarrollar herramientas de diagnóstico para evitarlo. Aquí, investigamos empíricamente si es posible predecir cuantitativamente futuros conflictos en equipos pequeños utilizando modelos de estructura de red social. Analizamos los datos de 16 equipos pequeños. Encontramos que los modelos basados en redes complejas anticipan el conflicto exitosamente mientras que los modelos utilizados tradicionalmente no lo hacen. También presentamos un estudio sobre las diferencias de género en el liderazgo. Este estudio tiene como objetivo entender los mecanismos detrás del proceso de evaluación del liderazgo. Analizamos los datos de 45 evaluaciones de líderes (33% mujeres). Encontramos que las mujeres líderes son mejor evaluadas que los líderes masculinos al principio. Más tarde, esta ventaja se desvanece junto con el efecto sorprendente de tener una líder femenino. También encontramos que la agrupación de la red de líderes mujeres crece significativamente más que la agrupación de líderes hombres. / In a context where teams play an increasingly important role, it is of major importance to understand conflict and to develop diagnostic tools to avert it. Here, we investigate empirically whether it is possible to quantitatively predict future conflict in small teams using models of social network structure. We analyze data of 16 small teams. We find that models based on complex networks successfully anticipate conflict whereas traditionally used models do not. We also present a study about gender differences on leadership. This study aims to understand the mechanisms behind the leadership evaluation process. We analyze data of 45 leader evaluations (33% women). We find that female leaders are better evaluated than male leaders at the beginning. Later, this advantage vanishes together with the surprising effect of having a female leader. We also find that the network clustering of female leaders grows significantly more than the clustering of male leaders.

El impacto que tiene la tercera revolución científico-tecnológica (superconductores, electrónica y biotecnología) en la gestión de la tecnología para las empresas hortofrutícolas, reclama que los procesos de desarrollo de innovaciones, fruto de la investigación científica, encuentren una permanente difusión en los sectores productivos a través de políticas públicas congruentes con los procesos de interacción entre el mercado y los centros de conocimiento.El análisis del sector hortofrutícola de Sinaloa reclama una postura de integración de disciplinas y teorías, que se soporte a su vez en una integración paradigmática, que permita el acercamiento epistemológico desde el objeto de estudio, desvelando así, los procesos históricos complejos en los que se constituye toda actividad humana.Las innovaciones de proceso y de producto no se desarrollan en escenarios aislados del contexto social, la tendencia a la formación de redes institucionales es condición sin ecuanon para la competitividad de los sectores productivos en las economías de mercado abierto, lo que reclama del sector hortofrutícola de Sinaloa una planificación orientada a la articulación de dichas redes con el fin de incorporar efectivamente los nuevos conocimientos y asegurar con ello su competitividad. / The impact that the third scientific - technological revolution ( superconductors, electronics and biotechnology) has had in the management of fruit and vegetable produce business related technology, demands that the innovation processes, resulting from scientific investigations, find a permanent communication channel towards the productive sectors through congruent public policies that promote the interaction process between the "Think Tanks" ( knowledge and research centers) and the market. The analysis of the fruit and vegetable sector of Sinaloa requires a unique view and stand point towards the integrations of multiple disciplines and theories, that support it selves in a paradigmatic integrations, which allows an epistemological close up from the object of study, revealing the complex historical process that constitute every human activity. The process and product innovations do not develop in isolation from the social context, the tendency to form institutional networks is a sin equanon (something that always happens) condition for the productive sector's competitiveness in open market economies. This demands a well oriented, and well planned articulation between this nets and the fruit and vegetable sector of Sinaloa that include the clear objective of effectively incorporating new knowledge, assuring, thorough this objective, it's competitiveness.

La segregació per raons de gènere existeix tant horitzontalment com vertical a les estructures de govern de les organitzacions esportives. Són molt poques les dones que formen part de les juntes directives d’aquestes entitats (segregació horitzontal) i quan hi accedeixen tendeixen a ocupar els llocs de menys responsabilitat (segregació vertical). Els termes “sostre de vidre” i “laberint de lideratge” han estat emprats per al·ludir el conjunt de barreres que impedeixen a les dones assolir llocs de responsabilitat. S’identifiquen diferents factors que incideixen negativament o positiva i provenen de diferents nivells: personal, entorn proper i organització. Tenint en compte aquesta situació de partida, recollida a l’estat de la qüestió, i del marc teòric definit (a partir de l’adopció de les perspectives teòriques del feminisme) aquesta recerca es planteja dues preguntes orientades a fer una diagnosi qualitativa de la situació: quins són els factors que incideixen en l’accés i en l’exercici del càrrec? i quin són els trets que caracteritzen el seu estil de lideratge?. Per respondre aquests interrogants s’emprà una tècnica qualitativa: l’entrevista en profunditat. Es realitzaren 23 entrevistes a dones presidentes de clubs esportius seleccionades mitjançant un mostreig no aleatori de casos típics. L’anàlisi de contingut es va fer amb el programa informàtic Atlas-ti en la seva versió 5.0. Els resultats ens permeten concloure que en la mesura que el club s’apropa més a una organització comercial els factors identificats estan més en consonància amb els que la literatura ha tendit a descriure com a barreres o recursos. En canvi, quan el club més s’apropa a les seves característiques constitutives, una part del discurs emprat per descriure aquest “sostre de vidre” continua essent vàlid, però, una part perd consistència teòrica i empírica ateses les particularitats del context en el que s’emmarca aquest càrrec directiu (càrrec altruista que s’exerceix en una entitat privada sense finalitat de lucre). Les particularitats dels context també determinen el seu estil de lideratge. Les dones que presideixen els clubs mostren majoritàriament trets propis dels estils de lideratge estereotípicament femenins (importància a l’equip, cuiden molt les relacions i mostren bones habilitats comunicatives) i trets propis del lideratge social (coherència, vocació de servei i vincle fort amb l’entitat). En algunes s’han identificat també trets més instrumentals associats estereotípicament als homes (són enèrgiques, amb empenta, dinàmiques i valentes). Els valors femenins i masculins es fusionen creant un estil de direcció d’acord amb les exigències d’aquestes organitzacions i el seu context. Aquesta major individualització dels comportaments fa que la perspectiva d’anàlisi del lideratge social es plantegi com la més adequada per a futurs estudis sobre l’estil de lideratge de les persones que exerceixen el càrrec de la presidència dels clubs, en tant que entitats sense finalitat de lucre. / La segregación por razones de género existe tanto horizontal como verticalmente en las estructuras de gobierno de las organizaciones deportivas. Hay muy pocas mujeres en las juntas directivas de estas entidades (segregación horizontal) y, cuando acceden, tienden a ocupar los puestos de menor responsabilidad (segregación vertical). Los términos “techo de cristal” y “laberinto de liderazgo” han sido utilizados para hacer alusión al conjunto de barreras que impiden a las mujeres acceder a los puestos de responsabilidad. Se identifican distintos factores que inciden positiva o negativamente y que provienen de diferentes niveles: de la persona, del entorno próximo y de la organización. Teniendo en cuenta esta situación de partida, recogida en el estado de la cuestión, y del marco teórico definido (a partir de la adopción de las perspectivas teóricas del feminismo) esta investigación se plantea dos preguntas orientadas a hacer un diagnóstico cualitativo de la situación: ¿qué factores inciden en el acceso y en el ejercicio del cargo? y ¿qué rasgos caracterizan su estilo de liderazgo?. Para responder a estas preguntas se utilizó una técnica cualitativa: la entrevista en profundidad. Se realizaron 23 entrevistas a mujeres presidentas de clubes deportivos seleccionadas mediante un muestreo no aleatorio de casos típicos. El análisis de contenido se hizo mediante el programa Atlas-ti en su versión 5.0. Los resultados permiten concluir que en la medida que el club se acerca más a una organización comercial, los factores identificados están más en consonancia con los que la literatura tiende a describir como obstáculos o recursos. En cambio, cuando el club está más próximo a sus características constitutivas, una parte del discurso utilizado para describir este “techo de cristal” continúa siendo válido pero otra parte pierde consistencia teórica y empírica dadas las particularidades del contexto en el que se enmarca este cargo directivo (cargo altruista que se ejerce en una entidad privada sin finalidad de lucro). Las particularidades del contexto también determinan su estilo de liderazgo. Las mujeres que presiden los clubes muestran mayoritariamente rasgos propios de los estilos de liderazgo estereotípicamente femeninos (importancia del equipo, cuidan mucho las relaciones y muestran buenas habilidades comunicativas) y rasgos propios del liderazgo social (coherencia, vocación de servicio y vínculo fuerte con la entidad). En algunas se han identificado también rasgos más instrumentales asociados estereotípicamente a los hombres (son enérgicas, dinámicas y valientes). Los valores femeninos y masculinos se fusionan creando un estilo de liderazgo acorde a las exigencias de estas organizaciones y su contexto. Esta mayor individualización de los comportamientos hace que la perspectiva de análisis de liderazgo social se plantee como la más adecuada para futuros estudios sobre el estilo de liderazgo de las personas que ejercen el cargo de la presidencia de los clubes, en tanto que entidades sin ánimo de lucro. / Segregation due to sex exists both horizontally and vertically in the management structures of sports clubs. There are very few women on the boards of directors of these organisations (horizontal segregation) and, when they do access them, they hold lower-level positions (vertical segregation). The terms ‘glass ceiling’ and ‘leadership maze’ have been used to refer to the barriers that prevent women from accessing high-level positions. Different factors are identified as having either a positive or a negative effect. These operate at different levels, namely, the person, the close environment and the organisation. Taking into account both this starting point, which is covered in the state of affairs’ section, and the theoretical framework (adopting feminist theoretical perspectives), this piece of research poses two questions aimed at making a qualitative diagnosis of the situation. These are: What factors affect women’s access to, and performance in, their posts? What traits characterise their leadership style? In order to answer these questions a qualitative technique was used: the in-depth interview. 23 interviews were carried out with women who chaired sports clubs by using non-random typical-case sampling. The data thus obtained was analysed using the programme Atlas–ti v. 5.0. The results lead to the conclusion that, the closer a club is to becoming a business organisation, the more consistent the factors identified are with those described by the literature. However, when a club is closer to its core features, one part of the discourse used to describe the ‘glass ceiling’ still holds, but another part loses its theoretical and empirical consistency. This is due to the particular characteristics of the context within which this management position occurs (a non-salaried position held in a private non-profit organisation). The peculiarities of the context also determine the management style. Women who chaired the clubs largely showed leadership styles that were stereotypically female (importance of the team, caring about relationships and showing good communication skills) and social leadership traits (coherence, service mindset and strong ties to the organisation). In some, more instrumental traits were also found that are stereotypically associated with men (energetic, dynamic and brave). Both male and female values were fused to create a leadership style aligned with the demands and contexts of these organisations. This greater individualisation of behaviour means that the analysis of social leadership is seen as the most suitable for future studies on the leadership style of people who chair clubs as non-profit organisations.

El treball s'insereix en l'àrea de recerca en Didàctica de les Ciències que fa referència a l'estudi i superació de les concepcions alternatives dels estudiants referents al tema de l'estructura dels materials i les transformacions d'unes substàncies en altres. La solució a aquest problema s'ha donat en forma de dues hipòtesis, que es detallen a continuació.La primera hipòtesi fa referència a que els estudiants d'Educació Secundària i Batxillerat tenen importants dificultats en l'aprenentatge de conceptes bàsics de Química, en particular:· Identifiquen a nivell macroscòpic el concepte de substància amb el més general de material.· A nivell microscòpic identifiquen la substància amb un material format per un sol tipus d'àtoms, és a dir, amb els elements.· Com no poden distingir quan tenen una substància o més d'una, no tindran criteris per diferenciar una mescla d'un compost.· Per últim, no tindre criteris per identificar una substància farà que no sàpiguen quan ha tingut lloc un canvi físic o un canvi químic, perquè no poden saber si tenen la mateixa substància inicial o no.Una possible raó d'aquestes dificultats és que l'ensenyament convencional presenta deficiències didàctiques:· Deficiències epistemològiques: Alguns problemes dels estudiants, mostren un paral·lelisme amb els que s'hagueren de vèncer històricament per arribar a l'elaboració dels conceptes de substància i canvi químic. Les solucions donades històricament podrien servir per donar arguments contra les idees errònies dels estudiants.· Deficiències de tipus metodològic i actitudinal, que es fan presents, per exemple, en la visió empirista i ateòrica.· Deficiències conceptuals: L'ensenyament no dóna importància a les dificultats d'aprenentatge mostrades per la recerca, al temps que, mostra errors similars als dels estudiants en aquests aspectes.La segona hipòtesi planteja que, és d'esperar que, un canvi en l'ensenyament, que tinga en compte els problemes detectats per la recerca i els interessos dels estudiants, afavorirà l'aprenentatge. De forma més concreta, es proposa la utilització d'un model d'ensenyament-aprenentatge com investigació orientada, amb orientació constructivista, que tinga en compte:· Extreure els problemes històrics més significatius, per utilitzar-los en l'elaboració de la seqüenciació i organització dels continguts de les unitats didàctiques.· L'establiment d'estratègies d'aprenentatge basades en el model de canvi conceptual, metodològic i actitudinal.· La transformació dels objectius i continguts del currículum en un programa d'activitats com eina didàctica.Els resultats mostrats en la memòria han contrastat aquestes hipòtesis mitjançant diferents dissenys, convergents, variats i múltiples que posen de manifest el que s'ha esmentat, tant a nivell de dificultats d'estudiants com de mancances d'ensenyament. També s'ha posat de manifest que els resultats obtinguts amb grups d'estudiants experimentals que han seguit el mètode d'ensenyament que proposem són millors en tots els casos que els dels grups de control, tant a nivell cognitiu com afectiu. En concret, l'aplicació del currículum que proposem:· afavoreix el desenvolupament conceptual i procedimental de conceptes bàsics.· posa contínuament a l'alumne en situació d'elaborar hipòtesis, refutar idees, construir conceptes... ajudant-lo, reiteradament, a utilitzar raonaments científics, posant en qüestió les evidències de sentit comú.· permet l'organització dels estudiants en grups, que hauran de defensar les pròpies idees davant dels companys afavorint les capacitats metacognitives i les actituds positives dels estudiants dels grups experimentals envers la Ciència estudiada.El treball queda obert a millorar els resultats en alguns aspectes concrets, com la definició d'element, ampliar el tipus d'estudi a altres camps i tractar d'afavorir la participació del professorat en estudis que ajuden a la millora de l'aprenentatge i posen en contacte els resultats obtinguts per la recerca amb el treball que es realitza a l'aula. / This research refers to the study and overcoming of the students' misconceptions about the structure of matter and the chemical reactions. We propose two hypothesis to give an answer to this problem.Our first hypothesis refers to the students' difficulties about the comprehension of some important chemical concepts, particularly:· They identify macroscopically the concept of substance with the more general concept of material.· Microscopically, they identify a substance with a material made only by one kind of atoms, that is to say, the elements.· They don't have any criteria to make differences between a mixture and a compound, so they can't notice when they have the same substance or not, either. Then they can't establish differences between a chemical and a physical change, because they don't know whether they maintain the initial substance or not.We consider that one possible reason for these difficulties is that conventional learning shows didactic deficiencies because they don't take account of the nowadays results in Science Education research. So, our second hypothesis proposes that, a modification in the instruction method can help to overcome the learning difficulties. In order to do that, we propose a model based on a constructivist approach, organised as and oriented research, which can help the learning, starting from these data:· To take out the most significant problems from the history and use them to arrange in sequence and organise the contents of the didactic topics.· To establish learning strategies relied on the conceptual, methodological and actitudinal change method.· To transform the objectives and contents of the curricula into an activity program as a didactic tool which improves the learning process.The results shown in this report have verified our two hypotheses from various convergent, varied and manifold designs which make clear our statements, both as for the students difficulties and the teaching deficiencies. We have also verified that the results obtained with groups of students who have made their training with the model we propose are better than the results obtained by the control groups, both as for the cognitive and emotional level.

En esta investigación desarrollamos una propuesta de análisis de las clases sociales a partir de la noción de relaciones de producción. Ofrecemos un replanteamiento de la noción de clase (de raíz marxiana), que combina en una misma concepción las relaciones de producción capitalistas y las patriarcales. Definimos las clases sociales como formas históricas de relación que establecemos en el proceso de producción de nuestra vida. El análisis de ésta incluye tanto la producción capitalista como la producción doméstica no mercantil en su forma patriarcal, y para ello nos dotamos de conceptos como género, sexo, edad, sexismo, adultocracia, explotación, propiedad privada, patrimonio, mercado de trabajo. Así mismo, la perspectiva adoptada entiende que los procesos sociales son protagonizados por los sujetos, los cuales interactúan en unas circunstancias que no han escogido. Planteamos cómo las interacciones sociales de los sujetos contribuyen en la constitución, sostenimiento y transformación de las clases sociales. Nos preguntarnos sobre qué hay de "hacer" y de "circunstancia no elegida" en esa relación social que denominamos clase. Circunstancias, capitalista patriarcales, que son fruto de interacciones pasadas que marcan las acciones futuras, que en ellas está el hacer de los seres humanos que limitan sus propios haceres. Ello nos obliga a interrogarnos sobre la relación entre subjetividad, acción y clase social. Nos alejamos de las perspectivas que manejan una concepción unitaria, fija y coherente del sujeto y de sus acciones. Para ello desarrollamos un análisis de las relaciones de producción que se pregunta sobre los procesos de institucionalización y subversión de las mismas en el capitalismo patriarcal. Esto nos permite proponer un concepto de clase que pone en evidencia lo que tienen de precario, inestable y socavado las clases sociales. El primer eje de análisis se articula entorno a cuestiones tales como institucionalización, reiteración, objetivación, dispositivos disciplinarios, acomodación y reinstalación de las relaciones de producción. El segundo eje se articula entorno a cuestiones tales como la constitución de los sujetos de clase, la discursividad de la interacción entendida como arena de luchas sociales, la subjetividad individual y colectiva de clase (fragmentaria y dialógica), la racionalidad de las interacciones de clase enmarcada afectivamente.Así mismo, en la presente tesis mostramos un especial interés en la aplicación empírica de los enunciados teóricos. Para ello hemos elaborado una estrategia de aproximación mediante el estudio de caso, focalizado en una empresa, desde finales de los años 60 hasta finales de los 90. Nos fijamos en las interacciones de los trabajadores/as (y sus familias), entre ellos/as y la empresa y sus representantes. Hemos combinando el uso de distintas técnicas de recogida de datos (entrevista informativa, entrevista biográfica, consulta de material de archivo y conversación), dedicando un notable esfuerzo al tratamiento de la información lograda, mediante una elaboración tanto cuantitativa como cualitativa de la misma. Ensayamos un procedimiento de análisis para la gran cantidad de información producida centrándonos en las huelgas, entendidas como una especial interacción de clase. / This investigation develops a proposal for the analysis of social classes from the notion of production relations. We readdress notion of class (with marxist root), combining production and patriarchal relations within the same concept. We define social classes as historical relation forms which we establish in the production process of our lives. In the analysis of them we include both capitalist and patriarchal non-mercantile domestic forms of production. To achieve this, we provide our analysis with concepts such as gender, sex, age, sexism, adultocracy, exploitation, private property, inheritance, or the labour market.Likewise, we understand that the protagonists of social processes are the subjects who interact in non-chosen circumstances. We consider how the subjects' social interactions contribute to the constitution, upholding and transformation of social classes. We ask ourselves about the role of "doing" and of "non-chosen circumstance" in that social relation called class. Capitalist and patriarchal circumstances, which are the fruit of past interactions marking future actions, within them are the acts of human beings which limit their own acts. This obliges us to raise the question of the relation between subjectivity, action and social class. We move away from approaches which deal with an unitarian, fixed and coherent concept of the subjects and their actions: in order to do this we developed an analysis of production relations that questions the processes of institutionalisation and subversion of production relations in patriarchal capitalism. This allows us to propose a concept of social class which highlights the precarious, unstable and hollow nature of social classes. The first axis of analysis is articulated around questions such as institutionalisation, reiteration, objectivising, disciplinary devices, acceptance and the reinstallation of production relations. The second axis is articulated around questions such as the constitution of class subjects, the nature of the discourse of the interaction understood as an arena of social struggle, the individual and collective class subjectivity (dialogic and fragmentary) and the rationality of class interactions framed emotionally.At the same time, we have shown a special interest in the empirical application of theoretical concepts. Thus we have elaborated an approximation using a case study, focussed on a company during a period of thirty years (from the 60's to the end of the 90's). We have analysed the interactions of workers (and their families), amongst themselves and with the company management and their representatives. We have combined the use of different techniques of data collection (informative interview, biographic interview, documentation files and conversation), and we have devoted a great effort to the handling the information obtained through a quantitative and qualitative treatment of it. We have tested an analysis procedure for the large amount of information produced centering our attention on strikes as a special class interaction.