[ES] La presente Tesis Doctoral constituye un estudio sobre las formas en que la violencia contemporánea en México ha repercutido el campo de las artes visuales, con un especial énfasis en la forma de entender y representar el cuerpo humano. Acotado en tres décadas (1988-2018), este trabajo es una investigación contextual que se afianza en el entramado social, político, histórico y económico para construir un análisis más profundo en torno a las formas en que la violencia ha trastocado igualmente el ámbito artístico, y poder ver cómo, a lo largo del tiempo, se ha modificado la imagen del cuerpo humano en la producción artística, gracias a que, por una parte, la muerte se presenta con más frecuencia en lo cotidiano y, por otra, los grupos criminales han recrudecido sus formas de ejercer violencia. Este panorama facilitó que muchos delitos graves se volvieran comunes, y poco a poco, los criminales llegaran a ejecutar actos violentos novedosos permitiendo nuevas formas de relación y trato con el cuerpo humano. Si con el paso del tiempo el crimen organizado ha vulnerado el cuerpo humano de formas cada vez más atroces, haciendo además un esfuerzo por visibilizarlos y acercarlos a la sociedad civil, ciertos artistas pueden ver en ello una oportunidad para reflexionar y construir nociones del cuerpo hasta ahora inéditas, como la de imaginar un cuerpo volátil, manifestado en la obra Vaporización (2001) de la artista sinaloense Teresa Margolles, donde propone un espacio lleno de vapor, consecuencia de alimentar condensadores situados al interior del museo, con agua previamente usada para lavar cadáveres en la morgue. El cuerpo que aquí presenta Margolles, anula toda figuración sólida y adquiere la capacidad incluso de flotar y adherirse a la piel y ropa del visitante, quién saldrá del espacio portando una milimétrica esencia humana ajena a su ser. Otro ejemplo son las concepciones humanas más cercanas a la máquina y la alta tecnología propias de las investigaciones del artista mexicano Rafael Lozano-Hemmer quién visualiza cuerpos humanos dependientes del código binario y que no dejan de ser inquietantes luego de reconocer que muchos de estos artefactos tecnológicos son igualmente usados tanto por el ejército como por los criminales en sus abyectos actos. Así, esta Tesis parte de un análisis contextual del México reciente, dejando cronológicamente el punto de inflexión de esta escalada de violencia -el año 2006- cerca de la mitad del período de tiempo estudiado para tener un antes y un después de la Declaración de Guerra por parte del Estado y permitir una cierta distancia en el análisis de las repercusiones en el arte de este enfrentamiento bélico. La segunda parte constituye un corpus teórico donde convergen reflexiones relativas a la violencia, la memoria y el duelo, para posteriormente reparar en el cuerpo humano y sus múltiples posibilidades. Lo anterior sirve de preámbulo para poder entender cómo el ser humano, en su total fragilidad, se ve afectado por agentes endógenos y exógenos que terminan por provocarle la muerte -una muerte impregnada con mayores o menores dosis de violencia-, para luego investigar sus correlatos en el campo artístico. Este análisis brinda un panorama del trabajo y pensamiento alrededor del cuerpo y permite ver cómo la violencia ha jugado un papel importante no solo en el contexto socio político de México, sino también en la forma de pensar e imaginar el cuerpo. Finalmente, gran parte de la riqueza de esta investigación proviene de las aportaciones de fuentes primarias, como son las entrevistas que pude realizar a más de veinticinco artistas, curadores e investigadores vivos que, en sus propias palabras, ayudan a entender los cambios que ha vivido México, sus artistas y la noción de cuerpo en las tres últimas décadas. / [CA] La present Tesi Doctoral constitueix un estudi sobre les formes en què la violència contemporània a Mèxic ha repercutit el camp de les arts visuals, amb un especial èmfasi en la manera d'entendre i representar el cos humà. Delimitat en tres dècades (1988-2018), aquest treball és una investigació contextual que s'aferma en l'entramat social, polític, històric i econòmic per a construir una anàlisi més profunda entorn de les formes en què la violència ha trastocat igualment l'àmbit artístic, i poder veure com, al llarg del temps, s'ha modificat la imatge del cos humà en la producció artística, gràcies a que, d'una banda, la mort es presenta amb més freqüència en el quotidià i, per una altra, els grups criminals han empitjorat les seues maneres d'exercir violència. Aquest panorama va facilitar que molts delictes greus es tornaren comuns, i a poc a poc, els criminals arribaren a executar actes violents nous permetent noves formes de relació i tracte amb el cos humà. Si amb el pas del temps el crim organitzat ha vulnerat el cos humà de formes cada vegada més atroços, fent a més un esforç per visibilitzar-los i acostar-los a la societat civil, uns certs artistes poden veure en això una oportunitat per a reflexionar i construir nocions del cos fins ara inèdites, com la d'imaginar un cos volàtil, manifestat en l'obra Vaporización (2001) de l'artista sinaloense Teresa Margolles, on proposa un espai ple de vapor, conseqüència d'alimentar condensadors situats a l'interior del museu, amb aigua prèviament usada per a llavar cadàvers en la morgue. El cos que ací presenta Margolles, anul·la tota figuració sòlida i adquireix la capacitat fins i tot de surar i adherir-se a la pell i roba del visitant, qui eixirà de l'espai portant una mil·limètrica essència humana aliena a la seua ser. Un altre exemple són les concepcions humanes més pròximes a la màquina i l'alta tecnologia pròpies de les investigacions de l'artista mexicà Rafael Lozano-Hemmer qui visualitza cossos humans dependents del codi binari i que no deixen de ser inquietants després de reconéixer que molts d'aquests artefactes tecnològics són igualment usats tant per l'exèrcit com pels criminals en els seus abjectes actes. Així, aquesta Tesi parteix d'una anàlisi contextual del Mèxic recent, deixant cronològicament el punt d'inflexió d'aquesta escalada de violència -l'any 2006- prop de la meitat del període de temps estudiat per a tindre un abans i un després de la Declaració de Guerra per part de l'Estat i permetre una certa distància en l'anàlisi de les repercussions en l'art d'aquest enfrontament bèl·lic. La segona part constitueix un corpus teòric on convergeixen reflexions relatives a la violència, la memòria i el duel, per a posteriorment reparar en el cos humà i les seues múltiples possibilitats. L'anterior serveix de preàmbul per a poder entendre com l'ésser humà, en la seua total fragilitat, es veu afectat per agents endògens i exògens que acaben per provocar-li la mort -una mort impregnada amb majors o menors dosis de violència-, per a després investigar els seus correlats en el camp artístic. Aquesta anàlisi brinda un panorama del treball i pensament al voltant del cos i permet veure com la violència ha jugat un paper important no sols en el context soci polític de Mèxic, sinó també en la manera de pensar i imaginar el cos. Finalment, gran part de la riquesa d'aquesta investigació prové de les aportacions de fonts primàries, com són les entrevistes que vaig poder realitzar a més de vint-i-cinc artistes, commissari i investigadors vius que, en les seues pròpies paraules, ajuden a entendre els canvis que ha viscut Mèxic, els seus artistes i la noció de cos en les tres últimes dècades. / [EN] This Doctoral Thesis constitutes a study on the ways in which contemporary violence in Mexico has impacted the field of visual arts, with a special emphasis on understanding and representing the human body. Limited to three decades (1988-2018), this work is a contextual investigation that is strengthened in the social, political, historical and economic framework to build a deeper analysis around the ways in which violence has also disrupted the artistic field, and to be able to see how, over time, the image of the human body has been modified in the artistic production, thanks to the fact that, on one hand, death is more frequently presented in everyday life and, on the other, criminal groups have intensified their ways of exercising violence. This panorama made serious crimes become common, and little by little, the criminals execute new violent acts with new forms of relation and treatment with the human body. Though over the years organized crime has violated the human body in increasingly atrocious ways, also making an effort to make them visible and bring them closer to civil society, certain artists can see in this an opportunity to reflect on and work on notions of the body unpublished to this day, such as imagining a volatile body, as manifested in the work Vaporización (2001) by Sinaloan artist Teresa Margolles, where she proposes a space full of steam, the result of feeding condensers located inside the museum with water previously used to wash corpses in the morgue. The body presented here by Margolles cancels out all solid figuration and acquires the capacity to float and adhere to the skin and clothes of the visitor, who will leave the space carrying a millimetric human essence alien to his being. Another example is the human conceptions closer to the machine and high technology, typical of the investigations of mexican artist Rafael Lozano-Hemmer, who visualizes human bodies dependent on the binary code and which do not cease to be disturbing after recognizing that many of these technological artifacts are equally used by the army and by criminals in their abject acts. This Thesis starts from a contextual analysis of México recently, leaving chronologically the turning point of this escalation of violence - the year 2006 - about half of the period of time studied to have a before and after the Declaration of War by the State and allow a certain distance in the analysis of the repercussions in art of this warlike confrontation. The second part constitutes a theoretical corpus where reflections on violence, memory and grief converge, to later repair the human body and its multiple possibilities. This serves as a preamble to understand how human beings, in their total fragility, are affected by endogenous and exogenous agents that end up causing death - a death impregnated with greater or lesser doses of violence - and then investigate its correlations in the artistic field. This analysis provides a panorama of the work and thoughts around the body and allows us to see how violence has played an important role not only in the socio-political context of México, but also in the way of thinking and imagining the body. Finally, a lot of the richness of this research comes from the contributions of primary sources, such as the interviews I was able to conduct with more than twenty-five living artists, curators and researchers who, in their own words, help to understand the changes that México, its artists and the notion of body have undergone in the last three decades. / Méndez Landa, FJ. (2021). Cuerpo y violencia y en México (1988-2018). Un estudio sobre la permeabilidad de la violencia en las artes contemporáneas mexicanas y sus repercusiones en el entendimiento del cuerpo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162917 / TESIS

The thesis states that, as economies become more internationalized and as monetary and physical transnational flows increase, the negative externalities associated with these flows also rise. Externalities are distributed unevenly, reproducing North-South patterns, though with new geographies, new agents and partially new dominant forms, making new categories of development necessary, such as the those of the Global North and South. To analyze and refute this, the thesis introduces the concepts of "transnational interference" and "anticooperation". It puts forward the hypothesis that, in North-South relations, in general, the North-South transnational inteferences that are negative for the buen vivir (good living) of the population of the South (a phenomenon termed "anticooperation") are more significant than the positive effects of international aid. These prevailing forms of anticooperation are largely determined by the context and circumstances of each case. The research explores a case study comparing aid and anticooperation interactions between Ecuador and the Spanish State pver the period 2000-2010. The thesis demonstrates that the buen vivir of the impoverished population of the world will be improved through the implementation of coherent development policies and the mitigation of anticooperation phenomena in the North (and South), rather than by focusing on increasing the effectiveness of international aid. / La tesis postula que en la medida que la internacionalización de las economías aumenta y crecen los flujos transnacionales tanto monetarios como físicos, aumentan las externalidades negativas asociadas a esos flujos. Que las externalidades se distribuyen de forma desigual reproduciendo patrones Norte-Sur aunque con geografías, agentes y formas predominantes parcialmente nuevas, por lo cual se hacen necesarias nuevas categorías del desarrollo como las de Norte y Sur Globales. Para constatarlo se introducen dos conceptos nuevos, el de interferencia transnacional y el de anticooperación. Se lanza la hipótesis que afirma que en las relaciones Norte-Sur, por lo general, el conjunto de las interferencias transnacionales que resultan negativas para el buen vivir de la población del Sur (fenómeno al que llamamos anticooperación) prevalece sobre la ayuda internacional. Que esas formas predominantes de anticooperación quedan en gran medida determinadas por el contexto y circunstancias de cada caso de estudio. La investigación desarrolla un estudio de caso en el que se comparan la ayuda y la anticooperación en el marco de las interacciones entre Ecuador y el Estado español durante el periodo 2000-2010. De la tesis se desprende que se conseguirán mayores resultados sobre el buen vivir de la población empobrecida mundial si desde el Norte (y desde el Sur) se despliegan estrategias de mitigación del universo de fenómenos de anticooperación en lugar de apostarlo todo a la agenda de la eficacia de la ayuda internacional.

Des del 2003, any en què es va fer públic el desxiframent del Genoma Humà, hi ha hagut una allau de descobriments i aplicacions relacionats amb aquesta gran fita històrica i científica. Paral·lelament han anat sorgint diferents qüestionaments ètics; entre ells, aquells que es plantegen de quina manera es pot veure afectada la imatge de l'home en el desplegament de les possibilitats que ofereix aquesta singular troballa. En aquesta recerca s'estudien les diferents repercussions des d'un angle concret: el pensament de Hans Jonas. La proposta ètica desenvolupada per Hans Jonas permet fer una valoració acurada de la problemàtica que es dóna en alguns camps de la bioètica i, d'una manera especial, la que va associada amb la manipulació genètica. En aquesta tesi s'ofereix una sistematització dels plantejaments d'aquest autor per tal de facilitar la seva aplicació a situacions concretes.L'estudi del genoma i les pràctiques científiques, mèdiques i socials que se'n deriven, especialment les del genoma humà, han estat i constituiran en el futur una gran contribució per a la humanitat. Tanmateix, s'imposa la prudència en l'actuació de diferents estaments per preservar el bé de les persones, especialment d'aquelles més vulnerables.Un aspecte fonamental que es pot veure afectat per la tecnologia genètica aplicada a l'ésser humà és el mateix concepte d'home en la seva peculiaritat tridimensional: biològica, cultural i espiritual. En aquesta recerca es delimita l'especificitat humana en les seves diverses esferes tot oferint una orientació sobre l'eticitat de les intervencions genètiques per tal de preservar la dignitat de la persona humana.Es constata en aquest estudi que ciència i humanitats no són mons separats i que es fa necessari el diàleg constant entre les diverses disciplines perquè no és possible parlar de bioètica sense un clar i honest diàleg interdisciplinar. Les conclusions principals conflueixen en una qüestió que planteja una de les preocupacions principals de Jonas i també de l'autora: podrà la genètica arribar, amb el seu poder, a afectar allò més íntim que té la persona com és la seva essència, allò que li fa ser el que és? / Desde el 2003, año en que se hizo pública la descodificación del Genoma Humano, ha tenido lugar una ingente cantidad de descubrimientos y aplicaciones relacionados con este gran hito histórico y científico. Paralelamente han ido surgiendo diferentes cuestionamientos éticos; entre ellos, aquellos que plantean en qué medida puede verse afectada la imagen del hombre cuando se desplieguen las diversas posibilidades que ofrece el singular hallazgo. En investigación presente se estudian las diferentes repercusiones desde un ángulo concreto: el pensamiento de Hans Jonas. La propuesta ética desarrollada por Hans Jonas permite hacer una buena valoración de la problemática que se da en algunos campos de la bioética y, de una manera especial, la que va asociada con la manipulación genética. En esta tesis se ofrece una sistematización de los planteamientos del autor, con la pretensión de facilitar su aplicación a situaciones concretas. El estudio del genoma y las prácticas científicas, médicas y sociales que se desprenden de él, especialmente las que afectan al genoma humano, han sido y constituirán en el futuro una gran contribución para la humanidad. Aun así, se impone la prudencia en la actuación de diferentes estamentos si se quiere preservar el bien de las personas, especialmente el de las más vulnerables. Un aspecto fundamental que puede verse afectado por la tecnología genética aplicada al ser humano es el mismo concepto de hombre en su peculiaridad tridimensional: biológica, cultural y espiritual. En esta tesis se delimita la especificidad humana en sus diversas esferas ofreciendo diversas orientaciones sobre la eticidad de las intervenciones genéticas de manera que se pueda preservar la dignidad de la persona humana. Se constata en este estudio que ciencia y humanidades no son mundos separados y que se hace necesario el diálogo constante entre las diversas disciplinas porque no es posible hablar de bioética sin un claro y honesto diálogo interdisciplinar. Las conclusiones principales confluyen en una cuestión que plantea una de las preocupaciones principales de Jonas y también de la autora: ¿podrá la genética llegar, con su poder, a afectar lo más íntimo que tiene la persona como es su esencia, aquello que le hace ser lo que es? / The human genome was first completed in 2003 and since then there has been a surge of discoveries and applications related to that historic and scientific deed. Different ethical issues have arisen in parallel posing the question of how man's image can be affected by the immense quantity of ramifications that the finding itself possesses. In this study we have focused on the impact of the human genome's applications from the perspective of Hans Jonas' thinking. His ethical approach will allow us to assess accurately the problems associated with genetic manipulation which occur in some fields of bioethics. This study aims to systematize points of view so as to make a future practical application less complex. The study of the human genome and its scientific, medical and social practices have been and will continue to be a great contribution to mankind. Nonetheless, caution and good sense should prevail when applying its results in order to protect those members of society who are more vulnerable.The concept of human being in its biological, cultural and spiritual could be negatively affected by genetic technology so this research highlights human uniqueness within different spheres while offering ethical guidance on how to preserve human dignity in genetic interventions.This study states both that science and humanities are not two worlds apart and that an ongoing dialogue within different disciplines is very much needed. It makes no sense to talk about bioethics without opening first an honest interdisciplinary dialogueThe main conclusions of this study point at an issue which is both mine and Jona's top priorities: Will genetic engineering eventually have a negative impact on the essence of human's core values?

El creixement de la robòtica (especialment en l'àrea dels sistemes intel·ligents) continua a grans passos, malgrat que encara no hi ha sistemes totalment autònoms per treballar en entorns complexos i desconeguts. Consideracions de cost, seguretat, temps de desenvolupament i altres, fan molt atractiva la teleoperació per a algunes tasques. És ben sabut que la interacció entre els operadors humans i els ordinadors encara és molt problemàtica (com es pot veure en les operacions de rescat del Titànic, Txernòbil i, més recentment, en la pèrdua d'un avió teleoperat a l'Afganistan). Aquests exemples fan ressaltar les dificultats inherents en la utilització de la informació i la teleoperació de robots. Una interfície persona-màquina (HMI) adequada podria resoldre aquest problemes, cosa que incrementaria la satisfacció de l'usuari i la utilització del sistema. Aquest projecte ofereix una contribució al desenvolupament i els criteris de disseny ergonòmic d'interfícies d'usuari per a sistemes teleoperats, especialment en el cas d'aplicacions amb robots submarins. Aquesta recerca es va desenvolupar com part del projecte GARBÍ, el robot submari teleoperat dissenyat per el Dr. Josep Amat i el seu equip, per ajudar als usuaris en les seves tasques marines. Una de les eines que ajuda a treballar millor un sistema teleoperat és la interfície persona-màquina (HMI) que serveix com canal de comunicació entre el sistema i l'usuari. Per iniciar el disseny de la interfície s'ha fet una recerca per determinar el marc teòric i l'estat de l'art en sistemes teleoperats, interfícies d'usuari i eines ergonomiques de disseny. S'han desenvolupat eines per mesurar qualitativament la qualitat de les interfícies persona-màquina (HMI) dels sistemes teleoperats presents en la literatura cientifica i determinar les millores que s'haurien d'introduir en les interficies en ordre de millorar la velocitat de transferencia d'informació.Les tasques de teleoperació han de mostrar una gran quantitat d'informació; aquesta situació es va resoldre en part mitjançant la realitat virtual, que es va fer servir com una eina per millorar les imatges de les càmeres. La realitat virtual, doncs, ajuda a resoldre alguns d'aquest problemes, com ara la representació espacial i la programació d'objectes. Aquest enfocament també permet una millora visual: la imatge real podria estar afectada per les condicions climàtiques (pluja, boirassa, etc.), per la part del dia (tarda, nit, etc.) i per l'entorn natural (la composició de l'aigua pot reduir la visibilitat submarina); la realitat virtual elimina tots aquests inconvenients i ofereix una imatge neta i filtrada. Un entorn virtual es va crear per introduir a l'usuari dintre de les tasques marines i totes les eines necessaries per la conducció del vehicle es van possar en la interfície. Per desenvolupar una interfície ergonómica i òptima s'ha d'involucrar als usuaris en el proces i aquestes activitats s'han de desenvolupar en forma especifica i organitzada. Durant aquesta recerca es van desenvolupar diverses interfícies persona-màquina, tenint en compte les necessitats i reaccions d'usuaris nous i experts. Dues interfícies es van desenvolupar per analitzar l'impacte de la visualització de la informació i la controlabilitat: una de les interfícies es va dissenyar amb finestres d'informació millorada per enfocar-la més a la visualització de dades i en l'altra es va simplificar el control i la manipulació del robot. El proces d'avaluació de les interfícies es va descriure, incloent una nova metodologia basat en els paràmetres d'utilització, la qual abasta diversos paràmetres i etapes de la interacció usuari-ordinador: la tasca, l'usuari i la interfície. Aquesta metodologia es va provar amb les interfícies desenvolupades i amb interfícies de jocs semblants. / The growth of robotics -specially in intelligent systems- continues at an ever-faster pace, even though we still lack of totally autonomous systems to work in complex, unknown environments. Cost, safety needs and development time, among other considerations, make teleoperation an appealing way to perform some tasks. As we know, however, interaction between human operators and computers remains problematic -as can be seen in rescue operations from the Titanic to Chernobyl and, more recently, the missing teleoperated airplane in Afghanistan. These examples underscore the difficulties inherent in information utilization and robot teleoperation. An adequate user interface would solve these problems, increasing both user satisfaction and system usage. The present project offers a contribution to the development and ergonomic design rules of user interfaces for teleoperated systems, specifically in the case of underwater robot applications.Teleoperated robots are currently employed in different fields, for example: mine exploration, spatial and underwater research, high-risk exploration areas and other applications where human intelligence is indispensable. Kress (from IEEE Robotics & Automation Society) <www.engr.utk.edu/maes/ff/rlk/ieee/> and others have pointed out that human machine interfaces (HMI) are critical to the success of teleoperation systems. A teleoperation task must display a great deal of information. Thus, virtual reality was added as a tool to enhance the plane camera images. Virtual reality helps solve some of those problems, e.g. spatial representation and object programming. This approach allows even for visual enhancement: the real image might be affected by weather conditions (rain, fog, etc.), time of the day (afternoon, night, etc.) and by natural environment (water composition can reduce underwater visibility). Virtual reality, allowing a clean, filtered image, would eliminate these and other inconveniences.As this research progressed, several human-machine interfaces (HMI) were developed, taking into account the needs and reactions of average as well as expert users. The interfaces were created with virtual reality tools and programmed in C language. Two interfaces were developed to analyze the impact of information visualization and controllability. One of them was designed with enhanced information windows to focus primarily on data visualization; while the other simplifies robot maneuverability and control. The fruit of this research allows for both a framework and guidelines for HMI design and a model for teleoperated human-machine interaction.In addition to the framework design, two interface evaluation methodologies were proposed. One, the Interface Index, is for rapid assessment. The other, the Usability Assessment, is for deep interface analysis, covering several parameters and stages in human-computer interaction. Several papers related to the development, design and evaluation of these interfaces have been published in international congresses related to this field.

We comparatively analyzed the natural killer (NK) cell response against HCMV-infected pro-inflammatory (M1) and anti-inflammatory (M2) M[Fi] derived from autologous monocytes. M1 M[Fi] were more resistant to infection, secreting TNF-[alfa], IL-6, IL-12 and type I IFN. By contrast, in HCMV-infected M2 M[Fi] the production of proinflammatory cytokines, type I IFN and IL-10 was limited, and IL-12 undetectable. NK cell degranulation was triggered by interaction with HCMV-infected M1 and M2 M[Fi] and was partially inhibited by specific anti-NKp46, anti-DNAM-1 and anti-2B4 mAbs, thus supporting a dominant role of these activating receptors. By contrast, only HCMV-infected M1 M[Fi] efficiently promoted NK cell-mediated IFN-[gamma] secretion, an effect partially related to IL-12 production. These observations reveal differences in the NK cell response triggered by distinct HCMV-infected monocyte-derived cell types, which may be relevant in the pathogenesis of this viral infection. HCMV infection has been proposed to contribute to the development of atherosclerosis, a chronic inflammatory process in which M[Fi] play a key role. The contribution of HCMV to vascular disease may depend on features of the immune response not reflected by the detection of specific antibodies. Persistent HCMV infection in healthy blood donors has been associated with changes in the distribution of NK cell receptors (NKR). The putative relationship among HCMV infection, NKR distribution, subclinical atherosclerosis and coronary heart disease was assessed. An association of overt and subclinical atherosclerotic disease with LILRB1+ NK and T cells was observed, likely reflecting a relationship between the immune challenge by infections and cardiovascular disease risk, without attributing a dominant role for HCMV. / Hem analitzat la resposta de la cèl•lula NK als macròfags proinflamatoris (M1) i antiinflamatoris (M2) derivats de monòcits autòlegs infectats pel citomegalovirus humà (HCMV). Els macròfags M1 son més reistents a la infecció i secreten TNF-[alfa], IL-6, IL-12 i IFN de tipus I. Per altra banda, en els macròfags M2 infectats per HCMV la producció de citoquines proinflamatories, IFN de tipus I i IL-10 es limitada i la IL-12 indetectable. La cèl•lula NK degranula al interaccionar amb els macròfags M1 i M2 infectats. Aquesta degranulació s’inhibeix parcialment al bloquejar amb anticossos específics anti-NKp46, anti-DNAM-1 i anti-2B4, això indica que aquests receptors tenen un rol important en el procés. En canvi, només els macròfags M1 infectats amb HCMV promouen de manera eficient la producció d’IFN-[gamma] per part de la cèl•lula NK, degut parcialment a la producció de IL-12. Aquestes observacions posen de manifest diferències en la resposta de la cèl•lula NK a diferents tipus de macròfags infectats per HCMV que pot ser relevant en la patogènesis d’aquesta infecció viral. S’ha proposat que la infecció per HCMV contribueix al desenvolupament de l’aterosclerosis, un procés inflamatori crònic en el que els macròfags tenen un paper clau. La contribució del HCMV a la malaltia cardiovascular pot dependre de la resposta immune. La infecció per HCMV en donants de sang sans s’ha associat a canvis en la distribució dels receptors de les cèl•lules NK. S’ha evaluat la possible relació entre la infecció per HCMV, la distribució dels receptors de les cèl•lules NK i l’infart agut de miocardi. S’ha observat una associació de l’infart agut de miocardi i l’aterosclerosi subclínica tant amb les cèl•lules NK LILRB1+ com amb les cèl•lules T LILRB1+. Això possiblement reflexa la relació entre la pressió que les infeccions exerceixen en el sistema immunitari i el risc cardiovascular sense atribuir un paper principal al HCMV.

This thesis investigates several macroeconomic aspects of labor markets. First chapter finds that in the US more educated individuals experience lower and less volatile unemployment due to a lower hazard rate of losing a job. A theoretical model with initial on-the-job training illustrates that accumulation of match-specific human capital can explain this empirical pattern. Second chapter develops a theoretical model with state-dependent wage setting. The model predicts that higher wage bargaining costs lead to higher and more volatile unemployment, consistent with some cross-country empirical evidence. Third chapter proposes a method to indirectly measure job-embodied technical change by using data on job tenure. The results show that job-embodied technical change has increased substantially since the midnineties. / Aquesta tesi investiga diversos aspectes dels mercats de treball. El primer capítol troba que, als Estats Units, els individus amb un nivell d'educació més elevat experimenten un nivell de desocupació més baix i menys volàtil, degut a una menor probabilitat de perdre el lloc de treball. Un model teòric que incorpora formació inicial al lloc de treball il·lustra que l'acumulació de capital humà específic pot explicar aquesta regularitat empírica. El segon capítol desenvolupa un model teòric amb un mecanisme de fixació de salaris que depèn de l'estat de l'economia. El model prediu que uns costos de negociació salarial més elevats comporten un nivell de desocupació més elevat i més volàtil, de forma consistent amb l'evidència empírica entre països. El tercer capítol proposa un mètode per mesurar, de forma indirecta, el canvi tecnològic incorporat als llocs de treball, mitjançant l'ús de dades sobre l'antiguitat al lloc de treball. Els resultats mostren que el canvi tecnològic incorporat als llocs de treball ha augmentat considerablement des de mitjans dels anys noranta.

L'adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) és un dels càncers més letals. Per tal de millorar el diagnòstic precoç, s'estan investigant les etapes inicials de la formació del càncer, com és el cas de les lesions preneoplàstiques, i es vol desxifrar l'origen cel·lular de la malaltia. Les proteïnes Polycomb constitueixen una família de silenciadors epigenètics que es troben en una varietat de tumors sòlids. La hipòtesi principal és que Polycomb pot estar participant en els processos preneoplàstics del pàncreas i en l'aparició i progressió del tumor. La expressió de Bmi1 i Ring1B fou analitzada durant el desenvolupament del pàncreas, en teixit pancreàtic de diferents models murins de la malaltia i en mostres humans de teixit pancreàtic. Es va dur a terme l'anàlisi del mecanisme de Bmi1 mitjançant models in vitro i induint la depleció de Bmi1. Bmi1 i Ring1B s'expressaren en precursors pancreàtics durant etapes primerenques del desenvolupament i en cèl·lules ductals i dels illots,però no en els acins, en el pàncrees adult. Bmi1 s'induí en cèl·lules acinars durant lesió aguda, en lesions metaplàstiques acinoductals, en neoplàsies intraepitelials pancreàtiques (PanIN) i en PDAC. Ring1B s'incrementà significativament en PanINs de grau alt i en PDAC. La disminució dels nivells de Bmi1 en la línia cel·lular acinar canvià l'expressió dels enzims digestius pancreàtics. Aquests resultats suggereixen que Bmi1 i Ring1B podrien estar contribuint de diferent manera en la progressió tumoral. / Pancreatic ductal adenocarcinoma (PDAC) is one of the most lethal cancers. To improve early diagnosis, research efforts are focused in characterising early events of cancer formation like preneoplastic lesions and deciphering the cell origin of the malignancy. Polycomb proteins constitute a family of epigenetic silencers found in a variety of solid tumours. The main hypothesis is that Polycomb might play a role in preneoplastic states in the pancreas and in tumour development and progression. The expression of Bmi1 and RingB was analysed during pancreatic development, in pancreatic tissue from mouse models of disease and in human pancreatic tissue samples. Mechanistic insights of Bmi1 were performed using in vitro models and with induced Bmi1 depletion. Bmi1 and Ring1B were expressed in pancreatic exocrine precursors during early development and in ductal and islet cells, but not in acinar cells, in the adult pancreas. Bmi1 was induced in acinar cells during acute injury, in acinar-ductal metaplastic lesions, in pancreatic intraepithelial neoplasia (PanIN) and PDAC. In contrast, Ring1B was significantly increased in high-grade PanINs and in PDAC. Bmi1 knockdown in acinar cell line changed the expression of pancreatic digestive enzymes. These results suggest that Bmi1 and Ring1B could contribute differently to tumour development.